Avui són les verges … - Col·legi L'Assumpció

TU I L’ESCOLA
REVISTA Nº 13
Col·legi L’Assumpció
Binissalem
Curs 2011-2012

Col·legi L’Assumpció de Binissalem
Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
www.assumpcio.net
Document realitzat pel Claustre de Professors de l’Assumpció.
Gestió i Portada: Santiago Rigo Aguiló
© L’Assumpció 2012

ED. INFANTIL
Benvolgudes famílies: enguany els nins/es d’Educació Infantil han gaudit fent
moltes activitats, sortides, tallers de manualitats, de cuina … aquí us en
mostrarem alguns de tants que n’ hem fet.
Per Nadal ,vàrem fer les tradicionals coques de torró; ens ho passàrem d’allò
més bé!!! I no sols nosaltres, sinó també les padrines i les mares que ens van
ajudar. Per cert, sortiren boníssimes.

Per Pasqua, férem un taller de cuina, segur que tots sabeu de què?, de
crespells. Si mirau les fotos vereu les cares dels nins/es i les famílies que ens
van ajudar. Va ser “súper” divertit fer la pasta, tastar-la i sobretot
menjarlos.

Al llarg d’aquest curs hem fet sortides pel nostre poble i també
excursions relacionades amb la mar. La primera sortida fou a PALMA
AQUÀRIUM. Allà vàrem fer un petit teatre amb disfresses d’animals marins,
una visita guiada per totes les instal.lacions, dinárem, jugárem amb un gran
vaixell pirata… Mirau una altra vegada que bé que ho vàrem passar.

Uns mesos més tard, anàrem a MARINELAND. Tots ens varem disfressar de
tortuga Casiopea, ens mostraren l’hospital on curen les tortugues i esperen
que es posin bé per tornar-les a casa seva, la mar.
Gaudírem també de les exhibicions del lloros, els dofins, les foques, els lleons
marins… Vos contarem un petit secret: trobàrem una sortida secreta cap a la
platja. Que divertit !!!

I ara, per acabar aquest curs, aquest darrer mes anirem a la platja a
refrescar-nos.
Ens veiem el curs que vé. Bon estiu!

Avui són les verges …

CABRERA
L´arxipèlag de Cabrera és un grup d´illes i illot situats al sud de Mallorca, a
uns 10 Km. Del cap de ses Salines i auns 12 km. Del petit port de la Colònia
de Sant Jordi. Consta de 18 illes i illots.La més gran és Cabrera i dóna nom a
l´arxipèlag.Cabrera, l´illa més gran sempre ha
mantingut una población molt reduïda.
El 1991 l´arxipèlag de Cabrera va ser declarat primer Parc Nacional Marítim
Terrestre de L´Estat Espanyol.
L´objectiu principal del Parc Nacional és protegir els valors geològics, la flora i
la fauna marina i terrestre.
ECOSISTEMES MARINS:
A Cabrera hi manquen torrents, per això les aigües són molts
transparents.Destaquen :
_ LA POSIDÒNIA: Proporciona molt d´oxígen.
_DIVERSES ESPÈCIES D´ALGUES (algues verdes i vermelles)
_ELS CORALS
HISTÒRIA I USOS HUMANS
La resta històrica millor conservada és el Castell de Cabrera, construït a finals
del segle XIV com a defensa contra els pirates. Avui dia queden les cases de
Can Feliu.Es desenvolupà la pesca.

El 1991 l´arxipèlag de Cabrera va ser declarat primer Parc Nacional Marítim
Terrestre de L´Estat Espanyol.
L´objectiu principal del Parc Nacional és protegir els valors geològics, la flora i
la fauna marina i terrestre.
ECOSISTEMES MARINS:
A Cabrera hi manquen torrents, per això les aigües són molts
transparents.Destaquen :
_ LA POSIDÒNIA: Proporciona molt d´oxígen.
_DIVERSES ESPÈCIES D´ALGUES (algues verdes i vermelles)
_ELS CORALS
HISTÒRIA I USOS HUMANS
La resta històrica millor conservada és el Castell de Cabrera, construït a finals
del segle XIV com a defensa contra els pirates. Avui dia queden les cases de Can
Feliu.Es desenvolupà la pesca.
Es troba una gran riquesa piscícola.
ESPÈCIES VEGETALS MÉS INTERESSANTS:
Sargantana balear: Espècie endèmica de les Illes Balears. A l´arxipèlag de
Cabrera hi viuen deu subespècies en illots diferents.
Ginesta borda: Arbust de fins a tres metres,únic representat a les Illes Balears
de la seva família.
Lletrera arbustiva: Arbust de fins a dos metres d´alçada, de forma hemisfèrica.
Les seves inflorescències són peculiars perquè no tenen sèpals ni pètals. Les
seves fulles verdes es tornen vermelles a l´estiu.
Plantes de penya-segats i zones rocoses: Les plantes que viuen als penya-segats
estan adaptades a suportar les dures condicions de salinitat,vent i falta de sol.

Aprofiten les esquerdes de les roques per a desenvolupar-se. Cal destacar la col
de penya, planta recoberta d´una pelussa i l´estepa Joana, arbust endèmic,
és a dir exclusiu d´un lloc,en aquest cas de les Illes Balears.
Aladern: Espècie típicament mediterrània, de la mateixa familia que l´olivera
i l´ullastre, de menys de 2 metres d´alçada.
Savina: Arbre de tronc freqüentment retorçat, amb petites fulles amb forma
d´escama. Floreix al febrer i fructifica a l´estiu de l´any següent.
Llampúdol bord: Arbust de fins a un metre i mig , amb fulles espinoses. De lluny
sembla una alzina petita.
Canyaferia: Espectacular planta típicament mediterrània. Les flors poden
aconseguir una alçada de tres metres. Bastant abundant a Cabrera.
Vegetació del litoral: Les plantes que viuen al litoral presenten una sèrie
d´adaptacions a la sequedat, la salinitat i el vent. Les saladines i el fonoll marí
AUS MARINES:
Noneta,baldritja,virot,corb marí, gavina
i gavina roja.
RAPINYAIRES:
Àguila peixatera,falcó marí ,falcó i xoriguer.
Carla Ruth Hintz, Aina Mª Carbonell i Cristina Pinto.
Vegeu quines fotografies més impressionants que vàrem fer!!

