Proposta didactica per secundaria, BATXILLERAT, PERSONES ...

´
Proposta didactica per
secundaria, BATXILLERAT,
PERSONES ADULTES i educació
no formal
SETMANA D ACCIÓ MUNDIAL PER L EDUCACIÓ 2011
´
´
´

Índex
Introducció 1
Objectiu general de la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació
Objectius generals de la proposta didàctica
Consideracions generals
Per aprofundir...
Primer cicle d'Educació Secundària (12-14 anys) 5
Objectius i competències
Activitat 1. Carta al director
Activitat 2. En el paper de...
Activitat 3. La Gran Història
Segon cicle d'Educació Secundària (14-16 anys) 7
Objectius i competències
Activitat 1. La visibilitat de les dones
Activitat 2. Parlem de dones
Activitat 3. La Gran Història
Batxillerat (16-18 anys) 10
Objectius i competències
Activitat 1. Històries de vida
Activitat 2. Educar en igualtat
Activitat 3. La Gran Història
Educació de persones adultes 14
Objectius
Activitat 1. Històries reals
Activitat 2. Dones de les nostres vides
Activitat 3. La Gran Història
Activitat per a tots els nivells. La Gran Història 18
Objectius
Com participar en La Gran Història?
Què és un conte i com elaborar-ne un?
Què fem amb el conte?
Avaluació 20
Foto de portada: Entreculturas

L any del centenari del Dia
Internacional de la Dona,
la Campanya Mundial per
l Educació (CME) tindrA com
a tema centra l Educació de
les Dones i les Nenes.
-
-
-
Des de la seva fundació, un dels compromisos de la
Campanya Mundial per l'Educació (CME) és treballar
per aconseguir que totes les dones i les nenes
rebin una educació de qualitat.
El Dret a la Igualtat entre dones i homes és un principi reconegut
a la Carta de les Nacions Unides de 1945 i el Dret
a l'Educació es recull en la Declaració dels Drets Humans.
Amb aquest marc legal, l'accés a una educació de qualitat
per a homes i dones hauria d'estar garantit. No obstant això,
la realitat mundial mostra que les dones segueixen sent
discriminades en l'exercici del dret a l'Educació.
L'apoderament de la dona és una característica central dels
esforços de la comunitat internacional per afrontar els reptes
socials, econòmics i polítics que afecten a les dones a
nivell mundial. Però tot i els esforços realitzats, l'avanç és
lent i les dones segueixen ocupant l'última posició de l'índex
de desenvolupament humà.
Per aquest motiu tots/es (les organitzacions internacionals,
estats, governs locals, famílies, comunitats, etc.) hem
de treballar per assegurar que elles puguin exercir el seu
dret a una educació de qualitat amb les mateixes condicions
que els homes, eliminant els desavantatges que les
dones tenen per accedir a l'educació i per romandre en el
sistema educatiu, amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament
més igualitari.
introducció
L'educació de les nenes és principalment una qüestió de
drets que produeix beneficis considerables, no només en
termes de creixement econòmic, sinó també per la democràcia
i la salut familiar. Les estadístiques mostren que els
nens i les nenes amb mares que saben llegir i escriure
tenen un 50% més de probabilitat de sobreviure després
dels cinc anys. D'altra banda, un any extra d'educació en
una dona es tradueix en la reducció del risc que els seus
fills i filles morin durant els cinc primers anys de vida. A
més a més, les dones adquireixen un paper protagonista
en la formació de les seves comunitats i són capaces de
controlar millor les seves pròpies vides si tenen estudis.
A pesar de l' impacte positiu que s'ha demostrat que té
l'educació de les dones i les nenes, les societats mundials
segueixen negant a milions de dones i nenes el dret a una
educació de qualitat. Dels 759 milions de persones adultes
en tot el món que no estan alfabetitzades, dos terços
són dones. Dels 69 milions de nens i nenes de tot el món
sense escolarització, el 54% són nenes. 1
1 Informe de Seguiment de l'EPT en el món/Institut d'estadística
de la UNESCO.
1
© Entreculturas

© Víctor Luengo/Educación Sin Fronteras
Com mostren clarament aquestes dades, les dones i les
nenes topen amb majors obstacles per anar a l'escola i
acabar l'escolarització bàsica: agressions a l'escola o durant
el llarg camí que moltes vegades han de fer per arribar-hi;
matrimonis i embarassos precoços; problemes de
salut o el VIH que les aparten de l'escolarització; la discriminació
de gènere que determina que siguin elles, i no els
seus germans, qui en cas de necessitat deixin l'escola.
Per aquesta raó és important assegurar que els Governs
compleixin els compromisos que van firmar en la Declaració
de Dakar l'any 2000 i destinin els recursos econòmics
necessaris per assegurar que el 2015 s'aconsegueixi l'Educació
per a Tots i Totes, i més encara en el context econòmic
actual.
La crisi financera, a més a més d'afectar a l'Ajuda Oficial al
Desenvolupament que destinen els països donants, també
afecta als pressupostos dels països receptors d'ajuda, cosa
que està produint directament la disminució dels pressupostos
destinats a la contractació de personal docent,
infraestructures, materials educatius, etc. Si a això hi afegim
la creixent situació de pobresa que continua afectant
a les famílies dels països empobrits, la demanda educativa
també es veurà afectada per la retirada de nens i nenes
de l'escola per donar suport a les economies familiars.
2
Davant d'aquesta situació, la Setmana d'Acció Mundial
per l'Educació (SAME) vol recalcar la importància que té
que les dones i les nenes puguin accedir i completar una
educació de qualitat. Per això, a través de la Gran Història,
explicarem històries de dones que reflecteixen com l'accés
a l'educació els ha canviat les seves vides.
La participació en la SAME permetrà que nens, nenes, joves
i persones adultes desenvolupin la competència social
i ciutadana, definida com el fet de comprendre la
realitat social en què vivim, la cooperació, la convivència
i l'exercici de la ciutadania democràtica en una societat plural,
així com també comprometre's a contribuir per millorala,
conèixer els valors del sistema democràtic i exercir activament
i de manera responsable els drets i deures de la
ciutadania. A més a més, en les activitats dirigides als diferents
nivells educatius en l'àmbit formal i no formal farem
referència a altres competències que es contribuirà a desenvolupar.
La Gran Història és l'acció que proposa la SAME perquè
entre tota la societat civil, l'alumnat, els docents, la classe
política i altres agents ens mobilitzem i reflexionem sobre
la importància de l'educació de les dones i les nenes, i els
obstacles que cada dia afronten per poder exercir el seu
dret a una educació de qualitat.
EL 2010, LA COMISSIÓ GENERAL DE LA CONFERÈNCIA D'EDUCACIÓ, DE LA QUAL
FORMEN PART EL MINISTERI D'EDUCACIÓ I LES COMUNITATS AUTÒNOMES, VA ACORDAR
PER UNANIMITAT COMPARTIR I DONAR SUPORT ALS OBJECTIUS DE LA SETMANA D'ACCIÓ
MUNDIAL PER L'EDUCACIÓ, I ANIMAR A LA COMUNITAT EDUCATIVA EN GENERAL, I ALS CEN-
TRES EDUCATIUS EN ESPECIAL, A PARTICIPAR ACTIVAMENT I IMPLICAR-SE EN LA REALIT-
ZACIÓ DE TOT TIPUS D'ACTIVITATS PER DIFONDRE AQUESTS OBJECTIUS.

