Drets Humans de Mallorca

DRETS DRETS
DRETS
DELS DELS INFANTS,
INFANTS,
INFANTS,
AVUI!
AVUI!
CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L'INFANT
Dedicat a tots els infants de les illes Balears i Pitiüses, perquè
coneguin i obtenguin els seus drets i
estimin, defensin i comparteixin la seva terra
Cada vegada que descobrim nous camins per celebrar que som diferents ...
vencem l’egoisme.
Cada vegada que ens feim solidaris ... hi ha esperança.
Cada vegada que ens posam al costat de les persones refusades ... entenem el
sentit de la vida.
Irina Grushewaya, educadora. 14, Starovilemkaya. 220029 Minsk, BIELORÚSSIA
-------------------------
PRINCIPIS UNIVERSALS D’EDUCACIÓ CÍVICA
1. L’escola està al servei de la humanitat.
2. L’escola obre a tots els infants el camí de la comprensió.
3. L’escola ensenya el respecte a la vida i als éssers humans.
4. L’escola condueix a la tolerància, actitud que permet acceptar
diferents sentiments i maneres d’obrar de les altres persones.
5. L’escola desenvolupa dins l’infant el sentiment de la responsabilitat,
gran privilegi de l’ésser humà.
6. L’escola ajuda l’infant a vèncer el seu egoisme i li fa comprendre
que la humanitat només pot progressar si hi ha l’esforç de
cadascú i la col·laboració de tothom.
Font: EIP (Escola Instrument de Pau), Ginebra, Suïssa.
1

ÍNDEX Pàgina
Reconeixement 4
Coneix i practica els teus drets 5
Una finestra al món 6
La Convenció sobre els drets de l’infant 7
Síntesi dels drets 8
Preàmbul 10
Els infants al món 11
ARTICLE 1 Carta de Navarra 12
ARTICLE 2 Ambaixadors de la pau Cançó: Tots els infants 14
ARTICLES 3 i 4 Carta de Portugal 16
ARTICLES 5 i 6 Carta d’Itàlia 18
ARTICLE 7 Avui a les illes Balears i Pitiüses 20
ARTICLE 8 Cartes de Mallorca. Cançó: 22
ARTICLE 9 Carta de l’Índia 24
ARTICLE 10 Carta de Panamà 26
ARTICLE 11 Carta del Marroc 28
ARTICLE 12 Carta del Burundi. Hi has pensat? 30
ARTICLE 13 Carta de Suïssa 32
ARTICLE 14 Carta de Bangla Desh 34
ARTICLE 15 i 16 Cartes d’Alemanya 36
ARTICLE 17 Carta de l’Equador 38
ARTICLE 18 Carta de Bulgària 40
ARTICLE 19 Des de la República Centrafricana 42
ARTICLE 20 i 21 Des d’Etiòpia 44
ARTICLE 22 Carta d’un jove del Sàhara 46
ARTICLE 23 Carta d’Eslovènia 48
ARTICLE 24 i 25 Des de l’aula hospitalària. Què es diu dels infants? 50
ARTICLE 26 i 27 Carta de Suècia. Què puc fer? 52
ARTICLE 28 Carta de Noruega. Té tothom dret a l’educació? 54
ARTICLE 29 Carta d’Ucraïna 56
ARTICLE 30 Carta d’una gitana andalusa. Sabies que ...? 58
ARTICLE 31 Carta de Tunísia 60
ARTICLE 32 Carta del Camerun. Un minut de silenci 62
ARTICLE 33 i 34 Un testimoni del Brasil. Regals 64
ARTICLE 35 i 36 Un testimoni del Pakistan 66
ARTICLE 37 Carta d’Argentina. Cançó: Vull ser lliure! 68
ARTICLE 38 i 39 Carta d’un jove de Rwanda 70
ARTICLE 40 Carta de Tonga 72
ARTICLE 41 i 42 Carta del Canadà. Quin dret pertoca? 74
ARTICLE 43 i 44 Carta de Romania. Desigs i necessitats 76
ARTICLE 45 UNICEF, UNESCO, EIP. 78
ARTICLE 46 Cartes als Estats Units i a Somàlia. Cançó: Bons amics 80
ARTICLE 47, 48 i 49 Carta del Senegal. L’amic invisible 82
ARTICLE 50 i 51 Carta de Bielorússia. Carta a tots els infants del món. 84
ARTICLE 52, 53 i 54 Manifest 2000 86
La festa dels bons desigs 88
Bibliografia 89
2

RECONEIXEMENT
Per a la confecció d’aquesta obra 183 infants, 48 educadors i 49 institucions de 35 estats del món han aportat cartes, fotografies,
postals i dibuixos. La limitació d’espai n’ha fet necessària la selecció i la síntesi, però és de justícia agrair des d’aquí les nombroses
respostes rebudes, tant dels infants, com de les persones educadores que els han engrescat i orientat en aquest projecte. Queden
inèdites moltes aportacions, que segurament seran emprades en altres materials pedagògics. Destaquem els noms de les persones i
entitats que hi han cooperat, perquè rebin el nostre agraïment.
Alemanya: Institut Am Sandberg, de Wilkau. Alumnes: Elaine Hempel, Christiane Heiling, Lydia Hertel, Annika Beier. Professor:
Hans-Jürgen Klinner. / Institut Ganderkesee, de Ganderkesee. Alumnes: Katharina Titz i Merle Kügler. Professora: Christianne
Goldenstedt. // Argentina: Institut Gonzàlez Pecotche, de Buenos Aires. Alumnes: María José Amor, Maria Celeste Baranda, Betina
Bellot, Juliana Catuogno, Evelín Gabaldón, Alejandro Iván, Roxana Larramendía, Ornella Nitardi, Maria Nazarena Ortiz, Lucisna
Mazzola, Cecilia Repossi, Maria Dolores Sousa, Agostina Udvardi. Educadora: Claudia Mandel. / New Model International School,
de Buenos Aires: Estefanía Castro, Nicolás J. Ceorme, Mariana Roca, Leonardo Stier, Mariel Tenembaum. Educadora: Alicia
Campastro. / EIP d’Argentina. // Bangla Desh: Juleansia Rema. Educador: Eugene Homrich, de Tangail. / Roman Catholic Church.
// Bielorússia: Escola de secundària núm 3, de Minsk. Alumna: Ekaterina Martchenko. / Escola Klimowitschi, a Minsk. Alumnes:
Julia Habibulina, Nina Jermotschenko, Alexandr Podobed i Marina Zibulskaja. / Educadores: Irina Grushewaya i Jelena
Asmycovitch. // Brasil: Naira d’Olinda. ONG Malhayar Vida. // Bulgària: Institut Victor Hugo, de Sofia. Alumnes: Katerina, Nadia,
Pavlina, Silvia, Todor, Kristian, Vassilica P, Vassilica I. Professora Roumiana Stankova. // Burundi: École primaire Kinama III
Sainte Famille, de Bujumbura: Olivier Nkurunziza. Educador: Agakuna. // Camerun: Lycée General Leclerc, de Yaoundé. Alumna:
Michèle Pentang, Educadora: Catherine Moto Zeh. / EIP Camerún. // Canadà: École Marguerite-Bourgeoys, a Montreal. France
Laroche, educadora. // Equador: Francisco López Bermúdez, educador. / Universidad Pontificia de Quito. // Eslovènia: Escola
Osnova Sola Sentvid, de Ljubljana: Zala Herga i Ziva Herga. Professores: Andrea Silc Marincia i Marija Leskovec. // Espanya,
Mallorca: Amics del Poble Saharahuí, de Palma. / Aula Cultural, de Palma. / Aula Hospitalària de Son Dureta, a Palma. Professores:
Maria Antònia Pasqual i Joana Vanrell. / Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. / Col·legi públic
Blanquerna, de Marratxí, cursos 5è, 6è: David Araque, Guillem Bennàssar, Núria Bestard, Gregorio Bleda, Maria José Cabanillas,
Jessica Cabot, Demetrio Calvillo, Gabriel Carbonell, Blanca Chávez, José María Devine, Joana Maria Ensenyat, Maria José
Escudero, Neus Están, Vanessa Felipe, Natalia García, Marta Gil, Jennifer Ginard, Javier González, Norberto González, Jessica
Fortuny, José Hidalgo, Manuel Hidalgo, Domingo Inarejos, Claudia León, Yaiza Llompart, Antonia Manso, Carolina Moreno, Laura
Oliver, Laura Olivera, Dolores Pantoja, Isaac Rodríguez, Llúcia Romero, Marina Sastre, Isabel Serra, Élide Terrón, Noelia Tocino,
Miquel Tomàs, Humberto Trujillo, Zorayda Viñas. Professores: Josefina García-Luengo i Mercè Socías. / Fundació FUNCOE, de
Palma. / UNICEF de Balears. / Navarra: Institut Toki Ona, de Bera: Beñat Irazoki, Itsaso, Egaitz Telbetxea i Iñigo Zelaieta.
Professora: Maria Jesús Aguirre. // Estats Units d’Amèrica: Union Correctional Institution, de Florida. Joaquín Martínez. Laura
Oliver, de Mallorca. // Etiòpia: Hanna Soluum. // Índia: Prakash Tekadey, educador, de Nagpur. / SICHREM (ONG per la defensa
dels drets humans), Bangalore. // Itàlia: Escola Domenico Savio, d’Asti. Alumnes: Erika, Marzia Passarino, Irene Schillaci i altres
alumnes de 2n A i 2n B. Professora: Imma Veltre. // Marroc: Institut Kadio Ayad, de Marràqueix. Alumne: Souheil Abadarrine.
Educadora: Fatima Bourhaila. // Noruega: Escola Primària de Kroderen, a Kroderen. Alumnes: Vergard Boe, Kristin Beutsen,
Marion Duca, Silje Duca, Heidi Frydenheug, Silje Handeland, Stig Jokerud, Eirik Langseth, Sara Tandberg. Educadores: Vidgis
Hartberg i Vibeke Eikaas. / Amnisty International, de Noruega. // Panamà: Escola Gaspar Octavio Hernández, a Paitilla. Alumnes:
Yamilin Adams, Juan Carlos, Juan José Castillo, Odalys Castro, Lylani Dean, Jovlenny Domínguez, Claribeth Fernández, Reina
Herrera, Edgar Jodoy, Johanna Larrida, Emérita Mendoza, Liliana Muñoz, Darling Pollaod, Javier Traveno, Daniel Zapateiro, Kiara
Zulay. Directora: Zoraida Castillo. Educadors: Marta Castañeda i Carlos Ibarra. / EIP Panamà: Juan Vargas i Graciela Villareal. //
Pakistan: Iqbal Masih, del Punjab. // Portugal: Escola Bàsica Don Pedro II, a Barreiro. Alumnes: Saúl Almeida, Filipa Caeiro, Ana
Marta Costa, Ana Salvador. Educadors: Melo Monteiro Chaves, Maria Eulália Almeida i Fatima Correia. // República
Centreafricana: Leonard Amadou, educador. / UNESCO de Bangui. // Romania: Institut Liviu Rebreanu, de Bistrita. Alumna: Ana
Maria Balaita. Educador: Mihai Cazacu. / Educadora: Carmen Bulzan, de Drobeta-Turum-Severin. // Rwanda: Jean Damascène
Gasanabo, de la universitat de Ginebra // Sàhara: Bodbuda, Hassana, Isabelita, Majidi Mohamed Buzeid (estudiant a Mallorca),
Mohamed i Nona. // Senegal: École annexe Germaine Le Goff, de Thiés. Alumne: Elhadji Momar Awa Niang. / Cheikh Ahmed
Mbaye, professor de l'escola de magisteri EFI Le Goff, a Thiés. / Abdoulayé Konate i Madiop Diagne, de Palma. // Somàlia:
Educador: Beidi Si. / Miquel Tomàs, de Mallorca. // Suècia A) Cartes de l’escola Eriksbergsskolan, d’Uppsala. Alumnes: Peter
Ahlman, Anders Berg, Björn Forsberg, Per Ekfeldt, Ludde Eriksson, Therese Eriksson, Malin Larhammar, Jessica Lundquist, Arno
Niazi, Caroline Ramtoff, Nils Rutquist, Annika Sivertsson, Lydia Sjöberg, Julia Stasiewicz, Nils Törnblom. B) Dibuixos de l’escola
Hagadalsskolan, d’Uppsala. Alumnes: Lisa Andersson, Clara Bjerking, Linn Bleckert, Erika Domeij, Niclas Eriksson, Therese
Gaveby, Dunia Gorgis, Maja Häggström, Marcus Hedengren, Lisa Johansson, Martin Kirelov, Erik Kôersner, Tom Korsgren, Fredrik
Kwellgren, Dennis Moren, Sofia Pälgard, Ragnar Peterson, Lisa Regner, Robin Samuelsson, Alusha Sjunghamn, Filip Scherman,
Aron Viklund, Oskar Wallen. Educador: Peter Nyman. / Levande Historia (Living History Project) d’Estocolm. // Suïssa:
Albertinum, Ordo Praedicatorum, de Friburg. Educador: Emmanuel Ntakarutimana. / Alt Comissariat dels Drets Humans, de
Ginebra. / CIFEDHOP: (Centre internacional de formació en l’ensenyament dels drets humans i en la pau), Ginebra. / EIP (Escola
instrument de pau), de Ginebra. / Escola Moser, de Ginebra. Alumnes: Tarik Adam, Jean Baptiste, More Grobéty, Yam Nuidant,
Alexandre de Raemy, Die Rodríguez. Educadora: Gisèle Weidmann. / UNICEF, Ginebra. // Tonga: John Snell. // Tunísia: Institut
Sidi Maklouf, de Medenine. Alumnes: Ibtisem Elageili, Karima Essgair, Jalima Michri. Educador: Hmidi Hedi. // Ucraïna: Escola
núm. 284, de Kíev. Alumna: Olga Marinka. Educadora: Maryna Kalyta.
Cal agrair l’extraordinària col·laboració rebuda de Jesús Están Camino, mestre del col·legi Blanquerna de Marratxí, a Mallorca, qui
orientà pedagògicament aquest treball, en revisà i en corregí les proves i hi aportà dotze fotografies per a la publicació.
3