EXCURSIÓ AL PARC NATURAL DE MONDRAGÓ
Els alumnes de cinquè i sisè de la nostra escola
vàrem anar d´excursió al parc natural de
Mondragó en el segon trimestre del curs. Aquest
parc està situat al terme municipal de Santanyí i té
una superfície de 785 hectàrees formant una gran
varietat d´ecosistemes en els quals hi ha una
abundant fauna i flora autòctona.
Aquesta excursió va ésser una de les sortides més interessants que hem fet
durant aquest curs.
Els monitors del parc que ens varen acompanyar ens van explicar que
l´estany de l´Amarador i el de les fonts de n´Alis són els estanys més
destacats de la zona de Llevant. Són zones molt humides. A a l´estany de
L´Amarador creixen abundants joncs, canyet i bova. Mentre que en el de
les fonts de n´Alís hi trobam tiruril.los i
corriols. Devora les zones humides,
sobretot a l´Amarador, hi ha petites
dunes on hi creixen plantes com el lliri
de mar, el card marí o el borró.
La garriga és la comunitat natural més
estesa del parc: Està formada per l´ullastre, el garrover i el pi comú, que
cobreix la mata, el romaní i les lletreres.
A la garriga i el pinar hi ha aus com els busquerets , els puputs, les tórtores i
els trencapinyons.
El mar és un dels principals
atractius : A les tenasses hi ha
crancs , pegellides, bàlans o
vogamarins. Els fons arenossos
estàn coberts per a la posidònia
oceànica , que és una planta que
només viu al mar Mediterràni. A les roques de devora el mar hi viuen
plantes com el fonoll marí i la saladina. De vegades hi trobam eriços o
gatovelles. Altres animals que hi habiten són la gavina roja, la gavina
vulgar i el corb marí i als penya-segats marins hi crien els coloms roquers i
les falcies pàl.lides.

Va ser un dia molt divertit i vàrem aprendre moltes coses interessants!
Catalina Pol i Paula Juan.

D’excursió a …

Carnestoltes 2012
Aquest curs escolar, els nins i nines del col·legi hem celebrat
la festa de Carnestoltes d'una manera un poc especial, ja que
vàrem poder gaudir d'un capvespre diferent a altres
celebracions de Carnaval. Vàrem comptar amb l'actuació del
grup d'animació infantil "Els pirates pirats" i ens divertírem molt
cantant i ballant. Els nins i nines ens ho vàrem passar d'allò més
bé, i algú grandet també. Tots anàrem disfressats per cicles
,segons la temàtica d'enguany: Les meravelles del món. La festa
va acabar amb un bon berenar. El centre dóna les gràcies a totes
aquelles famílies que varen col·laborar en dur a terme aquesta
gran festa de Carnestoltes.

“Que hi ha molta gent que no té euros”.
“Que hem d’estalviar per no gastar”.
“Que ens lleven els doblers i hem de pagar més”.
“Que cada pic tenim menys doblers i no podem comprar
menjar”.
“Que la vida no és tan fàcil”.
“Que no hi ha tantes tendes. Es tanquen perquè no hi ha
doblers”.
“Que no tenim treball”.
“Que es tanquen els hospitals”.
“Que no podem demanar moltes coses perquè no podem
comprar”.
I què us pensàveu?
Saben més del que ens creiem!

Diada de la Pau
Per als nins i nines del nostre centre la paraula PAU significa…
Portar-nos bé fer coses ben fetes
estimar no molestar als companys
Deixar-nos les pintures i els retoladors
reciclar bé
Escoltar les mestres fer silenci
respectar la natura no fer la guerra
no tirar el berenar al fems

El dijous dia 19 d’abril , en el pati cobert
de l’Escola Graduada, es celebrà una
diada mediambiental organitzada per
l’àrea de Medi Ambient, en la qual hi
participaren els nins i nines de primer i
segon curs del nostre centre. Tots ells, a
través del joc,
Tingueren l’oportunitat d’aprendre com
seleccionar correctament els residus
perillosos domèstics , i per això
comptaren amb l’ajuda del tècnic de medi ambient de la Mancomunitat del
Raiguer. El Consell de Mallorca proporcionà diferents eines, com el bus de
reciclatge, el castell inflable , el puzzle gegant i jocs interactius amb
pantalles tàctils.
La jornada, molt divertida !!!!!!!!!!!!

Divendres, dia 18 de novembre els nins i nines del primer cicle d’Educació
Primària visitàrem l’Aquàrium de Palma.
Una Guia ens va acompanyar durant tota l’excursió i ens va explicar moltes
curiositats sobre els animals marins.
Començàrem el recorregut
observant els peixos de la mar
Mediterrània i després els de la
mar tropical i aprenguérem a
diferenciar els peixos d’un mar i
l’altre pel seu color. Quina gran
quantitat de peixos hi havia!.
AL cap d’una estona vam fer una
aturadeta per berenar i jugar a
la zona infantil. Ens ho
passàrem molt bé jugant al vaixell pirata.

Després de descansar un poquet,
passejàrem per la selva, on hi
havia un paisatge i unes cascades
molt boniques.
Finalment férem un taller-activitat dintre d’una aula que pareixia un submarí.
Aprenguérem més coses i curiositats sobre les tortugues i altres animals
marins. A la fi ens dividírem en quatre grups. Cada grup havia de fer un puzzle
diferent (peix pallasso, tauró, tortuga marina…). Demostràrem una gran
habilitat per muntar-los.
Ja havíem arribat a la fi de l’excursió i tots tornàrem cap a Binissalem ben
contents, perquè ens ho havíem passat molt bé.

III Campionat Regional de Càlcul Mental Aloha
Dissabte 21 d'abril va tenir lloc el III Campionat Regional de
Càlcul Mental Aloha, que es va celebrar al Poble Espanyol de Palma.
Els germans, Jaume Toni, d’ 11 anys, i Maria Magdalena
Amengual Alorda, de 7 anys, van ser guanyadors de les seves
categories, Kids 2 i Tiny Tots 2 ,respectivament. Competien 450
alumnes de 38 centres escolars de Mallorca, entre ells el nostre
Col·legi de L'Assumpció de Binissalem, lloc on s'imparteixen les
classes d'Aloha Mental Arithmetic. La prova consisteix en fer 70
càlculs aritmètics mentals o amb l'ajuda de l'àbac amb 5 minuts.
Es donaven 5 premis per cada categoria segons les edats i els dos
binissalemers van quedar en primer lloc. Com ja sabeu, en Jaume
Toni l'any pasat ja va guanyar el II Campionat Nacional.

