ToniCruanyes, directoren funcionsdel'AVUI - Col·legi de Periodistes ...

AVUI
4 DILLUNS, 1 DE DESEMBRE DEL 2008
Bústia
EL RACÓ
DELS LECTORS
No al ministeri
d’Esports
@ Zapatero, després
d’apuntar-se a l’èxit d’EspanyaenlaCopaDavis,ha
anunciat que en la pròxima
remodelació del consell de
ministres crearà un ministeri
d’Esports. No, per
favor! Si precisament l’esport
espanyol ha aconseguit
tants èxits últimament
en moltes modalitats és
perquè ha estat gestionat
per la societat civil sense
que el govern hi tingués res
a veure. És millor que tot
continuï com fins ara i que
el govern no fiqui el nas en
l’assumpte, no fos cas que
se’ns acabés la bona ratxa.
Albert Masó
Cabrera de Mar
Bolonya i la clau
del problema
@ Són una minoria i no
tenen raó (en gairebé tot).
És cert que cal més informació,
o millor informació,
sobre el procés de Bolonya,
però els estudiants tancats
alaUBialaUABnorepresenten
tots els estudiants.
Tenen tot el dret de fer
vaga, però què passa quan
els que volem anar a classe
no podem exercir aquest
dret? Aquests mateixos estudiants
i els seus representants
confonen sovint
termes i sota el paraigua de
Bolonya recullen diverses
reivindicacions que s’haurien
de separar. La convergència
europea és necessària
i serà una millora; una
altra cosa és que ens quei-
Opinió
Carles Sabaté
Periodista
csabate@avui.cat
CORREU
FAX ADREÇA ELECTRÒNICA
Enric Granados, 84 - 08008 Barcelona 93 316 39 36 bustia@avui.cat
Totes les cartes adreçades a la Bústia de l’AVUI –encara que es publiquin amb inicials– han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número del carnet d’identitat.
Així mateix, cal que siguin escrites a doble espai i que no superin les quinze línies d’extensió. L’AVUI es reserva el dret a escurçar-les. En cap cas es mantindrà correspondència sobre les cartes adreçades
i no publicades ni s’atendran trucades telefòniques.
En compliment de la LOPD 15/1999 i de la LSSI-CE 34/2002, s’INFORMA l’interessat que les dades de caràcter personal que facilita, i que resultin necessàries per a la formalització, gestió, execució i desenvolupament
de l’activitat negocial de l’edició, arts gràfiques, reproducció en suports gravats i les seves diverses activitats promocionals de la Corporació Catalana de Comunicació, S.L. (en endavant CCC), s’incorporaran
a un fitxer automatitzat de titularitat i responsabilitat de CCC. En el moment en què l’interessat envia les seves dades de caràcter personal a CCC, expressament AUTORITZA a utilitzar aquestes dades
als efectes de les comunicacions que CCC porta a terme amb els seus subscriptors, clients i/o altres interessats per informar-los de les seves activitats, notícies, promocions i esdeveniments, així com de qualsevol
dels serveis i productes relacionats amb l’activitat negocial de CCC. L’interessat podrà exercir, respecte a les seves dades de caràcter personal, els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant
comunicació escrita dirigida a Corporació Catalana de Comunicació, S.L. - Departament de Màrqueting (carrer Enric Granados, 84 - 08008 Barcelona) o al correu electrònic serveiallector@avui.com.
Carta del dia
Superar el model
educatiu tradicional
@ Més reformes? Més lleis? Més plans educatius? Les
solucions màgiques que sempre volem atribuir als
papers que publiquen els diaris oficials, s’han revelat
fum d’encenalls massa vegades. En el terreny educatiu
darrerament s’ha cregut que havíem anat massa
enllà: poc ensenyament i massa pedagogia. A Catalunya,
el moviment No és veritat que impulsa la xarxa
de mestres i professors IRES (Investigació i Renovació
Escolar) ens diu tot el contrari, que el fracàs escolar
arriba perquè encara no hem superat el model educatiu
tradicional: aprenentatge mecànic, transmissió
de continguts inconnexos i desfasats, identificació del
saber amb la capacitat de retenir informació...! En
comptes d’analitzar les causes del fracàs ataquem la
imatge dels seus efectes, i donem la culpa als estudiants
que no se’n surten. És com pensar que la crisi
econòmica és culpa dels immigrants!
Froilan Franco
Sitges
xem perquè els nous graus
seran de quatre anys i no
de tres, com a la gran majoria
d’Europa, però, som
conscients que aquesta decisió
l’han pres a Madrid?
També és allà on incompleixen
les competències
en beques, que ja hauria de
tenir de fa temps el govern
català, i des d’on ens escanyen
amb un finançament
insuficient. La universitat
no és intocable; s’ha de
modernitzar i adaptar als
nous temps, així que per
Segona punxada, ahir, contra el projecte de llei
d’educació que promou el govern, o més aviat
la part socialista del govern. Ja va fracassar la
vaga de novembre liderada pel sindicat Ustec,
que no havia firmat el Pacte Nacional per l’Educació.
Si els sindicats generalistes, les associacions de pares
i les federacions de pedagogs que advoquen per
mantenir els ponts de diàleg amb el conseller
Maragall i amb els partits polítics ja tampoc no
mobilitzen –malgrat les adhesions de claustres a les
peticions entregades al Parlament–, és que el
desencís impregna massa la comunitat educativa.
El batibull polític que generarà la presència d’ICV-
EUiA i ERC a la manifestació del Parlament tampoc
no ajudarà a aclarir el panorama i evitar el desconcert
dels docents, que són els qui hauran d’aplicar la llei. El
govern que ha convocat
més oposicions de mestre
Punxada
al’escola
Comenta l’article a
www.avui.cat/47847 donar solució a aquests
reptes, primer enfoquem el
problema allà on és.
Oriol Rius i Ayra
Barcelona
Caluncaixera
l’hospital
@ Sóc un dels més de quatre
mil treballadors de
l’Hospital de Bellvitge i, a
més, sóc client de La Caixa.
Fa dues setmanes van retirar
el caixer que hi havia a
ara reconeix també el
paper essencial de l’escola
privada. No hi ha diners, ni
n’hi haurà, perquè la pública
assumeixi l’escolarització
de la privada. Per tant,
vostès que poden dialoguin.
Tanquin-se al Parlament i
no en surtin fins que consensuïn
la llei. L’educació
ho necessita més que mai.
disposició tant del personal
del centre com de les persones
que vénen de visita o
familiars de pacients ingressats.
Actualment
només hi ha una altra entitat
bancària en el recinte
hospitalari, que a més hi té
oficina. Quan hem de fer
qualsevol operació bancària
ens veiem obligats a
canviar a l’altra entitat per
no haver de pagar comissions.
Sóc client de l’entitat
des de Caixa de Barcelona i
no m’agradaria deixar de
ser-ne. Per això, després de
preguntar i comprovar que
ningú sembla saber-ne res,
la meva pregunta és si tornaran
a donar aquest servei
instal·lant un nou terminal.
C.R.
L’Hospitalet de Llobregat
El Defensor del
Poble i els toros
@ Em sembla una gran
falta de respecte i una traïció
als principis de la institució
que el Defensor del
Poble anomeni “tontos” al
72,1% dels espanyols que,
segons l’última enquesta
Gallup, afirmen que no
tenen cap interès pels espectaclesdetoros.Enuna
societat democràtica, que
el Defensor del Poble es
prengui la llibertat de titllar
de tontos els que no comparteixen
les seves sàdiques
aficions és de telecomèdia.
Per això demanem
la seva dimissió i les seves
disculpes públiques.
Mònica Isern
Barcelona
L’enquesta
¿Esteu d’acord que el Banc
d’Espanya tingui capacitat
per decidir sobre les
fusions de caixes d’estalvis?
Total vots
2.182 No, en cap cas
75%
Tinc
dubtes
11%
Toni Cruanyes,
director en
funcions de l’AVUI
Redacció
BARCELONA
El president executiu de la
Corporació Catalana de
Comunicació, editora del
diari AVUI, Antoni Cambredó,
ha nomenat director
en funcions del diari
Toni Cruanyes. Cruanyes
va néixer a Canet de Mar
l’any 1974 i es va incorporar
a l’AVUI el novembre
de 2007 com a director adjunt.
Llicenciat en periodisme
i en ciències polítiques
per la UAB, la seva
carrera professional va començar
com a reporter del
servei mundial de la cade-
Repsolukoil
@ Una constructora, Sacyr,
obté un préstec de més de
5.000 milions d’euros per
comprar un 20% de Repsol.
Quan s’adona que el seu passiu
és de 18.000 milions ven
la seva participació. A qui? És
possible que a una empresa
russa, que, segons algunes
informacions, tampoc té els
diners. Qui hi posarà els diners?Fa3anysesvavetar
l’entrada de La Caixa a Fecsa.
Ara no hi ha problemes per a
l’entrada d’un soci estranger.
Què queda a Espanya? Im-
Sí,
del tot
14%
El resultat
es tanca a
les 21 hores
na BBC, a Londres, des
d’on va col·laborar en mitjans
de comunicació catalans
com El Temps, Ona
Catalana i RAC 1. També
va ser corresponsal de TV3
a Londres, des d’on va cobrir
els últims anys de
mandat de Tony Blair i els
atemptats del 7 de juliol de
2005. Des d’aleshores i fins
a la seva incorporació a
l’AVUI, va exercir de redactor
i presentador als serveis
informatius dels Telenotícies
i el 3/24, i va ser
responsable de la informació
internacional al programa
La nit al dia, de Mònica
Terribas.
mobiliàries en fallida com
Martinsa i d’altres com Sacyr,
amb uns deutes enormes.
Empreses auxiliars d’automoció
que tanquen per
l’efecte dòmino. Qui va autoritzar
aquests préstecs a empreses
del maó? Quins criteris
s’apliquen? Evidentment,
no la solvència d’aquestes
empreses, que són un exemple
de mala gestió i pitjor
visió estratègica. ¿O potser
tenen una gran visió, sabent
qui pagarà la festa al final?
Jordi Delcor
L’Ametlla del Vallès
La pregunta
d’avui:
¿L’Espanyol ha fet
bé de canviar
d’entrenador?
● Sí, així l’equip
millorarà
● No, un canvi de
tècnic no redreçarà
la situació
● No, calia confiar
en Tintín Márquez

AVUI
28 DIUMENGE, 30 DE NOVEMBRE DEL 2008
Diàleg
El futur del paper
La intensa, constant i intel·ligent campanya
de màrqueting i de publicitat
d’internet com l’eina del present i del
futur en el món de la comunicació
està fent forat. L’univers del paper sembla
estar a la defensiva davant l’implacable augment
d’audiència de la xarxa. Internet ha
aconseguit associar-se a modernitat i interrelació
amb els receptors, però ha estat incapaç
d’obtenir la credibilitat que té el paper.
UN DELS GRANS ERRORS PLANTEJATS entre internet
i el paper és que l’enfrontament, probablement,
beneficia més la xarxa. Paper i internet poden
i han de caminar en paral·lel. No s’han de creuar,
ni un s’ha d’imposar a l’altre. Són mons que
poden ser totalment complementaris, no substitutoris.
Ni el món no acaba amb Google, ni comença
en un diari imprès. Tots hem d’aprendre
a conviure amb dues realitats que, a la fi, el
que fan és sumar.
NI INTERNET ES POT REDUIR AL MÓN dels serveis ni
el paper al de la interpretació de la realitat. El
problema és que tot l’entorn de la xarxa sap
què ha de fer i com créixer i el del paper pensa
que el futur és més a la xarxa que no pas al seu
propi medi. El principal problema del paper és
que els seus responsables no acaben de creure
en el producte i viuen sotmesos al tsunami
internetià que intenta marcar el futur de la
comunicació. S’hauria de creure en el paper
per poder establir una estratègia de futur. És
el primer pas, indispensable. No creure-s’ho
amb la boca petita, fer-ho de veritat.
UN ALT EXECUTIU DE LA WAN (Associació Mundial
de Diaris) deia l’altre dia que el paper dels diaris,
avui i en el futur, seguirà sent el de la informació;
que no es pot renunciar a explicar
l’actualitat, a fer una selecció del que passa i
oferir-la a la gent, que acaba triant la selecció
que s’acosta més a la seva forma de viure i a
la seva ideologia. “Un problema és que els mitjans
han deixat de fer periodisme per situarse
més al costat del poder. I això passa factura”,
va explicar l’alt executiu.
ÉS CERT QUE ELS DIARIS NO HAN DE RENUNCIAR ala
informació. La portada de l’AVUI de l’altre
dia sobre els actes sexuals al carrer Petritxol
és una informació que fa reflexionar, que denuncia
i que no només explica un fet puntu-
MONTESOL
“És necessari, abans de tot,
conèixer la realitat del mercat
i, després, saber com es poden
anar sumant lectors. Per a
això, però, el més important
és que la gent que ho ha de fer
realment cregui en el paper”
al. Els diaris han de sortir al carrer, que és on
passen les coses i allunyar-se dels gabinets
que donen les notícies i les interpretacions
ja empaquetades.
I TAMBÉ HAN D’ANAR A BUSCAR EL LECTOR. On sigui.
La repetida frase de “no n’hi ha més” sona a excusa.
Com ara aquella que “els joves no llegeixen”.
Un altre problema és que la indústria
dels diaris de paper no està atacant el mercat
com ho fan altres mitjans. No és possible que
el cap de màrqueting de Nokia sàpiga més
sobre els hàbits dels joves que el director de
màrqueting d’un diari. Fins i tot que disposi de
més informació sobre el que llegeixen que no
pas el responsable comercial del mateix diari.
L’ATAC I EL DESENVOLUPAMENT DEL MERCAT que han
fet, per posar un exemple, els proveïdors de
telefonia mòbil és molt més alt que el que han
fet els responsables dels diaris. Les innovacions
que han portat a terme no tenen res a
veure amb la sensació de paràlisi que es viu
en el món del paper escrit. I això que el negoci
dels llibres, per exemple, creix cada any i
cada vegada se’n venen més exemplars.
ELS DIARIS HAN ACABAT COMUNICANT que, per a ells,
són més importants les promocions o les accions
externes que no pas els propis continguts
o la pròpia informació. I encara no s’ha fet un
estudi seriós i sòlid de com afrontar el futur. Ni
el paper ni la informació han d’anar de retirada
en la lluita de futur de la comunicació.
ÉS NECESSARI, ABANS DE TOT, conèixer la realitat
del mercat i, després, saber com es poden
anar sumant lectors. Per a això, però, el més
important és que la gent que ho ha de fer realment
cregui en el paper. I ha de fer-ho veientlo
com una eina diferent i millor per al receptor
que qualsevol altra.
PENSAR QUE TÉ RAÓ L’HOME QUE VA DIR que l’últim
exemplar del diari The New York Times en
paper es vendrà l’any 2043 no és la millor estratègia
per encarar el futur. Aquest exigeix
molt més coneixement real del mercat, solucions
imaginatives, empenta i l’íntim sentiment
que encara hi ha moltes coses a dir en
els diaris en paper, perquè és un format en què
podem creure com a eina de futur, modernitat
i credibilitat.
En defensa del lector David Caminada
Cap d’Opinió
LesnotíciessobrelaCatalunyaNord
Un lector, Oriol López Villena,
contacta amb aquest defensor
per expressar el que ell
mateix anomena una “crítica
petició”.Enunbreue-mail
explica: “Trobo que la secció
de Món hauria d’anar,
com abans, al principi de
tot i que les notícies nordcatalanes
no n’haurien de
formar part, ja que les posaria
a Política”. En la seva
missiva, l’amable lector recorda
l’ordre de presentació
de les seccions que tenia
l’AVUI abans del redisseny
que es va portar a terme a
finals de setembre del
2005. Abans d’aquella
data, la secció de Món obria
el bloc informatiu, seguit
de la secció de Política. Ara
és al revés. Per una qüestió
de perspectiva, aquest diari
sempre s’ha esforçat a
tenir sensibilitat per les
qüestions que afecten la
Catalunya Nord. Així ho
subratlla l’Albert Balanzà,
cap de Política, que apunta
que a les pàgines de Món
s’hi publiquen informacions
nord-catalanes quan
fan referència a processos
electorals de França (eleccions
presidencials, legisla-
Els mèdia
LA COEXISTÈNCIA ENTRE EL
DIARI TRADICIONAL I INTERNET Santi Nolla Periodista
tives...) o d’Europa (eleccions
al Parlament Europeu).
En canvi, a Política
s’hi ha publicat la informació
sobre el projecte d’Euroregió
que va liderar el president
Pasqual Maragall; la
presència de Convergència
Democràtica de Catalunya
(CDC) a la Catalunya Nord,
o la proposta de Georges
Frêche, president del con-
dcaminada@avui.cat
sell regional de Llenguadoc-
Rosselló, de batejar aquesta
zona amb el nom de Septimània.
Oriol López també
proposa que l’AVUI no publiqui
les notícies de política
espanyola que no afectin
Catalunya. Sens dubte, una
idea suggerent, encara que
si realment es tracta de
“notícies”, l’interès ja es
dóna per descomptat.
Polítics
perplexos
Pilar
Antillach
Periodista
El president del CAC, Josep M.
Carbonell, es manifesta perplex
perquè alguns dirigents
polítics diuenque els seus
partits no se senten representats
dins del Consell.
Aquest malestar és la millor
mostra –segons ell– de
la independència de la institució:
“El Consell no està
format per delegats dels
partits, vostès ho saben
prou bé, atès que són qui
ens elegeixen”, els va etzibar
en seu parlamentària.
Sorprèn que un polític de
recursos intel·lectuals i dialèctics
del nivell de J.M.
Carbonell no hagi trobat
altre argument per defensar
la independència de
l’organisme que presideix.
Mai, com ara, hi ha hagut
tants polítics al CAC. Ho
consideren un desprestigi,
que 7 dels 10 consellers siguin
exdiputats, alhora que
alcaldes o regidors? Per
què obviar-ho, si en la història
de la nostra democràcia
no s’ha donat mai el cas
d’un polític que actués de
manera independent? No
hi ha política sense partit i,
per tant, sense disciplina,
incompatibles les dues amb
independència. El CAC no
el van crear per ser independent,
sinó per regular
l’espai audiovisual català, i
això implica fer política.
No cal avergonyir-se’n. És
més important garantir el
servei públic i la llibertat
d’informació que declararse
independent. La llibertat
d’expressió no depèn
del fet que hi hagi 160
emissores, en lloc de 155
–com han dit alguns líders
polítics–, sinó de la qualitat
del servei que donen.
Igual que la democràcia
depèn de la qualitat dels
seus dirigents, no del nombre
de partits. Com diu
Alexis de Tocqueville, a
bastament referenciat per
alguns membres del CAC:
“La democràcia és en el
fons una redefinició de
l’ordre social, sobre la base
d’aquest material completament
nou que són els
homes independents”. De
moment, polítics.