Coneix Coneix i i practica
practica
els els teus teus drets!
drets!
Benvolgut infant: nin o nina, fillet o
filleta, garrit o garrida, jovencell o
jovencella ...
Primerament, no t'estranyis del terme
"infant". Les Nacions Unides l'apliquen
a tota persona menor de 18 anys; així
també és utilitzat aquí. Sempre que el
trobis l 'has de fer teu.
En segon lloc, vull il∙lusionar-te en
aquest llibret que tens a les mans. Et
presenta la principal "llei del món"
sobre els drets dels infants; tothom
l'ha de conèixer i complir. Té un inconvenient
per a tu: el seu llenguatge
és per als grans i és difícil. Per això
he intentat presentar-te amb paraules
més senzilles les seves idees principals,
perquè tu, ja des d'ara, comencis
a saber entendre i aplicar aquesta
llei. Tant de bo ho puguis aconseguir!
Hi trobaràs moltes cartes, dibuixos i
fotografies d'infants de molts i diferents
països. Ja que parlam dels drets
de tots els infants del món, convé que
recordis contínuament que molts altres
infants estan interessats a conèixer i
gaudir com tu, perquè tots els infants
del món voleu viure i ser feliços! Així,
una petita representació dels tres
4

mil milions d'infants t'acompanyen en
aquesta recerca. Bon treball, no t'aturis
i posa en pràctica la famosa frase
que s'escrigué quan l'any 1945 es
fundà la UNESCO: "Les guerres neixen en
la ment de les persones i per tant, és
en la ment de les persones on cal bastir
els baluards de la pau".
Es Pla de na Tesa(Marratxí)
Mallorca, dia 1 de gener de l'any 2000
L'autor
Una finestra al món
En aquest treball trobaràs cartes d'infants o dades d'aquests 31 estats, destacats en color
en el mapa del món: Alemanya, Argentina, Bangla Desh, Bielorússia, Brasil, Bulgària,
Burundi, Camerun, Canadà, Equador, Eslovènia, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Etiòpia,
Índia, Itàlia, Marroc, Noruega, Pakistan, Panamà, Portugal, República Centrafricana,
Romania, Rwanda, Sàhara, Senegal, Somàlia, Suècia, Suïssa, Tonga, Tunísia i
Ucraïna.
LA CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT
L’any 1948 l’Assemblea General de les
Nacions Unides aprovà la Declaració
universal dels drets humans. Aquest
important document inclou, de forma
implícita i general, els drets dels infants.
Aviat es volgué que aquests drets fossin
declarats de manera més clara i directa.
Així, l’any 1959 les Nacions Unides
publicaren la Declaració dels drets de
l’infant; els seus 10 articles no eren obligatoris;
només eren consells. Anys
després, dia 20 de novembre de 1989,
l'Assemblea General de les Nacions
Unides aprovà la Convenció sobre els
drets de l’infant, que s'ha convertit en
5
LA LLEI DELS INFANTS de tot el
món (realment dels estats que l'han acceptada,
que són tots menys dos).
La Convenció és un escrit de les Nacions
Unides que indica clarament els
drets de les persones menors. És la primera
llei dins la història que obliga a
protegir els drets dels infants. La Convenció
té 54 articles que tracten dels
drets a la supervivència, al desenvolupament,
a la protecció i a la participació.
Els últims articles tracten de
l’organització i del seguiment de la llei.

Declaració: 1) Comunicació del que se sap sobre un fet o una cosa. 2) Notificació oficial. 3) Decisió
sobre alguna cosa, presa per algú que té autoritat. 4) Manifestació feta per comunicar o per establir la
veritat sobre un fet o un esdeveniment.
Convenció: 1) Acció de convenir. 2) Regla establerta amb l'acord de les persones que participen. 3) Acord
que pot produir obligació de llei. 4) Assemblea nacional, o internacional, reunida extraordinàriament
per redactar o modificar una constitució o un altre document important.
Dret: 1) Justícia, cosa justa. 2) Facultat d’exigir allò que ens és degut; de tenir, d’exigir o d’usar allò que
la llei estableix a favor nostre. 3) Sistema de normes que fixen i tutelen l’organització de les relacions
socials. 4) Ciència que concerneix les lleis i la seva aplicació.
Deure. 1) Obligació de donar o pagar alguna cosa. 2) Obligació moral. 3) Acció d’estar obligat a complir
una cosa, obligació envers algú. 4) Treball escolar que els alumnes han de fer a casa seva.
Font: RAMIS, Guillem: Estimem la nostra terra. Palma: Ed. Moll, 1995.
Pinta de colors la paraula “pau”, expressada en diferents idiomes.
SÍNTESI
I PART
ARTICLE 1. Per a qui és aquest document
ARTICLE 2, Dret a la igualtat
ARTICLE 3. Dret a obtenir el teu bé
ARTICLE 4. L’Estat t’ajudarà
ARTICLE 5. Tasca de ton pare i ta mare
ARTICLE 6. Dret a la vida
ARTICLE 7. Dret a un nom, a un país, a un pare i a una mare
ARTICLE 8. Dret a mantenir la personalitat
ARTICLE 9. Dret a conviure amb ton pare i amb ta mare
ARTICLE 10. Dret a reunir-te amb la teva família
ARTICLE 11. Dret a viure dins el teu país
ARTICLE 12. Dret a manifestar l’opinió
ARTICLE 13. Dret a la llibertat d’expressió
ARTICLE 14. Dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió
ARTICLE 15. Dret a la llibertat d’associació
ARTICLE 16. Dret a la vida privada
ARTICLE 17. Dret a la informació
ARTICLE 18. Responsabilitat de ton pare i de ta mare
ARTICLE 19. Dret a no rebre maltractament
ARTICLE 20. Dret a protecció, encara que no tenguis família
ARTICLE 21. Dret a l’adopció
ARTICLE 22. Dret de l’infant refugiat
ARTICLE 23. Dret de l’infant impedit
ARTICLE 24. Dret a la salut
ARTICLE 25. Dret a la revisió del teu cas, si estàs malalt o malalta
ARTICLE 26. Dret a la seguretat social
6

ARTICLE 27. Dret a una vida normal i decent
ARTICLE 28. Dret a l’educació
ARTICLE 29. Objectius de l'educació
ARTICLE 30. Dret dels infants de grups minoritaris
ARTICLE 31. Dret al descans i a l’esplai
ARTICLE 32. Dret a la protecció contra l’explotació del treball
ARTICLE 33. Dret a la protecció contra la droga
ARTICLE 34. Dret a la protecció contra l’explotació sexual
ARTICLE 35. Dret contra l’esclavitud
ARTICLE 36. Dret contra tota explotació
ARTICLE 37. Dret a la protecció contra la tortura i la privació de llibertat
ARTICLE 38. Dret a protecció en cas de guerra.
ARTICLE 39. Dret a la recuperació i a la reintegració
ARTICLE 40. La justícia i els drets de les persones menors
ARTICLE 41. Dret a la protecció més favorable
II PART
ARTICLE 42. Divulgació de la Convenció
ARTICLE 43. El Comitè dels Drets de l’Infant
ARTICLE 44. Informacions dels estats al Comitè dels Drets de l’Infant
ARTICLE 45. Organitzacions de servei a la infància
III PART
ARTICLE 46. Acceptació quasi universal de la Convenció
ARTICLE 47. Ratificació de la Convenció
ARTICLE 48. Adhesió a la Convenció
ARTICLE 49. Aplicació dins cada estat
ARTICLE 50. Modificació de la Convenció
ARTICLE 51. Cap modificació serà contrària al bé dels infants
ARTICLE 52. Llibertat dels estats per refusar la Convenció
ARTICLE 53. Custòdia de la Convenció
ARTICLE 54. Idiomes de la Convenció
PREÀMBUL
7

