els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...

Secció de Llengua
i
Lliteratura Valencianes

JUNTA DE GOVERN
(08/06/2006)
DECÀ HONORARI: Excm. Sr. N’Eduardo Primo Yúfera
DECÀ: Ilm. Sr. En Joan Lladró Dolz
VICEDECÀ: Ilm. Sr. En Rafael Gómez-Ferrer Sapiña
SECRETARI: Ilm. Sr. En Vicent Ll. Simó Santonja
VICESECRETARI: Ilm. Sr. En José Luis Medina García
TESORER: Ilm. Sr. En José Mª Jiménez de Laiglesia
BIBLIOTECARI-ARCHIVER: Ilm. Sr. En Jaime Siles Ruiz
DIRECTOR DE PUBLICACIONS: Ilm. Sr. En Josep Climent Barber
DIRECTOR DE SECCIONS: Ilm. Sr. En Francisco A. Roca Traver
VOCALS:
1 er Ilma. Sra. N’Amparo Cabanes Pecourt
2 on Ilm. Sr. En Benjamín Narbona Arnau
3 er Ilm. Sr. En Nàssio Bayarri Lluch
4 t Ilm. Sr. En Voro López i Verdejo
5 t Ilm. Sr. En Josep Vicent Gómez Bayarri
Comandes i intercanvis:
©Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
C/ Avellanes, 26
46003 Valéncia Ciutat
Correu electrònic:secretari@racv.es
www.llenguavalenciana.com
www.valencianlanguage.com
www.racv.es
Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes
ELS VERPS
EN LLENGUA VALENCIANA
I LA SEUA FLEXIÓ
Juli Amadeu Àrias i Burdeos

Maquetació i portada: Integral Comunicació
C/ San Vicent, núm. 73 - Pta. 4
Teléfon: 963 52 51 51
info@integralcomunicacion.com
ISBN: 84-96068-80-3
Depòsit Llegal:
Imprimix: Imprenta
“La veritat s’enfortix en l’investigació i la dilació;
la falsetat, en l’afanyament i l’incertea”
Tàcit (historiador romà, segle II d. C.)
“En cada llibre, en cada poema, en cada cançó,
en cada revista, en cada calendari...
trets a la vida en llengua valenciana
hi ha un crit de resistència i un clam
del poble lliure que vol seguir sent-ho”
Aureli López (escritor valencià)

AGRAÏMENTS
Al filòlec i amic Voro López (Pinedo), director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes
de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), a Aureli López (Paterna),
president de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, i a l’escritor Vicent Ramon
Calatayud (Vallada) pel seu assessorament tècnic i les hores que han dedicat a millorar el
resultat final d’esta obra.
Als membres de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV per facilitarme
informació, material, i una série de criteris, anexats a l’introducció, que m’han servit
com a guia per a unificar els meus. Als companyons i amics de la RACV que treballen per
a que obres com esta siguen una realitat. Al decà i al secretari d’esta centenària institució
cultural, Joan Lladró (Almàssera) i Vicent Lluís Simó (Alcoy), respectivament, per l’interés
que han mostrat en la publicació.
A Marta Lanuza (la Vila), presidenta de la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes
de Lo Rat Penat, i a Josep Puchades (Carpesa), secretari general de dita entitat, per
la seua colaboració i predisposició, sempre positiva. Al restant de professors d’esta casa,
que també és la meua, per assumir el present treball i convertir-lo en guia de consulta dels
cursos.
A Felip Bens (El Cabanyal) i a Andreu Tintorer (Oliva), als qui admire i considere els
meus mestres, pels seus bons consells i orientacions. També als membres del Club Lletra
per la difusió d’este treball.
A les aportacions de Xavier Martín-Villalba (Xàbia), Manuel González (Castelló),
Manolo Vilaplana (La Font de la Figuera), Beatriu Marín (Estivella), Davit Marchuet
(Benifayó) i Salva Vives (Sueca).
A les institucions, entitats, associacions i editorials que, en la seua colaboració, contribuïxen
a que l’obra ixca a la llum a l’ampar d’un gran consens cultural.
Finalment, a la meua família, especialment a mos pares Cristina (Valéncia Ciutat) i Julio
(Paterna), i a tots els amics que d’alguna manera m’han oferit la seua mà durant estos dos
últims anys de treball i d’estudi.

PRÒLEC
Com l’autor del present manual diu en la seua encertada introducció, referint-se a les
diverses flexions verbals valencianes existents, “per primera volta no es tracta d’una
proposta particular […] sino d’un treball acadèmic en caràcter normatiu”. Aixina és; la
Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
elaborà en 1979 la primera ortografia oficial de la llengua valenciana i en ella s’edità, en
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el nostre Estatut d’Autonomia. Posteriorment
vingué l’edició del Diccionari Valencià-Castellà/Castellà-Valencià i la segona i
tercera edició, en el títul de Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà/Castellà-Valencià i
hui s’està elaborant una quarta edició corregida i considerablement aumentada, aixina
com el Diccionari General de la Llengua Valenciana. Més tart en la presència del valencià
en els mijos de comunicació es feu necessària l’elaboració d’un estàndart oral valencià
que fon aprovat per la Secció en l’any 2000 i del qual se n’han fet ya dos edicions. El
Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims de Antoni Ruiz Negre, una obra
d’autor que com esta flexió verbal fon assumida per la Secció, és un atre treball que ve a
dotar a la llengua valenciana del material necessari per al seu us correcte. Falten moltes
coses, pero entre les fonamentals trobàvem a faltar un model acadèmic de flexió verbal
valenciana supradialectal, elaborat per esta Secció que, tenint en conte la realitat llingüística
plural valenciana i les diferents propostes anteriors que han anat marcant el
camí, fixara una norma estàndart en l’us de la flexió dels verps valencians. Vàries
sessions i debats foren necessaris per a aplegar a dissenyar un model que finalment s’aprovà
per la Secció en maig de 2006.
L’anglicisme estàndart, de l’anglés standard, significa que una cosa servix com a model o
norma de referència; esta flexió que Juli Amadeu Àrias nos oferix és precisament això,
un model a seguir, que en fonamentar-se i seguir els criteris adoptats per la Secció de Llengua
i Lliteratura Valencianes de la RACV, és també un model normatiu, és dir, fixa la norma
o regla que s’ha de seguir a l’hora de conjugar els verps en valencià. Hem d’aclarir que
un estàndart fonètic, lèxic o verbal com este, s’elabora generalment per a la comunicació
formal o culta i que s’ha d’aplicar en els nivells del llenguage que responen a determinades
situacions formals, cultes, tècniques… encara que en uns atres nivells del llenguage o
situacions coloquials, familiars, informals… se seguixquen utilisant les formes que no són
estàndarts o normatives. Només un aprenentage i millor coneiximent de la llengua podrà
anar bandejant de la llengua formal alguns dels arcaismes, localismes, dialectalismes, vulgarismes
i barbarismes que tota llengua té, posant-los en el seu lloc.
11

Juli Amadeu Àrias, llicenciat en Ciències de l’Informació, director de la revista Lletrafaller,
treballador per tant de la llengua i bon coneixedor de les seues necessitats en registres
formals, professor de llengua valenciana de Lo Rat Penat i conscient de la necessitat que
es té d’este manual, tant en la didàctica com en l’aprenentage de la llengua, és la mà, l’autor
d’un treball que, en ser publicat per esta Secció de la RACV i seguint els seus acorts
presos en estes qüestions, adquirix el caràcter normatiu i com adés citàvem ya no es tracta
d’una proposta particular més.
El present treball elaborat per Àrias és, de bon tros, el més complet fins a hui per conjugar
140 verps valencians i arreplegar un llistat de vora 7000 infinitius. També du unes consideracions
generals sobre els verps molt aclaridores i didàctiques. Dedica un apartat a les
varietats dialectals i locals, a on descriu les principals variants que té la flexió verbal valenciana
en cada un dels seus dialectes, ademés reproduïx els criteris aprovats per la Secció
de Llengua i Lliteratura Valencianes, en diverses sessions, per a la flexió verbal en llengua
valenciana.
Ad açò s’ha d’afegir que la mecànica d’us del manual és senzilla i pràctica, les taules dels
verps conjugats són molt didàctiques i conten en numerosos peus de pàgina en comentaris
i aclariments indispensables per al bon us de la flexió. Un treball que hem d’agrair a l’autor
i que ve a omplir un buit i a satisfer una necessitat que els usuaris de la nostra llengua
teníem.
Per a acabar, vullc fer vore que esta publicació ix a la llum en la colaboració de la centenària
entitat Lo Rat Penat, que des de la seua Secció de Cursos de Llengua i Cultura
Valencianes fa molt de temps que es dedica a l’ensenyança de la llengua valenciana; de
la Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, que aglutina a tots els escritors en
valencià; de les actives editorials L’Oronella i Del Sénia al Segura; el Ateneu Cultural
de Paterna; El Piló de Burjassot; El Colectiu Lluís Fullana de Doctors i Professors d’Universitat
i Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana com a mostra no solament
de germanor, sino també d’ample consens i acceptació dels criteris adoptats per la Secció
de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV en un camp tan divers com és la flexió
verbal i que és una qüestió llingüística fonamental per a tota llengua.
12
Voro López i Verdejo
Director de la Secció de Llengua i
Lliteratura Valencianes de la RACV
INTRODUCCIÓ

A – CODIFICACIÓ I NORMALISACIÓ DE LA LLENGUA VALENCIANA
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació
i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en
l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes.
Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions
que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació
Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques
junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.
A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat
d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de
Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica
per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques
del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon
ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions.
L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d’El Puig; per açò
popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes d’El Puig.
Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura
Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma
des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades
i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen
la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector
de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al
Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per
traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe i de tots els sabers –teatre
clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.
Les Normes d’El Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació
de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL); una nova entitat llingüística que sorgix
com a resultat d’un pacte en 1998 entre els dos principals partits polítics espanyols,
Partido Popular i Partido Socialista Obrero Español. De fet, el primer Estatut d’Autonomia
Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers
temps de democràcia, després de la dictadura franquista, foren les utilisades en l’ensenyança
pública.
Al començament de l’any 2005 la AVL estigué immersa en sa pijor crisis des del seu naiximent
ya que, més allà del debat ortogràfic, la majoria dels seus acadèmics pretenien can-
15

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
viar el nom estatutari de idioma valencià pel de valencià/català. Esta destrellatada aventura
acabà en l’aprovació d’un dictamen que ningú solicità i que deixa patent l’obsessió d’esta
institució –i dels qui des de fòra dirigixen a part dels seus components– per forçar una
unitat de les llengües valenciana i catalana.
Tot açò, com molt encertadament digué el periodiste Felip Bens –en una jornada sobre la
llengua en els mijos de comunicació que organisà la AVL el 20 de giner de 2006–, resulta
la prova del “trist fracàs” d’esta entitat llingüística que en lloc d’apostar per la superació
del conflicte i la promoció del valencià ha claudicat davant d’aquells que defenen la suposta
catalanitat del nostre idioma per damunt de qualsevol atre principi o plantejament. Fentme
resò de les paraules de Bens, “si tot seguix igual que abans de la seua creació ¿per a
qué ha aprofitat la AVL? Perque tot seguix igual o pijor: no només el conflicte; també el
demencial us de la llengua en mijos de comunicació i administracions públiques i en escoles
i universitats.[...] ¿Quina falta fea la AVL? Per ad açò ya estaven l’Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana (sic) i l’Institut d’Estudis Catalans, que venen a ser la
mateixa cosa, si els hem de conéixer per les obres”.
En este context, la vigència de la RACV i la seua normativa per a la llengua valenciana
resulta inqüestionable. Mentres que l’organisme que detenta l’autoritat llingüística oficial
(la AVL) no demostre la seua independència continuarà sent necessari tindre un referent
normatiu netament valencià com el marcat per la també fundació pública RACV.
B – JUSTIFICACIÓ I OBJECTE D’ESTUDI
L’obra que teniu entre les mans pretén constituir un complet i actualisat compendi dels verps valencians.
La correcta flexió dels verps és una part fonamental per a l’aprenentage del nostre idioma.
Pero, a banda de l’innegable necessitat d’assumir una base teòrica des de la primera immersió en la
llengua valenciana, resulta molt útil un manual de consulta com és la flexió verbal. D’açò poden
donar molt bon conte des dels usuaris en l’àmbit particular fins als escritors i periodistes.
Els primers autors preocupats per estes qüestions en el segle XX foren el filòlec Lluís Fullana,
Guillem Renat, que en 1933 publicava La conjugació dels verbs en valencià, editada per la
Societat Castellonenca de Cultura, i, posteriorment, Carles Salvador, este últim promotor dels
cursos de valencià de Lo Rat Penat durant la postguerra. La flexió verbal de Ricart Puig, editada
per Lo Rat Penat –la primera edició és de 1971–, s’erigí com a obra de referència moderna en
matèria verbal durant molts anys. Més tart, en 1984, la mateixa institució tragué a la llum la proposta
de Antoni Fontelles i en 1987 El valencià: fonètica verbal del filòlec i acadèmic de la
RACV Josep Maria Guinot. En 1997, el filòlec i actual Director de la Secció de Llengua i Lli-
16
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
teratura Valencianes de la RACV, Voro López, propongué un model estàndart de flexió verbal
dins del treball Proposta d’un “standard” oral valencià, publicat per L’Oronella. Eixe model
verbal ha segut aprovat i assumit, posteriorment, per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes
de la RACV. L’aportació més recent és la de Miquel Castellano, que en l’any 2001 publicava
a través d’Acció Bibliogràfica Valenciana una nova conjugació verbal.
El manual de verps que vos presentem a continuació és successor de les obres adés citades.
No obstant, sense deixar de reconéixer l’utilitat dels treballs precedents en la matèria, la
present flexió no coincidix completament en els criteris adoptats en aquells, ni tampoc, en
tots els casos, priorisa les mateixes formes o variants; es tracta, puix, d’un estudi que s’adapta
als principis sancionats per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la
RACV sobre la flexió verbal. Per primera volta, no es tracta d’una proposta particular, més
o manco encertada, sino d’un treball acadèmic en caràcter normatiu.
Una série de qüestions foren les raons que em conduïren a plantejar-me la possibilitat de
realisar un nou estudi verbal. En primer lloc, la RACV decidí adoptar el dia 1 de juliol de
2003 un nou model d’accentuació i diéresis diferent que es començà a aplicar immediatament
en les noves publicacions aparegudes posteriorment ad eixa data, aixina com en l’ensenyança
de valencià en Lo Rat Penat i en el restant d’entitats que utilisen les Normes d’El
Puig. Esta novetat ha fet palesa l’idoneïtat de traure a la llum una nova flexió verbal.
D’una atra banda, la publicació de la segona edició del diccionari de la RACV en l’any
2004 n’ha segut un factor decisiu. Respecte als canvis del model d’accentuació i diéresis,
el nou diccionari ortogràfic repara els dubtes lèxics pero s’ha de tindre en conte que no
arreplega cada verp en la seua flexió, per lo qual quedava un marge de dubte en este sentit;
buit que el treball que teniu en les vostres mans s’ha marcat cobrir.
Finalment, en editar-se el nou diccionari de la RACV – actualment ya es treballa en la
quarta edició– òbviament nos trobem en un fum de verps que no estan inclosos en les flexions
verbals anteriors ad esta i potser açò puga supondre una dificultat en el cas de no
establir adequadament la correspondència en el model flexionat correcte. En este sentit, el
present manual afig la referència a centenars de verps valencians de recent incorporació al
diccionari com ara: arronçar, axiomatisar, berlingar, cablejar, clonar, desarraïlar, dopar,
ejectar, encuiraçar, humir, optimisar, roflar, trangolejar o vogir, entre tants atres.
17

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
C – CONSIDERACIONS GENERALS AL VOLTANT DELS VERPS
El verp és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una
forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamental
del verp és actuar com a núcleu del predicat. En el cas dels verps auxiliars, com haver
o anar, la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps. Eixemple (eix. des d’ara):
Hauríem fruït més en la teua presència.
Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans grups de verps: els verps que
acaben en -ar (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en -er, -re i -r (eix.
nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en -ir (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La
vocal de cada grup (a en el primer, e en el segon i i en el tercer) actua com a enllaç entre la
raïl o radical (que és la part invariable del verp, eix. imprim-ir) i la desinència o acabament
(que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).
Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos
a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer
a lo llarc de tota la flexió pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir,
dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del
segon grup que acaben en -re i -r.
El verp està determinat per un conjunt de característiques:
• Persona: categoria gramatical referida a l’autor/s de l’acció i del subjecte (1a.
yo; 2a. tu; 3a. ell, ella, vosté; 1a. nosatres; 2a. vosatres; 3a. ells, elles,
vostés).
• Número: categoria gramatical que indica la quantitat de participants en l’acció i
per tant quí forma part del subjecte; pot ser singular o plural (eix. ella 3a. persona
del singular).
• Temps: categoria gramatical que determina el moment en que ha succeït l’acció;
si és present, passada o futura.
• Modo: categoria morfològica que indica quína és l’actitut del parlant sobre lo
que es diu; pot ser indicatiu, subjuntiu o imperatiu.
• Aspecte: categoria descriptiva del verp que expressa l’estat actual de l’acció, és
dir, si està acabada o no ho està; pot ser perfectiu (si l’acció està acabada; eix. cantí
una cançó) o imperfectiu (si l’acció finalisarà en un futur; eix. t’ho diré demà).
• Veu: categoria que indica quína és la relació gramatical entre el verp, el subjecte
i l’objecte; pot ser activa (el subjecte realisa l’acció que recau sobre l’objecte; eix.
Marta escriu versos) o passiva (el subjecte és l’objecte de l’acció verbal; eix. els
versos són escrits per Marta).
18
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
D’una atra banda, s’ha de fer una classificació tipològica bàsica dels verps:
• Transitius: conjunt de verps que necessiten un complement directe de forma
expressa o potencial (eix. Salva compra el periòdic tots els dies).
• Intransitius: conjunt de verps que no requerixen complement directe (eix. Beatriu
anirà despusdemà a visitar la Llonja de Valéncia).
• Regulars: conjunt de verps que no modifiquen la raïl ni la vocal temàtica durant la
seua flexió (eix. combatre combat-im, combat-ia, combat-ré, combat-ut, etc.).
• Irregulars: conjunt de verps que modifiquen la raïl i/o la vocal temàtica durant la
seua flexió (eix. fer faç; anar vaig, vàrem, vàreu, etc.).
• Defectius: conjunt de verps que no flexionen totes les persones i / o temps (eix.
caldre vid. núm. 23).
• Impersonals: conjunt de verps en els quals l’acció no respon a un subjecte. És el
cas dels verps meteorològics quan no s’utilisen en sentit figurat (eix. plogué en
Xixona i tronà en Vinaròs).
• Pronominals: conjunt de verps que es flexionen en companyia d’un pronom
dèbil (eix. arrepenedir-se Ramon s’arrepenedix de les seues compres compulsives).
• Recíprocs: conjunt de verps que indiquen una acció compartida per tots els membres
que la fan possible (eix. els amants se volen).
• Reflexius: conjunt de verps que indiquen una acció relativa al subjecte que és
autor d’esta (eix. Raül es veu massa prim).
D – CONSIDERACIONS DEL PRIMER GRUP DE VERPS (-AR)
Com a model general dels verps regulars d’este grup trobem donar (vid. núm.48). Encara que
hi ha verps que pels canvis ortogràfics d’algunes persones requerixen uns atres models propis:
1 – Els verps acabats en -guar com desaiguar (vid. núm. 42).
2 – Els verps acabats en -car com gemecar (vid. núm. 71).
3 – Els verps acabats en -quar com liquar (vid. núm 79).
4 – Els verps acabats en -cuar com promiscuar (vid. núm. 109).
5 – Els verps acabats en -çar com traçar (vid. núm. 130).
6 – Els verps acabats en -jar com gojar (vid. núm. 72).
7 – Els verps acabats en -gar com nugar (vid. núm. 92).
8 – Els verps acabats en -iar com iniciar (vid. núm. 75).
19

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
En qualsevol cas, a banda d’estos models, ya que es tracta del grup de verps més abundant
hem considerat oportú flexionar uns atres verps. En la majoria dels casos perque hem comprovat
que els verps en eixes terminacions o radicals són susceptibles de confusió. Eixos
verps són els següents: afonar (vid. núm. 5), agarrar (vid. núm. 6), agranar (vid. núm. 8),
alçar (vid. núm. 10), alluntar (vid. núm. 11), espentar (vid. núm. 61), estar (vid. núm.
62), montar (vid. núm. 87), charrar (vid. núm. 26), assessorar (vid. núm. 16), esvarar
(vid. núm. 63), chuplar (vid. núm. 27), engrunsar (vid. núm. 57), desenrollar (vid. núm.
43), ensomiar (vid. núm. 58), passar (vid. núm. 100), posar (vid. núm. 106), llegislar
(vid. núm. 81), maular (vid. núm. 83), unflar (vid. núm. 132) i utilisar (vid. núm. 133).
E – CONSIDERACIONS DEL SEGON GRUP DE VERPS (-ER / -RE / -R)
Els verps d’este grup si són regulars seguixen els models de combatre (vid. núm. 30), quan
acaben en -re, i de témer (vid. núm. 125) quan acaben en -er. Pero s’ha de dir que la gran
majoria de verps són irregulars i, per tant, seguixen uns atres models. No obstant, de manera
general, podem distinguir dins del grup entre els verps purs com cabre (vid. núm. 22) i
els velarisats, és dir, aquells que afigen una -c en la primera persona del present d’indicatiu,
com ara concloure (vid. núm. 33)
Per un atre costat, per associació en el castellà, alguns verps pertanyents ad este grup tendixen
a flexionar-se com si foren del tercer grup, de manera incorrecta. Entre uns atres 1 :
- Concloure
Despusdemà *concluïx (conclou) l’exposició temporal de l’IVAM.
- Interrompre
Els alumnes *interrumpixen (interrompen) freqüentment a la seua professora.
- Concebre
No *concebix (concep) els resultats de la prova.
- Ometre
Maria *omitix (omet) els detalls que no li són de profit.
- Combatre
Artur és aficionat a vore cóm *combatixen (combaten) els boxejadors.
1. Les formes precedides per asterisc (*) són incorrectes; les correctes les hem posades entre paréntesis.
20
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
Els casos de pondre i posar
Els verps posar i pondre, tenen significats diferents en llengua valenciana. El verp pondre
(vid. núm. 105) s’utilisa per a referir-nos al pas del sol (posta del sol) i a la reproducció de
les aus (posta de les aus). Seria incorrecte dir que “les gallines *posen ous” hauríem de dir
que “les gallines ponen ous”. D’igual manera que “el sol no se *posa” sino que “el sol se
pon”. Açò queda clar quan pensem en la “posta de sol” i no en la “*posada de sol”. Per al
restant de sentits s’usa el verp posar.
Respecte a la derivació d’estos verps, en valencià a soles se construïxen verps derivats de
pondre i no de posar (vid. núm. 106). Aixina s’escriu compondre i no *composar, expondre
i no *exposar, impondre i no *imposar...
F – CONSIDERACIONS DEL TERCER GRUP DE VERPS (-IR)
El valencià no contempla la doble flexió de determinats verps d’este grup. Els que són
purs, no solen admetre una variant incoativa. Els verps purs són aquells que es flexionen
unint directament al radical en les desinències corresponents, per eixemple: fregir-é, bolliria
(afegir, dormir, obrir, oir, sentir, llegir, lluir, mentir, regir, fugir, etc.).
Els verps incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment
incoatiu format per l’infix –x/xc–, per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment únicament
es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i
en la tercera del plural. (vid. verp acodir, núm 2).
Els verps purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per
eixemple, el verp fregir (vid. núm 68) és un verp velarisat (frigc) mentres que sentir (vid.
núm 120) és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels
verps velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; lligga i no
*llija, fuiggues i no *fuges, dorga i no *dorma,etc.
21

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
22
G – VARIETATS DIALECTALS I LOCALS
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
Segons reconeix l’Estatut d’Autonomia Valenciana, el valencià té la consideració de “idioma
oficial” i de “llengua pròpia” en el nostre territori 2 . L’idioma valencià està constituït
per tres grans dialectes –o àrees–, dins dels quals existix un elevat número de formes locals.
Pel caràcter de l’obra que teniu entre les mans, que aspira a dotar a la llengua valenciana
d’un model verbal estàndart o general per a tot el territori llingüístic valencià, no hem flexionat
totes les varietats verbals dialectals i locals, algunes de les quals són correctes, dins
dels models que oferim en el llibre.
El valencià, com díem, es dividix en tres dialectes: el septentrional, l’apichat o central i
el meridional. L’àrea del valencià septentrional ocupa les comarques de més al nort,
concretament Els Ports, el Maestrat (Alt i Baix), la Plana (Alta i Baixa) i l’Alcalatén.
Les poblacions compreses entre Vilarreal i Onda, al nort, i Almenara, al sur, a pesar de
pertànyer a l’àrea septentrional, posseïxen un parlar de transició entre esta i el dialecte
central.
El valencià central o apichat s’estén per les comarques del Camp de Morvedre, el
Camp de Túria, la Ribera (Alta i Baixa), l’Horta de Valéncia i el Cap i Casal. No obstant
això, algunes poblacions de la Ribera no compartixen totes les particularitats atribuibles
al dialecte apichat.
Finalment, el valencià meridional és el dialecte propi de la Safor, la Costera, la Vall
d’Albaida, el Comtat, l’Alcoyà, la Marina (Alta i Baixa), l’Alacantí, les Valls del Vinalopó
i el Vinalopó Baix. Dins de la Marina, hi ha una zona entre la Vall de Gallinera i
Tàrbena que, degut a l’expulsió dels moriscs duta a terme durant la primera década del
segle XVII, fon repoblada per mallorquins i eivissencs. Este fet històric justifica la
convivència, en esta zona, de l’artícul salat (balear), hui en retrocés, en l’artícul valencià
general.
Particularitats verbals del valencià septentrional
- Present d’indicatiu: la primera persona d’este temps canvia la desinència –e, general
en tot el domini llingüístic valencià, per –o. Esta característica no es produïx en tota
l’àrea septentrional, només entre la llínea que va de l’Alcora a Cabanes i de manera
desigual entre les diverses poblacions. Esta variació del radical es considera correcta
per ad estos parlants, pero el seu us no és recomanable en un model de llengua estàndart,
ya que per al restant d’usuaris de l’idioma valencià estes formes són desconegudes.
2. En l’Estatut de 1982 s’arreplega en l’artícul 7.1; en l’Estatut de 2006 s’arreplega en l’artícul 6.2.
23

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
24
Dialectal Estàndart
APLEGO APLEGUE
SERVIXO SERVIXC
PROMETO PROMET
TORÇO TORÇ
... ...
Dins del present d’indicatiu té lloc un atre fenomen pel qual es canvia la desinència –a,
pròpia del valencià general, per –e, en la tercera persona del singular. Esta variació, ademés
de ser dialectal, no es considera adequada en un registre formal o lliterari.
Dialectal Estàndart
(ELL) PASSE PASSA
(ELL) DIGUE DIGA
(ELL) CULLE CULL
(ELL) ANAVE ANAVA
... ...
- Pretèrit imperfecte d’indicatiu: els verps que en este temps incorporen a la desinència la
consonant v, la perden en alguns parlars. Ad este fenomen hem d’afegir que la tendència de
canviar la –a de l’acabament per una –e, que s’ha comentat en el present d’indicatiu, s’estén
també a l’imperfecte; en este cas tant en la primera com en la tercera persona del singular.
No es considera normatiu.
Dialectal Estàndart
ANAE ANAVA
FUNCIONAE FUNCIONAVA
ANOTAE ANOTAVA
FRENAE FRENAVA
... ...
- Pretèrit Imperfecte de Subjuntiu: en algunes zones molt concretes del valencià septentrional
canvien les desinències generals –ara, –era, –ira, per les arcàiques –às, –és, –ís (i
següents). Esta variació del radical es considera correcta per ad estos parlants, pero el seu
us no és recomanable en un model de llengua estàndart, ya que per al restant d’usuaris de
la llengua valenciana estes formes són desconegudes.
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
Dialectal Estàndart
1 – ANÀS / DIGUÉS / PARTÍS ANARA / DIGUERA / PARTIRA
2 – ANASSES / DIGUESSES / PARTISSES ANARES / DIGUERES / PARTIRES
3 – ANÀS / DIGUÉS / PARTÍS ANARA / DIGUERA / PARTIRA
4 – ANÀSSEM / DIGUÉSSEM / PARTÍSSEM ANÀREM / DIGUÉREM / PARTÍREM
5 – ANÀSSEU / DIGUÉSSEU / PARTÍSSEU ANÀREU / DIGUÉREU / PARTÍREU
6 – ANASSEN/ DIGUESSEN / PARTISSEN ANAREN / DIGUEREN / PARTIREN
... ...
- Característiques fonètiques: en algunes poblacions es produïx una pèrdua fonètica de
la –r etimològica final de l’infinitiu: *cantà en lloc de cantar; *tossí en lloc de tossir,
*jugà en lloc de jugar, etc. Aixina mateix, la substitució de la o per u en l’infinitiu no es
considera normativa: *acudir en lloc de acodir, *cussir en lloc de cossir, *cullir en lloc
de collir, etc.
Particularitats verbals del valencià central o apichat
- Present d’indicatiu: si be la velarisació és un fenomen comú i general del valencià, en
este dialecte és un fet especialment habitual. En este temps, concretament, ocorre en la primera
i segona persona del plural d’alguns verps. Estes variants no es consideren adequades
en un registre formal o lliterari.
Dialectal Estàndart
DIGUEM / DIGUEU DIEM / DIEU
ATENGUEM / ATENGUEU ATENEM / ATENEU
BEGUEM / BEGUEU BEVEM / BEVEU
CAIGUEM / CAIGUEU CAEM / CAEU
CONEGUEM / CONEGUEU CONEIXEM / CONEIXEU
CORREGUEM / CORREGUEU CORREM / CORREU
... ...
- Pretèrit perfecte d’indicatiu: totes les formes d’este temps (eix. contí) tenen major pes
entre els parlants del dialecte central respecte a les del pretèrit perfecte perifràstic (eix.
vaig contar). Abdós temps són correctes i normatius. En qualsevol cas, en un model de
llengua estàndart es preferixen les variants analítiques del pretèrit perfecte d’indicatiu respecte
de les sintètiques perifràstiques; no perque siguen predominants en este dialecte
sino perque conten en major tradició lliterària que les segones, les quals, segons els criteris
de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, (Vid. l’anex posterior a l’introducció)
són més pobres i senzilles ya que sempre que es conjuga apareix el verp en infinitiu.
25

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
- Present de subjuntiu: en algunes poblacions, principalment de l’Horta i de la Ribera (com
ara Alzira, Meliana o Ribarroja, entre unes atres), es confon entre alguns parlants l’us d’este
temps en el present d’indicatiu (fonamentalment en la primera i segona persona del plural).
Parlen en present, modo indicatiu, pero utilisen el subjuntiu. Esta confusió, per una
atra banda minoritària, s’ha de corregir en àmbits formals.
26
Dialectal Estàndart
DIGAM DIEM
CONCEBAM CONCEBEM
CONEGAU CONEIXEM
VEJAU VEEU
CONEGAM CONEIXEM
... ...
- Gerundi: igual com hem dit en el present d’indicatiu, en esta forma no personal (gerundi)
existix una tendència a la velarisació, potser més intensa en este dialecte que en el restant
del valencià. Estes variants velarisades no es consideren normatives.
Dialectal Estàndart
DUGUENT DUENT
VOLGUENT VOLENT
ESTAGUENT ESTANT
CONEGUENT CONEIXENT
... ...
- Característiques fonètiques: en certs infinitius tendix a afegir-se una –r no etimològica,
fenomen este que no es considera adequat en un registre formal o lliterari.
Dialectal Estàndart
VÓRER VORE
CÀURER CAURE
TRÀURER TRAURE
CONCLÒURER CLONCLOURE
CRÉURER CREURE
... ...
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
Particularitats verbals del valencià meridional
- Infinitiu: en determinades zones d’este dialecte, entre elles algunes poblacions de la Marina,
existix una variant per a certs infinitius acabats en –àixer o –éixer. Estes variants coloquials
no es consideren adequades en un registre formal o lliterari.
Dialectal Estàndart
NÀIXTRE NÀIXER
CONÉIXTRE CONÉIXER
MERÉIXTRE MERÉIXER
PARÉIXTRE PARÉIXER
... ...
- Característiques fonètiques: en un àmbit formal no és adequada la transformació del diftonc
ou en au, principalment en la tercera persona del singular d’alguns temps aixina com
en certs infinitius.
Dialectal Estàndart
PLAU PLOU
AUBRIR OBRIR
MAU MOU
CAU COU
... ...
Algunes poblacions compreses entre la Marina i l’Alacantí tendixen a perdre la –r final en
l’infinitiu, sobretot quan va seguit de pronom. Este fenomen coloquial mai no s’ha de traslladar
a l’escritura.
Dialectal Estàndart
DI-LI-HO DIR-LI-HO
FE-LI FER-LI
ANA-SE’N ANAR-SE’N
... ...
27

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
En algunes poblacions no es pronuncia la –r etimològica final. Ad açò se suma que, en
anar l’infinitiu seguit del pronom neutre –ho, est es convertix en –vo. Tampoc no s’han de
traslladar a l’escritura, igual com en l’anterior cas, estes formes coloquials.
28
Dialectal Estàndart
NETEJA-VO NETEJAR-HO
COMPRA-VO COMPRAR-HO
DI-VO DIR-HO
TENYI-VO TENYIR-HO
... ...
La pèrdua fonètica de la d intervocàlica de les paraules acabades en –ada, –ades és correcta
i característica del valencià general. Ara be, el valencià meridional ho estén al restant de
paraules, entre elles els verps. Este fenomen no es considera normatiu.
Dialectal Estàndart
ROAR RODAR
POER PODER
YOAR YODAR
MOERAR MODERAR
... ...
H – INDICACIONS PER A BUSCAR I CONSULTAR UN VERP CORRECTAMENT
La mecànica de consulta i utilisació d’esta obra resulta molt senzilla:
1 – En primer lloc heu d’acodir a l’índex de verps en llengua valenciana, que trobareu al final,
i localisar el verp que busqueu o que vos desperta dubtes; posem per cas que est és reduir.
2 – A la dreta de cada verp trobareu un número; este NO remet a la pàgina sino al número
de verp model que es flexiona igual com aquell que busquem. Continuant en l’eixemple,
si busquem el verp reduir, trobem que remet al verp model 34; en este cas es correspon
en el verp conduir.
3 – Com hem vist adés, els verps es dividixen en la raïl o el radical i l’acabament o la
desinència, ademés de la vocal temàtica. En l’eixemple que estem seguint hauríem de
substituir ‘condu-’ (de conduir) per ‘redu-’ (de reduir) i ya tenim el nostre verp flexionat.
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
4 – Molt més senzill encara serà si el verp que busqueu coincidix en un dels models. Per
eixemple, si busquem el verp eixir nos remet al model 52, que és ell mateix.
5 – En llengua valenciana les formes del pretèrit perfecte simple d’indicatiu són sinònimes
a les del pretèrit perfecte perifràstic (en tots els verps). No obstant, en la llengua
estàndart prevaldran les del pretèrit perfecte simple (eix. ixquí, proponguí, llegí, escopinyí,
etc.). Esta preferència es deu a que les formes del paradigma perifràstic són més
pobres i senzilles, puix sempre que es construïxen s’utilisa el verp anar com a auxiliar
més l’infinitiu del verp que es vol conjugar (eix. vaig eixir, vaig propondre, vaig llegir,
vaig escopinyar, etc.). Per açò, hem colocat el pretèrit perfecte perifràstic al marge, junt
al pretèrit perfecte simple; d’esta manera s’associa fàcilment que abdós són formes sinònimes
pero queda clar que les del paradigma simple són preferibles.
6 – És convenient que la primera vegada que prengau l’obra en les vostres mans, lliggau
en deteniment l’introducció per a comprendre o recordar els conceptes més importants
dels verps en llengua valenciana.
L’AUTOR.
29

ANEX

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
Criteris per a la flexió verbal en llengua valenciana, aprovats per la Secció de Llengua i
Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a l’us de l’idioma
valencià, a proposta de l’Acadèmic de Número i Director de dita Secció, Voro López i
Verdejo, en les sessions del 24 de giner, 28 de febrer, 28 de març i 23 de maig de l’any
2006.
32
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
CRITERIS APROVATS PER LA SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES
DE LA RACV PER A LA FLEXIÓ VERBAL EN LLENGUA VALENCIANA
Els verps apareixen per orde de preferència per a l’estàndart valencià.
PRETÈRIT PERFECTE SIMPLE D’INDICATIU
Pret. Perfecte Simple (1) Pret. Perfecte Perifràstic (2) Pret. Perfecte Perifràstic (3)
ALCÍ VAIG ALÇAR VAIG ALÇAR
ALÇARES VARES ALÇAR VAS ALÇAR
ALÇÀ VA ALÇAR VA ALÇAR
ALÇÀREM VÀREM ALÇAR VAM ALÇAR
ALÇÀREU VÀREU ALÇAR VAU ALÇAR
ALÇAREN VAREN ALÇAR VAN ALÇAR
(1) Pret. Perfecte Simple: esta flexió analítica és cronològicament la primera i clàssica.
Mostra una conjugació completa i pura sense recórrer a la perífrasis. Es manté viva en les
zones centrals del valencià i en les terres del Vinalopó 3 .
(2) Pret. Perfecte Perifràstic: esta flexió sintètica és cronològicament posterior a la simple.
És una forma molt més pobra i senzilla ya que el verp que es conjuga apareix sempre en
infinitiu. Esta forma està prou estesa per terres valencianes.
(3) Pret. Perfecte Perifràstic: esta flexió sintètica i sincopada té menys tradició 4
.
Les formes que s’adopten per a l’estàndart valencià són la 1 i 2, per este orde.
3. Sanchis Guarner, M. Gramàtica Valenciana. Ed. Torre. Palma de Mallorca 1950. Pàg. 34: “en
la llengua culta escrita es sol donar preferència al perfet simple”.
4. Renat i Ferris, G. La Conjugació dels Verbs en Valencià. Ed. Castellonenca de Cultura. Castelló
1933. Pàg. 12. Ya en 1933 Guillem Renat dia que:“Aquestes formes sincopades són poc usades. A
la Ciutat de València hom prefereix les formes correctes vàrem, vàreu, varen i vares”.
33

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
PRETÈRIT IMPERFECTE D’INDICATIU
Pret. Imperfecte (1) Pret. Imperfecte (2)
ALÇARA ALÇÀS
ALÇARES ALÇASSES
ALÇARA ALÇÀS
ALÇÀREM ALÇÀSSEM
ALÇÀREU ALÇÀSSEU
ALÇAREN ALÇASSEN
(1) Esta és una forma genuïna i, llevat d’una estreta franja septentrional, és l’única coneguda
i reconeguda pels valenciaparlants. Serà l’única utilisada en l’estàndart valencià,
considerant la (2) com a arcaica i molt dialectal en la llengua moderna.
PRESENT D’INDICATIU I SUBJUNTIU DELS VERPS INCOATIUS DE LA 3ª CONJUGACIÓ ( –IR)
Present d’indicatiu (1) Present d’indicatiu (2)
PATIXC PATESC
PATIXES PATEIXES
PATIX PATEIX
PATIM PATIM
PATIU PATIU
PATIXEN PATEIXEN
Present de subjuntiu (3) Present de subjuntiu (4)
PATIXCA PATESCA
PATIXQUES PATESQUES
PATIXCA PATESCA
PATIM PATIM
PATIU PATIU
PATIXQUEN PATESQUEN
(1) Esta flexió és hui l’única forma existent per al valencià. No es deu a cap de castellanisació,
és clàssica i serà l’única utilisada en l’estàndart valencià. La forma patixc respon a
la pronunciació valenciana 5 .
5. Algunes flexions valencianes donen la forma “patisc”, pero esta forma és inexistent en terres
valencianes, de fet M. Sanchis Guarner ni la nomena en la seua gramàtica adés citada.
34
(2) Esta flexió era utilisada pels clàssics en la llengua lliterària o antiga. Hui és una flexió
inexistent en la parla valenciana; resulta estranya i aliena als parlants i no s’utilisarà en
l’estàndart valencià.
(3) Les formes com ara patixca, patixques, patixca, patixquen són les pròpies de la fonètica
valenciana i són en conseqüència les pròpies de l´estàndart valencià.
(4) Vore (2).
IMPERATIUS EN –AM, –AU O –EM, –EU DELS VERPS DE LA 2ª I 3ª CONJUGACIÓ (–AR, –ER)
Imperatiu (1) Imperatiu (2)
REP (TU) REP
REBA (ELL/ELLA) REBA
REBAM (NOSATRES) REBEM
REBAU (VOSATRES) REBEU
REBEN (ELLS/ELLES) REBEN
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
(1) Estes formes en –am, –au, són clàssiques i prou generalisades en valencià. Són formes
clarament imperatives i tenen la ventaja de diferenciar el present d’indicatiu del present
de subjuntiu, que segons les formes (2) es confonen: rebem, rebeu poden ser tant present
d’indicatiu com present de subjuntiu. Les formes (1) seran les de l’estàndart valencià 6 .
PRETÈRIT IMPERFECTE D’INDICATIU DE VERPS COM: DIR, TRAURE, CAURE, VORE, FER, JAURE, RIURE
Pret. Imperfecte (1) Pret. Imperfecte (2)
RIA / DIA REYA / DEYA
RIES / DIES REYES / DEYES
RIA / DIA REYA / DEYA
RÍEM / DÍEM RÉYEM / DÉYEM
RÍEU / DÍEU RÉYEU / DÉYEU
RIEN / DIEN REYEN / DEYEN
(1) Estes formes són generals per al valencià i no són formes castellanisades, seran les pròpies
de l’estàndart valencià.
6. Sanchis Guarner, M. Gramàtica Valenciana. Ed. Torre. Palma de Mallorca, 1950. Pàg 34: “També
són admissibles les formes –am, –au, les quals predominen en els textos clàssics: «No tingau tal
error» Tirant c. 145. «Vós no sirvau, siau servida» Spill 6002. «Vos suplic que consentau sens nengun
dubte» Vita Chr. C. 32”.
35

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
Els verps: caure, traure, jaure i vore, tenen per distintes comarques valencianes tres formes
(traure: trea, traïa, treya; vore: vea, veïa, veya, etc.). La 1ª i la 2ª són les formes més
vives i recomanables (trea i traïa). La 3ª (treya) és la forma antiga per al valencià i hui
viva només en algunes localitats.
La segona forma és molt utilisada: yo veïa, yo traïa, yo caïa, yo jaïa, i pot conviure en la
primera: yo vea, yo trea, yo quea, yo gea.
Acceptant les segones formes propostes, estos verps deixen de ser excepcions i seguixen la
conjugació normal d’este temps com ara: cloïa, cabia, batia, confonia, cosia, coïa, creïa...
(2) Esta flexió només existix en alguna zona valenciana per a quatre verps com: caure,
traure, jaure i vore, pero no és d’us general. Per ad estos verps pot acceptar-se, com a
segona opció, la flexió (2) i per als atres la (1).
PRESENT D’INDICATIU I SUBJUNTIU SENSE INCREMENT DE VERPS COM: LLEGIR, VESTIR, AFEGIR,
ENGOLIR, TEIXIR, MENTIR... (SÓN PURS, NO INCOATIUS)
Present d’indicatiu (1) Present de subjuntiu (2)
LLIGC LLIGGA
LLIGES LLIGGUES
LLIG LLIGGA
LLEGIM LLIGGAM
LLEGIU LLIGGAU
LLIGEN LLIGGUEN
(1), (2) La forma sense increment incoatiu és l’única forma pròpia del valencià, a on estos
verps són purs. No s’han d’utilisar formes en increment en l’estàndart valencià 7 . Les formes
en increment incoatiu no existixen en valencià i solen escoltar-se en terres valencianes
en boca de castellaparlants que s’incorporen a l’idioma i les creuen incoatives quan en realitat
no ho són.
Les formes que reproduïm són les valencianes generals i conviuen en unes atres més vulgars
com: llixca, llixques, etc. que no cal acceptar.
7. S’hauria de tindre en conte que Enric Valor en la seua Flexió Verbal dona formes en increment
incoatiu, pero les dona en segon lloc. Valor, E. La Flexió Verbal. Ed. 3 i 4. Valéncia 1990.
36
INFINITIUS
Per ser les formes actuals valencianes s’ha d’utilisar la forma (1) dels següents infinitius:
Infinitiu (1) Infinitiu (2)
SER ÉSSER
TINDRE TENIR
VINDRE VENIR
VALDRE VALER
VORE VEURE
UNFLAR INFLAR
CABRE CABER
DEFENDRE DEFENSAR
La forma (2) sol ser arcaica i en algun cas hui dialectal en la llengua valenciana.
ASPECTES PUNTUALS DE LA FLEXIÓ
Dir
La 2ª persona del singular de l’imperatiu del verp dir coneix en valencià dos formes: dis i
digues, i abdós són aptes en un estàndart valencià.
Voler
La 1ª persona del present d’indicatiu pot ser vullc o vull.
Present de subjuntiu (1) Present de subjuntiu (2)
VULLGA VULLA
VULLGUES VULLES
VULLGA VULLA
VULLGAM VULLAM
VULLGAU VULLAU
VULLGUEN VULLEN
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
(1) Esta flexió és la valenciana actual. Estes formes són les pròpies de l’estàndart valencià.
(2) Estes formes són les de la llengua clàssica o antiga, hui completament desaparegudes
en terres valencianes.
37

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
38
Imperatiu (1)
VOL / VULLGUES
VULLGA
VULLGAM
VULLGAU
VULLGUEN
(1) Estes formes són les valencianes actuals i generals i són les estàndarts.
Ser
La 3ª persona del singular del present d’indicatiu:
ERES (1) EST (2)
(1) Esta forma, possiblement presa del castellà “eres” o creada per analogia en formes
com, era, eres, érem, éreu, eren, és l’única existent per al valencià actual.
(2) La forma est és la clàssica i hui arcaica.
S’utilisarà en l’estàndart la forma eres pel seu us exclusiu en terres valencianes. La forma
clàssica valenciana est es pot utilisar excepcionalment en llenguage poètic
La 3ª persona del singular del pretèrit perfecte simple:
FON (1) FUI (2)
(1) La forma valenciana clàssica i viva és fon. (2) Es tracta de la forma antiga de la 1ª persona
i és un arcaisme inexistent a hores d’ara. S’accepta fon per a la 1ª i 3ª persona del singular
i s’elimina fui per a la 1ª del singular.
Morir
La 1ª persona del singular del present d’indicatiu:
MUIC (1) MORC (2)
(1) La forma valenciana més general és muic, i la forma morc és molt dialectal. La forma
estàndart és muic. La forma muir que algun gramàtic dona per al valencià és inexistent en
terres valencianes.
Present de subjuntiu (1)
MUIGA
MUIGUES
MUIGA
MUIGAM / MORIM
MUIGAU / MORIU
MUIGUEN
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
(1) Esta és una de les flexions més utilisades pel valencià i ha de ser l’estàndart, si be n’hi
ha unes atres.
Les formes morim, moriu, de la 1ª i 2ª persona del plural, són també pròpies del valencià.
Imperatiu (1) Imperatiu (2)
MOR MUIR
MUIGA MUIRA
MUIGAM / MORIM MORIM
MUIGAU / MORIU MORIU
MUIGUEN MUIREN
(1) Esta flexió és la valenciana més general i és l’estàndart.
(2) La 1ª, 2ª i 5ª forma són pròpies de la llengua antiga i no estan vives en cap de lloc.
Dur
Present d’indicatiu (1) Present d’indicatiu (2)
DUS DUUS
DU DUU
Imperatiu (3) Imperatiu (4)
DUS (TU) DU (TU)
Les úniques formes vives hui en llengua valenciana són la (1) i la (3). Es prescindix de les
formes arcaiques (2) i (4).
39

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
Haver
40
Present d’indicatiu (1)
HE
HAS
HA
HEM / HAVEM
HEU / HAVEU
HAN
(1) Les formes de la 1ª i 2ª persona del plural havem, haveu, són acceptables per etimològiques
i clàssiques, si be hem, heu, són més generals i recomanables. Hi ha una tendència
vulgar que substituïx la 1ª persona del singular he, la 1ª del plural hem i la 2ª del plural
heu, per ha, ham, hau, respectivament; açò és una pronunciació coloquial que no ha de
passar a la llengua escrita.
Omplir
Hi ha una certa tendència entre els nous parlants que s’incorporen a la llengua a utilisar en
lloc del verp omplir, el verp inexistent en valencià “plenar”, segurament per influència del
castellà “llenar” i de l’adjectiu ple, plena, plens, plenes.
Hem de recordar que el participi de omplir és omplit, omplida, omplits, omplides, pero es
substituïx per l’adjectiu ple, plena, plens, plenes, segons l’us general en tot el territori
valencià.
Perdre i la velarisació
Present d’indicatiu (1) Present d’indicatiu (2)
PERC PERT
(1) La –d– del radical verbal ha segut canviada en tot el valencià per la –c morfemàtica i
característica en valencià de la 1ª persona del singular del present d’indicatiu.
(2) Forma etimològica hui inexistent i que ha donat pas a la forma perc, evitant la confusió
que es donava entre la 1ª i la 3ª persona del singular: yo pert, ell pert, per lo qual s’ha d’usar
esta forma (1).
No són acceptables les formes velarisades de la 1ª i 2ª persona del plural: perguem, pergueu,
per les correctes perdem, perdeu.
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
Pret. Perfecte d’indicatiu (1) Pret. Perfecte d’indicatiu (2)
PERGUÍ PERDÍ
PERGUERES PERDERES
PERGUÉ PERDÉ
PERGUÉREM PERDÉREM
PERGUÉREU PERDÉREU
PERGUEREN PERDEREN
Present de Subjuntiu (1) Present de Subjuntiu (2)
PERGA PERDA
PERGUES PERDES
PERGA PERDA
PERGAM PERDAM
PERGAU PERDAU
PERGUEN PERDEN
Pret. Imperfecte de subjuntiu (1) Pret. Imperfecte de subjuntiu (2)
PERGUERA PERDERA
PERGUERES PERDERES
PERGUERA PERDERA
PERGUÉREM PERDÉREM
PERGUÉREU PERDÉREU
PERGUEREN PERDEREN
Imperatiu (1) Imperatiu (2)
PERGAM PERDAM
PERGAU PERDAU
(1) Estes formes velarisades són el resultat de l’influència eixercida per la 1ª persona del
singular del present d’indicatiu yo perc en la formació dels atres temps de la flexió. Els
temps afectats per esta velarisació són el present d’indicatiu, perfecte d’indicatiu, present
de subjuntiu, imperfecte de subjuntiu i imperatiu. En el cas del verp perdre són acceptables
totes les formes velarisades per haver-se generalisat, continuant com a segona opció les no
velarisades, encara que estes últimes tinguen tradició clàssica.
No obstant, la velarisació no afecta per igual a tots els verps; per eixemple, en el verp
morir, que hem vist adés, la velarisació afecta a la 1ª persona del present d’indicatiu yo
muic i al present de subjuntiu yo muiga... pero en l’imperatiu i en el perfecte de subjuntiu
coexistixen les formes no velarisades en les velarisades, que encara no han fet desaparéi-
41

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
xer a les primeres: morim / muigam, moriu / muigau per a l’imperatiu, i morí, morires,
morí, morírem, moríreu, moriren / muiguí, muigueres, muigué, muiguérem, muiguéreu,
muigueren, en el perfecte d’indicatiu. En este cas són preferibles les no velarisades.
En el verp vendre la velarisació no s’ha consagrat tampoc al cent per cent ni ha fet desaparéixer
les formes no velarisades. En este cas no són acceptables les formes velarisades de
la 1ª i 2ª persona del plural del present d’indicatiu venguem, vengueu, l’única forma acceptable
en l’estàndart és venem, veneu.
Per contra, en el present de subjuntiu les formes velarisades han fet desaparéixer a les no
velarisades: venga, vengues, venga, vengam, vengau, venguen, formes estàndarts i no les
hui inexistents: vena, venes, vena.
Coexistixen les formes velarisades i no velarisades en l’imperfecte de subjuntiu i perfecte
d’indicatiu: venera, veneres, venera, venérem, venéreu, veneren, front a venguera, vengueres,
venguera, venguérem, venguéreu, vengueren, i vení, veneres, vené, venérem, venéreu,
veneren, front a venguí, vengueres, vengué, venguérem, venguéreu, vengueren. En estos
casos són preferibles les formes pures o no velarisades venera... i vení...
En el cas de la velarisació, el criteri general a seguir és utilisar les formes velarisades quan
estes han fet desaparéixer a les no velarisades i en els casos en que coexistixen les dos formes,
utilisar preferiblement la no velarisada en l’estàndart valencià.
El gerundi i la velarisació
La velarisació, per analogia en el radical de la primera persona del singular del present
d’indicatiu, ha afectat a la majoria dels gerundis. Esta velarisació no és acceptable en un
estàndart valencià puix les formes pures estan vives i molt esteses.
La formació del gerundi es farà seguint la regla general d’afegir la terminació –ant al radical
dels verps del primer grup acabats en –ar; –ent als verps del segon grup acabats en –er
/ –re / –r; i –int als del tercer grup acabats en –ir:
42
Estàndart Dialectal
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
ESTANT ESTIGUENT O ESTAGUENT
CAENT CAIGUENT
PODENT POGUENT
VALENT VALGUENT
CORRENT CORREGUENT
RIENT RIGUENT
HAVENT HAGUENT
SENT SIGUENT
CREENT CREGUENT
TENINT TINGUENT
TRAENT TRAGUENT
VENINT VINGUENT
VEENT VEGUENT O VEGENT
DIENT DIGUENT
COLLINT CULLGUENT
COSINT CUSGUENT O CUSQUENT
DORMINT DORGUENT
EIXINT IXQUENT
LLEGINT LLIGGUENT
MORINT MUIGUENT
OBRINT OBRIGUENT
OMPLINT OMPLIGUENT
RENYINT RINYGUENT
DUENT DUGUENT
43

LLISTAT DE VERPS

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
46
1 Absoldre 50
2 Acodir 52
3 Adequar 54
4 Afegir 56
5 Afonar 58
6 Agarrar 60
7 Agrair 62
8 Agranar 64
9 Ajopir 66
10 Alçar 68
11 Alluntar 70
12 Anar 72
13 Aplegar 74
14 Argüir 76
15 Arredonir 78
16 Assessorar 80
17 Atendre 82
18 Baixar 84
19 Beure 86
20 Bollir 88
21 Brunyir 90
22 Cabre 92
23 Caldre 94
24 Caure 96
25 Cerndre 98
26 Charrar 100
27 Chuplar 102
28 Cloixir 104
29 Collir 106
30 Combatre 108
31 Compondre 110
32 Concebre 112
33 Concloure 114
34 Conduir 116
35 Conéixer 118
36 Corregir 120
37 Córrer 122
38 Cosir 124
39 Còure 126
40 Creure 128
41 Defendre 130
42 Desaiguar 132
43 Desenrollar 134
44 Difondre 136
45 Dir 138
46 Distinguir 140
47 Doldre 142
48 Donar 144
49 Dormir 146
50 Dur 148
51 Eixercir 150
52 Eixir 152
53 Encendre 154
54 Enfollir 156
55 Engolir 158
56 Engroguir 160
57 Engrunsar 162
58 Ensomiar 164
59 Escopir 166
60 Escriure 168
61 Espentar 170
62 Estar 172
63 Esvarar 174
64 Expondre 176
65 Fendre 178
66 Fényer 180
67 Fer 182
68 Fregir 184
69 Fruir 186
70 Fugir 188
71 Gemecar 190
72 Gojar 192
73 Grunyir 194
74 Haver 196
75 Iniciar 198
76 Interrompre 200
77 Jaure 202
78 Junyir 204
79 Liquar 206
80 Llegir 208
81 Llegislar 210
82 Lluir 212
83 Maular 214
84 Mentir 216
85 Meréixer 218
86 Moldre 220
87 Montar 222
88 Monyir 224
89 Morir 226
90 Moure 228
91 Nàixer 230
92 Nugar 232
93 Obeir 234
94 Obrir 236
95 Ofendre 238
96 Ometre 240
97 Omplir 242
98 Oure 244
99 Paréixer 246
100 Passar 248
101 Percebre 250
102 Perdre 252
103 Pessigar 254
104 Poder 256
105 Pondre 258
106 Posar 260
107 Prear 262
108 Prémer 264
109 Promiscuar 266
110 Pudir 268
111 Raure 270
112 Rebre 272
113 Regir 274
114 Renyir 276
115 Retre 278
116 Riure 280
117 Rostir 282
118 Rugir 284
119 Saber 286
120 Sentir 288
121 Ser 290
122 Sobreeixir 292
123 Suar 294
124 Teixir 296
125 Témer 298
126 Tenyir 300
127 Tindre 302
128 Tòrcer 304
129 Tossir 306
130 Traçar 308
131 Traure 310
132 Unflar 312
133 Utilisar 314
134 Valdre 316
135 Véncer 318
136 Vestir 320
137 Vindre 322
138 Viure 324
139 Voler 326
140 Vore 328
47