Objectiu
general de la Setmana d Acció Mundial per l Educació
-
-
Sensibilitzar la classe política i l'opinió pública sobre la importància de l'educació de les dones i les nenes i sobre
la necessitat d’actuar de manera urgent pel compliment del dret a una educació permanent per a totes les persones.
Objectius generals de la proposta didActica
1 Conèixer la situació d'exclusió en què viuen milions de dones i nenes que no poden exercir el seu dret a l'educació
per falta de la inversió necessària i de voluntat política en aquest àmbit.
2 Valorar l'educació al llarg de la vida com un dret universal i fonamental, recollit a la Declaració Universal dels Drets
Humans i a la Convenció sobre els Drets del Nen com element clau pel desenvolupament personal i comunitari.
3 Assumir, com a ciutadans/es actius/ves, la pròpia responsabilitat davant les injustícies i comprendre que totes les
persones podem fer alguna cosa per canviar-les o per transformar aquesta realitat.
Consideracions generals
... Les diferents activitats estan plantejades per ser realitzades tant en l'àmbit formal com en espais d'educació no formal.
... Es proposen activitats “de reflexió” i “d'acció” que poden ser realitzades en diferents moments i àmbits.
... Les activitats proposades estan pensades per diferents grups d'edats, però es poden adaptar per ser utilitzades amb
alumnat d'altres nivells, segons la maduresa i característiques dels grups.
... Es deixa en mans de cada facilitador/a la temporalització de les activitats a partir de gener (data en què reben les
propostes didàctiques).
... El terme “professor/a”, “docent” s'utilitza per referir-se a educadors/es, facilitadors/es, etc., tant en l'àmbit formal com
en el no formal.
3

4
PER APROFUNDIR...
En aquesta proposta es suggereixen algunes activitats per sensibilitzar sobre la importància de l'educació de qualitat
de les nenes i les dones. No obstant això, s'ha de tenir en compte que el dret a l'educació obre la porta als altres drets i
es relaciona necessàriament amb altres temes que serà recomanable abordar.
Si vols treballar amb el teu alumnat amb més profunditat, t'indiquem alguns recursos on trobaràs activitats i materials.
... A la pàgina web de la campanya (www.cme-espana.org) pots trobar les propostes didàctiques de SAME anteriors:
2010
Finançament de
l'educació
2009
Alfabetització
de persones
joves i adultes
2008
Educació i
exclusió
2007
Dret a
l'educació
2006
Docents
2005
Educació i
pobresa
... Al canal de Youtube de la CME
(http://www.youtube.com/user/CMEspain) pots trobar vídeos
d'interès relacionats amb el tema.
... També pots conèixer les propostes de les organitzacions que formen part de la CME. Alguns exemples:
. la campanya Educar a una dona és educar a un poble, d'Inte Red (www.intered.org)
. Ciudad Planeta, d'Entreculturas (www.entreculturas.org)
. Propóntelos i 8 reptes d'Educació Sense Fronteres (www.educacionsinfronteras.org)
. Educando en Igualdad, de FETE-UGT (www.educandoenigualdad.com)
. o materials de Joves i Desenvolupament (www.jovenesydesarrollo.org)
... A la guia de recursos de la Coordinadora de l'ONGD d'Espanya pots trobar diferents materials i experiències que
proposen les organitzacions d’aquesta xarxa. (http://guiarecursos-epd.coordinadoraongd.org)
... Atlas de las mujeres en el desarrollo del mundo. Cándida Gago. IEPALA–SM-Instituto de la mujer.
... Algunes pel·lícules sobre el tema: Buda explotó por vergüenza; Osama; En el mundo a cada rato (Binta y la gran idea);
Ni uno menos.

Objectius
Primer cicle
d Educació Secundaria
1 Valorar el paper que l'educació de les nenes i les dones té en el desenvolupament de les societats.
2 Sensibilitzar sobre la situació d'exclusió en la qual viuen milions de nenes i dones que no poden exercir el seu
dret a l'educació per falta de la necessària inversió i voluntat política per modificar-la i sobre els efectes d'aquesta
discriminació en el seu desenvolupament.
Competències
• Comunicació lingüística. Enriquir l'expressió escrita i oral (escoltar, parlar, llegir i escriure) per a l'elaboració de
missatges propis i la comprensió de missatges aliens.
• Social i ciutadana. Facilitar la comprensió de la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la
ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre's en la seva millora.
Lectura i comprensió de la carta al director: “Gitanos con estudios y con futuro”, publicada al diari El País
el 3 d'octubre de 2010.
=
´ ´
5

