La meteomania i els mitjans de comunicació - Universitat Autònoma ...

II Jornada de Terminologia i Serveis Lingüístics
Línia: TERMINOLOGIA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
Mònica Montserrat Grau
Facultat de Ciències de la Comunicació. Universitat Autònoma de Barcelona
Grup de recerca Llengua i Mèdia (UAB)
LA METEOMANIA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ:
TERMINOLOGIA CIENTÍFICA O FORMES POPULARS?
És ben trobat el títol de la secció “Meteomania” que diàriament trobem a El
Periódico, ja que l’interès i fins i tot la passió per qüestions relacionades amb la
meteorologia van en augment. No cal anar gaire lluny…, l’article de “Meteomania”
corresponent al 23 de novembre del 2006 comença dient “Cada vegada som més els
apassionats dels fenòmens meteorològics”. 1 En realitat, la meteorologia sempre ha estat
un tema d’interès i que ha despertat molta atenció i totes les expectatives, però és
probable que els motius d’aquesta curiositat no siguin ben bé els mateixos en una època
que en un altra, o en un indret i en un altre.
Cada matí hi deu haver centenars o milers de persones que es lleven amb
l’alarma d’una estació meteorològica d’anar per casa; per Cap d’Any un home i una
dona del temps van retransmetre les campanades televisives; es fan sèries basades en les
peripècies d’un home del temps (encara que en el cas a què ens referim l’ofici del
protagonista sigui el menys transcendent); hi ha una preocupació global per l’anomenat
–potser excessivament i fins i tot incorrectament– canvi climàtic; ens és difícil, alguns
dies, de distingir els mesos d’hivern dels d’estiu, etc. Ja em diran si no és un veritable
boom, una veritable meteomania…
A ningú se li escapa la relació íntima entre la meteorologia i l’agricultura i les
feines del camp en general. Els pagesos tenien i tenen les seues tècniques per preveure
el temps que els espera i de quina manera els afectarà, i quines mesures han de prendre
en relació amb allò que el cel els oferirà. En canvi, cada cop hi ha menys pagesos, però
l’interès per la meteorologia no ha davallat, fins i tot pot haver-se fet més evident,
segurament, però, per altres motius ben diferents i que després veurem.
1 En aquest mateix article (23 novembre 2006) es fa referència a una pàgina web amb un nom prou
eloqüent: www.eltiempodelosaficionados.com.
1

Per tant, des del punt de vista de la meteorologia, des de sempre i en l’actualitat
ciència i saviesa popular van de la mà. I aquest és el motiu pel qual, enlloc com en el
terreny de la meteorologia, hi conviuen tant i tan bé la terminologia més científica i la
més popular, dites, parèmies, etc. Així, els termes, especialitzats i unívocs,
corresponents a àmbits com la física, la geografia, el medi ambient, la biologia, la
geologia, la climatologia, la química, la pedologia, etc., es barregen o queden ampliats o
comentats amb mots més populars, metàfores, proverbis, etc.
Tant és així que els espais de previsió meteorològica, tant dels mitjans de
comunicació audiovisuals com de la premsa escrita, inclouen sense reserves formes
d’una naturalesa i de l’altra, denominacions científiques i denominacions populars, així
com frases fetes i les expressions nascudes de l’experiència i la sapiència d’avis,
pagesos i gent d’arreu. Val a dir, en aquest punt, que els fenòmens meteorològics, són
coneguts, reconeguts i vàlids en contextos molt locals. Cada zona és afectada d’una
manera diferent. I per això, entre aquestes expressions a què fèiem referència, també
s’hi poden distingir veus de les diferents varietats dialectals de la llengua (parlem en tot
moment de l’espai de comunicació en català). Per exemple, quan en els espais de
previsió meteorològica dels mitjans de comunicació parlen de precipitació inapreciable,
aquesta deu venir d’un borrumet o borrim si cau a la zona del delta de l’Ebre, o d’una
roina si cau cap al Vallès o en altres zones. I si ens fixéssim en la fraseologia popular,
segurament també ens adonaríem d’aquesta variabilitat atès que no bufen els mateixos
vents a tot arreu, ni es veneren a tot arreu els mateixos sants, ni les tradicions i les
necessitats coincideixen en una comarca o una altra.