AVUI
DIUMENGE, 30 DE NOVEMBRE DEL 2008 3
Alatres
Xavier Bosch
Una escletxa de llibertat
Els vents bufen a favor de l’AVUI.
Aquesta no és una afirmació
agosarada fruit del meu tarannà
optimista. És la constatació que
cada dia hi ha més catalans que volen
mirar el món amb els mateixos ulls amb
què ens agrada veure’l des de l’AVUI. Atès
que el catalanisme pateix una certa
desorientació i anem mancats de
referents, els lectors confien cada vegada
més en nosaltres perquè els expliquem
les coses pel seu nom. Amb tot, no ens
acomodem esperant que els temps i les
circumstàncies ens siguin favorables. Al
contrari, hem estat partidaris de trencar
la fórmula d’allò que funciona, no ho
toquis. Per això, durant l’últim any hem
posat en marxa 101 accions de canvi en
tots els aspectes i les pàgines del diari.
101 canvis raonats i amb el doble criteri
de ser creatius en les formes i de no
allunyar-nos ni un bri de la línia editorial.
L’AVUI,amésamés,janoésnomés
un diari, sinó que, amb l’esforç dels últims
temps, ha aconseguit ser una marca
multiproducte que té edicions pròpies a
Sabadell i Terrassa, un diari digital que
creix exponencialment i la revista econòmica
mensual B30. El diari, els canvis i
els nous productes són possibles gràcies,
bàsicament, a una redacció prou ben dimensionada
i que condensa tres de les
grans virtuts que ha de tenir tot periodista:
coneixement, rigor i valentia. En el
cas de l’AVUI s’hi afegeix un plus, un intangible,
que és l’obsessió per la feina
ben feta i l’estima pel diari.
Pels estudis que tenim, aquest conjunt
de canvis han agradat força a la majoria
de lectors. Tant és així que l’AVUI ha experimentat
els creixements més importants
en 32 anys d’història. En aquest difícil
2008, enfosquit per la crisi, l’AVUI
ha aconseguit obtenir la millor xifra de
difusió (OJD) d’ençà que se’n va fer càrrec
la nova propietat de la Corporació Catalana
de Comunicació. En l’últim any el
nombre de lectors ha crescut un 11,1% i
hem augmentat un 9,8% la quota de
venda al quiosc. Pel que fa a les subscripcions
(baròmetre de la fidelització i de la
satisfacció), n’hem fet 110 de noves cada
mes, fins a arribar a una xifra rècord de
lectors que cada dia reben el diari a la
porta de casa. De fet, l’AVUI és el segon
diari de Catalunya i el cinquè d’Espanya
en nombre de subscriptors. L’augment
més espectacular del 2008, però, arriba
amb l’AVUI.cat, que ha esdevingut un fenomen
per l’altíssima participació i resposta
dels lectors. El nombre d’usuaris
únics mensuals s’ha enfilat un 36,4% en
l’últim any, i ja en són 253.000.
Totes aquestes xifres ens fa l’efecte
que són la conseqüència de fer un diari
més atractiu. I independent, ara que
aquest valor, malauradament, va de
baixa arreu. Ja se sap que els nostres polítics,
insaciables, aspiren a tenir una
premsa amb torticoli: que miri cap a
l’altra banda mentre ells manipulen la
realitat. En aquest sentit, el periodisme
és un ofici amenaçat entre els interessos
econòmics que tant laminen la independència
del professional i una classe política
que, en comptes de ser més il·lusionant
en els seus projectes i més eficaç en
la seva gestió, mai no en té prou de pressionar
i de superar les regles del joc fins
al llindar de l’ètica.
“Els nostres polítics,
insaciables, aspiren a
tenir una premsa amb
torticoli: que miri cap
a l’altra banda mentre
ells manipulen la
realitat”
ANTHONY GARNER
Puc garantir, amb coneixement de
causa, que l’AVUI és, en aquest sentit,
una escletxa de llibertat. La propietat
sap blindar la redacció de la voluntat
d’influir (o de potinejar) d’un munt d’actors
externs que al segle XXI encara no
han entès que una de les potes de la democràcia
és la distància necessària entre
el poder i els mitjans. A l’AVUI fem cas
d’allò que profetitzen els teòrics de la comunicació.
Asseguren que els diaris ambigus,
els que mirin de jugar a no ser ni
carn ni peix, els qui vulguin acontentar
tothom o no molestar ningú, seran els
primers a desaparèixer.
Per això intentem fugir d’un dels
mals comuns del país i mirem de dir en
públic el mateix que diem en privat.
Sabem que val la pena jugar-nos-la a explicar
la realitat tal com la veiem en
comptes de passar-la pel sedàs dels escurçons
de claveguera. Estem convençuts
que, al capdavall, l’únic compromís
que tenim és explicar-li al lector les
coses que passen. Amos, direcció i redacció
no entenem el periodisme de cap
altra manera. Per això, també, els vents
ens bufen a favor.
Tant de bo que l’espai de llibertat que
continua sent l’AVUI no l’esguerri res ni
ningú. Ha estat un honor, un orgull i una
responsabilitat dirigir un mitjà de comunicació
tan important per al nostre país.
Gràcies a tothom i a reveure.
EDITORIAL
Crisi de tots,
solucions
diferents
Parlant de les darreres mesures
anticrisi del govern espanyol,
dèiem ahir que Rodríguez Zapatero
“prefereix de moment solucions
d’àmbit local quan es demana
més intervenció pública en una crisi
global”. No sembla que sigui ben bé
així, i de fet qualificàvem aquestes
mesures com “un pas tímid i insuficient,
pedaços massa petits per a un
forat massa gran”. Aquesta reflexió
sobrel’escaladelacrisiidelesmesures
per combatre-la ens porta a
una interessant definició de la situació
feta pel vicepresident de la Generalitat
durant el seu balanç dels dos
primers anys, tot just complerts, del
govern català d’Entesa. Carod-Rovira
va dir que la crisi és global, però
totes les economies tenen les seves
particularitats i fan falta solucions
pensades i aplicables a cadascuna
d’elles. L’economia catalana no és el
mateix que l’economia espanyola, i
per combatre la crisi en l’àmbit català
es requereixen mesures pensades
per Catalunya i des de Catalunya.
Hi ha exemples senzills d’aquestes
diferències. Per exemple, el gruix de
l’economia espanyola té problemes
derivats de la seva naturalesa financera,
mentre que la crisi a Catalunya
afecta bàsicament l’economia productiva.
Així, les mesures contra la
crisi preses des del govern de Madrid
han estat fins ara solucions financeres,
que no resolen els autèntics
problemes catalans. El que faria
falta és una visió més dúctil, i seria
convenient que si el poder públic és
qui ha de prendre les mesures anticrisi,
aquestes fossin impulsades i
pensades des de l’administració i les
institucions econòmiques catalanes.
Naturalment, aquest marc de lluita
anticrisi demanaria un context de
veritable autonomia catalana, i és
contradictori amb els molts afers
pendents (i incomplerts) que resten
en el diàleg catalano-espanyol.
Catalunya necessita una aproximació
amb veu i vot propis a la lluita
contra la crisi, i no es pot oblidar que
aquest serà probablement un punt
cabdal en l’anàlisi que els ciutadans
faran de l’actuació del govern. Els
passos a fer no poden ser tímids ni
insuficients, però tampoc n’hi
haurà prou de repetir les mesures
originades en una mentalitat centralista.
La crisi és de tots, però demana
solucions diferents, adaptades
a cada economia. I aquest és un
altre àmbit en què la veu de Catalunya
ha de ser escoltada.

AVUI
8 Política DISSABTE, 29 DE NOVEMBRE DEL 2008
El diputat de CiU i negociador de l’Estatut Francesc Homs en una roda de premsa ■ MARTA PÉREZ
CiUforçaràeltripartita
definir-sealParlamentsobre
elspressupostosdeZapatero
| Es votarà una moció que els rebutja perquè no incorpora el finançament | Bustos
creu que els ajuntaments tenen garantit el finançament fins al 2010 amb el nou pla
LluísBou/MontseOliva
BARCELONA / MADRID
CiU ha presentat una
moció per al pròxim ple del
Parlament que obligarà el
tripartit a definir-se sobre
els pressupostos de l’Estat,
sobre els quals el PSC té
una posició favorable, i
ERC i ICV, contrària. La
moció refusa l’actual projecte
i demana modificarlo,
perquè no incorpora el
finançament previst a l’Estatut.
“En conseqüència
–assenyala el text–, el Parlament
insta el govern de la
Generalitat a negociar amb
el govern de l’Estat la seva
corresponent modificació”.
La moció també constata
que el govern Zapatero
“incompleix reiterada-
ment” els compromisos
respecte al desplegament
de l’Estatut. En un altre
punt proposa que la Generalitat
no accepti cap proposta
de finançament que
no incorpori la cistella
d’impostos completa.
Finançament local
D’altra banda, l’executiu
espanyol ha guanyat temps
en la negociació del també
discutit model de finançament
local –per al qual CiU
també presentarà una
moció– després que ahir
Pedro Solbes confirmés als
dirigents municipals que
permetrà que de cara al
2009 els ajuntaments també
puguin endeutar-se. Al
mateix temps, José Luis
Rodríguez Zapatero els va
Un dels repetidors de senyals televisius de TVC al País
Valencià ■ AVUI
Solbes reitera
que té avançada
la nova proposta
El vicepresident econòmic,
Pedro Solbes, va reiterar
ahir que “té molt avançat” el
segon document sobre el nou
model de finançament, que
de segur veurà la llum la setmana
vinent. Un cop es tingui
el paper sobre la taula, el
número dos del govern es va
mostrar cautelós sobre la
possibilitat que es tanqui un
acord abans d’acabar l’any
per complir el compromís
adquirit per José Luis Rodríguez
Zapatero amb José
Montilla. “Intentarem fer
l’esforç”, subratllava.
Campstancarepetidorsde
TV3alaRiberailaCostera
Ester Pinter
VALÈNCIA
La Generalitat Valenciana
va segellar ahir al matí els
repetidors d’Alginet i la
Llosa de Ranes que reemetien
el senyal dels quatre canals
de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals
–TV3, K3/33, 300 i
3/24– a les comarques de la
Ribera i la Costera. El govern
que presideix Francisco
Camps tenia autorització
explicar detalls de la inversió
directa de l’Estat de
8.000 milions per finançar
equipaments.
Amb aquests pedaços,
els municipis disposaran
de liquiditat suficient perquè
la negociació del seu
nou finançament s’ajorni
fins al 2010, amb la intenció
que entri en vigor a partir
de l’1 de gener del 2011.
El president de la Federació
de Municipis (FMC),
Manuel Bustos (PSC), va
qualificar d’“extraordinària”
la reunió del president
del govern i la Federació
Espanyola de Municipis i
Províncies, perquè el fons
de 8.000 milions anunciat
cobrirà “els nous projectes
dels pressupostos del 2009
i potser del 2010”. ■
judicial per tancar-los des
del mes de juny, però no la
va fer efectiva fins ahir.
Amb aquests són ja tres els
repetidors clausurats pel
govern valencià, després
quefaquasiunany,el9de
desembre del 2007, va tancar
el de la Carrasqueta, que
reemetia els senyals a Alacant.
Els repetidors de Gandia,
Castelló i València, en
canvi, no han pogut ser segellats,
ja que els corresponents
jutges han negat al
ELRASCLET
Oriol Bartomeus
obartomeus@gmail.com
Èpic
o pragmàtic? (i 2)
Són pocs els líders polítics que realment poden
escollir entre èpica i pragmàtica. Que l’hi demanin
a Zapatero, que de transformar Espanya
de dalt a baix ha passat a comptar aturats i intentar
salvar immobiliàries i fabricants de cotxes. A
Catalunya passa just al contrari. Després de la maregassa
èpica del tripartit i la seva agenda transformadora,
Montilla es presentà com el paradigma del
pragmàtic. Fets, no paraules. El país necessitava
repòs després del viatge en el Dragon Khan i Montilla
era l’home ideal per a la tasca. Però vet aquí que a
mig mandat se li ha aparegut l’èpica en tota la seva
dimensió. L’Harmagedon de les relacions entre Catalunya
i Espanya, amb derivada en la relació mai
del tot resolta entre PSC i PSOE. No s’hi val a xiular i
mirar enlaire. La situació actual és l’últim (o el penúltim?)
espeternec de les convulsions del període
maragallià, en el qual hi hagué una opció voluntària i
total per l’èpica, en la lògica de piconadora simpàtica
de l’expresident (“Catalunya vol ser a la sala de
comandament d’Espanya”).
Jordi Pujol era, segons l’autor, èpic en el discurs i pragmàtic
en la forma ■ MARTA PÉREZ
Maragall, de fet, trencà la formulació pujoliana de la
tria entre èpica i pragmàtica. Pujol (com en tantes altres
coses) tirà pel camí del mig. Ni l’una ni l’altra, sinó
tot el contrari. Durant els seus vint-i-tres anys de mandat,
el líder nacionalista mantingué un doble discurs,
èpic en la forma, però terriblement pragmàtic en el
fons, que li permetia negociar petits avenços amb el govern
central de torn alhora que traçava el discurs de la
Catalunya incompresa i resistent sota el setge espanyol.
El sistema Pujol no pretenia tant modificar la situació
de Catalunya en el conjunt d’Espanya com arraconar
l’oposició més enllà dels límits de l’anti-Catalunya.
Onze anys de majories absolutes avalen l’invent.
Ara Montilla no pot jugar al mateix joc que Pujol. Si ho
fes, tornaria a engegar la màquina del sucursalisme
convergent, que tants bons rèdits els donà en el passat.
Montilla sap què ha de fer, però ho fa a la seva manera.
No es precipita ni fa un pas en fals. I quan hagi d’actuar,
ho farà sense parpellejar ni alçar la veu. ■
govern valencià l’autorització
per entrar-hi.
El govern acusa l’Estat
El govern català va rebutjar
el tancament en un comunicat,
en considerar que la mesura
ignora i perjudica el
procés obert entre els dos
executius per a la reciprocitat
televisiva dels canals públics.
El govern troba també
“inacceptable” l’actitud dilatòria
del govern de Zapatero
en l’aprovació del reial de-
cret que ha de permetre la
reciprocitat entre els dos
territoris i n’exigeix l’aprovació
immediata. La conselleria
de Cultura va obtenir
el 2007 el compromís del
ministeri d’Indústria d’elaborar
un reial decret que fes
viable la reciprocitat. El ministeri
el va enllestir, però
està pendent d’aprovar-se al
consell de ministres.
Acció Cultural del País
Valencià va lamentar que les
converses polítiques hagin
servit només perquè Canal
9 arribi al Principat i que al
sud TV3 vagi desapareixent.
ERPV veu el tancament
com “ una etapa més en la
lluita del PP per atacar tot el
que sigui català”. ■

AVUI
DISSABTE, 29 DE NOVEMBRE DEL 2008
Comunicació
La Fundació La Caixa i el Col·legi de Periodistes de Catalunya
s’uneixen per fomentar la lectura de la premsa a les escoles
A favor de la premsa
Redacció
BARCELONA
La Fundació La Caixa, el
Col·legi de Periodistes de
Catalunya i l’Associació de
la Premsa de Madrid han
signat un acord que té
com a objectiu fomentar
la lectura de la premsa en
els cursos superiors de les
escoles de Catalunya i Madrid.
Aquesta acció conjunta
de promoció de la lectura de
la premsa a les escoles, l’acordperalaqualhaestat
signat pel president de La
Caixa i de la Fundació La
Caixa, Isidre Fainé; el degà
del Col·legi de Periodistes de
Catalunya (CPC), Josep
Carles Rius, i el president de
l’Associació de la Premsa de
Madrid (APM), Fernando
González Urbaneja, té com
a base la convicció compartida
que el coneixement de
l’actualitat és valuós per a la
formació integral dels futurs
universitaris.
Segons Fainé, “la lectura
de diaris i el coneixement
dels grans reptes socials i
econòmics, dels avenços científics
i del dia a dia dels
Més mèdia
Premis
‘Quèquicom’ rep el
premi Boehringer
Ingelheim
El programa Quèquicom,que
forma part de la graella del 33
i es dedica a la divulgació científica,
ha estat guardonat amb
el premi de periodisme en medicina
que atorga Boehringer
Ingelheim en la categoria de
mitjans audiovisuals. El programa
ha obtingut aquest
premi, dotat amb 12.000
euros, per l’emissió, l’abril
passat, del reportatge El
cordó que dóna vides,que
parla de les possibilitats que
ofereix el cordó umbilical per
curar la leucèmia. El cordó
que dóna vides presenta el cas
d’en Joel, un nen de 5 anys
que necessita un donant de
cèl·lules progenitores sanguí-
Urbaneja, Fainé i Rius són els signataris de l’acord per al foment de la lectura de la premsa a les escoles ■ AVUI
entorns més propers i llunyans
només pot redundar
en el creixement de les persones”.
Segons Rius, els periodistes
“han d’anar a les escoles i
s’han d’implicar molt més a
fomentar la cultura que
nies per superar una leucèmia.
Cap dels seus familiars no
resulta compatible i la seva
vida depèn que algú hagi donat
sang de cordó umbilical amb
les seves característiques.
L’equip del programa segueix
durant set setmanes l’evolució
s’obté quan se sap què està
passant”.
Fase experimental
La primera fase de l’acció a
favor de la lectura de la
premsa a les escoles tindrà
lloc el primer semestre de
d’en Joel, per veure si les
cèl·lules mare que se li implanten
el guareixen. El cordó que
dóna vides també ha estat premiat
amb el tercer premi del
Certamen Internacional de Cinema
Mèdic, de Salut i Telemedicina,
Videomed.
El programa ‘Quèquicom’ ha rebut el premi Boehringer
Ingelheim en la categoria de mitjans audiovisuals ■ AVUI
l’any vinent, durant el qual
cadascuna de les institucions
periodístiques impulsarà
un projecte propi en
coordinació i amb el suport
de la Fundació La Caixa.
ElCPC,amés,desenvoluparà
20 sessions no lecti-
Solidaritat
COMRàdio i la XTVL
amb Barcelona Acció
Solidària
COMRàdio, la Xarxa de Televisions
Locals (XTVL) i el diari
digital Lamalla.cat prendran
partenladifusiódelesaccions
de la Caravana Solidària a
l’Àfrica Occidental 2008, que
és una iniciativa que du a
terme l’associació Barcelona
Acció Solidària amb l’objectiu
de transportar al Marroc, el
Sàhara occidental, Mauritània,
el Senegal i Gàmbia els
materials amb què un seguit
d’ONGs han de tirar endavant
els seus projectes. La cobertura
del periple de la caravana
recau en la periodista Eva
Vicens, del programa de COM-
Ràdio Tots per tots,ienuna
càmera de la XTVL.
Audiències Catalunya
Dijous, 27 de novembre del 2008
PROGRAMES MÉS VISTOS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Polònia
Caçadors de bolets
Telenotícies vespre
Escenas de...
Informativos Tele-5
Telenotícies migdia
Sin tetas no hay...
Ven a cenar...
Cuéntame cómo...
Pasapalabra
TV3
TV3
TV3
T-5
T-5
TV3
T-5
A3TV
TVE-1
T-5
Carlos Latre caracteritzat
com a Artur Mas en l’edició de
‘Polònia’ de dijous passat
TV3
K3/33
TVE-1
La2
A3TV
Tele-5
Cuatro
La Sexta
8tv
Vellet i fet
pols, però
amb molta
marxa
ves amb alumnes de batxillerat
de 20 centres escolars.
El projecte La premsa
a les escoles adoptarà la
fórmuladelarodadepremsa
per fer interactuar els
alumnes, que preguntaran
al periodista. ■
2,3%
3,1%
2,0%
49
CANAL ESPECTADORS
8,0%
5,3%
Clint Eastwood dirigeix
i protagonitza el
raonablement correcte
‘thriller’ policial
‘Deute de sang’ (TV3)
RTVEanuncia
unawebpotent
peraCatalunya
l’anyvinent
Redacció
BARCELONA
El president de la Corporació
Radiotelevisió Espanyola
(CRTVE), Luis Fernández,
ha anunciat que l’ens
de què es fa càrrec potenciarà
els serveis interactius
relacionats amb les seves
activitats a Catalunya, en
què hi ha seus televisives i
radiofòniques.
En una compareixença
al Senat, Fernández va admetre
que la CRTVE té un
endarreriment d’“una dècada”
en el desenvolupament
del departament de
mitjans interactius de Catalunya.
El president de la CRTVE,
en la resposta que va oferir
a la senadora per Girona
Pepa Celaya, portaveu de
l’Entesa Catalana de Progrés,
va afirmar que aquest
endarreriment s’està “corregint”
i es va permetre
anunciar que al mes de
gener es posarà en marxa
una web en català que “a
poc a poc” ha de convertirse
en “la més potent i la
més bona”.
Fernández també va indicar
que cal “redimensionar”
el departament de mitjans
interactius de Catalunya per
estar a l’“altura de les circumstàncies”
i per ser “competitius
amb altres televisions,
com ara TVC”. ■
14,1%
14,0%
% de share
16,2%
725.000
700.000
636.000
543.000
509.000
482.000
472.000
448.000
432.000
425.000
19,0%

Edición: EFE Recepción: 17:32 - Sección: NACIONAL Sociedad Ciencia y Teconologia 2008/11/28
Los internautas dicen a Zapatero que los derechos deben
prevalecer en la red
Madrid, 28 nov (EFE).- La Asociación de Internautas ha recordado
hoy al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, la
necesidad de que en la red prevalezcan los derechos fundamentales
sobre los derechos de propiedad intelectual.
En una carta abierta al presidente del Ejecutivo, la asociación
ha exigido a los Ministerios de Industria, Comercio y Turismo y de
Cultura que la investigación, persecución o penalización de una
infracción de los derechos de autor no supongan "la conculcación de
derechos fundamentales", recogidos en los artículos 18 y 20 de la
Constitución Española.
Entre los derechos para los que la asociación ha solicitado
protección prevalente frente a la propiedad intelectual, figuran
aquellos que garantizan la inviolabilidad del domicilio para
registro de equipos informáticos sin orden judicial, el secreto de
las comunicaciones o la libertad de intercambio de las mismas.
Asimismo, han rechazado la elaboración de estimaciones
estadísticas de tráfico "que permitan saber nuestra actividad -en la
red- sin orden judicial".
Los internautas han recordado, además, a Zapatero que, según la
Constitución, los poderes públicos deben promover y tutelar el
acceso a la cultura, a "la que todos tienen derecho, y promover la
ciencia y la investigación científica y técnica en beneficio del
interés general".
Por otro lado, han manifestado que "sólo se podrá acordar el
secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de
información en virtud de resolución judicial".
Por todo esto "la neutralidad de red es una obligación que deriva
de los derechos fundamentales, es decir, que los intermediarios

deben mantenerse neutros y limitarse a conectar a proveedores de
contenidos" con quienes deseen acceder a ellos.
Esta asociación ha resaltado la importancia del respeto a la
privacidad e intimidad de los usuarios de internet. EFE
fcm.ngg/jmi

Sección: Nacional 2008/11/28
La Federación de Sindicatos de Periodistas ingresa en la
FIP por su clara actividad sindical
MADRID, 28 Nov. (EUROPA PRESS) -
El Comité Ejecutivo de la Federación Internacional de Periodistas (FIP) ha aceptado por "unanimidad" el
ingreso de la Federación de Sindicatos de Periodistas (FeSP) en España gracias a su "clara actividad
sindical", según explicó esta asociación.
Esta federación, representante de casi 20.000 trabajadores y con presencia en casi trescientas empresas
españolas, aseguró que la reciente inclusión en la FIP permitirá hacer llegar al "mayor foro internacional de
periodistas" los conflictos y reivindicaciones de los periodistas en España, así como las denuncias por
vulneración de sus derechos.
Además, los afiliados a los sindicatos de la FeSP tendrán la posibilidad de solicitar el carnet internacional de
prensa de la FIP, acreditación reconocida por las autoridades de más de 120 países, la Unión Europea y las
agencias de Naciones Unidas.
"Los periodistas que viajan a zonas de conflicto son testigos de los beneficios de esta acreditación, que ha
ayudado a muchos profesionales a salir de situaciones difíciles ante soldados, policías o funcionarios",
recordó la FeSP.
La FIP, fundada en 1926, representa a unos 600.000 periodistas de 120 países con el objetivo de promover
acciones internacionales en defensa de la libertad de prensa y condenar el uso de los medios de comunicación
como propaganda o para promover los conflictos y la intolerancia.