© Icíar de la Peña/Ayuda en Acción
Se suggereix al professorat iniciar el treball de comprensió del text a partir de les puntualitzacions següents:
• Ubicació de les diferents èpoques que cita l'autora de la carta i quines formes d'exclusió s'hi evidencien.
• Similituds i diferències, malgrat els canvis soferts entre les dues èpoques. Quins aspectes comuns es reflecteixen a
la carta?
• Factors que influeixen negativament en l'escolarització de les nenes.
Finalment, destacar per què l'autora de la carta valora la seva formació, dóna gràcies als qui la van possibilitar i desitja
que les nenes d'avui tinguin la possibilitat de seguir estudiant.
Proposar a l'alumnat comentar en família la carta i preguntar a les àvies si van anar a l'escola quan eren nenes, si ho han
fet de grans, quines dificultats existien en la seva època per accedir a l'escola, etc. Elaborar textos a partir dels testimoniatges
obtinguts.
Posar-los en comú i observar similituds en els testimoniatges, observar si les similituds tenen a veure amb el lloc on han
viscut la infància, amb el nombre de germanes i germans, amb el nivell econòmic familiar i amb els canvis positius que
s'han produït en les seves vides. Destacar si en els testimoniatges hi ha hagut coincidència amb l'autora de la carta
respecte a la necessitat d'enfortir condicions que afavoreixin la igualtat de drets i d'oportunitats educatives per a les
nenes i les dones.
Com viuen les dones i les nenes a l’Àsia?
Investigar sobre la vida de les dones a la Xina, l’Índia, l’Afganistan
i el Japó. Hi ha la possibilitat que al grup hi hagi alumnes
provinents d'aquests països. Es poden escollir països d'un altre
continent.
Es divideix la classe en quatre grups, que seran els encarregats
de preparar una representació breu sobre la vida d'una dona o
una nena d'aquests països. Hauran d'elaborar el guió per a la representació.
Preparar els papers tenint en compte les possibilitats
d'accés a l'educació, a un treball remunerat i al fet que se'ls
reconeguin els seus drets.
Representar la vida de les dones i nenes amb els personatges que siguin necessaris: marit, fills/es, familiars, caps de
feina, etc. (Es mirarà de no representar estereotips i superar l'etnocentrisme). Quan el grup hagi vist les quatre representacions,
respondran les següents preguntes entre tota la classe:
• Què els ha cridat més l'atenció? Hi ha situacions que s'assemblen entre els quatre països?
• Les nenes tenen possibilitats per accedir a l'escola? Són les mateixes per als nens?
• Les dones estan alfabetitzades? Si no és així, tenen facilitat per arribar a estar-ho?
• Quina és la clau perquè les nenes i les dones amb més dificultats puguin tenir una vida digna?
6
Veure pàgina 18.

Objectius
Segon cicle
d Educació Secundaria
1 Analitzar en quina mesura la violació dels Drets Humans de les dones compromet l'assoliment dels ODM.
2 Descobrir per què la inversió en educació de nenes i dones és un dels millors mitjans per al creixement personal i
econòmic amb alt rendiment social.
Competències
• Autonomia i iniciativa personal. Incorporar habilitats per a una desimboltura adequada i per interpretar el món,
amb autonomia i iniciativa personal en àmbits molt diversos de la vida i del coneixement i per interpretar el món.
• Aprendre a aprendre. Organitzar el temps propi de forma efectiva, resoldre problemes, adquirir, processar, avaluar
i assimilar coneixements nous i aplicar-los en diversos contextos.
El/la docent suggereix a l’alumnat, a partir del comentari d'una notícia
del dia o de la lectura del diari o l'observació d'una foto d'actualitat,
que citin noms de dones i homes que hagin aportat a la societat
alguna cosa significativa per al benestar de les persones i que per
aquest motiu hagin destacat o destaquin en diversos àmbits: ciència,
matemàtiques, tecnologia, literatura, pintura, música, filosofia, teatre o
cinema.
S'anotaran exemples a la pissarra i es comentarà si hi ha més casos de dones o d'homes.
A continuació, es proposarà a l'alumnat:
1 Buscar exemples de dones que al llarg de la història hagin destacat en diferents àmbits i quines han estat les seves
aportacions. Situar aquests exemples en una línia del temps.
2 En un esquema del mapa del món, situar el país d'origen de cadascuna de les dones destacades.
3 De l'observació de la línia del temps i el mapa del món, obtenir conclusions responent les preguntes següents:
´ ´
7

a En quina època/èpoques han pogut assenyalar més exemples? Què poden dir sobre aquest tema? Quins canvis
s'han produït en les societats respecte al lloc de la dona i la seva autonomia? Com s'ha modificat la relació
educació-nenes/dones segons les èpoques?
b En quines regions del món es concentra el major nombre d'exemples?
c Quines conclusions poden obtenir si relacionen la línia del temps, el mapa del món i el nivell d'escolarització de
nenes i dones?
Per confirmar o enriquir les conclusions obtingudes se suggereix llegir i comentar el text següent:
Nunca antes les había ido tan bien. En el mundo de hoy hay más
mujeres con poder, dinero y trabajo remunerado que nunca antes.
Estas tendencias se han acelerado en las últimas dos décadas. El
número de mujeres parlamentarias, por ejemplo, es ahora un 50%
mayor que hace diez años. También ha aumentado el número de
mujeres jefes de Estado, así como las que ocupan los más altos
cargos en gobiernos, universidades o empresas. (…) En muchos
países, hay más alumnas que alumnos estudiando en las universidades.
Pero el progreso más importante de las mujeres no ha ocurrido
entre las élites políticas, empresariales o universitarias. La trans-
8
© Charo Barroso
Objectiu 3 de Desenvolupament del Mil·lenni: Promoure
la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona
Totes les persones hem de tenir els mateixos drets i
oportunitats, independentment del sexe i del lloc on hem nascut.
Les desigualtats es noten més als països empobrits, tot i que no
existeixen només allà. L'educació juga un paper essencial en la
lluita contra la pobresa i la lluita contra la discriminació per
raons de sexe.
L'alfabetització, la formació i l'accés al coneixement doten les persones de capacitat per
expressar-se i per tenir desimboltura en l'àmbit públic i en el privat amb més autonomia. En el cas
de les dones, és especialment important facilitar-los l'accés a un treball remunerat que els pugui
donar independència econòmica. A més, els nens i nenes les mares dels quals tenen formació
tenen més possibilitats d'anar a escola i obtenir millors rendiments. Per tot això, l'educació de les
nenes és fonamental perquè les següents generacions també rebin formació.
L'educació té un vincle molt estret amb la salut, afavoreix la planificació familiar i la salut dels fills i
filles. Les nenes amb educació es casen més tard, són menys vulnerables a l'explotació sexual i
tenen menys probabilitat de contreure el virus de la sida.
Se suggereix escoltar el discurs de clausura d'Eduardo Galeano a la Universitat Internacional d'Andalusia
http://blogs.unia.es/uniatv/archives/895
Lectura de l'article d'opinió “Hablemos de mujeres”, de Moisés Naím, publicat al diari El País, el 25 de
maig de 2008.
formación más profunda la han experimentado los millones de mujeres
que han entrado a la fuerza laboral en la década pasada. Según
la revista The Economist, el aumento del número de mujeres
cuyo trabajo ahora es remunerado ha contribuido más al crecimiento
de la economía mundial que el boom de China o la introducción
de nuevas tecnologías. (...) Las mujeres siempre han trabajado,
y mucho. Pero ahora un número sin precedentes cobra por
hacerlo.
Si bien las estadísticas revelan una clara tendencia digna de ser
celebrada, también documentan una inaceptable realidad: el progreso
es acelerado pero la injusticia y la discriminación contra las