Aquest curs escolar, al Col·legi hem treballat les meravelles del
món: la Murada Xinesa: els nins i nines d’educació Infantil,el
Taj-Mahal:els nins i nines del primer cicle de primària, les
Piràmides d'Egipte : els nins i nines del segon cicle i el Coliseu
Romà, els nins i nines del tercer cicle. Els dies 2,3 i 4 d’abril els
vam dedicar a fer unes jornades culturals referents al tema de
les meravelles. Durant la setmana organitzàrem diferents tallers:
de cuina, de maquillatge, de manualitats, de pintura, de fang,
d'elaboració de papirs... A més també miràrem alguns
documentals i pel·lícules i elaboràrem uns treballs amb tota la
informació recollida per a cada una de les meravelles. Una de les
activitats a destacar va ser un conta- contes a la biblioteca ,on
pogueren participar els nins i nines de 1r i 2n cicle a càrrec
d'Eulàlia Arlés i la visita dels alumnes de 3r cicle a la ciutat de
Pollentia, l’amfiteatre Romà, el pont Romà i el museu d'Alcúdia.
Les jornades resultaren tot un èxit i amb elles aprenguérem
moltes coses!

Lectura en veu alta amb Eulària Arlés
A navegar!!!
Els alumnes de 4t assistiren a unes classes de navegació a l’escola de vela de Calanova. S’ho passaren pipa!

NADALES
BON NADAL !!!
Com cada any, a l’escola preparam l’arribada del Nadal i, com a cloenda,
feim un concertet de Nadales a l’església.

I després, a l’escola...XOCOLATA PER A TOTS!!!

La visita dels criats dels Reis Mags d’Orient és una de les activitats més
esperades dels petits de la nostra escola.

També, en aquestes dates anam a visitar els padrinets del centre de dia,
oferint-los les nostres cançons de Nadal.

SENCELLES 2012
Un any més, els alumnes de sisè vàrem gaudir d´una
trobada amb altres alumnes de les altres escoles de la
congregació de les Germanes de la Caritat.
Participàrem de l´Eucaristia i després d´una jornada
esportiva.

Amb motiu de la celebració de les Jornades culturals, el
dia 3 d´Abril els alumnes de 5è i 6è de primària vàrem
visitar la ciutat de Pollentia. Pollentia fou fundada l´any 123
a.C. per Quint Cecili Metel, una vegada hagué acabat la
conquista militar de l´Illa. Arribà a tenir més de dotze
hectàrees de superfície.A partir del segle III d.C., la ciutat
entrà en decadència.
La seva estructura era regular, amb carrers paral.lels i
perpendiculars, construïren cases i aixecaren edificis públics
.Al centre de la ciutat es trobava el Fòrum o la plaça pública
entorn de la qual hi havia el Temple Capitolí, dedicat al culte
de Júpiter, Juno i Minerva. També s´hi han trobat altres dos
temples més petits i algunes botigues. Així mateix hi ha
diverses necròpolis.
En el barri residencial situat a l´extrem nord-oest de la
ciutat s´aixecaren un conjunt de cases que daten del segle I
d. C i una murada del segle III d.C. Destaquen la casa dels
Dos Tresors, la casa del nord-oest i la casa del Cap de
Bronze.
Visitàrem també el museu i el teatre romà.
Fou un dia en què ens ho passàrem d´allò més bé.
Marina Comas i Maria Aloy.

Son Fornés
Els alumnes de tercer cicle realitzàrem una excursió a Son Fornés el passat mes de
novembre.
Són Fornés és un dels jaciments arqueològics més importants de Mallorca.Data entre el
850-550 abans de la Nostra era.
Està situat a Montuïri, que és un poble molt ric amb jaciments arqueològics.Son Fornés té
una extensió aproximada de dues hectàrees. Se´n coneixen tres talaiots dels quals han
estat totalmente investigats.Al costat dels talaiots s´edificaren diverses cases envoltades
de parets gruixudes. La zona excavada fins ara suposa menys del 10% de la superfície del
poblat. Aquest poblat acollia uns 300 o 400 habitants que subsistien gràcies a una
ramaderia de bous,ovilles,cabres i porcs. La gent feia vida a les cases i es reunia als talaiots
per fer-hi feines i actes comunitaris.
Què és un talaiot?
Un talaiot és un monument fet amb grans blocs de pedra col.locats una damunt l´altre.
Solien tenir forma quadrada o rectangular.
La construcción d´un talaiot
El material per a la construcció dels talaiots eren enormes blocs de roca calcària.Alguns
dels blocs pesaven més de 9 tones.Per moure´ls era necessària la col.laboració de molta
gent.S´empraven eines senzilles com ara cordes,falques i palanques de fusta.
Els talaiots complien diverses funcions.Des del terrat dels talaiots es controlaven els
moviments de les persones i dels ramats. Els talaiots també eren útils per a la defensa en
cas de conflicte amb altres tribus.
Dels tres talaiots descoberts…
El primer fou utilitzat com a escorxador i lloc d´esquarterament dels animals
principalmente porcs i bous.
Al segon talaiot es celebraven reunions on es decidien qüestions que afectaven la vida de la
comunitat.
En acabar la visita va manar al museu i seguidament ens dirigírem a un petit poblat
anomenat Pina on vàrem dinar i jugar molt.
Benito Fuertes i Jaume Flores.

Els infants de 3r i 4t de primària passam…
Un dia a la Reserva des Galatzó

LA REAL ACADEMIA DE LA LENGUA CASTELLORQUINA presenta su última edición.
Aquí se recopilan las frases más usadas por nuestros ilustres alumnos de ESO
que han colaborado activamente en su elaboración.
1. Está “malalto”.
2. ¿Qué ha “describido”?
3. ¿Cómo es que “darreramente” llueve tanto?
4. El lugar de “habitatge”.
5. Casi me ha roto las “ulleras”
6. ¿Alguien me deja un “mocador”? ¿Puedo “mocarme”?
7. He hecho la tasca.
8. “Caníamos” significa podríamos (viene del inglés “can”=poder).
9. Se me ha rebanado el cuaderno.
10. ¿Puedo golpejar un poco?
11. ¿Qué has ponido?
12. Le ha hecho una rapiñada
13. ¿Puedo lavarme el clotell?
14. Pasa el oraje
15. Estoy en el canton
16. ¿Lo has aclarido?
17. Me està tocando los enagos.

