els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...
els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...
els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ<br />
38<br />
Imperatiu (1)<br />
VOL / VULLGUES<br />
VULLGA<br />
VULLGAM<br />
VULLGAU<br />
VULLGUEN<br />
(1) Estes formes són les val<strong>en</strong>cianes actuals i g<strong>en</strong>erals i són les estàndarts.<br />
Ser<br />
La 3ª persona <strong>de</strong>l singu<strong>la</strong>r <strong>de</strong>l pres<strong>en</strong>t d’indicatiu:<br />
ERES (1) EST (2)<br />
(1) Esta forma, possiblem<strong>en</strong>t presa <strong>de</strong>l castellà “eres” o creada per analogia <strong>en</strong> formes<br />
com, era, eres, érem, éreu, er<strong>en</strong>, és l’única exist<strong>en</strong>t per al val<strong>en</strong>cià actual.<br />
(2) La forma est és <strong>la</strong> clàssica i hui arcaica.<br />
S’utilisarà <strong>en</strong> l’estàndart <strong>la</strong> forma eres pel seu us exclusiu <strong>en</strong> terres val<strong>en</strong>cianes. La forma<br />
clàssica val<strong>en</strong>ciana est es pot utilisar excepcionalm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> ll<strong>en</strong>guage poètic<br />
La 3ª persona <strong>de</strong>l singu<strong>la</strong>r <strong>de</strong>l pretèrit perfecte simple:<br />
FON (1) FUI (2)<br />
(1) La forma val<strong>en</strong>ciana clàssica i viva és fon. (2) Es tracta <strong>de</strong> <strong>la</strong> forma antiga <strong>de</strong> <strong>la</strong> 1ª persona<br />
i és un arcaisme inexist<strong>en</strong>t a hores d’ara. S’accepta fon per a <strong>la</strong> 1ª i 3ª persona <strong>de</strong>l singu<strong>la</strong>r<br />
i s’elimina fui per a <strong>la</strong> 1ª <strong>de</strong>l singu<strong>la</strong>r.<br />
Morir<br />
La 1ª persona <strong>de</strong>l singu<strong>la</strong>r <strong>de</strong>l pres<strong>en</strong>t d’indicatiu:<br />
MUIC (1) MORC (2)<br />
(1) La forma val<strong>en</strong>ciana més g<strong>en</strong>eral és muic, i <strong>la</strong> forma morc és molt dialectal. La forma<br />
estàndart és muic. La forma muir que algun gramàtic dona per al val<strong>en</strong>cià és inexist<strong>en</strong>t <strong>en</strong><br />
terres val<strong>en</strong>cianes.<br />
Pres<strong>en</strong>t <strong>de</strong> subjuntiu (1)<br />
MUIGA<br />
MUIGUES<br />
MUIGA<br />
MUIGAM / MORIM<br />
MUIGAU / MORIU<br />
MUIGUEN<br />
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV<br />
(1) Esta és una <strong>de</strong> les flexions més utilisa<strong>de</strong>s pel val<strong>en</strong>cià i ha <strong>de</strong> ser l’estàndart, si be n’hi<br />
ha unes atres.<br />
Les formes morim, moriu, <strong>de</strong> <strong>la</strong> 1ª i 2ª persona <strong>de</strong>l plural, són també pròpies <strong>de</strong>l val<strong>en</strong>cià.<br />
Imperatiu (1) Imperatiu (2)<br />
MOR MUIR<br />
MUIGA MUIRA<br />
MUIGAM / MORIM MORIM<br />
MUIGAU / MORIU MORIU<br />
MUIGUEN MUIREN<br />
(1) Esta <strong>flexió</strong> és <strong>la</strong> val<strong>en</strong>ciana més g<strong>en</strong>eral i és l’estàndart.<br />
(2) La 1ª, 2ª i 5ª forma són pròpies <strong>de</strong> <strong>la</strong> ll<strong>en</strong>gua antiga i no estan vives <strong>en</strong> cap <strong>de</strong> lloc.<br />
Dur<br />
Pres<strong>en</strong>t d’indicatiu (1) Pres<strong>en</strong>t d’indicatiu (2)<br />
DUS DUUS<br />
DU DUU<br />
Imperatiu (3) Imperatiu (4)<br />
DUS (TU) DU (TU)<br />
Les úniques formes vives hui <strong>en</strong> ll<strong>en</strong>gua val<strong>en</strong>ciana són <strong>la</strong> (1) i <strong>la</strong> (3). Es prescindix <strong>de</strong> les<br />
formes arcaiques (2) i (4).<br />
39
Change language