Perquè a tots els països hi ha infants que viuen en condicions
molt difícils i necessiten molta ajuda.
Perquè la tradició i la cultura de cada poble influeixen en el
creixement harmoniós de cada infant.
Perquè la cooperació internacional millora la vida dels infants,
especialment en els països en vies de desenvolupament.
Per tot això, tots els estats del món (excepte - fins març de
1999 – els Estats Units d’Amèrica i Somàlia) accepten aquesta
CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT i faran tot
el necessari per complir els seus 54 articles.
ELS INFANTS AL MÓN
Els infants constitueixen la meitat de la població del món, que té més de sis mil
milions de persones.
Molts infants viuen una situació extremament difícil i penosa:
- 155 milions d'infants menors de 5 anys viuen dins la pobresa més absoluta en
els països en vies de desenvolupament.
- 120 milions d'infants, de 6 a 11 anys, no van mai a l'escola.
- 100 milions es troben abandonats per la seva família i només poden subsistir
fent treballs esgotadors, robant, captant o exercint la prostitució.
- 50 milions d'infants treballen en uns ambients insegurs i poc saludables.
- 4 milions d'infants moren cada any de malalties fàcilment curables.
- Milions d'infants, molts d'ells dins societats riques, sofreixen maltractaments,
manca d'atenció, explotació sexual i ús de drogues.
Font: Derechos humanos. Ginebra: Centre de drets humans, 1993.
ARTICLE 1
Per a qui és aquest document
8

Aquesta Convenció és per a tu, si encara no
tens devuit anys.* Les Nacions Unides anomenen
"infant" tota persona que no ha arribat a
aquesta edat.
* Hi ha països on s’arriba a la majoria d’edat abans dels 18 anys. La Convenció és per als menors d’edat.
Carta de Navarra
Hola. El meu nom és Beñat Irazoki i tenc 12 anys. Jo estudii a l'institut Toki Ona de
Vera de Bidasoa, on m'hi trob molt a gust.
Quan pos en marxa el televisor i quan sent les notícies, veig gent que es troba en molt
mala situació: infants sense cases, sense pares, terratrèmols i huracans arreu. Després de
veure tot això em dic a mi mateix: "Que bé vivim aquí!" Tenim de tot: pares, germans i
germanes, cases, comoditats de tota casta ... i en canvi, no agraïm res. Bé, a veure si
aquesta carta serveix perquè estimem les coses que tenim i siguem més solidaris amb
les persones que no tenen res. Rebeu una cordial salutació.
Beñat Irazoki. 1r d'ESO . IES Bigarren H. Instituta Toki Ona
Eztegara Pasealekua, 34 // 31718 Bera. NAFARROA (Navarra)
PENSA i ACTUA
1. Què significa la paraula "convenció"? A qui va dirigida la Convenció sobre els drets
de l’infant?
2. Què és un dret?
3. Què són les Nacions Unides?
4. En quin idioma escriu Beñat la carta? Què ens ensenya la carta de Navarra?
5. Com demostres estimar les coses que tens? Què has de fer per ser solidari o solidària?
ARTICLE 2
Dret a la igualtat
9

Tu i tots els altres infants del món utilitzareu
aquests drets sense cap distinció de raça, color,
sexe, idioma, religió, política, nació, riquesa,
naixement o família. Els estats asseguraran
que els infants pugueu fruir sempre dels
vostres drets.
Ambaixadors de la pau
COMPROMÍS SIGNAT AL PALAU DE L'ASSEMBLEA NACIONAL DE BANGUI,
CAPITAL DE LA REPÚBLICA CENTRAFRICANA, DIA 16 DE JUNY DE 1998
Nosaltres, infants de Centràfrica, arribats de totes les regions del país, descendents de
totes les races i de totes les religions, ens reconeixem fills d’un mateix país, la República
Centrafricana. Les diferències ètniques, que sempre existiran, són la nostra millor
riquesa. La llengua sango és la nostra llengua, ja que la cultura centrafricana s’enriqueix
cada dia amb el vocabulari, les expressions, els coneixements i el seny de totes les races
del nostre país, i també dels països estrangers i amics.
Nosaltres ens comprometem a tractar les nostres diferències amb un esperit de tolerància
i de respecte mutus, amb amor i solidaritat, amb comprensió, diàleg i pau. Volem
quedar units contra el racisme, la xenofòbia i la separació. Nosaltres, ambaixadors de la
pau, ens comprometem a ser solidaris amb tots els infants de Centràfrica, i amb els
companys i les companyes dels països estrangers, que són els nostres germans i les nostres
germanes, amb qui compartim el destí. És per això que hem decidit plantar sobre la
terra del nostre país les banderes de la tolerància, símbol del nostre pacte per la pau i de
la nostra fe en el futur.
Signen aquest document 168 ambaixadors de la pau.
PENSA i ACTUA
1. En el teu poble o ciutat, hi viuen persones
d’altres races o llengües? De quins països
són?
2. Com són tractades les persones pobres?
Com són tractades les persones riques?
3. Com demostres que tothom a la teva classe
té els mateixos drets?
4. Quantes de les 168 signatures del document
de la República Centrafricana pots
llegir? Transcriu-ne algunes.
5. Si estàs d’acord amb els ambaixadors de la
pau, signa tu també aquest document. Què
faràs per complir-lo?
10

ARTICLE 3
Dret a obtenir el teu bé
Tot el que es faci per als infants cercarà
sempre el seu bé. L’Estat assegurarà el teu
benestar, si no poden fer-ho ton pare, ta mare
o les persones que cuiden de tu.
ARTICLE 4
L’Estat t’ajudarà
L’Estat farà el necessari perquè tot el que s’ha
escrit aquí es compleixi.
Carta de Portugal
Declaració dels drets de l’infant. Des del naixement els infants tenen dret a tenir amor i
afecte i han de créixer en un ambient saludable, lliure de mentides, repressió o discussió
entre els pares. En aquest món hi ha infants que, a causa de problemes familiars, són
obligats a anar a viure al carrer i a demanar almoina per sobreviure; altres infants arriben
a la droga, d’altres, a la prostitució: seran més tard persones adultes traumatitzades,
tot, per la falta d'amor i per les mancances materials i morals dels pares. Aquests joves
haurien de tenir dret a ser rebuts en cases especialitzades que els acollissin, els donassin
oportunitats de cura i de feina, per ser més tard persones adultes dignes, responsables i
lliures de vicis. AMOR, RESPECTE, DIGNITAT i SOLIDARITAT.
Andreia S. Filipe. 6è curs, Escola Bàsica Don Pedro II. 2830 Parreiro, PORTUGAL
Dibuixa la bandera de Portugal
PENSA i ACTUA
1. Què significa cercar el bé dels infants?
2. Què entens per benestar?
3. Què és l'Estat i qui el representa?
4. Quines coses importants diu la carta d’Andreia?
5. Explica aquests mots: amor, respecte, dignitat i solidaritat. Què has de fer per practicar-los?
11

ARTICLE 5
Tasca de ton pare i ta mare
Ton pare i ta mare, o les persones que et cuiden,
s’encarregaran que puguis desenvolupar les
teves capacitats.
ARTICLE 6
Dret a la vida
Tu i tots els infants teniu dret a la vida i heu
de créixer i desenvolupar-vos com cal.
Asti, 16 d’octubre de 1999
Estimats infants de Mallorca,
Carta d’Itàlia
Estam molt contents de poder-vos escriure. Nosaltres som infants de set i vuit anys, de
segon A i de segon B de l’escola primària Domenico Savio d’Asti. Asti és una petita
ciutat que es troba al nord d’Itàlia; és famosa pel vi i pel palio, una cursa de cavalls que
es fa el mes de setembre.
La nostra escola és bastant gran i a nosaltres, ens agrada molt. Hi ha una pista on anam a
fer educació de moviments; allí jugam amb els cèrcols, amb les cordes i amb altres instruments.
Al pati de l’escola hi ha un petit jardí, on anam l’horabaixa, abans de recomençar
la classe. També tenim la sort de tenir una petita terrassa, tota per a nosaltres,
alumnes de segon, on podem anar durant la recreació del matí. A l’interior de l’escola
hi ha una sala de lectura amb molts llibres interessants i un televisor per poder-hi veure
pel·lícules. També tenim una aula amb sis ordinadors. Des d’aquest any tenim la possibilitat
d’anar-hi alguna vegada per fer-hi activitats divertides.
Sabem que no tots els infants tenen la sort d’anar a l’escola i de poder fer totes les coses
que feim nosaltres; això ens desagrada molt.
Alumnes dels cursos de 2n A i de 2n B
Scuola Domenico Savio – Via Tosi, 24 – 14100 Asti - ITÀLIA
Dibuixa la bandera d’Itàlia
12

PENSA i ACTUA
1. Quines persones t'ajuden a créixer i a desenvolupar-te?
2. On passes més temps per aprendre i educar-te?
3. Descriu la teva escola
4. Et sembla que tots els infants del món poden créixer i desenvolupar-se com tu ho
fas?
5. Llegeix la carta dels infants de l'escola Domenico Savio. La pots entendre? Escriu
una carta a una amiga o a un amic i conta allò que fas per educar-te.
ARTICLE 7
Dret a un nom, a un país, a un pare i a una
mare
Des del teu naixement tens dret a tenir un
nom, a pertànyer a un país, a conèixer ton pare
i ta mare i a rebre d’ells educació.
Avui a les Illes
Problemes de la infància i de l'adolescència a les illes Balears i Pitiüses
- Problemes econòmics. Un de cada deu infants i joves viu en famílies que es troben
per davall del llindar de la pobresa, amb ingressos inferiors a la meitat del que cobra
una família normal. Avui es considera pobra la persona els ingressos de la qual no
arriben a 42.000 pessetes cada mes. A les Illes hi ha 57.000 persones que viuen en
aquesta situació.
- Problemes laborals. Entre 6.000 i 15.000 infants i joves d’edats inferiors als 16 anys,
ja treballen.
- Situacions de desatenció. A les Balears i Pitiüses hi ha 4.600 casos detectats de menors
amb manca d’atenció familiar. Les famílies que tenen greus problemes de treball,
de salut o de convivència, tendeixen a deixar d'atendre com cal els infants. En
aquests casos les persones menors no reben dels seus pares l'acolliment que necessiten
per al seu desenvolupament.
- Maltractaments i abusos. Sis de cada cent menors són víctimes de violència domèstica.
A les Illes cada any 1100 menors són víctimes de violència a casa o sofreixen
maltractaments. Les seves famílies estan sovint descompostes a causa de malalties,
greus problemes econòmics o manca de treball. Alguns casos són de difícil solució.
Fonts: Informe sobre la infància i l'adolescència. Sa Nostra, citat per Acció social, Consell Insular de
Mallorca, setembre, 1999. ALENYÀ, Miquel: La infància i l'adolescència a Balears: Palma, 1998.
13

PENSA i ACTUA
1. Descriu situacions de les Illes, en què tu saps que hi ha injustícies.
2. Descriu situacions del món, que han de ser millorades.
3. Quins drets de l'infant no són prou respectats en aquests casos? Si encara no saps
respondre adequadament, retorna a aquesta pàgina quan hagis acabat el llibre.
4. Com pots ajudar els infants de les Illes que sofreixen una situació injusta?
5. Com pots ajudar els altres infants del món?
ARTICLE 8
Dret a mantenir la personalitat
Tens dret a ser tu mateix o tu mateixa. Cap
altra persona no podrà canviar mai la teva identitat.
Aferra aquí una fotografia teva o la fotocòpia d'algun document
que demostri la teva identitat.
(Dibuix) (Dibuix)
14

Cartes de Mallorca
M’agradaria que en aquest món no hi
hagués guerra, que tot fos pau i pau, i
pau, i moltíssima pau. No m’agrada que
la gent mati. Don un consell a tothom:
Jo sé que - encara que sigui molt petit i
no es vegi – teniu un cor per estimar la
gent. Vull que no hi hagi guerra, que tot
sigui pau, i pau, i pau ...
Joana Maria Ensenyat (11 anys)
Marratxí, Mallorca
15
Jo deman que aquells que tenen molt
donin el que puguin als pobres, de manera
que tots estiguem igual. Jo crec que
hem d’ajudar abans un pobre que un ric.
El món ha de tenir igualtat. Això és un
petit poema que he inventat:
Si tu vols ser important,
no importa que siguis ric.
Ajuda els que són pobres;
ja veuràs, com seràs feliç.
Isaac Rodríguez (11 anys)
Marratxí, Mallorca
Cançó: Tots els infants
Lletra i música de Rah-mon Roma
PENSA i ACTUA
1. Escriu, tu també, una carta i expressa el que desitges.
2. Aprèn la cançó i canta-la amb els companys i les companyes.
Tots els infants
del nostre món,
negres i blancs,
de tots colors,
tenim uns drets
i hem de lluitar
per procurar
que tots siguem
ben feliços, de debò,
sense fer cap distinció.
Que puguem riure, jugar,
estimar i ser estimats.