1r Premio Concurso Literario 2º ESO
EL CHICO DE LA ESQUINA.
-Mamá, no llores. Se acabó. Papá no sufrirá más.
-Era tan joven…y le quería más que a mi vida. Dios, deseaba morirme antes que él, para evitar este
dolor, han sido tantos años, tantos recuerdos…
-Ya, mamá…yo también le echaré de menos. ¿Quieres venirte a casa?
Elena tenía la mirada perdida en el suelo y los ojos llenos de lágrimas, seguro que no había oído la
pregunta de su hija. Aún así, ella insistió.
-¿Mamá?
Pero Elena no contestaba, parecía sumergida en recuerdos del que fue su marido durante 40 años.
-Déjame un rato sola, hija. Por favor.
-De acuerdo. Voy fuera a llamar a la canguro, a ver cómo están los niños. Si necesitas algo, estoy ahí
fuera- y le dio un beso en la mejilla.
-Vale, cariño, no tengas prisa, estoy bien.
Sofía salió de una de las salas del tanatorio, poniéndose las gafas de sol, y escondiendo el pañuelo que
llevaba en la mano izquierda.
Se quedó sola. Contempló la fría sala, y vio que fuera había un pequeño jardín. Estaba muy bien
cuidado, pues Elena entendía mucho de plantas. Había muchísimas flores de colores, y en el centro, un
senderito que llevaba hasta un banco blanco, donde se sentó, y perdió esa limpia mirada entre las
flores. Pensó en lo mal que lo habían pasado esos 3 malditos años, en los que Víctor padeció cáncer.
Que duro darles la noticia a los bichos. Víctor llamaba así a sus tres hijos: Sofía, Silvia y Rodrigo.
De repente, oyó la voz su hija mayor, que la llamaba, y ella respondió, casi sin fuerzas:
-Estoy aquí.
La joven morena con ojos claros, como su difunto marido, se sentó a su lado.
-¿Te encuentras mejor?- le preguntó Sofía.
-¿Te he contado alguna vez cómo conocí a tu padre?- dijo ella, ignorando por completo la pregunta de su
hija, y mordiéndose el labio inferior, a punto de echarse a llorar.
-Eh, no creo que no…No, no me la has contado nunca.
-Llama a tus hermanos. Os contaré cómo le conocí.- dijo, cogiéndola de la mano.
Sofía se levantó y caminó a buen paso hacia la puerta, sacó la cabeza, hizo un gesto con la mano y
volvió a su lado. Detrás suya vinieron sus hermanos. Sofía y Rodrigo se sentaron a su derecha,
mientras que Silvia lo hizo a su izquierda.
-Venid, hijos, os contaré cómo conocí a Víctor.
-Mamá- la interrumpió Rodrigo- no sé si es el momento oportuno para hablar de eso- añadió con los
ojos rojos.
-Si lo dices por mí, estoy bien, dentro de lo que cabe…
Las dos hermanas se miraron a los ojos y Silvia dijo:
-A nosotras no nos importa.
-Bien, pues allá voy:
‘’Conocí a vuestro padre en el 2010, cuan yo solo tenía 12 años. Apareció en mi vida gracias al
baloncesto, que como sabéis, jugué hasta que tuve a Sofía…’’
-Eras una gran jugadora, mamá. Nosotros seguimos tus pasos- dijo Sofía, con una sonrisita.
-Y los de tu padre también. Fue un gran jugador, pero no tuvo suerte…
Silvia rompió a llorar.

-Tranquila hija- la consoló, acariciándole el pelo.
‘’Yo no había oído hablar de él, seguramente nos cruzamos un par de veces, pero ni me fijé. Hasta que
un día Isa me dijo en un entrenamiento:
-Oye, ese chico moreno, el de la esquina, ¿qué es, junior?
-Ams, sí, creo que sí- le respondí-¿porqué me lo preguntas?
-¿Entrenan a las 20.30?
-Sí.
-Pues se pasa aquí todos nuestros entrenos, y además, te mira mucho, eh- y me guiñó un ojo.
-¿A mí?- dije extrañada- que va, nos mira a todas. Ya me dirás porque me va a mirar…
-Habla con él. Le dices ‘’Perdona, pero es que me siento observada…’’ A ver qué te contesta, y me lo
cuentas.
-¿Pero estás loca? Vaya vergüenza, si no le conozco de nada.
Y seguimos entrenando. Cuando acabamos, yo me fui a mi casa, nos cruzamos y él me sonrió, pero no
dijo nada. Lógicamente, yo también le sonreí, pues no quería que pensara que era una maleducada.
Cuando llegué a mi casa…bueno, sabéis que en mis tiempos, se usaban mucho las redes sociales, no
tanto como ahora, pero se usaban. Abrí una cuenta que tenía en ‘’facebook’’, creo que se llamaba, y me
encontré una solicitud de amistad. Era de un tal Víctor Jiménez Vázquez. Y aunque no sabía quién
era, acepté.
Al día siguiente, fui a clase, como siempre, y Susana, una de mis mejores amigas, se puso a chillar:
-¡Elena, Elena! ¡Le gustas a Víctor Jiménez!
A lo que yo respondí:
-Primero, no chilles, por favor. Y segundo, ¿quién es ese Víctor?
-Ah, sorpresa, ya descubrirás quien es- y se fue, dando saltitos.
Esa misma noche, empezamos a hablar. Me contó que era ‘’el chico de la esquina’’ como él se
autollamaba. Hablamos horas y horas. Le pregunté por qué venía a vernos, y me respondió que era
porque yo le gustaba, y quería conocerme. A partir de ese día hablábamos todas las noches, pero nunca
en persona, solo miradas y risas. Yo notaba como un sentimiento nuevo en mí, crecía a pasos
agigantados.
Un sábado me quedé sola en casa, y como su equipo jugaba, fui a verle con una amiga. Le avisé de que
iría, y me pidió que le esperara fuera, cuando acabase el partido. Estaba nerviosísima, y mi amiga solo
intentaba calmarme, inútilmente. A cada paso que se acercaba, más rápido me latía el corazón…Hasta
que llegó delante de mí, y empezamos a hablar.
-Hola.
-Hola- dijimos al unísono Victoria y yo, luego nos miramos y reímos. De reojo vi, que él también soltó
una risita.
-¿Qué tal, cómo estáis?
-Muy bien-contesté.
Y se hizo el silencio, hasta que soltó:
-Bueno, Elena-dijo, poniendo ímpetu en mi nombre- que haces, ¿vienes o te vas?
Os juro, bichos, que esa pregunta no me había podido sonar más borde. Y contesté:
-¿Yo? Me voy, que es tarde. Adiós.
Victoria vino conmigo y me dijo durante todo el santo camino que cómo le había podido decir eso, que
era mi oportunidad, y yo le respondí, que no porque sea más joven que él, me puede hablar así.
Esa noche, hablamos:
-Eres un borde- le solté directamente, sin saludar.
-¿Perdona?
-¿Pero tú te crees que me puedes hablar así como me has hablado?