VERPS FLEXIONATS

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
1- Absoldre 1- Absoldre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
50
absolc
absols
absol
absolem
absoleu
absolen
INDICATIU
Present Passat pròxim
he absolt
has absolt
ha absolt
hem absolt
heu absolt
han absolt
Pretèrit imperfecte 8 Pret. plusquamperfecte
absolia
absolies
absolia
absolíem
absolíeu
absolien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
absolguí
absolgueres
absolgué
absolguérem
absolguéreu
absolgueren
Futur imperfecte Futur perfecte
absoldré
absoldràs
absoldrà
absoldrem
absoldreu
absoldran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
absoldria
absoldries
absoldria
absoldríem
absoldríeu
absoldrien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
havia absolt
havies absolt
havia absolt
havíem absolt
havíeu absolt
havien absolt
haguí absolt
hagueres absolt
hagué absolt
haguérem absolt
haguéreu absolt
hagueren absolt
hauré absolt
hauràs absolt
haurà absolt
haurem absolt
haureu absolt
hauran absolt
hauria absolt
hauries absolt
hauria absolt
hauríem absolt
hauríeu absolt
haurien absolt
Notes
8. Les variants 1 absolvia, 2 absolvies,
3 absolvia, 4 absolvíem,
5 absolvíeu 6 absolvien, són castellanismes.
El mateix cas es produïx
en verps com resoldre, desenvoldre
o dissoldre. En cap de cas s’admet
la v entre el radical i la desinència;
resolia, desenvolia o dissolia i no
*resolvia, *desenvolvia o *dissolvia.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig absoldre
vares absoldre
va absoldre
vàrem absoldre
vàreu absoldre
varen absoldre
Notes
9. La variant absolguent no és adequada
en un registre formal o lliterari,
encara que estiga ben viva.
10. El verp oldre fa el participi
regular olgut, olguda, olguts, olgudes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
absolga
absolgues
absolga
absolgam
absolgau
absolguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
absolguera
absolgueres
absolguera
absolguérem
absolguéreu
absolgueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
absoldre
Compost
haver absolt
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
absolt
Plural masculí
absolts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 10
Pretèrit perfecte
haja absolt
hages absolt
haja absolt
hajam absolt
hajau absolt
hagen absolt
haguera absolt
hagueres absolt
haguera absolt
haguérem absolt
haguéreu absolt
hagueren absolt
absol
absolga
absolgam
absolgau
absolguen
Simple
absolent 9
Compost
havent absolt
Singular femení
absolta
Plural femení
absoltes
51

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
2- Acodir 2- Acodir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
52
acodixc
acodixes
acodix
acodim
acodiu
acodixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
acodia
acodies
acodia
acodíem
acodíeu
acodien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
acodí
acodires
acodí
acodírem
acodíreu
acodiren
Futur imperfecte Futur perfecte
acodiré
acodiràs
acodirà
acodirem
acodireu
acodiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
acodiria
acodiries
acodiria
acodiríem
acodiríeu
acodirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he acodit
has acodit
ha acodit
hem acodit
heu acodit
han acodit
havia acodit
havies acodit
havia acodit
havíem acodit
havíeu acodit
havien acodit
haguí acodit
hagueres acodit
hagué acodit
haguérem acodit
haguéreu acodit
hagueren acodit
hauré acodit
hauràs acodit
haurà acodit
haurem acodit
haureu acodit
hauran acodit
hauria acodit
hauries acodit
hauria acodit
hauríem acodit
hauríeu acodit
haurien acodit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig acodir
vares acodir
va acodir
vàrem acodir
vàreu acodir
varen acodir
Notes
11. Hi ha alguns verps que flexionen
tots els temps segons el model
de acodir pero canvien el participi.
És el cas, entre uns atres, de cobrir:
cobert, coberta, coberts, cobertes o
imprimir, que presenta dos
variants: imprés, impresa, impresos,
impreses (com a primera
opció) i imprimit, imprimida, imprimits,
imprimides (com a segona).
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
acodixca
acodixques
acodixca
acodim
acodiu
acodixquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
acodira
acodires
acodira
acodírem
acodíreu
acodiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
acodir
Compost
haver acodit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
acodit
Plural masculí
acodits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 11
Pretèrit perfecte
haja acodit
hages acodit
haja acodit
hajam acodit
hajau acodit
hagen acodit
haguera acodit
hagueres acodit
haguera acodit
haguérem acodit
haguéreu acodit
hagueren acodit
acodix
acodixca
acodim
acodiu
acodixquen
Simple
acodint
Compost
havent acodit
Singular femení
acodida
Plural femení
acodides
53

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
3- Adequar 12 3- Adequar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
54
adeqüe
adeqües
adequa
adeqüem
adeqüeu
adeqüen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
adequava
adequaves
adequava
adequàvem
adequàveu
adequaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
adeqüí
adequares
adequà
adequàrem
adequàreu
adequaren
Futur imperfecte Futur perfecte
adequaré
adequaràs
adequarà
adequarem
adequareu
adequaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
adequaria
adequaries
adequaria
adequaríem
adequaríeu
adequarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he adequat
has adequat
ha adequat
hem adequat
heu adequat
han adequat
havia adequat
havies adequat
havia adequat
havíem adequat
havíeu adequat
havien adequat
haguí adequat
hagueres adequat
hagué adequat
haguérem adequat
haguéreu adequat
hagueren adequat
hauré adequat
hauràs adequat
haurà adequat
haurem adequat
haureu adequat
hauran adequat
hauria adequat
hauries adequat
hauria adequat
hauríem adequat
hauríeu adequat
haurien adequat
Notes
12. Els verps que acaben en -quar
no duran diéresis més que en les
persones d’aquells temps que canvien
la a de la desinència per e. És
el cas del present d’indicatiu
(1 adeqüe, 2 adeqües, 4 adeqüem,
etc.) i de subjuntiu (1 adeqüe,
2 adeqües, etc.) aixina com de l’imperatiu
(3 adeqüe, 4 adeqüem, etc.).
La u que seguix a la q (qu) només
pot dur diéresis quan després hi ha
una i o una e, per a diferenciar el sò
que de qüe o qui de qüi. Mai no
posarem diéresis si després van una a
(com en el cas de adequar) o una o.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig adequar
vares adequar
va adequar
vàrem adequar
vàreu adequar
varen adequar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
adeqüe
adeqües
adeqüe
adeqüem
adeqüeu
adeqüen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
adequara
adequares
adequara
adequàrem
adequàreu
adequaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
adequar
Compost
haver adequat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
adequat
Plural masculí
adequats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja adequat
hages adequat
haja adequat
hajam adequat
hajau adequat
hagen adequat
haguera adequat
hagueres adequat
haguera adequat
haguérem adequat
haguéreu adequat
hagueren adequat
adequa
adeqüe
adeqüem
adeqüeu
adeqüen
Simple
adequant
Compost
havent adequat
Singular femení
adequada
Plural femení
adequades
55

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
4- Afegir 13 4- Afegir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
56
afigc
afiges
afig
afegim
afegiu
afigen
Present 14 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
afegia
afegies
afegia
afegíem
afegíeu
afegien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
afegí
afegires
afegí
afegírem
afegíreu
afegiren
Futur imperfecte Futur perfecte
afegiré
afegiràs
afegirà
afegirem
afegireu
afegiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
afegiria
afegiries
afegiria
afegiríem
afegiríeu
afegirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he afegit
has afegit
ha afegit
hem afegit
heu afegit
han afegit
havia afegit
havies afegit
havia afegit
havíem afegit
havíeu afegit
havien afegit
haguí afegit
hagueres afegit
hagué afegit
haguérem afegit
haguéreu afegit
hagueren afegit
hauré afegit
hauràs afegit
haurà afegit
haurem afegit
haureu afegit
hauran afegit
hauria afegit
hauries afegit
hauria afegit
hauríem afegit
hauríeu afegit
haurien afegit
Notes
13. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com afegixc, afegixen,
afegixca, etc. que no són
adequades en un registre formal o
lliterari.
14. Les formes 4 afigim, 5 afigiu
són coloquials i no es consideren
adequades en un registre formal.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig afegir
vares afegir
va afegir
vàrem afegir
vàreu afegir
varen afegir
Notes
15. La variant afigit no es considera
normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
afigga
afiggues
afigga
afiggam / afegim
afiggau / afegiu
afigguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
afegira
afegires
afegira
afegírem
afegíreu
afegiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
afegir
Compost
haver afegit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
afegit 15
Plural masculí
afegits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja afegit
hages afegit
haja afegit
hajam afegit
hajau afegit
hagen afegit
haguera afegit
hagueres afegit
haguera afegit
haguérem afegit
haguéreu afegit
hagueren afegit
afig
afigga
afiggam / afegim
afiggau / afegiu
afigguen
Simple
afegint
Compost
havent afegit
Singular femení
afegida
Plural femení
afegides
57

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
5- Afonar 5- Afonar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
58
afone
afones
afona
afonem
afoneu
afonen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
afonava
afonaves
afonava
afonàvem
afonàveu
afonaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
afoní
afonares
afonà
afonàrem
afonàreu
afonaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
afonaré
afonaràs
afonarà
afonarem
afonareu
afonaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
afonaria
afonaries
afonaria
afonaríem
afonaríeu
afonarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he afonat
has afonat
ha afonat
hem afonat
heu afonat
han afonat
havia afonat
havies afonat
havia afonat
havíem afonat
havíeu afonat
havien afonat
haguí afonat
hagueres afonat
hagué afonat
haguérem afonat
haguéreu afonat
hagueren afonat
hauré afonat
hauràs afonat
haurà afonat
haurem afonat
haureu afonat
hauran afonat
hauria afonat
hauries afonat
hauria afonat
hauríem afonat
hauríeu afonat
haurien afonat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig afonar
vares afonar
va afonar
vàrem afonar
vàreu afonar
varen afonar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
afone
afones
afone
afonem
afoneu
afonen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
afonara
afonares
afonara
afonàrem
afonàreu
afonaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
afonar
Compost
haver afonat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
afonat
Plural masculí
afonats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja afonat
hages afonat
haja afonat
hajam afonat
hajau afonat
hagen afonat
haguera afonat
hagueres afonat
haguera afonat
haguérem afonat
haguéreu afonat
hagueren afonat
afona
afone
afonem
afoneu
afonen
Simple
afonant
Compost
havent afonat
Singular femení
afonada
Plural femení
afonades
59

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
6- Agarrar 6- Agarrar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
60
agarre
agarres
agarra
agarrem
agarreu
agarren
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
agarrava
agarraves
agarrava
agarràvem
agarràveu
agarraven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
agarrí
agarrares
agarrà
agarràrem
agarràreu
agarraren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
agarraré
agarraràs
agarrarà
agarrarem
agarrareu
agarraran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
agarraria
agarraries
agarraria
agarraríem
agarraríeu
agarrarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he agarrat
has agarrat
ha agarrat
hem agarrat
heu agarrat
han agarrat
havia agarrat
havies agarrat
havia agarrat
havíem agarrat
havíeu agarrat
havien agarrat
haguí agarrat
hagueres agarrat
hagué agarrat
haguérem agarrat
haguéreu agarrat
hagueren agarrat
hauré agarrat
hauràs agarrat
haurà agarrat
haurem agarrat
haureu agarrat
hauran agarrat
hauria agarrat
hauries agarrat
hauria agarrat
hauríem agarrat
hauríeu agarrat
haurien agarrat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig agarrar
vares agarrar
va agarrar
vàrem agarrar
vàreu agarrar
varen agarrar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
agarre
agarres
agarre
agarrem
agarreu
agarren
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
agarrara
agarrares
agarrara
agarràrem
agarràreu
agarraren
INFINITIU GERUNDI
Simple
agarrar
Compost
haver agarrat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
agarrat
Plural masculí
agarrats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja agarrat
hages agarrat
haja agarrat
hajam agarrat
hajau agarrat
hagen agarrat
haguera agarrat
hagueres agarrat
haguera agarrat
haguérem agarrat
haguéreu agarrat
hagueren agarrat
agarra
agarre
agarrem
agarreu
agarren
Simple
agarrant
Compost
havent agarrat
Singular femení
agarrada
Plural femení
agarrades
61

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
7- Agrair 16 7- Agrair
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
62
agraïxc
agraïxes
agraïx
agraïm
agraïu
agraïxen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
agraïa
agraïes
agraïa
agraíem
agraíeu
agraïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
agraí
agraïres
agraí
agraírem
agraíreu
agraïren
Futur imperfecte Futur perfecte
agrairé
agrairàs
agrairà
agrairem
agraireu
agrairan
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
agrairia
agrairies
agrairia
agrairíem
agrairíeu
agrairien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he agraït
has agraït
ha agraït
hem agraït
heu agraït
han agraït
havia agraït
havies agraït
havia agraït
havíem agraït
havíeu agraït
havien agraït
haguí agraït
hagueres agraït
hagué agraït
haguérem agraït
haguéreu agraït
hagueren agraït
hauré agraït
hauràs agraït
haurà agraït
haurem agraït
haureu agraït
hauran agraït
hauria agraït
hauries agraït
hauria agraït
hauríem agraït
hauríeu agraït
haurien agraït
Notes
16. Segons les regles d’us de la diéresis
esta no s’admet en infinitiu, gerundi,
futur imperfecte i Futur hipotètic.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig agrair
vares agrair
va agrair
vàrem agrair
vàreu agrair
varen agrair
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
agraïxca
agraïxques
agraïxca
agraïm
agraïu
agraïxquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
agraïra
agraïres
agraïra
agraírem
agraíreu
agraïren
INFINITIU GERUNDI
Simple
agrair
Compost
haver agraït
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
agraït
Plural masculí
agraïts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja agraït
hages agraït
haja agraït
hajam agraït
hajau agraït
hagen agraït
haguera agraït
hagueres agraït
haguera agraït
haguérem agraït
haguéreu agraït
hagueren agraït
agraïx
agraïxca
agraïm
agraïu
agraïxquen
Simple
agraint
Compost
havent agraït
Singular femení
agraïda
Plural femení
agraïdes
63

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
8- Agranar 8- Agranar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
64
agrane
agranes
agrana
agranem
agraneu
agranen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
agranava
agranaves
agranava
agranàvem
agranàveu
agranaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
agraní
agranares
agranà
agranàrem
agranàreu
agranaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
agranaré
agranaràs
agranarà
agranarem
agranareu
agranaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
agranaria
agranaries
agranaria
agranaríem
agranaríeu
agranarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he agranat
has agranat
ha agranat
hem agranat
heu agranat
han agranat
havia agranat
havies agranat
havia agranat
havíem agranat
havíeu agranat
havien agranat
haguí agranat
hagueres agranat
hagué agranat
haguérem agranat
haguéreu agranat
hagueren agranat
hauré agranat
hauràs agranat
haurà agranat
haurem agranat
haureu agranat
hauran agranat
hauria agranat
hauries agranat
hauria agranat
hauríem agranat
hauríeu agranat
haurien agranat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig agranar
vares agranar
va agranar
vàrem agranar
vàreu agranar
varen agranar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
agrane
agranes
agrane
agranem
agraneu
agranen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
agranara
agranares
agranara
agranàrem
agranàreu
agranaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
agranar
Compost
haver agranat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
agranat
Plural masculí
agranats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja agranat
hages agranat
haja agranat
hajam agranat
hajau agranat
hagen agranat
haguera agranat
hagueres agranat
haguera agranat
haguérem agranat
haguéreu agranat
hagueren agranat
agrana
agrane
agranem
agraneu
agranen
Simple
agranant
Compost
havent agranat
Singular femení
agranada
Plural femení
agranades
65

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
9- Ajopir 17 9- Ajopir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
66
ajup
ajups
ajup
ajopim
ajopiu
ajupen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ajopia
ajopies
ajopia
ajopíem
ajopíeu
ajopien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
ajopí
ajopires
ajopí
ajopírem
ajopíreu
ajopiren
Futur imperfecte Futur perfecte
ajopiré
ajopiràs
ajopirà
ajopirem
ajopireu
ajopiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
ajopiria
ajopiries
ajopiria
ajopiríem
ajopiríeu
ajopirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he ajopit
has ajopit
ha ajopit
hem ajopit
heu ajopit
han ajopit
havia ajopit
havies ajopit
havia ajopit
havíem ajopit
havíeu ajopit
havien ajopit
haguí ajopit
hagueres ajopit
hagué ajopit
haguérem ajopit
haguéreu ajopit
hagueren ajopit
hauré ajopit
hauràs ajopit
haurà ajopit
haurem ajopit
haureu ajopit
hauran ajopit
hauria ajopit
hauries ajopit
hauria ajopit
hauríem ajopit
hauríeu ajopit
haurien ajopit
Notes
17. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com ajupixc, ajupixen,
ajupixca, etc. que no són
adequades en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig ajopir
vares ajopir
va ajopir
vàrem ajopir
vàreu ajopir
varen ajopir
Notes
18. La variant ajupir no es considera
normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
ajupa
ajupes
ajupa
ajupam / ajopim
ajupau / ajopiu
ajupen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ajopira
ajopires
ajopira
ajopírem
ajopíreu
ajopiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
ajopir 18
Compost
haver ajopit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
ajopit
Plural masculí
ajopits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja ajopit
hages ajopit
haja ajopit
hajam ajopit
hajau ajopit
hagen ajopit
haguera ajopit
hagueres ajopit
haguera ajopit
haguérem ajopit
haguéreu ajopit
hagueren ajopit
ajup
ajupa
ajupam / ajopim
ajupau / ajopiu
ajupen
Simple
ajopint
Compost
havent ajopit
Singular femení
ajopida
Plural femení
ajopides
67

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
10- Alçar 19 10- Alçar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
68
alce
alces
alça
alcem
alceu
alcen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
alçava
alçaves
alçava
alçàvem
alçàveu
alçaven
INDICATIU
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
alcí
alçares
alçà
alçàrem
alçàreu
alçaren
Futur imperfecte Futur perfecte
alçaré
alçaràs
alçarà
alçarem
alçareu
alçaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
alçaria
alçaries
alçaria
alçaríem
alçaríeu
alçarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he alçat
has alçat
ha alçat
hem alçat
heu alçat
han alçat
havia alçat
havies alçat
havia alçat
havíem alçat
havíeu alçat
havien alçat
haguí alçat
hagueres alçat
hagué alçat
haguérem alçat
haguéreu alçat
hagueren alçat
hauré alçat
hauràs alçat
haurà alçat
haurem alçat
haureu alçat
hauran alçat
hauria alçat
hauries alçat
hauria alçat
hauríem alçat
hauríeu alçat
haurien alçat
Notes
19. Els verps acabats en -çar transformen
la ç del radical per c en les
persones que canvien la a de la
desinència per una e o una i. Ocorre
en el present d’indicatiu (1 alce,
2 alces, etc.) i de subjuntiu (1 alce,
2 alces, 3 alce, etc.), aixina com en
l’imperatiu (3 alce, 4 alcem, etc.) i
en la primera persona del pretèrit
perfecte d’indicatiu(1 alcí).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig alçar
vares alçar
va alçar
vàrem alçar
vàreu alçar
varen alçar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
alce
alces
alce
alcem
alceu
alcen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
alçara
alçares
alçara
alçàrem
alçàreu
alçaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
alçar
Compost
haver alçat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
alçat
Plural masculí
alçats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja alçat
hages alçat
haja alçat
hajam alçat
hajau alçat
hagen alçat
haguera alçat
hagueres alçat
haguera alçat
haguérem alçat
haguéreu alçat
hagueren alçat
alça
alce
alcem
alceu
alcen
Simple
alçant
Compost
havent alçat
Singular femení
alçada
Plural femení
alçades
69

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
11- Alluntar 11- Alluntar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
70
allunte
alluntes
allunta
alluntem
allunteu
allunten
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
alluntava
alluntaves
alluntava
alluntàvem
alluntàveu
alluntaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
alluntí
alluntares
alluntà
alluntàrem
alluntàreu
alluntaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
alluntaré
alluntaràs
alluntarà
alluntarem
alluntareu
alluntaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
alluntaria
alluntaries
alluntaria
alluntaríem
alluntaríeu
alluntarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he alluntat
has alluntat
ha alluntat
hem alluntat
heu alluntat
han alluntat
havia alluntat
havies alluntat
havia alluntat
havíem alluntat
havíeu alluntat
havien alluntat
haguí alluntat
hagueres alluntat
hagué alluntat
haguérem alluntat
haguéreu alluntat
hagueren alluntat
hauré alluntat
hauràs alluntat
haurà alluntat
haurem alluntat
haureu alluntat
hauran alluntat
hauria alluntat
hauries alluntat
hauria alluntat
hauríem alluntat
hauríeu alluntat
haurien alluntat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig alluntar
vares alluntar
va alluntar
vàrem alluntar
vàreu alluntar
varen alluntar
Notes
20. La variant allunyar és hui un
arcaisme.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
allunte
alluntes
allunte
alluntem
allunteu
allunten
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
alluntara
alluntares
alluntara
alluntàrem
alluntàreu
alluntaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
alluntar 20
Compost
haver alluntat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
alluntat
Plural masculí
alluntats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja alluntat
hages alluntat
haja alluntat
hajam alluntat
hajau alluntat
hagen alluntat
haguera alluntat
hagueres alluntat
haguera alluntat
haguérem alluntat
haguéreu alluntat
hagueren alluntat
allunta
allunte
alluntem
allunteu
allunten
Simple
alluntant
Compost
havent alluntat
Singular femení
alluntada
Plural femení
alluntades
71

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
12- Anar 21 12- Anar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
72
vaig
vas
va
anem
aneu
van
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
anava
anaves
anava
anàvem
anàveu
anaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
aní
anares
anà
anàrem
anàreu
anaren
Futur imperfecte Futur perfecte
aniré
aniràs
anirà
anirem
anireu
aniran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
aniria
aniries
aniria
aniríem
aniríeu
anirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he anat
has anat
ha anat
hem anat
heu anat
han anat
havia anat
havies anat
havia anat
havíem anat
havíeu anat
havien anat
haguí anat
hagueres anat
hagué anat
haguérem anat
haguéreu anat
hagueren anat
hauré anat
hauràs anat
haurà anat
haurem anat
haureu anat
hauran anat
hauria anat
hauries anat
hauria anat
hauríem anat
hauríeu anat
haurien anat
Notes
21. Es tracta d’un verp auxiliar que
s’utilisa per a la formació del pretèrit
perfecte perifràstic del restant de
verps. A banda de les formes que
hem donat com a generals per ad
este temps (1 vaig + infinitiu, 2 vas
+ inf., 3 va + inf., 4 vàrem + inf.,
5 vàreu + inf., 6 van + inf.) també
són vàlides les formes locals 4 vam
+ inf., 5 vau + inf., encara que són
secundàries.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig anar
vares anar
va anar
vàrem anar
vàreu anar
varen anar
Notes
22. En algunes zones del valencià
septentrional estan vives les formes
velarisades 1 aniguera, 2 anigueres,
3 aniguera, 4 aniguérem, 5 aniguéreu,
6 anigueren, pero no són
adequades en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
vaja
vages
vaja
anem
aneu
vagen
Present
Pretèrit imperfecte 22 Pret. plusquamperfecte
anara
anares
anara
anàrem
anàreu
anaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
anar
Compost
haver anat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
anat
Plural masculí
anats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja anat
hages anat
haja anat
hajam anat
hajau anat
hagen anat
haguera anat
hagueres anat
haguera anat
haguérem anat
haguéreu anat
hagueren anat
ves
vaja
anem
aneu
vagen
Simple
anant
Compost
havent anat
Singular femení
anada
Plural femení
anades
73

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
13- Aplegar 23 13- Aplegar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
74
aplegue
aplegues
aplega
apleguem
aplegueu
apleguen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
aplegava
aplegaves
aplegava
aplegàvem
aplegàveu
aplegaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
apleguí
aplegares
aplegà
aplegàrem
aplegàreu
aplegaren
Futur imperfecte Futur perfecte
aplegaré
aplegaràs
aplegarà
aplegarem
aplegareu
aplegaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
aplegaria
aplegaries
aplegaria
aplegaríem
aplegaríeu
aplegarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he aplegat
has aplegat
ha aplegat
hem aplegat
heu aplegat
han aplegat
havia aplegat
havies aplegat
havia aplegat
havíem aplegat
havíeu aplegat
havien aplegat
haguí aplegat
hagueres aplegat
hagué aplegat
haguérem aplegat
haguéreu aplegat
hagueren aplegat
hauré aplegat
hauràs aplegat
haurà aplegat
haurem aplegat
haureu aplegat
hauran aplegat
hauria aplegat
hauries aplegat
hauria aplegat
hauríem aplegat
hauríeu aplegat
haurien aplegat
Notes Notes
23. Els verps acabats en -gar canvien
les grafies ga de desinència
per gue/gui per a mantindre el
mateix sò. Ocorre en el present
d’indicatiu (1 aplegue, 2 aplegues,
etc.) i de subjuntiu (1 aplegue,
2 aplegues, 3 aplegue, etc.), aixina
com en l’imperatiu (3 aplegue,
4 apleguem, etc.) i en la primera
persona del pretèrit perfecte d’indicatiu
(1 apleguí).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig aplegar
vares aplegar
va aplegar
vàrem aplegar
vàreu aplegar
varen aplegar
24. La forma sinònima arribar
també és correcta.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
aplegue
aplegues
aplegue
apleguem
aplegueu
apleguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
aplegara
aplegares
aplegara
aplegàrem
aplegàreu
aplegaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
aplegar 24
Compost
haver aplegat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
aplegat
Plural masculí
aplegats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja aplegat
hages aplegat
haja aplegat
hajam aplegat
hajau aplegat
hagen aplegat
haguera aplegat
hagueres aplegat
haguera aplegat
haguérem aplegat
haguéreu aplegat
hagueren aplegat
aplega
aplegue
apleguem
aplegueu
apleguen
Simple
aplegant
Compost
havent aplegat
Singular femení
aplegada
Plural femení
aplegades
75

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
14- Argüir 14- Argüir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
76
argüixc
argüixes
argüix
argüim
argüiu
argüixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
argüia
argüies
argüia
argüíem
argüíeu
argüien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
argüí
argüires
argüí
argüírem
argüíreu
argüiren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
argüiré
argüiràs
argüirà
argüirem
argüireu
argüiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
argüiria
argüiries
argüiria
argüiríem
argüiríeu
argüirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he argüit
has argüit
ha argüit
hem argüit
heu argüit
han argüit
havia argüit
havies argüit
havia argüit
havíem argüit
havíeu argüit
havien argüit
haguí argüit
hagueres argüit
hagué argüit
haguérem argüit
haguéreu argüit
hagueren argüit
hauré argüit
hauràs argüit
haurà argüit
haurem argüit
haureu argüit
hauran argüit
hauria argüit
hauries argüit
hauria argüit
hauríem argüit
hauríeu argüit
haurien argüit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig argüir
vares argüir
va argüir
vàrem argüir
vàreu argüir
varen argüir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
argüixca
argüixques
argüixca
argüim
argüiu
argüixquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
argüira
argüires
argüira
argüírem
argüíreu
argüiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
argüir
Compost
haver argüit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
argüit
Plural masculí
argüits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja argüit
hages argüit
haja argüit
hajam argüit
hajau argüit
hagen argüit
haguera argüit
hagueres argüit
haguera argüit
haguérem argüit
haguéreu argüit
hagueren argüit
argüix
argüixca
argüim
argüiu
argüixquen
Simple
argüint
Compost
havent argüit
Singular femení
argüida
Plural femení
argüides
77

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
15- Arredonir 15- Arredonir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
78
Present Passat pròxim
arredonixc
arredonixes
arredonix
arredonim
arredoniu
arredonixen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
arredonia
arredonies
arredonia
arredoníem
arredoníeu
arredonien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
arredoní
arredonires
arredoní
arredonírem
arredoníreu
arredoniren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
arredoniré
arredoniràs
arredonirà
arredonirem
arredonireu
arredoniran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
arredoniria
arredoniries
arredoniria
arredoniríem
arredoniríeu
arredonirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he arredonit
has arredonit
ha arredonit
hem arredonit
heu arredonit
han arredonit
havia arredonit
havies arredonit
havia arredonit
havíem arredonit
havíeu arredonit
havien arredonit
haguí arredonit
hagueres arredonit
hagué arredonit
haguérem arredonit
haguéreu arredonit
hagueren arredonit
hauré arredonit
hauràs arredonit
haurà arredonit
haurem arredonit
haureu arredonit
hauran arredonit
hauria arredonit
hauries arredonit
hauria arredonit
hauríem arredonit
hauríeu arredonit
haurien arredonit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig arredonir
vares arredonir
va arredonir
vàrem arredonir
vàreu arredonir
varen arredonir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
arredonixca
arredonixques
arredonixca
arredonim
arredoniu
arredonixquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
arredonira
arredonires
arredonira
arredonírem
arredoníreu
arredoniren
INFINITIU GERUNDI
Simple
arredonir
Compost
haver arredonit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
arredonit
Plural masculí
arredonits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja arredonit
hages arredonit
haja arredonit
hajam arredonit
hajau arredonit
hagen arredonit
haguera arredonit
hagueres arredonit
haguera arredonit
haguérem arredonit
haguéreu arredonit
hagueren arredonit
arredonix
arredonixca
arredonim
arredoniu
arredonixquen
Simple
arredonint
Compost
havent arredonit
Singular femení
arredonida
Plural femení
arredonides
79

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
16- Assessorar 16- Assessorar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
80
Present Passat pròxim
assessore
assessores
assessora
assessorem
assessoreu
assessoren
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
assessorava
assessoraves
assessorava
assessoràvem
assessoràveu
assessoraven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
assessorí
assessorares
assessorà
assessoràrem
assessoràreu
assessoraren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
assessoraré
assessoraràs
assessorarà
assessorarem
assessorareu
assessoraran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
assessoraria
assessoraries
assessoraria
assessoraríem
assessoraríeu
assessorarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he assessorat
has assessorat
ha assessorat
hem assessorat
heu assessorat
han assessorat
havia assessorat
havies assessorat
havia assessorat
havíem assessorat
havíeu assessorat
havien assessorat
haguí assessorat
hagueres assessorat
hagué assessorat
haguérem assessorat
haguéreu assessorat
hagueren assessorat
hauré assessorat
hauràs assessorat
haurà assessorat
haurem assessorat
haureu assessorat
hauran assessorat
hauria assessorat
hauries assessorat
hauria assessorat
hauríem assessorat
hauríeu assessorat
haurien assessorat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig assessorar
vares assessorar
va assessorar
vàrem assessorar
vàreu assessorar
varen assessorar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
assessore
assessores
assessore
assessorem
assessoreu
assessoren
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
assessorara
assessorares
assessorara
assessoràrem
assessoràreu
assessoraren
INFINITIU GERUNDI
Simple
assessorar
Compost
haver assessorat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
assessorat
Plural masculí
assessorats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja assessorat
hages assessorat
haja assessorat
hajam assessorat
hajau assessorat
hagen assessorat
haguera assessorat
hagueres assessorat
haguera assessorat
haguérem assessorat
haguéreu assessorat
hagueren assessorat
assessora
assessore
assessorem
assessoreu
assessoren
Simple
assessorant
Compost
havent assessorat
Singular femení
assessorada
Plural femení
assessorades
81

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
17- Atendre 17- Atendre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
82
atenc
atens
atén
atenem
ateneu
atenen
Present 25 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
atenia
atenies
atenia
ateníem
ateníeu
atenien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
atenguí
atengueres
atengué
atenguérem
atenguéreu
atengueren
Futur imperfecte Futur perfecte
atendré
atendràs
atendrà
atendrem
atendreu
atendran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
atendria
atendries
atendria
atendríem
atendríeu
atendrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he atés
has atés
ha atés
hem atés
heu atés
han atés
havia atés
havies atés
havia atés
havíem atés
havíeu atés
havien atés
haguí atés
hagueres atés
hagué atés
haguérem atés
haguéreu atés
hagueren atés
hauré atés
hauràs atés
haurà atés
haurem atés
haureu atés
hauran atés
hauria atés
hauries atés
hauria atés
hauríem atés
hauríeu atés
haurien atés
Notes
25. Les variants 4 atenguem, 5 atengueu
no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig atendre
vares atendre
va atendre
vàrem atendre
vàreu atendre
varen atendre
Notes
26. La forma velarisada atenguent
és coloquial i no es considera
adequada en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
atenga
atengues
atenga
atengam
atengau
atenguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
atenguera
atengueres
atenguera
atenguérem
atenguéreu
atengueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
atendre
Compost
haver atés
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
atés
Plural masculí
atesos
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja atés
hages atés
haja atés
hajam atés
hajau atés
hagen atés
haguera atés
hagueres atés
haguera atés
haguérem atés
haguéreu atés
hagueren atés
atén
atenga
atengam
atengau
atenguen
Simple
atenent 26
Compost
havent atés
Singular femení
atesa
Plural femení
ateses
83

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
18- Baixar 18- Baixar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
84
baixe
baixes
baixa
baixem
baixeu
baixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
baixava
baixaves
baixava
baixàvem
baixàveu
baixaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
baixí
baixares
baixà
baixàrem
baixàreu
baixaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
baixaré
baixaràs
baixarà
baixarem
baixareu
baixaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
baixaria
baixaries
baixaria
baixaríem
baixaríeu
baixarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he baixat
has baixat
ha baixat
hem baixat
heu baixat
han baixat
havia baixat
havies baixat
havia baixat
havíem baixat
havíeu baixat
havien baixat
haguí baixat
hagueres baixat
hagué baixat
haguérem baixat
haguéreu baixat
hagueren baixat
hauré baixat
hauràs baixat
haurà baixat
haurem baixat
haureu baixat
hauran baixat
hauria baixat
hauries baixat
hauria baixat
hauríem baixat
hauríeu baixat
haurien baixat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig baixar
vares baixar
va baixar
vàrem baixar
vàreu baixar
varen baixar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
baixe
baixes
baixe
baixem
baixeu
baixen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
baixara
baixares
baixara
baixàrem
baixàreu
baixaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
baixar
Compost
haver baixat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
baixat
Plural masculí
baixats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja baixat
hages baixat
haja baixat
hajam baixat
hajau baixat
hagen baixat
haguera baixat
hagueres baixat
haguera baixat
haguérem baixat
haguéreu baixat
hagueren baixat
baixa
baixe
baixem
baixeu
baixen
Simple
baixant
Compost
havent baixat
Singular femení
baixada
Plural femení
baixades
85

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
19- Beure 19- Beure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
86
bec
beus
beu
bevem
beveu
beuen
Present 27 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
bevia
bevies
bevia
bevíem
bevíeu
bevien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
beguí
begueres
begué
beguérem
beguéreu
begueren
Futur imperfecte Futur perfecte
beuré
beuràs
beurà
beurem
beureu
beuran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
beuria
beuries
beuria
beuríem
beuríeu
beurien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he begut
has begut
ha begut
hem begut
heu begut
han begut
havia begut
havies begut
havia begut
havíem begut
havíeu begut
havien begut
haguí begut
hagueres begut
hagué begut
haguérem begut
haguéreu begut
hagueren begut
hauré begut
hauràs begut
haurà begut
haurem begut
haureu begut
hauran begut
hauria begut
hauries begut
hauria begut
hauríem begut
hauríeu begut
haurien begut
Notes
27. Les formes velarisades 4 beguem,
5 begueu no són normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig beure
vares beure
va beure
vàrem beure
vàreu beure
varen beure
Notes
28. La variant beguent és coloquial
i no es considera adequada en un
registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
bega
begues
bega
begam
begau
beguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
beguera
begueres
beguera
beguérem
beguéreu
begueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
beure
Compost
haver begut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
begut
Plural masculí
beguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja begut
hages begut
haja begut
hajam begut
hajau begut
hagen begut
haguera begut
hagueres begut
haguera begut
haguérem begut
haguéreu begut
hagueren begut
beu
bega
begam
begau
beguen
Simple
bevent 28
Compost
havent begut
Singular femení
beguda
Plural femení
begudes
87

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
20- Bollir 29 20- Bollir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
88
bullc
bulls
bull
bollim
bolliu
bullen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
bollia
bollies
bollia
bollíem
bollíeu
bollien
Pretèrit perfecte 30 Pret. perfecte compost
bollí
bollires
bollí
bollírem
bollíreu
bolliren
Futur imperfecte Futur perfecte
bolliré
bolliràs
bollirà
bollirem
bollireu
bolliran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
bolliria
bolliries
bolliria
bolliríem
bolliríeu
bollirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he bollit
has bollit
ha bollit
hem bollit
heu bollit
han bollit
havia bollit
havies bollit
havia bollit
havíem bollit
havíeu bollit
havien bollit
haguí bollit
hagueres bollit
hagué bollit
haguérem bollit
haguéreu bollit
hagueren bollit
hauré bollit
hauràs bollit
haurà bollit
haurem bollit
haureu bollit
hauran bollit
hauria bollit
hauries bollit
hauria bollit
hauríem bollit
hauríeu bollit
haurien bollit
Notes
29. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com bollixc,
bollixen, bollixca, etc. que no són
adequades en un registre formal o
lliterari.
30. Les formes velarisades 1 bullguí,
2 bullgueres, 3 bullgué, 4 bullguérem,
5 bullguéreu, 6 bullgueren,
són coloquials i no adequades en un
registre formal o lliterari, encara
que estan molt vives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig bollir
vares bollir
va bollir
vàrem bollir
vàreu bollir
varen bollir
Notes
31. Les variants antigues 1 bulla,
2 bulles, 3 bulla, 4 bullam, 5 bullau,
6 bullen, són arcaiques.
32. La variant bullir no es considera
normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 31
bullga
bullgues
bullga
bullgam / bollim
bullgau / bolliu
bullguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
bollira
bollires
bollira
bollírem
bollíreu
bolliren
INFINITIU GERUNDI
Simple
bollir 32
Compost
haver bollit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
bollit
Plural masculí
bollits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja bollit
hages bollit
haja bollit
hajam bollit
hajau bollit
hagen bollit
haguera bollit
hagueres bollit
haguera bollit
haguérem bollit
haguéreu bollit
hagueren bollit
bull
bullga
bullgam / bollim
bullgau / bolliu
bullguen
Simple
bollint
Compost
havent bollit
Singular femení
bollida
Plural femení
bollides
89

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
21- Brunyir 33 21- Brunyir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
90
brunyc
brunys
bruny
brunyim
brunyiu
brunyen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
brunyia
brunyies
brunyia
brunyíem
brunyíeu
brunyien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
brunyí
brunyires
brunyí
brunyírem
brunyíreu
brunyiren
Futur imperfecte Futur perfecte
brunyiré
brunyiràs
brunyirà
brunyirem
brunyireu
brunyiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
brunyiria
brunyiries
brunyiria
brunyiríem
brunyiríeu
brunyirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he brunyit
has brunyit
ha brunyit
hem brunyit
heu brunyit
han brunyit
havia brunyit
havies brunyit
havia brunyit
havíem brunyit
havíeu brunyit
havien brunyit
haguí brunyit
hagueres brunyit
hagué brunyit
haguérem brunyit
haguéreu brunyit
hagueren brunyit
hauré brunyit
hauràs brunyit
haurà brunyit
haurem brunyit
haureu brunyit
hauran brunyit
hauria brunyit
hauries brunyit
hauria brunyit
hauríem brunyit
hauríeu brunyit
haurien brunyit
Notes
33. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com brunyixc,
brunyixen, brunyixca, etc. que no
són adequades en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig brunyir
vares brunyir
va brunyir
vàrem brunyir
vàreu brunyir
varen brunyir
Notes
34. Les formes antigues 1 brunya,
2 brunyes, 3 brunya, 4 brunyam,
5 brunyau, 6 brunyen, són dialectals.
35. Les variants antigues 3 brunya,
4 brunyam, 5 brunyau, 6 brunyen,
són dialectals.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 34
brunyga
brunygues
brunyga
brunygam / brunyim
brunygau / brunyiu
brunyguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
brunyira
brunyires
brunyira
brunyírem
brunyíreu
brunyiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
brunyir
Compost
haver brunyit
IMPERATIU 35
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
brunyit
Plural masculí
brunyits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja brunyit
hages brunyit
haja brunyit
hajam brunyit
hajau brunyit
hagen brunyit
haguera brunyit
hagueres brunyit
haguera brunyit
haguérem brunyit
haguéreu brunyit
hagueren brunyit
bruny
brunyga
brunygam / brunyim
brunygau / brunyiu
brunyguen
Simple
brunyint
Compost
havent brunyit
Singular femení
brunyida
Plural femení
brunyides
91

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
22- Cabre 22- Cabre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
92
cap
caps
cap
cabem
cabeu
caben
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
cabia
cabies
cabia
cabíem
cabíeu
cabien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
cabí
caberes
cabé
cabérem
cabéreu
caberen
Futur imperfecte Futur perfecte
cabré
cabràs
cabrà
cabrem
cabreu
cabran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
cabria
cabries
cabria
cabríem
cabríeu
cabrien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he cabut
has cabut
ha cabut
hem cabut
heu cabut
han cabut
havia cabut
havies cabut
havia cabut
havíem cabut
havíeu cabut
havien cabut
haguí cabut
hagueres cabut
hagué cabut
haguérem cabut
haguéreu cabut
hagueren cabut
hauré cabut
hauràs cabut
haurà cabut
haurem cabut
haureu cabut
hauran cabut
hauria cabut
hauries cabut
hauria cabut
hauríem cabut
hauríeu cabut
haurien cabut
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig cabre
vares cabre
va cabre
vàrem cabre
vàreu cabre
varen cabre
Notes
36. Les variants velarisades 1 càpiga,
2 càpigues, 3 càpiga, 4 capigam,
5 capigau, 6 càpiguen són
inadmissibles.
37. Les formes 3 càpiga, 4 capigam,
5 capigau, 6 càpiguen són
inadmissibles.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
càpia
càpies
càpia
capiam
capiau
càpien
Present 36
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
cabera
caberes
cabera
cabérem
cabéreu
caberen
INFINITIU GERUNDI
Simple
cabre
Compost
haver cabut
IMPERATIU 37
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
cabut
Plural masculí
cabuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja cabut
hages cabut
haja cabut
hajam cabut
hajau cabut
hagen cabut
haguera cabut
hagueres cabut
haguera cabut
haguérem cabut
haguéreu cabut
hagueren cabut
cap
càpia
capiam
capiau
càpien
Simple
cabent
Compost
havent cabut
Singular femení
cabuda
Plural femení
cabudes
93

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
23- Caldre 38 23- Caldre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
94
Ø
Ø
cal
Ø
Ø
calen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
Ø
Ø
calia
Ø
Ø
calien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
Ø
Ø
calgué
Ø
Ø
calgueren
Futur imperfecte Futur perfecte
Ø
Ø
caldrà
Ø
Ø
caldran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
Ø
Ø
caldria
Ø
Ø
caldrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Ø
Ø
ha calgut
Ø
Ø
han calgut
Ø
Ø
havia calgut
Ø
Ø
havien calgut
Ø
Ø
hagué calgut
Ø
Ø
hagueren calgut
Ø
Ø
haurà calgut
Ø
Ø
hauran calgut
Ø
Ø
hauria calgut
Ø
Ø
haurien calgut
Notes
38. Es tracta d’un verp defectiu que
només conta en les terceres persones
del singular i del plural i que no
fa us de l’imperatiu. Normalment
s’utilisa precedit de l’adverbi de
negació no.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
Ø
Ø
va caldre
Ø
Ø
varen caldre
Notes
39. La variant velarisada calguent
no és adequada en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Ø
Ø
calga
Ø
Ø
calguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
Ø
Ø
calguera
Ø
Ø
calgueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
caldre
Compost
haver calgut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
calgut
Plural masculí
calguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
Ø
Ø
haja calgut
Ø
Ø
hagen calgut
Ø
Ø
haguera calgut
Ø
Ø
hagueren calgut
Ø
Ø
Ø
Ø
Ø
Simple
calent 39
Compost
havent calgut
Singular femení
calguda
Plural femení
calgudes
95

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
24- Caure 24- Caure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
96
caic
caus
cau
caem
caeu
cauen
Present 40 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 41 Pret. plusquamperfecte
quea / caïa
quees / caïes
quea / caïa
quéem / caíem
quéeu / caíeu
queen / caïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
caiguí
caigueres
caigué
caiguérem
caiguéreu
caigueren
Futur imperfecte Futur perfecte
cauré
cauràs
caurà
caurem
caureu
cauran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
cauria
cauries
cauria
cauríem
cauríeu
caurien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he caigut
has caigut
ha caigut
hem caigut
heu caigut
han caigut
havia caigut
havies caigut
havia caigut
havíem caigut
havíeu caigut
havien caigut
haguí caigut
hagueres caigut
hagué caigut
haguérem caigut
haguéreu caigut
hagueren caigut
hauré caigut
hauràs caigut
haurà caigut
haurem caigut
haureu caigut
hauran caigut
hauria caigut
hauries caigut
hauria caigut
hauríem caigut
hauríeu caigut
haurien caigut
Notes
40. Les formes velarisades 4 caiguem,
5 caigueu no són adequades
en un registre formal o lliterari.
41. S’admeten les antigues 1 queya,
2 queyes, 3 queya, 4 quéyem, 5
quéyeu, 6 queyen, pero són menys
recomanables.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig caure
vares caure
va caure
vàrem caure
vàreu caure
varen caure
Notes
42. La variant velarisada caiguent és
coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
caiga
caigues
caiga
caigam
caigau
caiguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
caiguera
caigueres
caiguera
caiguérem
caiguéreu
caigueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
caure
Compost
haver caigut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
caigut
Plural masculí
caiguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja caigut
hages caigut
haja caigut
hajam caigut
hajau caigut
hagen caigut
haguera caigut
hagueres caigut
haguera caigut
haguérem caigut
haguéreu caigut
hagueren caigut
cau
caiga
caigam
caigau
caiguen
Simple
caent 42
Compost
havent caigut
Singular femení
caiguda
Plural femení
caigudes
97

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
25- Cerndre 43 25- Cerndre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
98
cernc
cerns
cern
cernem
cerneu
cernen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
cernia
cernies
cernia
cerníem
cerníeu
cernien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
cernguí
cerngueres
cerngué
cernguérem
cernguéreu
cerngueren
Futur imperfecte Futur perfecte
cerndré
cerndràs
cerndrà
cerndrem
cerndreu
cerndran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
cerndria
cerndries
cerndria
cerndríem
cerndríeu
cerndrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he cernut
has cernut
ha cernut
hem cernut
heu cernut
han cernut
havia cernut
havies cernut
havia cernut
havíem cernut
havíeu cernut
havien cernut
haguí cernut
hagueres cernut
hagué cernut
haguérem cernut
haguéreu cernut
hagueren cernut
hauré cernut
hauràs cernut
haurà cernut
haurem cernut
haureu cernut
hauran cernut
hauria cernut
hauries cernut
hauria cernut
hauríem cernut
hauríeu cernut
haurien cernut
Notes
43. La e del radical és oberta. // La
variant cendre també és correcta.
És molt habitual entre els valencians
escriure cerndre i pronunciar
cendre, encara que la flexió de
cerndre, en la lletra r, conta en
major tradició lliterària.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig cerndre
vares cerndre
va cerndre
vàrem cerndre
vàreu cerndre
varen cerndre
Notes
44. La variant cerngut no és adequada
en un registre formal o lliterari.
Igual passa en uns atres verps
de la mateixa terminació (-dre)
com vendre. Si, per eixemple, velarisem
el gerundi de vendre (vengut
en lloc de la forma correcta venut)
es podria confondre en el del verp
vindre.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
cernga
cerngues
cernga
cerngam
cerngau
cernguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
cernguera
cerngueres
cernguera
cernguérem
cernguéreu
cerngueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
cerndre
Compost
haver cernut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
cernut 44
Plural masculí
cernuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja cernut
hages cernut
haja cernut
hajam cernut
hajau cernut
hagen cernut
haguera cernut
hagueres cernut
haguera cernut
haguérem cernut
haguéreu cernut
hagueren cernut
cern
cernga
cerngam
cerngau
cernguen
Simple
cernent
Compost
havent cernut
Singular femení
cernuda
Plural femení
cernudes
99

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
26- Charrar 26- Charrar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
100
charre
charres
charra
charrem
charreu
charren
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
charrava
charraves
charrava
charràvem
charràveu
charraven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
charrí
charrares
charrà
charràrem
charràreu
charraren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
charraré
charraràs
charrarà
charrarem
charrareu
charraran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
charraria
charraries
charraria
charraríem
charraríeu
charrarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he charrat
has charrat
ha charrat
hem charrat
heu charrat
han charrat
havia charrat
havies charrat
havia charrat
havíem charrat
havíeu charrat
havien charrat
haguí charrat
hagueres charrat
hagué charrat
haguérem charrat
haguéreu charrat
hagueren charrat
hauré charrat
hauràs charrat
haurà charrat
haurem charrat
haureu charrat
hauran charrat
hauria charrat
hauries charrat
hauria charrat
hauríem charrat
hauríeu charrat
haurien charrat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig charrar
vares charrar
va charrar
vàrem charrar
vàreu charrar
varen charrar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
charre
charres
charre
charrem
charreu
charren
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
charrara
charrares
charrara
charràrem
charràreu
charraren
INFINITIU GERUNDI
Simple
charrar
Compost
haver charrat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
charrat
Plural masculí
charrats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja charrat
hages charrat
haja charrat
hajam charrat
hajau charrat
hagen charrat
haguera charrat
hagueres charrat
haguera charrat
haguérem charrat
haguéreu charrat
hagueren charrat
charra
charre
charrem
charreu
charren
Simple
charrant
Compost
havent charrat
Singular femení
charrada
Plural femení
charrades
101

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
27- Chuplar 27- Chuplar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
102
chuple
chuples
chupla
chuplem
chupleu
chuplen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
chuplava
chuplaves
chuplava
chuplàvem
chuplàveu
chuplaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
chuplí
chuplares
chuplà
chuplàrem
chuplàreu
chuplaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
chuplaré
chuplaràs
chuplarà
chuplarem
chuplareu
chuplaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
chuplaria
chuplaries
chuplaria
chuplaríem
chuplaríeu
chuplarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he chuplat
has chuplat
ha chuplat
hem chuplat
heu chuplat
han chuplat
havia chuplat
havies chuplat
havia chuplat
havíem chuplat
havíeu chuplat
havien chuplat
haguí chuplat
hagueres chuplat
hagué chuplat
haguérem chuplat
haguéreu chuplat
hagueren chuplat
hauré chuplat
hauràs chuplat
haurà chuplat
haurem chuplat
haureu chuplat
hauran chuplat
hauria chuplat
hauries chuplat
hauria chuplat
hauríem chuplat
hauríeu chuplat
haurien chuplat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig chuplar
vares chuplar
va chuplar
vàrem chuplar
vàreu chuplar
varen chuplar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
chuple
chuples
chuple
chuplem
chupleu
chuplen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
chuplara
chuplares
chuplara
chuplàrem
chuplàreu
chuplaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
chuplar
Compost
haver chuplat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
chuplat
Plural masculí
chuplats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja chuplat
hages chuplat
haja chuplat
hajam chuplat
hajau chuplat
hagen chuplat
haguera chuplat
hagueres chuplat
haguera chuplat
haguérem chuplat
haguéreu chuplat
hagueren chuplat
chupla
chuple
chuplem
chupleu
chuplen
Simple
chuplant
Compost
havent chuplat
Singular femení
chuplada
Plural femení
chuplades
103

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
28- Cloixir 28- Cloixir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
104
cluixc
cluixes
cluix
cloixim
cloixiu
cluixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
cloixia
cloixies
cloixia
cloixíem
cloixíeu
cloixien
Pretèrit perfecte 45 Pret. perfecte compost
cloixquí
cloixqueres
cloixqué
cloixquérem
cloixquéreu
cloixqueren
Futur imperfecte Futur perfecte
cloixiré
cloixiràs
cloixirà
cloixirem
cloixireu
cloixiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
cloixiria
cloixiries
cloixiria
cloixiríem
cloixiríeu
cloixirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he cloixit
has cloixit
ha cloixit
hem cloixit
heu cloixit
han cloixit
havia cloixit
havies cloixit
havia cloixit
havíem cloixit
havíeu cloixit
havien cloixit
haguí cloixit
hagueres cloixit
hagué cloixit
haguérem cloixit
haguéreu cloixit
hagueren cloixit
hauré cloixit
hauràs cloixit
haurà cloixit
haurem cloixit
haureu cloixit
hauran cloixit
hauria cloixit
hauries cloixit
hauria cloixit
hauríem cloixit
hauríeu cloixit
haurien cloixit
Notes
45. També són vàlides les variants
1 cloixí, 2 cloixires, 3 cloixí, 4 cloixírem,
5 cloixíreu, 6 cloixiren.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig cloixir
vares cloixir
va cloixir
vàrem cloixir
vàreu cloixir
varen cloixir
Notes
46. Les formes 1 cloixira, 2 cloixires,
3 cloixira, 4 cloixírem, 5 cloixíreu,
6 cloixiren, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
cluixca
cluixques
cluixca
cluixcam / cloixim
cluixcau / cloixiu
cluixquen
Pretèrit imperfecte 46 Pret. plusquamperfecte
cloixquera
cloixqueres
cloixquera
cloixquérem
cloixquéreu
cloixqueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
cloixir
Compost
haver cloixit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
cloixit
Plural masculí
cloixits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja cloixit
hages cloixit
haja cloixit
hajam cloixit
hajau cloixit
hagen cloixit
haguera cloixit
hagueres cloixit
haguera cloixit
haguérem cloixit
haguéreu cloixit
hagueren cloixit
cluix
cluixca
cluixcam / cloixim
cluixcau / cloixiu
cluixquen
Simple
cloixint
Compost
havent cloixit
Singular femení
cloixida
Plural femení
cloixides
105

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
29- Collir 47 29- Collir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
106
cullc
culls
cull
collim
colliu
cullen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
collia
collies
collia
collíem
collíeu
collien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
collí
collires
collí
collírem
collíreu
colliren
Futur imperfecte Futur perfecte
colliré
colliràs
collirà
collirem
collireu
colliran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
colliria
colliries
colliria
colliríem
colliríeu
collirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he collit
has collit
ha collit
hem collit
heu collit
han collit
havia collit
havies collit
havia collit
havíem collit
havíeu collit
havien collit
haguí collit
hagueres collit
hagué collit
haguérem collit
haguéreu collit
hagueren collit
hauré collit
hauràs collit
haurà collit
haurem collit
haureu collit
hauran collit
hauria collit
hauries collit
hauria collit
hauríem collit
hauríeu collit
haurien collit
Notes
47. Les variants velarisades en el
pretèrit perfecte d’indicatiu (1 cullguí,
2 cullgueres, 3 cullgué, etc.) i
en el pretèrit imperfecte de subjuntiu
(1 cullguera, 2 cullgueres, 3
cullguera, etc.) no es consideren
adequades en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig collir
vares collir
va collir
vàrem collir
vàreu collir
varen collir
Notes
48. Les variants antigues 1 culla,
2 culles, 3 culla, 4 cullam, 5 cullau,
6 cullen, són arcaiques.
49. Les variants antigues 3 culla,
4 cullam, 5 cullau, 6 cullen, són arcaiques.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 48
cullga
cullgues
cullga
cullgam / collim
cullgau / colliu
cullguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
collira
collires
collira
collírem
collíreu
colliren
INFINITIU GERUNDI
Simple
collir
Compost
haver collit
IMPERATIU 49
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
collit
Plural masculí
collits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja collit
hages collit
haja collit
hajam collit
hajau collit
hagen collit
haguera collit
hagueres collit
haguera collit
haguérem collit
haguéreu collit
hagueren collit
cull
cullga
cullgam / collim
cullgau / colliu
cullguen
Simple
collint
Compost
havent collit
Singular femení
collida
Plural femení
collides
107