Sense cap mena de dubte, els mitjans de comunicació són els responsables
principals d’aquesta proximitat dels termes especialitzats a la gent no versada en la
ciència de la meteorologia o als neòfits d’aquesta disciplina. La comunicació
especialitzada, doncs, té des de fa temps altres canals a través dels quals es fa
accessible, noves vies, i suports i formats que demanen un tractament de la informació i
dels continguts diferent del tradicional (el que trobem en enciclopèdies, assajos teòrics,
manuals científics, etc.). La premsa escrita d’àmbit i informació generals, les revistes
multidisciplinars de divulgació, tota mena de mitjans audiovisuals, Internet, etc.,
s’encarreguen de difondre, amb més profunditat o menys, amb més o menys rigor,
qüestions tècniques i científiques que fins no fa gaire només estaven a l’abast dels
entesos i que, d’altra banda, els “no entesos” coneixien només de manera intuïtiva, a
través de l’experiència vital.
2

La funció de difusió i divulgació de coneixements, a més d’informació, que
tenen encomanada els mitjans de comunicació no és nova, però sí que ha variat, ja que
s’ha ampliat enormement l’abast, el nombre i la varietat de receptors als quals arriben
els continguts.
Aquest canvi de context obliga els professionals de la comunicació a trobar el
millor tractament dels continguts segons el canal de difusió i la mena de destinataris que
hagin de tenir. S’han d’adaptar a un registre o un altre, o, directament, inventar-ne de
nous. L’objectiu és que la informació científica sigui accessible i clara, que la
terminologia sigui fàcilment desxifrable. Justament la meteorologia té avantatges que
altres ciències no tenen, perquè ja existeix una certa familiaritat amb molts conceptes i
fenòmens, i el fet que molta terminologia específica d’aquest àmbit ja tingui el seu
equivalent en forma de mot o locució popular, o de frase feta, val a dir que aplana molt
el camí.
Segons cada canal (escrit, audiovisual, etc.), els mitjans hauran de trobar els
recursos útils i necessaris que permetin fer arribar la informació precisa però exempta
de tecnicismes, explicacions i teories inaccessibles per al públic del carrer, no
necessàriament expert en cap branca de la ciència. Cal esperar que els especialistes que
estudien i elaboren la informació científica sàpiguen transmetre-la a la societat en
general i que, per tant, tinguin a l’abast els recursos que facin possible aquest objectiu.
En el marc que ens trobem, no cal dir que aquests recursos a què ens referim són
recursos lingüístics (expressius, metalingüístics, etc.), tot i que segurament encara és
molt més important el suport de la imatge a l’hora de fer arribar i entendre certs
fenòmens. La informació purament científica s’haurà de sotmetre a una mena de procés
de transformació en el qual caldrà anar amb compte per aconseguir que es mantingui tot
el contingut informatiu, però que aquest contingut es presenti, no amb un llenguatge
científic i tècnic, sinó amb un llenguatge planer, comú i entenedor per a la majoria. És
important, en aquest sentit, sobretot això, mantenir-ne el contingut, no reduir-lo, no
restar informació, ni tampoc presentar-la de manera simplista, menyspreant així les
capacitats dels receptors.
A fi d’exemplificar aquesta convivència entre la terminologia científica i el lèxic
popular, i alhora per posar de manifest el paper dels mitjans de comunicació en
l’apropament d’una ciència com la meteorologia a les persones no especialitzades,
analitzarem de manera exhaustiva l’espai diari d’El Periódico titulat “Meteomania”.
Hem realitzat el buidatge dels articles corresponents als mesos de gener, febrer, març i
3

abril sencers, i fins al 20 de maig, del 2007; i, a més, algun article esporàdic de finals
del 2006 (concretament, 18 i 28 d’octubre; 22, 23, 24, 25 i 28 de novembre; 3 i 30 de
desembre). Aquests articles els trobem en l’apartat del temps dins la secció “Coses de la
vida” de l’esmentada publicació, just abans de la previsió del Servei Meteorològic de
Catalunya.
Els encarregats dels articles de “Meteomania” són Alfred Rodríguez Picó, de
dilluns a dissabte, i Mònica López, els diumenges –és a dir “home i dona del temps”
mediàtics…–. Alfred Rodríguez Picó ha estat un dels meteoròlegs més populars de TV3
i actualment el podem veure a Barcelona TV, on dirigeix i presenta d’una manera molt
personal el programa “El temps del Picó”. Mònica López és LA dona del temps de TV3,
i des de ja fa un cert temps s’està forjant una significativa personalitat mediàtica i
popular.
