els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...

ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
C – CONSIDERACIONS GENERALS AL VOLTANT DELS VERPS
El verp és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una
forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamental
del verp és actuar com a núcleu del predicat. En el cas dels verps auxiliars, com haver
o anar, la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps. Eixemple (eix. des d’ara):
Hauríem fruït més en la teua presència.
Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans grups de verps: els verps que
acaben en -ar (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en -er, -re i -r (eix.
nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en -ir (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La
vocal de cada grup (a en el primer, e en el segon i i en el tercer) actua com a enllaç entre la
raïl o radical (que és la part invariable del verp, eix. imprim-ir) i la desinència o acabament
(que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).
Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos
a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer
a lo llarc de tota la flexió pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir,
dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del
segon grup que acaben en -re i -r.
El verp està determinat per un conjunt de característiques:
• Persona: categoria gramatical referida a l’autor/s de l’acció i del subjecte (1a.
yo; 2a. tu; 3a. ell, ella, vosté; 1a. nosatres; 2a. vosatres; 3a. ells, elles,
vostés).
• Número: categoria gramatical que indica la quantitat de participants en l’acció i
per tant quí forma part del subjecte; pot ser singular o plural (eix. ella 3a. persona
del singular).
• Temps: categoria gramatical que determina el moment en que ha succeït l’acció;
si és present, passada o futura.
• Modo: categoria morfològica que indica quína és l’actitut del parlant sobre lo
que es diu; pot ser indicatiu, subjuntiu o imperatiu.
• Aspecte: categoria descriptiva del verp que expressa l’estat actual de l’acció, és
dir, si està acabada o no ho està; pot ser perfectiu (si l’acció està acabada; eix. cantí
una cançó) o imperfectiu (si l’acció finalisarà en un futur; eix. t’ho diré demà).
• Veu: categoria que indica quína és la relació gramatical entre el verp, el subjecte
i l’objecte; pot ser activa (el subjecte realisa l’acció que recau sobre l’objecte; eix.
Marta escriu versos) o passiva (el subjecte és l’objecte de l’acció verbal; eix. els
versos són escrits per Marta).
18
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
D’una atra banda, s’ha de fer una classificació tipològica bàsica dels verps:
• Transitius: conjunt de verps que necessiten un complement directe de forma
expressa o potencial (eix. Salva compra el periòdic tots els dies).
• Intransitius: conjunt de verps que no requerixen complement directe (eix. Beatriu
anirà despusdemà a visitar la Llonja de Valéncia).
• Regulars: conjunt de verps que no modifiquen la raïl ni la vocal temàtica durant la
seua flexió (eix. combatre combat-im, combat-ia, combat-ré, combat-ut, etc.).
• Irregulars: conjunt de verps que modifiquen la raïl i/o la vocal temàtica durant la
seua flexió (eix. fer faç; anar vaig, vàrem, vàreu, etc.).
• Defectius: conjunt de verps que no flexionen totes les persones i / o temps (eix.
caldre vid. núm. 23).
• Impersonals: conjunt de verps en els quals l’acció no respon a un subjecte. És el
cas dels verps meteorològics quan no s’utilisen en sentit figurat (eix. plogué en
Xixona i tronà en Vinaròs).
• Pronominals: conjunt de verps que es flexionen en companyia d’un pronom
dèbil (eix. arrepenedir-se Ramon s’arrepenedix de les seues compres compulsives).
• Recíprocs: conjunt de verps que indiquen una acció compartida per tots els membres
que la fan possible (eix. els amants se volen).
• Reflexius: conjunt de verps que indiquen una acció relativa al subjecte que és
autor d’esta (eix. Raül es veu massa prim).
D – CONSIDERACIONS DEL PRIMER GRUP DE VERPS (-AR)
Com a model general dels verps regulars d’este grup trobem donar (vid. núm.48). Encara que
hi ha verps que pels canvis ortogràfics d’algunes persones requerixen uns atres models propis:
1 – Els verps acabats en -guar com desaiguar (vid. núm. 42).
2 – Els verps acabats en -car com gemecar (vid. núm. 71).
3 – Els verps acabats en -quar com liquar (vid. núm 79).
4 – Els verps acabats en -cuar com promiscuar (vid. núm. 109).
5 – Els verps acabats en -çar com traçar (vid. núm. 130).
6 – Els verps acabats en -jar com gojar (vid. núm. 72).
7 – Els verps acabats en -gar com nugar (vid. núm. 92).
8 – Els verps acabats en -iar com iniciar (vid. núm. 75).
19