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
30- Combatre 30- Combatre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
108
Present 50 Passat pròxim
combat
combats
combat
combatem
combateu
combaten
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
combatia
combaties
combatia
combatíem
combatíeu
combatien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
combatí
combateres
combaté
combatérem
combatéreu
combateren
Futur imperfecte Futur perfecte
combatré
combatràs
combatrà
combatrem
combatreu
combatran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
combatria
combatries
combatria
combatríem
combatríeu
combatrien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he combatut
has combatut
ha combatut
hem combatut
heu combatut
han combatut
havia combatut
havies combatut
havia combatut
havíem combatut
havíeu combatut
havien combatut
haguí combatut
hagueres combatut
hagué combatut
haguérem combatut
haguéreu combatut
hagueren combatut
hauré combatut
hauràs combatut
haurà combatut
haurem combatut
haureu combatut
hauran combatut
hauria combatut
hauries combatut
hauria combatut
hauríem combatut
hauríeu combatut
haurien combatut
Notes
50. Les formes 4 combatim , 5 combatiu,
són castellanismes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig combatre
vares combatre
va combatre
vàrem combatre
vàreu combatre
varen combatre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
combata
combates
combata
combatam
combatau
combaten
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
combatera
combateres
combatera
combatérem
combatéreu
combateren
INFINITIU GERUNDI
Simple
combatre
Compost
haver combatut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
combatut
Plural masculí
combatuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja combatut
hages combatut
haja combatut
hajam combatut
hajau combatut
hagen combatut
haguera combatut
hagueres combatut
haguera combatut
haguérem combatut
haguéreu combatut
hagueren combatut
combat
combata
combatam
combatau
combaten
Simple
combatent
Compost
havent combatut
Singular femení
combatuda
Plural femení
combatudes
109

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
31- Compondre 51 31- Compondre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
110
componc
compons
compon
componem
componeu
componen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
componia
componies
componia
componíem
componíeu
componien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
componguí
compongueres
compongué
componguérem
componguéreu
compongueren
Futur imperfecte Futur perfecte
compondré
compondràs
compondrà
compondrem
compondreu
compondran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
compondria
compondries
compondria
compondríem
compondríeu
compondrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he compost
has compost
ha compost
hem compost
heu compost
han compost
havia compost
havies compost
havia compost
havíem compost
havíeu compost
havien compost
haguí compost
hagueres compost
hagué compost
haguérem compost
haguéreu compost
hagueren compost
hauré compost
hauràs compost
haurà compost
haurem compost
haureu compost
hauran compost
hauria compost
hauries compost
hauria compost
hauríem compost
hauríeu compost
haurien compost
Notes
51. Vid. punt E de l’introducció,
apartat posar i pondre.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig compondre
vares compondre
va compondre
vàrem compondre
vàreu compondre
varen compondre
Notes
52. La variant velarisada componguent
és coloquial i no adequada en
un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
componga
compongues
componga
compongam
compongau
componguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
componguera
compongueres
componguera
componguérem
componguéreu
compongueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
compondre
Compost
haver compost
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
compost
Plural masculí
composts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja compost
hages compost
haja compost
hajam compost
hajau compost
hagen compost
haguera compost
hagueres compost
haguera compost
haguérem compost
haguéreu compost
hagueren compost
compon
componga
compongam
compongau
componguen
Simple
component 52
Compost
havent compost
Singular femení
composta
Plural femení
compostes
111

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
32- Concebre 53 32- Concebre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
112
concep
conceps
concep
concebem
concebeu
conceben
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
concebia
concebies
concebia
concebíem
concebíeu
concebien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
concebí
conceberes
concebé
concebérem
concebéreu
conceberen
Futur imperfecte Futur perfecte
concebré
concebràs
concebrà
concebrem
concebreu
concebran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
concebria
concebries
concebria
concebríem
concebríeu
concebrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he concebut
has concebut
ha concebut
hem concebut
heu concebut
han concebut
havia concebut
havies concebut
havia concebut
havíem concebut
havíeu concebut
havien concebut
haguí concebut
hagueres concebut
hagué concebut
haguérem concebut
haguéreu concebut
hagueren concebut
hauré concebut
hauràs concebut
haurà concebut
haurem concebut
haureu concebut
hauran concebut
hauria concebut
hauries concebut
hauria concebut
hauríem concebut
hauríeu concebut
haurien concebut
Notes
53. Es tracta d’un verp del segon
grup, per tant no s’ha de flexionar
com si fora del tercer en afegir la
partícula incoativa -ix / -ixca en els
temps de present d’indicatiu (1 concebixc,
2 concebixes, 3 concebix,
etc.) i de subjuntiu (1 concebixca,
2 concebixques, 3 concebixca, etc.),
encara que s’escolten a sovint.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig concebre
vares concebre
va concebre
vàrem concebre
vàreu concebre
varen concebre
Notes
54. La variant concebint és un castellanisme.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
conceba
concebes
conceba
concebam
concebau
conceben
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
concebera
conceberes
concebera
concebérem
concebéreu
conceberen
INFINITIU GERUNDI
Simple
concebre
Compost
haver concebut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
concebut
Plural masculí
concebuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja concebut
hages concebut
haja concebut
hajam concebut
hajau concebut
hagen concebut
haguera concebut
hagueres concebut
haguera concebut
haguérem concebut
haguéreu concebut
hagueren concebut
concep
conceba
concebam
concebau
conceben
Simple
concebent 54
Compost
havent concebut
Singular femení
concebuda
Plural femení
concebudes
113

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
33- Concloure 33- Concloure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
114
Present 55 Passat pròxim
concloc
conclous
conclou
concloem
concloeu
conclouen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
concloïa
concloïes
concloïa
concloíem
concloíeu
concloïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
concloguí
conclogueres
conclogué
concloguérem
concloguéreu
conclogueren
Futur imperfecte Futur perfecte
conclouré
conclouràs
conclourà
conclourem
concloureu
conclouran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
conclouria
conclouries
conclouria
conclouríem
conclouríeu
conclourien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he conclòs
has conclòs
ha conclòs
hem conclòs
heu conclòs
han conclòs
havia conclòs
havies conclòs
havia conclòs
havíem conclòs
havíeu conclòs
havien conclòs
haguí conclòs
hagueres conclòs
hagué conclòs
haguérem conclòs
haguéreu conclòs
hagueren conclòs
hauré conclòs
hauràs conclòs
haurà conclòs
haurem conclòs
haureu conclòs
hauran conclòs
hauria conclòs
hauries conclòs
hauria conclòs
hauríem conclòs
hauríeu conclòs
haurien conclòs
Notes
55. Les formes 1 concluïxc, 2 concluïxes,
3 concluïx i les successives
persones incoatives són coloquials
i no adequades en un registre formal
o lliterari, encara que estan
molt esteses. D’una atra banda, les
variants 4 concloguem i 5 conclogueu,
pròpies de la parla coloquial,
no són adequades per a l’us escrit.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig concloure
vares concloure
va concloure
vàrem concloure
vàreu concloure
varen concloure
Notes
56. La variant concloguent no és
adequada en un registre formal o
lliterari.
57. El verp corroure fa el participi
regular corrogut, corroguda, corroguts,
corrogudes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
concloga
conclogues
concloga
conclogam
conclogau
concloguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
concloguera
conclogueres
concloguera
concloguérem
concloguéreu
conclogueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
concloure
Compost
haver conclòs
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
conclòs
Plural masculí
conclosos
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 57
Pretèrit perfecte
haja conclòs
hages conclòs
haja conclòs
hajam conclòs
hajau conclòs
hagen conclòs
haguera conclòs
hagueres conclòs
haguera conclòs
haguérem conclòs
haguéreu conclòs
hagueren conclòs
conclou
concloga
conclogam
conclogau
concloguen
Simple
concloent 56
Compost
havent conclòs
Singular femení
conclosa
Plural femení
concloses
115

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
34- Conduir 58 34- Conduir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
116
conduïxc
conduïxes
conduïx
conduïm
conduïu
conduïxen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
conduïa
conduïes
conduïa
conduíem
conduíeu
conduïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
conduí
conduïres
conduí
conduírem
conduíreu
conduïren
Futur imperfecte Futur perfecte
conduiré
conduiràs
conduirà
conduirem
conduireu
conduiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
conduiria
conduiries
conduiria
conduiríem
conduiríeu
conduirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he conduït
has conduït
ha conduït
hem conduït
heu conduït
han conduït
havia conduït
havies conduït
havia conduït
havíem conduït
havíeu conduït
havien conduït
haguí conduït
hagueres conduït
hagué conduït
haguérem conduït
haguéreu conduït
hagueren conduït
hauré conduït
hauràs conduït
haurà conduït
haurem conduït
haureu conduït
hauran conduït
hauria conduït
hauries conduït
hauria conduït
hauríem conduït
hauríeu conduït
haurien conduït
Notes
58. Segons les regles d’us de la diéresis
esta no s’admet en infinitiu, gerundi,
futur imperfecte i Futur hipotètic.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig conduir
vares conduir
va conduir
vàrem conduir
vàreu conduir
varen conduir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
conduïxca
conduïxques
conduïxca
conduïm
conduïu
conduïxquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
conduïra
conduïres
conduïra
conduírem
conduíreu
conduïren
INFINITIU GERUNDI
Simple
conduir
Compost
haver conduït
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
conduït
Plural masculí
conduïts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja conduït
hages conduït
haja conduït
hajam conduït
hajau conduït
hagen conduït
haguera conduït
hagueres conduït
haguera conduït
haguérem conduït
haguéreu conduït
hagueren conduït
conduïx
conduïxca
conduïm
conduïu
conduïxquen
Simple
conduint
Compost
havent conduït
Singular femení
conduïda
Plural femení
conduïdes
117

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
35- Conéixer 35- Conéixer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
118
conec
coneixes
coneix
coneixem
coneixeu
coneixen
Present 59 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
coneixia
coneixies
coneixia
coneixíem
coneixíeu
coneixien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
coneguí
conegueres
conegué
coneguérem
coneguéreu
conegueren
Futur imperfecte Futur perfecte
coneixeré
coneixeràs
coneixerà
coneixerem
coneixereu
coneixeran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
coneixeria
coneixeries
coneixeria
coneixeríem
coneixeríeu
coneixerien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he conegut
has conegut
ha conegut
hem conegut
heu conegut
han conegut
havia conegut
havies conegut
havia conegut
havíem conegut
havíeu conegut
havien conegut
haguí conegut
hagueres conegut
hagué conegut
haguérem conegut
haguéreu conegut
hagueren conegut
hauré conegut
hauràs conegut
haurà conegut
haurem conegut
haureu conegut
hauran conegut
hauria conegut
hauries conegut
hauria conegut
hauríem conegut
hauríeu conegut
haurien conegut
Notes
59. Les formes 4 coneguem, 5 conegueu
no són adequades en un registre
formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig conéixer
vares conéixer
va conéixer
vàrem conéixer
vàreu conéixer
varen conéixer
Notes
60. Existix la variant dialectal
conéixtre, que no és adequada en
un registre formal.
61. La variant velarisada coneguent
és coloquial i no es considera adequada
en un registre formal.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
conega
conegues
conega
conegam
conegau
coneguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
coneguera
conegueres
coneguera
coneguérem
coneguéreu
conegueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
conéixer 60
Compost
haver conegut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
conegut
Plural masculí
coneguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja conegut
hages conegut
haja conegut
hajam conegut
hajau conegut
hagen conegut
haguera conegut
hagueres conegut
haguera conegut
haguérem conegut
haguéreu conegut
hagueren conegut
coneix
conega
conegam
conegau
coneguen
Simple
coneixent 61
Compost
havent conegut
Singular femení
coneguda
Plural femení
conegudes
119

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
36- Corregir 36- Corregir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
120
corrigc
corriges
corrig
corregim
corregiu
corrigen
Present 62 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
corregia
corregies
corregia
corregíem
corregíeu
corregien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
corregí
corregires
corregí
corregírem
corregíreu
corregiren
Futur imperfecte Futur perfecte
corregiré
corregiràs
corregirà
corregirem
corregireu
corregiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
corregiria
corregiries
corregiria
corregiríem
corregiríeu
corregirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he corregit
has corregit
ha corregit
hem corregit
heu corregit
han corregit
havia corregit
havies corregit
havia corregit
havíem corregit
havíeu corregit
havien corregit
haguí corregit
hagueres corregit
hagué corregit
haguérem corregit
haguéreu corregit
hagueren corregit
hauré corregit
hauràs corregit
haurà corregit
haurem corregit
haureu corregit
hauran corregit
hauria corregit
hauries corregit
hauria corregit
hauríem corregit
hauríeu corregit
haurien corregit
Notes
62. Les variants incoatives 1 corregixc,
2 corregixes, 3 corregix,
6 corregixen són coloquials i no
adequades en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig corregir
vares corregir
va corregir
vàrem corregir
vàreu corregir
varen corregir
Notes
63. Les formes 1 corregixca, 2 corregixques,
3 corregixca, 6 corregixquen,
no són normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 63
corrigga
corriggues
corrigga
corriggam / corregim
corriggau / corregiu
corrigguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
corregira
corregires
corregira
corregírem
corregíreu
corregiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
corregir
Compost
haver corregit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
corregit
Plural masculí
corregits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja corregit
hages corregit
haja corregit
hajam corregit
hajau corregit
hagen corregit
haguera corregit
hagueres corregit
haguera corregit
haguérem corregit
haguéreu corregit
hagueren corregit
corrig
corrigga
corriggam / corregim
corriggau / corregiu
corrigguen
Simple
corregint
Compost
havent corregit
Singular femení
corregida
Plural femení
corregides
121

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
37- Córrer 37- Córrer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
122
córrec
corres
corre
correm
correu
corren
Present 64 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
corria
corries
corria
corríem
corríeu
corrien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
correguí
corregueres
corregué
correguérem
correguéreu
corregueren
Futur imperfecte Futur perfecte
correré
correràs
correrà
correrem
correreu
correran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
correria
correries
correria
correríem
correríeu
correrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he corregut
has corregut
ha corregut
hem corregut
heu corregut
han corregut
havia corregut
havies corregut
havia corregut
havíem corregut
havíeu corregut
havien corregut
haguí corregut
hagueres corregut
hagué corregut
haguérem corregut
haguéreu corregut
hagueren corregut
hauré corregut
hauràs corregut
haurà corregut
haurem corregut
haureu corregut
hauran corregut
hauria corregut
hauries corregut
hauria corregut
hauríem corregut
hauríeu corregut
haurien corregut
Notes
64. Les formes velarisades 4 correguem
i 5 corregueu no són adequades
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig córrer
vares córrer
va córrer
vàrem córrer
vàreu córrer
varen córrer
Notes
65. La variant velarisada correguent
no es considera adequada en
un registre formal.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
córrega
córregues
córrega
corregam
corregau
córreguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
correguera
corregueres
correguera
correguérem
correguéreu
corregueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
córrer
Compost
haver corregut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
corregut
Plural masculí
correguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja corregut
hages corregut
haja corregut
hajam corregut
hajau corregut
hagen corregut
haguera corregut
hagueres corregut
haguera corregut
haguérem corregut
haguéreu corregut
hagueren corregut
corre
córrega
corregam
corregau
córreguen
Simple
corrent 65
Compost
havent corregut
Singular femení
correguda
Plural femení
corregudes
123

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
38- Cosir 38- Cosir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
124
cusc
cuses
cus
cosim
cosiu
cusen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
cosia
cosies
cosia
cosíem
cosíeu
cosien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
cosí
cosires
cosí
cosírem
cosíreu
cosiren
Futur imperfecte Futur perfecte
cosiré
cosiràs
cosirà
cosirem
cosireu
cosiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
cosiria
cosiries
cosiria
cosiríem
cosiríeu
cosirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he cosit
has cosit
ha cosit
hem cosit
heu cosit
han cosit
havia cosit
havies cosit
havia cosit
havíem cosit
havíeu cosit
havien cosit
haguí cosit
hagueres cosit
hagué cosit
haguérem cosit
haguéreu cosit
hagueren cosit
hauré cosit
hauràs cosit
haurà cosit
haurem cosit
haureu cosit
hauran cosit
hauria cosit
hauries cosit
hauria cosit
hauríem cosit
hauríeu cosit
haurien cosit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig cosir
vares cosir
va cosir
vàrem cosir
vàreu cosir
varen cosir
Notes
66. També són correctes les formes
1 cusca, 2 cusques, 3 cusca, 4 cosim,
5 cosiu, 6 cusquen.
67. Les variants 3 cusca, 4 cuscam,
5 cuscau, 6 cusquen també
són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 66
cusga
cusgues
cusga
cusgam / cosim
cusgau / cosiu
cusguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
cosira
cosires
cosira
cosírem
cosíreu
cosiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
cosir
Compost
haver cosit
IMPERATIU 67
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
cosit
Plural masculí
cosits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja cosit
hages cosit
haja cosit
hajam cosit
hajau cosit
hagen cosit
haguera cosit
hagueres cosit
haguera cosit
haguérem cosit
haguéreu cosit
hagueren cosit
cus
cusga
cusgam / cosim
cusgau / cosiu
cusguen
Simple
cosint
Compost
havent cosit
Singular femení
cosida
Plural femení
cosides
125

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
39- Còure 68 39- Còure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
126
coc / cuic
cous
cou
coem
coeu
couen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
coïa
coïes
coïa
coíem
coíeu
coïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
coguí
cogueres
cogué
coguérem
coguéreu
cogueren
Futur imperfecte Futur perfecte
couré
couràs
courà
courem
coureu
couran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
couria
couries
couria
couríem
couríeu
courien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he cuit
has cuit
ha cuit
hem cuit
heu cuit
han cuit
havia cuit
havies cuit
havia cuit
havíem cuit
havíeu cuit
havien cuit
haguí cuit
hagueres cuit
hagué cuit
haguérem cuit
haguéreu cuit
hagueren cuit
hauré cuit
hauràs cuit
haurà cuit
haurem cuit
haureu cuit
hauran cuit
hauria cuit
hauries cuit
hauria cuit
hauríem cuit
hauríeu cuit
haurien cuit
Notes
68. Este verp té accent diacrític per
a diferenciar-lo del metal (coure).
La o de la raïl és oberta en ser tònica
(eix. coc, cous, coga, etc.), en
ser àtona és tancada (eix. coem,
coguí, etc.).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig còure
vares còure
va còure
vàrem còure
vàreu còure
varen còure
Notes
69. Estes formes responen al significat
de “sometre a l’acció del fòc
una substància o aliment”: còure el
pa en el forn (verp transitiu). Les
variants cogut, coguda, coguts,
cogudes, signifiquen “produir una
sensació de coentor”: còure una
ferida (verp intransitiu). En este
últim cas és també defectiu ya que
només es conjuguen les terceres
persones de singular i plural.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
coga
cogues
coga
cogam
cogau
coguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
coguera
cogueres
coguera
coguérem
coguéreu
cogueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
còure
Compost
haver cuit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
cuit
Plural masculí
cuits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 69
Pretèrit perfecte
haja cuit
hages cuit
haja cuit
hajam cuit
hajau cuit
hagen cuit
haguera cuit
hagueres cuit
haguera cuit
haguérem cuit
haguéreu cuit
hagueren cuit
cou
coga
cogam
cogau
coguen
Simple
coent
Compost
havent cuit
Singular femení
cuita
Plural femení
cuites
127

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
40- Creure 40- Creure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
128
crec
creus
creu
creem
creeu
creuen
Present 70 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 71 Pret. plusquamperfecte
crea / creïa
crees / creïes
crea / creïa
créem / creíem
créeu / creíeu
creen / creïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
creguí
cregueres
cregué
creguérem
creguéreu
cregueren
Futur imperfecte Futur perfecte
creuré
creuràs
creurà
creurem
creureu
creuran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
creuria
creuries
creuria
creuríem
creuríeu
creurien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he cregut
has cregut
ha cregut
hem cregut
heu cregut
han cregut
havia cregut
havies cregut
havia cregut
havíem cregut
havíeu cregut
havien cregut
haguí cregut
hagueres cregut
hagué cregut
haguérem cregut
haguéreu cregut
hagueren cregut
hauré cregut
hauràs cregut
haurà cregut
haurem cregut
haureu cregut
hauran cregut
hauria cregut
hauries cregut
hauria cregut
hauríem cregut
hauríeu cregut
haurien cregut
Notes
70. Les formes velarisades 4 creguem,
5 cregueu no són normatives.
71. Les variants antigues 1 creya,
2 creyes, 3 creya, 4 créyem, 5 créyeu,
6 creyen, s’admeten pero són
menys recomanables.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig creure
vares creure
va creure
vàrem creure
vàreu creure
varen creure
Notes
72. La forma velarisada creguent és
coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
crega
cregues
crega
cregam
cregau
creguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
creguera
cregueres
creguera
creguérem
creguéreu
cregueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
creure
Compost
haver cregut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
cregut
Plural masculí
creguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja cregut
hages cregut
haja cregut
hajam cregut
hajau cregut
hagen cregut
haguera cregut
hagueres cregut
haguera cregut
haguérem cregut
haguéreu cregut
hagueren cregut
creu
crega
cregam
cregau
creguen
Simple
creent 72
Compost
havent cregut
Singular femení
creguda
Plural femení
cregudes
129

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
41- Defendre 41- Defendre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
130
defenc
defens
defén
defenem
defeneu
defenen
Present 73 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
defenia
defenies
defenia
defeníem
defeníeu
defenien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
defenguí
defengueres
defengué
defenguérem
defenguéreu
defengueren
Futur imperfecte Futur perfecte
defendré
defendràs
defendrà
defendrem
defendreu
defendran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
defendria
defendries
defendria
defendríem
defendríeu
defendrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he defés
has defés
ha defés
hem defés
heu defés
han defés
havia defés
havies defés
havia defés
havíem defés
havíeu defés
havien defés
haguí defés
hagueres defés
hagué defés
haguérem defés
haguéreu defés
hagueren defés
hauré defés
hauràs defés
haurà defés
haurem defés
haureu defés
hauran defés
hauria defés
hauries defés
hauria defés
hauríem defés
hauríeu defés
haurien defés
Notes
73. Les variants 4 defenguem,
5 defengueu no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig defendre
vares defendre
va defendre
vàrem defendre
vàreu defendre
varen defendre
Notes
74. La variant defensar, pròpia de
la zona nort del valencià septentrional,
és dialectal.
75. La forma velarisada defenguent
és coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
defenga
defengues
defenga
defengam
defengau
defenguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
defenguera
defengueres
defenguera
defenguérem
defenguéreu
defengueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
defendre 74
Compost
haver defés
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
defés
Plural masculí
defesos
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja defés
hages defés
haja defés
hajam defés
hajau defés
hagen defés
haguera defés
hagueres defés
haguera defés
haguérem defés
haguéreu defés
hagueren defés
defén
defenga
defengam
defengau
defenguen
Simple
defenent 75
Compost
havent defés
Singular femení
defesa
Plural femení
defeses
131

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
42- Desaiguar 76 42- Desaiguar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
132
desaigüe
desaigües
desaigua
desaigüem
desaigüeu
desaigüen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
desaiguava
desaiguaves
dasaiguava
desaiguàvem
desaiguàveu
desaiguaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
desaigüí
desaiguares
desaiguà
desaiguàrem
desaiguàreu
desaiguaren
Futur imperfecte Futur perfecte
desaiguaré
desaiguaràs
desaiguarà
desaiguarem
desaiguareu
desaiguaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
desaiguaria
desaiguaries
desaiguaria
desaiguaríem
desaiguaríeu
desaiguarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he desaiguat
has desaiguat
ha desaiguat
hem desaiguat
heu desaiguat
han desaiguat
havia desaiguat
havies desaiguat
havia desaiguat
havíem desaiguat
havíeu desaiguat
havien desaiguat
haguí desaiguat
hagueres desaiguat
hagué desaiguat
haguérem desaiguat
haguéreu desaiguat
hagueren desaiguat
hauré desaiguat
hauràs desaiguat
haurà desaiguat
haurem desaiguat
haureu desaiguat
hauran desaiguat
hauria desaiguat
hauries desaiguat
hauria desaiguat
hauríem desaiguat
hauríeu desaiguat
haurien desaiguat
Notes
76. Els verps que acaben en guar no
duran diéresis més que en les persones
d’aquells temps que canvien
la a de la desinència per e. És el cas
del present d’indicatiu (1 desaigüe,
2 desaigües, etc.) i de subjuntiu
(1 desaigüe, 2 desaigües, etc.) aixina
com de l’imperatiu (3 desaigüe,
4 desaigüem, etc.) i la primera persona
del pretèrit perfecte d’indicatiu
(1 desaigüí). La u que seguix a
la g (gu) només pot dur diéresis
quan darrere hi ha una i o una e, per
a diferenciar el sò gue de güe o gui
de güi. Mai no posarem diéresis si
darrere van una a (com en el cas de
desaiguar) o una o.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig desaiguar
vares desaiguar
va desaiguar
vàrem desaiguar
vàreu desaiguar
varen desaiguar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
desaigüe
desaigües
desaigüe
desaigüem
desaigüeu
desaigüen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
desaiguara
desaiguares
desaiguara
desaiguàrem
desaiguàreu
desaiguaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
desaiguar
Compost
haver desaiguat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
desaiguat
Plural masculí
desaiguats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja desaiguat
hages desaiguat
haja desaiguat
hajam desaiguat
hajau desaiguat
hagen desaiguat
haguera desaiguat
hagueres desaiguat
haguera desaiguat
haguérem desaiguat
haguéreu desaiguat
hagueren desaiguat
desaigua
desaigüe
desaigüem
desaigüeu
desaigüen
Simple
desaiguant
Compost
havent desaiguat
Singular femení
desaiguada
Plural femení
desaiguades
133

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
43- Desenrollar 43- Desenrollar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
134
Present Passat pròxim
desenrolle
desenrolles
desenrolla
desenrollem
desenrolleu
desenrollen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
desenrollava
desenrollaves
desenrollava
desenrollàvem
desenrollàveu
desenrollaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
desenrollí
desenrollares
desenrollà
desenrollàrem
desenrollàreu
desenrollaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
desenrollaré
desenrollaràs
desenrollarà
desenrollarem
desenrollareu
desenrollaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
desenrollaria
desenrollaries
desenrollaria
desenrollaríem
desenrollaríeu
desenrollarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he desenrollat
has desenrollat
ha desenrollat
hem desenrollat
heu desenrollat
han desenrollat
havia desenrollat
havies desenrollat
havia desenrollat
havíem desenrollat
havíeu desenrollat
havien desenrollat
haguí desenrollat
hagueres desenrollat
hagué desenrollat
haguérem desenrollat
haguéreu desenrollat
hagueren desenrollat
hauré desenrollat
hauràs desenrollat
haurà desenrollat
haurem desenrollat
haureu desenrollat
hauran desenrollat
hauria desenrollat
hauries desenrollat
hauria desenrollat
hauríem desenrollat
hauríeu desenrollat
haurien desenrollat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig desenrollar
vares desenrollar
va desenrollar
vàrem desenrollar
vàreu desenrollar
varen desenrollar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
desenrolle
desenrolles
desenrolle
desenrollem
desenrolleu
desenrollen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
desenrollara
desenrollares
desenrollara
desenrollàrem
desenrollàreu
desenrollaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
desenrollar
Compost
haver desenrollat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
desenrollat
Plural masculí
desenrollats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja desenrollat
hages desenrollat
haja desenrollat
hajam desenrollat
hajau desenrollat
hagen desenrollat
haguera desenrollat
hagueres desenrollat
haguera desenrollat
haguérem desenrollat
haguéreu desenrollat
hagueren desenrollat
desenrolla
desenrolle
desenrollem
desenrolleu
desenrollen
Simple
desenrollant
Compost
havent desenrollat
Singular femení
desenrollada
Plural femení
desenrollades
135

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
44- Difondre 77 44- Difondre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
136
difonc
difons
difon
difonem
difoneu
difonen
Present 78 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
difonia
difonies
difonia
difoníem
difoníeu
difonien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
difonguí
difongueres
difongué
difonguérem
difonguéreu
difongueren
Futur imperfecte Futur perfecte
difondré
difondràs
difondrà
difondrem
difondreu
difondran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
difondria
difondries
difondria
difondríem
difondríeu
difondrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he difòs
has difòs
ha difòs
hem difòs
heu difòs
han difòs
havia difòs
havies difòs
havia difòs
havíem difòs
havíeu difòs
havien difòs
haguí difòs
hagueres difòs
hagué difòs
haguérem difòs
haguéreu difòs
hagueren difòs
hauré difòs
hauràs difòs
haurà difòs
haurem difòs
haureu difòs
hauran difòs
hauria difòs
hauries difòs
hauria difòs
hauríem difòs
hauríeu difòs
haurien difòs
Notes
77. La o de la raïl és oberta en ser
tònica (eix. difonc, difonga, etc.), en
ser àtona és tancada (eix. difonem,
difonguí, etc.).
78. Les variants velarisades 4 difonguem,
5 difongueu són coloquials i
no adequades en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig difondre
vares difondre
va difondre
vàrem difondre
vàreu difondre
varen difondre
Notes
79. La forma velarisada difonguent
és coloquial i no es considera normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
difonga
difongues
difonga
difongam
difongau
difonguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
difonguera
difongueres
difonguera
difonguérem
difonguéreu
difongueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
difondre
Compost
haver difòs
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
difòs
Plural masculí
difosos
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja difòs
hages difòs
haja difòs
hajam difòs
hajau difòs
hagen difòs
haguera difòs
hagueres difòs
haguera difòs
haguérem difòs
haguéreu difòs
hagueren difòs
difon
difonga
difongam
difongau
difonguen
Simple
difonent 79
Compost
havent difòs
Singular femení
difosa
Plural femení
difoses
137

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
45- Dir 45- Dir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
138
dic
dius
diu
diem
dieu
diuen
Present 80 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 81 Pret. plusquamperfecte
dia
dies
dia
díem
díeu
dien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
diguí
digueres
digué
diguérem
diguéreu
digueren
Futur imperfecte Futur perfecte
diré
diràs
dirà
direm
direu
diran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
diria
diries
diria
diríem
diríeu
dirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he dit
has dit
ha dit
hem dit
heu dit
han dit
havia dit
havies dit
havia dit
havíem dit
havíeu dit
havien dit
haguí dit
hagueres dit
hagué dit
haguérem dit
haguéreu dit
hagueren dit
hauré dit
hauràs dit
haurà dit
haurem dit
haureu dit
hauran dit
hauria dit
hauries dit
hauria dit
hauríem dit
hauríeu dit
haurien dit
Notes
80. Les formes velarisades 4 diguem,
5 digueu són coloquials i no adequades
en un registre formal o lliterari.
81. Les variants antigues 1 deya,
2 deyes, 3 deya, 4 déyem, 5 déyeu,
6 deyen, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig dir
vares dir
va dir
vàrem dir
vàreu dir
varen dir
Notes
82. La forma diguent és pròpia
d’un registre coloquial i no es considera
normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
diga
digues
diga
digam
digau
diguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
diguera
digueres
diguera
diguérem
diguéreu
digueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
dir
Compost
haver dit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
dit
Plural masculí
dits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja dit
hages dit
haja dit
hajam dit
hajau dit
hagen dit
haguera dit
hagueres dit
haguera dit
haguérem dit
haguéreu dit
hagueren dit
digues / dis
diga
digam
digau
diguen
Simple
dient 82
Compost
havent dit
Singular femení
dita
Plural femení
dites
139

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
46- Distinguir 46- Distinguir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
140
Present Passat pròxim
distinguixc
distinguixes
distinguix
distinguim
distinguiu
distinguixen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
distinguia
distinguies
distinguia
distinguíem
distinguíeu
distinguien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
distinguí
distinguires
distinguí
distinguírem
distinguíreu
distinguiren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
distinguiré
distinguiràs
distinguirà
distinguirem
distinguireu
distinguiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
distinguiria
distinguiries
distinguiria
distinguiríem
distinguiríeu
distinguirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he distinguit
has distinguit
ha distinguit
hem distinguit
heu distinguit
han distinguit
havia distinguit
havies distinguit
havia distinguit
havíem distinguit
havíeu distinguit
havien distinguit
haguí distinguit
hagueres distinguit
hagué distinguit
haguérem distinguit
haguéreu distinguit
hagueren distinguit
hauré distinguit
hauràs distinguit
haurà distinguit
haurem distinguit
haureu distinguit
hauran distinguit
hauria distinguit
hauries distinguit
hauria distinguit
hauríem distinguit
hauríeu distinguit
haurien distinguit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig distinguir
vares distinguir
va distinguir
vàrem distinguir
vàreu distinguir
varen distinguir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
distinguixca
distinguixques
distinguixca
distinguim
distinguiu
distinguixquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
distinguira
distinguires
distinguira
distinguírem
distinguíreu
distinguiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
distinguir
Compost
haver distinguit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
distinguit
Plural masculí
distinguits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja distinguit
hages distinguit
haja distinguit
hajam distinguit
hajau distinguit
hagen distinguit
haguera distinguit
hagueres distinguit
haguera distinguit
haguérem distinguit
haguéreu distinguit
hagueren distinguit
distinguix
distinguixca
distinguim
distinguiu
distinguixquen
Simple
distinguint
Compost
havent distinguit
Singular femení
distinguida
Plural femení
distinguides
141

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
47- Doldre 83 47- Doldre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
142
dolc
dols
dol
dolem
doleu
dolen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
dolia
dolies
dolia
dolíem
dolíeu
dolien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
dolguí
dolgueres
dolgué
dolguérem
dolguéreu
dolgueren
Futur imperfecte Futur perfecte
doldré
doldràs
doldrà
doldrem
doldreu
doldran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
doldria
doldries
doldria
doldríem
doldríeu
doldrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he dolgut
has dolgut
ha dolgut
hem dolgut
heu dolgut
han dolgut
havia dolgut
havies dolgut
havia dolgut
havíem dolgut
havíeu dolgut
havien dolgut
haguí dolgut
hagueres dolgut
hagué dolgut
haguérem dolgut
haguéreu dolgut
hagueren dolgut
hauré dolgut
hauràs dolgut
haurà dolgut
haurem dolgut
haureu dolgut
hauran dolgut
hauria dolgut
hauries dolgut
hauria dolgut
hauríem dolgut
hauríeu dolgut
haurien dolgut
Notes
83. La o de la raïl és oberta en ser
tònica (eix. dolc, dolga, etc.), en ser
àtona és tancada (eix. dolem, dolgut,
etc.)
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig doldre
vares doldre
va doldre
vàrem doldre
vàreu doldre
varen doldre
Notes
84. Les variants 4 dolem, 5 doleu,
també són correctes.
85. La forma velarisada dolguent
no és adequada en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
dolga
dolgues
dolga
dolgam
dolgau
dolguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
dolguera
dolgueres
dolguera
dolguérem
dolguéreu
dolgueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
doldre
Compost
haver dolgut
IMPERATIU 84
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
dolgut
Plural masculí
dolguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja dolgut
hages dolgut
haja dolgut
hajam dolgut
hajau dolgut
hagen dolgut
haguera dolgut
hagueres dolgut
haguera dolgut
haguérem dolgut
haguéreu dolgut
hagueren dolgut
dol
dolga
dolgam
dolgau
dolguen
Simple
dolent 85
Compost
havent dolgut
Singular femení
dolguda
Plural femení
dolgudes
143

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
48- Donar 86 48- Donar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
144
done
dones
dona
donem
doneu
donen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
donava
donaves
donava
donàvem
donàveu
donaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
doní
donares
donà
donàrem
donàreu
donaren
Futur imperfecte Futur perfecte
donaré
donaràs
donarà
donarem
donareu
donaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
donaria
donaries
donaria
donaríem
donaríeu
donarien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he donat
has donat
ha donat
hem donat
heu donat
han donat
havia donat
havies donat
havia donat
havíem donat
havíeu donat
havien donat
haguí donat
hagueres donat
hagué donat
haguérem donat
haguéreu donat
hagueren donat
hauré donat
hauràs donat
haurà donat
haurem donat
haureu donat
hauran donat
hauria donat
hauries donat
hauria donat
hauríem donat
hauríeu donat
haurien donat
Notes
86. La variant antiga dar a dia de hui
és dialectal d’algunes comarques i
en un us reduït a manifestacions culturals
de caràcter popular: cançons,
nadalenques, etc. La llengua moderna
ha substituït esta forma (dar) per
donar.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig donar
vares donar
va donar
vàrem donar
vàreu donar
varen donar
Notes
87. Les formes 4 donam, 5 donau
són dialectals i no es consideren
adequades en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
done
dones
done
donem
doneu
donen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
donara
donares
donara
donàrem
donàreu
donaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
donar
Compost
haver donat
IMPERATIU 87
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
donat
Plural masculí
donats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja donat
hages donat
haja donat
hajam donat
hajau donat
hagen donat
haguera donat
hagueres donat
haguera donat
haguérem donat
haguéreu donat
hagueren donat
dona
done
donem
doneu
donen
Simple
donant
Compost
havent donat
Singular femení
donada
Plural femení
donades
145

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
49- Dormir 49- Dormir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
146
dorc
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
dormia
dormies
dormia
dormíem
dormíeu
dormien
Pretèrit perfecte 88 Pret. perfecte compost
dormí
dormires
dormí
dormírem
dormíreu
dormiren
Futur imperfecte Futur perfecte
dormiré
dormiràs
dormirà
dormirem
dormireu
dormiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
dormiria
dormiries
dormiria
dormiríem
dormiríeu
dormirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit
heu dormit
han dormit
havia dormit
havies dormit
havia dormit
havíem dormit
havíeu dormit
havien dormit
haguí dormit
hagueres dormit
hagué dormit
haguérem dormit
haguéreu dormit
hagueren dormit
hauré dormit
hauràs dormit
haurà dormit
haurem dormit
haureu dormit
hauran dormit
hauria dormit
hauries dormit
hauria dormit
hauríem dormit
hauríeu dormit
haurien dormit
Notes
88. Les variants 1 dorguí, 2 dorgueres,
3 dorgué, 4 dorguérem, 5 dorguéreu,
6 dorgueren, són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig dormir
vares dormir
va dormir
vàrem dormir
vàreu dormir
varen dormir
Notes
89. També s’accepten les variants
1 dorguera, 2 dorgueres, 3 dorguera,
4 dorguérem, 5 dorguéreu, 6 dorgueren.
90. Les formes 4 dorguem, 5 dorgueu
també són correctes, pero
4 dormiguem, 5 dormigueu són
coloquials i no es consideren adequades
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
dorga
dorgues
dorga
dorgam / dormim
dorgau / dormiu
dorguen
Pretèrit imperfecte 89 Pret. plusquamperfecte
dormira
dormires
dormira
dormírem
dormíreu
dormiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
dormir
Compost
haver dormit
IMPERATIU 90
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
dormit
Plural masculí
dormits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja dormit
hages dormit
haja dormit
hajam dormit
hajau dormit
hagen dormit
haguera dormit
hagueres dormit
haguera dormit
haguérem dormit
haguéreu dormit
hagueren dormit
dorm
dorga
dorgam
dorgau
dorguen
Simple
dormint
Compost
havent dormit
Singular femení
dormida
Plural femení
dormides
147

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
50- Dur 50- Dur
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
148
duc
dus
du
duem
dueu
duen
Present 91 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
duya
duyes
duya
dúyem
dúyeu
duyen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
duguí
dugueres
dugué
duguérem
duguéreu
dugueren
Futur imperfecte Futur perfecte
duré
duràs
durà
durem
dureu
duran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
duria
duries
duria
duríem
duríeu
durien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he dut
has dut
ha dut
hem dut
heu dut
han dut
havia dut
havies dut
havia dut
havíem dut
havíeu dut
havien dut
haguí dut
hagueres dut
hagué dut
haguérem dut
haguéreu dut
hagueren dut
hauré dut
hauràs dut
haurà dut
haurem dut
haureu dut
hauran dut
hauria dut
hauries dut
hauria dut
hauríem dut
hauríeu dut
haurien dut
Notes
91. Les formes 4 duguem, 5 dugueu
són coloquials i no es consideren
adequades en un registre formal.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig dur
vares dur
va dur
vàrem dur
vàreu dur
varen dur
Notes
92. La forma analògica dugues no
es considera normativa.
93. La forma velarisada duguent no
es considera normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
duga
dugues
duga
dugam
dugau
duguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
duguera
dugueres
duguera
duguérem
duguéreu
dugueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
dur
Compost
haver dut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
dut
Plural masculí
duts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja dut
hages dut
haja dut
hajam dut
hajau dut
hagen dut
haguera dut
hagueres dut
haguera dut
haguérem dut
haguéreu dut
hagueren dut
dus 92
duga
dugam
dugau
duguen
Simple
duent 93
Compost
havent dut
Singular femení
duta
Plural femení
dutes
149

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
51- Eixercir 94 51- Eixercir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
150
eixercixc
eixercixes
eixercix
eixercim
eixerciu
eixercixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
eixercia
eixercies
eixercia
eixercíem
eixercíeu
eixercien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
eixercí
eixercires
eixercí
eixercírem
eixercíreu
eixerciren
Futur imperfecte Futur perfecte
eixerciré
eixerciràs
eixercirà
eixercirem
eixercireu
eixerciran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
eixerciria
eixerciries
eixerciria
eixerciríem
eixerciríeu
eixercirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he eixercit
has eixercit
ha eixercit
hem eixercit
heu eixercit
han eixercit
havia eixercit
havies eixercit
havia eixercit
havíem eixercit
havíeu eixercit
havien eixercit
haguí eixercit
hagueres eixercit
hagué eixercit
haguérem eixercit
haguéreu eixercit
hagueren eixercit
hauré eixercit
hauràs eixercit
haurà eixercit
haurem eixercit
haureu eixercit
hauran eixercit
hauria eixercit
hauries eixercit
hauria eixercit
hauríem eixercit
hauríeu eixercit
haurien eixercit
Notes
94. En totes les formes i temps
d’este verp s’ha de pronunciar la i
segregada de la x (eixercir i no
*exercir).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig eixercir
vares eixercir
va eixercir
vàrem eixercir
vàreu eixercir
varen eixercir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
eixercixca
eixercixques
eixercixca
eixercim
eixerciu
eixercixquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
eixercira
eixercires
eixercira
eixercírem
eixercíreu
eixerciren
INFINITIU GERUNDI
Simple
eixercir
Compost
haver eixercit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
eixercit
Plural masculí
eixercits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja eixercit
hages eixercit
haja eixercit
hajam eixercit
hajau eixercit
hagen eixercit
haguera eixercit
hagueres eixercit
haguera eixercit
haguérem eixercit
haguéreu eixercit
hagueren eixercit
eixercix
eixercixca
eixercim
eixerciu
eixercixquen
Simple
eixercint
Compost
havent eixercit
Singular femení
eixercida
Plural femení
eixercides
151

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
52- Eixir 95 52- Eixir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
152
ixc
ixes
ix
eixim
eixiu
ixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
eixia
eixies
eixia
eixíem
eixíeu
eixien
Pretèrit perfecte 96 Pret. perfecte compost
ixquí
ixqueres
ixqué
ixquérem
ixquéreu
ixqueren
Futur imperfecte Futur perfecte
eixiré
eixiràs
eixirà
eixirem
eixireu
eixiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
eixiria
eixiries
eixiria
eixiríem
eixiríeu
eixirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he eixit
has eixit
ha eixit
hem eixit
heu eixit
han eixit
havia eixit
havies eixit
havia eixit
havíem eixit
havíeu eixit
havien eixit
haguí eixit
hagueres eixit
hagué eixit
haguérem eixit
haguéreu eixit
hagueren eixit
hauré eixit
hauràs eixit
haurà eixit
haurem eixit
haureu eixit
hauran eixit
hauria eixit
hauries eixit
hauria eixit
hauríem eixit
hauríeu eixit
haurien eixit
Notes
95. Les variants ixir, ixiré, ixiria,
etc. pròpies del valencià meridional
i central, no es consideren adequades
en un registre formal o lliterari.
96. Les formes 1 eixí, 2 eixires, 3 eixí,
4 eixírem, 5 eixíreu, 6 eixiren també
són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig eixir
vares eixir
va eixir
vàrem eixir
vàreu eixir
varen eixir
Notes
97. També són correctes les
variants 1 eixira, 2 eixires, 3 eixira,
4 eixírem, 5 eixíreu, 6 eixiren.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
ixca
ixques
ixca
ixcam / eixim
ixcau / eixiu
ixquen
Pretèrit imperfecte 97 Pret. plusquamperfecte
ixquera
ixqueres
ixquera
ixquérem
ixquéreu
ixqueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
eixir
Compost
haver eixit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
eixit
Plural masculí
eixits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja eixit
hages eixit
haja eixit
hajam eixit
hajau eixit
hagen eixit
haguera eixit
hagueres eixit
haguera eixit
haguérem eixit
haguéreu eixit
hagueren eixit
ix
ixca
ixcam / eixim
ixcau / eixiu
ixquen
Simple
eixint
Compost
havent eixit
Singular femení
eixida
Plural femení
eixides
153

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
53- Encendre 53- Encendre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
154
encenc
encens
encén
encenem
enceneu
encenen
Present 98 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
encenia
encenies
encenia
enceníem
enceníeu
encenien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
encenguí
encengueres
encengué
encenguérem
encenguéreu
encengueren
Futur imperfecte Futur perfecte
encendré
encendràs
encendrà
encendrem
encendreu
encendran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
encendria
encendries
encendria
encendríem
encendríeu
encendrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he encés
has encés
ha encés
hem encés
heu encés
han encés
havia encés
havies encés
havia encés
havíem encés
havíeu encés
havien encés
haguí encés
hagueres encés
hagué encés
haguérem encés
haguéreu encés
hagueren encés
hauré encés
hauràs encés
haurà encés
haurem encés
haureu encés
hauran encés
hauria encés
hauries encés
hauria encés
hauríem encés
hauríeu encés
haurien encés
Notes
98. Les variants 4 encenguem,
5 encengueu no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig encendre
vares encendre
va encendre
vàrem encendre
vàreu encendre
varen encendre
Notes
99. La forma velarisada encenguent
és coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
encenga
encengues
encenga
encengam
encengau
encenguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
encenguera
encengueres
encenguera
encenguérem
encenguéreu
encengueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
encendre
Compost
haver encés
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
encés
Plural masculí
encesos
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja encés
hages encés
haja encés
hajam encés
hajau encés
hagen encés
haguera encés
hagueres encés
haguera encés
haguérem encés
haguéreu encés
hagueren encés
encén
encenga
encengam
encengau
encenguen
Simple
encenent 99
Compost
havent encés
Singular femení
encesa
Plural femení
enceses
155

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
54- Enfollir 54- Enfollir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
156
enfollixc
enfollixes
enfollix
enfollim
enfolliu
enfollixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
enfollia
enfollies
enfollia
enfollíem
enfollíeu
enfollien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
enfollí
enfollires
enfollí
enfollírem
enfollíreu
enfolliren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
enfolliré
enfolliràs
enfollirà
enfollirem
enfollireu
enfolliran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
enfolliria
enfolliries
enfolliria
enfolliríem
enfolliríeu
enfollirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he enfollit
has enfollit
ha enfollit
hem enfollit
heu enfollit
han enfollit
havia enfollit
havies enfollit
havia enfollit
havíem enfollit
havíeu enfollit
havien enfollit
haguí enfollit
hagueres enfollit
hagué enfollit
haguérem enfollit
haguéreu enfollit
hagueren enfollit
hauré enfollit
hauràs enfollit
haurà enfollit
haurem enfollit
haureu enfollit
hauran enfollit
hauria enfollit
hauries enfollit
hauria enfollit
hauríem enfollit
hauríeu enfollit
haurien enfollit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig enfollir
vares enfollir
va enfollir
vàrem enfollir
vàreu enfollir
varen enfollir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
enfollixca
enfollixques
enfollixca
enfollim
enfolliu
enfollixquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
enfollira
enfollires
enfollira
enfollírem
enfollíreu
enfolliren
INFINITIU GERUNDI
Simple
enfollir
Compost
haver enfollit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
enfollit
Plural masculí
enfollits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja enfollit
hages enfollit
haja enfollit
hajam enfollit
hajau enfollit
hagen enfollit
haguera enfollit
hagueres enfollit
haguera enfollit
haguérem enfollit
haguéreu enfollit
hagueren enfollit
enfollix
enfollixca
enfollim
enfolliu
enfollixquen
Simple
enfollint
Compost
havent enfollit
Singular femení
enfollida
Plural femení
enfollides
157

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
55- Engolir 100 55- Engolir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
158
engulc
enguls
engul
engolim
engoliu
engulen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
engolia
engolies
engolia
engolíem
engolíeu
engolien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
engolí
engolires
engolí
engolírem
engolíreu
engoliren
Futur imperfecte Futur perfecte
engoliré
engoliràs
engolirà
engolirem
engolireu
engoliran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
engoliria
engoliries
engoliria
engoliríem
engoliríeu
engolirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he engolit
has engolit
ha engolit
hem engolit
heu engolit
han engolit
havia engolit
havies engolit
havia engolit
havíem engolit
havíeu engolit
havien engolit
haguí engolit
hagueres engolit
hagué engolit
haguérem engolit
haguéreu engolit
hagueren engolit
hauré engolit
hauràs engolit
haurà engolit
haurem engolit
haureu engolit
hauran engolit
hauria engolit
hauries engolit
hauria engolit
hauríem engolit
hauríeu engolit
haurien engolit
Notes
100. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com engolixc,
engolixen, engolixca, etc. que no
són adequades en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig engolir
vares engolir
va engolir
vàrem engolir
vàreu engolir
varen engolir
Notes
101. Les variants antigues 1 engula, 2
engules, 3 engula, 6 engulen, són
arcaiques.
102. Les formes antigues 3 engula,
4 engulam, 5 engulau, 6 engulen,
són arcaiques.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 101
engulga
engulgues
engulga
engulgam /engolim
engulgau / engoliu
engulguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
engolira
engolires
engolira
engolírem
engolíreu
engoliren
INFINITIU GERUNDI
Simple
engolir
Compost
haver engolit
IMPERATIU 102
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
engolit
Plural masculí
engolits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja engolit
hages engolit
haja engolit
hajam engolit
hajau engolit
hagen engolit
haguera engolit
hagueres engolit
haguera engolit
haguérem engolit
haguéreu engolit
hagueren engolit
engul
engulga
engulgam / engolim
engulgau / engoliu
engulguen
Simple
engolint
Compost
havent engolit
Singular femení
engolida
Plural femení
engolides
159

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
56- Engroguir 56- Engroguir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
160
Present Passat pròxim
engroguixc
engroguixes
engroguix
engroguim
engroguiu
engroguixen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
engroguia
engroguies
engroguia
engroguíem
engroguíeu
engroguien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
engroguí
engroguires
engroguí
engroguírem
engroguíreu
engroguiren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
engroguiré
engroguiràs
engroguirà
engroguirem
engroguireu
engroguiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
engroguiria
engroguiries
engroguiria
engroguiríem
engroguiríeu
engroguirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he engroguit
has engroguit
ha engroguit
hem engroguit
heu engroguit
han engroguit
havia engroguit
havies engroguit
havia engroguit
havíem engroguit
havíeu engroguit
havien engroguit
haguí engroguit
hagueres engroguit
hagué engroguit
haguérem engroguit
haguéreu engroguit
hagueren engroguit
hauré engroguit
hauràs engroguit
haurà engroguit
haurem engroguit
haureu engroguit
hauran engroguit
hauria engroguit
hauries engroguit
hauria engroguit
hauríem engroguit
hauríeu engroguit
haurien engroguit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig engroguir
vares engroguir
va engroguir
vàrem engroguir
vàreu engroguir
varen engroguir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
engroguixca
engroguixques
engroguixca
engroguim
engroguiu
engroguixquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
engroguira
engroguires
engroguira
engroguírem
engroguíreu
engroguiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
engroguir
Compost
haver engroguit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
engroguit
Plural masculí
engroguits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja engroguit
hages engroguit
haja engroguit
hajam engroguit
hajau engroguit
hagen engroguit
haguera engroguit
hagueres engroguit
haguera engroguit
haguérem engroguit
haguéreu engroguit
hagueren engroguit
engroguix
engroguixca
engroguim
engroguiu
engroguixquen
Simple
engroguint
Compost
havent engroguit
Singular femení
engroguida
Plural femení
engroguides
161

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
57- Engrunsar 57- Engrunsar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
162
engrunse
engrunses
engrunsa
engrunsem
engrunseu
engrunsen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
engrunsava
engrunsaves
engrunsava
engrunsàvem
engrunsàveu
engrunsaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
engrunsí
engrunsares
engrunsà
engrunsàrem
engrunsàreu
engrunsaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
engrunsaré
engrunsaràs
engrunsarà
engrunsarem
engrunsareu
engrunsaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
engrunsaria
engrunsaries
engrunsaria
engrunsaríem
engrunsaríeu
engrunsarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he engrunsat
has engrunsat
ha engrunsat
hem engrunsat
heu engrunsat
han engrunsat
havia engrunsat
havies engrunsat
havia engrunsat
havíem engrunsat
havíeu engrunsat
havien engrunsat
haguí engrunsat
hagueres engrunsat
hagué engrunsat
haguérem engrunsat
haguéreu engrunsat
hagueren engrunsat
hauré engrunsat
hauràs engrunsat
haurà engrunsat
haurem engrunsat
haureu engrunsat
hauran engrunsat
hauria engrunsat
hauries engrunsat
hauria engrunsat
hauríem engrunsat
hauríeu engrunsat
haurien engrunsat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig engrunsar
vares engrunsar
va engrunsar
vàrem engrunsar
vàreu engrunsar
varen engrunsar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
engrunse
engrunses
engrunse
engrunsem
engrunseu
engrunsen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
engrunsara
engrunsares
engrunsara
engrunsàrem
engrunsàreu
engrunsaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
engrunsar
Compost
haver engrunsat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
engrunsat
Plural masculí
engrunsats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja engrunsat
hages engrunsat
haja engrunsat
hajam engrunsat
hajau engrunsat
hagen engrunsat
haguera engrunsat
hagueres engrunsat
haguera engrunsat
haguérem engrunsat
haguéreu engrunsat
hagueren engrunsat
engrunsa
engrunse
engrunsem
engrunseu
engrunsen
Simple
engrunsant
Compost
havent engrunsat
Singular femení
engrunsada
Plural femení
engrunsades
163

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
58- Ensomiar 103 58- Ensomiar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
164
ensomie
ensomies
ensomia
ensomiem
ensomieu
ensomien
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ensomiava
ensomiaves
ensomiava
ensomiàvem
ensomiàveu
ensomiaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
ensomií 104
ensomiares
ensomià
ensomiàrem
ensomiàreu
ensomiaren
Futur imperfecte Futur perfecte
ensomiaré
ensomiaràs
ensomiarà
ensomiarem
ensomiareu
ensomiaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
ensomiaria
ensomiaries
ensomiaria
ensomiaríem
ensomiaríeu
ensomiarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he ensomiat
has ensomiat
ha ensomiat
hem ensomiat
heu ensomiat
han ensomiat
havia ensomiat
havies ensomiat
havia ensomiat
havíem ensomiat
havíeu ensomiat
havien ensomiat
haguí ensomiat
hagueres ensomiat
hagué ensomiat
haguérem ensomiat
haguéreu ensomiat
hagueren ensomiat
hauré ensomiat
hauràs ensomiat
haurà ensomiat
haurem ensomiat
haureu ensomiat
hauran ensomiat
hauria ensomiat
hauries ensomiat
hauria ensomiat
hauríem ensomiat
hauríeu ensomiat
haurien ensomiat
Notes
103. Este verp té quatre sílabes (enso-mi-ar)
perque els verps acabats
en -iar la i i la a formen hiat.
104. Tots els verps acabats en -iar,
i -ear duran accent sobre la í d’esta
persona en este temps per dos
motius: en primer lloc per a senyalar
el hiat (l’unió vocàlica ii no forma,
per tant, un diftonc) i en segon
lloc per a complir en la regla d’accentuació
que establix que totes les
agudes acabades en vocal s’han
d’accentuar.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig ensomiar
vares ensomiar
va ensomiar
vàrem ensomiar
vàreu ensomiar
varen ensomiar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
ensomie
ensomies
ensomie
ensomiem
ensomieu
ensomien
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ensomiara
ensomiares
ensomiara
ensomiàrem
ensomiàreu
ensomiaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
ensomiar
Compost
haver ensomiat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
ensomiat
Plural masculí
ensomiats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja ensomiat
hages ensomiat
haja ensomiat
hajam ensomiat
hajau ensomiat
hagen ensomiat
haguera ensomiat
hagueres ensomiat
haguera ensomiat
haguérem ensomiat
haguéreu ensomiat
hagueren ensomiat
ensomia
ensomie
ensomiem
ensomieu
ensomien
Simple
ensomiant
Compost
havent ensomiat
Singular femení
ensomiada
Plural femení
ensomiades
165