20 PUNT DE VISTA EL PUNT | Diumenge, 30 de novembre del 2008
el defensor del lector | PEP COLLELLDEMONT I OLIVA
L’opinió i l’explicació, cada cop més importants
L’opinió i l’explicació de la notícia en el diari són cada cop més necessàries en un món globalitzat en què la informació arriba en
minuts d’una punta a l’altra del món. El periodista no ha d’explicar només què ha passat, sinó per què ha passat
L’
Albert Dalmau, de
Calonge, m’envia un
correu electrònic
amb un missatge
molt concret: «Llegint
algunes de les notícies publicades
darrerament (i no tan sols a El Punt)
m’he trobat que em falten criteris per
poder opinar a títol personal. Crec que a
vegades una notícia no ho és per ella sola
i fa falta una explicació prèvia per poder
avaluar-la correctament.» Tot seguit,
l’Albert posa uns exemples, com
ara l’estalvi d’energia amb el canvi
d’hora, la vaga dels mestres o per què
els jugadors bascos volen que la seva
selecció sigui Euskal Herria. Tot això
ens porta a una pregunta: hem entrat en
una època en què en els mitjans escrits
cal donar preferència a l’opinió i a l’explicació
de la notícia més que a la mateixa
notícia en si?
Fem una mica d’història. Els que som
una mica grans –dic una mica perquè
diuen que fer el vell no es porta– recordem
perfectament que una notícia no tenia
plenament valor fins que no sortia a
la premsa. Cert que existia la ràdio i
posteriorment la televisió, però no tenien
aquests mitjans la incidència
d’avui. Calia esperar al matí –o al migdia
com passava al meu poble, quan el
diari arribava amb el tren de les 3 de la
tarda– per llegir-ho en el paper i convèncer-nos
que allò anava a missa. «Ho
ha dit el diari» o «Ho he llegit al diari»,
afirmàvem per garantir la fiabilitat de la
informació que intentàvem trametre.
Ara tot és molt diferent. Un fet succeït a
l’altre cap del món triga només uns minuts
a arribar-nos a casa, sigui per ràdio,
televisió o internet. El diari, en canvi,
els fils d’ariadna | LLUÍS MUNTADA
Diu l’escriptor Rudyard
Kipling que l’èxit i el fracàs
són dos impostors.
Aplicat a l’ampli espectre
que coneixem amb el
nom de comunitat educativa, l’èxit i el
fracàs solen ser dos mals consellers,
dues ofuscacions que acostumen a degenerar
cap al cofoisme o al dramatisme
desmesurats. D’una banda, caldria
revisar les bases d’alguns «èxits acadèmics»
dels nostres escolars o fills. Sobretot
per assegurar que no es fonamentin
en principis corcats, com ara la dessocialització,
el refús, l’aïllament, la infelicitat,
el despotisme o un sentit malaltís
de la competitivitat. I, de l’altra
banda, caldria revisar el concepte de
«fracàs escolar», que no és res més que
una versió minimitzada d’un fracàs
molt més gran, que en la seva xarxa
atrapa els pares, els docents i els agents
socials en general.
Entre altres objectius, l’ensenyament
surt l’endemà al matí, moltes hores després
d’haver escoltat o vist les darreres
notícies abans d’anar a dormir. Quin paper,
doncs, han de tenir els mitjans escrits
en aquest món en què les notícies
corren a la mateixa velocitat que el so?
És aquí on l’Albert posa el dit a la nafra.
He confrontat la meva ja llarga experiència
en el món de la premsa amb la de
la direcció del diari, i hem coincidit for-
Il·lustració: JORDI SOLER
ça. La gent no compra el diari per saber
el que ha aprovat el Parlament de Catalunya
o el resultat del Barça. Repeteixo,
abans d’anar a dormir ja hem vist els
gols i tot. Llavors cal que els diaris donin
també les notícies, però el lector ja
hi busca quelcom més. El periodista no
s’ha de cansar, en primer lloc, de recordar
el perquè d’aquella informació,
d’anar repetint la història que ens ha
Els lectors que es vulguin posar en contacte amb el Defensor del Lector ho poden fer trucant al telèfon 972 186 400,
enviant un fax al número 972 186 420, per correu electrònic a l’adreça defensor@elpunt.com, o enviant una carta al
carrer Santa Eugènia, 42 - 17005 Girona. En les comunicacions escrites hi ha de figurar forçosament el nom, el domicili i
el telèfon de l’autor. El Defensor del Lector les contestarà particularment, o bé per mitjà d’un article, quan consideri que
tracten de qüestions d’interès general.
L’èxit i el fracàs escolar
obligatori i el batxillerat busquen que
l’alumnat tingui unes competències bàsiques
en matèries fonamentals. Res a
discutir. El problema s’inicia quan un
alumne comença a quedar despenjat de
les catenàries acadèmiques, mostrant
aquell peculiar estat de degradació que
barreja l’actitud defensiva i la provocadora,
el desafecte i l’apatia, la presència
física a l’aula i una levitació assolida a
través dels dos altaveus de l’ipod permanentment
enclavats a les orelles. Davant
d’aquesta situació hi ha dues maneres
prototípiques de reaccionar. Una: refugiar-se
en «l’èxit» dels alumnes o fills
«acadèmicament solvents»; i, per tant,
convèncer-se un mateix que com que es
consignen alguns «èxits», tampoc «ho
devem fer tan malament». I l’altra manera
de reaccionar consisteix a atribuir-ho
tot al «fracàs escolar», una mena d’ens
abstracte i difús, un concepte desafiant
però també acomodatici.
Hi ha alumnes que des del punt de vis-
ta acadèmic funcionen com «per defecte».
Són alumnes que tenen facilitats intel·lectuals
i de comprensió, que senten
una passió diguem-ne innata per les matèries
de coneixement, que han trobat
punts de realització personal en allò que
estudien. Aquests alumnes, autèntics
diamants polits, exigeixen que l’escola
potenciï les seves facultats naturals, que
els ofereixi recursos i estratègies de maduresa,
que no entrebanqui el seu creixement
intel·lectual i humà. Però hi ha un
altre tipus d’alumnes, autèntics diamants
«en brut», que no gaudeixen ni d’aquestes
facultats «naturals» ni d’un entorn familiar
o social que els predisposi a tenir
disponibilitat per a l’estudi. Dormim damunt
d’aquests tresors enterrats. I ara i
aquí, entre la comunitat educativa hi ha
una línia hard –o directament sado– que
en cap moment es vol plantejar què significa
que, en el cor de les nostres aules,
arrossegant-se agònicament de curs en
curs, hi hagi un al·luvió d’alumnes que a
portat al que està passant ara. Si ens
diuen que hi ha hagut sentència sobre
un determinat crim, cal que s’expliquin
els antecedents. No invento la sopa
d’all, i la veritat és que ja s’acostuma a
fer i cada vegada més. A mesura que
avança el temps, però, cal dedicar cada
vegada més espai a explicar i a opinar.
L’opinió ha de ser primordial en els mitjans
escrits. Continuo amb l’exemple
del Barça: el que busquem en el diari és
que ens expliquin el que no es va veure,
les opinions dels protagonistes i també
la visió del partit dels que entenen en la
matèria. I el mateix podríem dir sobre la
crisi o sobre l’Estatut. Crec que l’Albert
ha tocat un tema fonamental per al futur
de la premsa escrita. Cada vegada més
necessitarem periodistes més especialitzats
en els diversos temes que toca el
diari, que no només ens diguin que hi ha
crisi, sinó per què hi ha crisi; que no ens
diguin només que ha baixat la borsa, sinó
per què ahir va pujar molt i avui ha
tornat a baixar. Com a defensor del lector,
doncs, crec que puc demanar als periodistes
d’El Punt que cada vegada
més siguin autèntics especialistes en les
seves respectives matèries, que ens facin
entrar en el fons de cada notícia i ens
ajudin a entendre els molts perquès del
que passa cada dia. I també que hi hagi
un bon equip de col·laboradors que ens
expliquin el seu punt de vista. I com
més variat sigui aquest equip, millor,
perquè tots sabem que ningú no té veritats
absolutes.
Hi ha un altre motiu que justifica
l’existència d’un diari local, i és que les
notícies més properes no ens les donen
els mitjans generals. Però d’aquest tema,
en tot cas, en parlarem un altre dia.
nivell pràctic han quedat «fora del sistema».
L’escola es mostra desbordada a
l’hora d’impedir que aquests alumnes
deixin de veure l’estudi com un tram
hostil o com un instrument legal de tortura.
La línia hard-sado de la comunitat
educativa entén que només hi ha un model
d’alumne possible: l’alumne «acadèmicament
solvent». I, per tant, només està
disposada a parlar en termes «d’excel·lència»,
a atrinxerar-se en el seu monoteisme,
a solaçar-se en la seguretat autocomplaent
que li procuren els «èxits
acadèmics» d’alguns alumnes i a no destinar
gaires esforços per reingressar els
escolars diguem-ne «erràtics». Atribuint-se
el patrimoni absolut del «rigor» i
«l’exigència», la línia hard-sado domina
els vectors dels nous vents de Contrareforma.
Intentar tapar els defectes evidents
de la Reforma educativa amb els
excessos pendulars d’una Contrareforma
ja sabem cap on condueix: a l’obscurantisme.

EL PUNT | Diumenge, 30 de novembre del 2008 PUNT DE VISTA 17
El 26 d’abril del 2000, el
Parlament aprovava amb
un ampli consens la creació
del Consell de l’Audiovisual
de Catalunya (CAC), que
havia de convertir-se en l’instrument
regulador i controlador dels
mitjans audiovisuals públics i privats
del país. El CAC no naixia
amb les competències sancionadores
que hauria volgut, entre altres,
Pasqual Maragall, que al seu programa
electoral del 1999 pregonava
la creació d’un ens independent que
ment». Quin negoci és per a
l’Ajuntament això d’aparcar!
Només proposo un altre escenari:
no pagar sistemàticament.
Proposo aparcaments
gratuïts amb limitació horària.
Proposo l’alliberament de pàrquings
de pagament en superfície.
Proposo semàfors intelligents,
que estan més o menys
temps de color verd en funció
del volum de trànsit que detecten.
Que no veuen, senyors polítics,
que amb més aparcament
hi ha més comerç, menys
contaminació i, en definitiva,
es facilita la vida als ciutadans?
Proposo eliminar les
bandes rugoses dels carrers
que algun il·luminat ha implantat
sense cap criteri. Com
es pot implantar en el moment
actual l’àrea verda a Girona?
Que no veuen, senyors polítics,
com està la indústria automobilística?
Què me’n diuen,
del profund fracàs del pla VI-
VE de compra de cotxes ecològics
del govern de Zapatero?
Saben què és un cotxe ecològic
realment? Ah, per cert, els
cotxes aviat ja no contaminaran:
només cal anar als concessionaris
a veure-ho. Moltes de
les polítiques de mobilitat em
fan molta pudor que serveixen
per justificar regidories de mobilitat
en algun ajuntament i
algunes polítiques demagògiques.
El cotxe no és dolent; és
el mitjà de transport més lliure
i ràpid. Si s’hagués planificat
amb una mica d’antelació, no
caldrien tantes històries que
amb el pretext ecologista engreixen
els comptes municipals.
Quant han tardat a desdoblar
l’N-II i la C-35? Potser
seria hora que els ciutadans
GRUP
Carrer Santa Eugènia, 42. 17005 Girona.
Tel. 972 18 64 00. Fax 972 18 64 20
Atenció al client: 902456000
usuaris del cotxe féssim alguna
acció reivindicativa.
/ EUGENI DOMINGO
RIBARY. Bescanó (Gironès)
No és maltractament
psicològic?
● No tots els maltractaments
tenen lloc durant la relació de
la parella. Jo estic divorciada
(gràcies a Déu) des de fa dos
anys i encara ara estic patint
maltractaments per part de la
meva exparella i la seva família.
El nexe d’unió entre la meva
exparella i jo és un fill preciós
i un bé material, una casa.
Des de la separació, aquest senyor
va deixar de pagar la seva
part d’hipoteca així com també
editorial
El Consell de l’Audiovisual trepitja ulls de poll
pogués arribar a deixar «les pantalles
en negre» quan alguna cadena
televisiva se saltés les normatives, a
l’estil del model britànic. També
naixia coix perquè no podia actuar
contra les emissores espanyoles que
emeten en territori català. Era, amb
tot, un bon principi que situava Catalunya
en una posició capdavantera
respecte de la resta de l’Estat.
A poc a poc, però, el CAC ha
anat sumant competències, fins al
punt que fa pocs dies atorgava per
primer cop les llicències d’emissió
la punxa d’en jap | JOAN ANTONI POCH
un préstec que tenim en comú,
tot i que cap dels dos vivia a la
casa. No em va passar cap
pensió pel nen fins que el jutge
ho va dictaminar, deu mesos
després de la separació. Ara fa
la guitza amb la casa. He buscat
compradors, he anat a immobiliàries,
he perdut temps
ensenyant la casa, etcètera. I
quan finalment he trobat una
persona interessada, diu que
ell es vol quedar la casa i, és
clar, hi té preferència sobre un
tercer! Quan ja teníem dia per
signar, llavors diuen que no la
volen i que el banc executi i la
casa vagi a subhasta. Gran jugada!
D’aquesta manera sortirà
a un preu mínim i ells se la
quedaran per quatre duros sen-
Director: EMILI GISPERT I NEGRELL. Directors Adjunts: FERRAN ESPADA (Comarques Barcelonines), XEVI XIRGO (Comarques Gironines), MERCÈ RIBÉ
(Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre), MANUEL CUYÀS (Sèries), JORDI GRAU (Opinió), XEVI SALA (Inf. de Gènere), JOAN VENTURA (Inf. General), MIQUEL
RIERA (Setmanaris), PEP RIERA (El 9), ENRIC SERRA (El Punt.cat), JORDI CAMPS (Tancament), ANDREU MAS (Serveis Redaccionals) i TONI MUÑOZ (Apunts i
Consell Editorial). Redactors en Cap: JOSEP MARIA FLORES (Punt Divers), JOSEP MARTINOY (Europa-Món / Cap de Setmana), JORDI MOLINS (Disseny),
JOAN POYANO (Economia) i JAUME VIDAL (Cultura i Espectacles). Redacció: MARTÍ AYATS (Punt de Vista), ANNA SERRANO, EMILI BELLA, ODEI
A-ETXEARTE i SERGI PICAZO (Política); NARCÍS GENÍS, DOLORS BELLÉS, URE COMAS i PILAR ESTEBAN (Europa-Món); EDUARD BATLLE i IMMA BOSCH
(Economia); GEMMA BUSQUETS i LURDES ARTIGAS (Comunicació), TONI DALMAU (El Punt Digital). Serveis de Redacció: AURELI RODRÍGUEZ
(Maquetació), RAMON BUCH (Infografia), JOAQUIM PUIGVERT (Correcció), ASSUMPCIÓ MARQUÈS (Documentació) i ANDREU PUIG (Fotografia).
de l’espai radioelèctric de freqüència
modulada. El CAC ha trepitjat
molts ulls de poll amb la concessió,
regida per uns barems tècnics publicats
al Diari Oficial de la Generalitat.
Algunes de les empreses que
fins ara operaven provisionalment a
l’FM i que estan lligades a potents
interessos comunicatius de Madrid
s’han quedat sense llicència definitiva.
Ràpidament han orquestrat
una campanya als seus mitjans per
desacreditar les adjudicacions del
CAC, que veuen com a discrecio-
se haver-me de donar gairebé
res a mi. No cal dir que el
banc, com els advocats, se senten
manipulats per aquests senyors.
Això no és maltractament
psicològic? / MONTSERRAT
VILASECA. Girona
Déu i la senyora Palin
● Vaig llegir l’article de Miquel
Pairolí del dia 15 de novembre
titulat «El nom de Déu
en va». El Sr. Pairolí s’escandalitza
que la senyora Palin faci
servir el nom de Déu tan sovint
per tenir èxit en la seva
carrera política, però jo li
aconsellaria que no s’escandalitzés
tant.
El meu pare m’havia expli-
President: JOAN BOSCH I ROURA. Vicepresident: JOAN VALL I CLARA. Directors
Generals: EMILI GISPERT i ANNA MARIA RIBAS. Directors Comercials: SANTI
AMORES, JORDI CANTÓ, XEVI ESTEVA, SARA MASSANAS, EVA NEGRE i CRISTINA
TAULATS. Administració: CARME BOSCH. Compres: LLUÍS CAMA. Difusió:
EDUARD VILLACÉ. Distribució: CONCEPCIÓ CASALS. Màrqueting: TONI
COROMINAS. Recursos Humans: MIQUEL FUENTES. Finances: MANEL GÓMEZ.
Serveis al Lector: CARLES GRI. Sistemes d’Informació: JOSEP MADRENAS.
Comunicació: ALBERT PARÍS. Producció de Publicitat: NARCÍS SAURINA.
nals i afavoridores dels interessos
del govern català. El cert, però, és
que grups mediàtics de l’òrbita socialista
també s’han quedat sense
concessions i els beneficiaris han
acabat sent algunes empreses que ja
havien estat ben tractades pels governs
convergents. El CAC segur
que ha rebut pressions, i potser n’ha
cedit a algunes, però és innegable
que aquest sistema d’adjudicació és
més objectiu i transparent que no
pas deixar la decisió exclusivament
a les mans del govern de torn.
cat que un jugador del Club de
Futbol Terrassa, abans de tirar
un penal, feia el senyal de la
creu, i totes li entraven. Estic
convençuda que també li haurien
entrat sense haver fet el
senyal de la creu, però ell devia
pensar que necessitava
l’ajuda de Déu per encertar el
penal. Salvant totes les diferències,
penso que la Sra. Palin
també pensa que necessita
l’ajuda de Déu per triomfar en
política, i per això l’invoca
tant. Segurament n’abusa, però
crec que hi ha un fons de bona
fe en aquesta repetició del nom
de Déu. / CONCEPCIÓ PUIG. Terras-
sa (Vallès Occidental)
Injust
● Em sembla del tot injust que
es vulgui criminalitzar tot el
cos dels Mossos d’Esquadra i
la conselleria d’Interior pel cas
dels agents que han estat condemnats
a penes de presó per
tortures i lesions a un detingut.
És lamentable l’oportunisme
d’alguns per fer politiqueig
d’aquest assumpte i mirar de
culpabilitzar-ne el conseller
Saura. És d’una manca d’ètica
i moral flagrant. És que potser,
si un militant d’aquests partits
roba, automàticament tots els
militants es converteixen en
lladres i el líder del partit és el
cap de l’operació?
Per sort hi ha polítics per a
tots els gustos, i també professionals
molt qualificats i preparats
al cos dels Mossos que
no tenen res a veure amb
aquest fet i que treballen durament
per garantir la nostra seguretat.
/ PILAR TATARET. Grano-
llers (Vallès Oriental)
Consell d’Administració: JOAN BOSCH I ROURA (President), JOAN VALL I
CLARA (Vicepresident), ISABEL BOSCH I PI, JORDI BOSCH I ROURA, DAVID MARCA
I CAÑELLAS, JOAN RIBAS I FEIXAS i ESTEVE VILANOVA I VILA.
Comissió Permanent del Consell Editorial: NARCÍS-JORDI ARAGÓ (President),
JOAN BOSCH (Vicepresident 1r), JOAN VILLARROYA (Vicepresident 2n), JOAN
BALLESTER, JOAN BATET, JORDI BOSCH, PEP COLLELLDEMONT, ROSA FONT,
JAUME OLIVERAS, JOAN RIBAS, LLORENÇ SOLDEVILA i ESTEVE VILANOVA.
Defensor del Lector: PEP COLLELLDEMONT I OLIVA (defensor@elpunt.cat).