ARTICLE 9
Dret a conviure amb ton pare i amb ta mare
Si tu no vols, ningú no et podrà separar mai de
ton pare i de ta mare, a no ser que la separació
sigui necessària per al teu bé, quan hi hagi
maltractaments. Si ton pare i ta mare viuen
separats, tens sempre dret a relacionar-te
regularment amb un i amb l’altra, a no ser que
el seu contacte et perjudicàs.
Carta de l’Índia
PER QUÈ HI HA INFANTS QUE NO VIUEN ELS SEUS DRETS?
Per què?
Per què el meu món és fosc i el teu està ple de perfumades flors?
Per què jo estic assegut sol, mentre que tu et trobes abrigat en els braços de ta mare?
Per què jo no puc veure més enllà d’avui, però la teva visió s’estira milles enllà ?
Els meus pares són a la presó, però jo no sé què feren.
El meu oncle és pobre i la meva tia té tres infants adoptats que ha fet seus.
Jo no tenc on anar, ningú a qui demanar ajuda, cap llar, cap educació, cap futur.
Per què aquesta és la meva vida i no és la teva?
L’any 1992 els governs de les províncies índies de Karnataka i de Tamil Nadu enviaren les seves tropes a
capturar els contrabandistes de fusta de sàndal. Durant les operacions militars els soldats cometeren grans
violacions dels drets humans: centenars de persones foren assassinades, torturades o detingudes per les
forces governamentals. De les 121 persones que foren empresonades, 71 van ser posteriorment deixades
en llibertat sota fiança, les altres 50 – entre les quals hi ha 12 dones – es troben encara a la presó esperant
el judici, del qual no es coneix la data. Avui més de 350 infants d’aquelles víctimes viuen a les zones
frontereres de Karnataka i Tamil Nadu, es troben sense els mitjans necessaris i tenen por davant un futur
difícil.
Associació SICHREM – St Thomas Town – PO Bangalore 560 084 - ÍNDIA
PENSA i ACTUA
1. Resumeix l’article 9.
2. Subratlla de color groc les frases de la carta que tenen relació amb els drets dels infants.
3. Per què hi ha infants que no viuen els seus drets?
4. Per què hi ha infants amb el pare i la mare separats?
5. Què has de fer per als teus pares?
16

Dibuixa la bandera de l'Índia
ARTICLE 10
Dret a reunir-te amb la teva família
Si ton pare i ta mare viuen a diferents països,
tens dret a visitar-los i a relacionar-te amb un
i amb l’altra. Ell o ella també podran sortir del
seu país per anar al país on tu vius.
Carta de Panamà
Estimats infants de Mallorca i d'Espanya,
Esper que us trobeu bé de salut i que estigueu envoltats d'amics i d'amor, ja que jo estic
envoltada d'amics i d'amor. Jo voldria anar a Espanya, a conèixer-vos; també voldria
que vosaltres em poguéssiu conèixer perquè som amigable i m'agraden els vostres balls
i la vostra tradició, perquè fa molt temps nosaltres vàrem ser colònia d'Espanya. Esper
que us agradi aquesta humil carta. Que Déu us beneeixi avui i demà. S'acomiada. Sempre
la vostra amiga, Johanna Larrido, 11 anys. Escola Gaspar Octavio Hernández.
EIP (Escola Instrument de Pau), PO Box 552.362 Paitilla, PANAMÀ
PENSA i ACTUA
1. Cerca informació sobre Panamà i el seu canal.
2. Comenta la carta i el dibuix.
3. Què cal fer per tenir amics i amigues?
4. Explica l’article 10.
5. Dibuixa el que és més característic de la teva terra.
17

Dibuixa la bandera de Panamà
ARTICLE 11
Dret a viure al teu país
Si tu no vols, ningú no pot fer-te sortir del teu
país ni retenir-te'n fora.
Carta del Marroc
SOUHEÏL ABADARRINE COMENTA L'ARTICLE 11
Segons el meu parer, perquè els infants siguin feliços en la seva vida i per assegurar-los els
mitjans per créixer normalment, cal lluitar contra els desplaçaments i les retencions il·lícites
d'infants a l’estranger.
És necessari que els estats del món arribin a acords perquè els infants perduts puguin retrobar
les seves famílies i retornar al seu ambient. Cal també reforçar les relacions entre els diferents
països perquè regni la pau en el món.
Pens que l’infant té el dret i la llibertat de viatjar on ell vol amb els seus pares per divertir-se,
especialment durant les vacances d’estiu quan augmenta la temperatura. L’infant vol viatjar amb
la seva família per descobrir altres regions i altres països.
Souheil Abadarrine, 16 anys. Institut Kadi Ayad. Marràqueix, MARROC
PENSA i ACTUA
1. Explica l’article 11.
18
Dibuixa la bandera del Marroc

2. La carta original està escrita en àrab, que s’escriu de dreta a esquerra. Intenta copiarne
un tros.
3. Viatges durant les vacances? Tots els infants del món poden fer-ho?
4. A classe tens el dret d'opinar, però ho has de fer sempre amb ordre. No pot parlar
tothom al mateix temps ni s'ha d'interrompre les persones. Organitzau un debat; heu
de tenir algú que moderi. Si és possible, enregistrau la sessió en vídeo, per criticar-la
després.
5. Pots expressar la teva opinió? Què fas perquè aquesta sigui respectada i tenguda en
compte?
ARTICLE 12
Dret a manifestar l’opinió
En tot allò que t’interessa pots expressar la
teva opinió, la qual serà escoltada i atesa convenientment.
Carta del Burundi
AJUDA. Ajuda el teu veí quan li manquen diners per pagar l’autobús. Ajuda una persona
malalta i prepara el menjar d’un pobre.
DRET A LA VIDA. Tenim dret a viure com cal, és a dir, dins una casa. Hem de viure
on hi ha pau. Hem de menjar el necessari i hem de tenir roba per vestir-nos.
PAU. On hi ha pau les persones no discuteixen ni es maten, perquè la gent hi viu pacíficament.
Però on no hi ha pau les persones es barallen, es peguen, es tiren pedres i es
maten a ganivetades.
Olivier Nkurunziza, 10 anys.
Quartier Kinama. c/o Agakjra Bujumbura. BP 2960 Bujumbura. BURUNDI
Dibuixa la bandera del Burundi
Hi has pensat?
19

Aquxsta màquina d'xscriurx no tx dxfxctxs, nomxs una txcla qux funciona malamxnt. Lxs quaranta-cinc
rxstants funcionxn molt bx, pxrò aquxsta única txcla qux comxt xrrors, provoca una
sxriosa difxrxncia xn xl txxt, no t'ho sxmbla?
Així doncs, tu podrixs dir-tx qux nomxs xts una unitat i qux això no suposa cap difxrxncia
sxgons si coopxrxs o no amb xls altrxs. Pxrò aquxsta manxra de vxure lxs cosxs xs xrrònia: xls
altrxs xt nxcxssitxn, pxrqux comptxn amb tu.
La propxra vxgada qux pxnsis que tu no xts important o qux qualsevol altrx (país, animal, xssxr
humà ...) tampoc no ho xs, rxcorda aquxsta màquina d'xscriurx.
I mxs xncara , %mag%na't qux h% ha duxs txclxs qux func%onxn malamxnt ... % qux
d%r%xs s% n'h% h&guxs trxs? % s% n'h% h&guxs q$&trx s%m$lt&n%&mxnt?
Font: GRASA, REIG. Vivim en un sol món. Barcelona: Quadern Linguapax, Ed. Pau, 1998.
PENSA i ACTUA
1. Has entès l'escrit? Per què cada ésser és necessari?
2. Què és tenir autoestima?
3. Com poden educar-se els infants que han perdut els pares, o que d’ells no han rebut el que
pertocava?
4. Estimes el teu país? El respectes? El defenses? Demostra-ho.
5. Escriu el que més esperes de la vida.
ARTICLE 13
Dret a la llibertat d’expressió
Tens dret a cercar, rebre i difondre informacions
i idees de tota casta, sempre que amb
aquestes no perjudiquis altres persones.
Molt estimats amics,
Carta de Suïssa
Ginebra, ONU, bancs, Creu Roja, és tot això compatible?
20

Quan imaginau Ginebra, segurament sentiu parlar dels seus bancs, del brollador d’aigua,
dels rellotges ... Però existeix altra cosa?
Fundat l’any 1863 per Henri Durant el CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja) va
ser organitzat a Ginebra per ajudar les persones víctimes de la guerra.
Una altra organització internacional: l’ONU (Organització de les Nacions Unides) fou
fundada l’any 1945 i va establir una seu a Ginebra, prova de la important confiança que
tenen les altres nacions amb la nostra ciutat.
Jo conec totes aquestes organitzacions, no només perquè visqui en aquesta ciutat, sinó
perquè estic al corrent del que passa avui en el món. Us trobau també vosaltres al corrent?
Acceptau les meves millors salutacions.
Tarik Adam, 15 anys
École Moser. 2 Ch Grange Falquet. 1224 Chêne – Bougeries. Ginebra, SUÏSSA
PENSA i ACTUA
1. Explica l’article 13.
2. Informa’t dels esdeveniments del teu poble o de la teva ciutat, de les Illes, de l'Estat
espanyol i del món.
3. Interpreta el còmic del dibuixant Bonobo.
4. Cerca informació sobre Amnistia Internacional?
5. Com pots ajudar perquè, aquí i arreu, les coses millorin?
Dibuixa la bandera
de Suïssa (recorda que
és quadrada)
A la plaça de les Nacions, a Ginebra, s'hi troba
una monumental "cadira rompuda", de l'artista
Daniel Berset, com a signe de la campanya internacional
per a la prohibició de les mines antipersonals.
ARTICLE 14
Dret a la llibertat de pensament, de consciència
i de religió
Pots pensar i creure el que vulguis; també pots
practicar una religió. Ton pare i ta mare, o les
21

persones tutores, poden ajudar-te a créixer en
aquest sentit. Sempre has de respectar la llibertat
i els drets de les altres persones.
Carta de Bangla Desh
Estimats infants de Mallorca,
El meu nom és Juleansia Rema. La meva llar es troba al poble de Moishmora. La meva
mare va morir quan jo vaig néixer. Ara tenc 12 anys i pertany a una tribu aborigen anomenada
gars. Ens organitzam en forma de matriarcat. La meva casa es troba a la jungla
de Modhugur, a Bangla Desh. Dins la jungla hi ha molts arbres preciosos, plantes medicinals,
animals domèstics i salvatges. Actualment patim molt perquè el departament
forestal està destruint aquesta formosa selva verge i intenta fer-nos deixar la jungla per
apoderar-se de les nostres terres.
La nostra tribu té extraordinaris valors; mai deim mentides ni robam. Nosaltres som un
poble simplement feliç. Hi ha pau a les nostres vides senzilles. Tenim precioses danses,
cançons i tradicions que celebram en moltes trobades comunitàries. La nostra religió
tribal penetra tota la vida; nosaltres intentam conservar-la. La natura és la manifestació
del poder de Déu: el firmament, el vent, les tempestes, els llamps, els animals del bosc.
Esper que vosaltres també pugueu compartir la nostra pacífica vida. Mirau una fotografia
en què duc el vestit típic de la tribu. Pregau per mi; jo pregaré per vosaltres.
La vostra Juleansia Rema.
(Eugene Homrich, St. Paul’s Church)
P.O. Pirgaccha, 1996. Dt. Tangail, BANGLA DESH.
Dibuixa la bandera de
Bangla Desh
PENSA i ACTUA
1. Explica l'article catorze.
2. Comenta la carta de Juleansia Rema, de Bangla Desh, escrita en idioma bengalí i en
alfabet brahmi.
ARTICLE 15
Dret a la llibertat d’associació
22