Les intervencions d’Alfred Rodríguez Picó inclouen previsions, l’explicació
didàctica i expositiva dels fenòmens actuals, anècdotes i dades històriques, balanç o
resum del temps de la setmana o del mes, la simple descripció de situacions i
fenomenologia, etc. Rodríguez Picó fa servir terminologia específica, que de vegades
dóna com a sabuda i entesa (per exemple, en un article pot dir-nos “El culpable és un
tossut anticicló…” i no parar-se a explicar què és un anticicló), i altres vegades sí que
glossa algun terme o expressió per fer-los més aclaridors (així, pot dir “Una gran part
del continent europeu està afectada per altes temperatures i fortes inversions tèrmiques,
és a dir, que fa més fred a les planes, valls i zones baixes que a les muntanyes”, de
manera que el terme inversió tèrmica queda explicat). L’article de “Meteomania” que
Mònica López escriu cada diumenge presenta un títol fix, “Refranys de la setmana”,
seguit d’un subtítol que acota la temàtica tractada en l’article en concret. En aquests
articles, Mònica López comenta el temps de la setmana a partir de refranys i dites
relacionades amb l’època de l’any o els fenòmens i situacions meteorològics viscuts
aquells dies.
Volem citar íntegrament un dels articles analitzats perquè inclou molts dels
elements que pretenem explicar, i perquè, a més, hi podem llegir una mena autocrítica ja
que la trobem en un mitjà de comunicació i s’adreça justament als mitjans en general.
Llegim-lo:
4

PERIODISME I ‘METEO’
Alguns errors típics dels mitjans
Els fenòmens meteorològics solen ser des d’excusa per a una telesèrie, com Lo
Cartanyà, fins a comentari recurrent dels mitjans d’informació, ja sigui per inundacions,
vendavals o tempestes.
Però, sovint, apareixen errors que es van repetint sistemàticament per
desconeixement del significat exacte de les paraules. Per exemple: “en la regata, les
condicions climàtiques van ser adverses”. En l’ús, climatologia i meteorologia es
confonen freqüentment. Són les condicions meteorològiques les que poden ser adverses.
Així, demà no tindrem un clima agitat, sinó una meteorologia agitada o un temps agitat.
La setmana passada, en alguns mitjans es va parlar de l’”huracà” que va afectar
part d’Europa. Fins i tot es va sentir en alguna ràdio el disbarat que l’”ull de l’huracà”
passaria a prop de Berlín. No va ser un huracà sinó una potent borrasca atlàntica.
Huracà és el fenomen que es forma al Carib, amb un ull o zona central de vents més
calmats.
A vegades també es barregen els termes huracà i tornado. Aquest últim fenomen
és una espècie de trompa d’elefant que penja d’una tempesta, moltíssim més reduït que
un huracà, però devastador.
Un altre exemple: d’una pluja molt intensa se’n sol dir tempesta, quan aquest
terme només és aplicable a la pluja amb llamps i trons. Finalment, s’ha d’anar amb
compte amb l’abús de l’expressió canvi climàtic. No perquè tinguem una tempesta una
mica forta o un vendaval ja l’hem de relacionar amb aquest fenomen; de tempestes i
vendavals n’hi ha hagut sempre.
(Dimarts, 23 de gener del 2007)
Només el títol d’aquest article que hem seleccionat ja és prou revelador, si més
no de la relació entre els diferents mons i d’alguns perills, sovint inevitables.
La secció “Meteomania” i l’enfocament que hi presenten Alfred Rodríguez Picó
i Mònica López demostren i donen compte de la convivència entre la terminologia
científica i especialitzada (en aquest cas dels fenòmens atmosfèrics) i la cultura i
fraseologia populars, i també de l’apropament de la ciència estricta a la societat i com a
explicació lògica de creences ancestrals.
5

A part de l’estructura i els recursos que aquests científics mediàtics (és a dir,
persones de ciència i comunicadors al mateix temps) empren en la secció que escriuen,
volem fer esment, encara, d’un altre fenomen que també fa temps que es dóna.