-Ay, Elena…Como se nota que eres pequeña. Eso era una indirecta. Vale, ha sonado un poco borde, pero
lo que realmente quería que entendieras era si te venías conmigo o te quedabas con Victoria. Quería
estar a solas contigo.
En ese momento repasé mentalmente toda la conversación.
-Dios…que tonta he sido. Lo siento.
-Tranquila, no pasa nada. Yo también me he pasado un poquito con el tono de la pregunta. Mira,
hacemos una cosa: el martes acabo a las 22.00, y luego nos vemos.
-Víctor, no puedo. ¿ Y si mi padre nos ve?
-Le dices que somos amigos. Punto.
-No me creerá, mi padre es así…ya nos veremos.
Recuerdo que esa noche dormí muy mal, pensando en que hubiese pasado si me hubiese ido con él.’’
-Vaya, mamá, te acuerdas de todo- dijo Rodrigo, llorando.
-Hijo mío, nunca lo olvidaré- respondió Elena, perdiendo la mirada en el suelo.
-Cuéntanos más, por favor- dijo Sofía.
-Por supuesto:
‘’Después de esa primera vez que hablamos en persona, nada cambió: más miradas y más risas. No sé
si os he contado que vuestro padre me dijo que tenía 16 años, que hacía el bachillerato de biología, y
que no fumaba, sólo en algunas fiestas. Bien… Un buen día, llego a clase y me coge Susana del
brazo.
-Elena, tenemos que hablar- parecía preocupada-, es sobre Víctor.
-¿Víctor? ¿Le ha pasado algo?- le pregunté, casi llorando.
-No, no tranquila, es que… te ha mentido.
-¿Cómo que me ha mentido? Explícate, por favor.
-¿Cuántos años te ha dicho que tiene?
-16, ¿no?
-Tiene 17…
-Que va, te habrás confundido, no puede ser…¿ por qué me iba a mentir?
-Pues no lo sé, pero espera que aún hay más;¿estudia?
-Biología.
-Mentira.
-Madre mía… entonces, ¿ qué estudia?
-Nada.
-¿Nada?
-Nada de nada; y por último…
-¿ Más?- la interrumpí, y luego me quedé con la boca abierta.
-Fuma. Tabaco, pero fuma. Y no sólo en las fiestas, como te ha dicho…A ver, no fuma 3 paquetes
diarios, pero…
-Bueno, bueno….Oye, Susana, muchísimas gracias. Se va a enterar.
Esa noche, le ataqué.
-No me vuelvas a hablar en tu vida.
-Yo también te quiero, cariño…¿ y ahora que te ha dado?
-¿Cuántos años tienes?
-16, ya lo sabes.
-¿Estás seguro?
-Claro…
-No me mientas. Sólo te lo preguntaré una vez más:¿ cuántos años tienes?
-Vale…tengo 17.¿Cómo te has enterado?
-Muy bien. ¿Estudias…?
-Biología.