Tens dret a unir-te i a reunir-te amb qui vulguis,
sempre que no perjudiquis altres persones.
ARTICLE 16
Dret a la vida privada
Si tu no vols, ningú no entrarà dins allò que és
teu: família, casa, correspondència, fama,
honra. La llei et protegeix.
Cartes d’Alemanya
Hola, esper que la meva comunicació us agradi i que la pugueu utilitzar. Us desig que us
divertiu amb aquest tema d’estudi i molta sort. Adéu. Katharina.
IES/Gymnasium Ganderkesee. Am Steinacker, 12.
27777 Ganderkesee, ALEMANYA
Estimats amics mallorquins!
He sabut per la meva escola que heu posat en marxa un projecte per fer amics d'altres
països mitjançant correspondència; amb aquesta finalitat m’he decidit a escriure aquesta
carta.
Algunes dades personals. El meu nom és Elaine Hempel. Visc a Wilkau - Hasslau, a
Saxònia, Alemanya. Vaig néixer a Zwickau dia 21 de març de 1988. Tenc una germana
(Eileen, 15 anys) i dos germans (Steve, 13 anys i Eik, 10 anys). Les meves afeccions
són tocar l'acordió, patinar, dibuixar, pintar, anar a cavall i moltes més.
Perquè la nostra família és de sis persones tenim dificultats per viatjar sovint. Així i
tot, l'any passat i també aquest any hem pogut anar de vacances a països desconeguts.
Un viatge ens dugué a Eivissa, concretament a Sant Antoni; un altre viatge ens va fer
arribar a Tunísia, a la ciutat d'Hammamet. Fou formidable. Els meus somnis són anar
un dia a Mallorca (una amiga meva ja hi ha estat) i també viatjar fins a Egipte.
Trob una bona idea que s’hagi començat aquest projecte, perquè d’aquesta manera
molts infants es podran conèixer. La vostra Elaine.
IES/Gymnasium “Am Sandberg”. Albert Schweitzer Ring 77 - 08112 Wilkau–Hasslau,
ALEMANYA
23

PENSA i ACTUA
24
Dibuixa la bandera d’Alemanya
1. Per què pots llegir les cartes d’uns infants d’Alemanya?
2. Fes una llista d’associacions esportives culturals i socials i indica’n els objectius.
3. Per què els mitjans de comunicació ens conten la vida de la gent important?
4. Què és el dret a la vida privada o dret a la intimitat?
5. Què has de fer per respectar sempre les altres persones?
ARTICLE 17
Dret a la informació
Els mitjans de comunicació són molt importants;
per això, des del teu país i des d’altres països i
cultures, rebràs informació i instrucció de tot
allò que t’ajudi a créixer com a persona. Trobaràs
llibres al teu abast i en la teva llengua i
sempre se’t protegirà de les informacions i dels
materials que et poguessin perjudicar.
Carta de l’Equador
L’Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat l’any 2000 com l’any internacional
de la cultura de pau i la dècada 2001 – 2010 com decenni internacional d’una cultura de pau i
no violència per als infants del món. En resposta a aquesta proclamació diferents grups treballen
arreu del món perquè, des de dia 1 de gener de l’any 2000, els mitjans de comunicació eliminin
tot tipus de violència en la seva programació. En aquest sentit les associacions de l’Equador
“Ser Paz”, AENU (Asociació de l’ Equador per a les Nacions Unides) i PDH (Programa de
Drets Humans) convoquen el CONCURS 2000: JOVES PROPOSTES, dirigit al jovent equatorià,
perquè hi participi; ho pot fer en les categories de poema, propaganda de ràdio, propaganda
de televisió, article periodístic, dibuix i fotografia.
“Ser PAZ”, Ciudadela Ferroviaria, Av. Cuarta No. 507. Guayaquil, EQUADOR

25
Dibuixa la bandera de l’Equador
PENSA i ACTUA
1. Explica l’article 17.
2. Per què són molt importants els mitjans de comunicació?
3. Les notícies que rebem “fan girar el món en un sentit o en un altre” (influeixen en el
comportament de la gent). Revisa un diari d’aquests últims dies i retalla’n dues notícies:
una de bona i una de dolenta. Llavors, comenta com poden influir en nosaltres
aquestes notícies
4. Quina campanya es fa a l’Equador? Com podria fer-se’n aquí una de semblant?
5. Què has de fer per defensar la veritat?
ARTICLE 18
Responsabilitat de ton pare i de ta mare
Ton pare i ta mare, o els teus tutors, cercaran
sempre allò que és bo per a la teva criança i
per al teu desenvolupament. L’Estat els assistirà
perquè puguin complir dignament la seva
missió i si treballen, rebran més ajuda perquè
no et falti res.
Carta de Bulgària
Sofia, octubre de 1998. Estimats amics i amigues,
Som alumnes del curs 11è d’un institut de Sofia, anomenat Victor Hugo. Enguany estudiam la
Declaració universal dels drets humans i des que sabem que vosaltres pensau també treballarhi,
hem decidit posar-nos en contacte. Quan llegírem la Declaració ens adonàrem que no aprofitam
els drets com pertoca. Per exemple, sovint són els nostres pares els qui decideixen a quina
escola hem d’anar i no podem opinar lliurement ni a casa ni a l’escola.
A Bulgària encara hi ha infants que no són respectats dins les seves famílies. Les al·lotes pensen
que no són suficientment admeses pels seus companys de classe, perquè són del sexe femení. En
molts casos les persones que ensenyen no influeixen prou en el comportament dels alumnes
davant la vida. Si bé des de fa deu anys la gent búlgara ha anat construint amb molt esforç la
societat civil, la situació econòmica del país és difícil. No podem viatjar per Europa perquè ens
falten diners. Gaudim de molts drets, però ens manquen d’altres; l’ésser humà sempre desitja

allò que encara no té. Sabem que el futur es troba en les nostres mans; per això, estam decidits a
lluitar pels nostres drets humans i volem aprofitar-los bé.
Rebeu la nostra salutació.
Katerina, Nadia, Pavlina, Silvia, Podor, Kristian, Vassilka P i Vassilka I.
(Roumiana Stankova – 81 School Victor Hugo – M Ladost 3) Sofia, BULGÀRIA
Dibuixa la bandera de Bulgària
PENSA i ACTUA
1. Què és criar un infant?
2. Qui assisteix els infants sense pare o mare?
3. Com ajuda l’Estat el pare o la mare que treballen?
4. Quins aspectes de la carta de Bulgària tenen relació amb l’article 18?
5. Organitzau un debat a classe on parlareu de les coses bones que rebeu del vostre
pare, de la vostra mare i de les persones que ajuden en la vostra criança i educació.
Tractareu també de les possibles dificultats que trobau a la vida familiar. Tant de bo
alguns pares i algunes mares participin també en el debat.
ARTICLE 19
Dret a no rebre maltractament
Rebràs protecció contra tota forma de violència,
abús, maltractament, explotació, negligència
o descuit. Si, malgrat tot, fossis víctima
d’alguna d’aquestes injustícies, tendràs assistència
i ajuda, fins i tot de la justícia, per
sortir-ne bé i viure com cal.
26

Des de la República Centrafricana
Que n'és, de bell, ser un infant!
DISCURS EN EL PRIMER ANIVERSARI DELS AMBAIXADORS DE LA PAU
Que n’és, de bell, ser un infant aquest dia quan el pare i la mare, els parents i els amics es troben
aquí per celebrar el dia de l’infant.
Que n’és, de bell, ser un infant perquè dins el nostre país es diu: “molengué a ôn yé koué na
sessé sô” (l’infant és més que tot en aquesta terra).
Que n’és, de bell, ser un infant, quan anam a l’escola sense témer cap perill.
Que n’és, de bell, ser un infant, quan jugam junts, joiosos, sense tenir en compte les races.
Que n’és, de bell, ser un infant, quan caminam pels carrers per anar al temple, a la mesquita o a
l’església, sempre guiats per la mà de pares responsables.
Que n’és, vertaderament de bell, ser un infant.
Però aquest dia ens recorda que n’és, de trist, ser un infant africà.
Que n’és, de trist, ser un infant, quan molt sovint tenim el ventre buit, perquè la mare no té res
per bullir a l’olla.
Que n’és, de trist, ser un infant, quan les nostres escoles estan destrossades, desorganitzades o
són inexistents.
Que n’és, de trist, ser un infant, quan ignoram tantes coses bones del nostre món d’avui.
Que n’és, de trist, ser un infant, quan el medi envoltant està ple d’odi i de violència.
Que n’és, de trist, ser un infant, quan som maltractats, rebutjats i sentim ser una nosa.
És trist ser un infant, quan veim tantes imatges de guerra a la televisió, quan sentim tants crits
de patiment a la ràdio. I malgrat tot, no perdem ni la fe ni l’esperança.
Aquest dia volem expressar el somni dels infants de Centràfrica: ser omplerts de dolçor, poder
anar a una bona escola i viure en un món meravellós. Volem recordar als nostres pares que ens
han de protegir i formar per construir la nova Centràfrica. Dins nosaltres hi ha molt d’amor per
als nostres pares.
Estimats pares, desitjam viure tot el temps possible. Per això us demanam que no hi hagi més
violència, ni egoisme, ni renou d’armes, ni sang vessada, ni morts, ni angoixa, ni crits, ni dificultats.
Mai més res de tot això! No volem ser fugitius dins el nostre propi país. Estimades mares,
estimats pares, en bon africà us recomanam emprar sempre el diàleg i la negociació en un
esperit de respecte mutu.
Senyor primer ministre, estimats convidats, estimats pares, estimades mares, us agraïm la vostra
solidaritat. Els ambaixadors de la pau. Bangui, República Centrafricana, 16 de juny de 1999.
Font: UNESCO: Bangui, 1999
PENSA i ACTUA
1. Resumeix el discurs i remarca’n els punts més interessants?
2. Per què és bell ser un infant?
3. Per què és trist ser un infant africà?
4. Per què hi ha infants maltractats en el teu país? Quines
institucions els ajuden?
5. Com pots ajudar els infants d’Àfrica?
Dibuixa la bandera de la República Centrafricana
27

