real acadèmia de cultura valenciana - Secció de Llengua i ...

More documents

Recommendations

Info

- 20 -
Consideracions sobre el topònim Valéncia 1) Les regles valencianes d’accentuació determinen que totes les paraules esdrúixoles s’han d’accentuar gràficament. Valéncia està composta de quatre sílabes (Va-lén-ci-a) i l’accent fonètic recau sobre l’antepenúltima d’elles, per la qual cosa no és plana sino esdrúixola, ya que l’unió de vocals finals ia forma un hiat i no un diftonc. 2) Els valencians fem una distinció entre les paraules valència i Valéncia. En la vocal e greu o oberta nos referim al número químic màxim d’àtoms d’hidrogen que poden combinar-se en un àtom d’un cos simple, mentres que en la vocal e aguda o tancada parlem del topònim relatiu a les nostres terres. 3) Sobre el topònim Valéncia s'ha de dir que prové de la forma llatina Valentia, ya que la ciutat és de fundació romana, i que evolucionà a Valéncia en llatí vulgar, abans de la conquista i sense haver encara repobladors catalans, si be no s'escrigué en accent durant l'Edat Mija perque l'accentuació és un fet relativament modern en totes les llengües. Lo que sí està clar és que sempre es pronuncià, com hui es fa, en é tancada. Es tracta d'una excepció de la regla, ya que totes les paraules valencianes que acaben en -ència són en è oberta perque les vocals obertes no existien en llatí, i quan aparegueren en algunes llengües romàniques el topònim Valéncia ya era tan important i conegut que mantingué la é etimològica llatina tancada, ya que la toponímia sol tendir a conservar les formes antigues. 4) Tot el territori valencià ha pronunciat històricament la vocal tònica e del topònim tancada a pesar que l’oficialitat ha descuidat l’assunt i ha assumit la fonètica catalana que la fa oberta. S’ha de reparar est important erro i restablir la correspondència entre la realitat llingüística del topònim i el seu reconeiximent oficial. Esta qüestió està completament assumida en el restant de poblacions valencianes, que oficialment s’han adaptat a la fonètica valenciana. Per eixemple en els casos de les poblacions de Dénia, Vallés o Bétera seria impensable adoptar les formes Dènia, Vallès o Bètera. Per tant, en este sentit, no hi ha fonamentació llingüística ni política per a la defensa de la forma València. 5) És competència de les institucions valencianes prendre autònomament les seues decisions, sense la necessitat d’haver-se de subjugar a institucions o entitats extravalencianes. El fet que unes atres llengües - 21 - EL TOPÒNIM VALENCIA
Page 1 and 2: REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIAN
Page 3 and 4: REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIAN
Page 5 and 6: PRESENTACIÓ Com be dia en el Bolle
Page 7 and 8: REGLES DE LES VOCALS E I O OBERTES
Page 9 and 10: Les vocals e i o obertes i tancades
Page 11 and 12: Excepte: sèt (numeral, a on la e
Page 13 and 14: 2.1.2.- D’una I llatina que s’o
Page 15 and 16: 3.2.- Segons el context fonètic tr
Page 17 and 18: 4.2.6.- En les terminacions o sufix
Page 19: CONSIDERACIONS SOBRE EL TOPÒNIM -V
Page 23 and 24: CRITERIS APROVATS PER LA SECCIÓ DE
Page 25 and 26: - 25 - CRITERIS FLEXIÓ VERBAL Crit
Page 27 and 28: Present de subjuntiu (3) Present de
Page 29 and 30: (1) Estes formes són generals per
Page 31 and 32: Aspectes puntuals de la flexió •
Page 33 and 34: Present de subjuntiu (1) MUIGA MUIG
Page 35 and 36: “plenar”, segurament per influ
Page 37 and 38: No obstant, la velarisació no afec
Page 39 and 40: NORMES BÀSIQUES SOBRE LA MÈTRICA
Page 41 and 42: Normes bàsiques sobre la mètrica
Page 43 and 44: Pot donar-se el cas que el poeta ut
Page 45 and 46: 1.1.4 Els diftoncs decreixents Els
Page 47 and 48: - 47 - APUNTS TOPONÍMICS
Page 49 and 50: TOPÒNIMS VALENCIANS Hem d’advert
Page 51 and 52: Alcúdia de Crespins (L’) Alcudia
Page 53 and 54: Altea Altea Altura Altura Alzira Al
Page 55 and 56: Benafer Benafer Benafigos Benafigos
Page 57 and 58: Benijòfar Benijófar Benilloba Ben
Page 59 and 60: Calig Cálig Calp Calpe Callosa d
Page 61 and 62: Catí Catí Catral Catral Caudiel C
Page 63 and 64: Culla Culla Cullera Cullera Daimús
Page 65 and 66: Fonts d’Ayòder (Les) Fuentes de
Page 67 and 68: Llíber Lliber Llíria Liria Lloc N
Page 69 and 70: Montanejos Montanejos Montaverner M
Page 71 and 72:
Palanques Palanques Palma de Gandia
Page 73 and 74:
Pobla Llarga (La) Puebla Larga Pobl
Page 75 and 76:
Sacanyet Sacañet Sagra Sagra Sagun
Page 77 and 78:
Sinarques Sinarcas Sogorp* Segorbe
Page 79 and 80:
- 79 - APUNTS TOPONÍMICS Torre d
Page 81 and 82:
Vilallonga Villalonga Vilamalur Vil
Page 83 and 84:
TOPÒNIMS DE CAPITALS I PROVÍNCIES
Page 85 and 86:
Paléncia Palencia Palma Palma de M
Page 87 and 88:
COMUNITATS AUTÒNOMES Andalusia And
Page 89 and 90:
INFORME DE LA SECCIÓ DE LLENGUA I
Page 91 and 92:
- 91 - INFORME TRIBUNAL SUPREM
Page 93 and 94:
INFORME DE LA SECCIÓ DE LLENGUA I
Page 95 and 96:
al-Labbana de Dénia o la d’Abu I
Page 97 and 98:
ingressà en l’Institut d’Espan
Page 99 and 100:
Joan Bonlabi en Blanquerna (origina
Page 101 and 102:
És arbitrari, en tant que hi ha un
Page 103 and 104:
6) Des del punt de vista de la filo
Page 105 and 106:
- 105 -
Page 107 and 108:
ÍNDEX Pròlec ....................
Page 109 and 110:
Este Bolletí Núm. III s’acabà
Page 111:
MEMBRE DE: COLABOREN: Edita: REAL A
show all

real acadèmia de cultura valenciana - Secció de Llengua i ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?