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
59- Escopir 105 59- Escopir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
166
escup
escups
escup
escopim
escopiu
escupen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
escopia
escopies
escopia
escopíem
escopíeu
escopien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
escopí
escopires
escopí
escopírem
escopíreu
escopiren
Futur imperfecte Futur perfecte
escopiré
escopiràs
escopirà
escopirem
escopireu
escopiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
escopiria
escopiries
escopiria
escopiríem
escopiríeu
escopirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he escopit
has escopit
ha escopit
hem escopit
heu escopit
han escopit
havia escopit
havies escopit
havia escopit
havíem escopit
havíeu escopit
havien escopit
haguí escopit
hagueres escopit
hagué escopit
haguérem escopit
haguéreu escopit
hagueren escopit
hauré escopit
hauràs escopit
haurà escopit
haurem escopit
haureu escopit
hauran escopit
hauria escopit
hauries escopit
hauria escopit
hauríem escopit
hauríeu escopit
haurien escopit
Notes
105. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com escupixc,
escupixen, escupixca, etc. que no
són adequades en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig escopir
vares escopir
va escopir
vàrem escopir
vàreu escopir
varen escopir
Notes
106. La variant escupir no es considera
normativa. La forma sinònima
escopinyar també és correcta.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
escupa
escupes
escupa
escupam / escopim
escupau / escopiu
escupen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
escopira
escopires
escopira
escopírem
escopíreu
escopiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
escopir 106
Compost
haver escopit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
escopit
Plural masculí
escopits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja escopit
hages escopit
haja escopit
hajam escopit
hajau escopit
hagen escopit
haguera escopit
hagueres escopit
haguera escopit
haguérem escopit
haguéreu escopit
hagueren escopit
escup
escupa
escupam / escopim
escupau / escopiu
escupen
Simple
escopint
Compost
havent escopit
Singular femení
escopida
Plural femení
escopides
167

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
60- Escriure 60- Escriure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
168
escric
escrius
escriu
escrivim
escriviu
escriuen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
escrivia
escrivies
escrivia
escrivíem
escrivíeu
escrivien
Pretèrit perfecte 107 Pret. perfecte compost
escriguí
escrigueres
escrigué
escriguérem
escriguéreu
escrigueren
Futur imperfecte Futur perfecte
escriuré
escriuràs
escriurà
escriurem
escriureu
escriuran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
escriuria
escriuries
escriuria
escriuríem
escriuríeu
escriurien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he escrit
has escrit
ha escrit
hem escrit
heu escrit
han escrit
havia escrit
havies escrit
havia escrit
havíem escrit
havíeu escrit
havien escrit
haguí escrit
hagueres escrit
hagué escrit
haguérem escrit
haguéreu escrit
hagueren escrit
hauré escrit
hauràs escrit
haurà escrit
haurem escrit
haureu escrit
hauran escrit
hauria escrit
hauries escrit
hauria escrit
hauríem escrit
hauríeu escrit
haurien escrit
Notes
107. Les variants 1 escriví, 2 escrivires,
3 escriví, 4 escrivírem,
5 escrivíreu, 6 escriviren, són arcaiques
i molt inusuals en la llengua
valenciana moderna.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig escriure
vares escriure
va escriure
vàrem escriure
vàreu escriure
varen escriure
Notes
108. Les variants 1 escrivira, 2 escrivires,
3 escrivira, 4 escrivírem,
5 escrivíreu, 6 escriviren, també són
correctes, encara que se preferixen
les del model.
109. La variant velarisada escriguent
és coloquial i no es considera
adequada en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
escriga
escrigues
escriga
escrigam
escrigau
escriguen
Pretèrit imperfecte 108 Pret. plusquamperfecte
escriguera
escrigueres
escriguera
escriguérem
escriguéreu
escrigueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
escriure
Compost
haver escrit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
escrit
Plural masculí
escrits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja escrit
hages escrit
haja escrit
hajam escrit
hajau escrit
hagen escrit
haguera escrit
hagueres escrit
haguera escrit
haguérem escrit
haguéreu escrit
hagueren escrit
escriu
escriga
escrigam
escrigau
escriguen
Simple
escrivint 109
Compost
havent escrit
Singular femení
escrita
Plural femení
escrites
169

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
61- Espentar 61- Espentar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
170
espente
espentes
espenta
espentem
espenteu
espenten
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
espentava
espentaves
espentava
espentàvem
espentàveu
espentaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
espentí
espentares
espentà
espentàrem
espentàreu
espentaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
espentaré
espentaràs
espentarà
espentarem
espentareu
espentaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
espentaria
espentaries
espentaria
espentaríem
espentaríeu
espentarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he espentat
has espentat
ha espentat
hem espentat
heu espentat
han espentat
havia espentat
havies espentat
havia espentat
havíem espentat
havíeu espentat
havien espentat
haguí espentat
hagueres espentat
hagué espentat
haguérem espentat
haguéreu espentat
hagueren espentat
hauré espentat
hauràs espentat
haurà espentat
haurem espentat
haureu espentat
hauran espentat
hauria espentat
hauries espentat
hauria espentat
hauríem espentat
hauríeu espentat
haurien espentat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig espentar
vares espentar
va espentar
vàrem espentar
vàreu espentar
varen espentar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
espente
espentes
espente
espentem
espenteu
espenten
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
espentara
espentares
espentara
espentàrem
espentàreu
espentaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
espentar
Compost
haver espentat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
espentat
Plural masculí
espentats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja espentat
hages espentat
haja espentat
hajam espentat
hajau espentat
hagen espentat
haguera espentat
hagueres espentat
haguera espentat
haguérem espentat
haguéreu espentat
hagueren espentat
espenta
espente
espentem
espenteu
espenten
Simple
espentant
Compost
havent espentat
Singular femení
espentada
Plural femení
espentades
171

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
62- Estar 62- Estar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
172
estic
estàs
està
estem
esteu
estan
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
estava
estaves
estava
estàvem
estàveu
estaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
estiguí
estigueres
estigué
estiguérem
estiguéreu
estigueren
Futur imperfecte Futur perfecte
estaré
estaràs
estarà
estarem
estareu
estaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
estaria
estaries
estaria
estaríem
estaríeu
estarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he estat
has estat
ha estat
hem estat
heu estat
han estat
havia estat
havies estat
havia estat
havíem estat
havíeu estat
havien estat
haguí estat
hagueres estat
hagué estat
haguérem estat
haguéreu estat
hagueren estat
hauré estat
hauràs estat
haurà estat
haurem estat
haureu estat
hauran estat
hauria estat
hauries estat
hauria estat
hauríem estat
hauríeu estat
haurien estat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig estar
vares estar
va estar
vàrem estar
vàreu estar
varen estar
Notes
110. Si pronominalisem esta persona
de l’imperatiu direm: està-te
callat i no estigues-te callat.
111. La variant velarisada estiguent
no és normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
estiga
estigues
estiga
estigam
estigau
estiguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
estiguera
estigueres
estiguera
estiguérem
estiguéreu
estigueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
estar
Compost
haver estat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
estat
Plural masculí
estats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja estat
hages estat
haja estat
hajam estat
hajau estat
hagen estat
haguera estat
hagueres estat
haguera estat
haguérem estat
haguéreu estat
hagueren estat
estigues 110
estiga
estigam
estigau
estiguen
Simple
estant 111
Compost
havent estat
Singular femení
estada
Plural femení
estades
173

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
63- Esvarar 63- Esvarar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
174
esvare
esvares
esvara
esvarem
esvareu
esvaren
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
esvarava
esvaraves
esvarava
esvaràvem
esvaràveu
esvaraven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
esvarí
esvarares
esvarà
esvaràrem
esvaràreu
esvararen
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
esvararé
esvararàs
esvararà
esvararem
esvarareu
esvararan
Futur hipotètic F. hipotètic compost
esvararia
esvararies
esvararia
esvararíem
esvararíeu
esvararien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he esvarat
has esvarat
ha esvarat
hem esvarat
heu esvarat
han esvarat
havia esvarat
havies esvarat
havia esvarat
havíem esvarat
havíeu esvarat
havien esvarat
haguí esvarat
hagueres esvarat
hagué esvarat
haguérem esvarat
haguéreu esvarat
hagueren esvarat
hauré esvarat
hauràs esvarat
haurà esvarat
haurem esvarat
haureu esvarat
hauran esvarat
hauria esvarat
hauries esvarat
hauria esvarat
hauríem esvarat
hauríeu esvarat
haurien esvarat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig esvarar
vares esvarar
va esvarar
vàrem esvarar
vàreu esvarar
varen esvarar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
esvare
esvares
esvare
esvarem
esvareu
esvaren
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
esvarara
esvarares
esvarara
esvaràrem
esvaràreu
esvararen
INFINITIU GERUNDI
Simple
esvarar
Compost
haver esvarat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
esvarat
Plural masculí
esvarats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja esvarat
hages esvarat
haja esvarat
hajam esvarat
hajau esvarat
hagen esvarat
haguera esvarat
hagueres esvarat
haguera esvarat
haguérem esvarat
haguéreu esvarat
hagueren esvarat
esvara
esvare
esvarem
esvareu
esvaren
Simple
esvarant
Compost
havent esvarat
Singular femení
esvarada
Plural femení
esvarades
175

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
64- Expondre 112 64- Expondre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
176
exponc
expons
expon
exponem
exponeu
exponen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
exponia
exponies
exponia
exponíem
exponíeu
exponien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
exponguí
expongueres
expongué
exponguérem
exponguéreu
expongueren
Futur imperfecte Futur perfecte
expondré
expondràs
expondrà
expondrem
expondreu
expondran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
expondria
expondries
expondria
expondríem
expondríeu
expondrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he expost
has expost
ha expost
hem expost
heu expost
han expost
havia expost
havies expost
havia expost
havíem expost
havíeu expost
havien expost
haguí expost
hagueres expost
hagué expost
haguérem expost
haguéreu expost
hagueren expost
hauré expost
hauràs expost
haurà expost
haurem expost
haureu expost
hauran expost
hauria expost
hauries expost
hauria expost
hauríem expost
hauríeu expost
haurien expost
Notes
112. Vid. punt E de l’introducció,
apartat posar i pondre.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig expondre
vares expondre
va expondre
vàrem expondre
vàreu expondre
varen expondre
Notes
113. La variant exposar no es considera
normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
exponga
expongues
exponga
expongam
expongau
exponguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
exponguera
expongueres
exponguera
exponguérem
exponguéreu
expongueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
expondre 113
Compost
haver expost
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
expost
Plural masculí
exposts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja expost
hages expost
haja expost
hajam expost
hajau expost
hagen expost
haguera expost
hagueres expost
haguera expost
haguérem expost
haguéreu expost
hagueren expost
expon
exponga
expongam
expongau
exponguen
Simple
exponent
Compost
havent expost
Singular femení
exposta
Plural femení
expostes
177

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
65- Fendre 65- Fendre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
178
fenc
fens
fen
fenem
feneu
fenen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fenia
fenies
fenia
feníem
feníeu
fenien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
fenguí
fengueres
fengué
fenguérem
fenguéreu
fengueren
Futur imperfecte Futur perfecte
fendré
fendràs
fendrà
fendrem
fendreu
fendran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
fendria
fendries
fendria
fendríem
fendríeu
fendrien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he fes
has fes
ha fes
hem fes
heu fes
han fes
havia fes
havies fes
havia fes
havíem fes
havíeu fes
havien fes
haguí fes
hagueres fes
hagué fes
haguérem fes
haguéreu fes
hagueren fes
hauré fes
hauràs fes
haurà fes
haurem fes
haureu fes
hauran fes
hauria fes
hauries fes
hauria fes
hauríem fes
hauríeu fes
haurien fes
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig fendre
vares fendre
va fendre
vàrem fendre
vàreu fendre
varen fendre
Notes
114. La forma velarisada fenguent
no és adequada en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fenga
fengues
fenga
fengam
fengau
fenguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fenguera
fengueres
fenguera
fenguérem
fenguéreu
fengueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
fendre
Compost
haver fes
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
fes
Plural masculí
fesos
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja fes
hages fes
haja fes
hajam fes
hajau fes
hagen fes
haguera fes
hagueres fes
haguera fes
haguérem fes
haguéreu fes
hagueren fes
fen
fenga
fengam
fengau
fenguen
Simple
fenent 114
Compost
havent fes
Singular femení
fesa
Plural femení
feses
179

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
66- Fényer 66- Fényer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
180
fenyc
fenys
feny
fenyem
fenyeu
fenyen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fenyia
fenyies
fenyia
fenyíem
fenyíeu
fenyien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
fenyguí
fenygueres
fenygué
fenyguérem
fenyguéreu
fenygueren
Futur imperfecte Futur perfecte
fenydré
fenydràs
fenydrà
fenydrem
fenydreu
fenydran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
fenydria
fenydries
fenydria
fenydríem
fenydríeu
fenydrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he fenygut
has fenygut
ha fenygut
hem fenygut
heu fenygut
han fenygut
havia fenygut
havies fenygut
havia fenygut
havíem fenygut
havíeu fenygut
havien fenygut
haguí fenygut
hagueres fenygut
hagué fenygut
haguérem fenygut
haguéreu fenygut
hagueren fenygut
hauré fenygut
hauràs fenygut
haurà fenygut
haurem fenygut
haureu fenygut
hauran fenygut
hauria fenygut
hauries fenygut
hauria fenygut
hauríem fenygut
hauríeu fenygut
haurien fenygut
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig fényer
vares fényer
va fényer
vàrem fényer
vàreu fényer
varen fényer
Notes
115. Les variants antigues 1 fenya,
2 fenyes, 3 fenya, 4 fenyam, 5 fenyau,
6 fenyen, són arcaiques.
116. La variant antiga fenydre també
és correcta.
117. La forma coloquial fenyguent no
és adequada en un registre formal.
118. Les variants fenyut, fenyuda,
fenyuts, fenyudes, també són correctes.
Els verps acontényer, estrényer i
constrényer no seguixen el model
regular, fent-ho aixina: acontés,
estret, constret...
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 115
fenyga
fenygues
fenyga
fenygam
fenygau
fenyguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fenyguera
fenygueres
fenyguera
fenyguérem
fenyguéreu
fenygueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
fényer 116
Compost
haver fenygut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
fenygut
Plural masculí
fenyguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 118
Pretèrit perfecte
haja fenygut
hages fenygut
haja fenygut
hajam fenygut
hajau fenygut
hagen fenygut
haguera fenygut
hagueres fenygut
haguera fenygut
haguérem fenygut
haguéreu fenygut
hagueren fenygut
feny
fenyga
fenygam
fenygau
fenyguen
Simple
fenyent 117
Compost
havent fenygut
Singular femení
fenyguda
Plural femení
fenygudes
181

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
67- Fer 67- Fer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
182
faç / faig
fas
fa
fem
feu
fan
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 119 Pret. plusquamperfecte
fea
fees
fea
féem
féeu
feen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
fiu
feres
feu
férem
féreu
feren
Futur imperfecte Futur perfecte
faré
faràs
farà
farem
fareu
faran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
faria
faries
faria
faríem
faríeu
farien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he fet
has fet
ha fet
hem fet
heu fet
han fet
havia fet
havies fet
havia fet
havíem fet
havíeu fet
havien fet
haguí fet
hagueres fet
hagué fet
haguérem fet
haguéreu fet
hagueren fet
hauré fet
hauràs fet
haurà fet
haurem fet
haureu fet
hauran fet
hauria fet
hauries fet
hauria fet
hauríem fet
hauríeu fet
haurien fet
Notes
119. Les variants antigues 1 feya,
2 feyes, 3 feya, 4 féyem, 5 féyeu,
6 feyen, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig fer
vares fer
va fer
vàrem fer
vàreu fer
varen fer
Notes
120. Les formes lliteràries antigues
4 façam, 5 façau, també són admissibles.
Les variants 4 fajam, 5 fajau,
6 fagen són coloquials i no es consideren
adequades en un registre formal
o lliterari (igual consideració
tenen estes formes en l’imperatiu).
Les variants 1 faigga, 2 faiggues,
3 faigga, 4 faiggam, 5 faiggau,
6 faigguen no són normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
faça
faces
faça
fem
feu
facen
Present 120
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fera
feres
fera
férem
féreu
feren
INFINITIU GERUNDI
Simple
fer
Compost
haver fet
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
fet
Plural masculí
fets
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja fet
hages fet
haja fet
hajam fet
hajau fet
hagen fet
haguera fet
hagueres fet
haguera fet
haguérem fet
haguéreu fet
hagueren fet
fes
faça
fem
feu
facen
Simple
fent
Compost
havent fet
Singular femení
feta
Plural femení
fetes
183

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
68- Fregir 121 68- Fregir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
184
frigc
friges
frig
fregim
fregiu
frigen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fregia
fregies
fregia
fregíem
fregíeu
fregien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
fregí
fregires
fregí
fregírem
fregíreu
fregiren
Futur imperfecte Futur perfecte
fregiré
fregiràs
fregirà
fregirem
fregireu
fregiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
fregiria
fregiries
fregiria
fregiríem
fregiríeu
fregirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he fregit
has fregit
ha fregit
hem fregit
heu fregit
han fregit
havia fregit
havies fregit
havia fregit
havíem fregit
havíeu fregit
havien fregit
haguí fregit
hagueres fregit
hagué fregit
haguérem fregit
haguéreu fregit
hagueren fregit
hauré fregit
hauràs fregit
haurà fregit
haurem fregit
haureu fregit
hauran fregit
hauria fregit
hauries fregit
hauria fregit
hauríem fregit
hauríeu fregit
haurien fregit
Notes
121. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionar-se
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com fregixc, fregixen,
fregixca, etc. que no són adequades
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig fregir
vares fregir
va fregir
vàrem fregir
vàreu fregir
varen fregir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
frigga
friggues
frigga
friggam / fregim
friggau / fregiu
frigguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fregira
fregires
fregira
fregírem
fregíreu
fregiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
fregir
Compost
haver fregit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
fregit
Plural masculí
fregits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja fregit
hages fregit
haja fregit
hajam fregit
hajau fregit
hagen fregit
haguera fregit
hagueres fregit
haguera fregit
haguérem fregit
haguéreu fregit
hagueren fregit
frig
frigga
friggam / fregim
friggau / fregiu
frigguen
Simple
fregint
Compost
havent fregit
Singular femení
fregida
Plural femení
fregides
185

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
69- Fruir 122 69- Fruir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
186
fruïxc
fruïxes
fruïx
fruïm
fruïu
fruïxen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fruïa
fruïes
fruïa
fruíem
fruíeu
fruïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
fruí
fruïres
fruí
fruírem
fruíreu
fruïren
Futur imperfecte Futur perfecte
fruiré
fruiràs
fruirà
fruirem
fruireu
fruiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
fruiria
fruiries
fruiria
fruiríem
fruiríeu
fruirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he fruït
has fruït
ha fruït
hem fruït
heu fruït
han fruït
havia fruït
havies fruït
havia fruït
havíem fruït
havíeu fruït
havien fruït
haguí fruït
hagueres fruït
hagué fruït
haguérem fruït
haguéreu fruït
hagueren fruït
hauré fruït
hauràs fruït
haurà fruït
haurem fruït
haureu fruït
hauran fruït
hauria fruït
hauries fruït
hauria fruït
hauríem fruït
hauríeu fruït
haurien fruït
Notes
122. Segons les regles d’us de la
diéresis esta no s’admet en infinitiu,
gerundi, futur imperfecte i
Futur hipotètic.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig fruir
vares fruir
va fruir
vàrem fruir
vàreu fruir
varen fruir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
fruïxca
fruïxques
fruïxca
fruïm
fruïu
fruïxquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fruïra
fruïres
fruïra
fruírem
fruíreu
fruïren
INFINITIU GERUNDI
Simple
fruir
Compost
haver fruït
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
fruït
Plural masculí
fruïts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja fruït
hages fruït
haja fruït
hajam fruït
hajau fruït
hagen fruït
haguera fruït
hagueres fruït
haguera fruït
haguérem fruït
haguéreu fruït
hagueren fruït
fruïx
fruïxca
fruïm
fruïu
fruïxquen
Simple
fruint
Compost
havent fruït
Singular femení
fruïda
Plural femení
fruïdes
187

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
70- Fugir 123 70- Fugir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
188
fuigc
fuges
fuig
fugim
fugiu
fugen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fugia
fugies
fugia
fugíem
fugíeu
fugien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
fugí
fugires
fugí
fugírem
fugíreu
fugiren
Futur imperfecte Futur perfecte
fugiré
fugiràs
fugirà
fugirem
fugireu
fugiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
fugiria
fugiries
fugiria
fugiríem
fugiríeu
fugirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he fugit
has fugit
ha fugit
hem fugit
heu fugit
han fugit
havia fugit
havies fugit
havia fugit
havíem fugit
havíeu fugit
havien fugit
haguí fugit
hagueres fugit
hagué fugit
haguérem fugit
haguéreu fugit
hagueren fugit
hauré fugit
hauràs fugit
haurà fugit
haurem fugit
haureu fugit
hauran fugit
hauria fugit
hauries fugit
hauria fugit
hauríem fugit
hauríeu fugit
haurien fugit
Notes
123. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionar-se
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com fugixc, fugixen,
fugixca, etc. que no són adequades
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig fugir
vares fugir
va fugir
vàrem fugir
vàreu fugir
varen fugir
Notes
124. Les variants antigues 1 fuja,
2 fuges, 3 fuja, 4 fujam, 5 fujau,
6 fugen, no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 124
fuigga
fuiggues
fuigga
fuiggam / fugim
fuiggau / fugiu
fuigguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fugira
fugires
fugira
fugírem
fugíreu
fugiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
fugir
Compost
haver fugit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
fugit
Plural masculí
fugits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja fugit
hages fugit
haja fugit
hajam fugit
hajau fugit
hagen fugit
haguera fugit
hagueres fugit
haguera fugit
haguérem fugit
haguéreu fugit
hagueren fugit
fuig
fuigga
fuiggam / fugim
fuiggau / fugiu
fuigguen
Simple
fugint
Compost
havent fugit
Singular femení
fugida
Plural femení
fugides
189

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
71- Gemecar 125 71- Gemecar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
190
gemeque
gemeques
gemeca
gemequem
gemequeu
gemequen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
gemecava
gemecaves
gemecava
gemecàvem
gemecàveu
gemecaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
gemequí
gemecares
gemecà
gemecàrem
gemecàreu
gemecaren
Futur imperfecte Futur perfecte
gemecaré
gemecaràs
gemecarà
gemecarem
gemecareu
gemecaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
gemecaria
gemecaries
gemecaria
gemecaríem
gemecaríeu
gemecarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he gemecat
has gemecat
ha gemecat
hem gemecat
heu gemecat
han gemecat
havia gemecat
havies gemecat
havia gemecat
havíem gemecat
havíeu gemecat
havien gemecat
haguí gemecat
hagueres gemecat
hagué gemecat
haguérem gemecat
haguéreu gemecat
hagueren gemecat
hauré gemecat
hauràs gemecat
haurà gemecat
haurem gemecat
haureu gemecat
hauran gemecat
hauria gemecat
hauries gemecat
hauria gemecat
hauríem gemecat
hauríeu gemecat
haurien gemecat
Notes
125. Els verps acabats en -car
canvien les grafies ca de desinència
per que/qui per a mantindre el
mateix sò. Ocorre en el present
d’indicatiu (1 gemeque, 2 gemeques,
etc.) i de subjuntiu (1 gemeque,
2 gemeques, 3 gemeque, etc.),
aixina com en l’imperatiu (3 gemeque,
4 gemequem, etc.) i en la primera
persona del pretèrit perfecte
d’indicatiu (1 gemequí).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig gemecar
vares gemecar
va gemecar
vàrem gemecar
vàreu gemecar
varen gemecar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
gemeque
gemeques
gemeque
gemequem
gemequeu
gemequen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
gemecara
gemecares
gemecara
gemecàrem
gemecàreu
gemecaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
gemecar
Compost
haver gemecat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
gemecat
Plural masculí
gemecats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja gemecat
hages gemecat
haja gemecat
hajam gemecat
hajau gemecat
hagen gemecat
haguera gemecat
hagueres gemecat
haguera gemecat
haguérem gemecat
haguéreu gemecat
hagueren gemecat
gemeca
gemeque
gemequem
gemequeu
gemequen
Simple
gemecant
Compost
havent gemecat
Singular femení
gemecada
Plural femení
gemecades
191

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
72- Gojar 126 72- Gojar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
192
goge
goges
goja
gogem
gogeu
gogen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
gojava
gojaves
gojava
gojàvem
gojàveu
gojaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
gogí
gojares
gojà
gojàrem
gojàreu
gojaren
Futur imperfecte Futur perfecte
gojaré
gojaràs
gojarà
gojarem
gojareu
gojaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
gojaria
gojaries
gojaria
gojaríem
gojaríeu
gojarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he gojat
has gojat
ha gojat
hem gojat
heu gojat
han gojat
havia gojat
havies gojat
havia gojat
havíem gojat
havíeu gojat
havien gojat
haguí gojat
hagueres gojat
hagué gojat
haguérem gojat
haguéreu gojat
hagueren gojat
hauré gojat
hauràs gojat
haurà gojat
haurem gojat
haureu gojat
hauran gojat
hauria gojat
hauries gojat
hauria gojat
hauríem gojat
hauríeu gojat
haurien gojat
Notes
126. Els verps acabats en -jar
transformen la j del radical per g
en les persones que canvien la a
de la desinència per una e o una
i. Ocorre en el present d’indicatiu
(1 goge, 2 goges, etc.) i de subjuntiu
(1 goge, 2 goges, 3 goge, etc.), aixina
com en l’imperatiu (3 goge, 4 gogem,
etc.) i en la primera persona del pretèrit
perfecte d’indicatiu (1 gogí).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig gojar
vares gojar
va gojar
vàrem gojar
vàreu gojar
varen gojar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
goge
goges
goge
gogem
gogeu
gogen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
gojara
gojares
gojara
gojàrem
gojàreu
gojaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
gojar
Compost
haver gojat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
gojat
Plural masculí
gojats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja gojat
hages gojat
haja gojat
hajam gojat
hajau gojat
hagen gojat
haguera gojat
hagueres gojat
haguera gojat
haguérem gojat
haguéreu gojat
hagueren gojat
goja
goge
gogem
gogeu
gogen
Simple
gojant
Compost
havent gojat
Singular femení
gojada
Plural femení
gojades
193

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
73- Grunyir 127 73- Grunyir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
194
grunyc
grunys
gruny
grunyim
grunyiu
grunyen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
grunyia
grunyies
grunyia
grunyíem
grunyíeu
grunyien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
grunyí
grunyires
grunyí
grunyírem
grunyíreu
grunyiren
Futur imperfecte Futur perfecte
grunyiré
grunyiràs
grunyirà
grunyirem
grunyireu
grunyiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
grunyiria
grunyiries
grunyiria
grunyiríem
grunyiríeu
grunyirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he grunyit
has grunyit
ha grunyit
hem grunyit
heu grunyit
han grunyit
havia grunyit
havies grunyit
havia grunyit
havíem grunyit
havíeu grunyit
havien grunyit
haguí grunyit
hagueres grunyit
hagué grunyit
haguérem grunyit
haguéreu grunyit
hagueren grunyit
hauré grunyit
hauràs grunyit
haurà grunyit
haurem grunyit
haureu grunyit
hauran grunyit
hauria grunyit
hauries grunyit
hauria grunyit
hauríem grunyit
hauríeu grunyit
haurien grunyit
Notes
127. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com grunyixc,
grunyixen, grunyixca, etc. que no
són adequades en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig grunyir
vares grunyir
va grunyir
vàrem grunyir
vàreu grunyir
varen grunyir
Notes
128. Les formes antigues 1 grunya,
2 grunyes, 3 grunya, 6 grunyen, són
arcaiques.
129. Les variants antigues 3 grunya,
4 grunyam, 5 grunyau, 6 grunyen,
són arcaiques.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 128
grunyga
grunygues
grunyga
grunygam / grunyim
grunygau / grunyiu
grunyguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
grunyira
grunyires
grunyira
grunyírem
grunyíreu
grunyiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
grunyir
Compost
haver grunyit
IMPERATIU 129
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
grunyit
Plural masculí
grunyits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja grunyit
hages grunyit
haja grunyit
hajam grunyit
hajau grunyit
hagen grunyit
haguera grunyit
hagueres grunyit
haguera grunyit
haguérem grunyit
haguéreu grunyit
hagueren grunyit
gruny
grunyga
grunygam / grunyim
grunygau / grunyiu
grunyguen
Simple
grunyint
Compost
havent grunyit
Singular femení
grunyida
Plural femení
grunyides
195

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
74- Haver 74- Haver
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
196
Present Passat pròxim
he / haig
has
ha 130
hem / havem
heu / haveu
han
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren
Futur imperfecte Futur perfecte
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he hagut
has hagut
ha hagut
hem hagut
heu hagut
han hagut
havia hagut
havies hagut
havia hagut
havíem hagut
havíeu hagut
havien hagut
haguí hagut
hagueres hagut
hagué hagut
haguérem hagut
haguéreu hagut
hagueren hagut
hauré hagut
hauràs hagut
haurà hagut
haurem hagut
haureu hagut
hauran hagut
hauria hagut
hauries hagut
hauria hagut
hauríem hagut
hauríeu hagut
haurien hagut
Notes
130. En anar acompanyada esta
forma del pronom hi, sol usar-se,
coloquialment, la variant *hi han,
que és gramaticalment incorrecta
(per ser una forma impersonal), i
s’ha de substituir sempre per hi ha.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig haver
vares haver
va haver
vàrem haver
vàreu haver
varen haver
Notes
131. Les formes 4 hàgem i 5 hàgeu
no són normatives. Tampoc no ho
són les coloquials 1 haigga / haigca,
2 haiggues / haigques, 3 haigga
/ haigca, 4 haiggam / haigcam,
5 haiggau / haigcau, 6 haigguen /
haigquen.
132. La variant velarisada haguent
no és normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
haja
hages
haja
hajam
hajau
hagen
Present 131
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
haguera
hagueres
haguera
haguérem
haguéreu
hagueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
haver
Compost
haver hagut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
hagut
Plural masculí
haguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja hagut
hages hagut
haja hagut
hajam hagut
hajau hagut
hagen hagut
haguera hagut
hagueres hagut
haguera hagut
haguérem hagut
haguéreu hagut
hagueren hagut
hages
haja
hajam
hajau
hagen
Simple
havent 132
Compost
havent hagut
Singular femení
haguda
Plural femení
hagudes
197

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
75- Iniciar 133 75- Iniciar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
198
inicie
inicies
inicia
iniciem
inicieu
inicien
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
iniciava
iniciaves
iniciava
iniciàvem
iniciàveu
iniciaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
inicií 134
iniciares
inicià
iniciàrem
iniciàreu
iniciaren
Futur imperfecte Futur perfecte
iniciaré
iniciaràs
iniciarà
iniciarem
iniciareu
iniciaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
iniciaria
iniciaries
iniciaria
iniciaríem
iniciaríeu
iniciarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he iniciat
has iniciat
ha iniciat
hem iniciat
heu iniciat
han iniciat
havia iniciat
havies iniciat
havia iniciat
havíem iniciat
havíeu iniciat
havien iniciat
haguí iniciat
hagueres iniciat
hagué iniciat
haguérem iniciat
haguéreu iniciat
hagueren iniciat
hauré iniciat
hauràs iniciat
haurà iniciat
haurem iniciat
haureu iniciat
hauran iniciat
hauria iniciat
hauries iniciat
hauria iniciat
hauríem iniciat
hauríeu iniciat
haurien iniciat
Notes
133. Este verp té quatre sílabes (ini-ci-ar)
perque en els vcrps acabats
en -iar la i i la a formen hiat.
S’ha d’evitar la pronunciació castellana
(eix. *inície, *inícies, etc.)
134. Tots els verps acabats en –iar
duran accent sobre la í d’esta persona
en este temps per dos motius:
en primer lloc per a senyalar el hiat
(l’unió vocàlica ii no forma, per
tant, un diftonc) i en segon lloc per
a complir en la regla d’accentuació
en la qual s’establix que totes les
agudes acabades en vocal s’han
d’accentuar.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig iniciar
vares iniciar
va iniciar
vàrem iniciar
vàreu iniciar
varen iniciar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
inicie
inicies
inicie
iniciem
inicieu
inicien
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
iniciara
iniciares
iniciara
iniciàrem
iniciàreu
iniciaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
iniciar
Compost
haver iniciat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
iniciat
Plural masculí
iniciats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja iniciat
hages iniciat
haja iniciat
hajam iniciat
hajau iniciat
hagen iniciat
haguera iniciat
hagueres iniciat
haguera iniciat
haguérem iniciat
haguéreu iniciat
hagueren iniciat
inicia
inicie
iniciem
inicieu
inicien
Simple
iniciant
Compost
havent iniciat
Singular femení
iniciada
Plural femení
iniciades
199

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
76- Interrompre 135 76- Interrompre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
200
Present 136 Passat pròxim
interromp
interromps
interromp
interrompem
interrompeu
interrompen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
interrompia
interrompies
interrompia
interrompíem
interrompíeu
interrompien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
interrompí
interromperes
interrompé
interrompérem
interrompéreu
interromperen
Futur imperfecte Futur perfecte
interrompré
interrompràs
interromprà
interromprem
interrompreu
interrompran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
interrompria
interrompries
interrompria
interrompríem
interrompríeu
interromprien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he interromput
has interromput
ha interromput
hem interromput
heu interromput
han interromput
havia interromput
havies interromput
havia interromput
havíem interromput
havíeu interromput
havien interromput
haguí interromput
hagueres interromput
hagué interromput
haguérem interromput
haguéreu interromput
hagueren interromput
hauré interromput
hauràs interromput
haurà interromput
haurem interromput
haureu interromput
hauran interromput
hauria interromput
hauries interromput
hauria interromput
hauríem interromput
hauríeu interromput
haurien interromput
Notes
135. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionar-se
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com interrumpixc,
interrumpixen, interrumpixca, etc.
que no són correctes. S’ha de tindre
en conte que els verps del segon grup
(acabats en –er / –re / –r) no deuen
flexionar-se com els incoatius del
tercer (acabats en –ir) .
136. Les formes 4 interrumpim i
5 interrumpiu, no són correctes
perque són castellanismes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig interrompre
vares interrompre
va interrompre
vàrem interrompre
vàreu interrompre
varen interrompre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
interrompa
interrompes
interrompa
interrompam
interrompau
interrompen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
interrompera
interromperes
interrompera
interrompérem
interrompéreu
interromperen
INFINITIU GERUNDI
Simple
interrompre
Compost
haver interromput
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
interromput
Plural masculí
interromputs
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja interromput
hages interromput
haja interromput
hajam interromput
hajau interromput
hagen interromput
haguera interromput
hagueres interromput
haguera interromput
haguérem interromput
haguéreu interromput
hagueren interromput
interromp
interrompa
interrompam
interrompau
interrompen
Simple
interrompent
Compost
havent interromput
Singular femení
interrompuda
Plural femení
interrompudes
201

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
77- Jaure 77- Jaure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
202
jac
jaus
jau
jaem
jaeu
jauen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 137 Pret. plusquamperfecte
gea / jaïa
gees / jaïes
gea / jaïa
géem / jaíem
géeu / jaíeu
geen / jaïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
jaguí
jagueres
jagué
jaguérem
jaguéreu
jagueren
Futur imperfecte Futur perfecte
jauré
jauràs
jaurà
jaurem
jaureu
jauran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
jauria
jauries
jauria
jauríem
jauríeu
jaurien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he jagut
has jagut
ha jagut
hem jagut
heu jagut
han jagut
havia jagut
havies jagut
havia jagut
havíem jagut
havíeu jagut
havien jagut
haguí jagut
hagueres jagut
hagué jagut
haguérem jagut
haguéreu jagut
hagueren jagut
hauré jagut
hauràs jagut
haurà jagut
haurem jagut
haureu jagut
hauran jagut
hauria jagut
hauries jagut
hauria jagut
hauríem jagut
hauríeu jagut
haurien jagut
Notes
137. Les formes antigues 1 geya,
2 geyes, 3 geya, 4 géyem, 5 géyeu,
6 geyen, s’admeten pero són menys
recomanables.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig jaure
vares jaure
va jaure
vàrem jaure
vàreu jaure
varen jaure
Notes
138. Les variants velarisades
jaguent / jaiguent són coloquials i
no es consideren adequades en un
registre formal.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
jaga
jagues
jaga
jagam
jagau
jaguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
jaguera
jagueres
jaguera
jaguérem
jaguéreu
jagueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
jaure
Compost
haver jagut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
jagut
Plural masculí
jaguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja jagut
hages jagut
haja jagut
hajam jagut
hajau jagut
hagen jagut
haguera jagut
hagueres jagut
haguera jagut
haguérem jagut
haguéreu jagut
hagueren jagut
jau
jaga
jagam
jagau
jaguen
Simple
jaent 138
Compost
havent jagut
Singular femení
jaguda
Plural femení
jagudes
203

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
78- Junyir 139 78- Junyir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
204
junyc
junys
juny
junyim
junyiu
junyen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
junyia
junyies
junyia
junyíem
junyíeu
junyien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
junyí
junyires
junyí
junyírem
junyíreu
junyiren
Futur imperfecte Futur perfecte
junyiré
junyiràs
junyirà
junyirem
junyireu
junyiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
junyiria
junyiries
junyiria
junyiríem
junyiríeu
junyirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he junyit
has junyit
ha junyit
hem junyit
heu junyit
han junyit
havia junyit
havies junyit
havia junyit
havíem junyit
havíeu junyit
havien junyit
haguí junyit
hagueres junyit
hagué junyit
haguérem junyit
haguéreu junyit
hagueren junyit
hauré junyit
hauràs junyit
haurà junyit
haurem junyit
haureu junyit
hauran junyit
hauria junyit
hauries junyit
hauria junyit
hauríem junyit
hauríeu junyit
haurien junyit
Notes
139. Es tracta d’un verp pur que, coloquialment,
tendix a flexionar-se
seguint el model incoatiu. Aixina trobem
formes com junyixc, junyixen,
junyixca, etc. que no són adequades
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig junyir
vares junyir
va junyir
vàrem junyir
vàreu junyir
varen junyir
Notes
140. Les formes antigues 1 junya,
2 junyes, 3 junya, 4 junyam, 5 junyau,
6 junyen, són arcaiques.
141. Les variants antigues 3 junya,
4 junyam, 5 junyau, 6 junyen, són
arcaiques.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 140
junyga
junygues
junyga
junygam / junyim
junygau / junyiu
junyguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
junyira
junyires
junyira
junyírem
junyíreu
junyiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
junyir
Compost
haver junyit
IMPERATIU 141
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
junyit
Plural masculí
junyits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja junyit
hages junyit
haja junyit
hajam junyit
hajau junyit
hagen junyit
haguera junyit
hagueres junyit
haguera junyit
haguérem junyit
haguéreu junyit
hagueren junyit
juny
junyga
junygam / junyim
junygau / junyiu
junyguen
Simple
junyint
Compost
havent junyit
Singular femení
junyida
Plural femení
junyides
205

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
79- Liquar 142 79- Liquar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
206
liqüe
liqües
liqua
liqüem
liqüeu
liqüen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
liquava
liquaves
liquava
liquàvem
liquàveu
liquaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
liqüí
liquares
liquà
liquàrem
liquàreu
liquaren
Futur imperfecte Futur perfecte
liquaré
liquaràs
liquarà
liquarem
liquareu
liquaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
liquaria
liquaries
liquaria
liquaríem
liquaríeu
liquarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he liquat
has liquat
ha liquat
hem liquat
heu liquat
han liquat
havia liquat
havies liquat
havia liquat
havíem liquat
havíeu liquat
havien liquat
haguí liquat
hagueres liquat
hagué liquat
haguérem liquat
haguéreu liquat
hagueren liquat
hauré liquat
hauràs liquat
haurà liquat
haurem liquat
haureu liquat
hauran liquat
hauria liquat
hauries liquat
hauria liquat
hauríem liquat
hauríeu liquat
haurien liquat
Notes
142. Els verps que acaben en quar
no duran diéresis més que en les persones
d’aquells temps que canvien la
a de la desinència per e. És el cas del
present d’indicatiu (1 liqüe, 2 liqües,
4 liqüem, etc.) i de subjuntiu (1 liqüe,
2 liqües, etc.) aixina com de l’imperatiu
(3 liqüe, 4 liqüem, etc.). La u
que seguix a la q (qu) només pot dur
diéresis quan darrere hi ha una i o
una e, per a diferenciar el sò que de
qüe o qui de qüi. Mai no posarem
diéresis si darrere van una a (com en
el cas de liquar) o una o. En estos
casos és innecessària perque el sò de
qua i qüa, aixina com el de quo i qüo
són idèntics en diéresis o sense ella.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig liquar
vares liquar
va liquar
vàrem liquar
vàreu liquar
varen liquar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
liqüe
liqües
liqüe
liqüem
liqüeu
liqüen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
liquara
liquares
liquara
liquàrem
liquàreu
liquaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
liquar
Compost
haver liquat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
liquat
Plural masculí
liquats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja liquat
hages liquat
haja liquat
hajam liquat
hajau liquat
hagen liquat
haguera liquat
hagueres liquat
haguera liquat
haguérem liquat
haguéreu liquat
hagueren liquat
liqua
liqüe
liqüem
liqüeu
liqüen
Simple
liquant
Compost
havent liquat
Singular femení
liquada
Plural femení
liquades
207

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
80- Llegir 143 80- Llegir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
208
lligc
lliges
llig
llegim
llegiu
lligen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
llegia
llegies
llegia
llegíem
llegíeu
llegien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
llegí
llegires
llegí
llegírem
llegíreu
llegiren
Futur imperfecte Futur perfecte
llegiré
llegiràs
llegirà
llegirem
llegireu
llegiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
llegiria
llegiries
llegiria
llegiríem
llegiríeu
llegirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he llegit
has llegit
ha llegit
hem llegit
heu llegit
han llegit
havia llegit
havies llegit
havia llegit
havíem llegit
havíeu llegit
havien llegit
haguí llegit
hagueres llegit
hagué llegit
haguérem llegit
haguéreu llegit
hagueren llegit
hauré llegit
hauràs llegit
haurà llegit
haurem llegit
haureu llegit
hauran llegit
hauria llegit
hauries llegit
hauria llegit
hauríem llegit
hauríeu llegit
haurien llegit
Notes
143. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionar-se
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com llegixc, llegixen,
llegixca, , que no són adequades en
un registre formal. Tampoc no ho
són les variants 1 lligguí, 2 lliggueres,
3 lligguí, etc. en el pret. perfecte
d’indicatiu.
La e del radical només es transforma
en i en els temps del present d’indicatiu
i subjuntiu, aixina com en l’imperatiu
(eix. lligc, lligga, etc.). En el
restant de temps i formes és coloquial
(eix. *lligia, *lligí, *lligit, etc.)
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig llegir
vares llegir
va llegir
vàrem llegir
vàreu llegir
varen llegir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
lligga
lliggues
lligga
lliggam / llegim
lliggau / llegiu
lligguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
llegira
llegires
llegira
llegírem
llegíreu
llegiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
llegir
Compost
haver llegit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
llegit
Plural masculí
llegits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja llegit
hages llegit
haja llegit
hajam llegit
hajau llegit
hagen llegit
haguera llegit
hagueres llegit
haguera llegit
haguérem llegit
haguéreu llegit
hagueren llegit
llig
lligga
lliggam / llegim
lliggau / llegiu
lligguen
Simple
llegint
Compost
havent llegit
Singular femení
llegida
Plural femení
llegides
209

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
81- Llegislar 144 81- Llegislar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
210
llegisle
llegisles
llegisla
llegislem
llegisleu
llegislen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
llegislava
llegislaves
llegislava
llegislàvem
llegislàveu
llegislaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
llegislí
llegislares
llegislà
llegislàrem
llegislàreu
llegislaren
Futur imperfecte Futur perfecte
llegislaré
llegislaràs
llegislarà
llegislarem
llegislareu
llegislaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
llegislaria
llegislaries
llegislaria
llegislaríem
llegislaríeu
llegislarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he llegislat
has llegislat
ha llegislat
hem llegislat
heu llegislat
han llegislat
havia llegislat
havies llegislat
havia llegislat
havíem llegislat
havíeu llegislat
havien llegislat
haguí llegislat
hagueres llegislat
hagué llegislat
haguérem llegislat
haguéreu llegislat
hagueren llegislat
hauré llegislat
hauràs llegislat
haurà llegislat
haurem llegislat
haureu llegislat
hauran llegislat
hauria llegislat
hauries llegislat
hauria llegislat
hauríem llegislat
hauríeu llegislat
haurien llegislat
Notes
144. La palatisació inicial (ll-) és
un fenomen generalisat en la llengua
valenciana. La variant legislar
i totes les seues formes i temps no
es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig llegislar
vares llegislar
va llegislar
vàrem llegislar
vàreu llegislar
varen llegislar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
llegisle
llegisles
llegisle
llegislem
llegisleu
llegislen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
llegislara
llegislares
llegislara
llegislàrem
llegislàreu
llegislaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
llegislar
Compost
haver llegislat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
llegislat
Plural masculí
llegislats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja llegislat
hages llegislat
haja llegislat
hajam llegislat
hajau llegislat
hagen llegislat
haguera llegislat
hagueres llegislat
haguera llegislat
haguérem llegislat
haguéreu llegislat
hagueren llegislat
llegisla
llegisle
llegislem
llegisleu
llegislen
Simple
llegislant
Compost
havent llegislat
Singular femení
llegislada
Plural femení
llegislades
211

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
82- Lluir 145 82- Lluir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
212
lluïxc
lluïxes
lluïx
lluïm
lluïu
lluïxen
Present 146 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
lluïa
lluïes
lluïa
lluíem
lluíeu
lluïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
lluí
lluïres
lluí
lluírem
lluíreu
lluïren
Futur imperfecte Futur perfecte
lluiré
lluiràs
lluirà
lluirem
lluireu
lluiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
lluiria
lluiries
lluiria
lluiríem
lluiríeu
lluirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he lluït
has lluït
ha lluït
hem lluït
heu lluït
han lluït
havia lluït
havies lluït
havia lluït
havíem lluït
havíeu lluït
havien lluït
haguí lluït
hagueres lluït
hagué lluït
haguérem lluït
haguéreu lluït
hagueren lluït
hauré lluït
hauràs lluït
haurà lluït
haurem lluït
haureu lluït
hauran lluït
hauria lluït
hauries lluït
hauria lluït
hauríem lluït
hauríeu lluït
haurien lluït
Notes
145. Antigament seguia el model
pur pero en l’actualitat s’han
impost les variants incoatives, quedant
les pures pràcticament en
desús.
146. Existixen també les formes
antigues 1 lluc, 2 llus, 3 llu, 6 lluen,
encara que són arcaiques.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig lluir
vares lluir
va lluir
vàrem lluir
vàreu lluir
varen lluir
Notes
147. Existixen les variants antigues
1 llua, 2 llues, 3 llua, 4 lluam,
5 lluau, 6 lluen, encara que són
arcaiques.
148. Existixen també les formes
antigues 2 llu, 3 llua, 4 lluam,
5 lluau, 6 lluen, encara que són
arcaiques.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 147
lluïxca
lluïxques
lluïxca
lluïm
lluïu
lluïxquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
lluïra
lluïres
lluïra
lluírem
lluíreu
lluïren
INFINITIU GERUNDI
Simple
lluir
Compost
haver lluït
IMPERATIU 148
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
lluït
Plural masculí
lluïts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja lluït
hages lluït
haja lluït
hajam lluït
hajau lluït
hagen lluït
haguera lluït
hagueres lluït
haguera lluït
haguérem lluït
haguéreu lluït
hagueren lluït
lluïx
lluïxca
lluïm
lluïu
lluïxquen
Simple
lluint
Compost
havent lluït
Singular femení
lluïda
Plural femení
lluïdes
213

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
83- Maular 83- Maular
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
214
maule
maules
maula
maulem
mauleu
maulen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
maulava
maulaves
maulava
maulàvem
maulàveu
maulaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
maulí
maulares
maulà
maulàrem
maulàreu
maularen
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
maularé
maularàs
maularà
maularem
maulareu
maularan
Futur hipotètic F. hipotètic compost
maularia
maularies
maularia
maularíem
maularíeu
maularien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he maulat
has maulat
ha maulat
hem maulat
heu maulat
han maulat
havia maulat
havies maulat
havia maulat
havíem maulat
havíeu maulat
havien maulat
haguí maulat
hagueres maulat
hagué maulat
haguérem maulat
haguéreu maulat
hagueren maulat
hauré maulat
hauràs maulat
haurà maulat
haurem maulat
haureu maulat
hauran maulat
hauria maulat
hauries maulat
hauria maulat
hauríem maulat
hauríeu maulat
haurien maulat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig maular
vares maular
va maular
vàrem maular
vàreu maular
varen maular
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
maule
maules
maule
maulem
mauleu
maulen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
maulara
maulares
maulara
maulàrem
maulàreu
maularen
INFINITIU GERUNDI
Simple
maular
Compost
haver maulat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
maulat
Plural masculí
maulats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja maulat
hages maulat
haja maulat
hajam maulat
hajau maulat
hagen maulat
haguera maulat
hagueres maulat
haguera maulat
haguérem maulat
haguéreu maulat
hagueren maulat
maula
maule
maulem
mauleu
maulen
Simple
maulant
Compost
havent maulat
Singular femení
maulada
Plural femení
maulades
215

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
84- Mentir 84- Mentir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
216
ment
ments
ment
mentim
mentiu
menten
Present 149 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
mentia
menties
mentia
mentíem
mentíeu
mentien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
mentí
mentires
mentí
mentírem
mentíreu
mentiren
Futur imperfecte Futur perfecte
mentiré
mentiràs
mentirà
mentirem
mentireu
mentiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
mentiria
mentiries
mentiria
mentiríem
mentiríeu
mentirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he mentit
has mentit
ha mentit
hem mentit
heu mentit
han mentit
havia mentit
havies mentit
havia mentit
havíem mentit
havíeu mentit
havien mentit
haguí mentit
hagueres mentit
hagué mentit
haguérem mentit
haguéreu mentit
hagueren mentit
hauré mentit
hauràs mentit
haurà mentit
haurem mentit
haureu mentit
hauran mentit
hauria mentit
hauries mentit
hauria mentit
hauríem mentit
hauríeu mentit
haurien mentit
Notes
149. Les variants incoatives 1 mentixc,
2 mentixes, 3 mentix, 6 mentixen,
encara que ben vives, no són
adequades en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig mentir
vares mentir
va mentir
vàrem mentir
vàreu mentir
varen mentir
Notes
150. Existixen les variants incoatives
1 mentixca, 2 mentixques,
3 mentixca, etc., pero no són normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 150
menta
mentes
menta
mentam / mentim
mentau / mentiu
menten
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
mentira
mentires
mentira
mentírem
mentíreu
mentiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
mentir
Compost
haver mentit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
mentit
Plural masculí
mentits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja mentit
hages mentit
haja mentit
hajam mentit
hajau mentit
hagen mentit
haguera mentit
hagueres mentit
haguera mentit
haguérem mentit
haguéreu mentit
hagueren mentit
ment
menta
mentam / mentim
mentau / mentiu
menten
Simple
mentint
Compost
havent mentit
Singular femení
mentida
Plural femení
mentides
217

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
85- Meréixer 151
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
218
mereixc
mereixes
mereix
mereixem
mereixeu
mereixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
mereixia
mereixies
mereixia
mereixíem
mereixíeu
mereixien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
mereixquí
mereixqueres
mereixqué
mereixquérem
mereixquéreu
mereixqueren
Futur imperfecte Futur perfecte
mereixeré
mereixeràs
mereixerà
mereixerem
mereixereu
mereixeran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
mereixeria
mereixeries
mereixeria
mereixeríem
mereixeríeu
mereixerien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he mereixcut
has mereixcut
ha mereixcut
hem mereixcut
heu mereixcut
han mereixcut
havia mereixcut
havies mereixcut
havia mereixcut
havíem mereixcut
havíeu mereixcut
havien mereixcut
haguí mereixcut
hagueres mereixcut
hagué mereixcut
haguérem mereixcut
haguéreu mereixcut
hagueren mereixcut
hauré mereixcut
hauràs mereixcut
haurà mereixcut
haurem mereixcut
haureu mereixcut
hauran mereixcut
hauria mereixcut
hauries mereixcut
hauria mereixcut
hauríem mereixcut
hauríeu mereixcut
haurien mereixcut
Notes
151. En cap de forma o de temps
d’este verp, no s’admet l’elisió de
la i que precedix a la x, tant en la
pronunciació com en l’escritura
(mereixc i no *merexc; mereixca i
no *merexca, etc.).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig meréixer
vares meréixer
va meréixer
vàrem meréixer
vàreu meréixer
varen meréixer
Notes
152. La forma velarisada mereixquent
és coloquial i no adequada en
un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
mereixca
mereixques
mereixca
mereixcam
mereixcau
mereixquen
Simple
meréixer
Compost
haver mereixcut
85- Meréixer
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
mereixquera
mereixqueres
mereixquera
mereixquérem
mereixquéreu
mereixqueren
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU GERUNDI
Singular masculí
mereixcut
Plural masculí
mereixcuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja mereixcut
hages mereixcut
haja mereixcut
hajam mereixcut
hajau mereixcut
hagen mereixcut
haguera mereixcut
hagueres mereixcut
haguera mereixcut
haguérem mereixcut
haguéreu mereixcut
hagueren mereixcut
mereix
mereixca
mereixcam
mereixcau
mereixquen
Simple
mereixent 152
Compost
havent mereixcut
Singular femení
mereixcuda
Plural femení
mereixcudes
219

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
86- Moldre 153 86- Moldre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
220
molc
mols
mol
molem
moleu
molen
Present 154 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
molia
molies
molia
molíem
molíeu
molien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
molguí
molgueres
molgué
molguérem
molguéreu
molgueren
Futur imperfecte Futur perfecte
moldré
moldràs
moldrà
moldrem
moldreu
moldran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
moldria
moldries
moldria
moldríem
moldríeu
moldrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he mòlt
has mòlt
ha mòlt
hem mòlt
heu mòlt
han mòlt
havia mòlt
havies mòlt
havia mòlt
havíem mòlt
havíeu mòlt
havien mòlt
haguí mòlt
hagueres mòlt
hagué mòlt
haguérem mòlt
haguéreu mòlt
hagueren mòlt
hauré mòlt
hauràs mòlt
haurà mòlt
haurem mòlt
haureu mòlt
hauran mòlt
hauria mòlt
hauries mòlt
hauria mòlt
hauríem mòlt
hauríeu mòlt
haurien mòlt
Notes
153. La o de la raïl és oberta en ser
tònica (eix. molc, mol, molga,
etc.), en ser àtona és tancada (eix.
molem, molia, molguí, etc.).
154. Les formes coloquials 4 molguem,
5 molgueu, no es consideren
normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig moldre
vares moldre
va moldre
vàrem moldre
vàreu moldre
varen moldre
Notes
155. La variant velarisada molguent
no és adequada en un registre
formal o lliterari.
156. Les formes molgut, molguda,
molguts, molgudes també són
admissibles.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
molga
molgues
molga
molgam
molgau
molguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
molguera
molgueres
molguera
molguérem
molguéreu
molgueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
moldre
Compost
haver mòlt
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
mòlt
Plural masculí
mòlts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 156
Pretèrit perfecte
haja mòlt
hages mòlt
haja mòlt
hajam mòlt
hajau mòlt
hagen mòlt
haguera mòlt
hagueres mòlt
haguera mòlt
haguérem mòlt
haguéreu mòlt
hagueren mòlt
mol
molga
molgam
molgau
molguen
Simple
molent 155
Compost
havent mòlt
Singular femení
mòlta
Plural femení
mòltes
221