-Mentira.
-Dios mío…También debes saber que fumo.
-Exacto. ¿Sabes? No quiero ni saber porqué me has mentido. Simplemente, olvídame.
Y me fui.’’
-Madre mía…¿ papá te dijo tantas mentiras?- preguntó Silvia, sorprendida.
-Sí… Pero todo tenía una explicación, y os la contaré:
‘’Un día después de entrenar, yo me iba sola a casa, y fuera, estaba él, esperándome.
-Elena, espera…
-Déjame- y me puse a andar más rápido, pero me seguía.
-Déjame que te dé una explicación, por favor.
Como vi que era capaz de seguirme hasta mi casa, le contesté:
-Tienes 3 minutos- me paré, y crucé los brazos, enfadadísima.
-Gracias. Sí, te he mentido. Y lo siento. Pero te explicaré el porqué…- se quedó callado- uf, es duro…a
ver: sinceramente, no me gusta ser quien soy. Mis padres están separados. No sirvo para estudiar. Mi
padre, cuando se divorciaron, se fue a vivir a Canarias. No le veo des de entonces, y cómo lo pasé muy
mal, empecé a fumar. Mi madre se ha juntado con un hombre que me hace la vida imposible, y ella no
lo ve. No le caigo bien no sé porqué. El año pasado se murió mi abuelo, y bueno, cómo sabes, me rompí
la muñeca derecha. Fue un año muy malo. Llegué aquí de casualidad, porque me echaron de mi
anterior equipo, y mi vida seguía siendo asquerosa. Pero apareciste tú, con esta sonrisa de niña que me
vuelve loco, y pensé, voy a gustarle, y la única solución que se ocurrió, fue mentirte.
-Vale, te creo…¿ y lo de la edad?
-Sólo era para tener más posibilidades contigo, simplemente eso… Mira, yo te lo he dicho, y te pido que
me perdones. Sé que te será difícil, por qué lo que te he hecho, está muy mal. Si no me perdonas, lo
entenderé- y me bajó la mirada.
Entonces yo, llorando, le puse la mano en el mentón, y le subí la cara.
-No me lo vuelvas a hacer, ¿vale?- le dije con una inocente risa.
-Te lo prometo. Gracias, vida mía- y nos abrazamos.’’
En ese preciso instante, en el jardín, hubo silencio. Sólo se oían los llantos de 4 personas.
-Mamá, es precioso- dijo Sofía, entre lágrimas.
-Lo sé- respondió Elena, secándose las lágrimas con un pañuelo.
-No llores, que esto es muy bonito. Papá y tú os querías mucho, y desde hace mucho tiempo- dijo
Rodrigo, mientras se levantaba, y abrazaba a su madre.
-La verdad es que todo surgió de la nada, y quedó una historia preciosa, siempre se lo dije a vuestro
padre: ‘’me encanta nuestra historia, la manera en la que nos conocimos’’ Pero no es oro todo lo que
reluce, bichos…- continuó con la historia-.
‘’Después de todo eso, tuvimos una temporada larga, todo el verano para ser exactos, en la que ni
hablábamos, ni nos veíamos. Cuando volvimos a empezar con la rutina de todos los inviernos, él ya no
jugaba en el mismo sitio que yo, y no nos veíamos tan regularmente, sólo en los días que me lo
encontraba por la calle, pero seguíamos sin hablar cara a cara. Y una tarde, volvimos a chatear:
-¿Tú qué? ¿Ya no saludas?
-¿Hola!- le respondí emocionadísima.
En aquel verano pasaron muchas cosas, que me contó esa tarde de septiembre. Pasó los tres meses en
Málaga, y conoció una chica de su edad. Sus sentimientos hacia mí, cambiaron radicalmente. Me veía
como a una amiga...Hasta que un día me cansé y le dije que le echaba de menos, que yo sí que le
seguía queriendo. Víctor me dijo que se había acostumbrado a vivir sin mí, y que la vida le iba bien,
que era feliz. Yo no lograba entender cómo en tres meses, cambiaron tanto sus sentimientos. A pesar
de que sabía que le amaba con todo mi ser, me contaba sus problemas amorosos, sus historias…Y yo
sufría mucho; hasta que no pude más, y desaparecí. Le dejé de hablar. Llegué a la conclusión de que
tenía que olvidarle, porque él lo hizo. Me costó un montón pero lo conseguí gracias al apoyo de mis

amigos. Él me preguntaba que por qué no le hablaba, pero no le contesté ni un solo mensaje, hasta que
se cansó que pedírmelo.
Ese verano, me lo encontré una mañana en la playa. Estaba con sus amigos y yo con mis amigas. La
verdad, es que no le vi, pero él a mí, sí. Y se acercó a saludarme. Me preguntó que por qué me fui, sin
decir nada, y le tuve que explicar toda la historia; no podía mentirle. Le dije que le había olvidado, pero
no resultó muy convincente, porque me eché a llorar. Entonces, me secó las lágrimas… y me besó.
-Perdóname si te he hecho sufrir.
-Te quiero…no te vayas nunca de mi lado, chico de la esquina.
-Nunca lo haré; te amo Elena.’’
Silvia, Rodrigo y Sofía lloraban a moco tendido. En cambio, Elena sonreía.
-Mamá… no sé qué decir-dijo Silvia.
¡Qué historia tan bonita!- dijo con un hilo de voz, el pequeño bicho.
-Vuestro padre y yo nos quisimos mucho, a pesar de las mentiras y del olvido… Fue único en mi vida.
Quién me iba a decir, cuando nos conocimos, que el amor de mi vida era el chico de la esquina.
Paula Sánchez de Alcázar.

Després de molt insistir per part dels alumnes, els professors d’ESO accediren
a dur-nos a la platja. Molta alegria per la nostra part!
La platja elegida va ser la de Son Bauló, a Can Picafort. Vam arribar sobre les
10 h i vam caminar una hora per la costa fins que diguerem basta! Allà vam jugar
a futbol, nedar, pescar, prendre el Sol, …
Ens ho vam passar molt bé!

SENCELLES 2012
Un any més, els alumnes de 4t d’ESO, vàrem gaudir
d´una trobada amb altres alumnes de les altres escoles de
la congregació de les Germanes de la Caritat.
Participàrem
de l´Eucaristia, vàrem rebre un obsxequi com a membres
de les escoles de la Caritat i després varem berenar tots
junts

CURS 2011/2012
A continuació farem una petita descripció dels alumnes de 4t d'ESO, ja que a aquest darrer any
l'hem viscut i gaudit, amb molts de moments inoblidables, com el Viatge d'estudis, els múltiples festivals
en els intercanvis de classe, les guerres de trinxeres...
-Guillem Aloy Castillo: Es caracteritza per la seva intel·ligència i les seves notes. Per
devers el “Cuplé” el confonen amb en Justin Bieber. Tot i que sempre ens ficam amb
la seva estatura, ho feim de bon rotllo. És un gran afeccionat al bàsquet i l'any que ve
serà una estrella revolucionant Inca. És el “rocker” de la classe; quan posam cançons
a classe sempre es queixa per l'estil de música, ell sempre proposa el Rock and Roll.
-Guillem Amer Moyà: És un del grup del “Call of duty”. Es diu que des de petit ha
tengut una “amistat” amb en Gaspar. Sembla que està absent, però sempre hi és en el
moment oportú. Segons na Damiana, és en “risitas” i també és el nostre “kempista” ja
que és un aficionat al Kempo. Booooooooooris!
-Cati Comas Moyà: Una de les tres “ mimades” den Xavier, se la veu “encantada”
d'aguantar en Jaume Moyà... És tan increïble la seva cara a les vuit del matí
(empanada)... Es diu que té grans projectes de futur amb en Pansa.
-Catalina Farelo Moyà: Un dels seus desigs és que un dia ens presentem amb un bon
cubà per a ella. No sabem com ho fa, però sempre ho sap tot. Té bona relació amb les
tisores i encara més si les té na Cata. Sempre duu una rialla a la boca.
-Miquel Ferrer Leadeham: “Stop speak Miki”; és el guiri de la classe i té fins i tot la
seva pròpia cançó, el seu nou single “Hey soul Miki”. Una gran futura revolució
inquera del bàsquet i el recordarem perquè al viatge d'estudis sempre anava amb
leggings.
-Joan Marc Fiol Sastre: Alias: “pansa”. Viu a la frontera Binissalem-Lloseta, és un
pagès com Déu mana i basto com nigú! Té una gran devoció pel cultiu, ens ha quedat
clar que s'estima més un ca que una dona i té una curiosa forma de ballar els festivals
a classe.

