els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
22
G – VARIETATS DIALECTALS I LOCALS
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
Segons reconeix l’Estatut d’Autonomia Valenciana, el valencià té la consideració de “idioma
oficial” i de “llengua pròpia” en el nostre territori 2 . L’idioma valencià està constituït
per tres grans dialectes –o àrees–, dins dels quals existix un elevat número de formes locals.
Pel caràcter de l’obra que teniu entre les mans, que aspira a dotar a la llengua valenciana
d’un model verbal estàndart o general per a tot el territori llingüístic valencià, no hem flexionat
totes les varietats verbals dialectals i locals, algunes de les quals són correctes, dins
dels models que oferim en el llibre.
El valencià, com díem, es dividix en tres dialectes: el septentrional, l’apichat o central i
el meridional. L’àrea del valencià septentrional ocupa les comarques de més al nort,
concretament Els Ports, el Maestrat (Alt i Baix), la Plana (Alta i Baixa) i l’Alcalatén.
Les poblacions compreses entre Vilarreal i Onda, al nort, i Almenara, al sur, a pesar de
pertànyer a l’àrea septentrional, posseïxen un parlar de transició entre esta i el dialecte
central.
El valencià central o apichat s’estén per les comarques del Camp de Morvedre, el
Camp de Túria, la Ribera (Alta i Baixa), l’Horta de Valéncia i el Cap i Casal. No obstant
això, algunes poblacions de la Ribera no compartixen totes les particularitats atribuibles
al dialecte apichat.
Finalment, el valencià meridional és el dialecte propi de la Safor, la Costera, la Vall
d’Albaida, el Comtat, l’Alcoyà, la Marina (Alta i Baixa), l’Alacantí, les Valls del Vinalopó
i el Vinalopó Baix. Dins de la Marina, hi ha una zona entre la Vall de Gallinera i
Tàrbena que, degut a l’expulsió dels moriscs duta a terme durant la primera década del
segle XVII, fon repoblada per mallorquins i eivissencs. Este fet històric justifica la
convivència, en esta zona, de l’artícul salat (balear), hui en retrocés, en l’artícul valencià
general.
Particularitats verbals del valencià septentrional
- Present d’indicatiu: la primera persona d’este temps canvia la desinència –e, general
en tot el domini llingüístic valencià, per –o. Esta característica no es produïx en tota
l’àrea septentrional, només entre la llínea que va de l’Alcora a Cabanes i de manera
desigual entre les diverses poblacions. Esta variació del radical es considera correcta
per ad estos parlants, pero el seu us no és recomanable en un model de llengua estàndart,
ya que per al restant d’usuaris de l’idioma valencià estes formes són desconegudes.
2. En l’Estatut de 1982 s’arreplega en l’artícul 7.1; en l’Estatut de 2006 s’arreplega en l’artícul 6.2.
23