10 PAÏSOS CATALANS EL PUNT | Diumenge, 30 de novembre del 2008
EL PUNT FA CINC ANYS A BARCELONA
Cinc anys posant El Punt a Barcelona
Tot just avui fa cinc anys
que El Punt va encetar una
nova etapa amb la sortida
del primer número de
l’edició del diari a Barcelona.
El diari assolia així
dues fites importants: en
clau interna, feia un pas fonamental
en el projecte de
crear un diari nacional fet
per edicions al conjunt del
país. I en clau externa
aportava a la capital catalana
un altre diari escrit en
català després de dècades
sense l’aparició de cap
capçalera nova en la nostra
llengua. La sortida a Barcelona
va ser un pas que,
d’altra banda, completava
la llarga trajectòria ja desenvolupada
pel diari a bona
part de les comarques
barcelonines amb les edicions
d’El Punt al Barcelonès
Nord, el Maresme i el
Penedès i amb la transformació
d’El 9 Punt vallesà
en l’edició d’El Punt al
Vallès Occidental.
Des de la redacció de
què el diari disposa al carrer
de les Tàpies de Barcelona,
de 800 metres quadrats
estructurada en dues
plantes, un ampli equip de
periodistes ha estat la punta
de llança informativa
del conjunt de l’estructura
d’El Punt per fer possible
dia a dia un projecte informatiu
que és avui, cinc
anys després, una realitat
consolidada que ha situat
El Punt com el primer diari
fet en català més llegit de
Catalunya.
Àmplia oferta informativa
El Punt ha posat a l’abast
dels barcelonins i les barcelonines
durant aquests
cinc anys un nou model de
diari basat en la priorització
de la informació local i
comarcal, juntament amb
la de la resta dels Països
Catalans i del món que
compateix amb la resta
d’edicions que té el diari
repartides pel país com ara
les comarques gironines i
el Camp de Tarragona i les
Terres de l’Ebre. La complementarietat
amb el diari
El 9 Esportiu de Catalunya,
la revista Presència
que cada diumenge aporta
una anàlisi en profunditat,
El Punt de Festa que els di-
El diari celebra avui el cinquè aniversari de la sortida de l’edició de les comarques barcelonines
FERRAN ESPADA / Barcelona
● Aquell 30 de novembre del 2003 –era
diumenge, com avui– els barcelonins van
tenir a l’abast al seu quiosc el primer número
d’El Punt a Barcelona. S’obria
vendres repassa les propostes
d’activitats de cultura
tradicional i popular
d’arreu dels Països Catalans
i la informació econòmica
que els dissabtes
aporta Dossier Econòmic,
juntament amb altres productes
periodístics, conformen
una àmplia i completa
oferta informativa
basada sempre en un mateix
concepte: oferir als
lectors la millor informa-
d’aquesta manera una nova etapa per al
diari que assolia una fita destacada en el
seu projecte de cobertura informativa del
conjunt del país mitjançant la transformació
d’El Punt en un diari nacional per edi-
ció de tot el que passa al
seu municipi, al país i al
món sempre des d’una visió
catalana de l’actualitat.
Cinc anys intensos
Barcelona en particular i
Catalunya en general ha
viscut fets excepcionals
aquests cinc anys i El Punt
ha donat la resposta informativa
que es mereixia en
cada cas. En aquella primera
portada d’El Punt de
cions. La sortida a Barcelona aquell 30 de
novembre, que va significar durant molts
mesos de treballs preparatoris un repte per
al conjunt de professionals que fan possible
cada dia El Punt, ha esdevingut cinc
A dalt i a baix, a l’esquerra, imatges de la redacció. A la dreta, un moment de la presentació de l’edició barcelonina del diari. / ANDREU PUIG
Barcelona ja avançàvem
esdeveniments amb la primícia
d’una notícia que
marcaria l’esdevenidor del
país: «ERC s’inclina pel
govern tripartit de progrés.»
I així va ser amb la
conseqüent proclamació
de Pasqual Maragall com a
president. El llarg procés
per aprovar el nou estatut,
la convocatòria d’eleccions
anticipades, l’elecció
de José Montilla com a
nou president han marcat
la tasca informativa d’El
Punt des de la sortida a
Barcelona com el brutal
atemptat de l’11-M a Madrid
i la victòria posterior
de José Luis Rodríguez
Zapatero en les eleccions
generals en què El Punt va
desplegar una tasca informativa
d’altíssima professionalitat
des de l’objectivitat
i el màxim rigor. I,
per descomptat, en el pla
anys després una realitat consolidada que
ofereix cada dia als lectors de l’àrea de
Barcelona una proposta informativa des
de la proximitat, la independència i la catalanitat.
local afers com ara el del
Carmel, la gran apagada i
fets polítics importants
com ara l’elecció de Jordi
Hereu com a nou alcalde
de la ciutat han centrat la
informació de proximitat
d’El Punt de Barcelona
que cada dia, durant cinc
anys, ha complert l’objectiu
d’aportar als seus lectors
tots aquells fets noticiables
de la capital catalana.

EL PUNT | Dissabte, 29 de novembre del 2008 POLÍTICA 19
Francesc Homs i Oriol Pujol, en una imatge d’arxiu. / ACN
CiU porta al Parlament el rebuig
al pressupost de l’Estat perquè
no inclou el finançament
El PP vol la reprovació de Saura pel pacte amb De la Vega
● CiU pretén constatar al Parlament la divisió
dels socis del tripartit davant el pressupost
de l’Estat, que ERC i ICV rebutgen
perquè no inclou el finançament, i sobre el
CiU sosté que la falta d’una
«posició comuna» dels
socis del tripartit sobre el
pressupost de l’Estat «debilita»
el govern i això els
forçarà a pronunciar-s’hi
en una votació al Parlament.
ERC i ICV-EUiA
han anunciat que s’oposaran
als comptes si no inclouen
el finançament,
mentre que el PSC s’aferra
al compromís que José
Luis Rodríguez Zapatero
va contraure amb José
Montilla que hi haurà un
acord abans de final d’any,
perquè el pacte estalviaria
als seus diputats al Congrés
el tràngol d’haver de
votar un pressupost que no
els inclogués. Els partits,
però, miren amb reticències
aquest nou termini.
Des de Barcelona, la secretària
general del PP,
María Dolores de Cospedal,
va avisar que la parau-
O.A-E. / Barcelona qual els diputats del PSC mantenen la in-
la de Zapatero «no és gaire
de fiar». El vicepresident
econòmic espanyol, Pedro
Solbes, va garantir també
que la segona proposta de
l’executiu que es farà pública
els propers dies està
«molt avançada».
La moció de CiU –subsegüent
a la interpel·lació
que el diputat nacionalista
Francesc Homs va fer dimecres
al conseller d’Interior,
Joan Saura– insta l’executiu
a negociar la modificació
dels comptes
amb l’Estat. A més, apel·la
a la unitat dels grups parlamentaris
a les Corts i insta
el govern a «no acceptar»
cap pacte que no prevegi
«el rendiment complet pel
2009 de la cistella d’impostos».
S’expressa en els
mateixos termes, doncs,
de la resolució que el tripartit
i CiU van aprovar en
el debat de política general
cògnita del seu vot. La federació ha registrat
una moció que rebutja els comptes i
insta el govern a negociar-ne la modificació
amb l’Estat.
i que havia de vertebrar la
unitat dels partits catalans.
La federació, però, ha criticat
reiteradament que
l’executiu no els hagi convocat
encara per fer efectiu
el front comú. CiU també
pretén trencar la unitat
de vot dels socis del tripartit
amb una altra moció sobre
el finançament local,
que arriba després que
ERC i ICV denunciessin
amb CiU el trencament de
la unitat en aquesta reivindicació.
El PP, a més, ha demanat
la reprovació de Saura
pel pacte incomplert que
va tancar a Vilanova amb
María Teresa Fernández
de la Vega. Els populars
censuren que el líder
d’ICV arribés amb la vicepresidenta
espanyola a
«acords a títol individual i
prescindint del criteri del
govern de la Generalitat».
Montilla i Mas aniran a la presentació
de les memòries de Maragall
EFE / Barcelona
● El president de la Generalitat,
José Montilla, i gairebé
tot el grup parlamentari
socialista seran presents
demà a l’acte de presentació
d’Oda inacabada
(La Magrana), les memòries
de Pasqual Maragall,
en què l’expresident narra
el distanciament del PSC i
la «soledat» que va sentir
en els darrers moments del
primer tripartit. La vicepresidenta
socialista, Ma-
nuela de Madre, ha admès
que el seu partit, però també
Maragall, podrien «haver-ho
fet millor», en referència
a l’últim any de
mandat de l’expresident.
Prop de 1.500 persones
han estat convidades a
l’acte, que tindrà lloc al
Palau de la Música. De la
família de CiU, Artur Mas
i Josep Antoni Duran i
Lleida també acudiran a la
cita, a diferència del número
dos del govern –tam-
bé en l’època de Maragall–
Josep-Lluís Carod-
Rovira (ERC); el president
republicà, Joan Puigcercós;
o el líder d’ICV, Joan
Saura, segons fonts tant de
l’executiu com dels partits.
En canvi, des del PP
enviaran la màxima representació
a Catalunya, Alícia
Sánchez-Camacho.
Altres personalitats que
s’hi esperen són Joan Antoni
Samaranch, Joan Laporta
o Lluís Bassat.
858606-945602Q
La Plataforma per la Llengua
donarà suport jurídic al
traductor del web del
Parlament Europeu al català
O.A-E. / Barcelona
● La Plataforma per la
Llengua va anunciar ahir
que donarà suport a Miquel
Català, traductor del
web del Parlament Europeu
al català, si l’eurocambra
emprèn una acció judicial
contra el jove. Fa un
any que Català va traduir
aquest espai a internet
(www.europarl.cat), absolutament
fidel als originals
que pengen de la pàgina
oficial del Parlament en
les llengües oficials a la
cambra. L’objectiu de Català,
segons va explicar,
era denunciar que «la traducció
al català del web és
una qüestió de voluntat
política». A l’abril, però,
L’imaginari
d’Eugenio
Lucas
La influència
de Goya a la
poètica romàntica
4 novembre 2008 – 1 febrer 2009
va ser citat a l’oficina del
Parlament a Barcelona on,
segons Català, el van emplaçar
a retirar el web sota
l’amenaça que els advocats
de la cambra podrien
emprendre accions legals
contra ell. Arribat el cas,
Miquel Gasull va garantir
que la plataforma donarà
suport al jove, al costat
d’Òmnium Cultural. Però
va avisar que la denúncia
augmentaria més l’abstenció
en les eleccions europees.
Ja han visitat el web
150.000 usuaris. L’oficina
del Parlament a Barcelona
presentarà divendres la seva
pròpia pàgina amb el
popular Aleix Vidal-Quadras.
Palau Nacional
Parc de Montjuïc
Barcelona
www.mnac.cat
«The Economist»
publica la carta
del delegat del
govern a Londres
● Barcelona. The Economist
va publicar ahir la
carta que el delegat del
govern al Regne Unit,
Xavier Solano, va adreçar
al setmanari per
mostrar el desacord de
l’executiu amb els continguts
del reportatge
«The party’s over». El
text titllava de «cacic»
l’expresident de la Generalitat,
Jordi Pujol, i
d’«obsessió nacionalista»
la defensa del català.
La carta de Solano
ha estat publicada en
l’apartat de Cartes al
Director, al costat d’altres
missives de ciutadans
que expressen les
seves opinions sobre la
polèmica que ha generat
la publicació del reportatge.
/ EL PUNT
Figures volant. Cap a 1860. Col·lecció de D. Juan Antonio Gutiérrez-Herrero
PUBLICITAT

Edición: Digital 2008/11/30
ALFONS QUINTÀL'atribució de freqüències
radiofòniques pel Consell de l'Audiovi...
ALFONS QUINTÀ
L'atribució de freqüències radiofòniques pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha estat un altre
fracàs paradigmàtic. Ha posat de relleu la cínica enganyifa que representen els ens on es reprodueixen les
quotes parlamentàries i, per tant, els vicis del clientelisme i de l'estatisme, un estatisme aquí ben còmic, atès
que no som un estat.
Es podien concedir les freqüències des del consell executiu de la Generalitat. Ens haguéssim estalviat una
comèdia innecessària i el nombre escandalós de sous del CAC. El resultat hagués estat el mateix. Són ganes
de pagar car un vernís que no enganya a ningú. Un mateix tipus de comèdia és en l'immens nombre de
societats públiques de la Generalitat, moltes més que cap altre autonomia. Totes elles són instruments d'un
poder cent per cent piramidal, més vernís.
L'única utilitat de l'espectacle del CAC ha estat tenir un nou exemple del desastre que representa tenir uns
models administratius caducs, centralitzats, pensats per servir l'interès polític i gens aptes per assegurar la
imparcialitat dels poders respecte als ciutadans.
N'he escrit diverses vegades, defensant el model de l'autogovern institucional anglès i el sistema de «rule of
law» (en el qual el dret comú s'aplica també a l'administració) per contraposició al nostre model dit de
despulles, una exageració del sistema jacobí i napoleònic del «droit administratif», designat en francès en
totes les llengües.
Que ningú es pensi que vaig per camins erudits o acadèmics. Són qüestions essencials per a la supervivència
digna i eficaç del sistema democràtic.
En efecte, és una pura evidència que en totes les democràcies modernes en els darrers decennis s'ha accentuat
la instauració d'institucions independents del govern, si bé creades pel legislatiu. Estan dedicades a tasques
cabdals, com la comunicació social, els transports, els serveis públics i fins tot la policia.
Abans eren institucions típicament angleses (deliberadament no dic britàniques, perquè la Gran Bretanya no
existia) les arrels de les quals es poden trobar en la meravellosa Carta Magna (1215), text precursor dels
moderns Drets Humans. Ara bé, la seva concreció més moderna va ser impulsada pels Estats Units, en
particular des del 1887, amb la promulgació de la Llei de Comerç Interestatal i sobretot la corresponent
creació de la Comissió Interestatal de Comerç.
Avui en dia aquest model té infinitat de variants, no solament en el marc dels estats, atès que també
representa l'opció preferent per part de la Unió Europea.
A la Gran Bretanya aquests organismes independents del poder executiu, però titulars de tota l'autoritat
pública en els seus respectius camps, reben el nom de Cossos Públics Nogovernamentals o, més
tradicionalment, Organitzacions Nogovernamentals Quasi Autònomes (conegudes pel seu acrònim Quangos).
Per cert, que l'expressió «nogovernamental» no ha de portar a cap mena de comparació amb les avui poc
prestigiades ONG.
Als Estats Units se les coneix com Agències Reguladores Independents i a França, on finalment varen
arribar, només el 1978, per Autoritats Administratives Independents. La primera va ser, l'any indicat, la
Comissió Nacional de la Informàtica i les Llibertats.
Aquí conceptualment i en la pràctica encara estem pitjor que a França, on va començar l'epidèmia, avui
controlada, de l'estatisme enfollit, que està en la base dels mals estructurals de Catalunya. Uns mals que
durant prop de tres segles ens han arribat de des fora de Catalunya i avui (com sota el pujolisme) també ens
colpegen des de la plaça de Sant Jaume.
S'hi ha d'afegir dues dades patètiques. Una és l'afegitó ridícul i encara més extrem que representa un substrat
subcultural d'extrema esquerra, fort en la societat i en particular en els medis culturals i universitaris. Són tan

estatistes que el que he exposat ho assimilen a l'infern. Voldrien que el nostre un sistema estatista encara ho
fos més.
La segona dada és el poc respecte que aquí hi ha per la separació de poders, formulada el 1748 per
Montesquieu, seguint a John Locke. És una visió que va ser molt progressista en el seu moment, que continua
sent vàlida i que és un antecedent del model que he intentat exposar. Ara bé, aquí no sembla ser ben assumit
ni per la consellera de Justícia, Montserrat Tura, ni abans pel d'Interior, Joan Saura. Al·ludeixo a les seves
al·lucinants preses de posició, exposades per aquest diari, en l'impresentable cas dels delictes per tortures i
altres connexes pels que han estat condemnats cinc mossos. Vaja, que la culpa seria dels jutges.
Montesquieu, si us plau, ressuscita.
¿Com uns polítics i un món polític que encara no han assumit uns progressos formulats en el segle XVIII
poden arribar a fer seu un model que, anant més enllà d'aquell, s'ha imposat a finals del segle XX? És
impossible. O sigui que la reducció, imprescindible i inevitable, del perímetre i del poder de l'estat s'haurà de
dur a terme en contra d'ells i en contra de la gran majoria dels polítics catalans. Per tant, que ningú esperi que
hi pugui haver una victòria demà o demà passat. Encara ens queden per recórrer molts anys de davallada i de
fer riure.