Justament arran de la divulgació i la popularització dels conceptes referents a les
situacions i els fenòmens atmosfèrics, han acabat proliferant llibres que oscil·len entre
els qualificatius de científics i mediàtics, però, alhora, també s’han fet imprescindibles
en la nostra llengua manuals i diccionaris especialitzats en física, geografia,
climatologia… –adreçats a investigadors i professionals d’aquestes ciències, i amb
l’objectiu, entre d’altres, de no banalitzar-les del tot–, que han de permetre evitar l’ús
freqüent de termes d’altres llengües que sovint designen fenòmens propis de la nostra
àrea geogràfica però que fins ara no tenien una equivalència en la nostra llengua o eren
coneguts només per la fraseologia popular. Aquestes obres no estan restringides a l’ús
exclusiu dels especialistes, sinó que el contingut de moltes d’elles i la presentació
d’aquest contingut també és apte per al públic en general, que hi pot trobar definicions
clares de conceptes i fenòmens, a bastament exemplificats si és necessari, i el seu
equivalent en el llenguatge comú. No hem d’oblidar que la meteorologia és una ciència
present en el dia a dia, que afecta la quotidianitat de les persones i la seua manera de
viure. Entre aquestes obres lexicogràfiques volem destacar, d’una banda, alguns títols de
la important biblioteca del TERMCAT, com ara El llenguatge científic català,
Diccionari del pagès (en línia), Diccionari d’astronomia, Diccionari meteorològic,
Meteorologia a Catalunya. Diccionari terminològic de meteorologia, Diccionari de
geografia física, Diccionari de ciències ambientals, etc. I de l’altra, el tercer volum
(d’un total de nou de què ha de constar) de l’Atles Lingüístic del Domini Català,
publicat el passat 2006.
Tornant al nostre centre d’anàlisi, a partir de la lectura dels articles de
“Meteomania” n’hem pogut extreure una classificació segons el contingut de cadascun:
1. Els articles més fàcils d’agrupar són els que escriu cada diumenge Mònica
López, en què explica llegendes i recull refranys i dites populars relacionats amb cada
mes, amb les efemèrides de la setmana, amb el temps i els fenòmens característics i
propis de cada època, etc. A casa nostra proliferen els refranys i les frases fetes de
temàtica meteorològica relacionats amb els sants, amb les feines del camp, amb les
festes populars, etc. I cal tenir en compte que hi podem trobar molta variació formal i
referencial per tal com alguns fenòmens poden donar-se en un indret i no en un altre, i
6

perquè, més o menys subtilment, les tradicions i creences poden ser diferents tan sols de
canviar de comarca. Aquesta variació pot ser referencial però també lingüística.
Exemples: “Els refranys que parlen de meteorologia són difícilment exportables
a altres indrets del món, perquè sempre van lligats al clima de cada zona”, “Es mestral
és sa granera del cel”, i continua explicant l’equivalència “…és a dir, escombra dels
núvols” (ML, 18 febrer 2007). 2 Tot seguit, presentem una breu selecció d’alguns
refranys poc coneguts de manera general recollits en els articles llegits: “‘Sant Andreu,
sus la neu; si no hi só, hi seré leu’, que en català antic significa: ‘Sant Andreu, sobre la
neu, si no hi sóc, hi seré aviat’, (amb una rima diferent).” (ML, 3 desembre 2006).
“Trons en s’hivern, pa per a vuit dies.” (ML, 28 gener 2007). “Per sant Maties la garsa
cerca son joquer i l’alosa també” (ML, 25 febrer 2007). “Març, marcer, apedregà sa
mare en lo llavaner” (ML, 11 març 2007). “Vent marí és com el pastor: al darrere duu el
sarró.” (ML, 15 abril 2007). “Si no tens sol al balcó, molt sovint tindràs visita a casa,
l’apotecari o el doctor.” (ML, 13 maig 2007).
2. Un altre conjunt d’articles és el que agrupa tots aquells que tenen una funció
bàsicament descriptiva. De tant en tant –de vegades al final del mes, d’altres al final
d’una setmana, o en algun altre moment– Rodríguez Picó, en el seu espai, explica,
resumeix o descriu el temps que ha fet en un període determinat. De vegades aquestes
dades que aporta no es refereixen a un període immediatament anterior al que vivim,
sinó que hi podem trobar articles dedicats a descriure situacions meteorològiques
esdevingudes en un moment concret i que avui es poden considerar històriques. En
aquestes exposicions o descripcions, hi trobem abundant terminologia específica, però
que no acostuma a ser glossada perquè el seu ús és suficientment habitual i, per tant, es
considera que el seu significat és conegut en general. Els articles d’aquest tipus
presenten dades com els nivells de pluja (litres per metre quadrat durant un període
determinat en un lloc concret); la velocitat, l’origen i la direcció dels vents; les
temperatures màximes i mínimes; la pressió baromètrica, i fins i tot l’alçada de l’onatge,
el gruix de la boira, la tipologia de núvols, etc.