-Juan Ramón García Molina: Li agraden les fulles d'enredadera (nosaltres ja sabem
perquè ho deim). En Santi deu estar fins als c... d'ell, és un fan de fer el “yeti” pel Parc
Güell i al viatge d'estudis sempre anava fora camiseta perquè volia impressionar les
titis.
-Francisca Lidón Planas: Lidonooooooooooota! Es va tornar loca com mai l'havíem
coneguda quan en Juan Ramon li va bloquejar el mòbil a Andorra. Té l'autèntica
capacitat de rompre barres de pa amb el cap (eh, Aloy....)
-Joan Llabrés Llompart: Conegut com en Sherlock Holmes i el futur del tennis
balear. És un al·lot seriós, però treu bones notes; “las mata callando”. Quasi va
rompre les costelles a en Marc Bauzà i a 3r ens va delectar amb un magnífic ball... Té
una atracció per les conselleres.
-Toni Martí Carbonell: Toniasso, la seva paraula preferida és “subnormala”, per
molt que sigui un nin a qui li digui. No li agrada que li facin la contrària. I també és
un dels grup del “Call of duty”. La seva especialitat és vacil·lar la gent, però al fons és
bon nin.
-Gori Martí Carbonell:”Tomales, cles-cles, enxufali olei molt bé” són les paraules
que han marcat el seu pas per Secundària. No té molt bona fama en les seves
relacions amoroses.Gori selección!
-Toni Josep Martorell Borràs: Un altre del grup del “Call of duty”. El futur militar
de les Forces Armades Espanyoles. Té una gran afecció pels soviètics, també és un
gran afeccionat al tennis. OLÉ, AMIC!
-Jaume Moyà Jaume: A les classes de mates sempre li pega el xubec. És conegut
com en “Jamme” i té una gran “obsessió” per na Cati Comas. Té futur en el món de
l'electricitat, on amb dos perns i un boli et fa saltar els ploms. És el “mimat” de na
Joana. PD:Jaimito, te cortaremos el pito.

-Mª Victòria Moyà Munar: Na “Martillo”. Té un gran amor platònic amb el 17 del
Barça. Al viatge d'estudis va quedar avorrida den T.J. És feliç amb un paquet de pipes
Tijuana i la seva blackberry... És una afeccionada al futbol.
-Ivan Moyà Sastre: Un altre afeccionat a l'electricitat. Se'l coneix més per defora de
la classe que per dedins. És un tros de pa. Hi ha rumors que de gran vol ser dentista,
traumatòleg, porter de l'Institut... Era un dels que estava en contra del curset de
tabaquisme.
-Mónica Muñoz Serra: Li agrada el silenci, no es fa notar; encara no sabem com ha
evolucionat la seva veu. És una gran afeccionada a “Crepúsculo” i molt bona nina.
-Carolina Ossa Bibiloni: Ha innaugurat l'entrada a l'escola a les 9:00. Va tenir una
discussió amb en Pansa sobre les bregues de gall. És antisistema: “Carol for
president”. En Toni Martí la treu de les seves caselles. És coneguda com na
“Pocahontas” . És una altra “mimada” d’en Xavier.
-Mª Magdalena Pol Rosselló: És la filla d'en Xesc Pol. És una nina molt tímida però
quan s'amolla, s'amolla. És molt bona estudiant, i, segons na Farelo, és na
“Migdalena”. Al viatge d'estudis li volaven bolles pel cap (eh, Miki...)
-Nofre Pascual Jofre: Perry tunch tunch tunch. Més ben conegut com Perry asesino.
La rialla de la classe. És el “mimat” de na Damiana. Cada dia es queda tirat amb la
moto....És la rossa de la classe, té una gran afició per la fauna animal, i un do per fer
amigues dins el bus.
-Gaspar Sampol Fiol: L'altre ros de la classe, del grup del “call of duty”. També és
un aficionat al Kempo. Li agrada vestir de verd, d'aquí del seu malnom “pèsol”.
-Toni Vallés Català: És un crack, té una gran afecció per menjar xiclets, tot “li da
igual”. Té un color de pell particular. És l'ídol d’en Julio i dels nins de 3r. És un
“reputa”; sempre que hi ha trui, mai l'apleguen.

-Tomeu Vicenç Arrom: Té habilitats de futur perruquer. És el segon crack d’en Julio
i en Tomeu de Ca'n Canut. Té una peculiar història amb la moto i un ca, per això es
diu que té una gran passió per aquests animals.
-Catalina Vicens Nicolau: La novata de la classe, la seva peculiar rialla. És una de
les “mimades” de'n Xavier. La seva “passió” pel bàsquet és indiscutible. Segons en
Pansa és una “perra maldita” i fins els .... den Juan Ramon i en Toní Martí.
-Ara volem fer una commemoració a dos alumnes que han estat amb nosaltres des de petits, des del primer
curs d'infantil fins a 2n d'ESO:
-Marc Bauzà Rosselló: Tot i que ens va abandonar a 2n d'ESO per arribar a ser una
gran estrella del bàsquet, esperam que et recordis de nosaltres. Per aquí l'enyoram
molt... Et desitjam molt bona sort en tot!
-Adrià Valenzuela Guasp: El nostre “cacahuete”. Aquests dos darrers anys l'hem
trobat a faltar, degut a que ens va abandonar per anar a una escola de “pijos”...
Esperam que tot li vagi molt bé.
A continuació volem fer una petita descripció dels professors que han marcat el nostre pas per
l'etapa de Secundària i que ens han ajudat tant, volem donar-los les gràcies per la seva paciència, que, amb
nosaltres, no és poca...
-Santiago Rigo Aguiló: L'ídol d’en Juan Ramon. No ho vol admetre, però sabem que
es va emocionar quan li varem regalar la PSP a Andorra. Són famoses les seves
“pallisses” amb n'Aloy, en Xim i en Juan Ramon al pati. El trobarem molt a faltar. Li
agraïm tot el que ha fet per nosaltres, ja que no és poc.... Moltes gràcies.
-Xavier Sànchez Círia: No sabem com ho fa, però sempre és per tot. Té una gran
atracció per les marques (pijo). Són famoses les seves “batallitas” sobre el Paddle
Surf. A vegades perdem la paciència amb ell, degut al “poc” temps que està per
corregir els exàmens. Però al fons l'estimam.