26 EL PAÍS, domingo 30 de noviembre de 2008
ESPAÑA
Dos detenidos por el secuestro
del fotógrafo José Cendón en Somalia
El embajador español afirma que el periodista continúa “en buen estado”
AGENCIAS
Madrid
La policía de Somalia ha detenido
a dos personas supuestamente
relacionadas con el secuestro
el miércoles del fotógrafo español
José Cendón y un periodista
británico. La Policía de Puntlandia,
la región del norte de Somalia
donde fueron capturados
Cendón y Colin Freeman mientras
preparaban un reportaje sobre
piratería para el diario británico
Daily Telegraph, ha puesto
“controles en todas las salidas
de Bossaso (la principal ciudad
de la zona) y busca testigos del
secuestro”, ha declarado un
mando de la policía somalí.
Abdulkader Ali, dirigente tribal
de la región de Sanaag, donde
la policía considera que se
ocultan los secuestradores, reveló
ayer que “ya hay negociaciones
abiertas entre los ancianos
y el grupo de secuestradores para
resolver el asunto”. A pesar
de ello, el presidente del Gobierno
autónomo de Puntlandia, Mohamud
Musa Hirsi, adelantó
ayer que no aceptaría “pagar
rescate alguno a los secuestradores”.
Gani Mohamed Abdi, jefe
de la Policía de Bossaso, explicó
que sus agentes se encuentran
en las inmediaciones de Sanaag,
una zona montañosa situada
aproximadamente 20 kilómetros
al suroeste de Bossaso.
Las sospechas del responsable
policial coinciden con la versión
que maneja Nicolás Martín
Cinto, embajador de España en
Kenia y también responsable de
las relaciones con Somalia. Martín
Cinto explicó desde Nairobi
que los dos periodistas “están vivos
y se encuentran a menos de
30 kilómetros de Bossaso”. El diplomático
informó de que los
dos hombres se encuentran en
buen estado: “Aunque nosotros
no hemos hablado con ellos, distintas
fuentes [no identificadas]
nos han confirmado que les han
visto y que están en buen estado”.
“Aunque tenemos sospechas
de quiénes pueden ser los
secuestradores, seguimos sin poder
confirmarlo”, apostilló.
Uno de los traductores que
acompañaban a José Cendón ha
desaparecido, según Martín Cinto,
que considera que ésa puede
ser una pista decisiva. También
anunció que los secuestradores
aún no se han puesto en contac-
José Cendón.
to ni con autoridades españolas
ni con las de Puntlandia. “Esperamos
que lo hagan mañana y
que podamos, de ese modo,
avanzar en la liberación”. “No
podemos confiar en nadie”, concluyó
el embajador.
Las autoridades de Puntlandia
ya anunciaron que trabajan
sobre el supuesto de que Cendón
y Freeman fueran secuestrados
por sus traductores en cola-
boración con una banda armada
no identificada. El ministro de
Información del Gobierno autónomo
de Puntlandia, Abdirahman
Mohamed Bankah, declaró
que los informadores no admitieron
escolta policial a su llegada
a Bossaso y prefirieron contratar
la protección de una milicia
preparada por los traductores.
El ministro declaró que el Gobierno
regional está haciendo todos
los esfuerzos para obtener
información sobre los secuestradores.
El mismo mensaje llegó
desde España el viernes. La vicepresidenta
primera del Gobierno,
María Teresa Fernández de
la Vega, aseguró que el Ejecutivo
está utilizando todos sus recursos
para liberar a Cendón.
Julia Cendón, la hermana
del reportero declaró ayer en
Santiago que la familia todavía
no dispone de ninguna información
nueva y reclamó prudencia
siguiendo las indicaciones
de compañeros de Cendón “que
están en África”. Esos periodistas
conocedores de la zona piden
calma ante la eventualidad
de que los secuestradores “se
pongan nerviosos y puedan cometer
alguna locura”, explicó.
La nieve obliga
al cierre
de 12 puertos
de montaña
EL PAÍS, Madrid
El temporal de nieve de ayer provocó
cortes en numerosas carreteras
y obligó al cierre de 12 puertos
de montaña. La Dirección General
de Tráfico informó del cierre
de puertos en Albacete (El Barrancazo
y Crucetillas), Asturias (El
Acebo, La Cubilla y Connio), Cantabria
(Palombera y Lunada), Granada
(La Ragua), León (Aralla,
Leitariegos y Vegarada) y Salamanca
(Peña de Francia). El puerto
de Pajares, en Asturias, se cerró
a la circulación de vehículos
pesados. Las cadenas fueron obligatorias
en puertos de Albacete,
Asturias, Ávila, Burgos, Cantabria,
Granada, Huesca, León,
Lugo, Orense, Palencia, Soria y
Teruel
En Andalucía, la Agencia Estatal
de Meteorología activó la alerta
naranja en las provincias de
Málaga, Granada y Jaén por riesgo
de nevadas, mientras que el
nivel amarillo por lluvias y vientos
se aplicó a Sevilla, Huelva, Córdoba,
Almería y Cádiz.
La cota de nieve se situó entre
los 500 y los 700 metros de altitud
en el noreste y centro de la península.
En el resto, entre los 600 o
los 900 metros.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya
(CAC) ha sido noticia estos pasados días. La
adjudicación,el7denoviembre,de83concesionesdeemisorasderadioenfrecuenciamodulada(Acuerdo174/2008,de7denoviembre)
esmotivodeamplioreproche,porquehansido
perjudicadosciertosgruposdecomunicación
particularmentecríticosconelGoverndeCatalunyaalosque,incluso,selesimpidecontinuarconlasemisionesqueveníanllevandoa
cabodemaneraprovisional.
LaLeydeCataluñaqueregulaelCAC(Ley
2/2000) proclama, hasta en siete ocasiones,
que el CAC es una autoridad independiente
queejercesusfuncionesconindependenciay
neutralidad.Elparoxismosealcanzaenelartículo1queestablecequeelCACesunaautoridadindependientequeactúa…conplenaindependencia.Frenteaestasproclamasesinevitablerecordarloquesentabaelartículo6delaConstituciónespañolade1812,laConstitucióndeCádiz,lacualestablecíalaobligacióndetodoslosespañolesdeserjustosybenéficos.
La Ley Orgánica del Poder Judicial sólo
necesita decirlo en dos ocasiones de los JuecesyMagistrados.LasleyesdelosentesreguladorestalescomoelBancodeEspaña(BE),laCNMV,laComisióndelMercadodelasTelecomunicaciones(CMT)ylaComisiónNacionaldeEnergía(CNE)nonecesitanhacerestas
enfáticasdeclaraciones.DelBEsedicequees
autónomo,delaCNMVquetieneunámbito
deautonomía,delaCMTqueactuaráconplenaautonomíaydelaCNEnoseproclamanada
pero cuenta, como las demás, con las garantías
jurídicas adecuadas para asegurar su
independencia.
La reciente modificación del Reglamento
deRégimenInteriordelaCNMVnosdauna
pistadelporquédelanecesidaddeproclamar
laindependencia.Comohemosdicho,laLey
delMercadodeValoresyelReglamentodela
CNMV sólo aludían a la autonomía de ésta
pero, hete aquí, que el Consejo de la CNMV
ha decidido recientemente (Resolución de 5
denoviembrede2008),cómono,modificarel
citado Reglamento para proclamar, con ocasióndelvigésimoaniversariodelainstitución,
que “la CNMV actuará con plena independenciaenelejerciciodesusfunciones”(artículo1.2).Magníficodescubrimientoymagníficasoluciónfrentealasamenazasexterioresporque,comoessabido,elReglamentodeRégimen
Interior es un valladar inexpugnable
frente al Gobierno de la Nación y los demás
amenazantes.
Independencia
Cuanto más se cuestiona la independencia,
másnecesidadhaydeproclamarla,ycuantas
más veces se proclame, según parece, más
creíbleserá.Estoesloquehapensado,seguro,
el President del CAC. Éste, en su reciente
comparecencia,elpasado19denoviembre,en
el Parlament de Catalunya, para justificar la
adjudicaciónserefirió,cómono,hastaennueveocasionesalaindependenciadelCAC,ala
de sus miembros y de su actuación, … ya saben:¡todoelmundoesindependiente,buenoybenéfico!Aunquetambiénesciertoquesobreuntotaldemásde6.000palabras,referirsetansóloennueveocasionesalaindependencia,noesdemasiadoentusiasta;nosehanre
GRUPO UNIDAD EDITORIAL
PRESIDENTA
CARMEN IGLESIAS
CONSEJERO DELEGADO
ANTONIO FERNÁNDEZ-GALIANO
Director general de publicidad: Alejandro de Vicente
Directores generales: Luis Enríquez (Prensa); Jaime Gutiérrez-Colomer
(Audiovisual); Koro Castellano (Internet); Julián Esteban (Operaciones)
Edita: Unidad Editorial, Información Económica S.L.U.
Director gerente: José Jesús López
Director de Publicidad: Pablo Sempere
Director de Márketing: Pedro Iglesias
Elena Ramón
petidolasvecessuficientescomopararesultar
creíble.EnrealidadelCACdeloquedebería
presumir es de productividad administrativa.
Segúnresultadelosdatosaportadosenlacitadacomparecencia,elConsejodelCACresolvióenunaspocashoraselprocedimientode
adjudicacióndelas83emisoras,asumiendola
propuestadelaMesadecontratación,lacual,
asuvez,enotraspocas,habíaasumidoelinforme
de los servicios administrativos del
Consejo.Enunashoras,losresponsablesdela
adjudicación,losconsejeros,quenolosserviciosadministrativosjerárquicamentesubordinados
a aquéllos, se pronunciaron sobre las
1.279 proposiciones presentadas y admitidas,
lo que representa más de 14.000 folios, y, en
particular,sobrelapuntuaciónasignadaaca-
daunaenrelaciónalaspropuestastecnológica(hasta200puntos),económica(hasta250)ydescriptiva(hasta550puntos).Estaúltimaincluyelavaloraciónsingularizadade“laorganización
y los contenidos de la programación
(hasta150puntos),laemisiónenlenguacatalana(hasta100puntos),elfomentodelaindustria
(hasta 50 puntos), el horario de emisión
(hasta40puntos),lasaportacionesrealizadas
alaprogramacióndelaradiodifusiónsonora
enCataluña(hasta40puntos),elinterésglobal
de la oferta para el ámbito de Cataluña
(hasta40puntos),laemisióndemúsicacantadaencatalányculturacatalana(hasta30puntos),laprogramacióndeinterésespecíficopara
la zona de servicio (hasta 40 puntos), las
firmas
EN PRIMER PLANO
CACyotras
independencias
AndrésBetancor
CatedráticodeDerechoAdministrativo
UniversidadPompeuFabra
Josep Maria Carbonell, presidente del Consejo Audiovisual de Cataluña.
Depósito Legal M-15572-1986
ISSN 1576-3323
DIRECTOR GENERAL EDITORIAL
PEDRO J. RAMÍREZ
DIRECTOR
JESÚS MARTÍNEZ DE RIOJA VÁZQUEZ
DIRECTOR DE REDACCIÓN: Iñaki Garay
SUBDIRECTORES: Manuel del Pozo y Martí Saballs
Redactores Jefes: Mayte A. Ayuso, Pilar Cambra, Roberto Casado, Carlos Cuesta,
Juan José Garrido,Augusto González-Besada, Francisco Oleo y José Orihuel (Cataluña)
Expansion.com Vicente Lozano Empresas Clara Ruiz de Gauna y Marta Fernández
Finanzas/Mercados Laura García Economía Estela S. Mazo
Especiales Sonsoles García Pindado Fotografía Rafael Martín
Andalucía Simón Onrubia Comunidad Valenciana Julia Brines Galicia Abeta Chas
C. Europea Ramón Rodríguez Lavín Nueva York Gemma Martínez
Londres Roberto Casado
emisionesylaindustriaenlazonadeservicio
(hasta30puntos),ylasingularidadenlazona
deservicio(hasta30puntos)”.Todounalarde
de productividad en un procedimiento tan
complejo,contantasproposicionesycontan
evidentesrepercusionesenterrenostansensiblescomoelpluralismoinformativo.Comose
puede observar, la independencia no es incompatible,
al contrario, con la presteza en
gestionarlosasuntosmáscomplejos.
El ejemplo del CAC debería, por lo tanto,
seguirse con entusiasmo: ¡por fin hemos encontrado
el nuevo paradigma de la organizaciónadministrativaalternativoalmodeloburocráticoweberiano!Independenciadelserydelaacciónparaalcanzarunascotasdeproductividadqueyaquisieranlosjaponeses.
Ahorabien,hayunprecioquepagar:llenar
el Consejo de políticos; siete de sus diez
miembros son antiguos diputados autonómicos
y del Congreso, con una dilatada carrera
políticacurtidaenelmundolocal.Podríapensarse
que esto es propio de los Consejos audiovisualesautonómicos,puesno.ElCACeselquemáspolíticostiene.EnelConsejoAudiovisualdeAndalucíasólotenemosconstanciadeunosobreuntotaldeonceyenelequivalentenavarro,sontresdesiete.TambiénpodríapensarsequelaLeydelCAClopermite,
pues tampoco. Esta Ley dice expresamente
que“losmiembrosdelConsejoseránescogidosentrepersonasdeprestigioreconocidoy
contrastadoyconexperienciaprofesionalen
Expansión, lunes 1 de diciembre de 2008
53
elsectoraudiovisual,yqueofrezcangarantías
plenasdeindependencia”(art.4.2).Podríaestimarse,porúltimo,queesta“práctica”escomúnaotrosentesreguladores,losentesreguladoresestatales,puestampoco.Parallegaraestaconclusión,enprimerlugar,hayquesalvarunadificultad:latransparenciao,mejor,la
ausenciadetransparencia.Notodoslosentes
reguladores mantienen la misma política de
transparencia.ElBEylaCNMVsonlaexcepción
que confirman la regla. En las páginas
webdeestosorganismosencontramosinformacióncompletasobreloscurrículadecada
uno de sus miembros. En cambio, la de la
CMTnosofreceunainformaciónparcialyescasayladelaCNE,ninguna.
Faltadetransparencia
Unavezsalvadaestadificultad,podemosllegaraunaconclusión:losentesreguladoresnoincluyenpolíticos,sesigueelcriteriodelnombramiento
de “personas de reconocida competencia”
en el ámbito correspondiente. Mas
hayunaexcepción:laCNEenlaque,almenos,
dosdesusnueveconsejerossonantiguosdiputados.Seentiendelodelafaltadetransparencia.
Nonospuedeextrañarqueestepecadode
origen y unas resoluciones jurídicamente
equivocadas(SentenciadelTribunaldeJusticia
de las Comunidades Europeas de 6 de
marzo de 2008, asunto E.ON), además de
complacientesconelGobierno,hayandilapidado
la auctoritas de este organismo, ¿cómo
nospuedesorprenderquenadiedefiendaala
CNEcuandohasidovíctimadeunodelosataques
más escandalosos a su independencia,
cuando su propuesta de revisión de la tarifa
eléctrica ha merecido unas descalificaciones
tangruesasdelPresidentedelGobierno(“no
merecelapenanisiquieraquesetomeenconsideración”)ydelMinistrodeIndustria(“una
barbaridad”,“noesrazonableniseria”)?
La independencia tiene distintos planos y
eljurídicoeselmenosimportante.Lasgarantíasjurídicasdelaindependenciasonimportantesyeficacessilosmiembrosdeestosentes
reguladores quieren ser independientes,
en caso contrario, no sirven absolutamente
paranada.Laindependenciaesunhechoycomienzaporlaspersonas.Siéstasquierenresistiralaspresiones,elDerecholesayuda.Sino
quieren, el Derecho poco puede hacer para
evitarlo. Además, la independencia no es un
objetivo en sí mismo. El Derecho no quiere
queseanindependientescomosideunadornosetratase.ElDerechoquierequeseanindependientes
para que ejerzan sus importantes
funcionesderegulacióndemercadosrelevantes
con neutralidad (política) y con criterio
técnico.Elproblemaseplanteacuandoelpoder
político no quiere que la regulación respondaaestascoordenadas.Cuandoasísucede,
la complicidad de los reguladores, por la
camaradería y el clientelismo políticos, hace
quelaregulaciónsirvaaaqueldeseo,yseutiliza
la independencia como un ropaje tras el
que ocultar las mayores de las vergüenzas.
Cuandonosequierenisecreeenlafunción
socialdelmercadoyensusrequisitos,comola
neutralidad(política)delaregulación,laindependenciaesunadornoynoprecisamentede
Navidad.
MADRID. 28033.Avenida de San Luis,25-27,1. a planta.Tel. 91 443 50 00.Expansión.com 902 99 61 11.BARCELONA.08017.Avda.Diagonal,640.
Edif.3-4.ª planta.Tel. 93 227 67 00.Telefax 93 227 67 61.BILBAO.48013.Camino Capuchinos de Basurto,2. Tel. 94 473 91 50.Telefax
94 473 91 64.VALENCIA.46004.Plaza de América,2,1. a planta.Tel. 96 337 93 20.Fax 96 351 81 01.SEVILLA.41011.República Argentina,25.
9.ª planta.Tel. 95 499 14 40.Fax 95 427 25 01.VIGO.36202.López de Neira,3, 3. o ,Oficina 303.Tel. 986 22 79 33.Telefax 986 43 81 99.
BRUSELAS.Bd.Charlemagne,46.1000 Bruselas.Tel. (322) 2311932.Fax (322) 2309303.NUEVA YORK.1330.Avenue of the Americas,8. o New York,
NY 10019.Tel. (1212) 641 65 96.Fax (212) 641 65 97.LONDRES.Financial Times.Number One Southwark Bridge.London SE1 9HL.
Tel. 44 20 78733369.Fax 44 20 78733731.
PUBLICIDAD: JEFE DE PUBLICIDAD: María José Gordon.Tel. 91 443 55 74. COORDINACIÓN: Esteban Garrido.Tel. 91 443 52 58.
Fax 91 443 56 47. MADRID:Avenida de San Luis,25-27.1. a planta.28033 Madrid.Tel.91 443 65 12.BARCELONA Jefe de Publicidad: Alicia
Monteagudo. Avda. Diagonal, 640. Edif. 3-4.ª planta. 08017 Barcelona.Tel. 93 227 67 11. Fax 93 227 67 62. BILBAO: Juan Luis González Anduiza.
Camino Capuchinos de Basurto, 2. 48013 Bilbao.Tel. 94 473 91 02. Fax 94 473 91 56.VALENCIA: José Vicente Sánchez Beato. Pasaje Dr. Serra, 1, 2º,
pta. 5. 46004 Valencia.Tel. 96 351 77 76. Fax 96 351 81 01. ANDALUCÍA: Silvia Torres. Avda. República Argentina, 25, 9.º B. 41011 Sevilla.
Tel. 95 499 14 40. Fax 95 427 25 01. A CORUÑA: Miguel Viu. C/ Juana de Vega, n.º 10 bis -5.ª planta. 15003 A Coruña.Tel. 981 20 85 37.
Fax 981 22 84 59. VIGO: Manuel Carrera. C/ López de Neira, 3, pl. 3, ofc. 303. 36202 Vigo.Tel. 986 22 91 28. Fax 986 43 81 99. ZARAGOZA: Álvaro
Cardemil. Avda. Pablo Gargallo, 100. 50006 Zaragoza.Tel. 976 40 50 53.
COMERCIAL: SUSCRIPCIONES Avenida de San Luis,25-27.1. a planta.28033 Madrid. Tel. 902 99 61 00.Fax 901 022 220.
TELÉFONO PARA EJEMPLARES ATRASADOS 902 99 99 46 DISTRIBUYE Logintegral 2000, S.A.U. Tel. 91 586 43 48
RESÚMENES DE PRENSA. Empresas autorizadas por EXPANSIÓN (artículo 32.1, Ley 23/2006): Acceso,My News,Vocento Media
Trader y Factiva.
IMPRIME: RECOPRINT IMPRESIÓN, S.L. Tel.91 692 73 20.Fax 91 692 13 74
DIFUSIÓN CONTROLADA POR

Edición: CATALUNYA - Sección: REGIONAL CATALUNYA 2008/12/01 / 24
Premio para Arcadi Espada por sus escritos en EL
MUNDO
Foto titulada. Prensa. Premios. La Asociación Profesional Española de
Informadores de Prensa, Radio y Televisión entrega un Micrófono de
Plata al periodista Arcadi Espada por sus artículos en EL MUNDO.
Otros premiados
Pie de Foto :EDDY KELELE
La Asociación Profesional Española de Informadores de Prensa, Radio y Televisión entregó ayer sus
micrófonos de plata en el marco del balneario de Vichy de Caldes de Malavella. En la foto, el director de EL
MUNDO de Catalunya, Alex Sàlmon, entrega el galardón a Arcadi Espada, que lo recibió por sus escritos en
este diario. También fueron premiados Víctor Amela, Raquel Sans, Joan Barril, Paco Morán, Jordi Estadella
y Josep Maria Bachs, entre otros. Ràdio 4 y Catalunya Ràdio fueron premiadas por sus aniversarios.

8
Una entrevista de
ESTHER ESTEBAN
Pregunta.– Permítame comenzar
con una curiosidad. ¿Qué le parece
que un juez haya obligado a un colegio
público a quitar los crucifijos?
Respuesta.– A Enrique Tierno
Galván le pidieron una vez que retirara
el crucifijo que está en el salón
de plenos de la Casa de la Villa,
y contestó que al margen de las
creencias personales de cualquiera,
ese crucifijo era un signo de paz
y de concordia. Me quedo con esa
reflexión.
P.– Hablando de la Iglesia. Usted
tenía prevista una audiencia con el
Papa próximamente, ¿no?
R.– Efectivamente, el cardenal
Rouco me invitó a una audiencia
con el Papa para ofrecer nuestro
apoyo para celebrar en Madrid la
jornada mundial de la juventud en
2011. Cuando estábamos preparando
el encuentro, le dije al cardenal
que en la audiencia le trasladaría al
Santo Padre mi preocupación por
el efecto perverso que está produciendo
en la sociedad madrileña, y
española, el mensaje permanentemente
injurioso y de odio que se
transmite desde un programa de la
emisora de la Conferencia Episcopal.
Le dije que nuestras normas de
convivencia y el propio mensaje
evangélico se veían profundamente
atacados como consecuencia de esa
injuria permanente y ese odio reiterado
que se produce desde la Cope,
y se lo quería manifestar al Papa.
P.– ¿Y se lo dirá?
R.– No, porque como consecuencia
de ese anuncio Rouco me dijo
que no habría audiencia con el San-
to Padre, la ha cancelado.
P.– Veo que usted
no va a parar hasta silenciar
la voz de Jiménez
Losantos. ¿No hay
una obsesión personal
en todo esto?
R.– Todo lo contrario.
Yo he tenido el privilegio
de conseguir el
amparo judicial y Losantos
ha sido condenado
por un delito por
las injurias que cometió
contra mí. Son muchos
los españoles que no tienen la
posibilidad de recurrir a ese amparo
judicial. Cualquier voz tiene que ser
respetada, y cualquier opinión tiene
que tener la oportunidad de ser oída.
Lo que le pido a la Iglesia es que asuma
su responsabilidad de no hacer
suyo el discurso de injuria y de odio
que cada mañana se produce en ese
programa de la cadena Cope. No pido
que se silencie una voz, lo que le
EL MUNDO, LUNES 1 DE DICIEMBRE DE 2008
ESPAÑA
LA ENTREVISTA / El alcalde asegura que el presidente de la Conferencia Episcopal anuló el encuentro con el Santo
Padre cuando supo que iba a manifestar su preocupación por el «mensaje de odio» del programa ‘La Mañana’
Gallardón acusa a Rouco de impedir que denuncie
a la Cope ante el Papa cancelando una audiencia
EL MUNDO
MADRID.– El enfrentamiento entre
el alcalde de Madrid y Federico
Jiménez Losantos ha trascendido
la cuestión personal y ha involucrado
a las más altas instancias de
la Iglesia Católica. En la entrevista
que hoy publica EL MUNDO, Alberto
Ruiz-Gallardón acusa al presidente
de la Conferencia Episcopal,
Antonio María Rouco Varela,
de haber vetado la visita que el político
tenía que realizar al Vaticano
para impedir que denunciase ante
el Papa a la emisora de la Iglesia y,
más concretamente, al director del
programa La Mañana.
Ruiz Gallardón revela que cuando
estaba preparando la audiencia
con el Papa, el alcalde informó al
cardenal de que tenía la intención
de trasladar a Benedicto XVI su
preocupación por el «efecto perverso»
que produce en la sociedad
española «el mensaje permanentemente
injurioso y de odio» que se
trasmite desde «un programa de la
emisora de la Conferencia Episcopal»,
en clara alusión a La Mañana.
A raíz de esa declaración de intenciones,
Rouco canceló el encuentro
del alcalde con el Papa.
Han sido muchas las ocasiones
en las que el alcalde de Madrid ha
descalificado las intervenciones
del director del programa de la Cope,
y han sido muchos los enfrenta-
Ruiz-Gallardón interviene ante el cardenal Rouco el pasado 9 de noviembre en la misa celebrada el día de la Almudena. / C. ALBA
mientos públicos mantenidos entre
ambos, pero, sin duda, el episodio
más sonado fue el que ocasionó
que el alcalde llevase al periodista
ante los tribunales –el pasado 28 de
mayo– y que acabó con la condena
de este último.
El origen del proceso estuvo en
unas declaraciones realizadas por
el político popular al periódico
ABC a propósito de los atentados
del 11-M, sobre los que el edil aseguró
que los populares corrían el
riesgo de radicalizarse, que no ha-
pido a la Iglesia española es que diga
si esa voz es suya.
P.– Cambiando de asunto. Menudo
follón la entrada de Lukoil en
Repsol. ¿Qué le parece el culebrón
en torno a Sacyr?
R.– Pienso que respetando siempre
la libertad de mercado, una empresa
estratégica para los intereses
de España tiene que tener un control
de capital español. Hay una contra-
bía que «caer en revisionismos históricos
ni en miradas hacia atrás».
El citado medio tituló: Gallardón
invita a su partido a obviar el 11-M
y a huir de la radicalización, yJiménez
Losantos se basó en él para
acusar al alcalde de «no querer in-
ALBERTO RUIZ-GALLARDÓN / Alcalde de Madrid
«El propio mensaje evangélico se ve profundamente atacado
como consecuencia de esa injuria permanente desde la Cope»
«He tenido el privilegio de conseguir el amparo judicial»
«Pido a la Iglesia que
diga si esa voz es suya»
dicción entre distintos
sectores del Gobierno
a la hora de tomar decisiones
estratégicas, y
cada ministerio orienta
sus acciones en una
dirección no solamente
divergente, sino muchas
veces contraria a
la de otros. Sería muy
importante que en la
relación con Repsol
hubiera una actitud
clara y contundente
por parte del presidente
del Gobierno.
P.– Lo que está claro es que ser un
empresario amigo de Zapatero tiene
premio. El trato de favor que se ha
tenido con Luis de Rivero es casi escandaloso,
¿no?
R.– En España tenemos que tener
la garantía de que ninguna acción
por parte de los poderes públicos
puede ni debe favorecer o perjudicar
una iniciativa de carácter privado.
Eso el presidente debe garantizarlo.
GONZALO ARROYO
vestigar el 11-M»; lo llamó «farsante»
y «traidor»; aseguró que iba en
contra de la estrategia de su propio
partido y concluyó: «Te da igual
que haya 200 muertos, 1.500 heridos
y un golpe brutal para echar a
tu partido del Gobierno, te da igual
con tal de llegar tú al poder».
Losantos aseguró que la libertad
de expresión le amparaba y argumentó
que su fin era defender a las
víctimas del terrorismo, de modo
que recibió el respaldo de la AVT.
Pero la juez Inmaculada Iglesias le
condenó a una multa de 36.000 euros
por un delito de injurias graves por
haber atribuido al alcalde «hechos
no veraces», como su intención de
tapar los atentados del 11-M, y por
haber utilizado contra él expresiones
«claramente insultantes o hirientes»
con las que «pretendía desacreditarle
públicamente en su condición de
alcalde y miembro del PP».
Al conocer el fallo, el alcalde de
Madrid se felicitó por su resultado:
«Solicité amparo judicial porque
consideré que se había producido
una lesión grave de mi honor y ese
amparo se ha producido».
Losantos, por su parte, señaló
que la sentencia era «escandalosa»
y constituía «un ataque frontal y directo
a la libertad de expresión».
«Aquí tenían que condenar a alguien
y han condenado, como sucedió
con el caso Liaño», sostuvo.
P.– Admita que este caso parece el
mundo al revés. Zapatero diciendo
que no puede intervenir en empresas
privadas y Rajoy pidiendo la intervención
del Estado.
R.– En la situación actual se está
produciendo una reconsideración de
muchos dogmas, que considerábamos
totalmente infalibles. Ver a liberales
comprometidos e impulsando
la acción de los poderes públicos y
ver a socialistas declarados solicitando
que sea el mercado quien resuelva
la situación puede parecer contradictorio,
pero creo que tenemos que
someter a revisión de forma importante
muchos de los dogmas ideológicos
con los que hemos construido
el discurso político en el siglo XX
tanto la izquierda como la derecha.
P.– Eso, para algunos de su partido,
es renunciar a sus principios.
R.– Esto no significa ni tener un
pensamiento débil ni renunciar a
los principios, pero sí dar un amplio
margen de maniobra a los gobiernos
democráticamente elegidos
para que puedan actuar en cada
momento de acuerdo con lo que
piden los ciudadanos.
P.– ¿Cómo se define ideológicamente
en este momento tan confuso?
R.– Estoy ideológicamente en lo
que hoy en Europa llamamos el centro
político. Ni soy un liberal a ultranza,
de los que piensan que el Estado
debe abstenerse incluso cuando
el mercado castiga a los sectores
más debilitados, ni por supuesto soy
un socialista que piensa que el Estado
tiene que sustituir a la sociedad
en la generación de riqueza.
P.– Hablando de riqueza. ¿Qué le
parece la última medida de Zapatero