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
87-Montar 87-Montar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
222
monte
montes
monta
montem
monteu
monten
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
montava
montaves
montava
montàvem
montàveu
montaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
montí
montares
montà
montàrem
montàreu
montaren
Futur imperfecte Futur perfecte
montaré
montaràs
montarà
montarem
montareu
montaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
montaria
montaries
montaria
montaríem
montaríeu
montarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he montat
has montat
ha montat
hem montat
heu montat
han montat
havia montat
havies montat
havia montat
havíem montat
havíeu montat
havien montat
haguí montat
hagueres montat
hagué montat
haguérem montat
haguéreu montat
hagueren montat
hauré montat
hauràs montat
haurà montat
haurem montat
haureu montat
hauran montat
hauria montat
hauries montat
hauria montat
hauríem montat
hauríeu montat
haurien montat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig montar
vares montar
va montar
vàrem montar
vàreu montar
varen montar
Notes
157. La variant muntar és arcaica i
hui dialectal.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
monte
montes
monte
montem
monteu
monten
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
montara
montares
montara
montàrem
montàreu
montaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
montar 157
Compost
haver montat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
montat
Plural masculí
montats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja montat
hages montat
haja montat
hajam montat
hajau montat
hagen montat
haguera montat
hagueres montat
haguera montat
haguérem montat
haguéreu montat
hagueren montat
monta
monte
montem
monteu
monten
Simple
montant
Compost
havent montat
Singular femení
montada
Plural femení
montades
223

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
88- Monyir 88- Monyir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
224
munyc
munys
muny
monyim
monyiu
munyen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
monyia
monyies
monyia
monyíem
monyíeu
monyien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
monyí
monyires
monyí
monyírem
monyíreu
monyiren
Futur imperfecte Futur perfecte
monyiré
monyiràs
monyirà
monyirem
monyireu
monyiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
monyiria
monyiries
monyiria
monyiríem
monyiríeu
monyirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he monyit
has monyit
ha monyit
hem monyit
heu monyit
han monyit
havia monyit
havies monyit
havia monyit
havíem monyit
havíeu monyit
havien monyit
haguí monyit
hagueres monyit
hagué monyit
haguérem monyit
haguéreu monyit
hagueren monyit
hauré monyit
hauràs monyit
haurà monyit
haurem monyit
haureu monyit
hauran monyit
hauria monyit
hauries monyit
hauria monyit
hauríem monyit
hauríeu monyit
haurien monyit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig monyir
vares monyir
va monyir
vàrem monyir
vàreu monyir
varen monyir
Notes
158. Les variants antigues 1 munya,
2 munyes, 3 munya, 4 munyam,
5 munyau, 6 munyen, són arcaiques.
159. Les formes antigues 3 munya, 4
munyam, 5 munyau, 6 munyen, també
són arcaiques.
160. La variant munyir és arcaica i hui
molt dialectal.
161. La variant velarisada munyguent
no és normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 158
munyga
munygues
munyga
munygam / monyim
munygau / monyiu
munyguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
monyira
monyires
monyira
monyírem
monyíreu
monyiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
monyir 160
Compost
haver monyit
IMPERATIU 159
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
monyit
Plural masculí
monyits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja monyit
hages monyit
haja monyit
hajam monyit
hajau monyit
hagen monyit
haguera monyit
hagueres monyit
haguera monyit
haguérem monyit
haguéreu monyit
hagueren monyit
muny
munyga
munygam / monyim
munygau / monyiu
munyguen
Simple
monyint 161
Compost
havent monyit
Singular femení
monyida
Plural femení
monyides
225

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
89- Morir 89- Morir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
226
Present Passat pròxim
muic / morc
mors
mor
morim
moriu
moren
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
moria
mories
moria
moríem
moríeu
morien
Pretèrit perfecte 162 Pret. perfecte compost
morí
morires
morí
morírem
moríreu
moriren
Futur imperfecte Futur perfecte
moriré
moriràs
morirà
morirem
morireu
moriran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
moriria
moriries
moriria
moriríem
moriríeu
moririen
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he mort
has mort
ha mort
hem mort
heu mort
han mort
havia mort
havies mort
havia mort
havíem mort
havíeu mort
havien mort
haguí mort
hagueres mort
hagué mort
haguérem mort
haguéreu mort
hagueren mort
hauré mort
hauràs mort
haurà mort
haurem mort
haureu mort
hauran mort
hauria mort
hauries mort
hauria mort
hauríem mort
hauríeu mort
haurien mort
Notes
162. Les variants velarisades
1 muiguí, 2 muigueres, 3 muigué,
4 muiguérem, 5 muiguéreu, 6 muigueren,
també són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig morir
vares morir
va morir
vàrem morir
vàreu morir
varen morir
Notes
163. Les variants 1 morga, 2 morgues,
3 morga, 6 morguen, també
són correctes. Existixen les formes
antigues 1 mora, 2 mores, 3 mora,
etc.
164. Les formes 1 morira, 2 morires,
3 morira, 4 morírem, 5 moríreu,
6 moriren, també són correctes.
165. Les formes 3 morga, 4 morgam,
5 morgau, 6 morguen, també
són correctes. Existixen les variants
antigues 3 mora, 4 moram,
5 morau, 6 moren.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 163
muiga
muigues
muiga
muigam / morim
muigau / moriu
muiguen
Pretèrit imperfecte 164 Pret. plusquamperfecte
muiguera
muigueres
muiguera
muiguérem
muiguéreu
muigueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
morir
Compost
haver mort
IMPERATIU 165
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
mort
Plural masculí
morts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja mort
hages mort
haja mort
hajam mort
hajau mort
hagen mort
haguera mort
hagueres mort
haguera mort
haguérem mort
haguéreu mort
hagueren mort
mor
muiga
muigam / morim
muigau / moriu
muiguen
Simple
morint
Compost
havent mort
Singular femení
morta
Plural femení
mortes
227

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
90- Moure 166 90- Moure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
228
mòc 167
mous
mou
movem
moveu
mouen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
movia
movies
movia
movíem
movíeu
movien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
moguí
mogueres
mogué
moguérem
moguéreu
mogueren
Futur imperfecte Futur perfecte
mouré
mouràs
mourà
mourem
moureu
mouran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
mouria
mouries
mouria
mouríem
mouríeu
mourien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he mogut
has mogut
ha mogut
hem mogut
heu mogut
han mogut
havia mogut
havies mogut
havia mogut
havíem mogut
havíeu mogut
havien mogut
haguí mogut
hagueres mogut
hagué mogut
haguérem mogut
haguéreu mogut
hagueren mogut
hauré mogut
hauràs mogut
haurà mogut
haurem mogut
haureu mogut
hauran mogut
hauria mogut
hauries mogut
hauria mogut
hauríem mogut
hauríeu mogut
haurien mogut
Notes
166. La o de la raïl és oberta en ser
tònica (eix. mòc, moga, etc.), en ser
àtona és tancada (eix. movem, mouré,
etc.)
La u del radical passa a ser una v en
temps com el present (4 movem, 5
moveu) o l’imperfecte d’indicatiu (1
movia, 2 movies, etc.) aixina com en
el gerundi (movent).
167. Posem un accent diacrític (mòc)
per a diferenciar-lo del substantiu
(moc, de mucositat) pero no afecta
als verps composts com remoure o
commoure (1 remoc, 1 commoc,
etc.).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig moure
vares moure
va moure
vàrem moure
vàreu moure
varen moure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
moga
mogues
moga
mogam
mogau
moguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
moguera
mogueres
moguera
moguérem
moguéreu
mogueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
moure
Compost
haver mogut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
mogut
Plural masculí
moguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja mogut
hages mogut
haja mogut
hajam mogut
hajau mogut
hagen mogut
haguera mogut
hagueres mogut
haguera mogut
haguérem mogut
haguéreu mogut
hagueren mogut
mou
moga
mogam
mogau
moguen
Simple
movent
Compost
havent mogut
Singular femení
moguda
Plural femení
mogudes
229

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
91- Nàixer 168 91- Nàixer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
230
naixc
naixes
naix
naixem
naixeu
naixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
naixia
naixies
naixia
naixíem
naixíeu
naixien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
naixquí
naixqueres
naixqué
naixquérem
naixquéreu
naixqueren
Futur imperfecte Futur perfecte
naixeré
naixeràs
naixerà
naixerem
naixereu
naixeran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
naixeria
naixeries
naixeria
naixeríem
naixeríeu
naixerien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he naixcut
has naixcut
ha naixcut
hem naixcut
heu naixcut
han naixcut
havia naixcut
havies naixcut
havia naixcut
havíem naixcut
havíeu naixcut
havien naixcut
haguí naixcut
hagueres naixcut
hagué naixcut
haguérem naixcut
haguéreu naixcut
hagueren naixcut
hauré naixcut
hauràs naixcut
haurà naixcut
haurem naixcut
haureu naixcut
hauran naixcut
hauria naixcut
hauries naixcut
hauria naixcut
hauríem naixcut
hauríeu naixcut
haurien naixcut
Notes
168. A diferència d’uns atres verps
com puga ser paréixer (vid. núm.
99) observem que nàixer és regular
ya que no modifica el radical en
tota la flexió. Per eixemple, comparéixer
sí que ho fa en el pretèrit perfecte
d’indicatiu (compareguí en
lloc de compareixquí, etc.). Cal
senyalar el canvi de la lletra c pel
dígraf qu davant de les vocals e, i.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig nàixer
vares nàixer
va nàixer
vàrem nàixer
vàreu nàixer
varen nàixer
Notes
169. Les variants dialectals 1 naixga,
2 naixgues, 3 naixga, 4 naixgam,
5 naixgau, 6 naixguen, no són
adequades en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 169
naixca
naixques
naixca
naixcam
naixcau
naixquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
naixquera
naixqueres
naixquera
naixquérem
naixquéreu
naixqueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
nàixer
Compost
haver naixcut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
naixcut
Plural masculí
naixcuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja naixcut
hages naixcut
haja naixcut
hajam naixcut
hajau naixcut
hagen naixcut
haguera naixcut
hagueres naixcut
haguera naixcut
haguérem naixcut
haguéreu naixcut
hagueren naixcut
naix
naixca
naixcam
naixcau
naixquen
Simple
naixent
Compost
havent naixcut
Singular femení
naixcuda
Plural femení
naixcudes
231

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
92- Nugar 170 92- Nugar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
232
nugue
nugues
nuga
nuguem
nugueu
nuguen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
nugava
nugaves
nugava
nugàvem
nugàveu
nugaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
nuguí
nugares
nugà
nugàrem
nugàreu
nugaren
Futur imperfecte Futur perfecte
nugaré
nugaràs
nugarà
nugarem
nugareu
nugaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
nugaria
nugaries
nugaria
nugaríem
nugaríeu
nugarien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he nugat
has nugat
ha nugat
hem nugat
heu nugat
han nugat
havia nugat
havies nugat
havia nugat
havíem nugat
havíeu nugat
havien nugat
haguí nugat
hagueres nugat
hagué nugat
haguérem nugat
haguéreu nugat
hagueren nugat
hauré nugat
hauràs nugat
haurà nugat
haurem nugat
haureu nugat
hauran nugat
hauria nugat
hauries nugat
hauria nugat
hauríem nugat
hauríeu nugat
haurien nugat
Notes
170. Els verps acabats en -gar canvien
les grafies ga de desinència
per gue/gui per a mantindre el
mateix sò. Ocorre en el present d’indicatiu
(1 nugue, 2 nugues, etc.) i
de subjuntiu (1 nugue, 2 nugues,
3 nugue, etc.), aixina com en l’imperatiu
(3 nugue, 4 nuguem, etc.) i en
la primera persona del pretèrit perfecte
d’indicatiu (1 nuguí).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig nugar
vares nugar
va nugar
vàrem nugar
vàreu nugar
varen nugar
Notes
171. La variant nyugar, pròpia del
valencià meridional i central, és
coloquial i no és correcta.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
nugue
nugues
nugue
nuguem
nugueu
nuguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
nugara
nugares
nugara
nugàrem
nugàreu
nugaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
nugar 171
Compost
haver nugat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
nugat
Plural masculí
nugats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja nugat
hages nugat
haja nugat
hajam nugat
hajau nugat
hagen nugat
haguera nugat
hagueres nugat
haguera nugat
haguérem nugat
haguéreu nugat
hagueren nugat
nuga
nugue
nuguem
nugueu
nuguen
Simple
nugant
Compost
havent nugat
Singular femení
nugada
Plural femení
nugades
233

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
93- Obeir 172 93- Obeir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
234
obeïxc
obeïxes
obeïx
obeïm
obeïu
obeïxen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
obeïa
obeïes
obeïa
obeíem
obeíeu
obeïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
obeí
obeïres
obeí
obeírem
obeíreu
obeïren
Futur imperfecte Futur perfecte
obeiré
obeiràs
obeirà
obeirem
obeireu
obeiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
obeiria
obeiries
obeiria
obeiríem
obeiríeu
obeirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he obeït
has obeït
ha obeït
hem obeït
heu obeït
han obeït
havia obeït
havies obeït
havia obeït
havíem obeït
havíeu obeït
havien obeït
haguí obeït
hagueres obeït
hagué obeït
haguérem obeït
haguéreu obeït
hagueren obeït
hauré obeït
hauràs obeït
haurà obeït
haurem obeït
haureu obeït
hauran obeït
hauria obeït
hauries obeït
hauria obeït
hauríem obeït
hauríeu obeït
haurien obeït
Notes Notes
172. Segons les regles d’us de la
diéresis esta no s’admet en infinitiu,
gerundi, futur imperfecte i
Futur hipotètic.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig obeir
vares obeir
va obeir
vàrem obeir
vàreu obeir
varen obeir
173. Existix la varian obedir, potser
més correcta.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
obeïxca
obeïxques
obeïxca
obeïm
obeïu
obeïxquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
obeïra
obeïres
obeïra
obeírem
obeíreu
obeïren
INFINITIU GERUNDI
Simple
obeir 173
Compost
haver obeït
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
obeït
Plural masculí
obeïts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja obeït
hages obeït
haja obeït
hajam obeït
hajau obeït
hagen obeït
haguera obeït
hagueres obeït
haguera obeït
haguérem obeït
haguéreu obeït
hagueren obeït
obeïx
obeïxca
obeïm
obeïu
obeïxquen
Simple
obeint
Compost
havent obeït
Singular femení
obeïda
Plural femení
obeïdes
235

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
94- Obrir 174 94- Obrir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
236
òbric
obris
obri
obrim
obriu
òbrin
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
obria
obries
obria
obríem
obríeu
obrien
Pretèrit perfecte 175 Pret. perfecte compost
obrí
obrires
obrí
obrírem
obríreu
obriren
Futur imperfecte Futur perfecte
obriré
obriràs
obrirà
obrirem
obrireu
obriran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
obriria
obriries
obriria
obriríem
obriríeu
obririen
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he obert
has obert
ha obert
hem obert
heu obert
han obert
havia obert
havies obert
havia obert
havíem obert
havíeu obert
havien obert
haguí obert
hagueres obert
hagué obert
haguérem obert
haguéreu obert
hagueren obert
hauré obert
hauràs obert
haurà obert
haurem obert
haureu obert
hauran obert
hauria obert
hauries obert
hauria obert
hauríem obert
hauríeu obert
haurien obert
Notes
174. La pronunciació au de la o inicial
en tot este verp, no és correcta
(eix. *aubrim, *aubria, *aubriré,
etc.). Lo mateix passa en uns atres
verps com ara olorar o ofegar.
175. Les variants velarisades 1 obriguí,
2 obrigueres, 3 obrigué, 4 obriguérem,
5 obriguéreu, 6 obrigueren,
encara que d’us freqüent en les
comarques centrals, i especialment
en l’Horta de Valéncia, són coloquials
i no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig obrir
vares obrir
va obrir
vàrem obrir
vàreu obrir
varen obrir
Notes
176. Les variants velarisades 1 obriguera,
2 obrigueres, 3 obriguera,
4 obriguérem, 5 obriguéreu, 6 obrigueren,
encara que d’us freqüent en
les comarques centrals, i especialment
en l’Horta de Valéncia, són coloquials
i no es consideren normatives.
177. obrir fa irregular el participi
en canviar la i per e ( obert i no
*obrit). Uns atres verps que es flexionen
segons el model de obrir sí
el fan regular. És el cas de omplir:
omplit, omplits, omplida, omplides.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
òbriga
òbrigues
òbriga
obrigam / obrim
obrigau / obriu
òbriguen
Pretèrit imperfecte 176 Pret. plusquamperfecte
obrira
obrires
obrira
obrírem
obríreu
obriren
INFINITIU GERUNDI
Simple
obrir
Compost
haver obert
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
obert 177
Plural masculí
oberts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja obert
hages obert
haja obert
hajam obert
hajau obert
hagen obert
haguera obert
hagueres obert
haguera obert
haguérem obert
haguéreu obert
hagueren obert
obri
òbriga
obrigam / obrim
obrigau / obriu
òbriguen
Simple
obrint
Compost
havent obert
Singular femení
oberta
Plural femení
obertes
237

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
95- Ofendre 95- Ofendre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
238
ofenc
ofens
ofén
ofenem
ofeneu
ofenen
Present 178 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ofenia
ofenies
ofenia
ofeníem
ofeníeu
ofenien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
ofenguí
ofengueres
ofengué
ofenguérem
ofenguéreu
ofengueren
Futur imperfecte Futur perfecte
ofendré
ofendràs
ofendrà
ofendrem
ofendreu
ofendran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
ofendria
ofendries
ofendria
ofendríem
ofendríeu
ofendrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he ofés
has ofés
ha ofés
hem ofés
heu ofés
han ofés
havia ofés
havies ofés
havia ofés
havíem ofés
havíeu ofés
havien ofés
haguí ofés
hagueres ofés
hagué ofés
haguérem ofés
haguéreu ofés
hagueren ofés
hauré ofés
hauràs ofés
haurà ofés
haurem ofés
haureu ofés
hauran ofés
hauria ofés
hauries ofés
hauria ofés
hauríem ofés
hauríeu ofés
haurien ofés
Notes
178. Les variants 4 ofenguem, 5 ofengueu
no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig ofendre
vares ofendre
va ofendre
vàrem ofendre
vàreu ofendre
varen ofendre
Notes
179. La forma velarisada ofenguent
és coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
ofenga
ofengues
ofenga
ofengam
ofengau
ofenguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ofenguera
ofengueres
ofenguera
ofenguérem
ofenguéreu
ofengueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
ofendre
Compost
haver ofés
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
ofés
Plural masculí
ofesos
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja ofés
hages ofés
haja ofés
hajam ofés
hajau ofés
hagen ofés
haguera ofés
hagueres ofés
haguera ofés
haguérem ofés
haguéreu ofés
hagueren ofés
ofén
ofenga
ofengam
ofengau
ofenguen
Simple
ofenent 179
Compost
havent ofés
Singular femení
ofesa
Plural femení
ofeses
239

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
96- Ometre 180 96- Ometre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
240
omet
omets
omet
ometem
ometeu
ometen
Present 181 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ometia
ometies
ometia
ometíem
ometíeu
ometien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
ometí
ometeres
ometé
ometérem
ometéreu
ometeren
Futur imperfecte Futur perfecte
ometré
ometràs
ometrà
ometrem
ometreu
ometran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
ometria
ometries
ometria
ometríem
ometríeu
ometrien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he omés
has omés
ha omés
hem omés
heu omés
han omés
havia omés
havies omés
havia omés
havíem omés
havíeu omés
havien omés
haguí omés
hagueres omés
hagué omés
haguérem omés
haguéreu omés
hagueren omés
hauré omés
hauràs omés
haurà omés
haurem omés
haureu omés
hauran omés
hauria omés
hauries omés
hauria omés
hauríem omés
hauríeu omés
haurien omés
Notes
180. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com omitixc,
omitixen, omitixca, etc. que no són
correctes. S’ha de tindre en conte
que els verps del segon grup (acabats
en –er / –re / –r) no deuen flexionar-se
com els incoatius del tercer
(acabats en –ir) .
181. Les variants coloquials 4 omitim,
5 omitiu, no es consideren normatives.
Són castellanismes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig ometre
vares ometre
va ometre
vàrem ometre
vàreu ometre
varen ometre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ometa
ometes
ometa
ometam
ometau
ometen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ometera
ometeres
ometera
ometérem
ometéreu
ometeren
INFINITIU GERUNDI
Simple
ometre
Compost
haver omés
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
omés
Plural masculí
omesos
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja omés
hages omés
haja omés
hajam omés
hajau omés
hagen omés
haguera omés
hagueres omés
haguera omés
haguérem omés
haguéreu omés
hagueren omés
omet
ometa
ometam
ometau
ometen
Simple
ometent
Compost
havent omés
Singular femení
omesa
Plural femení
omeses
241

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
97- Omplir 182 97- Omplir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
242
òmplic
omplis
ompli
omplim
ompliu
òmplin
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
omplia
omplies
omplia
omplíem
omplíeu
omplien
Pretèrit perfecte 183 Pret. perfecte compost
omplí
omplires
omplí
omplírem
omplíreu
ompliren
Futur imperfecte Futur perfecte
ompliré
ompliràs
omplirà
omplirem
omplireu
ompliran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
ompliria
ompliries
ompliria
ompliríem
ompliríeu
omplirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he omplit
has omplit
ha omplit
hem omplit
heu omplit
han omplit
havia omplit
havies omplit
havia omplit
havíem omplit
havíeu omplit
havien omplit
haguí omplit
hagueres omplit
hagué omplit
haguérem omplit
haguéreu omplit
hagueren omplit
hauré omplit
hauràs omplit
haurà omplit
haurem omplit
haureu omplit
hauran omplit
hauria omplit
hauries omplit
hauria omplit
hauríem omplit
hauríeu omplit
haurien omplit
Notes
182. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionar-se
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com omplixc, omplixen,
omplixca, etc. que no són adequades
en un registre formal.
La pronunciació au de la o inicial en
tota la flexió d’este verp no és
correcta (eix. *aumpliu, *aumpliria,
etc.).
183. Les variants velarisades 1 ompliguí,
2 ompligueres, 3 ompligué, etc.,
no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig omplir
vares omplir
va omplir
vàrem omplir
vàreu omplir
varen omplir
Notes
184. Les variants velarisades 1 ompliguera,
2 ompligueres, 3 ompliguera,
etc., no es consideren normatives.
185. La variant velarisada ompliguent
és coloquial i no es considera
adequada en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
òmpliga
òmpligues
òmpliga
ompligam / omplim
ompligau / ompliu
òmpliguen
Pretèrit imperfecte 184 Pret. plusquamperfecte
omplira
omplires
omplira
omplírem
omplíreu
ompliren
INFINITIU GERUNDI
Simple
omplir
Compost
haver omplit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
omplit
Plural masculí
omplits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja omplit
hages omplit
haja omplit
hajam omplit
hajau omplit
hagen omplit
haguera omplit
hagueres omplit
haguera omplit
haguérem omplit
haguéreu omplit
hagueren omplit
ompli
òmpliga
ompligam / omplim
ompligau / ompliu
òmpliguen
Simple
omplint 185
Compost
havent omplit
Singular femení
omplida
Plural femení
omplides
243

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
98- Oure 186 98- Oure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
244
oigc / oig
ous
ou
oïm
oïu
ouen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 187 Pret. plusquamperfecte
oïa
oïes
oïa
oíem
oíeu
oïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
oí
oïres
oí
oírem
oíreu
oïren
Futur imperfecte Futur perfecte
ouré
ouràs
ourà
ourem
oureu
ouran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
ouria
ouries
ouria
ouríem
ouríeu
ourien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he oït
has oït
ha oït
hem oït
heu oït
han oït
havia oït
havies oït
havia oït
havíem oït
havíeu oït
havien oït
haguí oït
hagueres oït
hagué oït
haguérem oït
haguéreu oït
hagueren oït
hauré oït
hauràs oït
haurà oït
haurem oït
haureu oït
hauran oït
hauria oït
hauries oït
hauria oït
hauríem oït
hauríeu oït
haurien oït
Notes
186. La forma oir també és correcta.
Si es flexiona el verp segons l’infinitiu
oir totes les persones del futur
simple i de l’hipotètic d’indicatiu
canvien el radical ou per oi (per eix.:
en lloc de ouré seria oiré, etc.). En el
llenguage modern este verp (oure /
oir) sol substituir-se per sentir (Vid.
núm. 120) i també per escoltar.
187. Existixen les formes antigues
1 oya, 2 oyes, 3 oya, 4 òyem, 5 òyeu,
6 oyen, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig oure
vares oure
va oure
vàrem oure
vàreu oure
varen oure
Notes
188. Les variants 1 oigga, 2 oiggues,
3 oigga, 4 oiggam, 5 oiggau,
6 oigguen, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
oja
oges
oja
ojam
ojau
ogen
Present 188
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
oïra
oïres
oïra
oírem
oíreu
oïren
INFINITIU GERUNDI
Simple
oure
Compost
haver oït
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
oït
Plural masculí
oïts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja oït
hages oït
haja oït
hajam oït
hajau oït
hagen oït
haguera oït
hagueres oït
haguera oït
haguérem oït
haguéreu oït
hagueren oït
ou
oja / oigga
ojam / oiggam
ojau / oiggau
ogen / oigguen
Simple
oint
Compost
havent oït
Singular femení
oïda
Plural femení
oïdes
245

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
99- Paréixer 99- Paréixer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
246
parec 189
pareixes
pareix
pareixem
pareixeu
pareixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
pareixia
pareixies
pareixia
pareixíem
pareixíeu
pareixien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
pareguí
paregueres
paregué
pareguérem
pareguéreu
paregueren
Futur imperfecte Futur perfecte
pareixeré
pareixeràs
pareixerà
pareixerem
pareixereu
pareixeran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
pareixeria
pareixeries
pareixeria
pareixeríem
pareixeríeu
pareixerien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he paregut
has paregut
ha paregut
hem paregut
heu paregut
han paregut
havia paregut
havies paregut
havia paregut
havíem paregut
havíeu paregut
havien paregut
haguí paregut
hagueres paregut
hagué paregut
haguérem paregut
haguéreu paregut
hagueren paregut
hauré paregut
hauràs paregut
haurà paregut
haurem paregut
haureu paregut
hauran paregut
hauria paregut
hauries paregut
hauria paregut
hauríem paregut
hauríeu paregut
haurien paregut
Notes
189. La variant pareixc està molt
estesa i també és admissible.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig paréixer
vares paréixer
va paréixer
vàrem paréixer
vàreu paréixer
varen paréixer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
parega
paregues
parega
paregam
paregau
pareguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
pareguera
paregueres
pareguera
pareguérem
pareguéreu
paregueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
paréixer
Compost
haver paregut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
paregut
Plural masculí
pareguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja paregut
hages paregut
haja paregut
hajam paregut
hajau paregut
hagen paregut
haguera paregut
hagueres paregut
haguera paregut
haguérem paregut
haguéreu paregut
hagueren paregut
pareix
parega
paregam
paregau
pareguen
Simple
pareixent
Compost
havent paregut
Singular femení
pareguda
Plural femení
paregudes
247

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
100- Passar 100- Passar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
248
passe
passes
passa
passem
passeu
passen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
passava
passaves
passava
passàvem
passàveu
passaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
passí
passares
passà
passàrem
passàreu
passaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
passaré
passaràs
passarà
passarem
passareu
passaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
passaria
passaries
passaria
passaríem
passaríeu
passarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he passat
has passat
ha passat
hem passat
heu passat
han passat
havia passat
havies passat
havia passat
havíem passat
havíeu passat
havien passat
haguí passat
hagueres passat
hagué passat
haguérem passat
haguéreu passat
hagueren passat
hauré passat
hauràs passat
haurà passat
haurem passat
haureu passat
hauran passat
hauria passat
hauries passat
hauria passat
hauríem passat
hauríeu passat
haurien passat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig passar
vares passar
va passar
vàrem passar
vàreu passar
varen passar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
passe
passes
passe
passem
passeu
passen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
passara
passares
passara
passàrem
passàreu
passaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
passar
Compost
haver passat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
passat
Plural masculí
passats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja passat
hages passat
haja passat
hajam passat
hajau passat
hagen passat
haguera passat
hagueres passat
haguera passat
haguérem passat
haguéreu passat
hagueren passat
passa
passe
passem
passeu
passen
Simple
passant
Compost
havent passat
Singular femení
passada
Plural femení
passades
249

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
101- Percebre 190 101- Percebre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
250
percep
perceps
percep
percebem
percebeu
perceben
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
percebia
percebies
percebia
percebíem
percebíeu
percebien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
percebí
perceberes
percebé
percebérem
percebéreu
perceberen
Futur imperfecte Futur perfecte
percebré
percebràs
percebrà
percebrem
percebreu
percebran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
percebria
percebries
percebria
percebríem
percebríeu
percebrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he percebut
has percebut
ha percebut
hem percebut
heu percebut
han percebut
havia percebut
havies percebut
havia percebut
havíem percebut
havíeu percebut
havien percebut
haguí percebut
hagueres percebut
hagué percebut
haguérem percebut
haguéreu percebut
hagueren percebut
hauré percebut
hauràs percebut
haurà percebut
haurem percebut
haureu percebut
hauran percebut
hauria percebut
hauries percebut
hauria percebut
hauríem percebut
hauríeu percebut
haurien percebut
Notes
190. Es tracta d’un verp del segon
grup, per tant no s’ha de flexionar
com si fora del tercer en afegir la
partícula incoativa -ix / -ixca en els
temps de present d’indicatiu (1 percebixc,
2 percebixes, 3 percebix,
etc.) i de subjuntiu (1 percebixca,
2 percebixques, 3 percebixca, etc.),
encara que s’escolten a sovint.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig percebre
vares percebre
va percebre
vàrem percebre
vàreu percebre
varen percebre
Notes
191. La variant percibint no es considera
normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
perceba
percebes
perceba
percebam
percebau
perceben
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
percebera
perceberes
percebera
percebérem
percebéreu
perceberen
INFINITIU GERUNDI
Simple
percebre
Compost
haver percebut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
percebut
Plural masculí
percebuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja percebut
hages percebut
haja percebut
hajam percebut
hajau percebut
hagen percebut
haguera percebut
hagueres percebut
haguera percebut
haguérem percebut
haguéreu percebut
hagueren percebut
percep
perceba
percebam
percebau
perceben
Simple
percebent 191
Compost
havent percebut
Singular femení
percebuda
Plural femení
percebudes
251

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
102- Perdre 192 102- Perdre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
252
perc
perts
pert
perdem
perdeu
perden
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
perdia
perdies
perdia
perdíem
perdíeu
perdien
Pretèrit perfecte 193 Pret. perfecte compost
perguí
pergueres
pergué
perguérem
perguéreu
pergueren
Futur imperfecte Futur perfecte
perdré
perdràs
perdrà
perdrem
perdreu
perdran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
perdria
perdries
perdria
perdríem
perdríeu
perdrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he perdut
has perdut
ha perdut
hem perdut
heu perdut
han perdut
havia perdut
havies perdut
havia perdut
havíem perdut
havíeu perdut
havien perdut
haguí perdut
hagueres perdut
hagué perdut
haguérem perdut
haguéreu perdut
hagueren perdut
hauré perdut
hauràs perdut
haurà perdut
haurem perdut
haureu perdut
hauran perdut
hauria perdut
hauries perdut
hauria perdut
hauríem perdut
hauríeu perdut
haurien perdut
Notes
192. La r del radical no es pronuncia
en l’infinitiu ni en els temps del,
futur i Futur hipotètic d’indicatiu.
193. Les variants etimològiques
1 perdí, 2 perderes, 3 perdé, 4 perdérem,
5 perdéreu, 6 perderen, també
són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig perdre
vares perdre
va perdre
vàrem perdre
vàreu perdre
varen perdre
Notes
194. Les variants etimològiques
1 perdera, 2 perderes, 3 perdera, 4
perdérem, 5 perdéreu, 6 perderen,
també són correctes.
195. La forma velarisada perguent
és coloquial i no es considera
adequada en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
perga
pergues
perga
pergam
pergau
perguen
Present
Pretèrit imperfecte 194 Pret. plusquamperfecte
perguera
pergueres
perguera
perguérem
perguéreu
pergueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
perdre
Compost
haver perdut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
perdut
Plural masculí
perduts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja perdut
hages perdut
haja perdut
hajam perdut
hajau perdut
hagen perdut
haguera perdut
hagueres perdut
haguera perdut
haguérem perdut
haguéreu perdut
hagueren perdut
pert
perga
pergam
pergau
perguen
Simple
perdent 195
Compost
havent perdut
Singular femení
perduda
Plural femení
perdudes
253

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
103- Pessigar 196 103- Pessigar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
254
pessigue
pessigues
pessiga
pessiguem
pessigueu
pessiguen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
pessigava
pessigaves
pessigava
pessigàvem
pessigàveu
pessigaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
pessiguí
pessigares
pessigà
pessigàrem
pessigàreu
pessigaren
Futur imperfecte Futur perfecte
pessigaré
pessigaràs
pessigarà
pessigarem
pessigareu
pessigaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
pessigaria
pessigaries
pessigaria
pessigaríem
pessigaríeu
pessigarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he pessigat
has pessigat
ha pessigat
hem pessigat
heu pessigat
han pessigat
havia pessigat
havies pessigat
havia pessigat
havíem pessigat
havíeu pessigat
havien pessigat
haguí pessigat
hagueres pessigat
hagué pessigat
haguérem pessigat
haguéreu pessigat
hagueren pessigat
hauré pessigat
hauràs pessigat
haurà pessigat
haurem pessigat
haureu pessigat
hauran pessigat
hauria pessigat
hauries pessigat
hauria pessigat
hauríem pessigat
hauríeu pessigat
haurien pessigat
Notes
196. Els verps acabats en -gar
canvien les grafies ga de desinència
per gue/gui per a mantindre el
mateix sò. Ocorre en el present
d’indicatiu (1 pessigue, 2 pessigues,
etc.) i de subjuntiu (1 pessigue,
2 pessigues, 3 pessigue, etc.),
aixina com en l’imperatiu (3 pessigue,
4 pessiguem, etc.) i en la primera
persona del pretèrit perfecte
d’indicatiu (1 pessiguí).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig pessigar
vares pessigar
va pessigar
vàrem pessigar
vàreu pessigar
varen pessigar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
pessigue
pessigues
pessigue
pessiguem
pessigueu
pessiguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
pessigara
pessigares
pessigara
pessigàrem
pessigàreu
pessigaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
pessigar
Compost
haver pessigat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
pessigat
Plural masculí
pessigats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja pessigat
hages pessigat
haja pessigat
hajam pessigat
hajau pessigat
hagen pessigat
haguera pessigat
hagueres pessigat
haguera pessigat
haguérem pessigat
haguéreu pessigat
hagueren pessigat
pessiga
pessigue
pessiguem
pessigueu
pessiguen
Simple
pessigant
Compost
havent pessigat
Singular femení
pessigada
Plural femení
pessigades
255

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
104- Poder 104- Poder
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
256
puc
pots
pot
podem
podeu
poden
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
podia
podies
podia
podíem
podíeu
podien
Pretèrit perfecte 197 Pret. perfecte compost
poguí
pogueres
pogué
poguérem
poguéreu
pogueren
Futur imperfecte Futur perfecte
podré
podràs
podrà
podrem
podreu
podran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
podria
podries
podria
podríem
podríeu
podrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he pogut
has pogut
ha pogut
hem pogut
heu pogut
han pogut
havia pogut
havies pogut
havia pogut
havíem pogut
havíeu pogut
havien pogut
haguí pogut
hagueres pogut
hagué pogut
haguérem pogut
haguéreu pogut
hagueren pogut
hauré pogut
hauràs pogut
haurà pogut
haurem pogut
haureu pogut
hauran pogut
hauria pogut
hauries pogut
hauria pogut
hauríem pogut
hauríeu pogut
haurien pogut
Notes
197. Les variants que canvien la o
del radical per u (1 puguí, 2 pugueres,
3 pugué, etc.) no són normatives.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig poder
vares poder
va poder
vàrem poder
vàreu poder
varen poder
Notes
198. Les formes 4 pogam / podam,
5 pogau / podau, també són
correctes.
199. Les variants que canvien la o
del radical per u (1 puguera,
2 pugueres, 3 puguera, etc.) no són
normatives.
200. La forma velarisada poguent
és coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
puga
pugues
puga
pugam
pugau
puguen
Present 198
Pretèrit imperfecte 199 Pret. plusquamperfecte
poguera
pogueres
poguera
poguérem
poguéreu
pogueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
poder
Compost
haver pogut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
pogut
Plural masculí
poguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja pogut
hages pogut
haja pogut
hajam pogut
hajau pogut
hagen pogut
haguera pogut
hagueres pogut
haguera pogut
haguérem pogut
haguéreu pogut
hagueren pogut
pugues
puga
pugam
pugau
puguen
Simple
podent 200
Compost
havent pogut
Singular femení
poguda
Plural femení
pogudes
257

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
105- Pondre 201 105- Pondre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
258
ponc
pons
pon
ponem
poneu
ponen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ponia
ponies
ponia
poníem
poníeu
ponien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
ponguí
pongueres
pongué
ponguérem
ponguéreu
pongueren
Futur imperfecte Futur perfecte
pondré
pondràs
pondrà
pondrem
pondreu
pondran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
pondria
pondries
pondria
pondríem
pondríeu
pondrien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he post
has post
ha post
hem post
heu post
han post
havia post
havies post
havia post
havíem post
havíeu post
havien post
haguí post
hagueres post
hagué post
haguérem post
haguéreu post
hagueren post
hauré post
hauràs post
haurà post
haurem post
haureu post
hauran post
hauria post
hauries post
hauria post
hauríem post
hauríeu post
haurien post
Notes
201. Vid. punt E de l’introducció,
apartat posar i pondre.
La o de la raïl és oberta en ser tònica
(eix. ponc, pon, ponga, etc.), en
ser àtona és tancada (eix. ponia,
pondré, etc.).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig pondre
vares pondre
va pondre
vàrem pondre
vàreu pondre
varen pondre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ponga
pongues
ponga
pongam
pongau
ponguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
ponguera
pongueres
ponguera
ponguérem
ponguéreu
pongueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
pondre
Compost
haver post
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
post
Plural masculí
posts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja post
hages post
haja post
hajam post
hajau post
hagen post
haguera post
hagueres post
haguera post
haguérem post
haguéreu post
hagueren post
pon
ponga
pongam
pongau
ponguen
Simple
ponent
Compost
havent post
Singular femení
posta
Plural femení
postes
259

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
106- Posar 202 106- Posar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
260
pose
poses
posa
posem
poseu
posen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
posava
posaves
posava
posàvem
posàveu
posaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
posí
posares
posà
posàrem
posàreu
posaren
Futur imperfecte Futur perfecte
posaré
posaràs
posarà
posarem
posareu
posaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
posaria
posaries
posaria
posaríem
posaríeu
posarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he posat
has posat
ha posat
hem posat
heu posat
han posat
havia posat
havies posat
havia posat
havíem posat
havíeu posat
havien posat
haguí posat
hagueres posat
hagué posat
haguérem posat
haguéreu posat
hagueren posat
hauré posat
hauràs posat
haurà posat
haurem posat
haureu posat
hauran posat
hauria posat
hauries posat
hauria posat
hauríem posat
hauríeu posat
haurien posat
Notes
202. Vid. punt E de l’introducció,
apartat posar i pondre.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig posar
vares posar
va posar
vàrem posar
vàreu posar
varen posar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
pose
poses
pose
posem
poseu
posen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
posara
posares
posara
posàrem
posàreu
posaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
posar
Compost
haver posat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
posat
Plural masculí
posats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja posat
hages posat
haja posat
hajam posat
hajau posat
hagen posat
haguera posat
hagueres posat
haguera posat
haguérem posat
haguéreu posat
hagueren posat
posa
pose
posem
poseu
posen
Simple
posant
Compost
havent posat
Singular femení
posada
Plural femení
posades
261

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
107- Prear 107- Prear
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
262
pree
prees
prea
preem
preeu
preen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
preava
preaves
preava
preàvem
preàveu
preaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
preí
preares
preà
preàrem
preàreu
prearen
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
prearé
prearàs
prearà
prearem
preareu
prearan
Futur hipotètic F. hipotètic compost
prearia
prearies
prearia
prearíem
prearíeu
prearien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he preat
has preat
ha preat
hem preat
heu preat
han preat
havia preat
havies preat
havia preat
havíem preat
havíeu preat
havien preat
haguí preat
hagueres preat
hagué preat
haguérem preat
haguéreu preat
hagueren preat
hauré preat
hauràs preat
haurà preat
haurem preat
haureu preat
hauran preat
hauria preat
hauries preat
hauria preat
hauríem preat
hauríeu preat
haurien preat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig prear
vares prear
va prear
vàrem prear
vàreu prear
varen prear
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
pree
prees
pree
preem
preeu
preen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
preara
preares
preara
preàrem
preàreu
prearen
INFINITIU GERUNDI
Simple
prear
Compost
haver preat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
preat
Plural masculí
preats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja preat
hages preat
haja preat
hajam preat
hajau preat
hagen preat
haguera preat
hagueres preat
haguera preat
haguérem preat
haguéreu preat
hagueren preat
prea
pree
preem
preeu
preen
Simple
preant
Compost
havent preat
Singular femení
preada
Plural femení
preades
263

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
108- Prémer 203 108- Prémer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
264
prem
prems
prem
premem
premeu
premen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
premia
premies
premia
premíem
premíeu
premien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
premí
premeres
premé
premérem
preméreu
premeren
Futur imperfecte Futur perfecte
premeré
premeràs
premerà
premerem
premereu
premeran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
premeria
premeries
premeria
premeríem
premeríeu
premerien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he premut
has premut
ha premut
hem premut
heu premut
han premut
havia premut
havies premut
havia premut
havíem premut
havíeu premut
havien premut
haguí premut
hagueres premut
hagué premut
haguérem premut
haguéreu premut
hagueren premut
hauré premut
hauràs premut
haurà premut
haurem premut
haureu premut
hauran premut
hauria premut
hauries premut
hauria premut
hauríem premut
hauríeu premut
haurien premut
Notes
203. L’us d’este verp és molt reduït
hui en dia ya que sol substituir-se
per pulsar, apretar, ataquinar,
arrepretar, segons el sentit.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig prémer
vares prémer
va prémer
vàrem prémer
vàreu prémer
varen prémer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
prema
premes
prema
premam
premau
premen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
premera
premeres
premera
premérem
preméreu
premeren
INFINITIU GERUNDI
Simple
prémer
Compost
haver premut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
premut
Plural masculí
premuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja premut
hages premut
haja premut
hajam premut
hajau premut
hagen premut
haguera premut
hagueres premut
haguera premut
haguérem premut
haguéreu premut
hagueren premut
prem
prema
premam
premau
premen
Simple
prement
Compost
havent premut
Singular femení
premuda
Plural femení
premudes
265

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
109- Promiscuar 204 109- Promiscuar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
266
Present Passat pròxim
promiscue
primiscues
promiscua
promiscuem
promiscueu
promiscuen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
promiscuava
promiscuaves
promiscuava
promiscuàvem
promiscuàveu
promiscuaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
promiscuí
promiscuares
promiscuà
promiscuàrem
promiscuàreu
promiscuaren
Futur imperfecte Futur perfecte
promiscuaré
promiscuaràs
promiscuarà
promiscuarem
promiscuareu
promiscuaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
promiscuaria
promiscuaries
promiscuaria
promiscuaríem
promiscuaríeu
promiscuarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he promiscuat
has promiscuat
ha promiscuat
hem promiscuat
heu promiscuat
han promiscuat
havia promiscuat
havies promiscuat
havia promiscuat
havíem promiscuat
havíeu promiscuat
havien promiscuat
haguí promiscuat
hagueres promiscuat
hagué promiscuat
haguérem promiscuat
haguéreu promiscuat
hagueren promiscuat
hauré promiscuat
hauràs promiscuat
haurà promiscuat
haurem promiscuat
haureu promiscuat
hauran promiscuat
hauria promiscuat
hauries promiscuat
hauria promiscuat
hauríem promiscuat
hauríeu promiscuat
haurien promiscuat
Notes
204. Els verps acabats en consonant
+ -uar per regla general no formen
diftonc entre la u i la a. D’esta forma,
promiscuar no té tres sílabes sino
que en té quatre (pro-mis-cu-ar).
Aixina en tots els temps; com a
eixemple prendrem el present d’indicatiu:
1 pro-mis-cu-e, 2 pro-mis-cues,
3 pro-mis-cu-a, 4 pro-mis-cu-em,
5 pro-mis-cu-eu i 6 pro-mis-cu-en.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig promiscuar
vares promiscuar
va promiscuar
vàrem promiscuar
vàreu promiscuar
varen promiscuar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
promiscue
primiscues
promiscue
promiscuem
promiscueu
promiscuen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
promiscuara
promiscuares
promiscuara
promiscuàrem
promiscuàreu
promiscuaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
promiscuat
Compost
haver promiscuat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
promiscuat
Plural masculí
promiscuats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja promiscuat
hages promiscuat
haja promiscuat
hajam promiscuat
hajau promiscuat
hagen promiscuat
haguera promiscuat
hagueres promiscuat
haguera promiscuat
haguérem promiscuat
haguéreu promiscuat
hagueren promiscuat
promiscua
promiscue
promiscuem
promiscueu
promiscuen
Simple
promiscuant
Compost
havent promiscuat
Singular femení
promiscuada
Plural femení
promiscuades
267

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
110- Pudir 205 110- Pudir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
268
put
puts
put
pudim
pudiu
puden
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
pudia
pudies
pudia
pudíem
pudíeu
pudien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
pudí
pudires
pudí
pudírem
pudíreu
pudiren
Futur imperfecte Futur perfecte
pudiré
pudiràs
pudirà
pudirem
pudireu
pudiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
pudiria
pudiries
pudiria
pudiríem
pudiríeu
pudirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he pudit
has pudit
ha pudit
hem pudit
heu pudit
han pudit
havia pudit
havies pudit
havia pudit
havíem pudit
havíeu pudit
havien pudit
haguí pudit
hagueres pudit
hagué pudit
haguérem pudit
haguéreu pudit
hagueren pudit
hauré pudit
hauràs pudit
haurà pudit
haurem pudit
haureu pudit
hauran pudit
hauria pudit
hauries pudit
hauria pudit
hauríem pudit
hauríeu pudit
haurien pudit
Notes
205. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionar-se
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com pudixc, pudixen,
pudixca, etc. que no són adequades
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig pudir
vares pudir
va pudir
vàrem pudir
vàreu pudir
varen pudir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
puda
pudes
puda
pudam / pudim
pudau / pudiu
puden
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
pudira
pudires
pudira
pudírem
pudíreu
pudiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
pudir
Compost
haver pudit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
pudit
Plural masculí
pudits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja pudit
hages pudit
haja pudit
hajam pudit
hajau pudit
hagen pudit
haguera pudit
hagueres pudit
haguera pudit
haguérem pudit
haguéreu pudit
hagueren pudit
put
puda
pudam / pudim
pudau / pudiu
puden
Simple
pudint
Compost
havent pudit
Singular femení
pudida
Plural femení
pudides
269

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
111- Raure 111- Raure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
270
rac
raus
rau
raem
raeu
rauen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
raïa
raïes
raïa
raíem
raíeu
raïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
raguí
ragueres
ragué
raguérem
raguéreu
ragueren
Futur imperfecte Futur perfecte
rauré
rauràs
raurà
raurem
raureu
rauran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
rauria
rauries
rauria
rauríem
rauríeu
raurien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he ragut
has ragut
ha ragut
hem ragut
heu ragut
han ragut
havia ragut
havies ragut
havia ragut
havíem ragut
havíeu ragut
havien ragut
haguí ragut
hagueres ragut
hagué ragut
haguérem ragut
haguéreu ragut
hagueren ragut
hauré ragut
hauràs ragut
haurà ragut
haurem ragut
haureu ragut
hauran ragut
hauria ragut
hauries ragut
hauria ragut
hauríem ragut
hauríeu ragut
haurien ragut
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig raure
vares raure
va raure
vàrem raure
vàreu raure
varen raure
Notes
206. La variant velarisada raguent
no és adequada en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
raga
ragues
raga
ragam
ragau
raguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
raguera
ragueres
raguera
raguérem
raguéreu
ragueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
raure
Compost
haver ragut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
ragut
Plural masculí
raguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja ragut
hages ragut
haja ragut
hajam ragut
hajau ragut
hagen ragut
haguera ragut
hagueres ragut
haguera ragut
haguérem ragut
haguéreu ragut
hagueren ragut
rau
raga
ragam
ragau
raguen
Simple
raent 206
Compost
havent ragut
Singular femení
raguda
Plural femení
ragudes
271

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
112- Rebre 207 112- Rebre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
272
rep
reps
rep
rebem
rebeu
reben
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
rebia
rebies
rebia
rebíem
rebíeu
rebien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
rebí
reberes
rebé
rebérem
rebéreu
reberen
Futur imperfecte Futur perfecte
rebré
rebràs
rebrà
rebrem
rebreu
rebran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
rebria
rebries
rebria
rebríem
rebríeu
rebrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he rebut
has rebut
ha rebut
hem rebut
heu rebut
han rebut
havia rebut
havies rebut
havia rebut
havíem rebut
havíeu rebut
havien rebut
haguí rebut
hagueres rebut
hagué rebut
haguérem rebut
haguéreu rebut
hagueren rebut
hauré rebut
hauràs rebut
haurà rebut
haurem rebut
haureu rebut
hauran rebut
hauria rebut
hauries rebut
hauria rebut
hauríem rebut
hauríeu rebut
haurien rebut
Notes
207. Es tracta d’un verp del segon
grup, per tant no s’ha de flexionar
com si fora del tercer en afegir la partícula
incoativa -ix / -ixca en els temps
de present d’indicatiu (1 recibixc,
2 recibixes, 3 recibix, etc.) i de subjuntiu
(1 recibixca, 2 recibixques,
3 recibixca, etc.).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig rebre
vares rebre
va rebre
vàrem rebre
vàreu rebre
varen rebre
Notes
208. La variant recebir és un castellanisme
documentat des del segle
XV. Actualment se manté viva com
a dialectalisme, encara que no es
considera normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
reba
rebes
reba
rebam
rebau
reben
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
rebera
reberes
rebera
rebérem
rebéreu
reberen
INFINITIU GERUNDI
Simple
rebre 208
Compost
haver rebut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
rebut
Plural masculí
rebuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja rebut
hages rebut
haja rebut
hajam rebut
hajau rebut
hagen rebut
haguera rebut
hagueres rebut
haguera rebut
haguérem rebut
haguéreu rebut
hagueren rebut
rep
reba
rebam
rebau
reben
Simple
rebent
Compost
havent rebut
Singular femení
rebuda
Plural femení
rebudes
273

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
113- Regir 209 113- Regir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
274
rigc
riges
rig
regim
regiu
rigen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
regia
regies
regia
regíem
regíeu
regien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
regí
regires
regí
regírem
regíreu
regiren
Futur imperfecte Futur perfecte
regiré
regiràs
regirà
regirem
regireu
regiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
regiria
regiries
regiria
regiríem
regiríeu
regirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he regit
has regit
ha regit
hem regit
heu regit
han regit
havia regit
havies regit
havia regit
havíem regit
havíeu regit
havien regit
haguí regit
hagueres regit
hagué regit
haguérem regit
haguéreu regit
hagueren regit
hauré regit
hauràs regit
haurà regit
haurem regit
haureu regit
hauran regit
hauria regit
hauries regit
hauria regit
hauríem regit
hauríeu regit
haurien regit
Notes
209. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com regixc, regixen,
regixca, etc. que no són adequades
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig regir
vares regir
va regir
vàrem regir
vàreu regir
varen regir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
rigga
riggues
rigga
riggam / regim
riggau / regiu
rigguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
regira
regires
regira
regírem
regíreu
regiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
regir
Compost
haver regit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
regit
Plural masculí
regits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja regit
hages regit
haja regit
hajam regit
hajau regit
hagen regit
haguera regit
hagueres regit
haguera regit
haguérem regit
haguéreu regit
hagueren regit
rig
rigga
riggam / regim
riggau / regiu
rigguen
Simple
regint
Compost
havent regit
Singular femení
regida
Plural femení
regides
275

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
114- Renyir 114- Renyir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
276
rinyc
rinys
riny
renyim
renyiu
rinyen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
renyia
renyies
renyia
renyíem
renyíeu
renyien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
renyí
renyires
renyí
renyírem
renyíreu
renyiren
Futur imperfecte Futur perfecte
renyiré
renyiràs
renyirà
renyirem
renyireu
renyiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
renyiria
renyiries
renyiria
renyiríem
renyiríeu
renyirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he renyit
has renyit
ha renyit
hem renyit
heu renyit
han renyit
havia renyit
havies renyit
havia renyit
havíem renyit
havíeu renyit
havien renyit
haguí renyit
hagueres renyit
hagué renyit
haguérem renyit
haguéreu renyit
hagueren renyit
hauré renyit
hauràs renyit
haurà renyit
haurem renyit
haureu renyit
hauran renyit
hauria renyit
hauries renyit
hauria renyit
hauríem renyit
hauríeu renyit
haurien renyit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig renyir
vares renyir
va renyir
vàrem renyir
vàreu renyir
varen renyir
Notes
210. Les formes antigues 1 rinya,
2 rinyes, 3 rinya, 4 rinyam, 5 rinyau,
6 rinyen, són arcaiques.
211. Les variants 1 rinyguera,
2 rinygueres, 3 rinyguera, etc. no
es consideren normatives.
212. Les formes antigues 3 rinya,
4 rinyam, 5 rinyau, 6 rinyen, són
arcaiques.
213. La variant velarisada rinyguent
no es considera adequada en un registre
formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 210
rinyga
rinygues
rinyga
rinygam / renyim
rinygau / renyiu
rinyguen
Pretèrit imperfecte 211 Pret. plusquamperfecte
renyira
renyires
renyira
renyírem
renyíreu
renyiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
renyir
Compost
haver renyit
IMPERATIU 212
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
renyit
Plural masculí
renyits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja renyit
hages renyit
haja renyit
hajam renyit
hajau renyit
hagen renyit
haguera renyit
hagueres renyit
haguera renyit
haguérem renyit
haguéreu renyit
hagueren renyit
riny
rinyga
rinygam / renyim
rinygau / renyiu
rinyguen
Simple
renyint 213
Compost
havent renyit
Singular femení
renyida
Plural femení
renyides
277

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
115- Retre 115- Retre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
278
ret
rets
ret
retem
reteu
reten
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
retia
reties
retia
retíem
retíeu
retien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
retí
reteres
reté
retérem
retéreu
reteren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
retré
retràs
retrà
retrem
retreu
retran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
retria
retries
retria
retríem
retríeu
retrien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he retut
has retut
ha retut
hem retut
heu retut
han retut
havia retut
havies retut
havia retut
havíem retut
havíeu retut
havien retut
haguí retut
hagueres retut
hagué retut
haguérem retut
haguéreu retut
hagueren retut
hauré retut
hauràs retut
haurà retut
haurem retut
haureu retut
hauran retut
hauria retut
hauries retut
hauria retut
hauríem retut
hauríeu retut
haurien retut
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig retre
vares retre
va retre
vàrem retre
vàreu retre
varen retre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
reta
retes
reta
retam
retau
reten
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
retera
reteres
retera
retérem
retéreu
reteren
INFINITIU GERUNDI
Simple
retre
Compost
haver retut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
retut
Plural masculí
retuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja retut
hages retut
haja retut
hajam retut
hajau retut
hagen retut
haguera retut
hagueres retut
haguera retut
haguérem retut
haguéreu retut
hagueren retut
ret
reta
retam
retau
reten
Simple
retent
Compost
havent retut
Singular femení
retuda
Plural femení
retudes
279

