Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

3. L’arquitectura de l’entorn de Girona durant
la Guerra del Francès
Al començament d’aquest apartat ens hauríem de preguntar:
fins a quin punt repercuteix aquesta circumstància de
violència, vers una ciutat, sobre el territori que l’envolta?
També caldria que ens qüestionéssim: fins a quin punt es
transforma el concepte mateix de territori i la manera que
la gent el percep durant la Guerra del Francès?
D’entrada, cal pensar que els setges de Girona es vivien
de manera viva i directa a tota la contrada. Per exemple,
sabem que des del Maresme eren coneixedors de la situació
dramàtica de la ciutat dels quatre rius (3 de desembre
de 1809) “[...] tot el dia s’ha sentit un vivíssim i terrible foc
d’artilleria a Girona. Se suposa que ha estat un cruel bombardeig
i que moltes cases (novament es fa palès el tema
arquitectònic) han quedat reduïdes a un piló de runes”. També
trobem documents que demostren la “rumorologia” que
contínuament circulava per les terres gironines entre les
quals hi havia la que afirmava que la ciutat de Girona acabaria
incendiada pels francesos. 32
D’altra banda, hem de recordar que des del punt de vista
social, tot el territori ha de suportar l’obligatorietat dels allistaments
de soldats per combatre contra els francesos. Això
comporta que els braços útils (destinats normalment a l’agricultura)
han de deixar el treball, abandonar les terres i marxar
de les cases. Per exemple, en les cartes d’alliberament de
32 Així s’expressa el vocal de la Junta Superior de Girona des d’Arenys de Munt
(ACA: Junta Superior de Catalunya. Caixa 74, 04/12/1809).
127