real acadèmia de cultura valenciana - Secció de Llengua i ...

More documents

Recommendations

Info

CRITERIS FLEXIÓ VERBAL Imperatius en –am, –au o –em, –eu dels verps de la 2ª i 3ª conjugació (–ar, –er) Imperatiu (1) Imperatiu (2) REP (TU) REP REBA (ELL/ELLA) REBA REBAM (NOSATRES) REBEM REBAU (VOSATRES) REBEU REBEN (ELLS/ELLES) REBEN (1) Estes formes en –am, –au, són clàssiques i prou generalisades en valencià. Són formes clarament imperatives i tenen la ventaja de diferenciar el present d’indicatiu del present de subjuntiu, que segons les formes (2) es confonen: rebem, rebeu poden ser tant present d’indicatiu com present de subjuntiu. Les formes (1) seran les de l’estàndart valencià 4. Pretèrit imperfecte d’indicatiu de verps com: dir, traure, caure, vore, fer, jaure, riure Pret. Imperfecte (1) Pret. Imperfecte (2) RIA / DIA REYA / DEYA RIES / DIES REYES / DEYES RIA / DIA REYA / DEYA RÍEM / DÍEM RÉYEM / DÉYEM RÍEU / DÍEU RÉYEU / DÉYEU RIEN / DIEN REYEN / DEYEN 4.- Sanchis Guarner, M. Gramàtica Valenciana. Ed. Torre. Palma de Mallorca, 1950. Pàg 34: “També són admissibles les formes –am, –au, les quals predominen en els textos clàssics: «No tingau tal error» Tirant c. 145. «Vós no sirvau, siau servida» Spill 6002. «Vos suplic que consentau sens nengun dubte» Vita Chr. C. 32” - 28 -
(1) Estes formes són generals per al valencià i no són formes castellanisades, seran les pròpies de l’estàndart valencià. Els verps: caure, traure, jaure i vore, tenen per distintes comarques valencianes tres formes (traure: trea, traïa, treya; vore: vea, veïa, veya, etc.). La 1ª i la 2ª són les formes més vives i recomanables (trea i traïa). La 3ª (treya) és la forma antiga per al valencià i hui viva només en algunes localitats. La segona forma és molt utilisada: yo veïa, yo traïa, yo caïa, yo jaïa, i pot conviure en la primera: yo vea, yo trea, yo quea, yo gea. Acceptant les segones formes propostes, estos verps deixen de ser excepcions i seguixen la conjugació normal d’este temps com ara: cloïa, cabia, batia, confonia, cosia, creïa... (2) Esta flexió només existix en alguna zona valenciana per a quatre verps com: caure, traure, jaure i vore, pero no és d’us general. Per ad estos verps pot acceptar-se, com a segona opció, la flexió (2) i per als atres la (1). Present d’indicatiu i subjuntiu sense increment de verps com: llegir, vestir, afegir, engolir, teixir, mentir... (són purs, no incoatius) Present d’indicatiu (1) Present de subjuntiu (2) LLIGC LLIGGA LLIGES LLIGGUES LLIG LLIGGA LLEGIM LLIGGAM LLEGIU LLIGGAU LLIGEN LLIGGUEN - 29 - CRITERIS FLEXIÓ VERBAL
Page 1 and 2: REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIAN
Page 3 and 4: REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIAN
Page 5 and 6: PRESENTACIÓ Com be dia en el Bolle
Page 7 and 8: REGLES DE LES VOCALS E I O OBERTES
Page 9 and 10: Les vocals e i o obertes i tancades
Page 11 and 12: Excepte: sèt (numeral, a on la e
Page 13 and 14: 2.1.2.- D’una I llatina que s’o
Page 15 and 16: 3.2.- Segons el context fonètic tr
Page 17 and 18: 4.2.6.- En les terminacions o sufix
Page 19 and 20: CONSIDERACIONS SOBRE EL TOPÒNIM -V
Page 21 and 22: Consideracions sobre el topònim Va
Page 23 and 24: CRITERIS APROVATS PER LA SECCIÓ DE
Page 25 and 26: - 25 - CRITERIS FLEXIÓ VERBAL Crit
Page 27: Present de subjuntiu (3) Present de
Page 31 and 32: Aspectes puntuals de la flexió •
Page 33 and 34: Present de subjuntiu (1) MUIGA MUIG
Page 35 and 36: “plenar”, segurament per influ
Page 37 and 38: No obstant, la velarisació no afec
Page 39 and 40: NORMES BÀSIQUES SOBRE LA MÈTRICA
Page 41 and 42: Normes bàsiques sobre la mètrica
Page 43 and 44: Pot donar-se el cas que el poeta ut
Page 45 and 46: 1.1.4 Els diftoncs decreixents Els
Page 47 and 48: - 47 - APUNTS TOPONÍMICS
Page 49 and 50: TOPÒNIMS VALENCIANS Hem d’advert
Page 51 and 52: Alcúdia de Crespins (L’) Alcudia
Page 53 and 54: Altea Altea Altura Altura Alzira Al
Page 55 and 56: Benafer Benafer Benafigos Benafigos
Page 57 and 58: Benijòfar Benijófar Benilloba Ben
Page 59 and 60: Calig Cálig Calp Calpe Callosa d
Page 61 and 62: Catí Catí Catral Catral Caudiel C
Page 63 and 64: Culla Culla Cullera Cullera Daimús
Page 65 and 66: Fonts d’Ayòder (Les) Fuentes de
Page 67 and 68: Llíber Lliber Llíria Liria Lloc N
Page 69 and 70: Montanejos Montanejos Montaverner M
Page 71 and 72: Palanques Palanques Palma de Gandia
Page 73 and 74: Pobla Llarga (La) Puebla Larga Pobl
Page 75 and 76: Sacanyet Sacañet Sagra Sagra Sagun
Page 77 and 78: Sinarques Sinarcas Sogorp* Segorbe
Page 79 and 80:
- 79 - APUNTS TOPONÍMICS Torre d
Page 81 and 82:
Vilallonga Villalonga Vilamalur Vil
Page 83 and 84:
TOPÒNIMS DE CAPITALS I PROVÍNCIES
Page 85 and 86:
Paléncia Palencia Palma Palma de M
Page 87 and 88:
COMUNITATS AUTÒNOMES Andalusia And
Page 89 and 90:
INFORME DE LA SECCIÓ DE LLENGUA I
Page 91 and 92:
- 91 - INFORME TRIBUNAL SUPREM
Page 93 and 94:
INFORME DE LA SECCIÓ DE LLENGUA I
Page 95 and 96:
al-Labbana de Dénia o la d’Abu I
Page 97 and 98:
ingressà en l’Institut d’Espan
Page 99 and 100:
Joan Bonlabi en Blanquerna (origina
Page 101 and 102:
És arbitrari, en tant que hi ha un
Page 103 and 104:
6) Des del punt de vista de la filo
Page 105 and 106:
- 105 -
Page 107 and 108:
ÍNDEX Pròlec ....................
Page 109 and 110:
Este Bolletí Núm. III s’acabà
Page 111:
MEMBRE DE: COLABOREN: Edita: REAL A
show all

real acadèmia de cultura valenciana - Secció de Llengua i ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?