52
MARTA GUZMÁN
Especial para EL MUNDO
PARÍS.– Arrestado con malos modos
a las seis de la mañana, esposado
y cacheado dos veces completamente
desnudo. Esto es lo que le ha
costado este fin de semana a un periodista
francés, ex director general
del diario de izquierdas Libération,
una denuncia por difamación, por
un artículo escrito hace dos años.
Se trata de la primera vez en Francia
que la policía ha usado, y quizás
abusado, de sus poderes en perjuicio
de los derechos individuales de
un informador, provocando un escándalo
sin precedentes. Y es que
el delito que se le imputa a Vittorio
de Filippis, ni tan siquiera está penalizado
con la prisión.
De Filippis fue presidente-director
general (PDG) de Libération de
mayo a diciembre de 2006. Y durante
ese corto período le tocó hacer
frente a un tema espinoso: la denuncia
por difamación presentada en su
contra por el fundador del proveedor
de acceso a internet Free, Xavier
Niel. La razón: los artículos escritos
en la página web del diario sobre los
problemas de Niel con la justicia en
un caso de proxenetismo. Dos años
después, esa denuncia le ha costado
a De Filippis la denigración como
ser humano. A la libertad de prensa
francesa le ha valido una violación
de sus derechos nunca vista hasta
ahora. «Un mal perfume antidemocrático
empieza a flotar sobre el
país de Voltaire», denunció ayer Patrick
Le Hyaric, director de otro histórico
diario de la izquierda gala,
L’Humanité. «No podemos consentirlo»,
lanzó Le Hyaric, en resumen
de las numerosas voces que se alzaron
en contra de unos hechos sin
precedentes.
La pesadilla de De Filippis empezó
cuando tres policías, dos hombres
y una mujer, golpearon la puerta de
su casa de Raincy, en Seine-Saint
Denis, una de las periferias conflicti-
EL MUNDO, DOMINGO 30 DE NOVIEMBRE DE 2008
COMUNICACIÓN
PRENSA / El trato policial recibido por Vittorio de Filippis, sin precedentes en Francia, ha provocado una
enérgica protesta de la profesión / Un artículo de otro periodista sobre un empresario es el origen de todo
Detienen y esposan al ex director general
de ‘Libération’ por una denuncia por difamación
Vittorio de Filippis, en una imagen tomada ante la Torre Eiffel. /AFP
M.G.
«Francia tiene en su poder
el triste récord europeo en
cuanto a citaciones judiciales,
inculpaciones y detenciones
provisionales de periodistas»,
recordó ayer, sábado,
Reporteros Sin Fronteras
(RSF) al denunciar el
arrestoylosabusossufridos
por Vittorio de Filippis, que
se han convertido en un auténtico
escándalo nacional.
RSFexpresósu«indignación
ante los métodos intolerables»
usados contra De
En comisaría, el
periodista fue obligado a
desnudarse dos veces y
encerrado en un calabozo
Filippisysu«naturalezahumillante».
«Es algo nunca
visto en Francia», subrayó
en un comunicado al reiterar
su preocupación por cómo
«la situación de la prensa
se ha degradado desde
hace años en Francia, país
que ocupa el puesto 35 en la
última clasificación mundialdelaasociación»(sobre
un total de 173 países).
No fue la única voz en al-
vas del norte de París. Le dijeron que
tenían una orden para conducirlo al
Tribunal de Gran Instancia (TGI) de
París. «Imaginé que se trataba de algo
concerniente a Niel», contó posteriormente
en su periódico De Filippis,
que actualmente ocupa un
cargo directivo en el diario.
El periodista Renaud Lecadre
había escrito varios artículos en la
página web del diario sobre ciertos
problemas con la justicia de Niel y
éste presentó querellas por difamación
contra De Filippis, pues una
ley de 1881 estipula que el director
de publicación de un diario es en
Francia «el autor principal» del delito
de difamación pública contra
un particular, mientras que el autor
de los textos sólo puede ser incriminado
como «cómplice».
La Justicia resolvió el caso a favor
de De Filippis y Libération en el segundo
trimestre de este año y condenóaNielyasuempresa
Free a pagar
los daños e intereses al diario galo
por procedimientos abusivos. Pero
esa sentencia no impidió que los policías
que se presentaron en el domicilio
de De Filippis le ordenaran con
rudeza «vestirse, antes de ser trasla-
zarse en un caso que tiene
visos de ‘David contra Goliat’.
De Filippis era un periodista
que trabajaba en la
sección de Economía de ‘Libération’
antes de empezar
a ascender hacia la dirección
del diario. Xavier Niel,
en cambio, es uno de «los
100 hombres más grandes
que hacen el mundo», según
la revista ‘Challenges’,
que lo coloca en el décimo
noveno puesto de las mayores
fortunas de Francia, con
un patrimonio de más de
2.700 millones de euros.
Pero De Filippis tiene a
mucha gente de su parte.
«Trabajo como abogado de
‘Libération’ desde 1975 y es
la primera vez que veo a un
director de publicación inculpado
y arrestado. Estoy
escandalizado que se trate
de esta forma a alguien por
dado» a las dependencias policiales.
«Empecé a enfadarme. Mi hijo
mayor, de 14 años, se despertó por
el ruido y presenció toda la escena.
Su hermano, de 10 años, no salió de
su habitación, pero luego he sabido
que estaba muy asustado», continuó
el periodista.
Pidió a la policía otro comportamiento
y los agentes le contestaron
delante de su hijo que él era «peor
Los agentes de policía
dijeron a De Filippis
delante de su hijo que
era «peor que la escoria»
que la escoria», una palabra bien conocida
por el presidente Nicolas
Sarkozy, que la empleó hace tres
años, cuando aún era ministro del Interior,
para definir a los jóvenes de la
periferia de clase obrera parisina.
A continuación, los agentes llevaron
a De Filippis a la comisaria de su
barrio, donde le leyeron los motivos
de su detención, que no eran otros
«Indignación ante métodos intolerables»
un delito que ni siquiera
puede ser castigado con la
prisión», recalcó por su parte
Jean-Paul Levy.
La Sociedad Civil del
Personal de ‘Libération’
(SCPL), que además es accionista
del periódico, denunció
también los «métodos
inadmisibles» por los
que «protestará ante las autoridades
políticas y judiciales»
y pedirá «la apertu-
que el asunto Niel. Lo esposaron y lo
montaron en otro coche, en dirección
al TGI. «Controlaron mi identidad,
me dijeron que vaciara mis bolsillos.
Luego me dijeron que me desnudara
y me encontré en calzoncillos
delante de los agentes, que registraban
mi ropa. Me pidieron que me
quitara la ropa interior, que me diera
la vuelta y que tosiera», recordó el ex
director general de Libération, a
quien minutos después le dijeron
que se vistiera y lo condujeron a un
calabozo, «que cerraron con llave».
De Filippis obedeció y, poco después,
de nuevo vestido y esposado, lo
llevaron ante la jueza Muriel Josié,
vicepresidente del TGI parisino. Entonces
supo que los agentes fueron a
buscarle porque le habían citado con
numerosos avisos, pero que él no estaba
«localizable». De Filippis le
aclaró que, como era habitual en
asuntos concernientes a periodistas
de Libération, él enviaba las misivas
a los abogados del periódico.
La magistrado le hizo firmar la
declaración y le notificó su inculpación
por «difamación». Después,
los policías lo dejaron en libertad,
en la acera, delante del TGI.
ra de una investigación sin
demora».
Por su parte, el SNJ, el
sindicato de la prensa, juzgó
inadmisible que un periodista
sea tratado «como
un criminal». «Claro que en
una sociedad donde el jefe
del Estado denuncia a cualquier
ciudadano que osa
contradecirlo, arrestar en
su casa a un periodista, insultarlo
delante de sus hijos,
desnudarlo y esposarlo
por una denuncia de difamación
parece normal».

(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02795M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 30/11/2008 - Hora: 23:07
Coses de la vida SOCIETAT
S
SUCCESSOS
DILLUNS
1 DE DESEMBRE DEL 2008
el Periódico 27
Sant Feliu tanca la piscina al cedir una biga
b L’esquerdament
va fer caure part del
sostre fals del complex
XABIER BARRENA
BARCELONA
El complex municipal de piscines de
Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)
va tancar ahir les portes després
que, durant la matinada del dissabte
al diumenge, una de les sis bigues
de fusta que cobreixen l’espai principal
s’esquerdés i cedís uns centímetres.
El moviment va causar el despreniment
de dues plaques del sostre
fals, segons va declarar ahir a EL
PERIÓDICO l’alcalde, Juan Antonio
Vázquez. Les piscines es van inaugurar
el juliol del 2007, i, per a la seva
construcció –no exempta de problemes,
sobretot, amb les filtracions
d’aigua–, es va comptar amb un projecte
de l’entitat metropolitana de
municipis. Va costar vuit milions
d’euros.
L’incident va ser detectat pels treballadors
de manteniment quan van
obrir la instal.lació, diumenge al
matí. La primera decisió va ser impedir
l’entrada dels usuaris a la piscina
principal però operar amb normalitat
en la resta del complex. Posteriorment,
després de l’arribada de
set dotacions dels bombers de la Generalitat,
aquests van decidir, davant
el risc que el bombament de la
COMUNICACIÓ
V
Nova edició
del taller de
periodisme per
a joves d’EL
PERIÓDICO
EL PERIÓDICO
BARCELONA
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i Tasca,
empresa que porta a terme projectes
d’animació sociocultural, organitzen
per a les pròximes vacances
de Nadal la vuitena edició del
seu taller de periodisme. El curs
pràctic està dirigit a tots els joves
d’entre 14 i 18 anys amb inquietuds
periodístiques que desitgin iniciar la
seva formació en el món de la premsa
escrita.
El taller té una durada de tres
dies i es realitzarà entre el 22 i el 24
de desembre. Entre les diferents activitats
programades està prevista una
visita a la redacció d’EL PERIÓDICO
a Barcelona i una altra a la Facultat
de Comunicació Blanquerna de la
Universitat Ramon Llull. A més a
més, els participants en el curs tindran
l’oportunitat d’elaborar el seu
propi diari.
TERMINI D’INSCRIPCIÓ / Els estudiants
interessats s’hi poden inscriure a
partir d’avui i fins dimecres que ve,
3 de desembre. El nombre de places
està limitat a 20 alumnes. El preu
delcursésde60euros.Peramésinformació,
poden trucar al telèfon
93.418.23.00. H
biga fos un indici d’un pròxim
col.lapse del sostre, desallotjar tot el
recinte, en què, a les 9.30 hores, hi
havia unes 30 persones. Així mateix,
els bombers van buidar la piscina
d’aigua amb una motobomba i van
apuntalar per prevenció l’estructura
de tot l’edifici.
PERITATGE MUNICIPAL / L’ajuntament
va decidir tancar fins al pròxim dia
9 les instal.lacions per realitzar un
peritatge, determinar, d’aquesta ma-
Laureà Miró
Ramón
y Cajal
Constitució
ESTACIÓ
DE RENFE
Parc
Nadal
BARRIO
DE HORTA
SANT
FELIU DE
LLOBREGAT
Plaza
de Eivissa
Marquesa
de Castellbell
PISCINA
MUNICIPAL
nera, les causes del sinistre i garantir
la seguretat de tot l’edifici. L’ajuntament
comunicarà el tancament
del complex municipal de piscines
per carta a tots els seus usuaris. Es
desconeixen les causes de l’esquerdament
de la biga, però fonts municipals
van assenyalar la possibilitat
que es degués a un vici ocult de la
mateixa fusta.
Poques hores després de l’incident
es van necessitar els serveis de
dues grans grues que van assegurar
la coberta de l’edifici mitjançant
una subjecció. Les grues es retiraran,
en principi, avui al matí, quan els
treballs d’apuntalament que també
es van començar a realitzar ahir des
de dins del complex esportiu permetin
desprendre’s de l’ajuda des de
l’exterior.
Com a conseqüència de l’accident,
es va haver de suspendre el
partit de waterpolo que havia d’enfrontar
els equips del CN Sant Feliu i
del CN Barcelona. H

(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01095D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 30/11/2008 - Hora: 00:44
elPeriódico
L’entrevista Set x set
Tom Hall Editor de viatges de Lonely Planet.
Des de la seva taula de treball a Londres dibuixa
somnis reals de rodamón. És un dels experts més
consultats a l’hora d’emprendre un viatge.
«Hi ha crisi,
però la gent
segueix viatjant»
XAVIER
MORET
de Catalunya
El sector de
l’esquí, queixós
pel foment
d’Andorra
L’actual abundància de
neu promet una temporada
històrica. Però el
sector de l’esquí català
està queixós pels accessos
a Andorra i per la
promoció que els mitjans
de comunicació
públics catalans fan del
Principat.
33 SOCIETAT 24
–¿Què va ser primer, Lonely Planet
o els viatges?
–Els viatges. El meu pare treballava
per a British Airways i tenia bitllets
gratis per viatjar per Europa, cosa
que a mi m’impressionava. Vaig fer
alguns viatges amb ell i, més endavant,
amb el meu germà, per Europa.
Als 20 anys me’n vaig anar a fer
la volta al món. Molts joves britànics
s’agafen un any sabàtic per viatjar.
–¿I on va anar?
–Vaig començar per Xile, un país
que està molt bé, però on has de tenir
sort amb el temps. Després me’n
vaig anar a l’illa de Pasqua i a altres
illes del Pacífic. Van seguir Nova Zelanda
i Austràlia, on vaig treballar
durant un temps en un bar.
–¿Quant va durar el viatge?
–Sis mesos, però vaig tornar amb
una llarga llista de països que volia
visitar. Com més viatges, més ganes
tens d’anar a altres països. De totes
maneres, veig que viatjar als 20 anys
va ser un luxe. És bo viatjar abans
d’entrar de debò en la vida laboral.
Se n’aprèn molt.
–Ara treballa a Lonely Planet.
–Jo em deia: «M’encantaria treballar
per a Lonely Planet». Els vaig escriure
dient que estava disposat a fer el
que fos. Em van acceptar al magatzem
i vaig començar posant caixes
de llibres una sobre l’altra. Era impressionant
veure tantes guies de tot
el món juntes.
–¿Què hi fa ara allà?
–Em vaig graduar en Història i fa 10
anys que sóc a Lonely Planet, on he
fet de tot: he editat guies, he atès la
correspondència, la website, projectes
de medi ambient, etcètera. Ara sóc
travel editor (editor de viatges).
–¿Ha escrit guies?
–Alguna. De Lisboa, per exemple, i
algunes seccions d’Etiòpia, de la
Gran Bretanya i de Gal.les. També escric
per al diari The Observer iperala
cadena TNT com a consultor.
–¿Li queda temps per viatjar?
–Els experts són els que viatgen. Jo
tinc un compromís setmanal amb
els meus lectors i no puc fer viatges
llargs, però em sento afortunat.
–¿Què li pregunten els viatgers?
–Moltes coses sobre temes de seguretat
a Israel, Egipte, l’Àfrica.
–¿La pregunta més divertida?
–Les més freqüents són de viatges en
família, de lluna de mel... La més divertida
que m’han fet fins ara és:
«¿On és Sud-àfrica?».
–¿I què va respondre?
–Al sud de l’Àfrica (riu).
–Thomas Khonstamm, exescriptor
de guies de Lonely Planet, va manifestar
fa uns mesos que s’havia inventat
una de les guies.
–Confiem en la gent que escriu per a
nosaltres. Thomas Khonstamm va
explicar que la informació era fictícia,
però la vam repassar i era correcta.
El que passava és que era a
punt de publicar un llibre i volia
promocionar-lo.
–Va explicar que havia puntuat bé
Classificació
de Primera
1r Barça* 32
2n Madrid* 26
3r Vila-real 25
4t València 24
5è Sevilla* 24
6è Atlètic 18
7è Deportivo 18
8è Betis 17
*UN PARTIT MÉS
33 ESPORTS 48a51
www.elperiodico.cat ISSN 1578-746X
Ediciones Primera Plana SA. Tel: 93 265 53 53. Subscripcions: 902 45 45 14. Atenció al lector: 902 100 575.
Ediciones Primera Plana es reserva tots els drets sobre els continguts d’EL PERIÓDICO, els suplements i
qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans
de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.
Difusió controlada per l’OJD. Any XXXI. Número 10.713. D.L.: B 36.860 - 1978
Mosso de magatzem
Des de fa 10 anys, Tom
Hall (Londres, 1977) treballa
per a l’editorial Lonely
Planet a la capital britànica.
Va començar com a
mosso de magatzem i ara
és periodista. Viatja sempre
que pot, i la seva secció
de consulta de viatges
a The Observer s’ha convertit
en una referència per
als viatgers. Recomana
viatjar a Etiòpia i opina
que, malgrat la crisi, la
gent no renunciarà a viatjar.
Va estar fa uns dies a
Barcelona, participant en
el simposi Viatjar i llegir,
organitzat per Biblioteques
de Barcelona.
un restaurant del Brasil a canvi de
sexe.
–Bé... Això no sol passar. Ho revisem
tot i cada vegada hi ha més controls.
Tenim 500 guies publicades i 350
autors. Un ha sortit malament. Havia
de vendre el seu llibre.
–Lonely Planet pertany ara a la
BBC. ¿Què ha canviat?
–La BBC té el 75%, però Lonely Planet
continua sent el mateix. Fem les
guies com abans, però aviat hi
haurà dos grans canvis: el contingut
El taxi perd
usuaris
La crisi econòmica castiga
especialment el sector del
taxi, que perd la meitat
dels usuaris a la nit i el
40% durant el dia.
33 BARCELONA 34
Xina accepta les
cendres de Stuart
Les cendres de John
Leighton Stuart (foto),
l’ambaixador dels EUA
que Mao va expulsar de
la Xina el 1949, han estat
enterrades a Hangzhou
46 anys després de morir.
33 INTERNACIONAL 16
ALBERT BERTRAN
dels llibres estarà més present a internet
i sortirà un Lonely Planet Magazine
en anglès.
–A Espanya ja en surt un.
–És cert. El nostre està inspirat en
l’espanyol.
–¿Com han anat evolucionant les
guies?
–La primera, Asia on the cheap, tenia
94 pàgines i abastava tot un continent.
Ara fem guies més llargues per
a una sola ciutat, per al turisme d’escapada
que propicien les companyies
de baix cost.
–¿La gent viatja més?
–Els últims 30 anys el turisme ha
crescut molt. Hi ha crisi, però la
gent continua viatjant. Ara es porta
molt el city break.
–¿Quins països acostuma a recomanar?
–Pots trobar coses meravelloses al
teu propi país. Per al turisme d’aventura
recomano Etiòpia. És un gran
destí. Hi ha gent fantàstica, molta
història i bon menjar.
–¿Per què té tant d’èxit la ciutat de
Barcelona?
–De jove vaig venir amb uns amics a
Barcelona. Estàvem viatjant per
Europa i pensàvem passar un parell
de dies aquí. Al final ens hi vam quedar
una setmana. Barcelona té ganxo.
És una ciutat moderna, amb una
gran personalitat.
–Però, ¿què té?
–L’arquitectura és molt important.
Gaudí és el gran ambaixador de Barcelona.
Últimament, la novel.la de
Ruiz Zafón també li ha donat una
empenta. H
La sort
ONCE > 29 NOVEMBRE
83.899
PRIMITIVA
> 29 NOVEMBRE
8-20-27-28-35-46
C: 31R: 9
LOTTO 6/49
> 29 NOVEMBRE
16 - 18 - 26 - 28 - 31 - 46
C: 38R: 4
LOTERIA NACIONAL
> 29 NOVEMBRE
Primer premi: 90.429
Segon premi: 25.259
33 PÀGINES 38 i 57
PAU
ARENÓS
Pelar les
mandarines
Pelar les mandarines amb els
dits, menyspreant la violència,
potser elegància, del ganivet.
Ser conscients del gest, primitiu
i heretat.
Acariciar la fruita lluent,
palpar la gravidesa durant uns
instants. Buscar els punts febles
de la peça com si fóssim
estrategs en la batalla. Ficar-hi
els dits –el polze i l’índex– i
aixecar la pell amb suavitat,
mantenint intacte el misteri.
Descobrir l’interior, més rugós
i bast que la superfície, amb
un taronja menys viu que el
de la pell.
Aspirar-ne el perfum trencat,
les restes de tarongina.
Aclucar els ulls per evitar la rosada
d’àcid, acabar d’arrencar
el vestit. Separar, amb els polzes
de les dues mans, la carn.
Agafar els grills d’un en un,
mastegar-los amb lentitud, la
mirada distreta, les mans entretingudes
amb el fruit.
Tornar a la infantesa, a
aquell avi corpulent, de cap
gran, intimidatori, cor taronja
que es va trencar massa aviat.
Recordar-te tu mateix molt petit,
assegut a les seves cames o
sotaeltendalalaplatja,amb
el cap cobert amb una gorra
que els anys han florit, ridiculitzant-lo.
He tornat a sentir tot això
amb una taronja. Després
d’anys de desesperació i mandarines
madurades a frigorífics
de morgue, amb les polpes
seques i malaltes, vaig aconseguir
recuperar la frescor de la
fruita acabada de collir gràcies
a internet. Un transportista
deixa la caixa davant de la porta
i sota la tapa de fusta hi apareixen
les fulles verdes per demostrar
que les mandarines
eren a l’hort fa unes hores.
Oloro els dits i en aquella
fragància vegetal, potent, aspra
i dolça, està continguda tota
la meva infància. És una
olor que es manté durant molta
estona.