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
116- Riure 116- Riure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
280
ric
rius
riu
riem
rieu
riuen
Present 214 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 215 Pret. plusquamperfecte
ria / reïa
ries / reïes
ria / reïa
ríem / reíem
ríeu / reíeu
rien / reïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
riguí
rigueres
rigué
riguérem
riguéreu
rigueren
Futur imperfecte Futur perfecte
riuré
riuràs
riurà
riurem
riureu
riuran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
riuria
riuries
riuria
riuríem
riuríeu
riurien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he rist
has rist
ha rist
hem rist
heu rist
han rist
havia rist
havies rist
havia rist
havíem rist
havíeu rist
havien rist
haguí rist
hagueres rist
hagué rist
haguérem rist
haguéreu rist
hagueren rist
hauré rist
hauràs rist
haurà rist
haurem rist
haureu rist
hauran rist
hauria rist
hauries rist
hauria rist
hauríem rist
hauríeu rist
haurien rist
Notes
214. Les variants velarisades
4 riguem, 5 rigueu, no es consideren
adequades en un registre
formal.
215. S’admeten tembé les variants
antigues 1 reya, 2 reyes, 3 reya,
4 réyem, 5 réyeu, 6 reyen, pero
són menys recomanables.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig riure
vares riure
va riure
vàrem riure
vàreu riure
varen riure
Notes
216. La variant velarisada riguent és
coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
217. Les variants rigut, riguts, riguda,
rigudes no són adequades en un
registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
riga
rigues
riga
rigam
rigau
riguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
riguera
rigueres
riguera
riguérem
riguéreu
rigueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
riure
Compost
haver rist
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
rist
Plural masculí
rists
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 217
Pretèrit perfecte
haja rist
hages rist
haja rist
hajam rist
hajau rist
hagen rist
haguera rist
hagueres rist
haguera rist
haguérem rist
haguéreu rist
hagueren rist
riu
riga
rigam
rigau
riguen
Simple
rient 216
Compost
havent rist
Singular femení
rista
Plural femení
ristes
281

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
117- Rostir 218 117- Rostir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
282
rusc / rust
rustes
rust
rostim
rostiu
rusten
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
rostia
rosties
rostia
rostíem
rostíeu
rostien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
rostí
rostires
rostí
rostírem
rostíreu
rostiren
Futur imperfecte Futur perfecte
rostiré
rostiràs
rostirà
rostirem
rostireu
rostiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
rostiria
rostiries
rostiria
rostiríem
rostiríeu
rostirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he rostit
has rostit
ha rostit
hem rostit
heu rostit
han rostit
havia rostit
havies rostit
havia rostit
havíem rostit
havíeu rostit
havien rostit
haguí rostit
hagueres rostit
hagué rostit
haguérem rostit
haguéreu rostit
hagueren rostit
hauré rostit
hauràs rostit
haurà rostit
haurem rostit
haureu rostit
hauran rostit
hauria rostit
hauries rostit
hauria rostit
hauríem rostit
hauríeu rostit
haurien rostit
Notes
218. Tradicionalment s’ha flexionat
seguint el model pur que presentem
dalt, no obstant això, per ad este verp
s’han admés les variants incoatives
en el present d’ind. (1 rostixc, 2 rostixes,
3 rostix, etc.), en el present de
subjuntiu (1 rostixca, 2 rostixques,
3 rostixca, 6 rostixquen) i en l’imperatiu
(2 rostix, 3 rostixca, 6 rostixquen).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig rostir
vares rostir
va rostir
vàrem rostir
vàreu rostir
varen rostir
Notes
219. Les variants 1 rusca, 2 rusques,
3 rusca, 4 ruscam, 5 ruscau,
6 rusquen també són correctes.
220. S’admeten les formes 1 rusquera,
2 rusqueres, 3 rusquera, 4 rusquérem,
5 rusquéreu, 6 rusqueren.
221. Les variants 3 rusca, 4 ruscam,
5 ruscau, 6 rusquen també
són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 219
rusta
rustes
rusta
rustam / rostim
rustau / rostiu
rusten
Pretèrit imperfecte 220 Pret. plusquamperfecte
rostira
rostires
rostira
rostírem
rostíreu
rostiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
rostir
Compost
haver rostit
IMPERATIU 221
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
rostit
Plural masculí
rostits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja rostit
hages rostit
haja rostit
hajam rostit
hajau rostit
hagen rostit
haguera rostit
hagueres rostit
haguera rostit
haguérem rostit
haguéreu rostit
hagueren rostit
rust
rusta
rustam / rostim
rustau / rostiu
rusten
Simple
rostint
Compost
havent rostit
Singular femení
rostida
Plural femení
rostides
283

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
118- Rugir 118- Rugir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
284
rugixc
rugixes
rugix
rugim
rugiu
rugixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
rugia
rugies
rugia
rugíem
rugíeu
rugien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
rugí
rugires
rugí
rugírem
rugíreu
rugiren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
rugiré
rugiràs
rugirà
rugirem
rugireu
rugiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
rugiria
rugiries
rugiria
rugiríem
rugiríeu
rugirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he rugit
has rugit
ha rugit
hem rugit
heu rugit
han rugit
havia rugit
havies rugit
havia rugit
havíem rugit
havíeu rugit
havien rugit
haguí rugit
hagueres rugit
hagué rugit
haguérem rugit
haguéreu rugit
hagueren rugit
hauré rugit
hauràs rugit
haurà rugit
haurem rugit
haureu rugit
hauran rugit
hauria rugit
hauries rugit
hauria rugit
hauríem rugit
hauríeu rugit
haurien rugit
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig rugir
vares rugir
va rugir
vàrem rugir
vàreu rugir
varen rugir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
rugixca
rugixques
rugixca
rugim
rugiu
rugixquen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
rugira
rugires
rugira
rugírem
rugíreu
rugiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
rugir
Compost
haver rugit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
rugit
Plural masculí
rugits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja rugit
hages rugit
haja rugit
hajam rugit
hajau rugit
hagen rugit
haguera rugit
hagueres rugit
haguera rugit
haguérem rugit
haguéreu rugit
hagueren rugit
rugix
rugixca
rugim
rugiu
rugixquen
Simple
rugint
Compost
havent rugit
Singular femení
rugida
Plural femení
rugides
285

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
119- Saber 119- Saber
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
286
sé
saps
sap
sabem
sabeu
saben
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
sabia
sabies
sabia
sabíem
sabíeu
sabien
Pretèrit perfecte 222 Pret. perfecte compost
sabí
saberes
sabé
sabérem
sabéreu
saberen
Futur imperfecte Futur perfecte
sabré
sabràs
sabrà
sabrem
sabreu
sabran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
sabria
sabries
sabria
sabríem
sabríeu
sabrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he sabut
has sabut
ha sabut
hem sabut
heu sabut
han sabut
havia sabut
havies sabut
havia sabut
havíem sabut
havíeu sabut
havien sabut
haguí sabut
hagueres sabut
hagué sabut
haguérem sabut
haguéreu sabut
hagueren sabut
hauré sabut
hauràs sabut
haurà sabut
haurem sabut
haureu sabut
hauran sabut
hauria sabut
hauries sabut
hauria sabut
hauríem sabut
hauríeu sabut
haurien sabut
Notes
222. Les formes velarisades 1 saguí,
2 sagueres, 3 sagué, etc. no són
correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig saber
vares saber
va saber
vàrem saber
vàreu saber
varen saber
Notes
223. Les variants 1 sàpiga, 2 sàpigues,
3 sàpiga, 4 sapigam, 5 sapigau,
6 sàpiguen, no són normatives.
224. Les formes 1 saguera, 2 sagueres,
3 saguera, etc. no es consideren
adequades en un registre formal.
225. La variant coloquial saguent
no és adequada en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
sàpia
sàpies
sàpia
sapiam
sapiau
sàpien
Present 223
Pretèrit imperfecte 224 Pret. plusquamperfecte
sabera
saberes
sabera
sabérem
sabéreu
saberen
INFINITIU GERUNDI
Simple
saber
Compost
haver sabut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
sabut
Plural masculí
sabuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja sabut
hages sabut
haja sabut
hajam sabut
hajau sabut
hagen sabut
haguera sabut
hagueres sabut
haguera sabut
haguérem sabut
haguéreu sabut
hagueren sabut
sàpies
sàpia
sapiam
sapiau
sàpien
Simple
sabent 225
Compost
havent sabut
Singular femení
sabuda
Plural femení
sabudes
287

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
120- Sentir 120- Sentir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
288
sent 227
sents
sent
sentim
sentiu
senten
Present 226 Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
sentia
senties
sentia
sentíem
sentíeu
sentien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
sentí
sentires
sentí
sentírem
sentíreu
sentiren
Futur imperfecte Futur perfecte
sentiré
sentiràs
sentirà
sentirem
sentireu
sentiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
sentiria
sentiries
sentiria
sentiríem
sentiríeu
sentirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he sentit
has sentit
ha sentit
hem sentit
heu sentit
han sentit
havia sentit
havies sentit
havia sentit
havíem sentit
havíeu sentit
havien sentit
haguí sentit
hagueres sentit
hagué sentit
haguérem sentit
haguéreu sentit
hagueren sentit
hauré sentit
hauràs sentit
haurà sentit
haurem sentit
haureu sentit
hauran sentit
hauria sentit
hauries sentit
hauria sentit
hauríem sentit
hauríeu sentit
haurien sentit
Notes
226. Les variants incoatives 1 sentixc,
2 sentixes, 3 sentix, 6 sentixen,
encara que ben vives, no són correctes.
227. La forma senc és coloquial,
igual com senga en el present de
subjuntiu.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig sentir
vares sentir
va sentir
vàrem sentir
vàreu sentir
varen sentir
Notes
228. Les variants incoatives 1 sentixca,
2 sentixques, 3 sentixca, etc.
estan vives pero no són normatives.
Les formes 4 sintam, 5 sintau, també
són acceptables.
229. Les formes 4 sintam, 5 sintau,
també són acceptables.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 228
senta
sentes
senta
sentam / sentim
sentau / sentiu
senten
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
sentira
sentires
sentira
sentírem
sentíreu
sentiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
sentir
Compost
haver sentit
IMPERATIU 229
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
sentit
Plural masculí
sentits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja sentit
hages sentit
haja sentit
hajam sentit
hajau sentit
hagen sentit
haguera sentit
hagueres sentit
haguera sentit
haguérem sentit
haguéreu sentit
hagueren sentit
sent
senta
sentam / sentim
sentau / sentiu
senten
Simple
sentint
Compost
havent sentit
Singular femení
sentida
Plural femení
sentides
289

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
121- Ser 230 121- Ser
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
290
soc
eres / est
és
som
sou
són
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
era
eres
era
érem
éreu
eren
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
fon
fores
fon
fórem
fóreu
foren
Futur imperfecte Futur perfecte
seré
seràs
serà
serem
sereu
seran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
seria
series
seria
seríem
seríeu
serien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he segut
has segut
ha segut
hem segut
heu segut
han segut
havia segut
havies segut
havia segut
havíem segut
havíeu segut
havien segut
haguí segut
hagueres segut
hagué segut
haguérem segut
haguéreu segut
hagueren segut
hauré segut
hauràs segut
haurà segut
haurem segut
haureu segut
hauran segut
hauria segut
hauries segut
hauria segut
hauríem segut
hauríeu segut
haurien segut
Notes
230. Les formes velarisades del
pretèrit perfecte d’indicatiu
(1 siguí, 2 sigueres, 3 sigué, etc.) i
les del subjuntiu (1 siguera,
2 sigueres, 3 siguera, etc.) no es
consideren adequades en un registre
formal.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig ser
vares ser
va ser
vàrem ser
vàreu ser
varen ser
Notes
231. La forma antiga sia, de primera
i tercera persona, és arcaica i hui no
es considera normativa.
232. Les variants coloquials siguent
i seguent no són adequades en un
registre formal o lliterari.
233. Existixen les variants sigut,
siguda, siguts, sigudes, que no són
recomanables.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
siga
sigues
siga
sigam
sigau
siguen
Present 231
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
fora
fores
fora
fórem
fóreu
foren
INFINITIU GERUNDI
Simple
ser
Compost
haver segut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
segut
Plural masculí
seguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 233
Pretèrit perfecte
haja segut
hages segut
haja segut
hajam segut
hajau segut
hagen segut
haguera segut
hagueres segut
haguera segut
haguérem segut
haguéreu segut
hagueren segut
sigues
siga
sigam
sigau
siguen
Simple
sent 232
Compost
havent segut
Singular femení
seguda
Plural femení
segudes
291

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
122- Sobreeixir 122- Sobreeixir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
292
sobreïxc
sobreïxes
sobreïx
sobreeixim
sobreeixiu
sobreïxen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
sobreeixia
sobreeixies
sobreeixia
sobreeixíem
sobreeixíeu
sobreeixien
Pretèrit perfecte 234 Pret. perfecte compost
sobreïxquí
sobreïxqueres
sobreïxqué
sobreïxquérem
sobreïxquéreu
sobreïxqueren
Futur imperfecte Futur perfecte
sobreeixiré
sobreeixiràs
sobreeixirà
sobreeixirem
sobreeixireu
sobreeixiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
sobreeixiria
sobreeixiries
sobreeixiria
sobreeixiríem
sobreeixiríeu
sobreeixirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he sobreeixit
has sobreeixit
ha sobreeixit
hem sobreeixit
heu sobreeixit
han sobreeixit
havia sobreeixit
havies sobreeixit
havia sobreeixit
havíem sobreeixit
havíeu sobreeixit
havien sobreeixit
haguí sobreeixit
hagueres sobreeixit
hagué sobreeixit
haguérem sobreeixit
haguéreu sobreeixit
hagueren sobreeixit
hauré sobreeixit
hauràs sobreeixit
haurà sobreeixit
haurem sobreeixit
haureu sobreeixit
hauran sobreeixit
hauria sobreeixit
hauries sobreeixit
hauria sobreeixit
hauríem sobreeixit
hauríeu sobreeixit
haurien sobreeixit
Notes
234. Les variants 1 sobreeixí, 2 sobreeixires,
3 sobreeixí, 4 sobreeixíem,
5 sobreeixíeu, 6 sobreeixien, també
són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig sobreeixir
vares sobreeixir
va sobreeixir
vàrem sobreeixir
vàreu sobreeixir
varen sobreeixir
Notes
235. Les variants 4 sobreeixim,
5 sobreeixiu, són correctes (també en
l’imperatiu)
236. Les variants 1 sobreeixira,
2 sobreeixires, 3 sobreeixira, 4 sobreeixírem,
5 sobreeixíreu, 6 sobreeixiren,
també són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 235
sobreïxca
sobreïxques
sobreïxca
sobreïxcam
sobreïxcau
sobreïxquen
Pretèrit imperfecte 236 Pret. plusquamperfecte
sobreïxquera
sobreïxqueres
sobreïxquera
sobreïxquérem
sobreïxquéreu
sobreïxqueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
sobreeixir
Compost
haver sobreeixit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
sobreeixit
Plural masculí
sobreeixits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja sobreeixit
hages sobreeixit
haja sobreeixit
hajam sobreeixit
hajau sobreeixit
hagen sobreeixit
haguera sobreeixit
hagueres sobreeixit
haguera sobreeixit
haguérem sobreeixit
haguéreu sobreeixit
hagueren sobreeixit
sobreïx
sobreïxca
sobreïxcam
sobreïxcau
sobreïxquen
Simple
sobreeixint
Compost
havent sobreeixit
Singular femení
sobreeixida
Plural femení
sobreeixides
293

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
123- Suar 123- Suar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
294
sue
sues
sua
suem
sueu
suen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
suava
suaves
suava
suàvem
suàveu
suaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
suí
suares
suà
suàrem
suàreu
suaren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
suaré
suaràs
suarà
suarem
suareu
suaran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
suaria
suaries
suaria
suaríem
suaríeu
suarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he suat
has suat
ha suat
hem suat
heu suat
han suat
havia suat
havies suat
havia suat
havíem suat
havíeu suat
havien suat
haguí suat
hagueres suat
hagué suat
haguérem suat
haguéreu suat
hagueren suat
hauré suat
hauràs suat
haurà suat
haurem suat
haureu suat
hauran suat
hauria suat
hauries suat
hauria suat
hauríem suat
hauríeu suat
haurien suat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig suar
vares suar
va suar
vàrem suar
vàreu suar
varen suar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
sue
sues
sue
suem
sueu
suen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
suara
suares
suara
suàrem
suàreu
suaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
suar
Compost
haver suat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
suat
Plural masculí
suats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja suat
hages suat
haja suat
hajam suat
hajau suat
hagen suat
haguera suat
hagueres suat
haguera suat
haguérem suat
haguéreu suat
hagueren suat
sua
sue
suem
sueu
suen
Simple
suant
Compost
havent suat
Singular femení
suada
Plural femení
suades
295

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
124- Teixir 124- Teixir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
296
tixc
tixes
tix
teixim
teixiu
tixen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 237 Pret. plusquamperfecte
teixia
teixies
teixia
teixíem
teixíeu
teixien
Pretèrit perfecte 238 Pret. perfecte compost
tixquí
tixqueres
tixqué
tixquérem
tixquéreu
tixqueren
Futur imperfecte Futur perfecte
teixiré
teixiràs
teixirà
teixirem
teixireu
teixiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
teixiria
teixiries
teixiria
teixiríem
teixiríeu
teixirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he teixit
has teixit
ha teixit
hem teixit
heu teixit
han teixit
havia teixit
havies teixit
havia teixit
havíem teixit
havíeu teixit
havien teixit
haguí teixit
hagueres teixit
hagué teixit
haguérem teixit
haguéreu teixit
hagueren teixit
hauré teixit
hauràs teixit
haurà teixit
haurem teixit
haureu teixit
hauran teixit
hauria teixit
hauries teixit
hauria teixit
hauríem teixit
hauríeu teixit
haurien teixit
Notes
237. Les variants 1 tixia, 2 tixies,
3 tixia, 4 tixíem, 5 tixíeu, 6 tixien,
pròpies del valencià meridional i
central, no es consideren adequades
en un registre formal o lliterari.
238. Les variants 1 teixí, 2 teixires,
3 teixí, 4 teixírem, 5 teixíreu, 6 teixiren
també són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig teixir
vares teixir
va teixir
vàrem teixir
vàreu teixir
varen teixir
Notes
239. S’accepten també les formes
1 teixira, 2 teixires, 3 teixira, 4 teixírem,
5 teixíreu, 6 teixiren.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
tixca
tixques
tixca
tixcam / teixim
tixcau / teixiu
tixquen
Pretèrit imperfecte 239 Pret. plusquamperfecte
tixquera
tixqueres
tixquera
tixquérem
tixquéreu
tixqueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
teixir
Compost
haver teixit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
teixit
Plural masculí
teixits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja teixit
hages teixit
haja teixit
hajam teixit
hajau teixit
hagen teixit
haguera teixit
hagueres teixit
haguera teixit
haguérem teixit
haguéreu teixit
hagueren teixit
tix
tixca
tixcam / teixim
tixcau / teixiu
tixquen
Simple
teixint
Compost
havent teixit
Singular femení
teixida
Plural femení
teixides
297

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
125- Témer 125- Témer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
298
tem
tems
tem
temem
temeu
temen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
temia
temies
temia
temíem
temíeu
temien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
temí
temeres
temé
temérem
teméreu
temeren
INDICATIU
Futur imperfecte Futur perfecte
temeré
temeràs
temerà
temerem
temereu
temeran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
temeria
temeries
temeria
temeríem
temeríeu
temerien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he temut
has temut
ha temut
hem temut
heu temut
han temut
havia temut
havies temut
havia temut
havíem temut
havíeu temut
havien temut
haguí temut
hagueres temut
hagué temut
haguérem temut
haguéreu temut
hagueren temut
hauré temut
hauràs temut
haurà temut
haurem temut
haureu temut
hauran temut
hauria temut
hauries temut
hauria temut
hauríem temut
hauríeu temut
haurien temut
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig témer
vares témer
va témer
vàrem témer
vàreu témer
varen témer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
tema
temes
tema
temam
temau
temen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
temera
temeres
temera
temérem
teméreu
temeren
INFINITIU GERUNDI
Simple
témer
Compost
haver temut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
temut
Plural masculí
temuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja temut
hages temut
haja temut
hajam temut
hajau temut
hagen temut
haguera temut
hagueres temut
haguera temut
haguérem temut
haguéreu temut
hagueren temut
tem
tema
temam
temau
temen
Simple
tement
Compost
havent temut
Singular femení
temuda
Plural femení
temudes
299

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
126- Tenyir 240 126- Tenyir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
300
tinyc
tinys
tiny
tenyim
tenyiu
tinyen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
tenyia
tenyies
tenyia
tenyíem
tenyíeu
tenyien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
tenyí
tenyires
tenyí
tenyírem
tenyíreu
tenyiren
Futur imperfecte Futur perfecte
tenyiré
tenyiràs
tenyirà
tenyirem
tenyireu
tenyiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
tenyiria
tenyiries
tenyiria
tenyiríem
tenyiríeu
tenyirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he tenyit
has tenyit
ha tenyit
hem tenyit
heu tenyit
han tenyit
havia tenyit
havies tenyit
havia tenyit
havíem tenyit
havíeu tenyit
havien tenyit
haguí tenyit
hagueres tenyit
hagué tenyit
haguérem tenyit
haguéreu tenyit
hagueren tenyit
hauré tenyit
hauràs tenyit
haurà tenyit
haurem tenyit
haureu tenyit
hauran tenyit
hauria tenyit
hauries tenyit
hauria tenyit
hauríem tenyit
hauríeu tenyit
haurien tenyit
Notes
240. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com tenyixc, tenyixen,
tenyixca, etc. que no són
adequades en un registre formal o
lliterari.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig tenyir
vares tenyir
va tenyir
vàrem tenyir
vàreu tenyir
varen tenyir
Notes
241. Les variants antigues 1 tinya,
2 tinyes, 3 tinya, 4 tinyam, 5 tinyau,
6 tinyen, són arcaiques.
242. Les formes antigues 3 tinya,
4 tinyam, 5 tinyau, 6 tinyen, són
arcaiques.
243. La variant coloquial tinyent no
es considera normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 241
tinyga
tinygues
tinyga
tinygam / tenyim
tinygau / tenyiu
tinyguen
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
tenyira
tenyires
tenyira
tenyírem
tenyíreu
tenyiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
tenyir
Compost
haver tenyit
IMPERATIU 242
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
tenyit
Plural masculí
tenyits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja tenyit
hages tenyit
haja tenyit
hajam tenyit
hajau tenyit
hagen tenyit
haguera tenyit
hagueres tenyit
haguera tenyit
haguérem tenyit
haguéreu tenyit
hagueren tenyit
tiny
tinyga
tinygam / tenyim
tinygau / tenyiu
tinyguen
Simple
tenyint 243
Compost
havent tenyit
Singular femení
tenyida
Plural femení
tenyides
301

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
127- Tindre 127- Tindre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
302
tinc
tens
té
tenim
teniu
tenen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
tenia
tenies
tenia
teníem
teníeu
tenien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
tinguí
tingueres
tingué
tinguérem
tinguéreu
tingueren
Futur imperfecte Futur perfecte
tindré
tindràs
tindrà
tindrem
tindreu
tindran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
tindria
tindries
tindria
tindríem
tindríeu
tindrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he tingut
has tingut
ha tingut
hem tingut
heu tingut
han tingut
havia tingut
havies tingut
havia tingut
havíem tingut
havíeu tingut
havien tingut
haguí tingut
hagueres tingut
hagué tingut
haguérem tingut
haguéreu tingut
hagueren tingut
hauré tingut
hauràs tingut
haurà tingut
haurem tingut
haureu tingut
hauran tingut
hauria tingut
hauries tingut
hauria tingut
hauríem tingut
hauríeu tingut
haurien tingut
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig tindre
vares tindre
va tindre
vàrem tindre
vàreu tindre
varen tindre
Notes
244. La variant antiga tenir actualment
es considera un arcaisme i és
dialectal.
245. La variant velarisada tinguent és
coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
246. Les variants tengut/-ts, tenguda/des
són antigues i hui dialectals. Ya
eren usades pels clàssics en el s. XV.
Per eixemple, en el poema CXV
d’Ausias March, titulat Puys me
penit, senyal es cert que baste, llegim:
«No sò aquell, car part n’e presa’strema,
/ e, atrevit, penssant haver defenssa,
/ encontr’Amor, li he tenguda
cara».
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
tinga
tingues
tinga
tingam
tingau
tinguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
tinguera
tingueres
tinguera
tinguérem
tinguéreu
tingueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
tindre 244
Compost
haver tingut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
tingut
Plural masculí
tinguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 246
Pretèrit perfecte
haja tingut
hages tingut
haja tingut
hajam tingut
hajau tingut
hagen tingut
haguera tingut
hagueres tingut
haguera tingut
haguérem tingut
haguéreu tingut
hagueren tingut
tin
tinga
tingam
tingau
tinguen
Simple
tenint 245
Compost
havent tingut
Singular femení
tinguda
Plural femení
tingudes
303

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
128- Tòrcer 247 128- Tòrcer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
304
torç
torces
torç
torcem
torceu
torcen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
torcia
torcies
torcia
torcíem
torcíeu
torcien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
torcí
torceres
torcé
torcérem
torcéreu
torceren
Futur imperfecte Futur perfecte
torceré
torceràs
torcerà
torcerem
torcereu
torceran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
torceria
torceries
torceria
torceríem
torceríeu
torcerien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he torçut
has torçut
ha torçut
hem torçut
heu torçut
han torçut
havia torçut
havies torçut
havia torçut
havíem torçut
havíeu torçut
havien torçut
haguí torçut
hagueres torçut
hagué torçut
haguérem torçut
haguéreu torçut
hagueren torçut
hauré torçut
hauràs torçut
haurà torçut
haurem torçut
haureu torçut
hauran torçut
hauria torçut
hauries torçut
hauria torçut
hauríem torçut
hauríeu torçut
haurien torçut
Notes
247. Destaca la transformació de la
c en ç davant la a i la u per a mantindre
el mateix sò.
La o de la raïl és oberta quan és
tònica (eix. torç, torcen, torça,
etc.), quan és àtona és tancada (eix.
torcia, torcí, torceré, etc.).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig tòrcer
vares tòrcer
va tòrcer
vàrem tòrcer
vàreu tòrcer
varen tòrcer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
torça
torces
torça
torçam
torçau
torcen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
torcera
torceres
torcera
torcérem
torcéreu
torceren
INFINITIU GERUNDI
Simple
tòrcer
Compost
haver torçut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
torçut
Plural masculí
torçuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja torçut
hages torçut
haja torçut
hajam torçut
hajau torçut
hagen torçut
haguera torçut
hagueres torçut
haguera torçut
haguérem torçut
haguéreu torçut
hagueren torçut
torç
torça
torçam
torçau
torcen
Simple
torcent
Compost
havent torçut
Singular femení
torçuda
Plural femení
torçudes
305

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
129- Tossir 248 129- Tossir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
306
tusc
tusses
tus
tossim
tossiu
tussen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
tossia
tossies
tossia
tossíem
tossíeu
tossien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
tossí
tossires
tossí
tossírem
tossíreu
tossiren
Futur imperfecte Futur perfecte
tossiré
tossiràs
tossirà
tossirem
tossireu
tossiran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
tossiria
tossiries
tossiria
tossiríem
tossiríeu
tossirien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he tossit
has tossit
ha tossit
hem tossit
heu tossit
han tossit
havia tossit
havies tossit
havia tossit
havíem tossit
havíeu tossit
havien tossit
haguí tossit
hagueres tossit
hagué tossit
haguérem tossit
haguéreu tossit
hagueren tossit
hauré tossit
hauràs tossit
haurà tossit
haurem tossit
haureu tossit
hauran tossit
hauria tossit
hauries tossit
hauria tossit
hauríem tossit
hauríeu tossit
haurien tossit
Notes
248. La o àtona del radical tossir es
convertix en u quan és tònica i és
dialectal pronunciar-la com a u
quan és àtona, excepte en les persones
4ª i 5ª de l’imperatiu, a on és
analògica.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig tossir
vares tossir
va tossir
vàrem tossir
vàreu tossir
varen tossir
Notes
249. Les variants 1 tusga, 2 tusgues,
3 tusga, etc. són dialectals.
250. S’admeten les formes 1 tusquera,
2 tusqueres, 3 tusquera, 4 tusquérem,
5 tusquéreu, 6 tusqueren.
251. Les variants 3 tusga, 4 tusgam,
5 tusgau, 6 tusguen, s’admeten com
a dialectals.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present 249
tusca
tusques
tusca
tuscam / tossim
tuscau / tossiu
tusquen
Pretèrit imperfecte 250 Pret. plusquamperfecte
tossira
tossires
tossira
tossírem
tossíreu
tossiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
tossir
Compost
haver tossit
IMPERATIU 251
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
tossit
Plural masculí
tossits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja tossit
hages tossit
haja tossit
hajam tossit
hajau tossit
hagen tossit
haguera tossit
hagueres tossit
haguera tossit
haguérem tossit
haguéreu tossit
hagueren tossit
tus
tusca
tuscam / tossim
tuscau / tossiu
tusquen
Simple
tossint
Compost
havent tossit
Singular femení
tossida
Plural femení
tossides
307

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
130- Traçar 252 130- Traçar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
308
trace
traces
traça
tracem
traceu
tracen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
traçava
traçaves
traçava
traçàvem
traçàveu
traçaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
trací
traçares
traçà
traçàrem
traçàreu
traçaren
Futur imperfecte Futur perfecte
traçaré
traçaràs
traçarà
traçarem
traçareu
traçaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
traçaria
traçaries
traçaria
traçaríem
traçaríeu
traçarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he traçat
has traçat
ha traçat
hem traçat
heu traçat
han traçat
havia traçat
havies traçat
havia traçat
havíem traçat
havíeu traçat
havien traçat
haguí traçat
hagueres traçat
hagué traçat
haguérem traçat
haguéreu traçat
hagueren traçat
hauré traçat
hauràs traçat
haurà traçat
haurem traçat
haureu traçat
hauran traçat
hauria traçat
hauries traçat
hauria traçat
hauríem traçat
hauríeu traçat
haurien traçat
Notes
252. Els verps acabats en -çar
transformen la ç del radical per c en
les persones que canvien la a de la
desinència per una e o una i. Oco
rre en el present d’indicatiu (1 trace,
2 traces, etc.) i de subjuntiu
(1 trace, 2 traces, 3 trace, etc.), aixina
com en l’imperatiu (3 trace, 4 tracem,
etc.) i en la primera persona del
pretèrit perfecte d’indicatiu (1 trací).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig traçar
vares traçar
va traçar
vàrem traçar
vàreu traçar
varen traçar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
trace
traces
trace
tracem
traceu
tracen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
traçara
traçares
traçara
traçàrem
traçàreu
traçaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
traçar
Compost
haver traçat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
traçat
Plural masculí
traçats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja traçat
hages traçat
haja traçat
hajam traçat
hajau traçat
hagen traçat
haguera traçat
hagueres traçat
haguera traçat
haguérem traçat
haguéreu traçat
hagueren traçat
traça
trace
tracem
traceu
tracen
Simple
traçant
Compost
havent traçat
Singular femení
traçada
Plural femení
traçades
309

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
131- Traure 131- Traure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
310
trac
traus
trau
traem
traeu
trauen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 253 Pret. plusquamperfecte
trea / traïa
trees / traïes
trea / traïa
tréem / traíem
tréeu / traíeu
treen / traïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
traguí
tragueres
tragué
traguérem
traguéreu
tragueren
Futur imperfecte Futur perfecte
trauré
trauràs
traurà
traurem
traureu
trauran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
trauria
trauries
trauria
trauríem
trauríeu
traurien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he tret
has tret
ha tret
hem tret
heu tret
han tret
havia tret
havies tret
havia tret
havíem tret
havíeu tret
havien tret
haguí tret
hagueres tret
hagué tret
haguérem tret
haguéreu tret
hagueren tret
hauré tret
hauràs tret
haurà tret
haurem tret
haureu tret
hauran tret
hauria tret
hauries tret
hauria tret
hauríem tret
hauríeu tret
haurien tret
Notes
253. Les formes antigues 1 treya,
2 treyes, 3 treya, 4 tréyem, 5 tréyeu,
6 treyen, s’admeten pero són menys
recomanables.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig traure
vares traure
va traure
vàrem traure
vàreu traure
varen traure
Notes
254. La variant velarisada traguent és
coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
255. Uns atres verps acabats en -aure
/ -eure, que es flexionen seguint este
model verbal, fan diferent el participi
(normalment l’acabament usat és
-gut). És el cas, per eixemple, de
jaure: jagut, jaguts, jaguda, jagudes
o de creure: cregut, creguts, creguda,
cregudes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
traga
tragues
traga
tragam
tragau
traguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
traguera
tragueres
traguera
traguérem
traguéreu
tragueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
traure
Compost
haver tret
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
tret
Plural masculí
trets
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 255
Pretèrit perfecte
haja tret
hages tret
haja tret
hajam tret
hajau tret
hagen tret
haguera tret
hagueres tret
haguera tret
haguérem tret
haguéreu tret
hagueren tret
trau
traga
tragam
tragau
traguen
Simple
traent 254
Compost
havent tret
Singular femení
treta
Plural femení
tretes
311

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
132- Unflar 132- Unflar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
312
unfle
unfles
unfla
unflem
unfleu
unflen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
unflava
unflaves
unflava
unflàvem
unflàveu
unflaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
unflí
unflares
unflà
unflàrem
unflàreu
unflaren
Futur imperfecte Futur perfecte
unflaré
unflaràs
unflarà
unflarem
unflareu
unflaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
unflaria
unflaries
unflaria
unflaríem
unflaríeu
unflarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he unflat
has unflat
ha unflat
hem unflat
heu unflat
han unflat
havia unflat
havies unflat
havia unflat
havíem unflat
havíeu unflat
havien unflat
haguí unflat
hagueres unflat
hagué unflat
haguérem unflat
haguéreu unflat
hagueren unflat
hauré unflat
hauràs unflat
haurà unflat
haurem unflat
haureu unflat
hauran unflat
hauria unflat
hauries unflat
hauria unflat
hauríem unflat
hauríeu unflat
haurien unflat
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig unflar
vares unflar
va unflar
vàrem unflar
vàreu unflar
varen unflar
Notes
256. La variant inflar és arcaica i
hui dialectal en llengua valenciana.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
unfle
unfles
unfle
unflem
unfleu
unflen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
unflara
unflares
unflara
unflàrem
unflàreu
unflaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
unflar 256
Compost
haver unflat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
unflat
Plural masculí
unflats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja unflat
hages unflat
haja unflat
hajam unflat
hajau unflat
hagen unflat
haguera unflat
hagueres unflat
haguera unflat
haguérem unflat
haguéreu unflat
hagueren unflat
unfla
unfle
unflem
unfleu
unflen
Simple
unflant
Compost
havent unflat
Singular femení
unflada
Plural femení
unflades
313

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
133- Utilisar 257 133- Utilisar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
314
utilise
utilises
utilisa
utilisem
utiliseu
utilisen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
utilisava
utilisaves
utilisava
utilisàvem
utilisàveu
utilisaven
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
utilisí
utilisares
utilisà
utilisàrem
utilisàreu
utilisaren
Futur imperfecte Futur perfecte
utilisaré
utilisaràs
utilisarà
utilisarem
utilisareu
utilisaran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
utilisaria
utilisaries
utilisaria
utilisaríem
utilisaríeu
utilisarien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he utilisat
has utilisat
ha utilisat
hem utilisat
heu utilisat
han utilisat
havia utilisat
havies utilisat
havia utilisat
havíem utilisat
havíeu utilisat
havien utilisat
haguí utilisat
hagueres utilisat
hagué utilisat
haguérem utilisat
haguéreu utilisat
hagueren utilisat
hauré utilisat
hauràs utilisat
haurà utilisat
haurem utilisat
haureu utilisat
hauran utilisat
hauria utilisat
hauries utilisat
hauria utilisat
hauríem utilisat
hauríeu utilisat
haurien utilisat
Notes
257. El sufix llatí –IZARE ha donat en
valencià –isar, en s sonora, i aixina
s’haurà de pronunciar i escriure en
tots els verps en este mateix acabament.
És inadmissible la substitució
d’esta s sonora, lliterària i clàssica,
pel dígraf tz.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig utilisar
vares utilisar
va utilisar
vàrem utilisar
vàreu utilisar
varen utilisar
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
utilise
utilises
utilise
utilisem
utiliseu
utilisen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
utilisara
utilisares
utilisara
utilisàrem
utilisàreu
utilisaren
INFINITIU GERUNDI
Simple
utilisar
Compost
haver utilisat
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
utilisat
Plural masculí
utilisats
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja utilisat
hages utilisat
haja utilisat
hajam utilisat
hajau utilisat
hagen utilisat
haguera utilisat
hagueres utilisat
haguera utilisat
haguérem utilisat
haguéreu utilisat
hagueren utilisat
utilisa
utilise
utilisem
utiliseu
utilisen
Simple
utilisant
Compost
havent utilisat
Singular femení
utilisada
Plural femení
utilisades
315

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
134- Valdre 134- Valdre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
316
valc
vals
val
valem
valeu
valen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
valia
valies
valia
valíem
valíeu
valien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
valguí
valgueres
valgué
valguérem
valguéreu
valgueren
Futur imperfecte Futur perfecte
valdré
valdràs
valdrà
valdrem
valdreu
valdran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
valdria
valdries
valdria
valdríem
valdríeu
valdrien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he valgut
has valgut
ha valgut
hem valgut
heu valgut
han valgut
havia valgut
havies valgut
havia valgut
havíem valgut
havíeu valgut
havien valgut
haguí valgut
hagueres valgut
hagué valgut
haguérem valgut
haguéreu valgut
hagueren valgut
hauré valgut
hauràs valgut
haurà valgut
haurem valgut
haureu valgut
hauran valgut
hauria valgut
hauries valgut
hauria valgut
hauríem valgut
hauríeu valgut
haurien valgut
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig valdre
vares valdre
va valdre
vàrem valdre
vàreu valdre
varen valdre
Notes
258. La variant velarisada valguent
no és adequada en un registre formal
o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
valga
valgues
valga
valgam
valgau
valguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
valguera
valgueres
valguera
valguérem
valguéreu
valgueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
valdre
Compost
haver valgut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
valgut
Plural masculí
valguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja valgut
hages valgut
haja valgut
hajam valgut
hajau valgut
hagen valgut
haguera valgut
hagueres valgut
haguera valgut
haguérem valgut
haguéreu valgut
hagueren valgut
val
valga
valgam
valgau
valguen
Simple
valent 258
Compost
havent valgut
Singular femení
valguda
Plural femení
valgudes
317

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
135- Véncer 259 135- Véncer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
318
venç
vences
venç
vencem
venceu
vencen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
vencia
vencies
vencia
vencíem
vencíeu
vencien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
vencí
venceres
vencé
vencérem
vencéreu
venceren
Futur imperfecte Futur perfecte
venceré
venceràs
vencerà
vencerem
vencereu
venceran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
venceria
venceries
venceria
venceríem
venceríeu
vencerien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he vençut
has vençut
ha vençut
hem vençut
heu vençut
han vençut
havia vençut
havies vençut
havia vençut
havíem vençut
havíeu vençut
havien vençut
haguí vençut
hagueres vençut
hagué vençut
haguérem vençut
haguéreu vençut
hagueren vençut
hauré vençut
hauràs vençut
haurà vençut
haurem vençut
haureu vençut
hauran vençut
hauria vençut
hauries vençut
hauria vençut
hauríem vençut
hauríeu vençut
haurien vençut
Notes
259. Destaca el canvi de la lletra c
del radical per una ç davant de a i
u, en els temps de present d’indicatiu
(1 venç, etc.) i de subjuntiu
(1 vença, 5 vençam, etc.), de l’imperatiu
(2 venç, 3 vença, etc.) i del
participi (vençut).
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig véncer
vares véncer
va véncer
vàrem véncer
vàreu véncer
varen véncer
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
vença
vences
vença
vençam
vençau
vencen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
vencera
venceres
vencera
vencérem
vencéreu
venceren
INFINITIU GERUNDI
Simple
véncer
Compost
haver vençut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
vençut
Plural masculí
vençuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja vençut
hages vençut
haja vençut
hajam vençut
hajau vençut
hagen vençut
haguera vençut
hagueres vençut
haguera vençut
haguérem vençut
haguéreu vençut
hagueren vençut
venç
vença
vençam
vençau
vencen
Simple
vencent
Compost
havent vençut
Singular femení
vençuda
Plural femení
vençudes
319

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
136- Vestir 260 136- Vestir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
320
vist
vists 261
vist
vestim
vestiu
visten
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
vestia
vesties
vestia
vestíem
vestíeu
vestien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
vestí
vestires
vestí
vestírem
vestíreu
vestiren
Futur imperfecte Futur perfecte
vestiré
vestiràs
vestirà
vestirem
vestireu
vestiran
INDICATIU
Futur hipotètic F. hipotètic compost
vestiria
vestiries
vestiria
vestiríem
vestiríeu
vestirien
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he vestit
has vestit
ha vestit
hem vestit
heu vestit
han vestit
havia vestit
havies vestit
havia vestit
havíem vestit
havíeu vestit
havien vestit
haguí vestit
hagueres vestit
hagué vestit
haguérem vestit
haguéreu vestit
hagueren vestit
hauré vestit
hauràs vestit
haurà vestit
haurem vestit
haureu vestit
hauran vestit
hauria vestit
hauries vestit
hauria vestit
hauríem vestit
hauríeu vestit
haurien vestit
Notes
260. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com vestixc, vestixen,
vestixca, etc. que no són
adequades en un registre formal o
lliterari.
261. També és admissible la variant
vistes, encara que és preferible la
del model.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig vestir
vares vestir
va vestir
vàrem vestir
vàreu vestir
varen vestir
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
vista
vistes
vista
vistam / vestim
vistau / vestiu
visten
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
vestira
vestires
vestira
vestírem
vestíreu
vestiren
INFINITIU GERUNDI
Simple
vestir
Compost
haver vestit
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
vestit
Plural masculí
vestits
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja vestit
hages vestit
haja vestit
hajam vestit
hajau vestit
hagen vestit
haguera vestit
hagueres vestit
haguera vestit
haguérem vestit
haguéreu vestit
hagueren vestit
vist
vista
vistam / vestim
vistau / vestiu
visten
Simple
vestint
Compost
havent vestit
Singular femení
vestida
Plural femení
vestides
321

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
137- Vindre 137- Vindre
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
322
vinc
vas
va
venim
veniu
venen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
venia
venies
venia
veníem
veníeu
venien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
vinguí
vingueres
vingué
vinguérem
vinguéreu
vingueren
Futur imperfecte Futur perfecte
vindré
vindràs
vindrà
vindrem
vindreu
vindran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
vindria
vindries
vindria
vindríem
vindríeu
vindrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he vingut
has vingut
ha vingut
hem vingut
heu vingut
han vingut
havia vingut
havies vingut
havia vingut
havíem vingut
havíeu vingut
havien vingut
haguí vingut
hagueres vingut
hagué vingut
haguérem vingut
haguéreu vingut
hagueren vingut
hauré vingut
hauràs vingut
haurà vingut
haurem vingut
haureu vingut
hauran vingut
hauria vingut
hauries vingut
hauria vingut
hauríem vingut
hauríeu vingut
haurien vingut
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig vindre
vares vindre
va vindre
vàrem vindre
vàreu vindre
varen vindre
Notes
262. La forma antiga venir hui es
considera un arcaisme i és dialectal.
263. La variant velarisada vinguent és
coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
264. Les formes vengut/-ts, venguda/des
són antigues i hui dialectals. Ya
eren usades pels clàssics en el s. XV.
Per eixemple, en el poema XCV
d’Ausias March, titulat Que val delit,
puys no es conegut, trobem: «E yo
tinc clos e sagellat procés / que per
null temps delit yo sentiré; / ne planch
lo dan per on ma dolor ve / mas l’aspra
Mort d’on son mal vengut és».
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
vinga
vingues
vinga
vingam
vingau
vinguen
Present
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
vinguera
vingueres
vinguera
vinguérem
vinguéreu
vingueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
vindre 262
Compost
haver vingut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
vingut
Plural masculí
vinguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 264
Pretèrit perfecte
haja vingut
hages vingut
haja vingut
hajam vingut
hajau vingut
hagen vingut
haguera vingut
hagueres vingut
haguera vingut
haguérem vingut
haguéreu vingut
hagueren vingut
vine
vinga
vingam
vingau
vinguen
Simple
venint 263
Compost
havent vingut
Singular femení
vinguda
Plural femení
vingudes
323

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
138- Viure 138- Viure
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
324
vixc
vius
viu
vivim
viviu
viuen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
vivia
vivies
vivia
vivíem
vivíeu
vivien
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
vixquí
vixqueres
vixqué
vixquérem
vixquéreu
vixqueren
Futur imperfecte Futur perfecte
viuré
viuràs
viurà
viurem
viureu
viuran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
viuria
viuries
viuria
viuríem
viuríeu
viurien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he vixcut
has vixcut
ha vixcut
hem vixcut
heu vixcut
han vixcut
havia vixcut
havies vixcut
havia vixcut
havíem vixcut
havíeu vixcut
havien vixcut
haguí vixcut
hagueres vixcut
hagué vixcut
haguérem vixcut
haguéreu vixcut
hagueren vixcut
hauré vixcut
hauràs vixcut
haurà vixcut
haurem vixcut
haureu vixcut
hauran vixcut
hauria vixcut
hauries vixcut
hauria vixcut
hauríem vixcut
hauríeu vixcut
haurien vixcut
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig viure
vares viure
va viure
vàrem viure
vàreu viure
varen viure
Notes
265. Les variants 1 vivira, 2 vivires,
3 vivira, 4 vivírem, 5 vivíreu, 6 viviren,
també són correctes.
266. Les variants 4 vivim, 5 viviu,
no es consideren normatives.
267. La forma vixquent és coloquial
i no es considera adequada en
un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
vixca
vixques
vixca
vixcam
vixcau
vixquen
Present
Pretèrit imperfecte 265 Pret. plusquamperfecte
vixquera
vixqueres
vixquera
vixquérem
vixquéreu
vixqueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
viure
Compost
haver vixcut
IMPERATIU 266
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
vixcut
Plural masculí
vixcuts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja vixcut
hages vixcut
haja vixcut
hajam vixcut
hajau vixcut
hagen vixcut
haguera vixcut
hagueres vixcut
haguera vixcut
haguérem vixcut
haguéreu vixcut
hagueren vixcut
viu
vixca
vixcam
vixcau
vixquen
Simple
vivint 267
Compost
havent vixcut
Singular femení
vixcuda
Plural femení
vixcudes
325

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
139- Voler 139- Voler
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
326
vullc / vull
vols
vol
volem
voleu
volen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
volia
volies
volia
volíem
volíeu
volien
Pretèrit perfecte 268 Pret. perfecte compost
volguí
volgueres
volgué
volguérem
volguéreu
volgueren
Futur imperfecte Futur perfecte
voldré
voldràs
voldrà
voldrem
voldreu
voldran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
voldria
voldries
voldria
voldríem
voldríeu
voldrien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he volgut
has volgut
ha volgut
hem volgut
heu volgut
han volgut
havia volgut
havies volgut
havia volgut
havíem volgut
havíeu volgut
havien volgut
haguí volgut
hagueres volgut
hagué volgut
haguérem volgut
haguéreu volgut
hagueren volgut
hauré volgut
hauràs volgut
haurà volgut
haurem volgut
haureu volgut
hauran volgut
hauria volgut
hauries volgut
hauria volgut
hauríem volgut
hauríeu volgut
haurien volgut
Notes
268. Les formes 1 vullguí, 2 vullgueres,
3 vullgué, 4 vullguérem,
5 vullguéreu, 6 vullgueren, també
són correctes.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig voler
vares voler
va voler
vàrem voler
vàreu voler
varen voler
Notes
269. S’admeten també 1 vullguera,
2 vullgueres, 3 vullguera, 4 vullguérem,
5 vullguéreu, 6 vullgueren.
270. La variant antiga i hui dialectal
voldre també és correcta.
271. Les variants vullgut, vullguda,
vullguts, vullgudes, són coloquials
i no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Present
vullga
vullgues
vullga
vullgam
vullgau
vullguen
Pretèrit imperfecte 269 Pret. plusquamperfecte
volguera
volgueres
volguera
volguérem
volguéreu
volgueren
INFINITIU GERUNDI
Simple
voler 270
Compost
haver volgut
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
volgut
Plural masculí
volguts
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI 271
Pretèrit perfecte
haja volgut
hages volgut
haja volgut
hajam volgut
hajau volgut
hagen volgut
haguera volgut
hagueres volgut
haguera volgut
haguérem volgut
haguéreu volgut
hagueren volgut
vol / (vullgues)
vullga
vullgam
vullgau
vullguen
Simple
volent
Compost
havent volgut
Singular femení
volguda
Plural femení
volgudes
327

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
140- Vore 140- Vore
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
328
veig
veus
veu
veem
veeu
veuen
Present Passat pròxim
Pretèrit imperfecte 272 Pret. plusquamperfecte
vea / veïa
vees / veïes
vea / veïa
véem / veíem
véeu / veíeu
veen / veïen
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost
viu
veres
veu
vérem
véreu
veren
Futur imperfecte Futur perfecte
voré
voràs
vorà
vorem
voreu
voran
Futur hipotètic F. hipotètic compost
voria
vories
voria
voríem
voríeu
vorien
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he vist
has vist
ha vist
hem vist
heu vist
han vist
havia vist
havies vist
havia vist
havíem vist
havíeu vist
havien vist
haguí vist
hagueres vist
hagué vist
haguérem vist
haguéreu vist
hagueren vist
hauré vist
hauràs vist
haurà vist
haurem vist
haureu vist
hauran vist
hauria vist
hauries vist
hauria vist
hauríem vist
hauríeu vist
haurien vist
Notes
272. Les variants antigues 1 veya,
2 veyes, 3 veya, 4 véyem, 5 véyeu,
6 veyen, s’admeten pero són menys
recomanables.
1
2
3
4
5
6
Pret. perf. perifràstic
vaig vore
vares vore
va vore
vàrem vore
vàreu vore
varen vore
Notes
273. Les variants 1 veguera / vegera,
2 vegueres / vegeres, 3 veguera /
vegera, 4 veguérem / vegérem,
5 veguéreu / vegéreu, 6 vegueren /
vegeren, no són normatives.
274. La forma veure, arcaica i pròpia
d’un llenguage migeval, s’ha
substituït modernament per vore.
275. La variant velarisada veguent és
coloquial i no es considera adequada
en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
veja
veges
veja
vejam
vejau
vegen
Present
Pretèrit imperfecte 273 Pret. plusquamperfecte
vera
veres
vera
vérem
véreu
veren
INFINITIU GERUNDI
Simple
vore 274
Compost
haver vist
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
Singular masculí
vist
Plural masculí
vists
SUBJUNTIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
2
3
4
5
6
PARTICIPI
Pretèrit perfecte
haja vist
hages vist
haja vist
hajam vist
hajau vist
hagen vist
haguera vist
hagueres vist
haguera vist
haguérem vist
haguéreu vist
hagueren vist
veges
veja
vejam
vejau
vegen
Simple
veent 275
Compost
havent vist
Singular femení
vista
Plural femení
vistes
329

ÍNDEX DE VERPS

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
332
ÍNDEX DE VERPS EN LLENGUA VALENCIANA
A abonyar 48 acanterar 63
abadanar 8 abonyegar 13 acantonar 5
abadernar 5 abordar 48 acaparar 63
abalançar 130 aborronar 5 acaparrar-se 6
abalejar 72 abortar 87 acapellar 43
abalienar 5 abotargar-se 13 acapolir 2
abalisar 133 abotonar 5 acapollar 43
abancalar 83 abovar 48 acaptar 61
abanderar 63 abraçar 130 acaragolar 83
abandonar 5 abranar 8 acaramelar 83
abaratir 2 abraonar 5 acarar-se 63
abarracar 71 abrasar 57 acarejar 72
abarrancar 71 abrasir 2 acariciar 75
abarrar-se 6 abreujar 72 acaronar 5
abarrotar 87 abreviar 75 acarrar-se 6
abastar 61 abrigar 13 acarrassar-se 100
abastionar 5 abrillantar 61 acartonar 5
abastir 2 abrogar 13 acatar 61
abastonejar 72 abroquerar 63 acaudillar 43
abatollar 43 absentar 61 acautelar-se 83
abatre 30 absoldre 1 acavallonar 5
abdicar 71 absorbir 2 accedir 2
abduir 34 abstergir 118 accelerar 63
abellir 54 abstindre's 127 accentuar 123
aberrar 6 abstraure 131 acceptar 61
abestiar-se 75 absumir 2 acceptilar 81
abeurar 63 abultar 11 accidentar-se 61
abigarrar 6 abundar 48 accionar 5
abillar 43 abunyolar 83 acebar 48
abirritar 61 abusar 133 acendrar 63
abismar 48 acabar 48 acerar 63
abjurar 63 acaçar 130 acertar 61
ablactar 61 acachapar-se 48 acetificar 71
ablamar 48 acachar 48 acetilar 81
ablanir 2 acachonar 5 acidar 48
ablucionar 5 academisar 133 acidificar 71
abnegar 13 acalaixar 18 acidular 83
abocar 71 acalinar 8 aclamar 48
abocardar 48 acallar 43 aclarir 118
abofegar 48 acalorar 63 aclimatar 61
abofetejar 72 acamallar 43 acodir 2
abolir 2 acampanar 8 acollar 43
abollonar 5 acampar 48 acollerar 63
abombar 48 acanalar 83 acollir 54
abominar 8 acanellar 43 acollonar 5
abonançar 130 acanellonar 5 acomatisar 133
abonar 5 acanonar 5 acometre 96
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
acomodar 48 adequar 3 afermar 48
acompanyar 48 adestrar 63 aferrar 6
acompassar 100 adherir 2 afiançar 130
acomplexar 18 adiar 75 aficionar 5
acondicionar 5 adicionar 5 aficonar 5
aconsellar 43 adinerar 63 afiçonar 5
aconsonantar 61 adinsar 57 afiliar 75
acontentar 61 adjectivar 48 afiligranar 8
acontényer 66 adjudicar 71 afillar 43
acopar 48 adjuntar 11 afinar 8
acoplar 132 adjurar 63 afincar-se 71
acoquinar 8 admetre 96 afirmar 48
acorar 63 administrar 63 afistolar 83
acorconar-se 5 admirar 63 afixar 18
acordar 48 admonitar 61 aflaquir 2
acordellar 43 adobar 48 aflarar 63
acordonar 5 adoctrinar 8 aflautar 11
acormullar 43 adolir 2 afligir 118
acorralar 83 adoptar 87 afluir 34
acorrucar-se 71 adorar 63 afluixar 18
acorrufar-se 48 adormir 49 afofar 48
acossar 100 adornar 5 afollar 43
acostar 87 adossar 100 afonar 5
acostumar 48 adotzenar 8 afondar 48
acotar 87 adquirir 2 aforar 63
acotonar 5 adreçar 130 aforar-se 63
acovardar 48 adrogar 13 aforcar 71
acovardir 2 adscriure 60 aforejar 72
acovilar 81 aduir 34 aforrar 6
acreditar 61 adular 83 afrancesar 133
acresolar 83 adulterar 63 afranquir 2
acriminar 8 adumbrar 63 afrenellar 43
acristianar 8 adverar 63 africanar 8
acrivellar 43 adverbialisar 133 africanisar 133
acromatisar 133 adverbiar 75 afrontar 87
activar 48 advertir 2 afruitar 11
actualisar 133 advocar 71 afusar 133
actuar 123 aerificar 71 afusionar 5
acumular 83 afaenar 8 agafar 48
acunçar 130 afaitar 61 agamellar 43
acunyar 48 afalagar 13 agarberar 63
acupuntuar 123 afamar 48 agarbissonar 5
acurtar 11 afanyar 48 agarrar 6
acusar 133 afardellar 43 agavellar 43
adaptar 61 afectar 61 agenciar 75
adargar 13 afegir 4 agenollar-se 43
adecentar 61 afeminar 8 agermanar 8
333