Exemples: “Curiosament i malgrat l’augment notable de les temperatures, en el
que va d’aquest nou segle, les nevades han tornat a freqüentar la ciutat: la del 14 i 15 de
desembre del 2001 amb 2 centímetres al centre. El diumenge 29 de febrer del 2004 ens
va sorprendre una tempesta de neu amb aparell elèctric i un parell de centímetres al
2 ML voldrà dir “Mònica López” i ARP, “Alfred Rodríguez Picó”.
7

centre.” (ARP, 22 gener 2007). “I mentre sobre nostre persisteixen les baixes pressions,
amb cels grisos i dies plujosos, al centre d’Europa estan tenint temperatures altíssimes i
cels lliures de nuvolositat.” (ARP, 14 abril 2007). “El dia 14 d’agost va ser el pitjor de
tots, amb una màxima al centre de la ciutat de 35,4º i una mínima de 27,5º. Pel que fa a
les màximes, vam tenir 45 dies amb valors superiors als 30º. S’ha de destacar que entre
els dies 2 i 15 d’agost, totes les màximes van ser superiors als 30º.” (ARP, 12 maig
2007).
3. En un tercer grup diferenciat d’articles trobem anècdotes diverses
relacionades amb tradicions o amb experiències viscudes. Hem pogut llegir des
d’anècdotes autobiogràfiques fins a tradicions llunyanes amb alguna simbologia
relacionada amb el temps. En aquest grup també es podrien incloure aquells articles que
expliquen algun fenomen concret, en certa mesura curiós, i que ens pot ajudar a desfer
mites o a entendre millor algunes creences o simplement a conèixer-les.
Exemples: “Molts països en guerra han utilitzat les previsions com a mitjà per
portar a terme atacs per sorpresa o fins i tot invasions terribles.” (ARP, 18 gener 2007).
“Però a Londres hi ha tanta boira com a Girona: poc més de 15 dies a l’any. La imatge
que tenim de Londres amb boira és deguda a la contaminació: l’smog, paraula que
barreja smoke (fum) i fog (boira), causat per la combustió de carbó que s’utilitzava en
calefacció i fàbriques.” (ARP, 1 maig 2007).
4. Finalment, encara podem fer una quarta divisió en la qual inclourem, de fet,
els articles que, fidels al nostre objectiu, més ens han interessat. Aquest grup d’articles
ofereix la introducció i l’explicació de termes científics (noms de fenòmens i elements).
La presentació d’aquests termes és diversa i també són diversos els recursos expressius,
metalingüístics i d’altra mena (com ara imatges) que expliquen, aclareixen, il·lustren…
Exemples: “En meteorologia anomenem precipitació inapreciable quan no
arriba ni a una dècima de litre o, dit d’una altra manera, no arriba ni a mullar el
terra.” 3 (ARP, 28 octubre 2006). “…era una línia de torbonada (front tempestuós molt
actiu, que separa l’aire càlid del fred).” 4 (ARP, 20 gener 2007). “la temperatura de
sensació (que és el resultat de combinar la temperatura que marca el termòmetre amb la
força del vent)” 5 (ARP, 24 gener 2007). “…un higròmetre, és a dir, un aparell que
indica la humitat ambiental.” (ARP, 7 febrer 2007). “Això es deu a l’anomenada ‘força
3 La cursiva i la negreta són nostres. La primera és per indicar el terme que tot seguit es defineix; la
segona marca l’expressió que introdueix l’explicació més popular del mateix terme.
4 En aquesta cita hem marcat en cursiva el terme la definició del qual és presentada entre parèntesis.
5 Íd.