mujeres sigue siendo la norma. (…) no es bueno enterarse de que
esto significa que, en 2008, sólo el 16% de los ministros en los
gobiernos del mundo son mujeres. (…) es malo enterarse de que en
el Reino Unido, sólo el 50% de las mujeres que ocupan altos cargos
en las empresas tiene hijos, mientras que el 96% de sus colegas
hombres son padres. Las mujeres más pobres hoy tienen más oportunidades
de trabajo remunerado. Pero en muchos países las hijas
de las familias pobres son las últimas en comer.
A las mujeres les va hoy mejor que nunca, pero en demasiados
aspectos aún les va muy mal. Y mucho peor que a los hombres.
La brecha de salarios, oportunidades, influencia, acceso a la educación,
la salud y, en los países más pobres, a la comida, que aún
existe entre hombres y mujeres es enorme. (…) Las mujeres son
los seres humanos con los que más se trafica en el mundo y, para
muchas de ellas, ser madres o casarse implica correr riesgos mortales.
Morir dando a luz es muy raro en los países ricos y muy
frecuente en los países pobres. La probabilidad de morir como
consecuencia de un parto es 200 veces mayor en África, Asia o
América Latina que en Europa o Norteamérica. Y las mujeres que
no mueren por dar a luz corren el riesgo de ser infectadas con el
virus del sida por sus maridos (...)
En els textos argumentatius, l’autor intenta convèncer a qui llegeix d'una idea o conclusió a la qual vol arribar i que es diu
tesi. Després de llegir l'article, el/la docent planteja al grup la pregunta següent: Quina és la tesi de l'autor de “Hablemos
de mujeres”?
Per sustentar la seva tesi, l'autor presenta dades. Es proposa a l'alumnat que les organitzin de forma conjunta, segons
els criteris que creguin convenients. Per exemple, segons si provenen de països desenvolupats o països empobrits o
per àmbits (política, salut, educació, família, món laboral, etc.). Els criteris que vagin sorgint seran anotats a la pissarra.
L'autor reflexiona sobre els canvis del paper de la dona a les societats actuals. El/la docent demana a l'alumnat que enumeri
els canvis explicats i hi identifiqui aquells que tenen lloc a la seva societat.
Se suggereix al/la docent que proposi al grup relacionar tota la informació obtinguda amb els ODM i esbrinar en quin
estat de compliment es troben. Per finalitzar es planteja la qüestió següent: Creuen que els ODM s'aconseguiran
el 2015?
Poden trobar més informació sobre els ODM en els següents llocs web:
Sin embargo, a pesar de la tragedia que implican estas brechas
entre hombres y mujeres y de sus poderosas causas –políticas, económicas,
culturales– las cosas están cambiando. Demasiado lentamente,
pero están cambiando. (…)
Extracto del artículo. Texto completo en www.elpais.com
• www.entreculturas.org/noticias/cumbreodm_ny10
• www.un.org/es/development/desa/news/policy/alcanzar-omd-2010.shtml
• www.un.org/es/comun/docs/?path=/spanish/millenniumgoals/pdf/MDG_Report_2010_SP.pdf
Es proposarà a l'alumnat la recerca i lectura d'altres articles d'opinió sobre gènere, discriminació, inclusió o exclusió.
A partir de l'article llegit i de tota la informació obtinguda, el/la docent sol·licitarà a les noies i nois l'elaboració d'un article
d'opinió on enunciïn una tesi sobre el dret a l'educació de les dones i les nenes.
Veure pàgina 18.
9
© Inés Vázquez/Jóvenes y Desarrollo

Batxillerat
Objectius
1 Analitzar com l'educació escolar i els anys de vida determinen el desenvolupament personal i comunitari i com la
voluntat política incideix en el dret a una educació digna per a totes i tots.
2 Assumir la responsabilitat individual com a futurs batxillers en els canvis socials, exigint una educació de qualitat per
a les dones, amb la finalitat de disminuir la seva exclusió a nivell global i fomentar la igualtat.
Competències
• Social i ciutadana. Utilitzar, per tenir desimboltura en la societat, el coneixement sobre l'evolució i organització de
les societats i sobre els trets i valors del sistema democràtic, així com utilitzar el judici moral per triar i prendre
decisions i exercir activament i responsablement els drets i deures de la ciutadania.
• Autonomia i iniciativa personal. Imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o
col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.
El/la docent presentarà a l'alumnat les següents històries trencades, separades pel temps, de cinc dones.
En formes rectes, la seva vida als 20 anys i en formes ovalades, anys després, a l'abril de 2011.
10
Ha de deixar l’escola sense acabar la primària.
La guerra civil tot just ha acabat i, per buscar-se
la vida i sent encara una nena, comença a
treballar en una mina de wolframi a A Veiga.
Estudia a la Universidad
Complutense i viu la revolta
estudiantil del maig del 68.
Participa activament en la lluita
antifranquista i moviments
feministes. Viatja a França per
aprendre un altre idioma.
Treballa a Vitòria des de fa
anys. Ha cuidat persones
grans i ara, amb molt esforç,
comença a treballar en la seva
professió. (Karina)

