RePeNSANT eL SeGUIMeNT I L'AVALUACIÓ eN LeS ONGD ...

56
adors en el moment d’acordar els programes
d’intervenció i el contingut dels convenis pot
forçar les ongd a assumir programes no
compartits, amb la qual cosa es poden convertir
en simples «subcontractistes» de les
polítiques estatals.
En l’àmbit específic de l’avaluació i el seguiment,
cal esmentar concretament la creació
de la direcció general de Planificació i Avaluació
de Polítiques de desenvolupament
(dgPoLdE), que ha substituït l’antiga oficina
de Planificació i Avaluació (oPE). La creació
d’aquesta nova direcció general és una mostra
de la voluntat de donar més pes polític a
l’avaluació, encara que els resultats d’aquest
canvi, per la seva mateixa novetat, encara
no han estat evidents. de tota manera, no
es pot negar l’avanç que significa la presentació
pública de les avaluacions realitzades
—pràctica iniciada l’any 2004— i la revisió
metodològica dels mecanismes d’avaluació
per part d’aquesta direcció, que s’ha plasmat
en una publicació sobre el tema i, sobretot,
com indica Larrú (vegeu La realidad de la ayuda,
2006-2007), l’enfortiment del nexe planificació-avaluació:
«La dgPoLdE ha inclòs el
component valoratiu en la metodologia d’elaboració
dels plans de país amb la finalitat que
aquestes avaluacions retroalimentin els plans
següents. El PACI 2006, pel fet que conté directrius
i metes més concretes que els anteriors,
és més avaluable i ha dedicat per primera
vegada un epígraf específic a l’avaluació
(directriu VIII).»
Un altra novetat important és la introducció
—a través de la nova llei de bases de subvencions
a ongd, ordre AEC/1303/2005, de
27 d’abril— de l’obligació de fer avaluacions
intermèdies en tots els convenis i totes les
avaluacions finals en tots els projectes que
disposin d’un finançament de l’AECId superior
a 350.000 euros.
Tots aquests canvis suposen, com indica Rubén
Cano, 23 «un pas quantitatiu per avançar
en la difusió d’una cultura valorativa entre les
ongd, però la pregunta que ens podem fer
és: Això és un avanç en termes qualitatius o
correm el risc de convertir las avaluacions en
un requisit administratiu més?» I aquest és
un dels riscs d’un sistema que no hem d’oblidar
que està en una etapa de desenvolupament
molt inicial i que s’ha de consolidar, i del
qual s’hauran de corregir els aspectes que no
funcionin.
Vivim, doncs, un moment de canvi crític. Hi
ha encara transformacions pendents, com
la iniciada en l’AECId, i temes en els quals
caldria introduir importants millores (destinació
de l’ajuda, comprovació dels instruments,
etc.). Però, en general, podem dir que l’entorn
polític sembla que acompanya una transformació
del marc institucional i jurídic de la
cooperació al desenvolupament espanyola en
el qual la qualitat de l’ajuda i, per tant, l’apre-
23 Rubén Cano, «de la evaluación de la gestión
a la gestión de la evaluación: visión desde una
ongd», Foro Aod.