8

desviadora de Coriolis’. Els proposem un experiment molt senzill perquè ho
comprenguin. (…)” (ARP, 12 febrer 2007). “Es tracta d’altocúmulus lenticulars que des
de la superfície semblen lents o ametlles, núvols aerodinàmics…” (ARP, 20 febrer
2007). “…la seva denominació popular és la de gota freda, però aquest terme s’associa
immediatament… a xàfecs i inundacions. El terme més modern i exacte és el de DANA:
una depressió aïllada en nivells alts.” (ARP, 24 febrer 2007). “Higroscòpiques significa
que són partícules seques que atrauen vapor d’aigua i milions d’aquestes partícules amb
el vapor d’aigua creen núvols. És a dir: sense partícules higroscòpiques no hi ha
núvols.” 6 (ARP, 26 febrer 2007). “Els pescadors ho anomenen ‘gropada encesa’.”
(ARP, 12 març 2007). “Els núvols alts o mitjos, com els cirrus, cirrostrats, altocúmulus
o altostrats també són freqüents, sobretot a la tardor, a l’hivern i a la primavera.” (ARP,
14 març 2007). “Ja gairebé ens havíem oblidat d’aquests mal anomenats aeròlits o blocs
de gel que cauen del cel. Si hem de ser precisos, els hauríem d’anomenar
megacriometeors.” (ARP, 17 març 2007). “El canvi d’estació es produeix el dia de
l’equinocci. La paraula prové del llatí aequus (igual) i nox (nit) que es tradueix per nit, o
sigui, ‘igual que la nit. Dos cops a l’any, en l’equinocci de primavera i el de tardor, la
Terra està col·locada en un punt de la seva òrbita al voltant del Sol en què hi ha les
mateixes hores de dia que de nit.” (ML, 25 març 2007). “El temporal de llevant… se
n’hi diu el rentabotes, ja que antigament se l’utilitzava per netejar les barriques dels
cellers amb l’onatge provocat per la tempesta.” (ARP, 29 març 2007). “…es va formar
un tren convectiu o línia de tempestes.” (ARP, 4 abril 2007). “La imatge de la dreta
mostra uns altocúmuls undulatus o en forma d’onades.” (11 abril 2007). “Es tracta d’un
fenomen òptic anomenat parheli. (…) També se’ls denomina, popularment, falsos sols.”
(ARP, 19 abril 2007). “El cumulonimbus capillatus és el rei dels núvols. És el núvol de
la tempesta per excel·lència.” (ARP, 21 abril 2007). “Allà van observar que entre els
8.000 i els 12.000 metres d’altura acostumen a bufar forts vents de l’oest. És un cinturó
de vents que circula al voltant del nostre planeta per latituds mitjanes, el denominat jet
stream o corrent en raig.” (ARP, 9 maig 2007). 7 “La zona estava afectada per una gran
inestabilitat, amb condicions molt favorables per a la formació de cumulonimbes o
núvols de tempesta”, 8 “Fixin-se en la part esquerra de la imatge: la torre ennuvolada
sembla introduir-se en l’enclusa que ella mateixa ja ha format als límits superiors de la
6
La negreta és nostra.
7
La negreta és nostra. Volem destacar el marcador que representa el recurs expressiu d’aclariment.
8
La negreta és nostra.
9

troposfera, a la tropopausa.” (ARP, 10 maig 2007). “…es va formar una línia de
torbonada o front de tempestes, que arrossegava un núvol baix extraordinàriament
fosc i amenaçador.” 9 (ARP, 15 maig 2007). “…la pols sahariana 10 no és altra cosa que
una gran quantitat de nuclis de condensació que poden donar aliment i força als núvols,
però la capa extensíssima en què viatja la pols és molt seca, i resta energia als huracans,
perquè aquests necessiten aire molt humit.” (ARP, 17 maig 2007).
