RePeNSANT eL SeGUIMeNT I L'AVALUACIÓ eN LeS ONGD ...

76
desenvolupament, com a modalitat bàsica
d’ajuda. Hi han influït tant la gènesi del sistema
espanyol de cooperació, un sistema financerament
i tècnicament poc dotat, com el significatiu
pes de les ongd en la gestió de les
intervencions. La conseqüència és que l’ajuda
espanyola es caracteritza per una notable
dispersió i pel fet que està composta per una
multiplicitat d’accions, de petites dimensions
i, previsiblement, d’impacte limitat sobre els
receptors. És necessari, per tant, que Espanya
atorgui un protagonisme més gran als
instruments —com l’ajuda a través de programes,
els enfocaments sectorials amplis o el
suport al pressupost— que comporten una
translació més àmplia de responsabilitats al
receptor en la gestió de l’ajuda i proporcionen
un marc més compromès i ambiciós per al
desenvolupament de les intervencions.» En
l’àmbit de l’avaluació es planteja, per tant, la
conveniència de fer avaluacions amb un contingut
més ampli: avaluacions temàtiques,
sectorials, regionals, de país. En aquest sentit,
hem de destacar que, a més, es fan molt
poques avaluacions ex post o d’impacte, i
fins i tot encara hi ha projectes que s’inicien
sense haver fet un diagnòstic o una avaluació
ex pre prèvia, cosa que és una prova més que
l’avaluació no s’inclou en el cicle de gestió del
projecte.
Amb relació a l’impacte, la majoria d’organitzacions
reconeixen que es limiten a mesurar
gairebé exclusivament els resultats directes
de la seva acció, a partir d’indicadors de pro-
cés. Fer una bona avaluació d’impacte és car
i complex. Hi ha organitzacions que consideren
que les avaluacions d’impacte són el «taló
d’Aquil.les» de la cooperació al desenvolupament:
a pesar de la seva importància per a
la valoració objectiva de les intervencions i
l’aprenentatge, no s’hi dediquen prou recursos.
Altres organitzacions, en canvi, consideren
les avaluacions com a part d’una agenda
imposada principalment per les organitzacions
financeres (percepció de control i/o d’una
certa desconfiança per part d’aquestes agències)
o, de vegades, en termes pejoratius,
com un exercici excessivament acadèmic,
deslligat del quefer operatiu de l’organització
i els seus programes. Finalment, també es
destaca la dificultat d’aprehendre l’impacte
de les pròpies accions, ja que és difícil distingir
el resultat directe del mateix projecte dels
efectes d’altres projectes o circumstàncies
de l’entorn en la mateixa àrea geogràfica.
És important, a més, tenir en compte el nou
posicionament de les ongd com a «acompanyadores
de processos d’organitzacions del
Sud» i la gran dificultat que comporta, des d’un
punt de vista metodològic, fer el seguiment
i l’avaluació d’alguns conceptes més intangibles,
com l’apoderament, l’enfortiment
institucional, la creació de capital social, etc.
Actualment, l’avaluació d’aquests conceptes
se sol fer, la majoria de vegades, d’una manera
poc estructurada i de caràcter més intuïtiu, i
no hi ha metodologies prou desenvolupades i
comprovades. Algunes ongd, però, ja treba