El gran gimnàs a l’aire lliure

La cançó de l’enfadós
Jordi Lleal
Susana Díaz, presidenta
d’Andalusia, critica Podemos
argüint “Ja no hi ha cafè per
a tots, només per a la Colau”.
L’alcaldessa de Barcelona,
fa una raonada rèplica: “Em
sona a passat, a frase antiquada,
només hi ha una recepta:
Respecte i fraternitat” i “És
preocupant que no es puguin
distingir unes declaracions
de Susana Díaz d’unes de
Esperanza Aguirre” A la resta
d’Espanya continuen amb
la pantalla en blanc i negre,
amb tota una sèrie de mòmies
polítiques del passat i de tots
colors, demanant un “Pacte
d’Estat” entre el PP, PSOE i
Ciudadanos, per tal de barrar
el pas a un partit que s’atreveix
a intentar canviar l’estatus
polític espanyol. Ni pensar-ho!
Els canvis són perillosos, com
deia Alfonso Guerra “El que es
mogui, no surt a la foto” Així de
clar, ho tenen els carques del
PP, els socialistes de fireta del
PSOE i els infiltrats neoliberals
amb pàtina de reformistes de
Ciudadanos. En què quedem,
les lleis i la legalitat s’han o
no s’han d’acomplir? Sempre,
quan els hi convé s’omplen
la boca de què les lleis s’han
d’acomplir i quan no els convé
es fan l’orni i miren cap a l’altre
costat. Han passat 38 anys i
encara s’estan reclamant els
“papers” a Salamanca i ara
tots els partits de les Corts
de Castella i Lleó exigeixen el
retorn dels papers catalans,
que varen ser segrestats a
punta de pistola en acabar
la Guerra incivil i que serviren
per inculpar, torturar,
empresonar i assassinar a
milers d’opositors al règim
feixista de Franco. Estem com
sempre, uns partits pretesament
democràtics donen
suport a uns fets ignominiosos
i execrables, és de vergonya!
I no la tenen.
CONSULTA LES
NOSTRES TARIFES
DE PUBLICITAT
DIGITAL
29