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
agilitar 61 aixarretar 61 algaraviejar 72
agiotar 61 aixavegar 13 algarejar 72
agitanar-se 8 ajagantar 61 algebrisar 133
agitar 61 ajardinar 8 aliar 75
aglomerar 63 ajocar 71 alienar 8
aglutinar 8 ajopir 9 alimentar 61
agobiar 75 ajornalar 83 alinear 107
agoniar 75 ajornar 5 aliterar 63
agonisar 133 ajudar 48 alitrencar 71
agorar 63 ajuntar 11 aliviar 75
agosar 106 ajustar 11 allancejar 72
agostar 87 ajusticiar 75 allargar 13
agostejar 72 alabar 48 allaugerar 63
agotar 87 alambicar 71 alletar 61
agraciar 75 alardejar 72 alliçonar 5
agradar 48 alarmar 48 allindar 48
agrair 7 albardar 48 alliniar 75
agramar 48 albardonar 5 allisar 133
agramellar 43 albergar 13 allisiar 75
agranar 8 albificar 71 allistar 61
agravar 48 albixerar 63 allobir 2
agraviar 75 alborruçar 130 allomar 48
agredir 2 alcaldejar 72 allumenar 8
agregar 13 alcalinisar 133 allunar 48
agrejar 72 alcamforar 63 allunisar 133
agremiar 75 alcançar 130 alluntar 11
agreujar 72 alçaprémer 48 almagasenar 8
agrir 2 alçar 10 almanguenar 8
agrupar 48 alcavorar 63 almenar 8
aguaitar 61 alcavotejar 72 almerçar 130
aguantar 61 alcoholar 83 almescar 71
aguardar 48 alcoholificar 71 almibrar 63
agudisar 133 alcoholisar 133 almidonar 5
agullonar 5 alegar 13 almodinejar 72
ahucar 71 alegorisar 133 almogaverejar 72
ahurtar 11 alegrar 63 almonedejar 72
aiguar 42 alejar 72 almorzar 48
aiguardentar 61 alenar 8 alquitranar 8
aïllar 43 alentir 2 alterar 63
aïrar 63 alertar 61 altercar 71
airejar 72 aletargar 92 alternar 8
aixadar 48 aletejar 72 alucinar 8
aixaguar 42 alevalentar 61 aludir 2
aixalambrar-se 63 alfabetisar 133 alvançar 10
aixalmar 48 alfarrassar 100 amaestrar 63
aixar 18 alforrar 6 amagar 13
aixaropar 48 algaliar 75 amagolar 83
334
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
amainar 8 amoscar-se 71 anular 83
amalgamar 48 amotinar 8 anunciar 58
amallar-se 43 amparar 63 aonar 5
amanerar 63 ampliar 75 apadrinar 8
amanir 2 amplificar 71 apagar 13
amanollar 43 amprar 63 apaïsar 133
amansar 57 amputar 11 apalancar 71
amantellar 43 amurallar 83 apanyar 5
amanyar 48 amurar 63 apanyuscar 71
amar 48 amussar 100 aparaular 83
amargar 13 anagramatisar 133 aparcar 71
amariconar 8 analisar 133 aparéixer 99
amarinar-se 8 anar 12 aparellar 43
amarrar 6 anarquisar 133 aparentar 61
amarrotar 87 anastomisar 133 aparroquianar 8
amartellar 43 anatematisar 133 aparroquiar 58
ambicionar 5 anatomisar 133 apartar 61
ambientar 61 ancorar 63 apassionar 5
ambular 83 anegar 13 apatuscar 71
amelar 83 anellar 43 apedaçar 130
amenaçar 130 anellejar 72 apedregar 13
amenisar 133 anestesiar 75 apegar 13
amerar 63 anexar 18 apelar 83
americanisar 133 anexionar 5 apelfar 48
ametalar 83 anglicanisar 133 apelmassar 100
ametrallar 43 angoixar 18 apenar 8
amigar 13 anguilejar 72 apercebre's 101
amijanar 8 angustiar 75 aperear-se 107
amnistiar 75 anhelar 83 apersonar-se 5
amoblar 132 anhidrisar 133 apesarar 63
amodorrar-se 6 animalisar 133 apetir 2
amoïnar-se 8 animar 48 apiadar 48
amolar 83 aniquilar 81 apianar 8
amollar 43 anisar 133 apichar 48
amollonar 5 aniuar 123 apilar 81
amonestar 61 anotar 87 apilotar 87
amontonar 5 anquilosar 106 apinyar 48
amorar 63 ansiar 75 apinyonar 5
amordaçar 130 antecedir 2 apinyotar 87
amorgonar 5 antedatar 61 apitonar 5
amorigar 92 antepondre 105 apitonar-se 5
amorralar 83 anticipar 48 aplacar 71
amorrar 6 antimoniar 58 aplanar 8
amorrudar 48 antiquar 79 aplantillar 43
amortallar 43 antoixar 18 aplaudir 2
amorterar 63 antuviar 58 aplegar 13
amortisar 133 anuir 34 aplicar 71
335

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
aplomar 8 arborar 63 arrepenedir-se 2
apocar 71 arcabussejar 72 arreplegar 13
apocopar 5 arcaisar 133 arrepretar 61
apoderar 63 archivar 48 arrepunyar 48
apolloncar-se 71 ardir 2 arrestar 61
apologisar 133 arenar 8 arriar 75
apoltronar 5 arengar 13 arribar 48
aponar-se 5 argamassar 100 arriejar 72
aponentar 61 argentar 61 arrimar 48
apoquinar 8 argollar 43 arrimerar 63
apoquir 2 arguellar-se 43 arringlerar 63
aporegar-se 13 argüir 14 arriscar 71
aporismar-se 8 argumentar 61 arrocar 71
aporrejar 72 ariçonar 5 arrodalar-se 83
aportar 87 aristocratisar 133 arrogar 13
aportellar 43 armar 48 arroglar 132
aposentar 61 arnar 8 arromanar 8
aposicionar-se 5 aromatisar 133 arromançar 10
apostar 87 arpegiar 58 arromangar 13
apostatar 61 arponar 5 arronçar 10
apostrofar 48 arponejar 72 arropar 48
aprear 107 arquejar 72 arropir-se 2
apreciar 75 arracerar 63 arrossegar 13
aprehendre 17 arraconar 5 arrossinar-se 8
apremiar 75 arraïlar 81 arruar 123
aprendre 17 arraïmar 48 arrufaldar 48
apresonar 5 arramaçar 130 arrufar 48
apretar 61 arramblar 132 arrugar 92
apretunyar 48 arrancar 71 arruïnar 8
aprimar 48 arrapar 48 arruixar 18
aprofitar 61 arrasar 57 arrumbar 8
apropiar 58 arrasmar 48 arrunsar 57
aprovar 48 arrastellar 43 arterialisar 133
aprovisionar 5 arrastrar 63 articular 83
aproximar 48 arrear 107 artillar 43
apuntalar 83 arrebaçar 130 artisar 133
apuntar 11 arrebatar 61 ascendir 2
apunyalar 83 arredonir 15 asclar 132
apunyejar 72 arredossar 100 asfaltar 61
apurar 63 arreglar 132 asfixiar 75
aquarterar 63 arrelar 132 asilar 81
aquarteronar 5 arrematar 61 aspar 48
aquartonar 5 arremetre 96 aspergir 118
aqueferar 63 arremolinar 8 aspiar 75
aquetar 61 arremullar 43 aspirar 63
arabisar 133 arrendar 48 asprejar 72
arbitrar 63 arrepapar 48 assaborir 2
336
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
assagar 13 atarquimar 48 aüçar 130
assagetar 61 atarroçar 130 augurar 63
assalariar 75 atarumbar-se 48 aüixar 18
assaltar 61 atassallar 43 aumentar 61
assamarrar 6 ataular 83 aünar 8
assampar 48 ataüllar 43 aürtar 11
assaonar 5 atemorisar 133 auscultar 11
asseciar 75 atemperar 63 autenticar 71
assedegar 13 atenallar 43 autentificar 71
assegurar 63 atendar 48 autoeditar 61
assentar 61 atendre 17 autografiar 75
assentir 120 atentar 61 automatisar 133
assessinar 8 atenuar 123 autorisar 133
assessorar 16 atényer 66 autorregular-se 83
assestar 61 atermenar 8 autosugestionar-se 5
asseverar 63 aterrar 6 auxiliar 75
assibilar 81 aterrisar 133 avalar 83
assignar 8 aterrorisar 133 avalotar 87
assimilar 81 atesar 133 avançar 10
assimplar 132 atesorar 63 avassallar 43
assistir 2 atestar 61 avear 107
associar 58 atiar 75 aveïnar 8
assolar 83 atibacar 71 avellanar 8
assoldadar 48 atindre's 127 aventajar 72
assolejar 72 atiplar 132 aventar 61
assonantar 61 atollar 43 aventurar 63
assonar 5 atomisar 133 averdancar 71
assorrar 6 atonyar 48 avergonyir-se 2
assossegar 13 atordir 2 averiar 75
assotar 87 atormentar 61 averiguar 42
assumir 2 atracar 71 aviar 75
assurar 63 atrafegar 13 avinagrar 63
assustar 11 atrampar 48 avindre 137
astellar 43 atrapar 48 avindre's 137
astorar 63 atrassar 100 avisar 133
astralejar 72 atraure 131 avituallar 43
asuavar 48 atrevir-se 2 avivar 48
atabollar 43 atribuir 34 avorrir 2
atacar 71 atribular 83 axiomatisar 133
atalayar 48 atrincherar 63 B
atalbar 48 atrofiar 58 bachillerar 63
atallar 43 atronar 5 bachillerejar 72
atandar 48 atroncar-se 71 badalir 2
atansar 57 atropellar 43 badallar 43
ataquinar 8 atrotinar-se 8 badar 48
atarantar 61 atufar 48 badocar 71
ataronjar 72 aturrullar 43 badoquejar 72
337

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
bafanejar 72 bastar 61 bloquejar 72
bagassejar 72 bastejar 72 bobinar 8
baixar 18 bastimentar 61 bocellar 43
baladronejar 72 bastir 2 bocinar 8
balafiar 75 batallar 43 boicotejar 72
balançar 10 batallejar 72 boixar 18
balancejar 72 batanejar 72 bolcar 71
balbucejar 72 batejar 72 bollir 20
baldar 48 batre 30 bombar 48
balejar 72 bavejar 72 bombardejar 72
balisar 133 beatificar 71 bombejar 72
ballar 43 beburrucalar 83 bomir 2
ballarugar 92 becar 71 bonegar 13
ballestejar 72 befar 48 bonificar 71
ballotejar 72 belar 83 boquejar 72
balsemar 48 bellugar 92 borbollejar 72
balustrar 63 beneficiar 75 borbollonejar 72
bambalejar 72 beneir 93 bordejar 72
bambar 48 benvoler 139 borinotejar 72
bambolejar 72 berenar 8 borir 2
bambollejar 72 berlingar 13 borlar 132
bancalejar 72 besar 133 bornejar 72
bandejar 72 bescuitar 61 borrar 6
banderillejar 72 besllumenar 8 borrasquejar 72
bandir 2 besuquejar 72 borrimar 48
bandolejar 72 beure 19 borronar 5
banyar 48 biaixar 18 borronejar 72
baquejar 72 bifurcar 71 bosquejar 72
baquetejar 72 binar 8 bossar 100
barallar 43 biografiar 75 botar 87
baratar 61 bipartir 2 botillejar 72
barbar 48 birbar 8 botinflar 132
barbarisar 133 bisar 133 boxejar 72
barbejar 72 bisecar 71 bracejar 72
barbollejar 72 bisegmentar 61 bracillar 43
bardir 2 bisellar 43 bramar 48
baremar 48 bitar 61 brandar 48
barloventejar 72 bivaquejar 72 bravejar 72
barquejar 72 blanejar 72 bregar 13
barrejar 72 blanquejar 72 breguejar 72
barrinar 8 blasfemar 48 brellar 43
barruntar 11 blasmar 48 brillar 43
basar 133 blasonar 5 brincar 71
bascular 83 blaürar 63 brindar 48
basificar 71 blavejar 72 brodar 48
basquejar 72 bledar 48 brofegar 13
bastantejar 72 blindar 48 brollar 43
338
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
bromejar 72 calcografiar 75 captar 61
bronzejar 72 calcular 83 captendre 17
brotar 87 caldejar 72 captindre's 127
bruixejar 72 caldre 23 captivar 8
brumir 2 calendar 48 capturar 63
brunyir 21 calfar 48 caquejar 72
bubar 48 calibrar 63 caracterisar 133
bucejar 72 calificar 71 caragolar 83
buçonejar 72 callar 43 caragolejar 72
bufar 48 calmar 48 caramelar 83
bugir 118 calumniar 58 caramullar 43
buidar 48 camejar 72 carbonar 5
burinar 8 caminar 8 carbonatar 61
burlar 132 campanejar 72 carbonejar 72
buscar 71 campejar 72 carbonisar 133
C camuflar 132 carburar 63
cabacejar 72 canalisar 133 carcallejar 72
cabdellar 43 cancelar 83 carchotar 87
cabetejar 72 cancerar 63 cardar 48
cabironar 5 candir 2 carejar 72
cablegrafiar 75 canonar 8 carenar 8
cablejar 72 canonejar 72 cariar 75
cabotejar 72 canonisar 133 caricaturisar 133
cabrafigar 13 cansar 57 carir 2
cabre 22 cantalejar 72 carnificar-se 71
cabrejar 72 cantar 61 carpir 2
cabriolejar 72 cantellar 43 carranquejar 72
cabritar 61 cantonejar 72 carregar 13
caçar 130 canturrejar 72 carrejar 72
cacarejar 72 canturrujar 72 carretejar 72
cadellar 43 canviar 75 cartejar 72
caducar 71 capacitar 61 cartografiar 75
caduquejar 72 capar 48 casar 133
cagar 13 capbrevar 48 cascar 71
caixcar 71 capçar 10 cascarrar 6
caixmar 48 capcionar 8 cascarrejar 72
calabrotar 87 capejar 72 cascavellejar 72
calabuixar 18 capellar 43 caseïficar 71
calafatar 61 capgirar 63 cassar 100
calandrar 63 capitalisar 133 castanyetejar 72
calar 83 capitanejar 72 castanyolejar 72
calaverejar 72 capitombar 48 castellanisar 133
calcar 71 caplletrar 63 castigar 13
calçar 10 capolar 83 castrar 63
calcificar 71 caporruchar 48 catalanisar 133
calcigar 13 capsalmar 48 catalisar 133
calcinar 8 capsular 83 catalogar 13
339

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
categorisar 133 charolar 83 cloroformisar 133
catequisar 133 charrar 26 clotar 87
caucionar 5 charugar 92 cloure 33
caudillar 43 cheringar 13 clucar 71
cauquejar 72 chillar 43 coaccionar 5
caure 24 chistar 61 coacusar 133
causar 133 chiular 83 coadjuvar 48
cauterisar 133 chocar 71 coadquirir 2
cavalcar 71 chollar 43 coadunar 8
cavallonar 5 chopar 48 coagular 83
cavar 48 chorrar 26 coajudar 48
cavilar 81 chuplar 27 coalicionar 5
cebar 48 chutar 11 coartar 61
cedir 2 ciar 75 cobejar 72
cegallejar 72 cicatrisar 133 cobrar 63
cegar 13 cilindrar 63 cobrir 2
celar 83 cimentar 61 cocejar 72
celebrar 63 cindriar 75 codiciar 75
cendre 25 cinglar 132 codicilar 81
censar 57 circuir 69 codificar 71
censurar 63 circular 83 codirigir 118
centellejar 72 circumcidar 48 coeducar 71
centralisar 133 circumdar 48 coejar 72
centrar 63 circumferir 2 coercir 51
centuplicar 71 circumnavegar 13 coestendre's 17
cenyir 2 circumscriure 60 coexistir 2
cercar 71 circumstanciar 75 cogitar 61
cerciorar 63 circumvalar 83 cohabitar 61
cercolar 83 cisellar 43 cohibir 2
cerndre 25 citar 61 cohobar 48
certificar 71 civilisar 133 cohonestar 61
cessar 100 clamar 48 coincidir 2
chafar 48 clamorejar 72 coixejar 72
chafardejar 72 clapir 2 colaborar 63
chaficar 71 clarejar 72 colapsar 57
chafigar 13 clarificar 71 colar 83
chalefar 48 classificar 71 coleccionar 5
chamar 48 claudicar 71 colectar 61
chancejar 72 clauquillar 43 colegiar 75
chanfarrinar 8 clausular 83 colegir 118
changlotar 87 clausurar 63 colgar 13
changlotejar 72 clavar 48 coligar 13
chapar 48 clavetejar 72 coliquar 79
chapotejar 72 clavillar 43 collir 29
chapurrar 6 cloixir 28 colocar 71
chapurrejar 72 clonar 5 colonisar 133
charcullar 43 clorar 63 colorar 63
340
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
colorejar 72 comprar 63 conferir 2
colorir 2 comprendre 53 confessar 100
colpejar 72 comprimir 2 confiar 75
coludir 2 comprometre 96 configurar 63
colzar 48 comprovar 48 confinar 8
colzejar 72 compulsar 57 confirmar 48
comandar 48 compungir 118 confiscar 71
comanditar 61 compurgar 92 confitar 61
comarcar 71 computar 11 confluir 69
combatre 30 comunicar 71 confondre 44
combinar 8 concadenar 8 conformar 48
comboyar 48 concatenar 8 confortar 11
combregar 13 concavar 48 confraternisar 133
comedir 2 concebre 32 confrontar 87
començar 10 concedir 2 confutar 11
comentar 61 concelebrar 63 congelar 83
comerciar 75 concentrar 63 congeniar 75
cometre 96 conceptuar 123 congestionar 5
comissar 100 concernir 2 conglobar 8
comissionar 5 concertar 61 conglomerar 63
commemorar 63 conchavar 48 conglutinar 8
commensurar 63 conciliar 75 congoixar 18
comminar 8 concitar 61 congraciar 75
commoure 90 concloure 33 congratular 83
commutar 11 concordar 48 congregar 13
compaginar 8 concorrer 37 conhortar 87
companejar 72 concrear 107 conjecturar 63
comparar 63 concrecionar 5 conjugar 92
comparéixer 99 concretar 61 conjuminar 8
compartir 2 conculcar 71 conjuntar 11
compassar 100 concursar 57 conjurar 63
compelir 2 condecorar 63 conllogar 13
compendiar 75 condenar 8 connaturalisar 133
compenetrar 63 condensar 57 connotar 87
compensar 57 condescendir 2 connumerar 63
competir 2 condicionar 5 conquerir 2
compilar 81 condimentar 61 conquistar 61
complànyer 66 condir 2 conrear 107
complaure 77 condoldre's 1 consagrar 63
complementar 61 condonar 5 conscienciar 75
completar 61 conduir 34 conseguir 46
complicar 71 conectar 61 consensuar 123
complimentar 61 conéixer 35 consentir 120
complir 2 confabular 83 conservar 48
complotar 87 confeccionar 5 considerar 63
compondre 31 confederar 63 consignar 8
comportar 87 conferenciar 75 consistir 2
341

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
consolar 83 contraperfilar 81 corcar 71
consolidar 48 contrapesar 133 corchar 48
consonar 5 contrapondre 105 corconar 5
conspirar 63 contraprotestar 61 cordar 48
constar 87 contraprovar 48 cordellar 43
constatar 61 contrapuntar 11 corejar 72
constelar 83 contrapuntejar 72 corfar 48
consternar 8 contraquerellar 43 cormejar 72
constipar 48 contrariar 75 cornar 5
constituir 34 contrarregistrar 63 cornejar 72
constrényer 66 contrarreplicar 71 coronar 5
construir 34 contrarrestar 61 corporificar 71
consultar 11 contrasagellar 43 corregir 36
consumar 48 contrastar 61 corregnar 8
consumir 2 contraure 131 córrer 37
contagiar 75 contravalar 83 correspondre 105
contaminar 8 contravindre 137 corretejar 72
contar 87 contravirar 63 corroborar 63
contemperar 63 contribuir 34 corrompre 76
contemplar 132 contribular 83 corroure 33
contemporisar 133 contristar 61 corruquejar 72
contendre 17 controlar 83 cortejar 72
contestar 61 controvertir 2 coruscar 71
contindre 127 contundir 2 coscollar 43
continuar 123 contusionar 5 cosir 38
contorbar 48 convaléixer 85 costar 87
contornar 5 convalidar 48 costejar 72
contornejar 72 convéncer 135 costrar 63
contraatacar 71 convergir 118 cotejar 72
contrabalancejar 72 conversar 57 cotisar 133
contrabandejar 72 convertir 2 cotorrejar 72
contrabatre 30 convidar 48 còure 39
contrabracejar 72 convindre 137 covar 48
contracordar 48 conviure 138 crear 107
contractar 61 convocar 71 crebantar 61
contradir 45 convulsionar 5 créixer 85
contradistinguir 46 cooperar 63 cremar 48
contraesmaltar 61 coordinar 8 creosotar 87
contrafallar 43 copar 48 crepitar 61
contrafer 67 copejar 72 creuar 123
contrafirmar 48 copellar 43 creure 40
contraindicar 71 copiar 58 criar 75
contramanar 8 coplejar 72 cridar 48
contramarcar 71 coproduir 34 crismar 48
contramarchar 48 copular 83 crispar 48
contraminar 8 coquetejar 72 cristalisar 133
contraordenar 8 corbar 48 cristianar 8
342
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
cristianisar 133 decepcionar 5 delliberar 63
criticar 71 decernir 2 delliurar 63
critiquejar 72 decidir 2 delmar 48
croar 48 declamar 48 deludir 2
cromar 48 declarar 63 demacrar 63
cromolitografiar 75 declinar 8 demanar 8
cronometrar 63 decolorar 63 demandar 48
crucificar 71 decomissar 100 demarcar 71
cubicar 71 decorar 63 dementar 61
cucar 71 decórrer 37 democratisar 133
cucurrejar 72 decréixer 85 demoldre 86
cuidar 48 decretar 61 demolir 2
cuinar 8 decuplicar 71 demorar 63
culatejar 72 decurvar 48 demostrar 63
culejar 72 dedicar 71 demudar 48
culminar 8 deduir 34 denegar 13
culpar 48 defallir 54 denigrar 63
cultiparlar 132 defecar 71 denominar 8
cultivar 48 defendre 41 denostar 87
culturisar 133 defenestrar 63 denotar 87
curar 63 deferir 2 densificar 71
curiosejar 72 definir 2 dentar 61
cursar 57 deflagrar 63 dentejar 72
curtejar 72 deflectir 2 dentellejar 72
curvar 8 deflegmar 48 denudar 48
custodiar 58 deflogisticar 71 denunciar 58
D defluir 69 deparar 63
dadivar 48 deforestar 61 departir 2
daguerrotipar 48 deformar 48 depauperar 63
damnificar 71 defraudar 48 dependre 41
dansar 57 defugir 118 depilar 81
danyar 48 degenerar 63 deplorar 63
dar 48 deglutir 2 depondre 105
datar 61 degollar 43 deportar 87
daurar 63 degradar 48 depositar 61
deambular 83 degustar 11 depravar 48
debanar 8 deïficar 71 deprecar 71
debatre 30 deixar 18 depreciar 75
debelar 83 dejunar 8 depredar 48
debellir-se 54 delatar 61 deprendre 41
debilitar 61 delectar 61 deprimir 2
debutar 11 delegar 13 depurar 63
decampar 48 delerar 63 derivar 48
decantar 61 delimitar 61 derogar 13
decapar 48 delinear 107 derramar 48
decapitar 61 delinquir 2 derretir 2
decaure 24 delirar 63 derribar 48
343

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
derringlar 132 desagregar 13 desaprofitar 61
derrocar 71 desagreujar 72 desapropiar 58
derruir 34 desagrir 118 desaprovar 48
desabastar 61 desaiguar 42 desapuntalar 83
desabastir 2 desairar 63 desapuntar 11
desabatre 30 desajudar 48 desarborar 63
desabellar 43 desajuntar 11 desarenar 8
desabellir 54 desajustar 11 desargentar 61
desabillar 43 desalabar 48 desarmar 48
desabonar 5 desalar 83 desarraconar 5
desabonyar 48 desalbardar 48 desarraïlar 81
desabrigar 13 desalenar 8 desarreglar 132
desacalorar 63 desalinear 107 desarrelar 83
desacampar 48 desalmidonar 5 desarrendar 48
desacarar 63 desalterar 63 desarrimar 48
desaccelerar 63 desamar 48 desarromangar 13
desaccentuar 123 desamarrar 6 desarrugar 92
desacertar 61 desamigar 13 desarticular 83
desacidificar 71 desamistar-se 61 desartillar 43
desaclimatar 61 desamoblar 132 desassegurar 63
desacomodar 48 desamoïnar 8 desassimilar 81
desacompanyar 48 desamorar 63 desassossegar 13
desaconsellar 43 desamorrar 6 desatacar 71
desacontentar 61 desamortallar 43 desatendre 17
desacoplar 132 desamortisar 133 desatesar 133
desacordar 48 desamotinar-se 8 desatracar 71
desacorralar 83 desamovençar-se 10 desatraure 131
desacostumar 48 desamparar 63 desatufar-se 48
desacotar 87 desancorar 63 desautorisar 133
desacreditar 61 desanimar 48 desavear 107
desactivar 48 desaniuar 123 desaveïnar 8
desacumular 83 desapadrinar 8 desaventajar 72
desadornar 5 desapanyar 48 desavindre 137
desadvertir 2 desaparéixer 99 desbalafiar 75
desafectar 61 desaparellar 43 desbancar 71
desaferrar 6 desaparroquianar 8 desbandar 48
desafiar 75 desapassionar 5 desbaratar 61
desafillar 43 desapegar 13 desbarrafiar 75
desafinar 8 desapetir 2 desbarrar 6
desaforar 63 desapilar 81 desbarriar 75
desafrancesar 133 desaplicar 71 desbastar 61
desagafar 48 desapoderar 63 desbellugar-se 92
desagarrar 6 desaposentar 61 desbeure 19
desagermanar 8 desapoyar 48 desbocar 71
desagradar 48 desaprendre 41 desbolcar 71
desagrair 7 desapresonar 5 desbordar 48
desagraviar 75 desapretar 61 desborrellar 43
344
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
desbotifarrar 6 descastar 61 descórrer 37
desbrafar 48 descastellanisar 133 descosir 38
desbravar 48 descatalanisar 133 descossar 100
desbrifolar 83 descatifar 48 descostellar 43
desbrinar 8 descatolisar 133 descostrar 63
desbromar 48 descavalcar 71 descrear-se 107
desbroquellar 43 descendir 2 descremar 48
desbrossar 100 descentralisar 133 descrestar 61
desbrotar 87 descentrar 63 descreure 40
desbudellar 43 descenyir 2 descrismar 48
desburgar 92 descimalar 83 descristianisar 133
descabalar 83 descinglar 132 descriure 60
descabar 48 desclafollar 43 descucar 71
descabdellar 43 desclavar 48 descuidar 48
descabellar 43 desclavillar 43 descular 83
descabestrar 63 descloure 33 desdebanar 8
descabotar 87 descoagular 83 desdejunar-se 8
descadarsar 133 descoar 48 desdentar 61
descafeïnar 8 descobrir 2 desdenyar 48
descalabrar 63 descolgar 13 desdibuixar 18
descalçar 10 descollar 43 desdir 45
descalfar 48 descollonar-se 5 desdoblar 132
descalificar 71 descolocar 71 desdoblegar 13
descaminar 8 descolorir 2 desdonar 5
descamisar 133 descompassar-se 100 desdorar 63
descanonar 5 descomplaure 77 desduir-se 34
descansar 57 descompondre 105 desedificar 71
descantellar 43 descomprometre 96 deseixir 52
descanviar 75 desconceptuar 123 desembafar 48
descanyotar 87 desconcertar 61 desembainar 8
descapçar 10 desconcordar 8 desembalar 83
descapitalisar 133 desconectar 61 desembarassar 100
descapollar 43 desconéixer 35 desembarcar 71
descapotar 87 desconfiar 58 desembargar 13
descaracterisar 133 desconhortar 87 desembarrancar 71
descaragolar 83 desconjuntar 11 desembarrar 6
descarar-se 63 desconsiderar 63 desembassar 100
descarbonatar 61 desconsolar 83 desembastar 61
descarbonisar 133 descontar 87 desembaülar 83
descarburar 63 descontentar 61 desembenar 8
descarcatar 61 desconvidar 48 desembocar 71
descarnar 8 desconvindre 137 desemboirar-se 63
descarregar 13 descopar 48 desembojacar 71
descarrilar 81 descorajar 72 desembojar 72
descartar 61 descordar 48 desembolcar 71
descasar 133 descorfar 48 desembolicar 71
descaspar 48 descoronar 5 desembornar 5
345

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
desembossar 100 desencantar 61 desengafetar 61
desembotar 87 desencapellar 43 desenganchar 48
desembotellar 43 desencapotar 87 desenganyar 48
desembotir 2 desencaprichar 48 desengarrotar 87
desembovar-se 8 desencapuchar 48 desengastar 61
desembragar 13 desencarir 2 desengomar 48
desembravir 2 desencarregar 13 desengreixar 18
desembriagar 13 desencarrilar 81 desengrossar 100
desembridar 8 desencartonar 5 desengrunar 8
desembrollar 43 desencastellar 43 desengrutar 11
desembruixar 18 desencatifar 48 desenjoyar 48
desemmaixquerar 63 desencauar 123 desenllaçar 130
desemmarcar 71 desencerar 63 desenllosar 106
desempachar 8 desencertar 61 desenllustrar 63
desempadronar 5 desenchisar 133 desenquadernar 8
desempaliar 75 desenchufar 48 desenquadrar 63
desempalmar 48 desenclavar 48 desenquadronar 5
desempantanar 8 desenclavillar 43 desenquetar 61
desempaperar 63 desencolar 83 desenquimerar 63
desempaquetar 61 desencolerisar 133 desenrabiar 75
desemparellar 43 desencolgar 13 desenrajolar 83
desemparentar 61 desencollar 43 desenrastrar 63
desempastar 61 desencollir 29 desenredrar 63
desempatar 61 desencorajar 72 desenrollar 43
desempedrar 63 desencordar 48 desenroscar 71
desempeguntar 11 desencordellar 43 desenrunar 8
desempellogar-se 13 desencorralar 43 desensabonar 5
desempelluncar-se 71 desencostrar 63 desensellar 43
desempenar 8 desencovenar 8 desensenyar 48
desempenyorar 63 desencrespar 48 desensonillar 43
desempereir 93 desendeutar 11 desensucrar 63
desempernar 8 desendimoniar 75 desensuperbir 2
desempiular 83 desendolar 83 desentabuixar 18
desemplear 107 desendreçar 130 desentapissar 100
desemplomar 8 desenfadar 48 desentaponar 5
desempolsegar 13 desenfangar 13 desentarquimar 48
desempotrar 63 desenfardar 48 desentaular 83
desempouar 123 desenfardellar 43 desentaulellar 43
desempresonar 5 desenfilar 81 desentelar 83
desenamorar 63 desenfitar 61 desentendre's 17
desencabestrar 63 desenfornar 5 desenterrar 6
desencadenar 8 desenfortir 2 desenteular 83
desencaixar 18 desenfosquir 2 desentonar 5
desencaixonar 5 desenfrenar 8 desentornellar 43
desencaixquetar 61 desenfundar 48 desentorpir 2
desencallar 43 desenfurir 2 desentortar 87
desencaminar 8 desengabiar 75 desentortillar 43
346
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
desentrampar 48 desfogar 13 desimpondre 105
desentranyar 48 desfogonar 5 desimpressionar 5
desentravessar 100 desfonar 5 desinclinar 8
desentrenar 8 desforrar 6 desincorporar 63
desentristir 2 desforrellar 43 desinfartar 61
desentronisar 133 desfrenar 8 desinfatuar 123
desentufar-se 48 desfrunzir 2 desinfectar 61
desentumir 2 desfullar 43 desinficionar 5
desenujar 72 desganar 8 desinflamar 48
desenvelar 83 desganyifar-se 48 desinquetar 61
desenvergar 13 desgarronar 5 desinquietar 61
desenverinar 8 desgastar 61 desinsacular 83
desenverniçar 130 desgavellar 43 desintegrar 63
desenvoldre 1 desgelar 83 desinteressar 100
desequilibrar 63 desglossar 100 desinterlinear 107
desermar 48 desgotar 87 desintoxicar 71
desertar 61 desgovernar 8 desistir 2
desertisar 133 desgraciar 75 desjunyir 78
desesmaltar 61 desgramar 48 desllanar 8
desesperançar 10 desgranar 8 desllanguir 46
desesperar 63 desgrançar 10 desllastrar 63
desespessir 2 desgranullar 43 desllavaçar 130
desesportinar 8 desgravar 48 desllemenar 8
desestajar 72 desgreixar 18 desllenguar 42
desestancar 71 desgrugar 92 deslligar 13
desestanyar 48 desgrunar 8 deslliurar 63
desestibar 48 desguaixar 18 deslloar 48
desestimar 48 desguarnir 2 desllocar 71
desestopar 48 desguindar 48 desllogar 13
desestorar 63 deshabitar 61 desllomar 48
desestovar 48 deshabituar 123 deslluir 82
desfaixar 18 desharmonisar 133 desllustrar 63
desfalcar 48 desheretar 61 desmagnetisar 133
desfasar 133 deshidratar 61 desmallar 43
desfavorir 2 deshidrogenar 8 desmallolar 83
desfer 67 deshipotecar 71 desmamar 48
desfermar 48 deshonorar 63 desmamellar 43
desferrar 6 deshonrar 63 desmancar-se 71
desfibrar 63 deshumanisar 133 desmanegar 13
desficiar 75 deshumir 2 desmantellar 43
desfiduciar 75 designar 8 desmarcar 71
desfigurar 63 desigualar 83 desmarjar 72
desfilar 81 desijar 72 desmayar 48
desfilarchar 48 desilusionar 5 desmedrar 63
desflarar 63 desimaginar 8 desmelar 83
desflorar 63 desimantar 61 desmembrar 63
desflorir 2 desimboldre's 1 desmemoriar 58
347

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
desmenjar 72 desoxigenar 8 despolitisar 133
desmentir 84 despachar 48 despollagar 13
desmeréixer 85 despagar 13 despollar 43
desmesurar 63 despallar 43 despollegar 13
desmillorar 63 despallorfar 48 desponcellar 43
desmochar 48 despalluçar 130 despondre's 105
desmondar 48 despalmar 48 desportellar 43
desmonetisar 133 despampolar 83 desposar 106
desmontar 87 despanchar 48 desposseir 93
desmonyar 48 despanyar 48 despreciar 75
desmoralisar 133 desparar 63 desprecintar 61
desmorrellar 43 despartir 2 desprendre 41
desmostar 87 despassar 100 despreocupar 8
desmotar 87 despear-se 107 desprestigiar 75
desmudar 48 despedir 2 desproporcionar 5
desmusclar 132 despedregar 13 desproveir 93
desnacionalisar 133 despellorfar 48 despuçar 130
desnassar 100 despellotar 87 despullar 43
desnatar 61 despenalisar 133 despuntar 11
desnaturalisar 133 despendre 41 desqualificar 71
desnaturar 63 despenjar 72 desquallar 43
desnevar 48 despenjollar-se 43 desquarterar 63
desnivellar 43 despentinar 8 desqueixar 18
desnodrir 2 despentolar 83 desquilatar 61
desnucar 71 despenyar 48 desquixalar 83
desnugar 92 desperdiciar 75 desramellar-se 43
desobedir 2 desperdigolar 83 desraspar 48
desobligar 13 desperear-se 107 desratisar 133
desobrar 63 desperfilar 81 desreblar 132
desobstruir 69 despersonalisar 133 desronyar 48
desocupar 48 despertar 61 desrovellar 43
desoir 98/69 despestanyar 48 dessaborir 2
desolar 83 despestellar 43 dessagellar 43
desoliar 58 despilandrajar 72 dessagnar 8
desopilar 81 despinçar 10 dessalar 83
desopitar 61 despintar 61 dessecallar 43
desorbitar 61 despistar 61 dessecar 71
desordenar 8 despitar 61 dessemblar 132
desordir 2 despixorrar-se 6 dessifrar 63
desorellar 43 desplaçar 130 dessoldar 48
desorganisar 133 desplanchar 48 dessonillar 43
desorientar 61 desplantar 61 dessorrar 6
desormejar 72 desplaure 77 dessoterrar 6
desornar 5 desplegar 13 dessuar 123
desossar 100 desplomar 48 dessubstanciar 75
desovar 48 despoblar 132 dessucar 71
desoxidar 48 despolarisar 133 destacar 71
348
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
destaconar 5 desventar 61 dignar-se 8
destalonar 5 desventrar 63 dignificar 71
destapar 48 desverdegar 13 dilacerar 63
destapiar 75 desvergonyir 2 dilapidar 48
destaranyinar 8 desviar 75 dilatar 61
destarar 63 desvigorisar 133 diligenciar 75
destarroçar 130 desvincular 83 dilucidar 48
desteclar 132 desvirar 63 diluir 34
desteixir 124 desvirgar 13 diluviar 58
destemplar 132 desvirtuar 123 dimanar 8
destentar 61 desvitrificar 71 dimidiar 75
destenyir 126 desviure's 138 dimitir 2
desterrar 6 desvoler 139 dinamisar 133
desteular 83 desvorar 63 dinamitar 61
destilar 81 detallar 43 dinar 8
destinar 8 detentar 61 diputar 11
destintar 61 detergir 118 dir 45
destinyar 48 deteriorar 63 dirigir 118
destituir 34 determinar 8 dirimir 2
destorbar 48 detestar 61 disceptar 61
destòrcer 128 detindre 127 discernir 2
destramar 48 detonar 5 disciplinar 8
destrar 63 detractar 61 discontinuar 123
destravar 48 deturpar 48 disconvindre 137
destrenar 8 deure 19 discordar 48
destrificar 71 devallar 43 discórrer 37
destronar 5 devastar 61 discrepar 48
destroncar 71 devindre 137 discretejar 72
destrossar 100 devorar 63 discriminar 8
destruir 69 diagnosticar 71 disculpar 48
destrumfar 48 dialisar 133 discursar 57
desullar 43 dialogar 13 discursejar 72
desunflar 132 dibuixar 18 discutir 2
desunglar 132 dictaminar 8 disfrassar 100
desunir 2 dictar 61 disgregar 13
desusar 133 difamar 48 disgustar 11
desvalair 7 diferenciar 75 dislocar 71
desvalorisar 133 diferir 2 disminuir 34
desvanir 2 dificultar 11 disparar 63
desvaporar 63 difluir 69 dispensar 57
desvarar 63 difondre 44 dispersar 57
desvariar 75 difractar 61 dispondre 105
desvedar 48 diftongar 13 disputar 11
desveïnar 8 difuminar 8 dissecar 71
desvelar 83 digerir 118 disseccionar 5
desvellar 43 digitalisar 133 disseminar 8
desvencillar 43 digitar 61 dissentir 120
349

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
dissenyar 48 dosificar 71 elaborar 63
dissertar 61 dotar 87 elastificar 71
dissimilar 81 dotorejar 72 electrificar 71
dissimular 83 dovellar 43 electrisar 133
dissipar 48 dragar 13 electrocutar 11
dissociar 58 dramatisar 133 electrolisar 133
dissoldre 1 dreçar 130 elegir 118
dissonar 5 drenar 8 elevar 48
dissonar-se 5 drissar 100 elidir 2
dissuadir 2 drogar 13 eliminar 8
distanciar 75 dropejar 72 elogiar 58
distar 61 dubtar 11 elongar 13
distendre 17 duchar 48 elucidar 48
distinguir 46 dulcificar 71 elucubrar 63
distorsionar 5 dunar 8 eludir 2
distraure 131 duplicar 71 emanar 5
distribuir 34 dur 50 emancipar 48
ditejar 72 durar 63 emascular 83
divagar 13 E embabucar 71
divaricar 71 eclipsar 57 embadalir 2
divergir 118 eclosionar 5 embadallar 43
diversificar 71 economisar 133 embafar 48
divertir 2 edificar 71 embagar 13
dividir 2 editar 61 embaïnar 48
divinisar 133 educar 71 embalar 83
divisar 133 eduir 34 embalsemar 8
divorciar 58 edulcorar 63 embalumar 8
divulgar 92 efectuar 123 embanderar 63
doblar 83 efigiar 75 embarassar 100
doblegar 13 efluir 69 embarcar 71
doctorar 63 eixamenar 8 embardiçar 10
doctrinar 8 eixamorar 63 embardollar 43
documentar 61 eixamorar-se 63 embargar 13
dogmatisar 133 eixamplar 132 embarrancar 71
dolar 83 eixancar 71 embarrar 6
dolcejar 72 eixarmar 18 embarrerar 63
doldre 47 eixarmentar 61 embarrilar 81
dolorejar 72 eixarretar 61 embarronar 5
domar 48 eixecutar 11 embarrotar 87
domesticar 71 eixecutoriar 58 embarzerar 63
domiciliar 75 eixemplificar 71 embassar 100
dominar 8 eixercir 51 embastar 61
donar 48 eixercitar 61 embastardir 2
dopar 48 eixir 52 embaucar 71
dorar 63 eixobrir 94 embaülar 83
dormir 49 eixugar 92 embavinar 8
dormitar 61 ejectar 61 embellir 54
350
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
embenar 8 embruixar 18 empapar 48
embetumar 48 embrutar 11 empaperar 63
embeure 19 embrutir 2 empapussar 100
embicar 71 emergir 118 empaquetar 61
embigar 13 emetisar 133 emparamentar 61
emblanquinar 8 emetre 96 emparedar 48
emblanquir 2 emfatisar 133 emparellar 43
emblavir 2 emigrar 63 emparentar 61
embocar 71 emmagrir 118 emparquetar 61
emboçar 130 emmaixquerar 63 emparrar 6
embogar 13 emmalaltir 2 emparvar 48
emboirar 63 emmallar-se 43 empastar 61
embojacar 71 emmanegar 13 empastellar 43
embojar 72 emmanisar 133 empastrar 63
embolar 83 emmantar 61 empatar 61
embolcar 71 emmantellar 43 empavesar 133
embolicar 71 emmarar-se 63 empavonar 5
embonar 5 emmarcar 71 empeçolar 83
embonyigar 13 emmarletar 61 empedrar 63
emboquillar 43 emmascarillar-se 43 empedrir 2
embornar 5 emmechar 48 empegar 13
emborrachar 48 emmelar 83 empeguntar 11
emborrar 6 emmerdar 48 empellar 43
emborrascar-se 71 emmitrar 63 empeltar 61
emborronar 5 emmolurar 63 empenar 8
emboscar 71 emmoquetar 61 empenyorar 63
embossar 100 emmordaçar 130 emperchar 8
embotar 87 emmoriscar 71 emperear-se 107
embotellar 43 emmostar 87 empernar 8
embotijar 72 emmudir 2 empestar 61
embotir 2 emmurallar 43 empestellar 43
embovar 48 emmurar 63 empijorar 63
embragar 13 emocionar 5 empilar 81
embraguerar 63 empabellonar 5 empinar 8
embravir 2 empacar 71 empindongar 13
embravosar 106 empachar 48 empissarrar 6
embrear 107 empadronar 5 empiular 83
embregar-se 13 empalar 83 emplaçar 130
embriagar 13 empaliar 75 emplomallar 43
embridar 48 empalidir 2 emplomar 48
embrinar 8 empallar 83 empobrir 2
embriscar 71 empalmar 48 empolainar 8
embrocalar 83 empalomar 48 empollar 43
embrocar 71 empalustrar 63 empollastrir 2
embrollar 43 empanar 8 empolsegar 13
embromar 48 empantanar 8 empoltronar-se 5
embroquerar 63 empantullar 43 empomar 48
351

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
emponar-se 5 encanonar 48 encerolar 83
empopar 48 encantar 61 encerrellar 43
emporcar 71 encanutar 11 encertar 61
emporrar-se 6 encanyar 48 encervellar 43
emporrinyar-se 48 encanyiçar 130 encetar 61
emportar-se 61 encapar 48 enchacamallar 43
empostar 87 encaparruchar-se 48 enchancallar 43
empotar 87 encapçalar 83 enchancar 71
empotrar 63 encapellar 43 encharolar 83
emprenyar 48 encapironar 48 enchicar-se 71
empresonar 5 encapollar-se 43 enchisar 133
empudegar 13 encapotar 87 enchufar 48
empulgonar-se 5 encaprichar-se 48 encintar 61
empunyar 48 encapuchar 48 enciscar-se 71
empurpurar 63 encarabassinar-se 48 encistellar 43
emular 83 encaragolar 83 enclausonar 5
emulsionar 5 encaramallar-se 43 enclaustrar 63
enaltir 2 encarar 63 enclavar 48
enamorar 63 encarcerar 63 enclavillar 43
enarcar 71 encarir 2 enclotar 87
enardir 2 encarnar 8 encobertar 61
enarenar 48 encarniçar 130 encobrir 2
encabestrar 63 encarregar 13 encoentar-se 61
encabironar 48 encarreronar 5 encofinar 8
encabotar-se 87 encarrilar 81 encofrar 63
encadarnar 48 encartar 61 encoixar 18
encadenar 8 encartonar 5 encoixinar 8
encadufar 8 encasacar 71 encolar 83
encaixar 18 encasar 48 encolerisar 133
encaixonar 5 encascavellar 43 encollar 43
encaixquetar 61 encasellar 43 encollir 29
encalar 83 encastellar 43 encomanar 8
encalcinar 8 encatarrar 6 encomiar 58
encallar 43 encatifar 48 enconar 5
encallir 54 encauar 123 encondolir-se 2
encalostrar-se 63 encausar 133 enconfitar 61
encamallar-se 43 encavalcar 71 enconillar-se 43
encamarar 63 encavallonar 5 encontrar 63
encambrar 63 encegar 13 encorajar 72
encaminar 8 encelosir 2 encorbar 48
encamisar 133 encelosir-se 2 encorbatar 61
encanalar 83 encendrar 63 encorcovir 2
encanallar 43 encendre 53 encordar 48
encanar-se 48 encendregar 13 encordellar 43
encanastrar 63 encepar 48 encordonar 5
encangrenar-se 48 encerar 63 encorfar-se 48
encanir 2 encercolar 83 encornar 5
352
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
encorralar 83 enfaldar 48 engallardir 2
encorsetar 61 enfangar 13 engalonar 5
encortar-se 87 enfardar 48 engaltar 61
encortinar 8 enfardellar 43 engalzar 48
encossiar 58 enfarinar 8 engamboixar 18
encostrar 63 enfebrar-se 63 enganchar 48
encovar 48 enfeixar 18 enganyar 48
encovenar 8 enfeltrir-se 2 engarbar 13
encrespar 48 enfervorir 2 engargamellar 43
encrestar-se 61 enfeudar 48 engaritar 61
encreuar 123 enfigar-se 13 engarjolar 83
encreuellar 43 enfilar 81 engarlandar 48
encreüllar 43 enfilatar 61 engarlopejar 72
encrispolar 83 enfilerar 63 engarrofar-se 48
encristalar 83 enfistolar 83 engarrotar 87
encruelir 2 enfistolar-se 83 engassar 100
encubar 48 enfitar 61 engastar 61
encuiraçar 130 enflaquir 2 engatussar 100
encuirar 63 enflarar 63 engendrar 63
encular 83 enflocar 71 engerrar 6
encurenyar 48 enflorar 63 englobar 48
endechar 48 enfocar 71 engolar 83
endentar 61 enfolgar-se 13 engolfar 48
endenyar 48 enfollir 54 engolir 55
enderrocar 71 enfonar 5 engomar 48
endeutar 11 enfondrar 63 engordir 2
endevinar 8 enforfoguir 56 engraellar 43
endiablar 132 enformar 48 engranar 8
endimoniar 58 enfornar 5 engrandir 2
endoblegar 13 enforrellar 43 engranerar 63
endogalar 83 enforrullar-se 43 engranullar-se 43
endolar 83 enforrunar-se 8 engravar 48
endolcir 51 enfortir 2 engreixar 18
endolorir-se 2 enfosquir 2 engrescar 71
endomassar 100 enfrascar-se 71 engrillonar 5
endongar 13 enfrenar 8 engripar-se 48
endormiscar-se 71 enfrontar 87 engroguir 56
endossar 100 enfundar 48 engronsar 57
endosserar 16 enfurir 2 engronyonir-se 2
endreçar 130 enfurrullar-se 43 engrossar 100
endurir 2 enfurrutar-se 11 engrunar 8
endur-se 50 engabiar 75 engrunsar 57
enemistar 61 engafar 48 engrutar 11
energisar 133 engafetar 61 engualdrapar 48
enervar 48 engalanar 8 enguantar 61
enfadar 48 engaldir 48 enguatar 61
enfaixar 18 engalgar 13 enguerrar 6
353

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
enguilopir-se 2 enrefilar 81 ensofrar 63
enguiscar 71 enreixar 18 ensogar 13
enjoliolar 83 enrellar 43 ensolar 83
enjornar 5 enresinar 8 ensomiar 58
enjouar 123 enrevessar 100 ensomordir-se 2
enjoyar 48 enringlerar 63 ensopir 2
enjoyellar 43 enriquir 2 ensordir 2
enjugassar-se 100 enrobustir 2 ensucrar 63
enjuïciar 75 enrocar 71 ensuperbir 2
enjuncar 71 enrocar-se 71 entabacar 71
enjunyir 78 enrodar 48 entabuixar 18
enllacar 71 enrogir 118 entalecar 71
enllaçar 130 enrolar 83 entallar 43
enllanar 8 enrollar 43 entapissar 100
enllançolar 83 enroniar 58 entaponar 5
enllandar 48 enronquir 2 entapuçar 130
enllardar 48 enronyar 48 entaranyinar-se 8
enllegir 80 enroscar 71 entarimar 48
enlleixiuar 123 enrossinar-se 8 entarquimar 48
enllemenar-se 8 enrossir 2 entaular 83
enllepolir 2 enrullar 43 entaulellar 43
enllestir-se 2 enrunar 8 entebiar 75
enlliçar 130 ensabatar-se 61 entecar-se 71
enllistar 61 ensabonar 5 entelar 83
enllistonar 5 ensacar 71 entemenar 8
enllitar 61 ensafranar 8 entendar 48
enllocar-se 71 ensaginar 8 entendre 17
enllosar 106 ensajar 72 entendrir 2
enlluernar 8 ensalivar 48 entenebrar 63
enllustrar 63 ensamarrar 6 enterar 63
ennegrir 2 ensangonar 5 enterbolir 2
ennoblir 2 ensanguinar 8 enterrar 6
ennuvolar 83 ensanyar-se 48 entestar 61
enorgullir 54 ensarronar 5 enteular 83
enquadernar 8 ensarronar-se 5 entinar 8
enquadrar 63 ensellar 43 entonar 5
enquadronar 5 ensenyar 48 entonellar 43
enquestar 61 ensenyorejar 72 entorchar 48
enquistar-se 61 ensenyorejar-se 72 entornellar 43
enrabiar 75 ensenyorir 2 entorpir 2
enrajolar 83 ensequir-se 2 entortar 87
enramar 48 enseuar 123 entortillar 43
enramellar 43 ensijar 72 entramar 48
enrarir 2 ensivellar 43 entrampar 48
enrastrar 63 ensivillar 43 entranyar 48
enrecordar-se 48 ensobinar-se 8 entrar 63
enredrar 57 ensobrar 63 entravessar 100
354
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
entrecamar 48 envelar 83 esbandir 2
entrecavar 48 envellir 54 esbargir 118
entrechocar 71 envellutar 11 esbarrar 6
entrecreuar 123 enverdir 2 esbatuçar 130
entredir 45 envergar 13 esbavorar 63
entreforrar 6 enverinar 8 esbelluçar 130
entregar 13 envermellir 54 esblanquir-se 2
entreguardar enverniçar 48 esboldregar 13
entrellaçar 130 envestir 136 esborronar 5
entrelligar 13 enviar 75 esbossar 100
entrelluir 82 enviciar 75 esbrafar 48
entremesclar 132 envidar 48 esbramar 48
entremetre 96 envilir 2 esbroquellar 43
entrenar 8 envinagrar 63 esburgar 92
entrenyorar-se 63 envinar 8 escabechar 48
entreobrir 94 enviscar 71 escabuçar 130
entreoir 98/69 enviudar 48 escagarransir-se 2
entresuar 123 envolar-se 83 escagarritar-se 61
entretallar 43 envoldre 1 escalar 83
entretancar 71 enyorar 63 escaldabullar 43
entreteixir 124 enzelar-se 83 escaldar 48
entretelar 83 epigramatisar 133 escalfir-se 2
entretindre 127 epilogar 13 escallar 43
entretraure 131 epitimar 48 escalonar 5
entretriar 75 epitomar 48 escalpellar 43
entreverar 63 equalisar 133 escamar 48
entrevistar 61 equidistar 61 escamarrar-se 6
entrevore 140 equilibrar 63 escamochar 48
entristir 2 equipar 48 escamotejar 72
entroncar 71 equiparar 63 escampar 48
entronisar 133 equiponderar 63 escampir 2
entronquir-se 2 equivaldre 134 escandalisar 133
entropeçar 130 equivocar 71 escandallar 43
entrullar 43 erejar 72 escandir 2
entubar 48 ererar 63 escanejar 72
entufar 48 ergotisar 133 escapar 48
entumir 2 erigir 118 escaparrar 6
enturrufar-se 48 erisipelar 83 escapçar 10
entusiasmar 48 ermar 48 escaprar 63
enuclear 107 erogar 13 escaquejar 72
enujar 72 erosionar 5 escar 71
enumerar 63 erotisar 133 escaramussar 100
enunciar 58 erradicar 71 escarbar 48
envalentir 2 errar 6 escardar 48
envanir 2 eructar 11 escarduçar 130
envasar 57 erupcionar 5 escarificar 71
envejar 72 esbalair 7 escarmentar 61
355