ARTICLE 20
Dret a protecció, encara que no tenguis
família
Si et trobes sense família, l’Estat et donarà
protecció i assistència especials, ja sigui dins
una institució de protecció de menors, bé mitjançant
una família que et rebrà com a fill seu
o filla seva. Els teus valors de raça, religió,
cultura i llengua seran sempre respectats.
ARTICLE 21
Dret a l’adopció
Quan un infant sigui adoptat se cercarà sempre
el seu bé. Una adopció no es farà mai sense el
consentiment de les persones responsables de
l’infant. Un infant només podrà ser adoptat per
una família d’un altre país quan no trobi suficient
assistència dins el seu propi país, i conservarà
sempre els drets que hi tenia. L’adopció no
serà mai causa de guanys econòmics per a les
persones que intervenen en el procés.
Des d'Etiòpia
Hanna Solum és d’Etiòpia i té 8 mesos. Ha estat adoptada per la família de Kristin
28

Als infants de Mallorca. Tots els infants tenim dret a una llar. Crec que els infants necessitam
la llar, perquè si no tenim una casa, no tenim cap lloc on dormir durant la nit.
Els infants necessitam una família i la seva atenció. Una família significa molt per a un
infant. Els infants sabem que en la nostra família ens trobam segurs, i que ningú no pot
venir a treure'ns-en fora. Aquesta és la raó perquè jo crec que cada infant té dret a una
llar, a una família i a les seves atencions. Amb les millors salutacions.
Kristin Rove Bentsen, 10 anys
Escola Primària de Kroderen. Kroderen, NORUEGA
PENSA i ACTUA
1. Resumeix els articles 20 i 21.
2. Què és adoptar un infant? Què cal fer per aconseguir-ho?
3. Explica i pinta de color el dibuix de la pàgina anterior.
4. Per què dibuixam aquí la bandera d'Etiòpia?
5. En silenci agraeix totes les coses bones que has rebut.
ARTICLE 22
Dret de l’infant refugiat
29
Dibuixa la bandera d'Etiòpia
Si en el teu país arriben situacions difícils, tens
dret a refugiar-te en un altre país. Rebràs
protecció i assistència per fer-ho sol o sola,
amb els teus pares o amb altres persones i
sempre tendràs ajuda per reunir-te novament
amb la teva família.
Carta d'un jove del Sàhara
ESCRIU UN ESTUDIANT A MALLORCA

Hola amics, som en Majidi Mohamed Buzeid, un al·lot saharià, del Sàhara Occidental, un país al nordoest
d’Àfrica.
El Sàhara Occidental és un poble format a l’exili, en territori argelí, perquè la nostra terra natal està
ocupada per marroquins. Després de 24 anys de guerra per aconseguir la nostra llibertat, l’ONU ha
proposat organitzar un referèndum per a l’autodeterminació del Sàhara Occidental, però aquest procés
és obstaculitzat pel govern marroquí.
Als campaments de refugiats a Algèria, on viuen els saharians exiliats per la guerra, les condicions de
vida són molt dures i nosaltres, els seus habitants, només podem viure amb l’ajuda humanitària que
rebem de molts països del món, entre els quals hi ha Espanya, antiga colonitzadora del Sàhara; també
Mallorca hi és present.
Jo ara visc a Mallorca on faig els estudis, perquè en els nostres campaments no hi ha escoles de
secundària; allí només tenim escoles de primària. Puc viure aquí perquè una associació mallorquina em
paga una beca d’estudis.
Amics meus, no malgasteu la vostra oportunitat d’estudiar. No sabeu que malament que ho passa una
persona sense estudis, i molt més, si ha tengut l’oportunitat de fer-ho i no ho ha fet. Una abraçada ben
forta. Majidi.
Marratxí, 15 de desembre de 1998
Dibuixa la bandera del Sàhara
PENSA i ACTUA
ARTICLE 23
Dret de l’infant impedit
1. Què és una persona refugiada?
2. Per què hi ha milions de persones refugiades al
món?
3. Informa’t sobre els campaments de refugiats del
Sàhara. Quina relació tenen amb les nostres Illes?
4. Si t’és possible, parla amb una persona refugiada i
informa’t sobre la situació del seu país.
5. Com pots ajudar la gent refugiada?
Malgrat que tenguis un impediment físic o
mental, has de poder gaudir plenament de la
vida. Sempre serà respectada la teva persona
30

i, fins on puguis, t’has de valer per tu mateix o
mateixa, i has de participar amb les altres
persones en les activitats socials. La teva situació
et dóna dret a rebre assistència especial
per als estudis, la capacitació, els serveis de
sanitat i de rehabilitació, l’ocupació i l’esplai
per tal que et puguis desenvolupar i integrar
com cal.
Carta d’Eslovènia
Hola, amics i amigues de les Illes Balears!
Em trob ajaguda al meu llit; estic malalta i he de prendre una medecina. És per això que
avui no puc anar a l’escola. Oh, l’escola! És el lloc on hem d’aprendre. Prest, al matí,
ens despertam i anam al col·legi amb una pesada cartera sobre l’esquena. Els nostres
mestres comproven els nostres coneixements. A la tarda, cal que facem els deures de
casa per al dia següent. Però així i tot, ara que estic malalta trob a faltar l’escola. Enyor
els amics i les amigues que juguen a la pilota. A les classes de matemàtiques hem après
moltes coses de geometria. A les classes de llengua eslovena aprenem poemes, llegim
molt i discutim sobre els llibres que ja coneixem. A les classes de ciències naturals i a
les de geografia sentim moltes coses noves cada dia. Algunes persones d’entre nosaltres
són ja vertaderament científiques. Tot ens interessa. Jo vull acabar l’escola amb molts
coneixements i amb bones qualificacions. Aquest és el camí mitjançant el qual podré
tenir un bon ofici quan sigui gran. Esper que vosaltres també pugueu anar a l’escola i
que la fruïu bé. Salutacions!
Zala Herga, 9 anys, de 4t curs
Escola Osnovna Sola Sentvid . Prusnikova 98. 1210 Ljubljana, ESLOVÈNIA
PENSA i ACTUA
1. Què diu l’article 23? Explica’l amb paraules teves.
31
Dibuixa la bandera d’Eslovènia

t
2. Si en el teu ambient viu algun infant amb impediments físics o mentals, què es fa
perquè pugui conviure i desenvolupar-se plenament?
3. Com està preparada la teva escola per atendre els infants amb impediments?
4. Què diries a Zala d’Eslovènia per comentar la seva carta?
5. Com pots ajudar les persones que tenen impediments físics o mentals?
ARTICLE 24
Dret a la salut
La teva salut serà sempre protegida i ajudada
amb tots els mitjans possibles. Per això, arreu
i, sobretot, als països pobres, es treballarà per
reduir la mortalitat infantil, assegurar
l’assistència mèdica, combatre la mala nutrició,
atendre les dones embarassades, fer conèixer
els fonaments de la salut i de l'alimentació,
prevenir les malalties i abolir els costums perjudicials
per a una vida sana.
ARTICLE 25
Dret a la revisió del teu cas, si estàs malalt
o malalta
Si per curar-te d’una malaltia física o mental
vius dins un establiment de salut (clínica, hospital,
etc.), tens dret a la revisió periòdica de
la teva situació.
Des de l'aula hospitalària
32

En cas de malaltia i si t'ingressen en un hospital, durant el temps que hi estiguis, trobaràs
ajuda per seguir els estudis i no perdre el contacte amb els companys i les companyes.
Les escoles hospitalàries s'han creat perquè durant el temps que un infant queda
ingressat en un hospital, pugui seguir gaudint del seu dret a l'educació. Igualment hi
trobaràs la companyia i l'ajuda d'altres infants, que estan en situació semblant de malaltia,
com també l'assistència i la col·laboració de mestres especialitzats.
Maria A. Pasqual i Joana Vanrell, mestres de l'aula hospitalària de Son Dureta, Palma.
Dibuixa la bandera de la Creu Roja
PENSA i ACTUA
1. Explica aquests dos articles.
2. Uneix-te en silenci als infants malalts del món.
Què es diu dels infants?
Exercici de recerca i de reflexió mitjançant retalls de publicacions. Fareu diferents
grups. Cada grup rebrà un caramull de diaris i revistes, una cartolina grossa, tisores,
goma d’aferrar i dos retoladors: un de vermell i un altre de verd. Retallareu les informacions
que facin referència als infants, les aferrareu sobre la cartolina i remarcareu amb
color vermell les notícies negatives i amb color verd les notícies que ajuden el món dels
infants. Si és possible, escriureu el text dels articles de la Convenció sobre els drets de
l’infant que facin referència als retalls seleccionats.
Font: RAMIS, Guillem. Estimem la nostra terra, recull de jocs. Palma: Editorial Moll, 1995.
ARTICLE 26
Dret a la seguretat social
Qualsevol infant té dret als beneficis de la
seguretat social i a les seves prestacions. Així,
doncs, tens dret a demanar les ajudes que es
donen al teu país; també altres persones les
podran sol·licitar en nom teu.
33

ARTICLE 27
Dret a una vida normal i decent
Has de poder viure d’una forma adequada el teu
ple desenvolupament físic, mental, espiritual,
moral i social. Ton pare i ta mare, o altres
persones que tenen cura de tu, en són els primers
responsables; en segon lloc actuarà
l’Estat, el qual ajudarà els teus progenitors a
complir la seva tasca.
Carta de Suècia
Com estau? Nosaltres anam a escola i treballam dur. Som dos al·lots, Arno Niazi i Peter
Ahlman. Els dos jugam a tennis i pensam que la justícia és important i que s’hauria
d’enfortir en aquest canvi de mil·lenni. Cada persona ha de ser tractada amb igualtat,
sense importar si és rica o pobra, sense valorar el color de la seva pell o si és home o
dona. El nom de la nostra escola és Eriksbergsskolan i està situada a la ciutat d’Uppsala,
a Suècia. Un i altre tenim 12 anys i lluitam per la justícia. Salutacions. Peter i Arno.
Curs de 6è. Eriksbergsskolan. Granitvägen, 14 - 75243 Uppsala, SUÈCIA
Dibuixa la bandera de Suècia
PENSA i ACTUA
1. Explica els articles 26 i 27.
2. Què és la seguretat social?
3. Què és el ple desenvolupament?
4. Per què és interessant la carta de Peter i Arno de Suècia?
5. Com, tu també, pots lluitar per la justícia?
34

