La meteomania i els mitjans de comunicació - Universitat Autònoma ...

Per tant, des del punt de vista de la meteorologia, des de sempre i en l’actualitat
ciència i saviesa popular van de la mà. I aquest és el motiu pel qual, enlloc com en el
terreny de la meteorologia, hi conviuen tant i tan bé la terminologia més científica i la
més popular, dites, parèmies, etc. Així, els termes, especialitzats i unívocs,
corresponents a àmbits com la física, la geografia, el medi ambient, la biologia, la
geologia, la climatologia, la química, la pedologia, etc., es barregen o queden ampliats o
comentats amb mots més populars, metàfores, proverbis, etc.
Tant és així que els espais de previsió meteorològica, tant dels mitjans de
comunicació audiovisuals com de la premsa escrita, inclouen sense reserves formes
d’una naturalesa i de l’altra, denominacions científiques i denominacions populars, així
com frases fetes i les expressions nascudes de l’experiència i la sapiència d’avis,
pagesos i gent d’arreu. Val a dir, en aquest punt, que els fenòmens meteorològics, són
coneguts, reconeguts i vàlids en contextos molt locals. Cada zona és afectada d’una
manera diferent. I per això, entre aquestes expressions a què fèiem referència, també
s’hi poden distingir veus de les diferents varietats dialectals de la llengua (parlem en tot
moment de l’espai de comunicació en català). Per exemple, quan en els espais de
previsió meteorològica dels mitjans de comunicació parlen de precipitació inapreciable,
aquesta deu venir d’un borrumet o borrim si cau a la zona del delta de l’Ebre, o d’una
roina si cau cap al Vallès o en altres zones. I si ens fixéssim en la fraseologia popular,
segurament també ens adonaríem d’aquesta variabilitat atès que no bufen els mateixos
vents a tot arreu, ni es veneren a tot arreu els mateixos sants, ni les tradicions i les
necessitats coincideixen en una comarca o una altra.
Sense cap mena de dubte, els mitjans de comunicació són els responsables
principals d’aquesta proximitat dels termes especialitzats a la gent no versada en la
ciència de la meteorologia o als neòfits d’aquesta disciplina. La comunicació
especialitzada, doncs, té des de fa temps altres canals a través dels quals es fa
accessible, noves vies, i suports i formats que demanen un tractament de la informació i
dels continguts diferent del tradicional (el que trobem en enciclopèdies, assajos teòrics,
manuals científics, etc.). La premsa escrita d’àmbit i informació generals, les revistes
multidisciplinars de divulgació, tota mena de mitjans audiovisuals, Internet, etc.,
s’encarreguen de difondre, amb més profunditat o menys, amb més o menys rigor,
qüestions tècniques i científiques que fins no fa gaire només estaven a l’abast dels
entesos i que, d’altra banda, els “no entesos” coneixien només de manera intuïtiva, a
través de l’experiència vital.
2