Presentació del treball de recerca - Escola Mare de Déu de Núria
Presentació del treball de recerca - Escola Mare de Déu de Núria
Presentació del treball de recerca - Escola Mare de Déu de Núria
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
1. PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA<br />
1<br />
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
a) S’ha <strong>de</strong> presentar escrita amb ordinador (una sola cara <strong><strong>de</strong>l</strong> full, és clar) i<br />
enqua<strong>de</strong>rnada (no s’admeten grapes).<br />
b) La pàgina <strong>de</strong> la memòria ha <strong>de</strong> tenir una sèrie <strong>de</strong> característiques:<br />
• Tipus <strong>de</strong> lletra: Times New Roman, Arial, Book antiqua, Bookman Old<br />
Style, Century i Corbel.<br />
• Mida <strong>de</strong> la lletra: 12 punts.<br />
• Els marges han <strong>de</strong> ser amplis, sobretot el <strong>de</strong> l’esquerra, per a<br />
l’enqua<strong>de</strong>rnació <strong>de</strong> la memòria. Per tant, el marge esquerre sempre és més gran que<br />
el <strong>de</strong> la dreta. Les mi<strong>de</strong>s són les següents:<br />
esquerre: 2 a 3 cm superior: 2,5 a 3,5 cm<br />
dret: 1,5 a 2,5 cm inferior: 3 a 3,5cm<br />
• A inici <strong>de</strong> text i <strong>de</strong> paràgraf utilitzarem sempre el sagnat, que és l’espai que<br />
<strong>de</strong>ixem en blanc al començament <strong>de</strong> cada paràgraf <strong>de</strong>sprés d’un punt i a part. Ha <strong>de</strong><br />
constar com a mínim <strong>de</strong> 3 espais i com a màxim <strong>de</strong> 9.<br />
• Entre els paràgrafs no hi ha doble espai. El sagnat –explicat en el punt<br />
anterior– ja serveix per a diferenciar-los.<br />
c) Cal numerar les pàgines <strong>de</strong> la memòria. Numerarem les pàgines al peu<br />
d’aquestes, concretament al centre o a la dreta.<br />
d) En la portada <strong>de</strong> la memòria s’han <strong>de</strong> fer constar les da<strong>de</strong>s significatives<br />
següents:<br />
• Títol <strong>de</strong> la memòria<br />
• Nom <strong>de</strong> l’autor/a <strong>de</strong> la memòria<br />
• Nom <strong><strong>de</strong>l</strong> tutor/a que ha dirigit la memòria<br />
• Nom <strong>de</strong> l’escola<br />
• El curs i l’any<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat-
2. LES PARTS DE LA MEMÒRIA<br />
2<br />
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
Tots els <strong>treball</strong>s segueixen una mateixa estructura, és a dir, hi ha d’haver una sèrie <strong>de</strong><br />
parts obligatòries, però també s’hi po<strong>de</strong>n afegir unes altres segons les<br />
característiques particulars <strong>de</strong> cada <strong>treball</strong>.<br />
2.1. PARTS IMPRESCINDIBLES O OBLIGATÒRIES<br />
2.1.1. Títol<br />
Un bon títol ha <strong>de</strong> tenir les característiques següents:<br />
• Comprensible i clar, o sigui, que s’entengui. Abans <strong>de</strong> posar un títol original<br />
ens ho hem <strong>de</strong> pensar dues vega<strong>de</strong>s. El títol ha <strong>de</strong> ser explicatiu i reflectir el contingut<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong>.<br />
• Breu. No ha <strong>de</strong> ser una paraula, però tampoc una frase excessivament<br />
llarga. Una mesura <strong>de</strong> prudència aconsella que el títol no superi les vuit o <strong>de</strong>u<br />
paraules.<br />
Es pot utilitzar un subtítol, més <strong>de</strong>scriptiu, <strong>de</strong> manera que s’asseguri la comprensió<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> contingut. D’aquesta manera el títol pot ser més imaginatiu, periodístic i<br />
espectacular.<br />
Exemple:<br />
Títol: Les roses floreixen a la primavera<br />
