24.04.2013 Views

els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...

els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...

els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ<br />

22<br />

G – VARIETATS DIALECTALS I LOCALS<br />

SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV<br />

Segons reconeix l’Estatut d’Autonomia Val<strong>en</strong>ciana, el val<strong>en</strong>cià té <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> “idioma<br />

oficial” i <strong>de</strong> “ll<strong>en</strong>gua pròpia” <strong>en</strong> el nostre territori 2 . L’idioma val<strong>en</strong>cià està constituït<br />

per tres grans dialectes –o àrees–, dins d<strong>els</strong> quals existix un elevat número <strong>de</strong> formes locals.<br />

Pel caràcter <strong>de</strong> l’obra que t<strong>en</strong>iu <strong>en</strong>tre les mans, que aspira a dotar a <strong>la</strong> ll<strong>en</strong>gua val<strong>en</strong>ciana<br />

d’un mo<strong>de</strong>l verbal estàndart o g<strong>en</strong>eral per a tot el territori llingüístic val<strong>en</strong>cià, no hem flexionat<br />

totes les varietats verbals dialectals i locals, algunes <strong>de</strong> les quals són correctes, dins<br />

d<strong>els</strong> mod<strong>els</strong> que oferim <strong>en</strong> el llibre.<br />

El val<strong>en</strong>cià, com díem, es dividix <strong>en</strong> tres dialectes: el sept<strong>en</strong>trional, l’apichat o c<strong>en</strong>tral i<br />

el meridional. L’àrea <strong>de</strong>l val<strong>en</strong>cià sept<strong>en</strong>trional ocupa les comarques <strong>de</strong> més al nort,<br />

concretam<strong>en</strong>t Els Ports, el Maestrat (Alt i Baix), <strong>la</strong> P<strong>la</strong>na (Alta i Baixa) i l’Alca<strong>la</strong>tén.<br />

Les pob<strong>la</strong>cions compreses <strong>en</strong>tre Vi<strong>la</strong>rreal i Onda, al nort, i Alm<strong>en</strong>ara, al sur, a pesar <strong>de</strong><br />

pertànyer a l’àrea sept<strong>en</strong>trional, posseïx<strong>en</strong> un par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> transició <strong>en</strong>tre esta i el dialecte<br />

c<strong>en</strong>tral.<br />

El val<strong>en</strong>cià c<strong>en</strong>tral o apichat s’estén per les comarques <strong>de</strong>l Camp <strong>de</strong> Morvedre, el<br />

Camp <strong>de</strong> Túria, <strong>la</strong> Ribera (Alta i Baixa), l’Horta <strong>de</strong> Valéncia i el Cap i Casal. No obstant<br />

això, algunes pob<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> <strong>la</strong> Ribera no compartix<strong>en</strong> totes les particu<strong>la</strong>ritats atribuibles<br />

al dialecte apichat.<br />

Finalm<strong>en</strong>t, el val<strong>en</strong>cià meridional és el dialecte propi <strong>de</strong> <strong>la</strong> Safor, <strong>la</strong> Costera, <strong>la</strong> Vall<br />

d’Albaida, el Comtat, l’Alcoyà, <strong>la</strong> Marina (Alta i Baixa), l’A<strong>la</strong>cantí, les Valls <strong>de</strong>l Vinalopó<br />

i el Vinalopó Baix. Dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> Marina, hi ha una zona <strong>en</strong>tre <strong>la</strong> Vall <strong>de</strong> Gallinera i<br />

Tàrb<strong>en</strong>a que, <strong>de</strong>gut a l’expulsió d<strong>els</strong> moriscs duta a terme durant <strong>la</strong> primera década <strong>de</strong>l<br />

segle XVII, fon repob<strong>la</strong>da per mallorquins i eiviss<strong>en</strong>cs. Este fet històric justifica <strong>la</strong><br />

convivència, <strong>en</strong> esta zona, <strong>de</strong> l’artícul sa<strong>la</strong>t (balear), hui <strong>en</strong> retrocés, <strong>en</strong> l’artícul val<strong>en</strong>cià<br />

g<strong>en</strong>eral.<br />

Particu<strong>la</strong>ritats verbals <strong>de</strong>l val<strong>en</strong>cià sept<strong>en</strong>trional<br />

- Pres<strong>en</strong>t d’indicatiu: <strong>la</strong> primera persona d’este temps canvia <strong>la</strong> <strong>de</strong>sinència –e, g<strong>en</strong>eral<br />

<strong>en</strong> tot el domini llingüístic val<strong>en</strong>cià, per –o. Esta característica no es produïx <strong>en</strong> tota<br />

l’àrea sept<strong>en</strong>trional, només <strong>en</strong>tre <strong>la</strong> llínea que va <strong>de</strong> l’Alcora a Cabanes i <strong>de</strong> manera<br />

<strong>de</strong>sigual <strong>en</strong>tre les diverses pob<strong>la</strong>cions. Esta variació <strong>de</strong>l radical es consi<strong>de</strong>ra correcta<br />

per ad estos par<strong>la</strong>nts, pero el seu us no és recomanable <strong>en</strong> un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> ll<strong>en</strong>gua estàndart,<br />

ya que per al restant d’usuaris <strong>de</strong> l’idioma val<strong>en</strong>cià estes formes són <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s.<br />

2. En l’Estatut <strong>de</strong> 1982 s’arreplega <strong>en</strong> l’artícul 7.1; <strong>en</strong> l’Estatut <strong>de</strong> 2006 s’arreplega <strong>en</strong> l’artícul 6.2.<br />

23

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!