26 LA VANGUARDIA OPINIÓN DOMINGO, 30 NOVIEMBRE 2008
En el 2010 habrá culminado la implantación de la televisión digital terrestre, la ya popular TDT. Ysólo en España, habrá más
de mil canales. Anunciado como un cambio revolucionario en el mundo de la televisión, ahora ya podemos medir el alcance de
la renovación. Parecía que se trataba de mucho más que de una simple innovación tecnológica. Pero ¿es así, en realidad?
ANÁLISIS Josep Lluís Micó
La decepción
digital
Cuando en el 2010 culmine en España la
transición hacia la televisión digital terrestre
(TDT), se habrá materializado
unadelas decepciones más agudas en el
sector de la comunicación. La teoría dictaba que el
nuevo soporte supondría una transformación tan
profunda en el medio, que sus repercusiones (positivas)
trascenderían el terreno audiovisual yseacabarían
propagando por todas las industrias culturales.
Así, los más optimistas sostenían hasta hace
poco que, gracias al enorme volumen de audiencia
alaque se dirige, la TDT sería el único medio en
condiciones de consolidar la denominada sociedad
de la información.
Yesque la nueva televisión había de suponer
una evolución cualitativa de los servicios, los formatos,
los contenidos e, incluso, los perfiles profesionales
clásicos, lo cual propiciaría la integración,
por primera vez en la historia, de algunas de las
estrategias que se han desarrollado en internet en
el último decenio. Por ejemplo, la TDT partía con
una ventaja clara frente alared para extender
entreelgran público las aplicaciones interactivas,
esto es, la participación de los espectadores, la información
yelentretenimiento alacarta... Un porcentajenotable
de la población aún no puede considerarse
cibernauta por una sencilla razón: por su
edad (avanzada), su formación (escasa), etcétera,
no está digitalmente alfabetizado, es decir, no
cuenta con los conocimientos básicos de informática.
Sin embargo, en prácticamente todos los hogares
hay uno omás televisores, yeluso del mando a
distancia, la herramienta através de la que llegaría
la interactividad, resulta de lo más elemental.
Por eso, la TDT debía ser más que una innovación
tecnológica aplicada al soporte convencional,
más que un simple cambio de apellido en el medio:
de analógico adigital. Muchos teóricos yprofesionales
abogaban (o, admitámoslo, abogábamos) por
que su lenguaje se renovase hasta el punto de que
hubiese que hablar de una nueva gramática, de modo
que naciesen formatos específicos para contenidos
que nunca antes se habrían presentado aun
público tan numeroso.
No obstante, los meses han ido transcurriendo,
ninguno de los pronósticos favorables se ha cumplido
ylas administraciones, los productores ylos
anunciantes se han dado cuenta de que, hoy por
hoy, lo único importante es sobrevivir, osea, ajus-
La TDT, más que un cambio de
analógico adigital, debía dar lugar
al nacimiento de nuevos formatos
específicos para nuevos contenidos
tarse con la máxima dignidad posible al imperativo
legal sobre el apagado analógico. Es cierto que
la oferta ha aumentado, que la imagen es más limpia
yelsonido, más fiel. Por lo tanto, hay que reconocer
que, con la TDT, el picoteo audiovisual mejora
en cantidad (la calidad, mucha opoca, es la
misma que antes). Yque desaparecen las interferencias,
al menos las tecnológicas, puesto que las
políticas ylas económicas son otro asunto... ¿Habría
que conformarse con eso?
Los telespectadores no parecen tener más remedio.
En cuanto alas empresas, la actualidad
demuestraque la situación es complicada para to-
J.L. MICÓ, profesor de Periodismo (Blanquerna-URL) ycodirector
del Laboratori de Comunicació Digital de Catalunya (DigiLab)
TEMAS DE DEBATE
Llega la TDT
das las cadenas, aunque es evidente que las pequeñas
aún lo tienen más difícil. Desde que arrancaron
las emisiones digitales en el 2002, la mayoría
de las experiencias en este campo han sido muy
tímidas ysehan plasmado sin demasiada convicción.
Las emisoras más humildes deben competir
por mantenerse en un panorama que provoca todo
tipo de sensaciones, excepto confianza ytranquilidad.
Las cadenas han constatado que las audiencias
se están fragmentando aceleradamente. A
escala internacional, cada vez más expertos aseguran
que, para que una iniciativa funcione comercialmente,
debe ser cercana asupúblico. Pero, en
esencia, las programaciones no han cambiado lo
más mínimo en España.
El fracaso delaprimera propuesta estatal de
TDT de pago, la de Quiero TV, obligó tanto aprofesionales
como aanalistas aprestar mucha más
atención alapromesa digital. Ambos colectivos se
percataron de que si el sector se retrasaba en el
despliegue del nuevo soporte, el problema se agravaría.
Según lalógica empresarial, sin espacios
atractivos no se capta público, ysin usuarios no
vale la pena invertir ni un euro. Era entonces cuando
tenían que entrar en juego los contenidos útiles
ydecalidad... Algunos los seguimos esperando.
Para cerrar este debate, ypor chocante que suene
la comparación, hay quien recuerda la amenaza
que se cernía sobre miles de coches en el 2002,
cuando se dejó de dispensar gasolina con plomo.
La adaptación de los vehículos fue forzosa y, quizá,
algo traumática, sin embargo, hoy casi nadie la
recuerda. En el caso del combustible, las autoridades
tomaron una determinación ylaindustria y
los particulares se limitaron aacatarla. Si pasa lo
mismo en la transición de la televisión analógica a
la digital, cientos de empresarios yadministraciones
estarán (económicamente) satisfechos. Como
siempre, saldrán perdiendo los televidentes, por lo
que pudo haber sido ynofue.c
JOSEP PULIDO
PARA SABER MÁS
LIBROS
Políticas públicas y
televisión digital. El
caso de la TDT en
España yelReino
Unido, M.Trinidad García
Leiva. Madrid, CSIC, 2008
La nueva televisión
digital en el universo
multimedia, Miguel
Urretavizcaya. Bilbao,
Universidad de Deusto,
2008
La configuración de la
televisión interactiva:
de las plataformas
digitales alaTDT,
María José Arrojo Baliña. A
Coruña, Netbiblo, 2008
TDT, Laura Caballero
Trenado. Valencia, Tirant lo
Blanch, 2007
Informar alaTDT.
Reportatges idocumentals
alanova tele,
Josep Lluís Micó. Barcelona,
Càtedra Ramon Llull,
2007
Participe con su opinión
en www.lavanguardia.es
LA CLAVE Eva Comas
La televisión
que fluye
Los poderes públicos europeos y
las industrias de televisión tradicionales
se han tomadolatelevisión
digital terrestre (TDT) como
una tecnología de sustitución, como el
paso de la peseta al euro. Donde antes teníamos
una moneda, ahora tenemos otra.
Donde estaba el televisor analógico, ahora
contamos con un receptor digital. La ecuación
parece sencilla.
Sin embargo, lo cierto es que las nuevas
generaciones ya están plenamente digitalizadas,
tengan TDT ono. Los nativos digitales
no necesitan ningún descodificador
para ver televisión cuando quieren ydonde
quieren. Hemos reducido las imágenes
yelsonido alamínima expresión de ceros
Donde antes veíamos
diez canales, ahora veremos
cuarenta; el ‘share’ de las
cadenas será, por ello, ínfimo
yunos, es decir, los hemos convertido en
un material líquido, que se mueve con una
rapidez casi instantánea yque es capaz de
ser recuperado en cualquier instante y
lugar. La televisión de los nativos digitales
es fluida: se descarga en el móvil, en el ordenador,
donde sea. El aparato de televisión
es sólo una ventana más ypor añadidura
esa ventana aparece cada vez más
fragmentada.
De hecho, aparte de una interactividad
un tanto esotérica, la mayor novedad de la
TDT es la multiplicación de canales: donde
antes veíamos diez canales, ahora veremos
cuarenta. El share de las cadenas será,
por tanto, ínfimo yesprobable que se vean
reducidos sus ingresos publicitarios. Como
en todo últimamente, los empresarios
de televisión van atener que resignarse:
una licencia de emisión se ha devaluado.
Esperemos que ello no derive en una televisión
todavía más low cost.
Aventurarse ahacer pronósticos en tecnología
es garantía segura de fracaso. La
gente acabamos haciendo con los chismes
cosas imprevistas, como mandarnos SMS,
algo que ni las empresas de telefonía móvil
habían atinado en prever. Los ingleses,
siempre muy pegados alarealidad, quieren
estar preparados para esta imprevisibilidad
de los usos tecnológicos y, por ello,
invierten esfuerzos ydinero no sólo en la
TDT, sino también en el satélite, en el cable
y, sobre todo, en los contenidos audiovisuales
por internet.
No deja de ser significativo que en la página
web delaBBC trabajen ya más de
1.500 personas, dicho sea de paso, realizando
uno de los mejores productos audiovisuales
en la red. Tomemos nota de los británicos.
La digitalización de la televisión
no implica centrarse sólo en el paso ala
TDT, implica estar atentos aloque hacemos
con la televisión, esa televisión que fluye,
sobre todo, por internet.c
E. COMAS, profesora de Periodismo en la facultad
de Comunicación Blanquerna-Universitat Ramon Llull

10 LA VANGUARDIA VIVIR DOMINGO, 30 NOVIEMBRE 2008
LA CORTE
CELESTIAL MARIÁNGEL ALCÁZAR LA TERRAZA
Alos pies de
los caballos
Hace ya más de un año que doña Elena
yJaime de Marichalar optaron
por hacer vidas separadas. Tras varias
crisis ypactos entre la pareja, el
puente del 1denoviembre del 2007
la duquesa de Lugo salió del domicilio conyugal,
situado en el barrio de Salamanca, para instalarse
en un chalet alquilado ubicado en el barrio de la
Fuente del Berro, relativamente cerca del pirulí de
TVE, en Madrid. La Zarzuela calificó de “cese de la
convivencia conyugal” la ruptura de hecho, que no
de derecho, del matrimonio de los duques de Lugo
estatus social que aún mantienen.
En el año transcurrido, parece evidente que la
decisión que tomó doña Elena fue del todo acertada,
ajuzgar por la mejora en su estado de ánimo y
en su propósito de conseguir la autonomía personal.
No puede decirse lo mismo de Jaime de Marichalar,
dolido ydoliente, quien aún no ha entendido lo que
le ha pasado, apesar de estar avisado de lo que se le
venía encima si no cambiaba de actitud. Durante
mucho tiempo, doña Elena, más impulsiva que su
aún marido legal, atendió los consejos de quienes
intentaban hacerle entender que los cambios en el
estado de ánimo ydehumor de Marichalar estaban
ligados alanoaceptación de las secuelas físicas que
le dejó su accidente vascular. Al final, alainfanta se
le acabó la paciencia, yasu marido, las prórrogas
que, entre unos yotros, le habían negociado con el
fin de que cambiara su actitud.
JOSÉ MANUEL VIDAL /EFE
La infanta Elena, el pasado martes, en Sevilla
Doña Elena inició una activa etapa de realización
personal que tenía varios ejes: sus hijos, Felipe y
Victoria; sus funciones como infanta; su nuevo trabajo
en la Fundación Mapfre; sus aficiones hípicas, y
la construcción de su propio nido en una casa en
propiedad, adquirida recientemente ycon hipoteca
pendiente, como ella misma ha reconocido. Jaime
de Marichalar
Tras un año de “cese
de la convivencia
conyugal”, la infanta
Elena no está ni
soltera ni casada
sigue en la misma
casa ycon las
mismas ocupaciones:
sus consejos
de administración,
sus compras
ysus amistades.
Aéltambién le
ha cambiado la
vida, pero apeor.
No sólo porque se ha quedado sin la presidencia de
la Fundación Axa, también por la evidencia de que
como marido de la Infanta tenía muchos más éxitos.
Tras los rumores, nunca confirmados, que daban
por hecho el divorcio olanulidad matrimonial de
los duques de Lugo, han empezado aaflorar insinuaciones
acerca de las posibles relaciones sentimentales
de doña Elena. Independientemente de la verosimilitud
de alguna de ellas, que apuntan incluso asu
entrenador de hípica, lo cierto es que doña Elena
vive una situación matrimonial –ni casada, ni soltera–
que no le beneficia. Ya ha pasado un año de su
separación, tiempo suficiente para la reflexión, y, en
los tiempos que corren, nadie se escandalizaría con
un divorcio. Obligar adoña Elena aseguir en ese
limbo matrimonial es ponerla alos pies de los caballos
cada vez que aparece junto auncaballero.
Son las ocho yveinticuatro
minutos de la mañana
yllaman alapuerta.
“¿Señor Sagarra? Le
traigo un paquete”. Ya
sé lo que es: un libro. El de hoy
llega un poquitín más tarde que
el de ayer (8 horas, 13 minutos).
Un día sí yelotro también llegan
libros acasa. ¿Por qué? Pues porque
los editores saben que me
gustan los libros, que, como he
contado eninfinidad de ocasiones,
suelo zamparme un libro al
día desde hace un montón de
años, ylos editores confían en
que el libro que me mandan me
guste ylededique unas líneas en
mi crónica de los domingos. Yno
andan equivocados, porque en
mis crónicas he hablado mucho
de libros ypienso seguir haciéndolo.
Ahora bien, yo les pediría a
los editores un poco de seriedad
o, dicho de otro modo, que conociendo
mis gustos, como deberían
conocerlos, no me manden
tonterías oestupideces y, aser posible,
intenten sorprenderme o,
para sermás explícito, darme un
puñetazo (Kafka decía que un libro,
un buen libro, ha de ser como
un puñetazo). Yaser posible,
que no me sorprendan ni me golpeen
alas ocho de la mañana –si
bien suelo estar levantado una hora
antes–, enque suelo desayunarme
ydisfrutar de mi primer
cigarro mientras escucho Der fliegende
Holländer.
Pero, adecir verdad, no siempre
me mandan tonterías yestupideces.
Aveces, sin sorprenderme
ni golpearme, los editores me
halagan. Como me halaga la editorial
Lumen, que me ha hecho
llagar la novela El mar de todos
los muertos de mi vecino Rafael
Argüello, un argentino que me
presentó mi primo Enrique Vila-
Matas, quien no se anda con rodeos
ycalifica la novela de su colega
de extraordinaria, opinión
que comparto. Es un placer, para
un zampador de libros como yo,
tener un vecino tan interesante
como el joven Argüello en un barrio
que de por sí ya es muy literario,
porque es el barrio donde se
crió mi primo Enrique, en el que
vive mi amigo Javier Tomeo yen
el que un poquitín más abajo, cruzada
la Diagonal, vive mi otro
gran amigo, Juan Marsé, al que
ahora mismo (jueves 27 de noviembre,
cinco delatarde) acaban
de conceder el premio Cervantes.
Hace una media hora que
le llamé para preguntarle por ese
premio, para saber qué esperanzas
albergaba, yJuanito me dijo
que no se hacía ninguna ilusión,
que la Matute yCaballero Bonald
eran mayores que él, que no era
académico, que..., pero, por fin,
se lo han dado, lo cual nos llena
¿VALE LA PENA?
Sí
Ronda Marsé,edición de
Ana Rodríguez Fischer
(Editorial Candaya, 2008). La
trayectoria narrativa de Juan
Marsé, flamante premio Cervantes,
como afirma Ignacio Echevarría,
se cuenta entre las más
insólitas yatractivas de la literatura
española contemporánea.
Desdeesta convicción ycon propósito
reivindicativo,yhasta
justiciero, Ronda Marsé ofrece
un recorrido por 50 años de indagación
en la obra del escritor
barcelonés. Un gran libro. Cómprenlo
antes de que se agote.
JOAN DE SAGARRA
Juan Marsé habla con la prensa tras saber que ha ganado el Cervantes
Zampando
libros
de gozo, amimujer, que lo daba
por seguro, amigato Maurizio,
que se ha puesto amaullar como
un condenado, yami primo Enrique,
que acaba de llamar para darnos
la noticia. Muchas felicidades,
Juanito.
También me halaga mi amiga
Valeria de la editorial Minúscula,
que tras mandarme El mar no baña
Nápoles,deAnna Maria Horte-
Los editores confían
en que el libro que
me mandan me guste
ylededique unas
líneas en mi crónica
se –una obra que todos los napolitanos,
como yo, adoramos–, y
Capri, deAlberto Savinio –con
un precioso prólogo de Raffaele
La Capria, el otro gran autor napolitano–,meobsequia,
hoy mis-
mo, con Las torres de Treblisonda,
deRose Macaulay, toda una
revelación.
Ytambién me halaga mi amigo
Josep Poca iGaya, que me manda
El passat des del present
(1902-1935), de Maurici Serrahima
(Publicacions de l´Abadia de
Montserrat), una nueva aportación
de los dietarios de Serrahima,
texto capital para conocer la
vida barcelonesa ycatalana en el
pasado siglo, con que Poca iGaya
nos ha regalado, porque de un regalo,
yextraordinario, se trata. Y
también me halaga la nueva editorial
Contra Vent, que me ha mandado
un ejemplar de El periodisme
silenciat: Just Cabot. Vida i
cartes de l´exili (1939-1961).Cabot
fue uno de los directores del mítico
Mirador yunbuen amigo de
mi padre. ACabot le conocí en
París, enelaño 1947, cuando yo
tenía nueve años. Guardo de él
muy buen recuerdo. Solía verle
en el Café de Flore, dondetomaba
el aperitivo con mis padres.
No
He visto un anuncio a
favor de los vinos catalanes
en el que aparece un sumiller
(un gran sumiller catalán, me
consta) con los ojos vendados que
dice algo así como que los vinos
catalanes se pueden beber con los
ojos cerrados. Resulta chocante,
porque uno es de la opinión de
que los vinos no son buenos, malos
omediocres por ser onoser
catalanes. Además, el vino tiene
un color, yese color debe disfrutarse
con los ojos bien abiertos.
Nuestros vinos ynuestro sumiller
se merecen más imaginación.