Què puc fer?
Activitat lúdica entorn del principi Tot dret suposa un deure; tot deure suposa un dret.
Les persones participants, assegudes, demanareu permís d’intervenció. Us posareu dretes
quan parleu.
Suggeriments d’intervencions possibles:
- Jo puc jugar - dirà un infant; si a mi no em molestes - respondrà un altre.
- Jo puc fer-te una broma - manifestarà un participant; - si tu acceptes que jo te’n faci
una de semblant - serà la resposta del company.
- Jo puc veure un programa de televisió - dirà una nina; si aquest programa a mi no
em destorba - afegirà una altra nina.
- Jo puc anar en bicicleta per aquest camí - exclamarà un primer; si tu no em destrosses
el camí - contestarà un últim.
Amb aquest estil fareu totes les intervencions.
Font: RAMIS, Guillem. Estimem la nostra terra, recull de jocs. Palma: Editorial Moll, 1995.
ARTICLE 28
Dret a l’educació
Tot infant té dret a l'educació. Per tant,
l'ensenyament primari serà obligatori i gratuït
per a tothom, l'ensenyament secundari i professional
serà generalitzat i l'ensenyament superior
serà ofert a totes les persones capacitades.
Es fomentarà l'assistència regular a les
aules. La disciplina escolar respectarà sempre
la dignitat de la persona de l'infant. S'eliminaran
la ignorància i l'analfabetisme; els països
pobres seran els més ajudats. Els coneixements
moderns arribaran a tots els països. Se t'informarà
i orientarà sobre les possibilitats
d'estudis i les sortides professionals que tens.
35

Carta de Noruega
Estimats infants de Mallorca,
Som una nina de Noruega i tenc vuit anys. Ja he estat una vegada a Mallorca; va ser
l’abril de 1998 a la ciutat d’Alcúdia. La passada tardor férem un projecte a l’escola amb
el qual aprenguérem molt sobre els drets humans i els drets dels infants. El meu dret
preferit, que és molt important, és aquest: poder anar a l’escola. Segons la meva opinió
tots els infants haurien d’aprendre a llegir, a escriure, a fer matemàtiques, a cuinar i haurien
d’estar junts. Els nins i les nines que no poden anar a l’escola aprendran molt poc
del que passa en el món i quan tornin majors no podran escollir la professió o l’ofici que
volen. Desig que totes les persones adultes i totes les persones menors puguin conèixer
els drets dels infants. Rebeu les millors salutacions.
Sara Ostmo Tandberg
Kroderen Primary School. 3535 Kroderen, NORUEGA
Dibuixa la bandera de Noruega
Té tothom dret a
l’educació?
Es tracta d’experimentar com és viscut, en la pràctica de molts països, el dret a
l’educació i de sentir en la pròpia pell la diferència d’oportunitats existents.
1. Fareu dos grups desiguals d’alumnes. El primer grup representarà els països rics i
tendrà 3 o 4 alumnes. El segon grup representarà els països pobres i tendrà de 20 a
24 membres.
2. Hi haurà disponibles tants llapis i tants fulls de paper com alumnes hi hagi a la classe,
però els repartireu desigualment: de 20 a 24 llapis i papers per al grup dels països
rics i de 3 a 4 llapis i papers per al grup dels països pobres. Durant el temps de la
prova tothom ha de callar.
3. Els dos grups escriureu simultàniament aquest dictat: L’article 28 de la Convenció
sobre els drets de l’infant, acceptada per quasi tots els països del món, diu que tots
els infants del món tenen dret a l’educació, la qual serà obligatòria i gratuïta per a
tothom.
4. Es corregirà la prova i els resultats s’anunciaran públicament.
5. Fareu la crítica del sistema emprat i del text del dictat i en traureu les conseqüències
adequades.
36

Font: FONTAINE, Susan. Ce n’est que justice! Nova York: UNICEF, 1993.
ARTICLE 29
Objectius de l'educació
L'educació que reps:
- ha de desenvolupar al màxim la teva personalitat,
les teves aptituds i la teva capacitat
mental i física;
- ha de complir els drets humans i les llibertats
fonamentals;
- ha de respectar ton pare i ta mare, la teva
cultura, el teu idioma, els valors del teu país
i els valors de totes les civilitzacions i cultures
del món;
- ha de preparar-te per ser responsable dins
una societat lliure, amb comprensió, pau, tolerància,
igualtat i amistat entre tots els pobles
i grups de diferent raça, nació, religió i
origen;
- ha de defensar el medi ambient i la natura.
Carta d’Ucraïna
Bon dia! El meu nom és Olga Marinka. Visc a Kiev, la capital d’Ucraïna. Som estudiant
de sisè curs a l’escola núm. 284. Tenc 11 anys. Estic molt unida a la meva classe. A
les nines ens agraden molt els treballs manuals i als nins els agrada jugar a futbol. Jo
seguesc bé els estudis i les meves assignatures preferides són biologia, llengua ucraïnesa
i anglès. M’agrada molt viatjar. A l’estiu vaig al mar. També aprenc altres llengües:
francès i alemany; ho faig per poder-me comunicar fàcilment amb els meus amics. Tenc
molts amics que viuen a l’estranger i esper tenir-ne més encara.
Vaig anar amb ma mare a França, a la comunitat ecumènica de Taizé. Allí vaig conèixer
infants de la meva edat, d’Alemanya, de França i de Finlàndia. Vaig comprendre que
n’és, d’important, que tothom visqui en pau. Ens enteníem molt bé. També tenc un amic
37

a Anglaterra. Allí hi vaig anar amb mon pare. Els infants anglesos tenen els mateixos
problemes i les mateixes preocupacions que els d’Ucraïna.
Vaig sovint a practicar el ball de saló. Ens agraden les danses europees i llatinoamericanes:
tango, samba, rumba, pasdoble ... M’agraden molt els animals. A casa tenc una
cussa molt maca i intel·ligent. El meu somni és arribar a ser veterinària per atendre tots
els animals i per inventar medicaments universals perquè els animals no estiguin mai
malalts.
Els meus pares i tota la gent d’Ucraïna desitgen que la tragèdia de Txernòbil no es repeteixi
mai més, que tothom frueixi de bona salut i que no hi hagi més guerres. Us esperam
a Ucraïna. Amb amistat. Olga.
Olga Marinka
(Maryna Kalyta. Trostianetskaya 7V, app 179 - 02091 Kiev), UCRAÏNA
PENSA i ACTUA
1. Explica l'article 29.
2. Escriu una carta en la qual contis tot allò que fas cada dia.
38
Dibuixa la bandera d'Ucraïna
ARTICLE 30
Dret dels infants de grups minoritaris
Si ets un infant que pertanys a un grup minoritari
de raça, de religió o de llengua, tens dret
a la cultura, a la religió i a l'idioma propis del
teu grup.
Carta d’una gitana andalusa
Hola, som na Rosa Mari i tenc 14 anys. Som gitana, però mai no m’he sentit marginada.
Bé, vull dir que perquè un nin o un jove siguin d’una altra raça o d’un altre color, no per
això han de ser maltractats. Qualsevol persona té dret a la llibertat, a la seguretat, a
l’educació; té el deure de treballar i el dret a tenir feina. Tothom té dret a la vida. No ens

han d’esclavitzar, perquè som persones. A quasi tots els pobles antics hi va haver esclaus
que foren tractats com animals de feina i eren comprats i venuts així com els amos
volien. Els romans podien maltractar els esclaus, i fins i tot podien matar-los, sense ser
perseguits per la llei. Els esclaus desaparegueren d’Europa, però duraren més temps a
Amèrica, on durant els segles XVI, XVII i XVIII arribaren milions de negres que havien
estat capturats a Àfrica per esdevenir esclaus.
Jo visc a Los Villares, un llogaret de Granada que va estar 4 anys sense escola. El meu
petit poble estaria millor si tengués els carrers asfaltats. No tenim consulta mèdica, ni
botigues. Hi ha poca cultura. La meitat de la gent no sap parlar bé; per exemple, per dir
“somos” diuen “semos”. Fa poc temps que han posat el clavegueram però encara no
l’han acabat d’instal·lar. Hi ha gent que no té banyera ni vàter. Tenim un rierol sense
contaminar i vivim de la terra. Sembram per a tot l’hivern i, si no sembram, passam
fam. Tenim ametllers, oliveres i altres arbres. Tenim el dret d’alimentar-nos com a persones.
Aquest poble ha de progressar i tirar endavant. En el meu poble no hi ha d’haver
més nins i més nines que només treballin, perquè tots els nins i totes les nines tenim el
dret i el deure d’estudiar i tenir cultura quan siguem grans.
SABIES QUE ... ?
- El poble gitano procedeix de l’Índia i que existeix des de fa més de mil anys.
- Els gitanos s’han estès per tot Europa i molts d’ells continuen una vida nòmada.
- No tenen un territori propi, però es consideren ciutadans del món.
- Ells anomenen paios tots els qui no són gitanos.
- Estan organitzats en grans famílies i es dediquen principalment al comerç ambulant.
- Tenen una cultura pròpia, a més de la llengua i cultura del país on habiten.
- La llengua pròpia dels gitanos és el romanó, aquí anomenat caló.
- Els gitanos han estat perseguits durament durant molts segles.
- Fins a l’any 1783 no van ser admesos oficialment dins les terres d’Espanya.
- Molta gent gitana és marginada per la societat i és víctima d’un fort racisme.
- Tenen les seves lleis i els seus costums que han rebut dels avantpassats.
- Les famílies gitanes sempre s’ajuden unes a les altres.
- Senten gran veneració per les persones majors. Sempre governa un vell, “el tio”.
- Els vells, com a persones amb més experiència, són els dirigents del grup.
- Unes paraules en caló: Lacho dives! (bon dia!), rom (home gitano), manús (home en sentit universal),
rromni (dona gitana), maro (pa), pani (aigua), kako (oncle).
- La bandera gitana: dues barres horitzontals iguals: la superior blava, la inferior verda i una roda foradada
de carro, al mig, de color marró.
-
Fonts: Derechos humanos: una esperanza. Madrid: Amnistía Internacional, 1985 i
GARRIGA / GIMÉNEZ. Ostelinda. Jo vinc de tot arreu. Barcelona: Ed. La Galera, 1998.
PENSA i ACTUA
1. Com es viu en el teu ambient l’article 30?
2. Què pots fer perquè les persones de raça gitana siguin més respectades?
Dibuixa la bandera gitana
ARTICLE 31
39

Dret al descans i a l’esplai
Tens dret al descans, a l’esplai, al joc i a les
activitats pròpies de la teva edat. Així, doncs,
has de poder participar en la vida cultural, artística
i recreativa del teu entorn.
EL JOC I L’ESPLAI SÓN PART FONAMENTAL DE LA VIDA DELS INFANTS
En nom de Déu misericordiós.
Carta de Tunísia
SEGONA PÀTRIA DEL MALLORQUÍ ANSELM TURMEDA
Tunísia és un país situat al nord d’Àfrica, vora la Mediterrània. La seva religió és
l’Islam. Va ser una colònia francesa i va obtenir la independència dia 20 de març de
1956. Tenen bona anomenada els seus treballs artesans, com els tapissos, la ceràmica i
les estores. El nostre país és sobretot agrícola, amb molt interès per les oliveres i pel
comerç regional. La nostra regió es troba al sud-est del país, es diu Sidi Maklouf i és de
caràcter rural. Hi ha moltes escoles d’educació primària i dos instituts d’educació secundària
amb una casa de joves per a les activitats culturals, un club per als infants i un
petit estadi regional. El nostre institut té 22 classes per a 800 alumnes; hi ha una biblioteca
i tallers culturals. Sobresurt dels altres instituts veïnats i es troba entre els primers
del país per la categoria dels seus resultats.
Problemes de Tunísia. A nivell d’ensenyament teníem la dificultat de la integració de
les al·lotes a l’escola, a causa del conservadorisme dels pares, però sortosament ja hem
superat aquest defecte.
Les nostres ambicions. A l’institut volem aconseguir un taller d’informàtica i un taller
de viatges fora de Tunísia. A nivell mundial desitjam sempre la pau internacional.
Per què volem conèixer altres infants del món? Per poder comprendre la civilització
d’altres països, amb els seus costums i les seves tradicions, i per fer nous amics que seran
els nostres corresponsals.
Karima Essgair, Jamila Michri i Ibtisem Elagribi (nascudes l’any 1984),
alumnes de l’institut Sidi Maklouf. 4191 Medenine. Fax/telèfon: 002165649046 TUNÍSIA
40

