La meteomania i els mitjans de comunicació - Universitat Autònoma ...
La meteomania i els mitjans de comunicació - Universitat Autònoma ...
La meteomania i els mitjans de comunicació - Universitat Autònoma ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
troposfera, a la tropopausa.” (ARP, 10 maig 2007). “…es va formar una línia <strong>de</strong><br />
torbonada o front <strong>de</strong> tempestes, que arrossegava un núvol baix extraordinàriament<br />
fosc i amenaçador.” 9 (ARP, 15 maig 2007). “…la pols sahariana 10 no és altra cosa que<br />
una gran quantitat <strong>de</strong> nuclis <strong>de</strong> con<strong>de</strong>nsació que po<strong>de</strong>n donar aliment i força als núvols,<br />
però la capa extensíssima en què viatja la pols és molt seca, i resta energia als huracans,<br />
perquè aquests necessiten aire molt humit.” (ARP, 17 maig 2007).<br />
També volem enumerar alguns d<strong>els</strong> temes més recurrents a propòsit d<strong>els</strong> quals<br />
s’ha escrit a “Meteomania”. Com que bona part d<strong>els</strong> textos són merament <strong>de</strong>scriptius,<br />
circumstancialment ens han hagut <strong>de</strong> dibuixar situacions que ens han portat a parlar<br />
d’un “temps boig”. Que faci calor quan no toca…, que la fenomenologia accentuï <strong>els</strong><br />
seus efectes, etc., “no és normal…” estem cansats <strong>de</strong> sentir. Però sembla que aquest<br />
temps o aquestes condicions si més no atípiques que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa un temps estem<br />
experimentant, estan passant ara però han passat ja abans, i <strong>els</strong> nostres meteoròlegs<br />
intenten explicar-nos-ho. Hem llegit, per exemple, un article titulat “L’insòlit hivern <strong>de</strong>l<br />
1956” i un altre “L’insòlit gener <strong>de</strong>l 1947”. Sembla, doncs, que ja en <strong>els</strong> anys quaranta i<br />
cinquanta passaven coses insòlites, rares…<br />
Exemples: “Després d’un hivern anormalment càlid, aquesta primavera ens està<br />
<strong>de</strong>parant un ambient fresc i insegur i són molts <strong>els</strong> comentaris que fan referència al<br />
temps completament boig que tenim. Nosaltres no el trobem tan boig. Més aviar diríem<br />
que això ha passat en diverses ocasions.”, “Aquests últims dies, les temperatures<br />
màximes i mínimes que hem registrat al centre <strong>de</strong> Barcelona han estat més baixes que<br />
les d’alguns dies <strong>de</strong>l gener o el febrer, però aquest fet no és insòlit, i insistim en això ja<br />
que novament s’apunta al massa utilitzat canvi climàtic per trobar el motiu d’aquest<br />
<strong>de</strong>sgavell tèrmic.” (ARP, 5 maig 2007; per cert, el títol <strong>de</strong> l’article és “Les ‘bogeries’ <strong>de</strong><br />
maig”).<br />
Precisament per donar compte <strong>de</strong> l’estreta relació entre una ciència com la<br />
meteorologia i la quotidianitat i el tipus <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> la gent, altres temes recurrents que hi<br />
trobem són <strong>els</strong> efectes <strong>de</strong>l temps en l’agricultura, o com el temps afecta la salut física i<br />
mental <strong>de</strong> les persones, les mesures –més científiques o més casolanes– que s’empren<br />
per predir el temps o, fins i tot, d’adaptar-lo segons conveniències.<br />
Exemples: “És possible que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa dies estigui incòmo<strong>de</strong>, dormi malament i<br />
es mostri més irritable… Potser té molèsties físiques, com mals <strong>de</strong> panxa o mals<br />
9 <strong>La</strong> negreta és nostra.<br />
10 <strong>La</strong> cursiva és nostra i marca el terme que tot seguit es <strong>de</strong>fineix.<br />
10