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
escarnir 2 esculpir 2 espanyolisar 133
escarotar 87 escurar 63 espardalisar 133
escarpar 48 esfacelar-se 83 espargir 118
escarpellar 43 esforçar 10 espasmar 48
escarpir 2 esfullar 43 espatarrar 6
escarransir 2 esfumar 48 espavilar 81
escassejar 72 esfuminar 8 espayar 48
escatar 61 esgallar 43 espear-se 107
escatimar 48 esganyar-se 48 especialisar 133
escausolar 83 esgaritar-se 61 especificar 71
escayolar 83 esgarranchar 48 especular 83
escenificar 71 esgarranyar 48 espellucar 71
escindir 2 esgarrar 6 espencar 71
esclafar 48 esgarrifar 48 espenjollar 43
esclafir 2 esgarronar 5 espentar 61
esclaquinar 8 esglayar 48 espentejar 72
esclatar 61 esgolar 83 espentolar 83
esclavisar 133 esgollar 43 esperançar 10
esclavonar 5 esgollarar 63 esperar 63
esclopar-se 48 esgotar 87 esperdigar 13
escodrinyar 48 esgrafiar 75 esperdigolar 83
escogular 83 esgramar 48 esperonar 5
escolanar 5 esgrimir 2 esperpentisar 133
escolarisar 133 esguaçar 130 espessar 100
escoliar 58 esguellar 43 espiar 58
escollir 29 esguillar-se 43 espichar 48
escoltar 87 esguitar 61 espigar 13
escombrar 63 eslliçar 130 espigolar 83
escombregar 13 esmaltar 61 espijar 72
escomençar 10 esmarerar 63 espillar 43
escopetejar 72 esmarletar 61 espillejar 72
escopinyar 48 esmarrar-se 6 espillerar 63
escopir 59 esmenar 8 espinar 8
escorar 63 esmerilar 81 espirar 63
escorçar 10 esmicolar 83 espiritar 61
escorchar 48 esmolar 83 espiritualisar 133
escorcollar 43 esmonyir-se 88 esplachar 48
escorificar 71 esmoraixar-se 18 esplanar 8
escórrer 37 esmortir 2 esplayar 48
escotar 87 esmunyir 88 espletar 61
escotiflar-se 132 esmussar 100 esplugar 92
escriturar 63 esnifar 48 espolejar 72
escriure 60 espadar 48 espoliar 58
escrutar 11 espalar 83 espolinar 8
escudar 48 espalar-se 83 espollegar 13
escudellar 43 espalmar 48 espolsar 133
escugular 83 espantar 61 espolsir 2
356
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
espoltir 2 estilisar 133 esventrar 63
esponjar 72 estimar 48 esvolatregar 13
espontanejar-se 72 estimular 83 eterificar 71
esporgar 13 estiomenar 8 eterisar 133
esporrejar-se 72 estipendiar 75 eternisar 133
esportinar 8 estipticar 71 etimologisar 133
esposar 106 estipular 83 etiquetar 61
esprémer 48 estirar 63 europeisar 133
esputar 61 estiuar 123 evacuar 109
esquadrar 63 estiuejar 72 evadir 2
esquadrejar 72 estofar 48 evaginar 5
esquadrinyar 48 estojar 72 evaluar 123
esquadronar 5 estomacar 71 evangelisar 133
esquallar-se 43 estomordir 2 evaporar 63
esqueixar 18 estopar 48 evidenciar 75
esquematisar 133 estoquejar 72 evitar 61
esquiar 75 estorar 63 evocar 71
esquilar 81 estornudar 48 evolucionar 5
esquivar 48 estorrufar 48 exacerbar 48
estabilisar 133 estossolar 83 exagerar 63
establir 2 estovar 48 exalçar 10
estabular 83 estragallar 43 exaltar 61
estacar 71 estragar 13 examinar 8
estaconar 5 estrangerisar 133 exasperar 63
estadificar 71 estrangular 83 exaudir 2
estafar 48 estranyar 48 excavar 48
estajar 72 estratificar 71 excedir 2
estallar 43 estrebar 48 excelir 2
estalviar 75 estrelar 83 excelsificar 71
estampar 48 estremir 2 excepcionar 5
estampillar 43 estrényer 66 exceptuar 123
estancar 71 estressar 100 excitar 61
estandardisar 133 estretir 2 exclamar 48
estanyar 48 estriar 75 exclaustrar 63
estar 62 estrinjolar 83 excloure 33
estarnudar 48 estroncar-se 71 excogitar 61
estatuir 34 estropeçar 130 excomunicar 71
estendre 17 estropejar 72 excoriar 58
estenografiar 75 estructurar 63 excorticar 71
estereotipar 48 estucar 71 excrementar 61
estergir 118 estudiar 58 excretar 61
esterificar 71 estufar 48 exculpar 48
esterilisar 133 estuprar 63 excusar 133
estibar 48 esvanir-se 2 execrar 63
estibonar 5 esvarar 63 exfoliar 58
estigmatisar 133 esventir-se 2 exhalar 83
estilar 83 esventolejar 72 exhaurir 2
357

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
exhibir 2 extrapolar 83 farjar 72
exhortar 87 extraure 131 farolejar 72
exhumar 48 extravasar-se 57 fartar 61
exigir 118 extravenar 8 fascinar 8
exiliar 75 extraviar 75 fascir 51
eximir 2 extremar 48 fastidiar 75
existimar 48 extremaunciar 58 fatigar 13
existir 2 extrudir 2 favorir 2
exonerar 63 exudar 48 fecundar 48
exorar 63 exulcerar 63 fecundisar 133
exorcisar 133 exultar 11 federar 63
exornar 8 eyacular 83 feixar 18
expandir 2 F felicitar 61
expansionar-se 5 fabricar 71 femar 48
expatriar 75 fabular 83 femejar 72
expectar 61 facilejar 72 feminisar 133
expectorar 63 facilitar 61 fendre 65
expedientar 61 facturar 63 fenicar 71
expedir 2 facultar 11 fényer 66
expelir 2 fadar 48 fer 67
expendre 53 fadrinejar 72 feriar 75
experimentar 61 faenar 8 ferir 2
expiar 75 faenejar 72 fermentar 61
expirar 63 faenolejar 72 ferrajar 72
explanar 8 faferir 2 ferrar 6
explicar 71 fagocitar 61 ferretejar 72
explicotejar 72 faixar 18 ferrificar-se 71
explorar 63 faixcar 71 fertilisar 133
explosionar 5 falcar 71 festejar 72
explotar 87 faldejar 72 festonejar 72
expondre 64 fallar 43 fetillar 43
exportar 87 fallir 54 fiar 75
expressar 100 falsar 57 fiblar 132
expropiar 58 falsejar 72 ficar 71
expugnar 8 falsificar 71 fiçar 130
expulsar 57 faltar 61 fichar 48
expurgar 92 famejar 72 fideïcomissar 100
extasiar 75 familiarisar 133 figurar 63
extenuar 123 fanatisar 133 filar 81
exteriorisar 133 fandanguejar 72 filetejar 72
exterminar 8 fanfarronejar 72 filiar 75
extinguir 46 fanguejar 72 filmar 48
extirpar 48 fantasiar 75 filosofar 48
extorsionar 5 faradisar 133 filoxerar-se 63
extractar 61 farandulejar 72 filtrar 63
extraditar 61 farcir 51 finalisar 133
extrallimitar-se 61 farfallejar 72 finançar 130
358
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
finar 8 fomentar 61 frenellar 43
fincar-se 71 fonamentar 61 freqüentar 61
fingir 118 fondejar 72 fresar 133
finiquitar 61 fondre 44 fricar 71
finir 2 foradar 48 fricativisar 133
firar 63 foragitar 61 friccionar 5
firmar 48 forçar 10 frisar 133
fiscalisar 133 forcejar 72 frivolisar 133
fisgar 13 forestar 61 fructificar 71
fistolar 83 forjar 72 fruir 69
fitar 61 formalisar 133 frunzir 2
fitorar 63 formar 48 frustrar 63
fixar 18 formatejar 72 fugar 92
flabelar 83 formigar 13 fugir 70
flagellar 43 formiguejar 72 fulgurar 63
flagrar 63 formular 83 fullejar 72
flamejar 72 fornicar 71 fulminar 8
flanquejar 72 fornir 2 fumar 48
flaquejar 72 forquejar 72 fumejar 72
flautejar 72 forrar 6 fumigar 13
flechar 48 fortificar 71 funcionar 5
fleixar 18 forumejar 72 fundar 48
fleixar-se 18 fosfatar 61 funestar 61
fleixinar 8 fosforar 63 funyar 48
fleixir 51 fosforejar 72 furgar 92
flexibilisar 133 fosforilar 81 furonejar 72
flicar 71 fosforisar 48 furtar 11
flixar-se 18 fosquejar 72 fusilar 81
flocular 83 fossar 100 fusionar 5
floquejar 72 fossilisar 133 fussar 100
florejar 72 fotocopiar 58 fustejar 72
floretejar 72 fotografiar 75 fustigar 13
florir 2 fotogravar 48 G
flotar 87 fotolitografiar 75 gabular 83
fluctuar 123 fotosintetisar 133 gaitejar 72
fluïdificar 71 fotre 48 galantejar 72
fluir 69 fracassar 100 galgar 13
fluixejar 72 fraccionar 5 galguejar 72
fluorar 63 fracturar 63 gallardejar 72
focalisar 133 fragmentar 61 gallejar 72
fofar 48 franjar 72 gallipontejar 72
fogir 118 franquejar 72 galonejar 72
foguejar 72 frasejar 72 galopar 48
folgaçar 130 fraternisar 133 galtejar 72
folgar 13 fregar 13 galvanisar 133
foliar 58 fregir 68 gambar 48
follejar 72 frenar 8 gandulejar 72
359

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
ganguejar 72 glopejar 72 guarnir 2
ganivetejar 72 gloriar 58 guerrejar 72
gansejar 72 glorificar 71 guiar 75
ganyar 48 glossar 100 guillar 43
ganyir 2 glotonejar 72 guillotinar 8
ganyolar 83 gojar 72 guilopejar 72
garantisar 133 golejar 72 guipar 8
garbejar 72 gongorisar 133 guisar 133
garbellar 43 gorguejar 72 gurronejar 72
gargallejar 72 gornejar 72 gustar 11
gargarisar 133 gorrominejar 72 H
garrafunyar 48 gosar 133 habilitar 61
garrapinyar 48 gotejar 72 habitar 61
garrejar 72 gotinyar 48 habituar 123
garrofejar 72 governar 8 halar 83
garrotejar 72 graduar 123 harmonisar 133
garrullar 43 grafiar 75 haver 74
garsar 133 grallar 43 hebraisar 133
garsejar 72 gramatiquejar 72 helenisar 133
gasejar 72 gramatisar 133 herborisar 133
gasificar 71 granar 8 heredar 48
gassonar 5 granejar 72 heretar 61
gastar 61 graniçar 130 herniar 75
gatejar 72 granisolar 83 hesitar 61
gatinyar 48 granular 83 hidratar 61
gatir 2 grapar 48 hidrogenar 8
gaubar 48 grapejar 72 hidroxilar 83
gavinetejar 72 graponar 5 higienisar 133
gelar 83 gratar 61 hiperbolisar 133
gelatinificar 71 gratificar 71 hiperestesiar 75
gelatinisar 133 gratinar 8 hipertrofiar-se 58
gemecar 71 gratular 83 hiperventilar 83
geminar 8 gravar 48 hipotecar 71
gemir 2 gravitar 61 hispanisar 133
generalisar 133 grifar 48 hissar 100
generar 63 grillar 43 historiar 58
germanisar 133 groguejar 72 hivernar 8
germinar 8 grossejar 72 homenajar 72
gestar 61 grugar-se 92 homenejar 72
gesticular 83 grunyir 73 homogeneisar 133
gestionar 5 guaitar 61 homologar 13
gimelgar 13 gualdrapar 48 honorar 63
girar 63 guanyar 48 honorificar 71
gitanejar 72 guardar 48 honrar 63
gitar 61 guardonar 5 hormonar 5
glatir 2 guaretar 61 horripilar 81
globalisar 133 guarnicionar 5 horrorisar 133
360
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
hospitalisar 133 implicar 71 inculcar 71
hostajar 72 implorar 63 incumbir 2
hostilisar 133 impondre 105 indagar 13
humanar 8 importar 87 indefinir 2
humanisar 133 importunar 8 indemnisar 133
humectar 61 impossibilitar 61 independisar 133
humidificar 71 impostar 61 indexar 18
humiliar 75 impostergar 13 indicar 71
humir 2 imprecar 71 indiciar 75
I impregnar 8 indigestar 61
idealisar 133 imprentar 61 indignar 8
idear 107 impressionar 5 indisciplinar 8
identificar 71 imprimar 48 indispondre 105
idolatrar 63 imprimir 2 individualisar 133
ignificar 71 improperar 63 individuar 123
ignorar 63 improvar 48 induir 34
igualar 83 improvisar 133 indulgenciar 75
ilaquear 107 impugnar 8 indultar 11
illegalisar 133 impulsar 57 industrialisar 133
ilusionar 5 impurificar 71 industriar 58
ilustrar 63 imputar 11 infamar 48
imaginar 8 inaugurar 63 infantilisar 133
imantar 61 incapacitar 61 infartar 61
imbricar 71 incardinar 8 infatuar 123
imbuir 34 incautar-se 11 infeccionar 5
imitar 61 incendiar 75 infectar 61
immaterialisar 133 incensar 57 inferiorisar 133
immergir 118 incentivar 48 inferir 2
immigrar 63 incidir 2 infernar 8
immiscuir 48 incinerar 63 infertilisar 133
immolar 83 incitar 61 infestar 61
immortalisar 133 incivilisar 133 infeudar 48
immotivar 48 inclinar 8 infibular 83
immovilisar 133 incloure 33 inficionar 5
immunisar 133 incoar 48 infiltrar 63
immutar 11 incomodar 48 infirmar 48
impacientar 61 incomplir 2 inflamar 48
impactar 61 incomunicar 71 inflar 132
impartir 2 incordiar 58 infligir 118
impedir 2 incorporar 63 influenciar 75
impelir 2 incórrer 37 influir 69
imperar 63 incrassar 100 infondre 44
impermeabilisar 133 incrementar 61 informar 48
impersonalisar 133 increpar 48 infringir 118
impetrar 63 incriminar 8 ingeniar 75
implantar 61 incrustar 11 ingerir 2
implementar 61 incubar 48 ingressar 100
361

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
ingurgitar 61 intensificar 71 invigilar 81
inhabilitar 61 intentar 61 invitar 61
inhalar 83 intercalar 83 invocar 71
inhibir 2 intercanviar 75 involucionar 5
inhumar 48 intercedir 2 involucrar 63
iniciar 75 interceptar 61 ionisar 133
injectar 61 interdir 45 iotisar 133
injungir 118 interessar 100 irar 63
injuriar 75 interferir 2 irisar 133
innovar 48 interfoliar 58 ironisar 133
inobservar 48 interiorisar 133 irradiar 75
inocular 83 interlinear 107 irrigar 13
inquetar 61 intermediar 75 irritar 61
inquietar 61 internacionalisar 133 irrogar 13
inquirir 118 internar 8 irrompre 76
insacular 83 interpelar 83 islamisar 133
insalivar 48 interpolar 83 isocronisar 133
inscriure 60 interpondre 105 italianisar 133
insculpir 118 interpretar 61 iterar 63
inseminar 8 interrogar 13 J
insensibilisar 133 interrompre 76 jactar-se 61
inserir 118 intersecar 71 janglar 132
insertar 61 intervertir 2 janglejar-se 72
insidiar 75 intervindre 137 jaspiar 75
insinuar 123 interviuar 123 jaure 77
insistir 118 intimar 48 jerarquisar 133
insolar 83 intimidar 48 juar 123
insolentar 61 intitular 83 jubilar 83
insonorisar 133 intoxicar 71 judaisar 133
inspeccionar 5 intranquilisar 133 judicar 71
inspirar 63 intrigar 13 jugar 92
instalar 83 intrincar 71 jujar 72
instar 61 introduir 34 juntar 61
instaurar 63 introvertir 2 junyir 78
instigar 13 intubar 48 juramentar 61
instilar 83 intuir 34 jurar 63
institucionalisar 133 inundar 48 justar 11
instituir 69 inutilisar 133 justificar 71
instruir 69 invadir 2 justipreuar 123
instrumentalisar 133 invaginar 8 L
instrumentar 61 invalidar 48 labialisar 133
insubordinar 8 inventar 61 laborar 63
insuflar 132 inventariar 75 lacar 71
insultar 11 invertir 2 lactar 61
insurgir 118 investigar 13 lamentar 61
insurreccionar 5 investir 136 laminar 8
integrar 63 inveterar-se 63 lapidar 48
362
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
lapidificar 71 llauruchar 48 M
lascar 71 llavar 48 macerar 63
lateralisar 133 llavialisar 133 macetejar 72
laudar 48 llavorar 63 machembrar 63
laxar 18 llavujar 72 machinar 8
lematisar 133 llaxar 18 machucar 71
lenificar 71 llegalisar 133 macular 83
lesionar 5 llegar 13 madallar 43
letificar 71 llegir 80 madurar 63
levigar 13 llegislar 81 magencar 71
levitar 61 llegitimar 48 magnetisar 133
lexicalisar 133 llemenar-se 8 magnificar 71
libar 48 llentillar 43 magolar 83
licitar 61 llepar 48 mahometisar 133
liderar 63 llepolejar 72 maixcar 71
lignificar 71 llescar 71 malaconsellar 43
linchar 48 lletrejar 72 malacostumar 48
liofilisar 133 llevar 48 malair 7
liquar 79 lliberalisar 133 malar 83
liquidar 48 lliberar 63 malavear 107
litigar 13 llibertar 61 malbaratar 61
litografiar 75 llicenciar 75 malcasar 133
lixiviar 75 lligar 13 malcorar 63
llacar 71 llimar 48 malcriar 75
llaçar 130 llimitar 61 maldir 2
llacerar 63 llinear 107 maleducar 71
llacrar 63 lliquidar 48 maleficiar 75
lladrar 63 llistar 61 malendreçar 130
lladrupejar 72 llistonar 5 malentendre 17
llafardar 48 llitigar 13 malfaenejar 72
llagar 13 lliurar 63 malferir 2
llagrimejar 72 lloar 48 malfiar 75
llaïcisar 133 llogar 13 malgastar 61
llamentar 61 llorejar 72 malhumorar 63
llampar 48 llubricar 71 maliciar 75
llampejar 72 llubrificar 71 malignar 8
llampigar 13 lluir 82 mallar 43
llançar 10 lluitar 61 mallolar 83
llancejar 72 llussiar 58 malmenjar 72
llanguir 56 llustrar 63 malmirar 63
llapidar 48 lluxuriar 75 malograr 63
llapidificar 71 localisar 133 malparar 63
llastimar 48 lubricar 71 malparir 2
llastrar 63 lubrificar 71 malparlar 132
llatinisar 133 lucrar 63 malpensar 57
llaujar 72 lucubrar 63 malprendre 53
llaurar 63 luxuriar 58 malsonar 5
363

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
maltractar 61 martellejar 72 menstruar 123
malvear 107 martirisar 133 mentalisar 133
malvendre 53 mascarar 63 mentir 84
malversar 57 mascarillar-se 43 menyscabar 48
malvestir 136 masculinisar 133 menysprear 107
malviure 138 massacrar 63 mercadejar 72
malvoler 48 massiçar 130 mercantilisar 133
mamar 48 massificar 71 mercar 71
mamarruchar 48 massillar 43 mercerisar 133
mampendre 53 mastegar 13 meréixer 85
mamprendre 53 mastrullar 43 mermar 48
manar 8 masturbar 48 mesclar 132
mancar 71 matacanar 8 mestiçar 130
manchar 48 matafullar 43 mesturar 63
mancomunar 8 matapollar 43 mesurar 63
manducar 71 matar 61 metaforisar 133
manejar 72 matematisar 133 metalisar 133
manifecejar 72 materialisar 133 metamorfosejar 72
manifestar 61 maternisar 133 metastatisar 133
manillar 43 matinar 8 metatisar 133
maniobrar 63 matinejar 72 meteorisar 133
manipular 83 matisar 133 metodisar 133
manollejar 72 matraquejar 72 metrificar 71
manossejar 72 matricular 83 microfilmar 48
manotejar 72 maular 83 micronisar 133
manquejar 72 maximisar 133 mig obrir 94
mantejar 72 mecanisar 133 militar 61
mantindre 127 mecanografiar 75 militarisar 133
mantornar 5 mechar 48 millorar 63
manufacturar 63 mechonar 5 mimar 48
manumitir 2 mediar 75 mimetisar 133
maquillar 43 mediatisar 133 minar 8
maquinar 8 medicar 71 mineralisar 133
maravellar 43 medicinar 8 miniar 75
marbrar 63 medir 2 miniaturisar 133
marcar 71 meditar 61 minimisar 133
marchar 48 medrar 63 ministrar 63
marcir 51 melancolisar 133 minorar 63
marejar 72 melar 83 minutar 11
margar 13 melificar 71 minvar 48
marginar 8 memorisar 133 mirar 63
maridar 48 menar 8 missar 100
mariscar 71 mencionar 5 missionar 5
marmolar 83 mendicar 71 mistificar 71
marrar 6 menejar 72 mitificar 71
martafallar 43 menjar 72 mitigar 13
martavar 48 menjuçar 130 mitrar 63
364
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
miular 83 movilisar 133 nevar 48
mixturar 63 mudar 48 nevarsar 133
mocar 71 mugir 118 nevarsejar 72
modelar 83 muletejar 72 niar 75
moderar 63 mullar 43 nidificar 71
modernisar 133 multar 11 niellar 43
modificar 71 multicopiar 58 nigar 13
modular 83 multiplicar 71 nimbar 48
moflar 132 mundificar 71 niquelar 83
moldre 86 municionar 5 nitrar 63
molestar 61 municipalisar 133 nitrificar 71
molificar 71 muntar 87 nitrogenar 8
molturar 63 munyir 88 niuejar 72
molurar 63 murar 63 nivellar 43
momificar 71 murgonar 5 noctambular 83
mondar 48 murmurar 63 nodrir 2
monedar 48 musclejar 72 noliejar 72
monetisar 133 muscular 83 nomenar 8
monitorisar 133 musicar 71 nominalisar 133
monologar 13 mussitar 61 nominar 48
monopolisar 133 mustiar 58 noquejar 72
montar 87 mutar 11 nordestejar 72
monumentalisar 133 mutilar 81 normalisar 133
monyir 88 N normativisar 133
moquejar 72 nacionalisar 133 noroestejar 72
moralisar 133 nacrar 63 nortejar 72
morar 63 nafrar 63 notar 87
mordicar 71 nàixer 91 noticiar 75
mordinyar 48 narcotisar 133 notificar 71
morfinar 8 narrar 6 novar 48
morfinisar 133 nassalisar 133 novelar 83
morigerar 63 naturalisar 133 novelisar 133
morir 89 naufragar 13 nuclearisar 133
mormar 48 naular 83 nugar 92
morrejar 72 nausejar 72 numerar 63
mortificar 71 navegar 13 nutrir 2
moscar 71 nebulisar 133 nuvolar 83
mosquejar 72 necessitar 61 nyagar 13
mossegar 13 necrosar 133 nyaular 83
mostejar 72 negar 13 O
mostrar 63 negociar 58 obcecar 71
mostrejar 72 negrejar 72 obedir 2
motejar 72 negrellar-se 43 obeir 93
motilar 81 nerviar 75 objectar 61
motivar 48 netejar 72 objectivar 48
motorisar 133 neurotisar 133 objurgar 13
moure 90 neutralisar 133 oblidar 48
365

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
obligar 13 oncejar 72 pacificar 71
obliquar 79 ondejar 72 pactar 61
obliterar 63 ondular 83 padrinejar 72
obnubilar 83 ondulejar 72 paganisar 133
obrar 63 onejar 72 pagar 13
obrir 94 operar 63 paginar 8
obscurir 2 opilar 81 pair 7
obsequiar 75 opinar 8 pairar 63
observar 48 opondre 105 paladejar 72
obsessionar 5 opositar 61 palanquejar 72
obstaculisar 133 oprimir 2 palatalisar 133
obstar 61 oprobiar 58 palejar 72
obstinar 8 optar 87 paliar 75
obstruccionar 5 optimisar 133 palmar 48
obstruir 69 opugnar 8 palmejar 72
obtemperar 63 orar 63 palmotejar 72
obtindre 127 orbar 48 palpar 48
obturar 63 orbitar 61 palpebrejar 72
obumbrar 63 ordenar 8 palpejar 72
obviar 58 ordir 2 palpitar 61
obvindre 137 orejar 72 palpotejar 72
ocasionar 5 orellejar 72 pamar 48
occidentalisar 133 organisar 133 pamejar 72
ociar 58 orientar 61 panderejar 72
ocórrer 37 originar 8 panegirisar 133
octuplicar 71 orinar 8 panificar 71
ocultar 11 orincar 71 pansir 2
ocupar 48 orinquejar 72 pantaixar 18
odiar 58 orlar 132 pantografiar 75
odorar 63 ormejar 72 papar 63
ofegar 13 ornamentar 61 paperejar 72
ofendre 95 ornar 8 parafinar 8
oferir 2 oronejar 72 parafrasejar 72
oficialisar 133 orquestar 61 paralisar 133
oficiar 58 orsar 57 paralogisar 133
ofrenar 8 ortografiar 75 paramentar 61
ofuscar 71 oscilar 81 parangonar 5
oir 98 ossificar 71 parapetar 61
oldre 1 ostentar 61 parar 63
olfatejar 72 otorgar 13 paraulejar 72
oliar 58 oure 98 parcelar 83
olivar-se 48 ovacionar 5 pardejar 72
olmar 48 ovalar 83 paréixer 99
olorar 63 oxidar 48 parificar 71
ombrejar 72 oxigenar 8 parir 2
ometre 96 ozonisar 133 parlamentar 61
omplir 97 P parlar 132
366
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
parlotejar 72 penitenciar 75 pertànyer 66
parodiar 58 penjar 72 pertocar 71
parpallejar 72 pensar 57 pertorbar 48
partejar 72 pensionar 5 pervertir 2
parterejar 72 pentinar 8 pesar 133
participar 48 peraltar 61 pessigar 103
particularisar 133 percaçar 130 pestanyejar 72
partir 2 percebre 101 petardejar 72
pasmar 48 perchar 48 petejar 72
passamanar 8 percolar 83 petrificar 71
passar 100 percutir 2 piafar 48
passejar 72 perdonar 5 picar 71
pastar 61 perdre 102 picolar 83
pasteurisar 133 perdurar 63 picotejar 72
pasturar 63 perfeccionar 5 pigmentar 61
patejar 72 perfilar 81 pignorar 63
patentar 61 perforar 63 pillar 43
patentisar 133 perfumar 48 pilotar 87
patinar 8 periclitar 61 pilotejar 72
patir 2 perifrasejar 72 pinçar 130
patrocinar 8 perillar 43 pintar 61
patronejar 72 periodisar 133 pintarrejar 72
patrullar 43 perir 2 pipar 48
pausar 133 peritar 61 piratejar 72
pautar 11 perjudicar 71 pirogravar 48
pavimentar 61 perjurar 63 piular 83
pavonar 5 perlar 132 pixar 18
pecar 71 permanéixer 85 plagar 13
pedalejar 72 permetre 96 plagiar 75
pedantejar 72 permutar 11 planchar 48
pedre 48 pernoctar 87 planejar 72
pedregar 13 pernoliar 58 planificar 71
pegar 13 perorar 63 plantar 61
peixcar 71 peroxidar 48 plantejar 72
pelar 83 perpetrar 63 plantificar 71
pelear 107 perpetuar 123 planydre 48
pelegrinar 8 perquirir 2 plànyer 66
pelejar 72 perquisicionar 5 plasmar 48
pelfar 48 perseguir 46 plastificar 71
pellejar 72 perseverar 63 platejar 72
penalisar 133 persignar 8 platicar 71
penar 8 persistir 2 platinar 8
pencar 71 personalisar 133 plaure 77
pendanguejar 72 personar-se 5 plegar 13
pendre 41 personificar 71 pleitejar 72
penedir-se 2 perspirar 63 plisar 133
penetrar 63 persuadir 2 plomar 48
367

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
plomejar 72 posseir 93 premiar 75
plorar 63 possessionar 5 premorir 89
ploricar 71 possibilitar 61 prendre 41
ploriquejar 72 postergar 13 prenotar 87
ploure 90 postillar 43 prensar 57
plovisnar 8 postrar 63 prenunciar 58
plovitejar 72 postular 83 prenyar 48
pluralisar 133 potabilisar 133 preocupar 48
poar 48 potenciar 75 preopinar 8
poblar 132 potrejar 72 preordinar 8
pobrejar 72 pouar 123 preparar 63
podar 48 practicar 71 preponderar 63
poder 104 prear 107 preposterar 63
podrir 2 precalfar 48 presagiar 75
poetisar 133 precaucionar 5 prescindir 2
polarisar 133 precedir 2 prescriure 60
polemisar 133 preceptuar 123 preseleccionar 5
policromar 48 precintar 61 presenciar 75
polimentar 61 precipitar 61 presentar 61
polimerisar 133 precisar 133 presentir 120
polinisar 133 preconcebre 32 preservar 48
polir 2 preconéixer 35 presidir 2
politiquejar 72 preconisar 133 pressionar 5
politisar 133 precuinar 8 prestar 61
pollar 43 predefinir 2 prestigiar 75
polsejar 72 predestinar 8 presumir 2
polucionar 5 predeterminar 8 presupondre 105
polvorisar 133 predicar 71 presupostar 87
pompejar 72 predir 45 pretendre 17
ponderar 63 predispondre 105 preterir 2
pondre 105 predominar 8 pretextar 61
pontejar 72 preelegir 118 prevaldre 134
pontificar 71 preestablir 2 prevaricar 71
popar 8 preexistir 2 previndre 137
popularisar 133 prefabricar 71 prevore 140
porfiar 58 preferir 2 primejar 72
porfirisar 133 prefigurar 63 principiar 75
porgar 13 prefixar 18 priorisar 133
porquejar 72 pregar 13 privar 48
porrejar 72 pregonar 5 privatisar 133
portar 87 preguntar 11 privilegiar 75
portejar 72 preincriure 60 problematisar 133
posar 106 prejubilar 81 procedir 2
posdatar 61 prejujar 72 processar 100
posicionar 5 preludiar 58 proclamar 48
positivar 48 premeditar 61 procrear 107
pospondre 105 prémer 108 procurar 63
368
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
prodigar 13 protagonisar 133 quilatar 61
produir 34 protegir 118 quilificar 71
proejar 72 protestar 61 quilimetrar 63
profanar 5 protocolisar 133 quimerejar 72
proferir 2 provar 48 quimerisar 133
professar 100 proveir 93 quimificar 71
professionalisar 133 provincialisar 133 quintaessenciar 75
profetisar 133 provindre 137 quintar 61
profundisar 133 provocar 71 quintuplicar 71
programar 48 proyectar 61 quinyonar 5
progressar 100 publicar 71 quitar 61
prohibir 2 publicitar 61 R
proletarisar 133 pucejar 72 rabaçar 130
proliferar 63 pudelar 83 rabiar 75
prolificar 71 pudir 110 racar 71
prologar 13 pugnar 8 rachar 48
prolongar 13 pujar 72 raciocinar 8
promediar 75 pulsar 57 racionalisar 133
prometre 96 pulular 83 racionar 5
promiscuar 109 punchar 48 radiar 75
promocionar 5 puncionar 5 radicalisar 133
promoure 90 punir 2 radicar 71
promulgar 13 puntar 11 radiodifondre 44
pronominalisar 133 puntejar 72 radiografiar 75
pronosticar 71 puntualisar 133 radiotelegrafiar 75
pronunciar 58 puntuar 123 radiotelevisar 133
propagar 13 punyar 48 rajar 72
propalar 83 purificar 71 rallar 43
propassar-se 100 purnejar 72 ramejar 72
propelir 2 purpurar 63 ramificar 71
propendir 2 putejar 72 rancallar 43
propiciar 75 Q ranciar-se 75
propinar 8 quadrar 63 ranquejar 72
propondre 105 quadrejar 72 raonar 5
proporcionar 5 quadrellar 43 rapar 48
propugnar 8 quadricular 83 rapinyar 48
propulsar 57 quadruplicar 71 raptar 61
prorratejar 72 qualificar 71 rarefer 67
prorrogar 13 quallar 43 rarificar 71
prorrompre 76 quantiar 75 rasar 57
proscriure 60 quantificar 71 rascar 71
proseguir 46 quartejar 72 rasclar 132
prosificar 71 quebrar 63 rasclejar 72
prospectar 61 quedar 48 raspallar 43
prosperar 63 queixar-se 18 raspar 48
prosternar-se 8 querellar-se 43 rasquinyar 48
prostituir 34 qüestionar 5 rastellar 43
369

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
rastollar 43 rebollir 20 recolonisar 133
rastrejar 72 rebordonir 2 recolzar 48
rasurar 63 rebotar 87 recomanar 8
ratar 61 rebramar 48 recombinar 5
ratificar 71 rebre 112 recomençar 10
ratinar 8 rebrotar 87 recompensar 57
ratonejar 72 rebufar 48 recompondre 31
raure 111 rebujar 72 recomprar 63
reabsorbir 2 rebuscar 71 reconcentrar 63
reaccionar 5 recalar 83 reconciliar 75
reactivar 48 recalcar 71 reconduir 34
reacunyar 48 recalçar 10 reconéixer 35
readaptar 61 recalcificar 71 reconfortar 87
readmetre 96 recalcitrar 63 reconquistar 61
readoptar 87 recalfar 48 reconsiderar 63
readquirir 2 recalificar 71 reconstituir 34
reafirmar 48 recamar 48 reconstruir 69
reagravar 48 recanviar 75 recontar 87
reagrupar 48 recapacitar 61 reconvertir 2
reaixaguar 42 recapitular 83 reconvindre 137
reajuntar 11 recaptar 61 recopilar 81
reajustar 11 recarregar 13 recorbar 48
realçar 10 recatalanisar 133 recordar 48
realegrar-se 63 recaure 24 recordinar 8
realisar 133 recavar 48 recorregir 36
reanimar 48 recebir 112 recórrer 37
reaparéixer 99 recelar 83 recosir 38
rearmar 107 recenyir 2 recoure 39
rearpar 107 receptar 61 recrear 107
reassegurar 63 recerndre 48 recréixer 85
reassumir 2 rechafar 48 recremar 48
rebaixar 18 rechuplar 27 recreuar 123
reballar 43 reciclar 132 recriar 75
rebalsar 57 recidivar 48 recriminar 8
rebatejar 72 reciprocar 71 recristalisar 133
rebatre 30 recitar 61 rectificar 71
rebecar 71 reclamar 48 recular 83
rebelar-se 83 reclavar 48 recuperar 63
rebentar 61 reclinar 8 recusar 133
rebeure 19 recloure 33 redactar 61
reblanir 2 reclutar 11 redargüir 14
reblar 132 recobrar 63 redefinir 2
reblir 2 recobrir 2 redelmar 48
reblonar 5 recolar 83 redescobrir 2
rebobinar 8 recolectar 61 redescontar 87
reboçar 130 recollir 29 redhibir 2
rebolicar 71 recollir-se 29 redimir 2
370
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
redir 2 reflectir 2 reguardar 48
redistribuir 34 reflexar 18 reguinyar 48
redituar 123 reflexionar 5 regular 83
redoblar 132 reflorir 2 regularisar 133
redoblegar 13 refluir 69 regurgitar 61
redolar 83 refocilar 81 rehabilitar 61
reduir 34 refondre 44 rehidratar 61
redundar 48 reforçar 10 rehumir 118
reduplicar 71 reforestar 61 reimplantar 61
reedificar 71 reformar 48 reimpondre 105
reeditar 61 refractar 61 reimportar 87
reeducar 71 refredar 48 reimprimir 2
reeixir 122 refregar 13 reincidir 2
reelegir 118 refregir 118 reincorporar 63
reembarcar 71 refrenar 8 reingressar 100
reembossar 100 refrendar 48 reiniciar 75
reemplaçar 130 refrescar 71 reinsertar 61
reemprendre 41 refrigerar 63 reinspeccionar 8
reencarnar 8 refringir 118 reinstalar 83
reencauchar 48 refugiar 58 reintegrar 63
reencontrar 63 refugir 118 reinventar 61
reenganchar 48 refulgir 118 reinvertir 118
reengendrar 63 refundar 8 reiterar 63
reenquadernar 8 refusar 133 reivindicar 71
reenviar 75 refutar 11 reixiuar 123
reenvidar 48 regalar 83 rejovenir 2
reerigir 118 regallar 43 rejuntar 11
reescriure 60 reganyar 48 relacionar 5
reestajar 72 regar 13 relaixar 18
reestrenar 8 regatar 11 relatar 61
reestructurar 63 regatejar 72 relativisar 133
reexaminar 8 regenerar 63 relegar 13
reexpedir 2 regentar 61 relentisar 133
reexportar 87 regimentar 61 relingar 13
refaldar 48 regionalisar 133 rellampar 48
refallar 43 regir 113 rellampegar 13
refartar 61 regirar 63 rellampeguejar 72
refer 67 registrar 63 rellampejar 72
referir 2 reglamentar 61 rellançar 10
refermar 48 reglar 132 rellavar 48
referrar 6 reglejar 72 rellegir 80
refertilisar 133 regletejar 72 relleitar 61
reficar 71 reglotar 87 rellejar 72
refigurar 63 regnar 8 rellepar 48
refilar 81 regolfar 48 rellevar 48
refillolar 83 regraciar 75 relligar 13
refinar 8 regressar 100 rellimar 48
371

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
rellisar 133 reordenar 8 repropiar 58
rellogar 13 reorganisar 133 reprovar 48
relluir 82 reorquestar 61 reptar 61
remallar 43 repagar 92 repudiar 58
remar 48 repantigar-se 13 repugnar 8
remarcar 71 reparar 63 repujar 72
remaular 83 reparcelar 83 repuntar 11
remediar 75 repartir 2 reputar 11
remedir 2 repassar 100 requadrar 63
remelar 83 repatriar 75 requerir 2
remelsar-se 57 repeixcar 71 requestar 61
remembrar 63 repelar 83 requisar 133
rememorar 63 repelir 2 resaber 119
remenar 8 repenedir-se 2 resaltar 61
remenejar 72 repensar 57 resaludar 48
remesar 133 repentinar 8 resanar 8
remesclar 132 repentisar 133 resar 133
remesurar 63 repercutir 2 resarcir 51
remetre 96 repesar 133 rescabalar 83
remirar 63 repetir 2 rescaldar 48
remodelar 83 repicar 71 rescatar 61
remolcar 71 repintar 61 rescindir 2
remoldre 86 repiquetejar 72 rescolar 83
remontar 87 repixar 18 rescriure 60
remordir 2 replantar 61 resecar 71
remorejar 72 replantejar 72 resegar 13
remosquejar-se 72 replegar 13 resembrar 63
remoure 90 replicar 71 resentir-se 120
remudar 48 repoblar 132 resenyar 48
remugar 92 repodar 48 reservar 48
remullar 43 repodrir 2 resguardar 48
remunerar 63 repolir 2 residenciar 75
renàixer 91 repondre 105 residir 2
rendar 48 reporgar 92 resignar 8
rendir 2 reportar 87 resinar 8
renegar 13 reposar 106 resinificar 71
renetejar 72 repreguntar 11 resistir 2
renillar 43 reprémer 108 resoldre 1
renomenar 8 reprendre 41 resonar 5
renovar 48 reprensar 57 resopar 48
renovellar 43 represaliar 75 resorgir 118
rentar 61 representar 61 respalar 83
renunciar 58 repretar 61 respectar 61
renyir 114 reprimir 2 respirar 63
reobrir 94 reprivatisar 133 resplandir 2
reocupar 48 reprochar 48 respondre 105
reomplir 97 reproduir 34 responsabilisar 133
372
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
responsar 57 reunir 2 roçar 130
respostejar 72 reutilisar 133 rodar 48
resquitar 61 revacunar 8 rodejar 72
ressagar-se 13 revalencianisar 133 roflar 132
restablir 2 revalidar 48 rogar 13
restar 61 revalorisar 133 rojar-se 72
restaurar 63 revaluar 58 rollar 43
restituir 34 revelar 83 romançar 10
restrényer 66 revelir 2 romancejar 72
restringir 118 revellir-se 54 romanisar 133
resucitar 61 revendre 25 romiejar 72
resultar 11 reverberar 48 romiscar 71
resumir 2 reverdir 2 rompre 76
retallar 43 reverenciar 75 roncar 71
retardar 48 reverir 2 rondar 48
retastar 61 revertir 2 rondejar 72
retaxar 18 revestir 136 ronquejar 72
reteixir 124 revindre 137 ronsejar 72
retentar 61 revirar 48 rosar 133
retenyir 126 revisar 133 roscar 71
retestinar 8 reviscolar 83 rosegar 13
retillar 43 revistar 61 rossar 100
retindre 127 revitalisar 133 rossegar 13
retirar 63 reviure 138 rossejar 72
retocar 71 revivar 48 rossollar 43
retòrcer 128 revivificar 71 rostir 117
retornar 5 revocar 71 rostollar 43
retorrar 6 revolar 83 rotar 87
retortillar 43 revolcar 71 rotobatejar 72
retractar 61 revoldre 139 rotular 83
retransmetre 96 revolejar 72 ròure 33
retratar 61 revolotejar 72 rovallar 43
retraure 131 revoltar 87 rovellar 43
retre 115 revolucionar 5 ruborisar-se 133
retriar 75 revore 140 rubricar 71
retribuir 34 ribetejar 72 rufianejar 72
retrillar 43 ridiculisar 133 rugir 118
retrobar 48 rifar 48 ruglonar 5
retrocedir 2 rimar 48 rullar 43
retronar 5 rimbombar 48 rumbejar 72
retrotraure 131 ritmar 48 rumiar 58
retrovendre 25 riure 116 rumorejar-se 72
retrucar 71 rivalisar 133 ruquejar 72
retumbar 48 robar 48 russificar 71
reüllar 43 roborar 63 rutilar 81
reunflar 132 robotisar 133 S
reunificar 71 robustir 2 sabatejar 72
373

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
sabatisar 133 satanisar 133 servir 2
saber 119 satelisar 133 sessejar 72
sabotejar 72 satinar 8 sestejar 72
sabrejar 72 satirisar 133 setinar 8
sacar 71 satisfer 67 sextuplicar 71
sacarificar 71 saturar 63 sicoanalisar 133
saciar 75 secar 71 sifrar 63
sacralisar 133 seccionar 5 sigilar 81
sacramentar 61 secretar 61 signar 8
sacrificar 71 secretejar 72 significar 71
sacsar 57 secularisar 133 silabejar 72
safarejar 72 secundar 48 silenciar 75
saforejar 72 sedar 48 silicificar 71
safumar 8 sedentarisar 133 silogisar 133
safunyar 48 sedimentar 61 simbolisar 133
sagellar 43 seduir 34 simetrisar 133
sagetar 61 segar 13 simpatisar 133
sagetejar 72 segmentar 61 simplificar 71
saginar 8 segregar 13 simular 83
sagnar 8 seguir 46 simultanejar 72
sagramentar 61 seleccionar 5 sinalefar 5
salar 83 semar 48 sincerar 63
saldar 48 semblar 132 sincopar 48
salicilar 83 sembrar 63 sincronisar 133
salificar 71 sensibilisar 133 sindicar 71
salinisar 133 sentenciar 75 singlar 132
salivar 48 sentir 120 singularisar 133
salmejar 72 senyalar 83 sintetisar 133
salmodiar 58 senyalisar 133 sintonisar 133
salpar 48 senyar 48 sisar 133
salpresar 57 senyorejar 72 sistematisar 133
saltar 61 separar 63 sitiar 75
saltejar 72 septuplicar 71 situar 123
saludar 48 sepultar 11 sobornar 5
salvaguardar 48 seqüenciar 75 sobrar 63
salvar 48 seqüestrar 63 sobreabundar 48
sanar 8 sequiar 75 sobreafegir 118
sancionar 5 ser 121 sobrealçar 10
sanejar 72 serenar 8 sobrealimentar 61
sangolejar 72 sergar 13 sobrecarregar 13
sanguificar 71 seriar 75 sobrecréixer 85
santificar 71 serigrafiar 58 sobredaurar 63
saponificar 71 sermonar 5 sobredimensionar 5
saquejar 72 sermonejar 72 sobreedificar 71
sarandar 48 serpejar 72 sobreeixir 122
sarpar 48 serpellar-se 43 sobreentendre 17
sarsallejar 72 serrar 6 sobreescriure 60
374
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
sobreestimar 48 solicitar 61 subdelegar 13
sobreexcedir 2 solidar 48 subdistinguir 46
sobreexcitar 61 solidarisar 133 subdividir 2
sobrefilar 81 solidificar 71 suberisar 133
sobreimprimir 2 solsir 2 subestimar 48
sobrenadar 48 soltar 87 subintrar 63
sobrepassar 100 solucionar 5 subjectar 61
sobrepondre 105 sometre 96 subjugar 92
sobrepujar 72 somiar 58 sublevar 48
sobresagellar 43 somicar 71 sublimar 48
sobresaltar 61 somordir 2 subordinar 8
sobresanar 8 somoure 90 subrallar 43
sobreseir 93 somriure 116 subrogar 13
sobresembrar 63 sonar 5 subsanar 8
sobresolar 83 sondar 48 subscriure 60
sobreteixir 124 sondejar 72 subseguir 46
sobrevalorar 63 sonorisar 133 subsistir 2
sobrevindre 137 sopar 48 substanciar 75
sobreviure 138 soportar 87 substantivar 48
sobrevolar 83 sorbir 2 substituir 34
sobtar 61 sordejar 72 substraure 131
socarrar 6 sorgir 118 subtendir 2
socavar 48 soriejar 72 subtilisar 133
sociabilisar 133 sorollar 43 subtitular 83
socialisar 133 sorprendre 95 subvencionar 5
socórrer 37 sorrar 6 subvertir 2
sodomisar 133 sorrascar 71 subvindre 137
sofisticar 71 sorregar 13 sucar 71
soflamar 48 sortejar 72 succeir 93
sofocar 71 sortir 110 succionar 5
sofrar 63 sospedrar 48 sucumbir 2
sofregir 118 sospesar 133 sufixar 18
sofrenar 8 sospirar 63 sufragar 13
sofrimar 48 sospitar 61 sufumigar 13
sofrir 2 sossobrar 63 sugerir 2
soguejar 72 sostindre 127 sugestionar 5
solaçar 130 sostovar 48 suïcidar-se 48
solapar 48 sostraure 131 sulfatar 61
solar 83 soterrar 6 sulfurar 63
solcar 71 sovietisar 133 sullar 43
soldar 48 sovintejar 72 sumar 48
soldejar 72 suar 123 sumariar 75
soldre 1 suavisar 133 sumergir 118
solejar 72 subalternar 8 suministrar 63
solemnisar 133 subarrendar 48 sumir 2
solfatar 61 subastar 61 sunyir 2
solfejar 72 subcontractar 61 supeditar 61
375

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
superabundar 48 tardar 48 timbalejar 72
superar 63 tarifar 48 timbrar 63
superpoblar 83 tartallejar 72 timonejar 72
superpondre 105 tartamudejar 72 timpanisar-se 133
supervindre 137 tartarisar 133 tindre 127
suplantar 61 tastar 61 tintar 61
suplicar 71 tatuar 123 tintinejar 72
suplir 2 taular 83 tiraçar 130
supondre 105 taulejar 72 tiranisar 133
suprimir 2 taxar 18 tirar 63
supurar 63 teclejar 72 tirejar 72
suputar 11 teixir 124 tirotejar 72
surar 63 telefonejar 72 titilar 81
surpar 48 telegrafiar 75 titubejar 72
suscitar 61 televisar 133 titular 83
suspendre 53 témer 125 titularisar 133
sustentar 61 temorejar 72 tocar 71
T temperar 63 toflar 132
tabalejar 72 tempestejar 72 tolerar 63
tabicar 71 templar 132 tombar 48
tabular 83 temporalisar 133 tondre 44
tacanyejar 72 temporejar 72 tonificar 71
tacar 71 temporisar 133 tonsurar 63
tachar 48 tenallar 43 tonyar 48
tachonar 5 tendir 2 topar 48
taconejar 72 tenir 127 topetar 61
tafarrejar 72 tensar 57 topetejar 72
talar 83 tentar 61 topolar 83
tallar 43 tenyir 126 toquejar 72
talonejar 72 teologisar 133 toquetejar 72
tambalejar 72 teorisar 133 torbar 48
tamborejar 72 terciar 75 torcar 71
tamisar 133 tergiversar 133 tòrcer 128
tancar 71 terminar 8 torejar 72
tandejar 72 terraplenar 8 tornar 8
tantejar 72 terrar 6 tornassolar 83
tànyer 66 terrejar 72 tornejar 72
tapar 48 territorialisar 133 torpedejar 72
tapiar 75 tersar 133 torrar 6
tapir 2 tesar 133 torrejar 72
tapissar 100 testar 61 torturar 63
taponar 5 testificar 71 tossar 100
taquigrafiar 75 testimoniar 58 tossir 129
taquinar 8 tetanisar 133 totalisar 133
taquinejar 72 teular 83 tovejar 72
tarar 63 texturisar 133 trabucar 71
tararejar 72 tildar 48 tracalejar 72
376
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
traçar 130 traquetejar 72 triumfar 48
tractar 61 trascolar 83 trobar 48
traduir 34 traslladar 48 trociscar 71
trafegar 13 traslluir-se 82 trolejar 72
traficar 71 traspalar 83 trompetejar 72
tragar 13 traspaperar 63 trompicar 71
tragellar 43 traspassar 100 tronar 5
traginar 8 traspintar 61 tropeçar 130
traïcionar 5 traspondre 105 trossejar 72
tramar 48 trasquilar 81 trotar 87
trametre 96 trastejar 72 truanejar 72
tramitar 61 trastocar 71 trucar 71
tramontar 87 trastornar 5 trucidar 48
trampar 48 traucar 71 trufar 48
trampejar 72 trauejar 72 truncar 71
trangolejar 72 traumar 48 tuberculisar 133
tranquilisar 133 traumatisar 133 tufar 48
transbordar 48 traure 131 tumultuar 123
transcendir 2 travar 48 tupir 2
transcórrer 37 travessar 100 turbinar 8
transcriure 60 treballar 43 turibular 83
transferir 2 treballujar 72 tutejar 72
transfigurar 63 tregillar 43 U
transflorar 63 tremolar 83 ubicar 71
transfondre 44 trenar 8 udolar 83
transformar 48 trencar 71 ufanar-se 8
transfretar 61 trepanar 8 ufanejar 72
transgredir 2 trepar 48 uixar 18
transhumar 48 trepidar 48 ulcerar 63
transigir 118 trespolar 83 ullar 43
transir 2 tressar 100 ultimar 48
transitar 61 trestombar 48 ultrajar 72
translimitar 61 triangular 83 unflar 132
transmetre 96 triar 75 ungir 118
transmigrar 63 tribular 83 unificar 71
transmutar 11 tributar 11 uniformar 48
transnoctar 87 trifurcar 71 unir 2
transparentar 61 trillar 43 universalisar 133
transpirar 63 trinar 8 univocar-se 71
transplantar 61 trincar 71 untar 11
transpondre 105 trinchar 48 urbanisar 133
transportar 87 tripartir 2 urdir 2
transubstanciar 75 triplicar 71 urgir 118
transudar 48 tripular 83 usar 133
transvasar 133 triscar 71 usucapir 2
trapassejar 72 trisecar 71 usufructuar 123
trapijar 72 triturar 63 usurejar 72
377

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
usurpar 48 verniçar 130 votar 87
utilisar 133V versar 57 vulcanisar 133
V versejar 72 vulgarisar 133
vacar 71 versificar 71 vulnerar 63
vacilar 81 vertebrar 63 X
vacunar 8 vestir 136 xerocopiar 58
vagabundejar 72 vexar 18 xerografiar 75
vagar 13 viajar 72 Y
vaguejar 72 viaticar 71 yodar 48
valdre 134 vibrar 63 yodurar 63
valencianejar 72 viciar 75 yuxtapondre 105
valencianisar 133 vidriar 75 Z
validar 48 vigilar 81 zelar 83
valorar 63 vigorisar 57 zigzaguejar 72
valsar 57 vilipendiar 75
vanagloriar-se 58 vincular 83
vanar-se 8 vindicar 71
vanejar 72 vindre 137
vaporar 63 vinificar 71
vaporisar 133 violar 83
varar 63 violentar 61
varejar 72 virar 63
variar 75 virilisar 133
variegar 13 visar 133
variejar 72 visionar 8
vaticinar 8 visitar 61
vedar 48 visquejar 72
vegetar 61 visualisar 133
velar 83 vitalisar 133
velarisar 133 vitolar 83
velejar 72 vitorejar 72
véncer 135 vitrificar 71
vendre 25 vituperar 63
venerar 63 viure 138
venir 137 vivificar 71
venjar 72 vocalisar 133
ventejar 72 vociferar 63
ventilar 81 vogir 118
ventiscar 71 volar 83
ventolejar 72 volatilisar 133
ventrellar 43 voldre 139
verbalisar 133 voler 139
verberar 63 voltar 87
verdejar 72 voltejar 72
veremar 48 vomitar 61
verguejar 72 vore 140
verificar 71 vorejar 72
378

BIBLIOGRAFIA

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
ADLERT, M. El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. L'oronella-AELLVA.
Valéncia, 1999.
ALCOVER, A. Diccionari Català-Valencià-Balear. (X vols.) Ed. Moll. Palma de Mallorca,
1985.
CASTELLANO, M. La conjugació verbal valenciana. Ed. Acció Bibliogràfica Valenciana.
Valéncia, 2001.
COSTA, J. El valencià: llengua viva. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1984.
ESCALANTE, E. Teatre original complet. Ed. Alfons el Magnànim. Valéncia, 1995.
ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887.
Edició facsímil. Ed. Librería París-Valencia. Valéncia, 1987.
FONTELLES, A. GARCÍA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la Llengua Valenciana.
(2ª edició corregida) Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1996.
FONTELLES, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. (2ª edició) Ed. Lo Rat Penat.
Valéncia, 1993.
FULLANA, LL. Compendi de la Gramàtica Valenciana. Ed. Llibreria de la Vda. de
Ramón Ortega. Valéncia, 1921.
– Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valéncia, 1921. Edició facsímil. Ed. Grup
d’Acció Valencianista. Valéncia 1979.
GIMENO, M. El lèxic valencià proscrit a través dels clàssics. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia,
1993.
– El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valéncia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.
– Introducció a la dialectologia. Els dialectes valencians. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1996.
GUINOT, J. Mª. Gramàtica Normativa de la Llengua Valenciana. Ed. Lo Rat Penat.
Valéncia, 1987.
– El Valencià: Fonètica Verbal. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1987.
LÓPEZ, V. Introducció a la lexicografia valenciana. En Série Filològica, núm. 13.
Ed. RACV. Valéncia, 1994.
– El parlar de l’Horta de Valéncia dins del dialecte apichat. Ed. RACV. Valéncia, 2003.
– L’arcaisme en la comarca de l’Horta Sur. Tesis Doctoral. Universitat de Valéncia.
(Biblioteca RACV). Valéncia, 2002.
– Les normes de l’Acadèmia o normes ortogràfiques del Puig. En Série Filològica núm.
19. Ed. RACV. Valéncia, 1998.
– Proposta d’un “standard” oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.
380
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valéncia, 1891.
MIEDES, E. Vocabulari elemental de la Llengua Valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia, 1983.
PAGÈS, A. Les obres d’Auzias March. Ed.Consell Valencià de Cultura. Valéncia, 1995.
PUIG, R. La conjugació verbal valenciana. (5ª edició). Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1983.
RENAT, G. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellonenca de Cultura.
Castelló, 1933.
ROS, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia, 1764. Edició facsímil. Ed. Librería
París- Valencia. Valéncia, 1979.
RUIZ, A. Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims. Ed. RACV. Valéncia, 2004.
S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. (2ª edició). Ed. a càrrec de l’autor. Valéncia, 2005.
VALOR, E. La flexió verbal. (21ª edició). Ed. E. Climent. Valéncia, 1996.
V. A. Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà. Castellà-Valencià. RACV. (2ª edició).
Ed. RACV, 2004.
– Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà. Castellà-Valencià. RACV. (3ª edició).
Ed. RACV, 2005.
– Diccionari valencià. (2ª edició). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Ed. Bromera. Alzira, 1996.
– Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
(II vols.). Ed. Del Sénia al Segura. Valéncia, 1992.
– Documentació formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de
Valéncia. Valéncia, 1994.
– Els verbs valencians. (3ª edició). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Ed. Bromera. Alzira, 1996.
– Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià. En Série Filològica
núm. 27. Ed. RACV. Valéncia, 2005.
381

TAULA DE CONTINGUTS

PRÒLEC ........................................................................................................................ 11
INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 13
A) Codificació i normalisació de la llengua valenciana ........................................ 15
B) Justificació i objecte d’estudi ............................................................................ 16
C) Consideracions generals al voltant dels verps .................................................. 18
D) Consideracions del primer grup de verps (-ar) .................................................. 19
E) Consideracions del segon grup de verps (-er, -re, -r) ........................................ 20
F) Consideracions del tercer grup de verps (-ir) .................................................... 21
G) Varietats dialectals i locals ................................................................................ 23
H) Indicacions per a buscar i consultar un verp correctament................................ 28
ANEX (CRITERIS PER A LA FLEXIÓ VERBAL).................................................. 31
LLISTAT DE VERPS FLEXIONATS ........................................................................ 45
VERPS FLEXIONATS ................................................................................................ 49
ÍNDEX DE VERPS EN LLENGUA VALENCIANA .............................................. 331
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................ 379
Pàg.

Secció de Llengua
i
Lliteratura Valencianes
Este llibre s’acabà d’imprimir el dia 8 de setembre de 2006,
dia internacional de l’Alfabetisació. Esta efemèrides fon
instituïda per la UNESCO l’any 1967 per a reconéixer el
quefer de totes aquelles persones que, a pesar de les dificultats,
han lluitat o lluiten a dia de hui per l’expansió del coneiximent
i la llibertat de l’aprenentage.