La meteomania i els mitjans de comunicació - Universitat Autònoma ...

A part de l’estructura i els recursos que aquests científics mediàtics (és a dir,
persones de ciència i comunicadors al mateix temps) empren en la secció que escriuen,
volem fer esment, encara, d’un altre fenomen que també fa temps que es dóna.
Justament arran de la divulgació i la popularització dels conceptes referents a les
situacions i els fenòmens atmosfèrics, han acabat proliferant llibres que oscil·len entre
els qualificatius de científics i mediàtics, però, alhora, també s’han fet imprescindibles
en la nostra llengua manuals i diccionaris especialitzats en física, geografia,
climatologia… –adreçats a investigadors i professionals d’aquestes ciències, i amb
l’objectiu, entre d’altres, de no banalitzar-les del tot–, que han de permetre evitar l’ús
freqüent de termes d’altres llengües que sovint designen fenòmens propis de la nostra
àrea geogràfica però que fins ara no tenien una equivalència en la nostra llengua o eren
coneguts només per la fraseologia popular. Aquestes obres no estan restringides a l’ús
exclusiu dels especialistes, sinó que el contingut de moltes d’elles i la presentació
d’aquest contingut també és apte per al públic en general, que hi pot trobar definicions
clares de conceptes i fenòmens, a bastament exemplificats si és necessari, i el seu
equivalent en el llenguatge comú. No hem d’oblidar que la meteorologia és una ciència
present en el dia a dia, que afecta la quotidianitat de les persones i la seua manera de
viure. Entre aquestes obres lexicogràfiques volem destacar, d’una banda, alguns títols de
la important biblioteca del TERMCAT, com ara El llenguatge científic català,
Diccionari del pagès (en línia), Diccionari d’astronomia, Diccionari meteorològic,
Meteorologia a Catalunya. Diccionari terminològic de meteorologia, Diccionari de
geografia física, Diccionari de ciències ambientals, etc. I de l’altra, el tercer volum
(d’un total de nou de què ha de constar) de l’Atles Lingüístic del Domini Català,
publicat el passat 2006.
Tornant al nostre centre d’anàlisi, a partir de la lectura dels articles de
“Meteomania” n’hem pogut extreure una classificació segons el contingut de cadascun:
1. Els articles més fàcils d’agrupar són els que escriu cada diumenge Mònica
López, en què explica llegendes i recull refranys i dites populars relacionats amb cada
mes, amb les efemèrides de la setmana, amb el temps i els fenòmens característics i
propis de cada època, etc. A casa nostra proliferen els refranys i les frases fetes de
temàtica meteorològica relacionats amb els sants, amb les feines del camp, amb les
festes populars, etc. I cal tenir en compte que hi podem trobar molta variació formal i
referencial per tal com alguns fenòmens poden donar-se en un indret i no en un altre, i
6