Subtítol: Química elemental <strong><strong>de</strong>l</strong> procés <strong>de</strong> floració <strong>de</strong> les rosàcies<br />
També es pot fer al revés: un títol més genèric i un subtítol més concret i imaginatiu.<br />
Exemple:<br />
Títol: La musicoteràpia<br />
Subtítol: Una alternativa a la medicina tradicional.<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat-
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
Tingueu present que en la portada <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong> no hauran <strong>de</strong> constar les paraules títol i<br />
subtítol.<br />
2.1.2. Sumari o ín<strong>de</strong>x general<br />
• És la llista <strong><strong>de</strong>l</strong>s capítols, subcapítols i parts <strong>de</strong> què consta el <strong>treball</strong>, amb la<br />
indicació <strong>de</strong> la pàgina d’inici <strong>de</strong> cada un d’ells.<br />
• Ha <strong>de</strong> ser un reflex exacte <strong><strong>de</strong>l</strong> contingut <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong>.<br />
• El situarem al principi <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong>.<br />
• Els títols <strong><strong>de</strong>l</strong>s capítols van en majúscula; els subcapítols, en minúscula.<br />
Exemple <strong>de</strong> com ha <strong>de</strong> ser un ín<strong>de</strong>x:<br />
ÍNDEX<br />
2. L’ARTICLE<br />
2.1. Concepte i classificació .........................................................7<br />
2.2 L’article personal ...................................................................8<br />
2.3. L’apostrofació .......................................................................9<br />
2.4. Les contraccions.................................................................11<br />
2.5. L’article <strong><strong>de</strong>l</strong>s topònims catalans o catalanitzats .................12<br />
2.6. Observacions sobre l’ús <strong>de</strong> l’article....................................13<br />
2.6.1. L’absència <strong>de</strong> l’article ......................................................14<br />
(Aquest exemple reflecteix la segona part d’un llibre <strong>de</strong> llengua catalana.)<br />
2.1.3. Introducció<br />
És la part inicial <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong> i ha d’estimular el lector/a a llegir la resta <strong><strong>de</strong>l</strong> text. Ha<br />
d’explicar tot el que faciliti la posterior lectura <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong>.<br />
• Per què s’ha realitzat aquest <strong>treball</strong> i no un altre. Plantejar les hipòtesis <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>treball</strong>. Quins objectius té: aprofundir sobre algun aspecte, mostrar una qüestió sobre<br />
un angle nou, explicar un <strong>de</strong>scobriment personal, etc.<br />
3<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat-
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
• Hi ha d’haver una explicació <strong>de</strong> la metodologia emprada, o sia, com s’ha fet el<br />
<strong>treball</strong>.<br />
• Comentar les fonts d’informació utilitza<strong>de</strong>s i les dificultats troba<strong>de</strong>s per a<br />
localitzar-les.<br />
• Explicar les limitacions que té el <strong>treball</strong>; ja siguin temàtiques, cronològiques,<br />
bibliogràfiques, etc. No prometre res que no hi sigui inclòs.<br />
• També s’hi po<strong>de</strong>n afegir agraïments a una persona que t’hagi ajudat en el<br />
<strong>treball</strong> (un/a especialista, una entitat o organisme...).<br />
• Cal donar un to i un fil a la introducció.<br />
• No han <strong>de</strong> ser i<strong>de</strong>es soltes sinó que ha <strong>de</strong> tenir una coherència i una cohesió.<br />
2.1.4. Cos<br />