La mestra diu a la seva mare que ha de seguir
estudiant batxillerat perquè és molt intel·ligent. La
seva mare diu que no hi ha condicions per fer-ho
perquè són èpoques difícils sense beques de
l’estat ni ajudes. El seu germà estudia perquè el
seminari menor li ho facilita.
Viu jubilada amb la
seva pensió i la de
viuda. (Mary)
Viu de la pensió de
viduetat i a vegades
necesita ajuda dels
serveis socials.
(Antonia)
El/la docent proposarà a l'alumnat que, per grups, uneixin les formes ovalades amb les rectes, és a dir, el present i el
passat de la història personal d'aquestes dones, i es compartiran les respostes de cada grup justificant la seva elecció.
Quines situacions d'exclusió cap a les dones s'aprecien en aquests testimoniatges? A partir d'aquesta qüestió es plantejarà
a l'alumnat que analitzi críticament les situacions des de diversos enfocaments: educatiu, econòmic, familiar, polític,
personal, finançament públic de l'educació, etc.
Posteriorment, es proposarà a l'alumnat que construeixi la història de les dones de la seva família: que l'escriguin i, si
volen, la comparteixin amb la resta de companys/es. A partir d'aquests testimoniatges se suggereixen les següents qüestions
per a l'anàlisi:
• Identificar situacions d'exclusió per gènere.
Va estudiar odontologia a
Santa Cruz (Bolívia) i ara
s’especialitza al Brasil.
És catedràtica a la universitat. Ho
compatibilitza amb la literatura. Ha
aconseguit importants guardons per
les seves obres. (Marilar)
Es médica de
familia y diputada
del Parlamento de
Galicia. (Macu)
Estudia a la universitat de Santiago.
El seu pare sempre insisteix que ha de
seguir superant-se per no dependre
del sou d’un home.
• Assenyalar la forma en què l'ajuda i finançament de l'estat va ajudar alguna d'aquestes dones a aconseguir el que volia
des d'un punt de vista educatiu.
• Observar el paper que van tenir els homes de la família: ajudant a la seva inclusió o col·laborant amb la seva exclusió.
Per finalitzar es proposa debatre per grups possibles polítiques educatives, personals i socials per evitar l'exclusió de
les dones a nivell global. També, reflexionar sobre el paper dels homes per ajudar a aconseguir aquest objectiu comú.
11

El/ la docent proposa a l'alumnat realitzar un petit viatge en el temps, de no més de cinquanta anys. Amb
aquest objectiu, disposaran de textos de Batxillerat perquè puguin llegir el que les dones d'Espanya aprenien
o, almenys, intentaven ensenyar-los en aquella època.
“A través de tota la vida, la missió de
la dona és servir. La primera idea de
Déu va ser l'home. Va pensar en la
dona després, com un complement
necessari, això és, com
quelcom útil”.
Formació políticosocial,
primer curs de Batxillerat,
1963
En grups mixts, s'investigarà l'època històrica en la qual s'emmarquen els textos anteriors així com la informació sobre
qui era Pilar Primo de Rivera i la Secció Femenina. Amb tot el material trobat, es confeccionarà una petita fitxa d'aquest
període. Es pot utilitzar Internet o llibres de text d’Història de 2n de Batxillerat.
Partint de la informació i la fitxa elaborada, es prepararà un joc de rol a la classe. Un grup assumirà els pensaments de
l'època i dels textos i un altre, els pensaments coeducatius que assumeix la societat actual. Es discutirà, sobre la base
d'arguments (equivocats o no), com s'assumeix la vida familiar, el tipus de treballs fora de la llar per a dones i homes, la
relació de parella, etc.
* La Llei orgànica d'educació determina, entre moltes altres coses, allò que la societat espanyola demana a un alumne
o alumna que acaba cada cicle educatiu. En l’article 33 s'hi especifiquen els objectius del Batxillerat.
El/la docent planteja a l'alumnat buscar i determinar quins objectius (dos, almenys) fan que llibres de text, com els que
contenen els fragments anteriors, siguin incompatibles amb l'educació actual a Espanya.
12
“La vida de tota dona,
malgrat que ella vulgui
simular-ho --o dissimular-ho--
no és més que un etern desig de
trobar a qui sotmetre's”.
Revista de la Secció Femenina, 1944
“Quan estigueu casades, escriureu a la targeta el
vostre nom propi, el vostre primer cognom i després
la partícula ‘de’, seguida del cognom del vostre
marit. Així: Carmen García de Marín. Aquesta
fórmula és agradable, ja que no perdem la
personalitat, sinó que som Carmen
García, que pertany al senyor
Marín”.
Economia domèstica,
Batxillerat, 1968
“Les dones mai
descobreixen res; els
falta, per descomptat, el
talent creador, reservat per
Déu per a intel·ligències
baronívoles; nosaltres no
podem fer més que interpretar,
millor o pitjor, allò que els homes ens
donen fet”.
Pilar Primo de Rivera, 1942

* A la conferència mundial sobre la dona celebrada a Beijing, el 1995, es van tractar aspectes importants que relacionen
l'educació rebuda amb la situació de la dona en diferents societats del planeta.
Sobre la base d'aquesta informació es planteja a l'alumnat buscar informació sobre les conclusions d'aquesta conferència
i identificar quins són els principals obstacles per al desenvolupament de la dona a nivell global. 2
Com a activitat de tancament, per fomentar la vostra creativitat i contribuir a la sensibilització cap a l'equitat entre homes
i dones, es convida l'alumnat a expressar, mitjançant algun format gràfic i lingüístic (pòster, vídeo, dibuix, etc.) les conseqüències
per a la societat d'un model repressiu i excloent com el que s'ha exposat en aquesta activitat i la importància
de la coeducació per aconseguir l'equitat. Se suggereix difondre-ho entre la comunitat educativa del centre.
2 Poden trobar informació a www.mueveteporlaigualdad.org
Veure pàgina 18.
A ESPANYA,
L'EDUCACIÓ
DE LES
DONES
HA
SOFERT
UNA
IMPORTANT
EVOLUCIÓ
EN ELS
ÚLTIMS
CINQUANTA
ANYS
13