-Toni Calvó Juan: És conegut pel seu famós àlbum “Ses Corregudes Mallorquines”.
Un crític com en Risto Mejide ha aprovat el seu treball. Ens sabem de memòria “Los
chicos del Coro” i “Mozart”. És un gran afeccionat als clarinets.
-Francesc Grimalt Horrach: És un crack per als de la classe, especialment per en
Pansa. Amb els seus dibuixos deixa amb la boca oberta a tothom. En Jaume sempre el
recordarà com “Aquiles” o “Ulises” (entre d'altres). Té una gran afecció per als
idiomes i per les bicicletes.
-Vicenç Villalonga Llufriu: L'ídol den Jaume. Sempre el tendrem present per les
seves operacions combinades i les seves teòriques de tecnologia. Sempre hem pensat
que el seu diari era una “tapadora” per dormir, i aquests dos darrers anys l'hem trobat
a faltar.
-Julio González Cabot: Els seus ídols són en “Sam” i “el moro” i li agraden molt els
festivals de rebuda que li feim a la classe. Gran afeccionat al “Call of duty”, però, en
lloc de jugar a la play, haurà de cambiar bolquers. En Jaume somia en guanyar-li al
bàdminton. Et desitjam molta sort en la teva etapa com a pare. Enhorabona!
-Damiana Pascual Vives: Aquest darrer any ha estat molt més tranquil·la, degut a
que en Jaumet li lleva ses forces. Té a na Carol i en Nofre com a “mimats”. Té un aire
de “vacilona” que les amolla fresques a tothom. Creim que els seus alumnes li
importen “un prebe torrat”, però, en el fons, ens estima.
-Joana Cabot Estarellas: N'Aloy, n'Ivan i en Jaume són els seus “mimats”. Si la
voleu subornar per no fer classe, regalau-li un complement (eh, Aloy...). Aquest any
ha tengut un parell de bregues amb nosaltres, però sap que, en el fons, l'apreciam. En
tots aquest anys no ha aconseguit que llegim com a persones normals... Gràcies per
aguantar-nos!
-Maribel Magán Ibáñez: La pisha, la andaluzzzzza de la classe; ens encanta aquest
salero que té quan xerra, quedam bocabadats amb la gran paciència que ha tengut en-
guany amb nosaltres. Te echaremos de menos!

-Esther Gómez Navalón: Sabem que li agradava que li invadíssim l'habitació al
viatge d'estudis els dies que feien “Gran Hermano” i també li encantaven les xerrades
que teníem amb ella. Està en prjgecte d’ intentar que els nins de 4t no li xerrin com si
fos una cabra. Gràcies per ajudar-nos a elegir el millor camí cap al futur.
-Manoli Elías Celaya: Coneguda per la cançó “Dónde están las chicas”. Li agraïm
que hagi vengut al viatge d'estudis amb nosaltres.
-Cati Esteve Trulla: Ens encantaven les seves classes d'anglès i alemany i les seves
aventures quan tornava de viatge. Té un “xorro” de veu, amb un crit ens fa callar.
L'hem enyorada molt aquest darrer any... I són famoses les seves batalletes sobre els
soviètics amb en T.J.
-I, a continuació, vos deixam una petita descripció dels primers professors que vam tenir quan vam arribar
a aquesta escola, que ens van suportar durant els sis anys de primària i, que, per molt que en els darrers
anys no els haguem tengut, sempre estaran en el nostre record.
-Antònia Caimari Poquet: Sa “senyorita”. Duu 20 anys dinant cada dia a Sa
Vinya,és coneguda per les seves frases: “Pesta bubònica” “Tens la bufeta refredada”,
etc. L'hem enyorada aquests quatre anys de Secundària. Gràcies per tot!
-Esperança Real Fiol: Sabíem que tenia com a “mimat” en Toni Vallès, és increible
el silenci que hi ha quan ella fa classe i per molt que ens queixàssim de les seves
llargues classes d'anglès, li agraïm tot el que hem après amb ella.
-Pilar Mas Rosselló: Coneguda per la seva adicció per la Coca-cola; enyoram les
seves classes d'educacio física, jugant al “mato”o a “moros i cristians”. Ens encanta el
ritme que té per muntar la festa de fi de curs. L'enyoram molt.
-Joana Mª Bruno Fuster: Sempre recordarem quan vàrem cantar a les seves noces,
esperam que tot li vagi bé.

-Francisca Vallès Moragues: Va ser la nostra tutora a 3r i 4t de primària, les seves
classes eren molt entretingudes. Agraïm de tot cor el que ha fet per nosaltres.Gràcies!
-Joana Mª Abrines Rubert: La professora més simpàtica i alegre que hem tingut,
agraïm les seves classes de lectura que “ens agradaven tant”... Gràcies.
-Immaculada Hernández Pascual: Agraïm que s'oferís per venir amb nosaltres al
viatge cultural. Gràcies per tot!
-I també, sense oblidar-nos dels professors d'Infantil, que van ser els primers que ens varen començar a
ensenyar i a formar com a persones, els agraïm molt el que van fer, tot i que possiblement el seu record
està una mica més difuminat; però, tot i així, les tenim present. Gràcies.
Lenita Nadal: Va ser la primera professora de la nostra vida, segurament va ser ella la
que va estar present en el dia que la classe actual de 4t d'ESO ens vam conèixer, ja
havia d’ aguantar-nos, perquè ja devíem ser bastant pesats.... Li agraïm.
-Juana Maria Montero: En la nostra etapa d'Infantil degué ser la que menys vam
tenir, però, tot i així, encara en tenim algun record , i segur que va influir en nosaltres,
l'hi agraïm molt.
-Volem agraïr de tot cor a tots els professors, tant d'Infantil, de Primària com de Secundària, que, a més
d'ensenyar-nos les lliçons, ens ensenyassin a créixer com a persones.
Moltes gràcies!