els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...

More documents

Recommendations

Info

A – CODIFICACIÓ I NORMALISACIÓ DE LA LLENGUA VALENCIANA SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV La Real Acadèmia de Cultura Valenciana naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat. A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d’El Puig; per açò popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes d’El Puig. Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe i de tots els sabers –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós. Les Normes d’El Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL); una nova entitat llingüística que sorgix com a resultat d’un pacte en 1998 entre els dos principals partits polítics espanyols, Partido Popular i Partido Socialista Obrero Español. De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, després de la dictadura franquista, foren les utilisades en l’ensenyança pública. Al començament de l’any 2005 la AVL estigué immersa en sa pijor crisis des del seu naiximent ya que, més allà del debat ortogràfic, la majoria dels seus acadèmics pretenien can- 15
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ viar el nom estatutari de idioma valencià pel de valencià/català. Esta destrellatada aventura acabà en l’aprovació d’un dictamen que ningú solicità i que deixa patent l’obsessió d’esta institució –i dels qui des de fòra dirigixen a part dels seus components– per forçar una unitat de les llengües valenciana i catalana. Tot açò, com molt encertadament digué el periodiste Felip Bens –en una jornada sobre la llengua en els mijos de comunicació que organisà la AVL el 20 de giner de 2006–, resulta la prova del “trist fracàs” d’esta entitat llingüística que en lloc d’apostar per la superació del conflicte i la promoció del valencià ha claudicat davant d’aquells que defenen la suposta catalanitat del nostre idioma per damunt de qualsevol atre principi o plantejament. Fentme resò de les paraules de Bens, “si tot seguix igual que abans de la seua creació ¿per a qué ha aprofitat la AVL? Perque tot seguix igual o pijor: no només el conflicte; també el demencial us de la llengua en mijos de comunicació i administracions públiques i en escoles i universitats.[...] ¿Quina falta fea la AVL? Per ad açò ya estaven l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (sic) i l’Institut d’Estudis Catalans, que venen a ser la mateixa cosa, si els hem de conéixer per les obres”. En este context, la vigència de la RACV i la seua normativa per a la llengua valenciana resulta inqüestionable. Mentres que l’organisme que detenta l’autoritat llingüística oficial (la AVL) no demostre la seua independència continuarà sent necessari tindre un referent normatiu netament valencià com el marcat per la també fundació pública RACV. B – JUSTIFICACIÓ I OBJECTE D’ESTUDI L’obra que teniu entre les mans pretén constituir un complet i actualisat compendi dels verps valencians. La correcta flexió dels verps és una part fonamental per a l’aprenentage del nostre idioma. Pero, a banda de l’innegable necessitat d’assumir una base teòrica des de la primera immersió en la llengua valenciana, resulta molt útil un manual de consulta com és la flexió verbal. D’açò poden donar molt bon conte des dels usuaris en l’àmbit particular fins als escritors i periodistes. Els primers autors preocupats per estes qüestions en el segle XX foren el filòlec Lluís Fullana, Guillem Renat, que en 1933 publicava La conjugació dels verbs en valencià, editada per la Societat Castellonenca de Cultura, i, posteriorment, Carles Salvador, este últim promotor dels cursos de valencià de Lo Rat Penat durant la postguerra. La flexió verbal de Ricart Puig, editada per Lo Rat Penat –la primera edició és de 1971–, s’erigí com a obra de referència moderna en matèria verbal durant molts anys. Més tart, en 1984, la mateixa institució tragué a la llum la proposta de Antoni Fontelles i en 1987 El valencià: fonètica verbal del filòlec i acadèmic de la RACV Josep Maria Guinot. En 1997, el filòlec i actual Director de la Secció de Llengua i Lli- 16 SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV teratura Valencianes de la RACV, Voro López, propongué un model estàndart de flexió verbal dins del treball Proposta d’un “standard” oral valencià, publicat per L’Oronella. Eixe model verbal ha segut aprovat i assumit, posteriorment, per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV. L’aportació més recent és la de Miquel Castellano, que en l’any 2001 publicava a través d’Acció Bibliogràfica Valenciana una nova conjugació verbal. El manual de verps que vos presentem a continuació és successor de les obres adés citades. No obstant, sense deixar de reconéixer l’utilitat dels treballs precedents en la matèria, la present flexió no coincidix completament en els criteris adoptats en aquells, ni tampoc, en tots els casos, priorisa les mateixes formes o variants; es tracta, puix, d’un estudi que s’adapta als principis sancionats per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre la flexió verbal. Per primera volta, no es tracta d’una proposta particular, més o manco encertada, sino d’un treball acadèmic en caràcter normatiu. Una série de qüestions foren les raons que em conduïren a plantejar-me la possibilitat de realisar un nou estudi verbal. En primer lloc, la RACV decidí adoptar el dia 1 de juliol de 2003 un nou model d’accentuació i diéresis diferent que es començà a aplicar immediatament en les noves publicacions aparegudes posteriorment ad eixa data, aixina com en l’ensenyança de valencià en Lo Rat Penat i en el restant d’entitats que utilisen les Normes d’El Puig. Esta novetat ha fet palesa l’idoneïtat de traure a la llum una nova flexió verbal. D’una atra banda, la publicació de la segona edició del diccionari de la RACV en l’any 2004 n’ha segut un factor decisiu. Respecte als canvis del model d’accentuació i diéresis, el nou diccionari ortogràfic repara els dubtes lèxics pero s’ha de tindre en conte que no arreplega cada verp en la seua flexió, per lo qual quedava un marge de dubte en este sentit; buit que el treball que teniu en les vostres mans s’ha marcat cobrir. Finalment, en editar-se el nou diccionari de la RACV – actualment ya es treballa en la quarta edició– òbviament nos trobem en un fum de verps que no estan inclosos en les flexions verbals anteriors ad esta i potser açò puga supondre una dificultat en el cas de no establir adequadament la correspondència en el model flexionat correcte. En este sentit, el present manual afig la referència a centenars de verps valencians de recent incorporació al diccionari com ara: arronçar, axiomatisar, berlingar, cablejar, clonar, desarraïlar, dopar, ejectar, encuiraçar, humir, optimisar, roflar, trangolejar o vogir, entre tants atres. 17
Page 2 and 3: Secció de Llengua i Lliteratura Va
Page 4 and 5: Maquetació i portada: Integral Com
Page 6 and 7: PRÒLEC Com l’autor del present m
Page 10 and 11: ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I L
Page 16 and 17: ANEX
Page 24: ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I L
Page 59 and 60:
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I L
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
ÍNDEX DE VERPS
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
PRÒLEC ...........................
show all

els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?