També volem enumerar alguns dels temes més recurrents a propòsit dels quals
s’ha escrit a “Meteomania”. Com que bona part dels textos són merament descriptius,
circumstancialment ens han hagut de dibuixar situacions que ens han portat a parlar
d’un “temps boig”. Que faci calor quan no toca…, que la fenomenologia accentuï els
seus efectes, etc., “no és normal…” estem cansats de sentir. Però sembla que aquest
temps o aquestes condicions si més no atípiques que des de fa un temps estem
experimentant, estan passant ara però han passat ja abans, i els nostres meteoròlegs
intenten explicar-nos-ho. Hem llegit, per exemple, un article titulat “L’insòlit hivern del
1956” i un altre “L’insòlit gener del 1947”. Sembla, doncs, que ja en els anys quaranta i
cinquanta passaven coses insòlites, rares…
Exemples: “Després d’un hivern anormalment càlid, aquesta primavera ens està
deparant un ambient fresc i insegur i són molts els comentaris que fan referència al
temps completament boig que tenim. Nosaltres no el trobem tan boig. Més aviar diríem
que això ha passat en diverses ocasions.”, “Aquests últims dies, les temperatures
màximes i mínimes que hem registrat al centre de Barcelona han estat més baixes que
les d’alguns dies del gener o el febrer, però aquest fet no és insòlit, i insistim en això ja
que novament s’apunta al massa utilitzat canvi climàtic per trobar el motiu d’aquest
desgavell tèrmic.” (ARP, 5 maig 2007; per cert, el títol de l’article és “Les ‘bogeries’ de
maig”).
Precisament per donar compte de l’estreta relació entre una ciència com la
meteorologia i la quotidianitat i el tipus de vida de la gent, altres temes recurrents que hi
trobem són els efectes del temps en l’agricultura, o com el temps afecta la salut física i
mental de les persones, les mesures –més científiques o més casolanes– que s’empren
per predir el temps o, fins i tot, d’adaptar-lo segons conveniències.
Exemples: “És possible que des de fa dies estigui incòmode, dormi malament i
es mostri més irritable… Potser té molèsties físiques, com mals de panxa o mals
9 La negreta és nostra.
10 La cursiva és nostra i marca el terme que tot seguit es defineix.
10

d’estómac, o potser sent punxades en alguna antiga ferida o operació quirúrgica…
Doncs és possible que n’hi pugui donar la culpa al temps que estem tenint.” (ARP, 25
novembre 2006). “Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigualós; maig,
humit: vet aquí un pagès ric.” (ML, 14 gener 2007).“‘Per Sant Marc, el berenar d’hora i
el sopar tard’. Com sempre, aquest refrany té el seu origen en les pautes alimentàries
dels treballadors del camp.” (ML, 29 abril 2007). “Hi ha molts refranys que parlen de
com n’és de beneficiós l’astre rei per a la nostra salut, tant física com mental. Per
exemple, es diu que ‘el sol cura tot dol’, o sigui, que és un bon medicament per a la
tristesa.” (ML, 13 maig 2007). “En aquesta època també trobem molts refranys referents
a la collita de cereals. (…) ‘En el maig, el dia s’allarga i el graner s’escurça’ o ‘Guarda
pa per a maig, i tot l’any en tindràs’.”, “Acabem amb les dites de la salut. Encara és fàcil
refredar-se pels canvis sobtats de temperatura ‘No és bon maig, que el ruc no tremoli a
l’estable’, però es creu que els constipats del mes de maig serveixen per mantenir-se la
resta de mesos ‘Febres de maig, salut per tot l’any’.” (ML, 20 maig 2007).
Si fins no fa gaire l’observació del cel condicionava activitats relacionades
bàsicament amb les feines del camp i, potser, alguna celebració religiosa o alguna cosa
per l’estil, avui preocupa el temps si existeix el perill que pugui afectar el curs normal
d’una altra mena d’activitats, com alguns esdeveniments esportius o socials.
Exemples: “Aquests dies se celebra la Copa Amèrica a València. Les condicions
meteorològiques són fonamentals. Vents superiors als 20 nusos poden provocar
desperfcetes als velers.” (ARP, 16 abril 2007).
Com ja hem dit al començament i hem exemplificat sobradament fins ara, per
maridar termes i conceptes científics amb mots i referents populars ens podem valdre de
múltiples recursos, des de parafrasejar definicions de fenòmens, fer servir sinònims (del
mateix registre o d’un registre més col·loquial), introduir els termes científics
acompanyats d’equivalències del lèxic més comú o definint-los clarament i, si cal, amb
exemples, fins a usar frases fetes, dites populars, etc., que són fruit de segles i segles
d’observació de la naturalesa, que s’han creat amb el farciment de la saviesa i
l’experiència, i que regeixen el calendari mental i l’imaginari comú de milions de
persones. La barreja d’aquests recursos, entre d’altres, com ha quedat demostrat, permet
presentar la informació de manera íntegra, completa i precisa, sense renunciar a la
riquesa expressiva ni al detallisme i les concrecions que l’àmbit de la ciència, i també de
la informació, requereixen.
11