Capítol 4. Accentuació i entonació

Contorns melòdics de tres possibles pronúncies de la seqüència enunciativa
diecisiete en espanyol de Caraques. Gràfic extret de Sosa (1999:171).
El català també té la possibilitat d’expressar el focus contrastiu amb una
configuració melòdica especial. Vegem dues possibles entonacions de l’oració La
Maria va venir ahir: (a) es correspon amb una lectura amb focus informatiu, una
possible resposta a la pregunta ¿Què se’n sap, de la Maria? La Maria va venir
ahir) i (b) amb una lectura amb focus contrastiu (una resposta a la pregunta ¿Eh
que va ser la Joana, que va venir? No, LA MARIA va venir). Una de les
diferències principals entre els dos contorns està en el moviment melòdic
associat amb el primer accent de l’enunciat: mentre que en la declarativa neutra
(a) aquest s’articula amb un moviment ascendent que ocupa tota la síl·laba
tònica, en el cas de la frase amb focalització contrastiva (b), la síl·laba tònica de
l’element focalitzat s’emet en un to baix seguit d’un moviment ascendent en la
posttònica: 46
Declarativa neutra Focalització contrastiva
46 Per a un tractament més exhaustiu de la realització entonativa del focus en català, referim el lector als
estudis de Estebas (2000) i Prieto (2002). I en castellà, a les aportacions de Face (2001), de la Mota (1995) i
Sosa (1999).
67