Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

118
Un exemple d’aquesta tensió és la que es viu (a les 9
del matí del 15 d’agost de 1809) per l’entrada d’un escamot
de francesos pel riu Onyar fins a la part de Sant Francesc
de Paula. Després es van enfilar per les façanes de les
cases (de les muralles de l’Onyar) i es van introduir a la
ciutat passant prèviament per l’interior dels edificis. Sabem
que aquest intent no va tenir més conseqüències. 6 Això succeeix
el dia abans de l’entrada del reforç de 1.000 homes
que s’introdueixen a la ciutat pel riu Ter amb una certa facilitat,
procedents de la banda de Sant Gregori amb ramats
de vaques i ovelles (16 d’agost de 1809). 7 Uns fets que
demostren la vulnerabilitat arquitectònica i militar de la
ciutat, per bé o per mal, i que els ciutadans en devien ser
molt conscients.
Per tant, l’Onyar, que travessa Girona pel mig, era un
dels punts més insegurs. Per això, l’activitat defensiva no
solament es concentrava en la perifèria, fonamentalment en
la zona de la muntanya, sinó que trobem també descrita una
activitat defensiva molt important (agost de 1809) dels
canons del baluard de Sant Francesc i fins i tot l’activitat
que realitza la bateria dels dos canons situats sobre el pont
de Sant Francesc del riu Onyar (situat al mateix lloc del pont
de Pedra actual).
Malgrat tot, la zona edificada que més pateix els atacs
dels francesos és, tal com hem dit, la zona de les muntanyes
de Montjuïc i el Calvari. Per exemple, sabem que Montjuïc
és el punt que assegurava la defensa de la ciutat i que
6 ACA: Junta Superior de Catalunya. Caixa 74, 16/08/1809.
7 ACA: Junta Superior de Catalunya. Caixa 74.