El cos <strong>de</strong> la memòria <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong> <strong>de</strong> <strong>recerca</strong> el formen els capítols, els subcapítols i les<br />
parts en què es <strong>de</strong>senvolupen les hipòtesis, les i<strong>de</strong>es, les verificacions... Cal que<br />
estigui molt ben estructurat i, per tant, és aconsellable fer un guió previ que reculli<br />
totes les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la memòria.<br />
El cos ha d’incloure el que s’anomena aparell crític, és a dir, citacions <strong>de</strong> notes i<br />
bibliografia que hagis consultat, que sigui rellevant en aquella part <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong> que<br />
estàs redactant. Recorda que cada vegada que utilitzis una figura, un esquema, una<br />
gràfica, un plànol, etc., caldrà fer-ne una explicació.<br />
A l’hora <strong>de</strong> començar a redactar, és millor fer-ho per la part que et sigui més còmoda,<br />
la que coneguis millor o aquella <strong>de</strong> la qual tinguis més informació. Cal que tinguis<br />
present, però, que la memòria ha <strong>de</strong> tenir coherència i que has <strong>de</strong> relacionar-ne les<br />
diferents i<strong>de</strong>es.<br />
2.1.5. Conclusió<br />
És aquí on has <strong>de</strong> donar la teva opinió personal sobre el tema, sense fer referència a<br />
les fonts d’informació consulta<strong>de</strong>s. Pots incloure-hi un resum breu i coherent <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
aspectes essencials <strong>de</strong> la memòria. També pots explicar fins a quin punt has assolit<br />
els objectius plantejats, què has aconseguit <strong>de</strong>mostrar (les hipòtesis inicials), quins<br />
4<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat–
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
temes que<strong>de</strong>n pen<strong>de</strong>nts o quines i<strong>de</strong>es es po<strong>de</strong>n proposar a partir <strong>de</strong> la teva<br />
memòria.<br />
2.1.6. Bibliografia o fonts d’informació<br />
Es reserva el terme bibliografia quan s’utilitzen llibres, revistes i diaris (suport en<br />
paper). Ara bé, si s’utilitzen altres tipus <strong>de</strong> materials (Internet, cd-rom, DVD,<br />
entrevistes...) cal emprar el terme fonts d’informació. Si el material que has consultat<br />
per a <strong>de</strong>senvolupar la memòria no és gaire nombrós, és aconsellable fer la llista a<br />
partir <strong><strong>de</strong>l</strong>s cognoms <strong><strong>de</strong>l</strong>s autors i per ordre alfabètic. En canvi, si tens molts<br />
documents, pots fer la classificació per matèries, tot i que s’ha <strong>de</strong> mantenir l’ordre<br />
alfabètic.<br />
Un altre sistema és utilitzar el terme bibliografia per a la documentació que té el<br />
suport en paper (llibres...) i el d’altres recursos per a documents que tenen el suport<br />
en Internet, ví<strong>de</strong>o...<br />
2.2. PARTS OPTATIVES DE LA MEMÒRIA<br />
2.2.1. Llista d’abreviatures i símbols<br />
Sovint les memòries <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong> <strong>de</strong> <strong>recerca</strong> utilitzen el que s’anomena abreviacions,<br />
que consten d’abreviatures, sigles i símbols. Vegem, ara les diferències <strong><strong>de</strong>l</strong>s tres tipus<br />
d’abreviacions.<br />
Una abreviatura és la representació d’un mot o <strong><strong>de</strong>l</strong>s mots d’una frase per alguna o<br />
algunes <strong>de</strong> les seves lletres, la primera <strong>de</strong> la qual ha <strong>de</strong> ser la inicial. Les abreviatures<br />
s’escriuen en minúscules i amb un punt al final <strong><strong>de</strong>l</strong> mot escurçat, per po<strong>de</strong>r-les<br />
