els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...
els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...
els verps en llengua valenciana i la seua flexió - Secció de Llengua ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ<br />
- Pres<strong>en</strong>t <strong>de</strong> subjuntiu: <strong>en</strong> algunes pob<strong>la</strong>cions, principalm<strong>en</strong>t <strong>de</strong> l’Horta i <strong>de</strong> <strong>la</strong> Ribera (com<br />
ara Alzira, Meliana o Ribarroja, <strong>en</strong>tre unes atres), es confon <strong>en</strong>tre alguns par<strong>la</strong>nts l’us d’este<br />
temps <strong>en</strong> el pres<strong>en</strong>t d’indicatiu (fonam<strong>en</strong>talm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> <strong>la</strong> primera i segona persona <strong>de</strong>l plural).<br />
Parl<strong>en</strong> <strong>en</strong> pres<strong>en</strong>t, modo indicatiu, pero utilis<strong>en</strong> el subjuntiu. Esta confusió, per una<br />
atra banda minoritària, s’ha <strong>de</strong> corregir <strong>en</strong> àmbits formals.<br />
26<br />
Dialectal Estàndart<br />
DIGAM DIEM<br />
CONCEBAM CONCEBEM<br />
CONEGAU CONEIXEM<br />
VEJAU VEEU<br />
CONEGAM CONEIXEM<br />
... ...<br />
- Gerundi: igual com hem dit <strong>en</strong> el pres<strong>en</strong>t d’indicatiu, <strong>en</strong> esta forma no personal (gerundi)<br />
existix una t<strong>en</strong>dència a <strong>la</strong> ve<strong>la</strong>risació, potser més int<strong>en</strong>sa <strong>en</strong> este dialecte que <strong>en</strong> el restant<br />
<strong>de</strong>l val<strong>en</strong>cià. Estes variants ve<strong>la</strong>risa<strong>de</strong>s no es consi<strong>de</strong>r<strong>en</strong> normatives.<br />
Dialectal Estàndart<br />
DUGUENT DUENT<br />
VOLGUENT VOLENT<br />
ESTAGUENT ESTANT<br />
CONEGUENT CONEIXENT<br />
... ...<br />
- Característiques fonètiques: <strong>en</strong> certs infinitius t<strong>en</strong>dix a afegir-se una –r no etimològica,<br />
f<strong>en</strong>om<strong>en</strong> este que no es consi<strong>de</strong>ra a<strong>de</strong>quat <strong>en</strong> un registre formal o lliterari.<br />
Dialectal Estàndart<br />
VÓRER VORE<br />
CÀURER CAURE<br />
TRÀURER TRAURE<br />
CONCLÒURER CLONCLOURE<br />
CRÉURER CREURE<br />
... ...<br />
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV<br />
Particu<strong>la</strong>ritats verbals <strong>de</strong>l val<strong>en</strong>cià meridional<br />
- Infinitiu: <strong>en</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s zones d’este dialecte, <strong>en</strong>tre elles algunes pob<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> <strong>la</strong> Marina,<br />
existix una variant per a certs infinitius acabats <strong>en</strong> –àixer o –éixer. Estes variants coloquials<br />
no es consi<strong>de</strong>r<strong>en</strong> a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s <strong>en</strong> un registre formal o lliterari.<br />
Dialectal Estàndart<br />
NÀIXTRE NÀIXER<br />
CONÉIXTRE CONÉIXER<br />
MERÉIXTRE MERÉIXER<br />
PARÉIXTRE PARÉIXER<br />
... ...<br />
- Característiques fonètiques: <strong>en</strong> un àmbit formal no és a<strong>de</strong>quada <strong>la</strong> transformació <strong>de</strong>l diftonc<br />
ou <strong>en</strong> au, principalm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> <strong>la</strong> tercera persona <strong>de</strong>l singu<strong>la</strong>r d’alguns temps aixina com<br />
<strong>en</strong> certs infinitius.<br />
Dialectal Estàndart<br />
PLAU PLOU<br />
AUBRIR OBRIR<br />
MAU MOU<br />
CAU COU<br />
... ...<br />
Algunes pob<strong>la</strong>cions compreses <strong>en</strong>tre <strong>la</strong> Marina i l’A<strong>la</strong>cantí t<strong>en</strong>dix<strong>en</strong> a perdre <strong>la</strong> –r final <strong>en</strong><br />
l’infinitiu, sobretot quan va seguit <strong>de</strong> pronom. Este f<strong>en</strong>om<strong>en</strong> coloquial mai no s’ha <strong>de</strong> trasl<strong>la</strong>dar<br />
a l’escritura.<br />
Dialectal Estàndart<br />
DI-LI-HO DIR-LI-HO<br />
FE-LI FER-LI<br />
ANA-SE’N ANAR-SE’N<br />
... ...<br />
27
Change language