54
público Lunes, 1 de diciembre de 2008
Comunicación+TV
Lo mejor
del día
Telecinco 22.15 horas
Tres hombres desaparecen
vaporizados en ‘CSI Miami’
TeleVisión Tres maleantes que se dedican
a vender armamento en el mercado
negro son ‘vaporizados’.
Un prototipo de arma secreta
y una operación encubierta del
Gobierno conducirán a Horatio
Indignación por el
arresto del ex director
del diario ‘Liberatión’
público
madrid
3 La prensa francesa vivió
un fin de semana de estupor e
indignación después de conocerse
el brutal interrogatorio
al que fue sometido por la Policía
gala Vitorrio de Filippis,
ex director del rotativo Liberation,
tras detenerle en su casa
parisina.
Filipis fue arrestado y esposado
en su domicilio a las 6.40
horas de la mañana del sábado,
en presencia de sus hijos,
y fue llevado a declarar ante el
Caine a descubrir una red de
tráfico de armas en el episodio
de ‘CSI Miami’ que Telecinco
ofrece esta noche, a partir de las
22.15 horas, titulado ‘Guerrillas
en la niebla’.
Tres años y mucho por hacer
La Televisión digital Terrestre cumple su tercer aniversario necesitada de un nuevo impulso
j. s.
madrid
3 Hace algo más de un
mes, una encuesta del CIS ponía
sobre la mesa algunas de
las oscuras verdades de la Televisión
Digital Terrestre (TDT),
la tecnología que ofrecerá a
los españoles gran parte de su
ocio en el futuro. Este trabajo
reflejaba una sociedad que se
adapta muy lentamente a una
realidad que se nos echa encima,
pues en abril de 2010 –en
principio– toda España debe
haberse adaptado a la cobertura
de la TDT.
Pero vivimos en un país que,
por ejemplo, ha permitido que
se sigan vendiendo aparatos
de televisión sin tecnología
TDT; precisamente los españoles
reconocen que no se pasan
a la TDT porque “es necesario
comprar un descodificador
o televisor adaptado” (el
55,2% de los encuestados por
el CIS).
Falta de impulso
Recientemente, un estudio de
la Escuela de Negocios IESE
señaló que España está poco
o nada preparada para el apagón
analógico de 2010, una
opinión que comparten el 60%
de casi 200 operadores audiovisuales
(públicos y privados),
agencias de publicidad, empresas
de tecnología, expertos
y productoras, entre otros.
Según este estudio, la crítica
al modelo actual es meridiana:
falta una apuesta “clara”
por los servicios interactivos
y las principales cadenas
de televisión no están hacien-
Una imagen de la serie de animación ‘La guerra de los clones’, preestrenado en TDT por Antena 3. Público
do una apuesta real por ofrecer
contenidos atractivos para
que los espectadores quieran
dar el definitivo salto digital.
También se insistía en una
queja histórica del sector: el
modelo de la TDT implantado
en España, pasar de ocho
o diez canales actuales a más
de 40, es poco o nada sostenible
económicamente por la
excesiva fragmentación de la
publicidad.
Además, casi siete de cada
diez consultados se muestra a
favor de la implantación de la
TDT de pago, un asunto sobre
el que el Gobierno todavía no
se ha pronunciado.
Para tratar de mejorar el panorama,
el Ministerio de Industria,
a través del Plan Nacional
de Transición a la TDT,
comienza a dar los primeros
pasos que aceleren este cambio.
Desde el viernes pasado
los ciudadanos cuentan con
nuevas facilidades en su página
web para orientar esta transición,
como la posibilidad de
consultar mediante su código
postal a cuál de las tres fases
del plan pertenecen. D
Más información
3
página web sobre
la transición a la tDt
www.televisiondigital.es
Vitorrio de Filippis.
preesTreno
‘las guerras clon’
hace récord
3
Antena 3 es probablemente
la cadena que más atención
está prestando a su oferta
de TDT y su canal Antena.Neox
lidera el listado de canales más
vistos.
3 el preestreno de la serie
de animación ‘las guerras
clon’, basada en las tramas de
star wars, se convirtió el día
28 en la emisión temática –no
generalista– más vista de la
historia de la TDT en españa.
Tribunal de Gran Instancia de
París, con motivo de una denuncia
por difamación presentada
por el director de la empresa
proveedora de Internet
Free, Xavier Niel.
El sindicato de periodistas
francés SNJ-CGT hizo un llamamiento
a reunirse este mediodía
para denunciar “el simulacro
de debate sobre los
estados generales de la prensa”
(en referencia a la iniciativa
del presidente de la República,
Nicolas Sarkozy, para
rescatar a los medios de la
crisis) y frenar “los atentados
contra la libertad de prensa”.
3
los 376.000 espectadores
y 2,18% de cuota de
pantalla que logró atraer la
novedosa serie para Antena.
Neox (frente a la entrevista
de Julián Muñoz, por ejemplo)
la colocan como la emisión
récord.
3 en el segmento de 4 a
12 años, ‘las guerras clon’
anotó un 9,32% de cuota sobre
el total de la televisión.
3
Hasta ahora, las emisiones
más seguidas de la
TDT eran otro preestreno de
Antena.Neox, ‘los increíbles’,
y el lanzamiento de ‘camp
Rock’ de Disney channel.
El sindicato recordó que el
ex director de la publicación
del periódico fue arrestado
en su domicilio “por una banal
demanda por difamación”
y señaló que “este siniestro
asunto es sintomático
de los ataques del poder
afín a Sarkozy contra los periodistas
que se le oponen”.
Reporteros Sin Fronteras
denunció que “jamás se ha
visto en Francia tratar a un
periodista como un criminal”
y que “utilizar registros
corporales no sólo es escandaloso
sino también indigno
de la justicia francesa”. D
www.publico.es
La Sexta 22.15 horas
‘CQC’ realiza una
sesión de control
a los políticos
Los políticos españoles se enfrentan
a la nueva sección de
‘Caiga Quien Caiga’, ‘Sesión de
control’, en la que son preguntados
por el salario mínimo de
los españoles.
Los Lunnies
defienden
los Derechos
Humanos
Lunicef defiende los
derechos de los niños.
público
madrid
3 El programa infantil
de TVE, Los Lunnies, estrena
esta mañana una nueva
serie: En busca de los derechos
perdidos. Este nuevo espacio,
que se emitirá de lunes
a domingo junto con el
resto de series del programa,
se lanza con motivo del 60
aniversario de la Declaración
Universal de los Derechos
Humanos.
Esta nueva serie se presenta
como una historia de superhéroes,
con mucha acción
y aventura, en la que los protagonistas
de Lunalunera,
Lucho, Lupita, Lublú y Lulila,
intentan salvar a Lunicef del
malvado Escarabajo Enmascarado.
Lumbrosio, el mayordomo
de Lunicef, les concede
una carga temporal de superpoderes
y debido a un cortocircuito
cada uno adquiere
un poder.
embajadores de uNiceF
En esta nueva serie aparecen
tres personajes nuevos.
Por un lado, conoceremos al
mayordomo de Lunicef y al
nuevo reportero de Lunalunera,
Lucrófono. Y por otro
lado, el supervillano Doctor
Lu, un científico que en realidad
es el maléfico Escarabajo
Enmascarado, que será
quien traiga a Los Lunnis
de cabeza.
El programa Los Lunnis fue
nombrado embajador del comité
español de UNICEF el
27 de mayo de este año para
ayudar a que los derechos de
los niños del mundo sean conocidos
y respetados. D

62
público Sábado, 29 de noviembre de 2008
Comunicación+TV
Lo mejor
del día
La 1 21.35 horas
‘Informe semanal’ repasa
los atentados en Bombay
TeleVisión El informativo semanal de Televisión
Española analiza en
detalle los atentados terroristas
que han sacudido a la ciudad
india de Bombay esta semana.
‘Informe Semanal’ ha entrevis-
tado a diversos expertos en la
lucha antiterrorista para tratar
de ofrecer luz sobre lo ocurrido. El
espacio también se acercará a la
realidad de los niños que cruzaron
el estrecho en cayuco.
La Justicia anula las licencias
locales de TDT en Madrid
esperanza aguirre adjudicó concesiones a la iglesia, Jiménez Losantos, ‘el mundo’ e intereconomía
Jiménez Losantos, uno de los grandes beneficiados por Aguirre. GUILLERMO SANZ
público
madrid
3 El Tribunal Superior de
Justicia de Madrid (TSJM)
anuló ayer el concurso público
por el que el Gobierno de
Esperanza Aguirre otorgó las
concesiones de Televisión Digital
Terrestre (TDT) locales
a grupos y personas de su entorno
mediático y político. Los
principales beneficiados fueron
la Iglesia, el locutor de la
Cope Federico Jiménez Losan-
tos, Blas Herrero, Antena 3, El
Mundo, Intereconomía, el presidente
del Atlético de Madrid,
Enrique Cerezo, y José Frade.
La sentencia estima que la
Comunidad de Madrid incumplió
en 2005 las bases del concurso,
que establecía que los
candidatos debían garantizar,
entre otras cuestiones, que sus
proyectos eran viables económicamente.
El tribunal recuerda
que el Ejecutivo de Aguirre
no incluyó esos “criterios de
Bértolo gana el IX Premio
Periodístico sobre Lectura
público
madrid
3 La Fundación Germán
Sánchez Ruipérez ha otorgado
el IX Premio Periodístico sobre
Lectura a Constantino Bértolo
por su artículo Razones para la
lectura aparecido en Público el
30 de mayo de 2008.
Bértolo (Lugo, 1946) es editor,
ensayista y crítico literario.
Licenciado en Filología Hispá-
nica por la Universidad Complutense
de Madrid, fue director
de la editorial Debate desde
1990 hasta 2003 y actualmente
desempeña la dirección
literaria del sello Caballo de
Troya (Random House Mondadori).
Su última obra publicada
es el ensayo La cena de los
notables (Periférica).
El Premio Periodístico sobre
Lectura fue creado para es-
El TSJM obliga
a la Comunidad
a justificar
su decisión
valoración”, por lo que anula
las adjudicaciones y obliga a la
administración a retrotraerse
a ese punto del concurso, hace
tres años. El fallo exige a la Comunidad
de Madrid que vuelva
a presentar la argumentación
de las concesiones en el
plazo máximo de un mes.
El Ejecutivo autonómico
anunció ayer que no recurrirá
la sentencia y aseguró que presentará
el documento “aclaratorio”
en el plazo indicado.
El Partido Socialista de Madrid,
por su parte, denunció
las “irregularidades en la concesión”
y pidió la comparecencia
urgente del vicepresidente
del Gobierno regional, Ignacio
González, en la Asamblea
de Madrid.
El fallo da la razón a Localia
TV, Tele Alcalá, Productora Digital
de Medios Audiovisuales,
Telenoroeste, Centro de Estudios
Profesionales de Imagen y
Sonido, Canal Uve Guadalajara
y Telesierra, las cadenas que
recurrieron las concesiones.
la batalla de cAc
El Gobierno autonómico adjudicó
la mayoría de los nuevos
canales de TDT de Madrid
a grupos cercanos ideológicamente
al PP. Incluso dejó fuera
de concurso cadenas que llevan
años emitiendo en analógico
en local con una plantilla
consolidada para beneficiar a
otras que no existían.
El galardonado por el artículo. BLANcA dEL AMO
ValenCia
camps cierra dos
repetidores de TV3
3
Acció cultural denunció
ayer que los municipios valencianos
de Alginet y llosa
de Ranes han perdido la señal
que emitía la programación
completa de TV3, c33, 300 y
3/24.
3 la asociación anunció
que llevará a cabo todas las
acciones judiciales y extrajudiciales
necesarias para
defender la emisión de TV3
en tierras valencianas.
Entre los favorecidos están
Jiménez Losantos y la Cope,
que hace unos días emprendieron
una campaña contra
el Consejo Audiovisual de
Catalunya (CAC) por dejarlos
fuera de las concesiones
realizadas recientemente.
Los grupos afines al PP que
no han obtenido licencias se
han quejado incluso de falta
de libertad informativa en
Catalunya. El órgano regulador,
por su parte, defiende
haber realizado un concurso
“impecable” pese a las “presiones
y amenazas”. D
comenta esta noticia
3
¿es sectaria la tdt local
en madrid?
www.publico.es
timular la reflexión sobre la
importancia de la lectura y el
desarrollo del hábito lector.
El jurado, compuesto
por Luis Mateo Díez, Gustavo
Martín Garzo, Clara Sánchez,
Ana M.ª Moix, José María
Guelbenzu –ganador de la
pasada edición– y Felicidad
Orquín, eligió el artículo “por
su reflexión sobre la lectura
como un acto apasionado y
contradictorio donde es posible
lo que en la vida es imposible”.
El premio está dotado
con 12.000 euros para el autor
y una escultura de Alberto
Corazón para el periódico. D
www.publico.es
Antena 3
Antena 3 celebra
el aniversario de
la Constitución
Desde hoy hasta el 6 de diciembre,
Antena 3 Noticias emitirá
reportajes que recuerdan cómo
ha evolucionado España a lo
largo de los 30 años que celebra
la Constitución.
Cuatro lanza
otro concurso
para buscar
talentos
Original de EEUU. PúBLIcO
j. s.
madrid
3 Cuatro prepara un nuevo
concurso para encontrar
talentos, algo que ya se ha
convertido en marca de la casa
(Factor X, Circus, Supermodelo,
Fama ¡a bailar!...). En
este caso, la aventura la emprende
junto a la productora
Boomerang TV y adaptará
el programa estadounidense
Clash of the Choirs, cuyo objeto
es buscar cantantes anónimos
para completar un coro
de éxito.
La batalla de los coros contará
con la colaboración de
cinco artistas del panorama
musical español más comercial:
Lolita, Marta Sánchez,
Soraya, Mikel Erentxun y
Manu Tenorio.
padrinos famosos
Cada uno de ellos tratará de
formar un grupo vocal, viajando
a cinco poblaciones
con las que tienen un vínculo
especial para encontrar a
los miembros de sus coros.
Los cinco competirán entre
sí, defendiendo a sus pupilos,
en este nuevo programa que
conducirá Josep Lobató.
El presentador sabe bien lo
arriesgado que es el formato
de talentos, tan explotado en
las últimas temporadas por
Cuatro. Presentó Circus, un
concurso para encontrar artistas
circenses que no pudo
desarrollarse por culpa de la
escasa audiencia. Algo parecido
sucedió con la segunda
edición de Factor X, que guarda
muchas similitudes con la
dinámica de La batalla de los
coros. D

Regió7 | Dissabte, 29 de novembre del 2008
COMUNICACIÓ | 61
COMUNICACIÓ ››
ESTRENES
Cuatro posa en marxa «La batalla
de los coros», un nou ‘talent show’
REDACCIÓ
Manresa
La cadena de televisió Cuatro
continua apostant per l’entreteniment
més innovador. Aquesta cadena
i Boomerang TV estan preparant
el programa La batalla de los
coros, una adaptació de Clash of the
Choirs, un talent show en el qual
cinc reconeguts artistes busquen
cantants anònims per tal de formar
un grup vocal.
En la versió que Cuatro estrenarà
pròximament els cantants Lolita,
Marta Sánchez, Soraya, Mikel
Erentxun i Manu Tenorio viatjaran
fins a cinc poblacions amb les quals
cada un té un vincle especial per tal
de trobar els futurs membres de les
seves formacions musicals. Tots cinc
competiran entre ells en el nou programa
de la cadena que presentarà
Josep Lobató.
El programa Clash of the Choirs
és un format de molt èxit que ha
PREMSA
CUATRO
Josep Lobató serà el presentador del nou programa
triomfat molt en els països en els
quals ja s’ha estrenat: els Estats
Units (NBC), Suècia (TV4) i Dinamarca
(Friday TV), país, aquest últim,
que el 7 de novembre passat va
aconseguir en l’estrena d’aquest
Vall Clara confirma que el
diari El Punt tancarà 18 de
les 22 delegacions locals
DdG/Girona
El diari El Punt està tancant
paulatinament les seves delegacions
i té previst quedar-se amb
tres centres de treball al Principat
i un més a València, segons ha
confirmat Joan Vall Clara, director
general d’Hermes Comunicacions,
empresa editora del citat
rotatiu, al diari electrònic Comunicació
21. Aquesta setmana s’ha
tancat la delegació de Reus, un
dels focus més importants de notícies
de l’edició del Camp de Tar-
C/ Carrió, 19 - Tel. 93 872 15 33 -Fax 93 872 62 74
www.cjuanola.com - e-mail : cjuanola@cjuanola.com
ragona, i continuarà així gradualment
fins a tancar-ne 18 de les 22
amb què va començar.
Segons Vall Clara, «és un procés
que vam engegar l’any 2004 amb el
primer tancament a Rubí i que culminarà
el 2009». Vall ha declarat
que, des d’aleshores, la filosofia
de l’empresa passa pel «teletreball».
Vall, però, no ha amagat que
la crisi actual «ha accelerat aquest
procés». Un altre motiu és el poc
flux que generaven les delegacions
amb relació als anunciants.
de descompte
programa una quota de pantalla del
55 %.
A més a més, altres països com
Turquia i Finlàndia també prepararan
les seves pròpies adaptacions
del programa.
PROGRAMES
La flor de la sal i el
ressorgiment de la
cuina tradicional, a
«Al vostre gust»
REDACCIÓ/Manresa
L’espai de TV3 Al vostre gust
tracta avui, a les 20.25 h, el ressorgiment
de la cuina catalana
tradicional i mostra com molts
xefs de renom reivindiquen la
cuina casolana de sempre.
Abans, el programa ja haurà
visitat la punta de la Banya, al
delta de l’Ebre, on hi ha les salines
de la Trinitat, lloc d’on
s’extreu la delicada flor de la
sal, producte gurmet que amaneix
les taules més exigents.
Fins a
La muerte os sienta tan bien
Cuatro H 17.55
1992. EUA. Director: Robert Zemeckis.
Intèrprets: Meryl Streep, Goldie Hawn,
Bruce Willis. 103 minuts. Color.
El protagonisme recau en els
excel·lents efectes especials, premiats
amb l’Oscar, que sorprenen gairebé
constantment l’espectador. Al marge
d’això aquesta comèdia sobre la recerca
de l’eterna joventut i bellesa, se
sosté en peu pel magnífic treball de
Meryl Streep i Goldie Hawn, embolicades
en un duel més enllà de la mort.
Aquesta comèdia macabra enfronta
dues eternes amigues que s’han odiat
sempre, especialment pel costum d’una
d’arrabassar els xicots a l’altra.
Muere otro día
Antena 3 / 22.30 h
2002. Gran Bretanya - EUA. Director:
Lee Tamahori. Intèrprets: Pierce Brosnan,
Halle Berry. 135 minuts. Color.
Bond s’ha convertit en un titella que ha
sacrificat la seva identitat i el seu habitual
sentit de l’humor i s’ha erigit en
gairebé un robot. L’agent 007 cau en
mans de l’enemic i patirà durant algunes
setmanes els efectes de la tortura
i de la humiliació. Una turbulenta aventura,
amb persecucions per tot arreu i
explosions que fan vibrar les butaques,
en què no falten les típiques dones, en
aquest cas una preciosa mulata, Jinx, i
una angelical però més que pèrfida
col·lega, Miranda.
10 % + DESCOMPTE +
PLA RENOVE
CINEMA A CASA AVUI
Deute de sang
TV3 / 15.45 h
2002. EUA. Director: Clint Eastwood.
Intèrprets: Clint Eastwood,
Jeff Daniels, Wanda de
Jesús. 110 minuts. Color.
Aquest thriller no formarà part
dels millors treballs del director,
però sí que és un producte
esplèndid, mesurat i amb una
lloable realització. És més, el
que en altres mans hauria estat
una intriga convencional i rutinària,
en les seves adquireix a
vegades una dimensió notòria.
Basada en una novel·la de Mi-
L’actor Clint Eastwood
chael Connelly, que ha tingut
una feliç adaptació en el guió de Brian Helgeland, el factor que suscita
més l’atenció de la cinta és, sens dubte, el que situa en pla preferent
la decadència física d’un personatge clàssic del policíac, l’investigador
policial. Clint Eastwood insisteix, en realitat, en un tema
que ja havia abordat a «Space Cowboys». No obstant això, es permet
una treva, ja que en cas contrari no hi hauria història.
18 mesos
sense interessos
Mimic
Cuatro / 00.10 h
1997. EUA. Director: Guillermo del Toro.
Intèrprets: Mira Sorvino, Jeremy
Northam, Josh Bolin, Giancarlo Giannini.
105 minuts. Color.
Producte de terror i ciència-ficció més
que estimable, amb elements del thriller.
El bon ofici del director, l’aliment
d’un guió plantejat amb rigor –en el
qual col·labora John Sayles– i que està
basat en un relat de Donald A. Wolheim,
i els efectes especials influeixen
en el balanç final. Només la concessió
del final danya una mica un producte
que absorbeix l’espectador de principi
a fi.
Alex y Emma
TVE-1 / 01.30 h
2003. EUA. Director: Rob Reiner. Intèrprets:
Kate Hudson, Luke Wilson, Sophie
Marceau. 96 minuts. Color.
Comèdia romàntica on falta l’espurna,
la química i la necessària capacitat
d’humor per delectar l’espectador. La
història, inspirada en l’experiència que
va viure Dostoievsky, obligat a escriure
en trenta dies «El jugador», període en
el qual es va enamorar de la jove que
va contractar perquè escrivís allò que
ell li dictava, mai no aconsegueix excedir
aquests obstacles que li impedeixen
alçar el vol. Quan ell li dicta la novel·la,
el relat combina el present i el
que reprodueix el text, ambientat en
una illa del Maine als anys vint.
Regal
ECO-BOLA
DE RENTAR
100 % d'estalvi en
detergent i suavitzant