diferenciar <strong><strong>de</strong>l</strong>s mots no abreujats: san. (san), corp. (corporació), dl. (dilluns), adj.<br />
(adjectius), loc. adv. (locució adverbial).<br />
Una sigla és la lletra o les lletres, generalment inicials, <strong><strong>de</strong>l</strong> nom <strong>de</strong> les empreses,<br />
d’associacions, <strong>de</strong> publicacions, d’instruments, <strong>de</strong> documents i d’altres entitats<br />
concretes i abstractes. S’escriuen en lletra rodona i en majúscules, sense punt al final<br />
5<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat–
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
<strong>de</strong> cada mot escurçat ni espais entremig: PIB (producte interior brut), EAC (Estat d’<br />
Autonomia <strong>de</strong> Catalunya), ESO (Educació Secundària Obligatòria), OCB (Obra<br />
Cultural Balear). Les sigles s’han d’escriure en la llengua en la qual es redacta el<br />
<strong>treball</strong>; per exemple, la sigla que utilitzarem per referir-se als Estats Units d’Amèrica<br />
en català és EUA, i no es po<strong>de</strong>n emprar altres sigles com USA o EEUU (en aquest<br />
últim cas perquè en català no s’utilitza la duplicació d’inicials com a marca <strong>de</strong> plural).<br />
Un símbol és una forma abreujada o qualsevol altre signe que un organisme,<br />
generalment oficial i sovint internacional, pren com a representació d’una cosa o<br />
d’una operació. N’hi ha <strong>de</strong> moltes menes: matemàtics, físics, químics, monetaris,<br />
zodiacals, etc.: Km (quilòmetre), W (wat), rpm (revolucions per minut), h (hora), min<br />
(minut). S’escriuen, si es componen <strong>de</strong> lletres, en majúscules o en minúscules <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
tipus rodó, segons cada cas particular, i no porten punts ni espais entremig.<br />
Doncs bé, en els <strong>treball</strong>s es pot incloure una llista d’abreviacions <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’ín<strong>de</strong>x,<br />
però només caldrà fer-la si el nombre que apareix és alt. En cas que se n’usin<br />
poques, s’acostuma escriure el nom sencer i la sigla entre parèntesi la primera<br />
vegada que es fa servir: Consell Audiovisual <strong>de</strong> Catalunya (CAC).<br />
2.2.1. Apèndix o annexos<br />
Quan hagis acabat la memòria, possiblement trobaràs que tens una sèrie <strong>de</strong> materials<br />
que, tot i no estar-ne inclosos en el cos, po<strong>de</strong>n ser útils. Aquests materials formen el<br />
que s’anomena apèndix o annexos, que es col·loquen al final <strong>de</strong> la memòria,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la bibliografia o fonts d’informació. Els apèndixs no po<strong>de</strong>n superar mai<br />
l’extensió <strong>de</strong> la memòria.<br />
2.2.2. Ín<strong>de</strong>x alfabètic o analític<br />
Un ín<strong>de</strong>x d’aquest tipus és útil per buscar informació concreta. És un llista, al final <strong>de</strong><br />
la memòria, or<strong>de</strong>nada alfabèticament, <strong>de</strong> persones, matèries i topònims que<br />
s’esmenten al llarg d’aquesta. Al costat <strong>de</strong> la referència s’ha <strong>de</strong> posar el número <strong>de</strong> la<br />
pàgina en què apareix.<br />
6<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat–
2.2.1. Ín<strong>de</strong>x cronològic<br />
7<br />
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
L’ín<strong>de</strong>x cronològic és molt útil per als <strong>treball</strong>s <strong>de</strong> tipus històric, ja que és una llista en<br />
la qual es <strong>de</strong>scriuen fets històrics. Cal col·locar-lo dins els apèndixs, per columnes, la<br />
primera <strong>de</strong> les quals ha <strong>de</strong> ser la data; els fets o es<strong>de</strong>veniments històrics que<br />