Educació de
persones adultes
Objectius
1 Valorar la incidència de l'educació de les nenes i les dones en el ple desenvolupament de la personalitat humana i
l'enfortiment del respecte als drets humans.
2 Analitzar les causes de la desigualtat en l'accés a l'educació en nenes i dones.
Es proposarà a l'alumnat la lectura dels següents testimoniatges de dones publicats a la revista Diálogos,
volum 18, de setembre de 1999.
14
Lolita Fernández Ibáñez
Em dic Lolita
Em dic Lolita i sóc d'aquestes dones grans que un dia van decidir posar-se a estudiar. Vaig néixer en
una època difícil, en una família obrera, on els fills anaven a escola molt poc o gens. Jo hi vaig anar fins
als tretze anys; a aquella edat em vaig posar a treballar, cosa que vol dir que els meus estudis van ser
molt pobres. En aquells temps, a les dones de la meva època ens educaven per al matrimoni.
Em vaig casar molt jove, i com podeu imaginar, em vaig dedicar a criar els meus fills i els meus grans.
Amb el temps els meus fills es van anar casant, uns altres es van independitzar, i els meus grans (pare
i mare) se’n van anar. Llavors em vaig adonar que en quedar-me sola tenia ganes de fer coses i, per què
no?, de posar-me a estudiar.
M'il·lusionava treure'm el Graduat Escolar; llavors, vaig venir a l'Escola Popular de Porto. A aquesta escola
hi venim més dones que homes, no sé si és perquè nosaltres estem més necessitades o som més
atrevides.
A part d'estar ocupada en coses que m'agraden, em valoro més perquè aprofundeixo en temes que
abans no coneixia. I a l'hora de participar al centre o al barri, tinc confiança en el que puc fer.

Puri González
Em dic Puri, vaig néixer en un poble de la província de Badajoz. El meu primer contacte amb l'escola va
ser als quatre anys, a l'escola pública del poble. A l'edat d'onze anys, vaig deixar l'escola, ja que era la gran
de quatre germans i havia de treballar. Vaig deixar l'escola sabent llegir i escriure i les quatre regles, perquè
per ser mestressa de casa era suficient. Els meus tres germans van acabar l'escola. Vaig venir a Madrid
als tretze anys a treballar com a ajudanta de modista i així fins que vaig deixar la feina per casar-me. Normal,
llavors queda tot una mica apartat. Vaig tenir tres fills i fins aquí la meva vida va ser feliç en la meva casa,
els meus fills i el meu marit, tot ho omplia. Però bé, el meu marit va tenir un accident i va morir.
Aleshores una veïna em va parlar del Centre Cívic i em va animar a apuntar-me a una Escola d'Adults. No
m'ho vaig pensar dues vegades, hi vaig anar i m’hi vaig apuntar. Després d'aquest pas per l'Escola d'Adults,
a la Mª Ángeles, coordinadora del Centre Cívic, li van dir que jo era modista i em va animar perquè fes de
monitora d'un taller de costura. Tenia molta por, però per fi vaig acceptar. Bé, vaig passar de ser una alumna
a ser una monitora, d’escoltar a que m’escoltessin i d'aprendre a ensenyar. És un canvi!
Nemesia Rodríguez Juárez
Itinerari vital
Un canvi en la meva vida
Des de molt petita estava obsessionada per saber, però per qüestions polítiques no vaig tenir oportunitat
d'anar al col·legi. Durant la postguerra no vaig poder anar enlloc perquè no tenia coneixements. Només
vaig poder treballar al camp o en serveis domèstics, sempre amb el cap baix perquè la floreta més bonica
era: “Ets una ximple, ximple per no saber, tu no serveixes per res”. Esclar, no vaig tenir mai ni una petita
oportunitat, i per això em deien ximple. I la veritat és que de ximple, poc, però, esclar, ho deu semblar. Quina
llàstima que els centres d'educació i formació de persones adultes es formessin tan tard per a mi i per a
altres persones...! Doncs vegin quin raig de llum es va obrir, quin miracle tan gran poder saber alguna cosa
i no sentir-se tan humiliada. No sabeu el mal que sent una persona que no sap res, que té iniciatives i es
veu tallada davant totes les traves que se li presenten.
La cultura mai la vaig valorar perquè era tanta la meva ignorància que no vaig saber donar-li aquest valor
tan gran: saber, saber emplenar un document, no haver de demanar per favor que t'ho emplenin i que et
diguin que no poden, saber explicar, buscar en una guia telefònica, en un diccionari, un nom d'un carrer,
agafar una revista, tant si és del cor com si és d'un altre tipus. Sempre creia que per aprendre era a força
de pals, però em vaig equivocar, perquè els mètodes que tenen d'ensenyament són molt bonics, sobretot
al meu centre, perquè més que professors és com si fóssim una família.
15

