Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

Davant la possibilitat de nous atacs i de més envergadura,
calia esforçar-se molt en augmentar la capacitat de defensa.
Així, es posaren a treballar de valent i amb ajudes exteriors
es millorà sensiblement la condició de plaça forta.
Hi hagué reforçament de murs i forts amb peces d’artilleria
muntades que arribaven al centenar. Augmentà la tropa
en 2.500 homes. Gràcies a l’impuls de revolta en els
pobles del Corregiment s’aixecà una lleva que va fer créixer
els efectius de la ciutat també augmentats per un contingent
de 1.300 homes aportats pel marquès de Palacio,
nou capità general de Catalunya.
Es va instal·lar més artilleria, els paletes reparaven la
muralla, els fusters utilitzaven els socs per a parapetar, cobrir
i fer plataformes per als canons; es fabricaven cartutxos,
mistos i bales a l’edifici de l’Hospici. Monges i dones de
totes les classes cosien sacs de terra i feien amb els draps
vells el que es demanava. La ciutat entera cooperava en els
treballs més pesats. Fou llavors, en aquells preparatius de
la defensa, que foren tallats els boscos d’arbres blancs que
hi havia fora muralla, les primeres deveses, per impedir que
s’hi apostés l’enemic.
Primer assetjament, segon fracàs imperial
A mitjan juliol de 1808, Duhesme altre cop organitzà una
gran columna de 6.000 homes i tots els transports que va
trobar per establir l’assetjament, ara sí, definitiu per fer caure
Girona. Va apropar-se a les muralles de la ciutat el dia 22
de juliol, amb la incorporació de les forces del general Rei-
73