contingui han d’estar or<strong>de</strong>nats cronològicament.<br />
2.2.2. Figures<br />
Quan s’insereix en la memòria una gràfica, un esquema, un dibuix, un plànol, etc., es<br />
fa constar com a “Figura” amb número i s’indica en negreta.<br />
3. LES REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES<br />
• Hi ha diversos sistemes per anotar la bibliografia. Nosaltres farem servir el<br />
que s’anomena sistema tradicional.<br />
AUTOR. Títol. Vol. (si s’escau). Edició (si no és la primera). Lloc: Editorial<br />
(sense escriure SA, SL), any. Col·lecció, número (si escau).<br />
Exemples:<br />
RUBIO I BALAGUER, J. Història <strong>de</strong> la literatura catalana. Vol. 2. Barcelona: Ariel,<br />
1964.<br />
ORTEGA, J.M. Introducció a l’anàlisi matemàtica. Bellaterra: Universitat Autònoma <strong>de</strong><br />
Barcelona, 1990. Manuals, 4.<br />
• Si l’obra té més d’un autor, s’indiquen tots com el primer (primer el cognom i<br />
<strong>de</strong>sprés el nom) i separats entre si amb punt i coma.<br />
ALSINA, J.; BLECUA, J.M. Gramática española. Barcelona: Ariel, 1975.<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat–
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
• Quan hi ha fins a tres coautors, es dóna el nom <strong>de</strong> tots. Si n’hi ha més <strong>de</strong><br />
tres, escriurem el mot “DIVERSOS”.<br />
• Els diccionaris i les enciclopèdies normalment s’entren pel títol.<br />
Diccionari <strong>de</strong> la llengua catalana. 5a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.<br />
nom.<br />
• Hi ha diccionaris, però, que sí que porten nom d’autor i s’entren per aquest<br />
FABRA, P. Diccionari general <strong>de</strong> la llengua catalana. 24 ed. Barcelona: Edhasa, 1988.<br />
• Capítols o parts d’un llibre.<br />
AUTOR. “Títol <strong><strong>de</strong>l</strong> capítol” (entre cometes, amb lletra rodona). A: (o “En:”<br />
castellà)<br />
Títols <strong><strong>de</strong>l</strong> llibre (en cursiva). Vol. X (si escau). Edició (si no és la primera). Lloc:<br />
Editorial, any. Col·lecció, número (si escau). P. x (pàgines en les quals es troba<br />
el capítol).<br />
PANUNZIO, S. “Una cançó emblemàtica d’Ausias March: ‘Això com cell qui <strong>de</strong>sija<br />
vianda’ i el contrast entre ‘cors’ i enteniment’”. A: Estudis <strong>de</strong> llengua i literatura<br />
catalanes. Barcelona: Publicacions <strong>de</strong> l’Abadia <strong>de</strong> Montserrat, 1989. P. 197-220.<br />
• Articles en publicacions periòdiques.<br />
AUTOR. “Títol <strong>de</strong> l’article” (entre cometes i amb lletra rodona). Títol <strong>de</strong> la<br />
publicació periòdica (en cursiva), número <strong><strong>de</strong>l</strong> volum, número <strong>de</strong> l’exemplar<br />
(data). Número <strong>de</strong> pàgines.<br />
CASSANY, D. “Dues i<strong>de</strong>es per millorar un text escrit”. Com: Ensenyar Català als<br />
Adults, núm. 8 (1991). P. 12-15.<br />
• Si es tracta d’un diari s’ha d’indicar, en comptes <strong><strong>de</strong>l</strong> número <strong>de</strong> volum i<br />
d’exemplar, el dia, el mes i l’any.<br />
8<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat–
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
URETA, J.M. “El Liceu i la seva nota sostinguda”. El Periódico, 26-9-1999. P. 8.<br />
4. LES REFERÈNCIES DE DOCUMENTS ELECTRÒNICS<br />
Si tenim text en línia i en volem fer l’esment bibliogràfic, en primer lloc escriurem<br />
l’adreça consultable (la URL [<strong>de</strong> l’anglès, Uniform Resource Locator], ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong><br />
caràcters que el navegador necessita per acomplir el seu servei), seguida <strong>de</strong> la data<br />