16
Petronila García Martínez
És molt important per
a una dona l educació
Jo em dic Petronila, vaig néixer a Oria, Almeria. Vaig venir a Reus quan tenia 10 anys. No vaig poder anar al
col·legi perquè em vaig haver d'encarregar dels meus germans ja que els meus pares havien de treballar
per mantenir-nos. Després, quan els meus germans ja van ser una mica més grans, em vaig casar i tampoc
vaig poder estudiar perquè vaig haver de criar els meus fills. Després, quan vaig acabar, quan els meus
fills es van casar, em feia cosa perquè pensava que tothom es riuria de mi per ser tan gran. Quan em vaig
casar tenia 15 anys, em vaig quedar vídua als 29 i quan es van casar els meus fills ja en tenia 45 anys,
la tenda i no gaire temps. Després, quan vaig deixar la tenda és quan vaig voler-hi anar, però em feia vergonya.
Fins que un dia la meva filla em va trucar i em va dir: "Mamà, vols anar al col·legi? Perquè la senyora
Carmen hi anirà. Si vols, t'hi apuntes". I llavors m’hi vaig apuntar.
Mentre vaig tenir la tenda no sabia res més que uns pocs números, però me les arreglava per quan anava
al magatzem a buscar gènere. Demanava 10 llaunes de sardines, 12 de tonyina o 15 de tomàquet, perquè
no fossin els mateixos números. Em guiava pels números per a les factures, per posar els preus, quan
havia de posar els guanys... Deia: "Tant val la caixa, tant és a tant, haig de pujar tant", i així m'arreglava. Quan
em venia una factura més gran, els meus fills me la llegien. Un dia em vaig trobar que va venir un viatjant
nou i jo vaig posar el nom com sabia, una “P” i una “i”. Llavors em va dir que aquella factura no servia, que
havia de signar, i jo li vaig dir: "És que no en sé".
També, quan venia la gent perquè els fiés, el problema estava a posar-li el nom a cadascú. En lloc de posarhi
el nom hi posava un senyal. Comparació: Rosa, i li pintava una rosa... A una que era una miqueta lleugera
de cascos li vaig pintar un toro, i vaig dir a la meva filla: "Si ve tal a pagar no li ensenyis el compte, diguesli:
‘Quan vingui la meva mare ja vindràs a pagar, que jo d'això no en sé’". I així ho vaig anar fent fins que
ja vaig deixar la tenda.
Des que vaig al col·legi em sento més alegre, amb més ganes de viure, més il·lusionada. Jo he estat molt
retreta, una mica desconfiada de la gent, i ara veig que estava equivocada, que hi ha gent bona i dolenta.
I sempre m’he sentit una mica cohibida, mai m'he atrevit a explicar un acudit, a donar una opinió, i en canvi
ara si haig de parlar, parlo. La meva família està molt contenta, també; la meva filla em diu: "Abans, ho havies
d'haver fet". Jo vull aprendre i encara que sàpiga llegir en un any més seguiré anant a col·legi perquè per
molt que sàpigues sempre hi ha molt per aprendre i com, per sort o per desgràcia, de temps me’n sobra,
ho aprofitaré.
És molt important per a una dona l'educació, perquè hem estat molt esclaves, no sabíem res més que rentar,
cosir i treballar, i està bé que sapiguem llegir i escriure per fer coses boniques.

Després de llegir dels testimoniatges, el/la docent plantejarà el comentari dels casos a través de les següents qüestions
suggerides:
• Quines van ser les raons que van dificultar o van impedir anar a escola a les autores dels textos.
• Quines circumstàncies es van produir perquè prenguessin la decisió de començar l'escola de grans.
• Quins canvis va produir l'educació en les seves vides.
• Quines similituds trobeu amb les vostres històries.
• Quina és la situació actual respecte a l'accés de les nenes a l'educació.
• Com poden contribuir perquè l'educació sigui possible per a totes les dones del planeta.
Es convidarà l'alumnat a elaborar el seu propi testimoniatge i a compartir-lo amb els seus companys/es.
Es proposa que alumnes més grans visitin escoles d'educació primària i secundària on puguin explicar les seves històries
de vida a l’alumnat destacant la significació que hi ha tingut l'educació.
Es proposarà l'elaboració d'un collage amb fotos de dones importants de l'àmbit familiar i/o públic per les/
els integrants del grup.
A continuació es compartirà el perquè d'aquesta importància i com ha estat o com és la vida d'aquestes dones relacionant-la
amb l'exercici del dret a l'educació (llegiu l'article 26 de la Declaració dels Drets Humans www.un.org/es/
documents/udhr/index.shtml).
Es proposa enriquir les fotografies del collage original resumint
en frases les reflexions obtingudes en la conversa
mantinguda.
Per pensar
Quan ens mires des de la teva cadira, penses en el que necessito
perquè algun dia jo em pugui asseure en aquesta
cadira?
Pregunta d'una nena de Malawi al ministre d'Educació.
Veure pàgina 18.
Per
pensar
17

© Fernando López del Prado/Ayuda en Acción
ACTIVITAT PER
A TOTS ELS NIVELLS
Objectius
1 Recapitular el que s'ha treballat sobre el dret a l'educació de les dones i de les nenes i la necessitat que els
països es comprometin per aconseguir l'educació per a tots i totes el 2015.
2 Participar en l'activitat de mobilització mundial.
Durant la Setmana d'Acció Mundial per l'Educació (SAME) milions de persones en tot el món es mobilitzaran
sota el lema l'educació no és un conte per recordar als líders polítics les dificultats que milions
de nenes i dones del món tenen per accedir a una educació de qualitat i per demanar-los que destinin els
recursos necessaris per fer realitat el seu compromís d'aconseguir l'Educació per a Tots i Totes el 2015.
Com s'ha de participar a La Gran Història?
Aquesta activitat pretén ser una reflexió i recapitulació de tot allò que l'alumnat ha treballat al llarg de la proposta didàctica
sobre les dificultats que les dones i les nenes afronten per exercir el seu dret a l'educació.
Una vegada llegits els testimonis que apareixen a les activitats i els que es poden trobar a la pàgina web, així como altres
històries de vida de persones més properes a cadascú, us proposem que cada aula, de forma conjunta, escrigui un
conte que reflecteixi com l'accés a l'educació o la falta d'aquesta pot canviar la vida present i futura de les nenes i les
dones.
18