<strong>de</strong> la consulta, especificada entre parèntesis:<br />
• Textos<br />
http://mondodomani.org/dialegesthai (12 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009)<br />
«Jornada sobre el mercat cultural català», http://www.appec.cat (26 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009)<br />
• Documents audiovisuals<br />
A part <strong>de</strong> l’enllaç, has <strong>de</strong> procurar no posar els portals generals (Youtube, Google..) i<br />
especificar sempre el màxim possible les referències: director, títol, productora, país,<br />
any i durada (per la qual cosa hauràs <strong>de</strong> buscar la fitxa tècnica corresponent).<br />
5. LES REFERÈNCIES DE DOCUMENTS AUDIOVISUALS I GRÀFICS<br />
Els DVD i les pel·lícules se solen citar habitualment pel títol, tret que es vulgui<br />
ressaltar alguna responsabilitat concreta. A continuació <strong><strong>de</strong>l</strong> títol, entre claudàtors, hi<br />
indicarem en quin suport es troben i, al final, entre parèntesis, hi especificarem la<br />
durada (si escau).<br />
Victòria <strong><strong>de</strong>l</strong>s Àngels, Cançons tradicionals catalanes [enregistrament sonor], Collins<br />
Classics, Londres 1992, 1 disc compacte (58 min).<br />
9<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat–
6. NOTES A PEU DE PÀGINA<br />
10<br />
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
Les notes a peu <strong>de</strong> pàgina s’han d’indicar amb una enumeració en superín<strong>de</strong>x. Les<br />
notes es po<strong>de</strong>n enumerar consecutivament i començant pel número 1 en cada capítol<br />
<strong>de</strong> la memòria en el cas que n’hi hagi moltes. Els processadors informàtics tenen un<br />
sistema automàtic <strong>de</strong> notes a peu <strong>de</strong> pàgina, que pots fer servir fàcilment. El primer<br />
cop que se cita una font, se’n donen tots els <strong>de</strong>talls, però <strong>de</strong>sprés s’abreugen indicant<br />
només autor, títol i pàgina.<br />
1. FÀBREGAS, X. Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite. P. 54-56.<br />
7. L’EXPOSICIÓ ORAL<br />
Com ja saps, cada vegada més, la societat exigeix ser competents en tots els àmbits<br />
d’ús <strong>de</strong> la llengua oral. És per això que, en els plans d’estudi actuals, els <strong>treball</strong>s <strong>de</strong><br />
<strong>recerca</strong> no són tan sols <strong>treball</strong>s escrits, sinó que també es presenten <strong>de</strong> forma oral<br />
davant el professorat.<br />
L’exposició oral és un acte comunicatiu en què una persona exposa, mitjançant la<br />
llengua parlada i <strong>de</strong> forma or<strong>de</strong>nada, les seves i<strong>de</strong>es i coneixement sobre un tema<br />
concret per informar, convèncer o persuadir uns receptors. Per tant, un cop acabada<br />
la redacció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong> <strong>de</strong> <strong>recerca</strong>, cal preparar com es durà a terme la presentació<br />
oral, amb les estratègies i els recursos adients que ens ajudin a respectar les normes<br />
<strong>de</strong> construcció d’aquest tipus <strong>de</strong> discurs. És recomanable que ASSAGIS prèviament<br />
amb el teu tutor o tutora i a casa, davant la família o un mirall, per veure què pots<br />
millorar.<br />
És importat, d’altra banda, que comprenguis que la presentació no pot ser in<strong>de</strong>finida i,<br />
per això, l’escola ha <strong>de</strong>cidit que ha <strong>de</strong> tenir una durada màxima d’uns DEU minuts,<br />
temps suficient per exposar el més rellevant <strong>de</strong> la teva <strong>recerca</strong>.<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat–
7.1. Tècniques d’expressió oral<br />
11<br />
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
Tan importants com l’organització <strong><strong>de</strong>l</strong> contingut i la correcció lingüística són els<br />
següents trets extralingüístics que has vist i analitzat durant l’ESO i que, ben emprats,<br />
fan reexir una presentació:<br />
a.- Respiració: ha <strong>de</strong> ser profunda i freqüent, a més <strong>de</strong> respectar les pauses per<br />
evitar quedar-se sense aire.<br />
b.- Mirada: una presentació oral no es pot fer mirant tota l’estona els apunts, cap a la<br />
pantalla ni fixant els ulls sempre en la mateixa persona o en el sostre o el terra.<br />
Consulta els apunts o la pantalla <strong>de</strong> l’ordinador però amb mo<strong>de</strong>ració, i intenta mirar<br />
tothom que presenciï la teva exposició.<br />
c.- Gestos: són molt útils per donar importància a la teva explicació. Han <strong>de</strong><br />
manifestar una actitud natural, segura i espontània, però també discreta i mesurada,<br />
per tal que no distregui l’atenció sobre el que s’està dient.<br />
d.- Veu: és l’element que pren més rellevància. Recorda que has d’evitar tot tipus <strong>de</strong><br />
tensió i intentar relaxar la gola. És convenient que t’enduguis una ampolleta d’aigua<br />
per po<strong>de</strong>r aclarir la veu en el cas que notis que tens la gola seca.<br />
D’altra banda, cada persona té un to i un timbre <strong>de</strong> veu peculiars que no pot canviar,<br />
però cal ser conscients <strong>de</strong> la intensitat <strong>de</strong> la veu, és a dir, <strong><strong>de</strong>l</strong> volum. Cal controlar-ne<br />
la intensitat <strong>de</strong> manera que totes les persones que estan escoltant sentin el que<br />
expliques. També és important que et fixis en l’entonació i intentis variar-la i modular-<br />
la perquè no sigui monòtona, com també trobar un ritme a<strong>de</strong>quat, ni ràpid ni lent.<br />
L’articulació <strong>de</strong> les paraules ha <strong>de</strong> ser clara i entenedora, ja que això t’ajudarà a una<br />
expressió més fluïda i sense entrebancs.<br />
e.- Presència: l’exposició oral s’emmarca en una situació comunicativa molt concreta<br />
<strong>de</strong> caràcter formal, per tant, has <strong>de</strong> tenir cura <strong><strong>de</strong>l</strong> vestit i la postura utilitzats, per tal<br />
que expressin respecte per l’auditori.<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat–
7.2. Recursos per a l’exposició oral<br />
12<br />
<strong>Escola</strong> <strong>Mare</strong> <strong>de</strong> <strong>Déu</strong> <strong>de</strong> <strong>Núria</strong><br />
La presentació oral <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>treball</strong> <strong>de</strong> <strong>recerca</strong> ha <strong>de</strong> ser una transmissió clara <strong><strong>de</strong>l</strong> contingut<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> teu <strong>treball</strong>. És clar que NO podràs explicar fil per randa TOT el que s’hi conté, per<br />
tant hauràs <strong>de</strong> fer una selecció <strong><strong>de</strong>l</strong> que és més important. Et recomanem els passos<br />
següents:<br />
a.- Confecció d’un guió o notes que podràs utilitzar durant l’exposició.<br />
b.- Elaboració <strong>de</strong> suport audiovisual: ví<strong>de</strong>os, música, powerpoints, etc. Quant als<br />
powerpoints, tingues present <strong>de</strong> no farcir les diapositives amb massa text, pensa en el<br />
teu auditori i sintetitza la informació amb gràfics i esquemes o mapes conceptuals.<br />
c.- Fer un assaig final amb el material informàtic que faràs servir, <strong>de</strong> tal manera que<br />
puguis solucionar prèviament algun error o fallada electrònics.<br />
Treball <strong>de</strong> Recerca –Batxillerat–