Un conte és un relat breu, i que es transmet essencialment de forma
oral. Pot ser una història inventada o real. En aquest cas, la
teva història es basarà en un testimoni real, però tenint en compte
que perquè el conte funcioni, probablement hauràs de reestructurar
el testimoni i inventar-te nous elements per afegir-hi.
El conte consta de tres parts:
1 Introducció i plantejament: La part inicial de la història, on es
presenten la situació inicial (espai, temps i acció), els personatges
i els seus propòsits.
2 Desenvolupament o nus: A partir d'un canvi de la situació inicial, sorgeix aquesta part central, on la història pren
forma i succeeixen els fets més importants.
3 Desenvolupament o final: Part on se sol resoldre la història.
Abans d'escriure el teu conte, necessitaràs: llegir alguns contes (per agafar idees); conèixer molt bé el testimoni que
vols explicar i canviar la seva estructura per tenir introducció, desenvolupament i desenllaç; pensar molt en els teus
personatges perquè tot el que facin sembli sorgir de la seva forma de ser; escollir qui explica la història (en primera o
tercera persona). Una vegada que ho tinguis tot pensat...
Pots començar a escriure. Recorda que el conte és breu, així que ha de ser atractiu, enganxar directament al lector
o a l'oient, sense descripcions llargues. Allibera la teva imaginació i demana l'ajuda del grup per poder reorientar o millorar
elements del teu conte.
Quan hagis acabat la redacció del conte, pensa en el teu grup i si es pot teatralitzar el teu conte, posar-li música,
gravar en vídeo, complementar-lo amb dibuixos, pintures o fotos, o fins i tot crear un mural amb el teu i el dels teus
companys/es...
Pots ampliar aquesta informació a www.cme-espana.org
Què fem amb el conte?
Amb els contes podeu:
Què és
un conte
i com
s'elabora?
• Fer un conta contes al centre, on expliqueu els contes elaborats per les diferents classes. A aquesta activitat podeu
invitar a participar a les famílies, perquè també expliquin algun conte.
• Fer altres activitats que us proposem a www.cme-espana.org
• Enviar-los a same@cme-espana.org i els penjarem a la nostra pàgina web.
Els contes els utilitzarem en els actes que fem a tot Espanya, des d'on farem arribar les peticions a representants dels
governs locals, autonòmics i estatals per recordar-los els seus compromisos. D'aquesta manera, ens unirem a la mobilització
mundial que es farà durant la Setmana d'Acció Mundial per l'Educació.
Podeu enviar fotografies que feu mentre treballeu els materials o elaboreu els contes. (Les fotografies enviades s'utilitzaran
en els materials i en el web de la Campanya Mundial per l'Educació a Espanya).
La Campanya Mundial per l'Educació no seria el mateix sense la implicació de vosaltres, els/les docents
compromesos/es amb el dret a l'educació. Per això volem agrair-vos especialment la vostra implicació en la
campanya i en la SAME de diferents maneres (elaboració de materials, implicació dels vostres centres...).
Us recordem que és molt important saber quants som. Per això és imprescindible que registreu la participació
dels vostres centres en www.cme-espana.org
19

..
QUestionari
d avaluació
NOM I LOCALITAT DEL CENTRE
QUINS NIVELLS HAN PARTICIPAT?
1r CICLE ESO
2n CICLE ESO
CICLES FORMATIUS
BATXILLERAT
EPA
QUANTES CLASSES DE CADA NIVELL HAN PARTICIPAT?
NOM DELS/LES DOCENTS IMPLICATS/DES
EN QUINES ASSIGNATURES O ACTIVITATS ESCOLARS HEU TREBALLAT LA SAME?
HEU PARTICIPAT AMB ANTERIORITAT A LA SAME? EN QUINS ANYS?
VALORA DE L'1 (NIVELL MÍNIM) AL 5 (NIVELL MÀXIM) LA PERTINÈNCIA DELS OBJECTIUS PLANTEJATS I
L'ADEQUACIÓ D'ACTIVITATS PLANTEJADES A CADA NIVELL EDUCATIU.
Educació Secundària
Primer Cicle (12-14 anys)
– Objectius 1 2 3 4 5
– Activitat 1: Carta al director 1 2 3 4 5
– Activitat 2: En el paper de... 1 2 3 4 5
– Activitat 3: La Gran Història 1 2 3 4 5
20
´
de la proposta didactica dEducació Secundaria, Batxillerat i Educació de Persones Adultes.
Setmana dAcció Mundial per lEducació 2011.
´ ´
´
´

Segon Cicle (14-16 anys)
– Objectius 1 2 3 4 5
– Activitat 1: La visibilitat de les dones 1 2 3 4 5
– Activitat 2: Parlem de dones 1 2 3 4 5
– Activitat 3: La Gran Història 1 2 3 4 5
Batxillerat (16-18 anys)
– Objectius 1 2 3 4 5
– Activitat 1: Històries de la vida 1 2 3 4 5
– Activitat 2: Educar en igualtat 1 2 3 4 5
– Activitat 3: La Gran Història 1 2 3 4 5
Educació de Persones Adultes
– Objectius 1 2 3 4 5
– Activitat 1: Històries reals 1 2 3 4 5
– Activitat 2: Dones de les nostres vides 1 2 3 4 5
– Activitat 3: La Gran Història 1 2 3 4 5
VALORA DE L'1 (NIVELL MÍNIM) AL 5 (NIVELL MÀXIM) ELS ASPECTES SEGÜENTS
– Quantitat de materials rebuts 1 2 3 4 5
– Data de recepció dels materials 1 2 3 4 5
– Possibilitat d'inclusió de la proposta a la programació del centre 1 2 3 4 5
– Interès a treballar la SAME en propers cursos 1 2 3 4 5
OBSERVACIONS, COMENTARIS I PROPOSTES DE MILLORA
Per a la Campanya Mundial per l'Educació és molt important conèixer qui hem participat
a la SAME. Per això et demanem que registris la participació del teu centre a
www.cme-espana.org
La vostra opinió és molt important perquè puguem seguir millorant. Completa aquest
qüestionari i :
• envia’l per fax al 93 412 40 36
• descarrega-te’l a www.cme-espana.org i envia’l per correu electrònic a same@cme-espana.org
• completa’l punxant a http://www.surveymonkey.com/s/MGXWNHT
21

Entra a www.cme-espana.org i
• registra la teva participació a la SAME
• explica el conte que has escrit
• consulta més idees per treballar amb el teu
alumnat i sobre com escriure un conte
• completa l'avaluació dels materials didàctics
La Coalició Espanyola de la Campanya Mundial per l’Educació està integrada per:
Organitzacions que participen a la SAME en l’ambit estatal:
FERE - CENTROS CATÓLICOS
Col·laboran:
© Dani Villanueva/Entreculturas
Direcció d’art, disseny i il.lustracions: Maribel Vázquez