Dibuixa la bandera de Tunísia
DUES ACTIVITATS
1. Explica l’article 31.
2. Comenta la carta de Karima,
ARTICLE 32
Dret a la protecció contra l’explotació del
treball
Rebràs protecció contra l’explotació econòmica i
contra els treballs que dificultin o posin en perill
la teva educació, la teva salut o el teu
desenvolupament en l’aspecte físic, mental, espiritual,
moral o social. S’establirà una edat
mínima per poder treballar (aquí és ara la dels
16 anys). L’horari i les condicions de treball
estaran reglamentats i serà castigat qui no
compleixi la normativa.
Yaoundé, 18 gener 2000
Carta del Camerun
Benvolguts amics i amigues,
Encara que no ens coneixem, ens podem escriure cartes. Jo som ensenyant i faig feina a
l’associació “Escola, instrument de pau” de Camerun. Tenc molt interès a participar en
projectes d’intercanvi escolar, perquè a les escoles del nostre país hem organitzat grups
d’educació pels drets humans i per la pau, que demanen una gran varietat d’activitats.
Volem posar en pràctica la correspondència escolar entre diferents col·legis.
L’experiència serà més rica si podem estendre els contactes més enllà de les nostres
fronteres amb alumnat del vostre país. Això ens permetrà tenir una relació permanent i
poder intercanviar experiències individuals i treballs d’escola, tot establint una xarxa
internacional que ajudi a practicar la fraternitat entre els humans.
Rebeu la meva sincera salutació.
Catherine Moto Zeh
Catherine Moto Zeh. EIP Camerun. BP 6130. Yaoundé, CAMERUN
41

Dibuixa la bandera del Camerun
PENSA i ACTUA
1. Recull informació sobre el Camerun i comunica-la a la classe.
2. Per què és útil la correspondència escolar?
3. Com pots col·laborar en un intercanvi entre diferents escoles?
Un minut de silenci
Cal que el professor o la professora expliqui bé el text, abans de posar-lo en pràctica.
Deman un minut de silenci per les persones immigrants anònimes que s’ofeguen cada
dia dins les aigües de l’Estret; per la plaga de la fam, la sequera i les guerres que han
caigut com una maledicció sobre el continent africà; pel milió de morts que causa el
paludisme en el Sud; pels milions de menors en el món, explotats amb el treball; pel
milió d’infants asiàtics forçats a prostituir-se; per tots els condemnats de la terra ... i per
la meva pròpia impotència.
Resulta penós donar una ullada al món. Un minut de silenci és massa poc si tenim en
compte els innombrables gemecs que es fan. Hauríem de quedar en silenci algunes hores
al dia per manifestar l’horror i la desolació que ens produeix la injustícia. Per això
acudim a la solidaritat, aquesta mescla de dolor, amor i utopia que ens fa actuar com si
el món tengués remei.
Font: PRECIADO, Natibel. Solidarios 100 por 100. Madrid: Editorial Bruño, 1998.
42
Mariana Roca (7èB, New Model International
School, Buenos Aires) representa
els infants del carrer dins el mapa
d’Amèrica del Sud. Hi afegeix
aquest text: “Crec que la fam dels
infants del carrer ho supera tot. Ajudem-los!”
ARTICLE 33
Dret a la protecció contra la droga

Tendràs forta protecció contra les drogues. Els
infants no treballaran ni traficaran mai amb aquestes
substàncies.
ARTICLE 34
Dret a la protecció contra l’explotació sexual
Seràs protegit o protegida contra totes les
formes d’explotació i d’abús sexuals. Per això,
l’Estat impedirà que els infants es dediquin a
activitats sexuals il·legals com, per exemple, la
prostitució o els espectacles pornogràfics.
Un testimoni del Brasil
CONTRA L’EXPLOTACIÓ I ELS MALTRACTAMENTS ALS INFANTS
Naira tenia 12 anys quan els seu pare deixà la llar a Olinda, ciutat pobra en el nord-est
del Brasil. No tenia feina i digué que se n’anava a Rio de Janeiro per poder guanyar
alguns diners. Mai no va tornar. Naira, ressentida, se’n dol encara i ens diu: “Quan mon
pare se’n va anar, ma mare quedà sola amb les filles, però poc temps després entrà a
casa un altre home que treballava de policia. Ara s’ha jubilat i ja no fa feina. Quan ma
mare va a la feina, ell queda a casa, em molesta i em maltracta. Quan beu massa i
s’embriaga - cosa que fa sovint - crida i tot va pitjor. Jo ho cont a ma mare però ella no
em vol creure. Hauria d’anar a la policia perquè m’ajudi, però tenc por que tampoc no
em vulguin creure.”
Molts casos semblants es repeteixen a Olinda i a moltes altres ciutats. Les dificultats
econòmiques desfan moltes famílies. La pobresa és, doncs, la principal causa dels abusos
i dels maltractaments que sofreixen milers i milers d’infants i adolescents d’arreu
del món. S’ha comprovat que la meitat de les adolescents que es guanyen la vida fent de
prostitutes, abans havien sofert abusos i maltractaments.
Però també a molts llocs es fan accions per ajudar els infants maltractats. Igualment a
Brasil, per exemple, es realitza el projecte col·lectiu Malhayar Vida, amb el suport de
43

l’UNICEF, que reuneix les persones maltractades que volen trobar solucions als seus
problemes. Per això, es preparen amb estudis o oficis, realitzen millores dins la família,
troben un treball, coneixen la sexualitat, lluiten contra la SIDA i volen viure amb esperança
i il·lusió.
Dibuixa la bandera del Brasil
PENSA i ACTUA
1. Comenta el testimoni del Brasil.
2. Demana que a classe es tractin aquests dos temes: drogues i explotació sexual.
3. Cerca informació sobre el perill que representen per als infants i joves.
4. Quins mitjans hi ha de prevenció i ajuda?
5. Què has de fer per estar sempre lluny d’aquests perills?
Regals
Tothom té coses bones. Cal estimular les qualitats positives que tenim. En un foli trobaràs
escrit en columna el nom de totes les persones participants en el joc. Elegeix alguns
noms de companys i companyes i al costat escriu allò que els “regales” com, per exemple,
“et regal que aprofitis millor el teu bon humor”, “et regal que no et preocupis tant
pel que diuen de tu”, “et regal que aprofitis millor el teu temps” ...
Font: RAMIS, Guillem. Estimem la nostra terra, recull de jocs. Palma: Editorial Moll, 1995.
ARTICLE 35
Dret contra l’esclavitud
Mai no t’han de poder segrestar, vendre ni
sotmetre al comerç d’infants.
ARTICLE 36
Dret contra tota explotació
44

Rebràs protecció davant qualsevol explotació
que pugui perjudicar el teu benestar.
Un testimoni del Pakistan
CONTRA L’ESCLAVATGE I EL TREBALL DELS INFANTS
De forma amagada, però real, el comerç d'esclaus persisteix avui en alguns països del
món: Aràbia Saudita, Etiòpia, Iemen, Sudan, Mauritània ... Durant la llarga guerra civil
del Sudan, milers de dones, joves i infants foren venuts al preu de 5.000 pessetes cada
persona. Segons les Nacions Unides, en el món hi ha 250 milions d'éssers humans que
viuen com esclaus. Avui continua un altre tipus d'esclavitud no menys cruel que l'anterior.
Molts infants de països del Tercer Món no poden ser alimentats convenientment
pels seus pares i són venuts a amos desaprensius, que els posen a fer treballs intensius i
opressius o els sotmeten a l'explotació sexual.
L'abril de 1995, en un poble del Punjab, al Pakistan, va ser assassinat un infant de 12
anys. Quan en tenia 6, Iqbal Masih va ser "venut" al teixidor Arshad. La seva mare necessitava
diners per poder casar el fill major i va cedir Iqbal per la quantitat de 500 rupies
(unes 6.000 pessetes), que havia de retornar en 4 anys. Mentre sa mare no tornàs els
diners l'infant treballaria de 12 a 15 hores cada dia. Faria estores de llana, juntament
amb altres 11 persones (de les quals 5 eren infants) i guanyaria l'equivalent a 400 pessetes
al mes. Sa mare necessitava més diners i el préstec augmentava dia a dia; així Iqbal
seria sempre un esclau. Però ell es rebel·là. Amb l'ajuda d'una organització que
lluitava contra l'esclavitud, s'escapà del taller i informà uns periodistes sobre la injustícia
que sofrien milers d'infants com ell en el seu país. Fou convidat a anar a Suècia i als
Estats Units a parlar de l'esclavatge infantil que ell havia patit. Fou escoltat amb molt
interès i començaren arreu les reclamacions contra els fabricants explotadors d'infants.
Un dia, quan anava amb bicicleta prop del seu poble, va rebre un tret mortal i ningú no
ha sabut qui va ser l'assassí. La seva curta història ha servit perquè fos més coneguda
l'explotació que sofreixen milions d'infants. Fan estores, pilotes, sabates ... i molts altres
objectes del Tercer Món que aquí aconseguim a bon preu.
Font: GRIJALVO, Eva. Cuando la juventud lucha por la justicia. Madrid: Ed. Dersa, 1997.
PENSA i ACTUA
1. Explica aquests dos articles.
2. Per què hi ha encara infants que viuen com esclaus?
45
Dibuixa la bandera del Pakistan

3. En l’ambient on tu vius, tots els infants tenen els mateixos drets?
4. Què cal fer per suprimir realment l’esclavatge dels infants del món?
5. Com tot allò que estudies et pot ajudar a fer-te lliure i responsable?
ARTICLE 37
Dret a la protecció contra la tortura i la
privació de llibertat
Cap infant no es veurà sotmès a tractaments,
penes o tortures cruels o degradants. No serà
privat de llibertat sense motiu i, si cal tancarlo
a la presó, hi estarà poc temps, serà tractat
sempre amb humanitat i respecte, tendrà
contacte amb la família i rebrà assistència adequada
de la justícia.
Carta d’Argentina
Mai s’ha d’abusar d’un infant. Ell té sempre els seus drets, sense que importi el seu color
de pell, la religió o la nacionalitat.
Abusar d’un infant per treure’n profit és un delicte. Llastimosament en el nostre país no
s’hi posa molta atenció - almenys no s’hi posa la necessària – i crec que realment el
govern hauria de fer alguna cosa.
María Nazarena V. Ortiz, 3r any. Instituto González Pecotche
(Alicia Campastro. Sarmiento, 4067, 4cD – 1197, Buenos Aires), ARGENTINA
Dibuixa la bandera d’Argentina
ARTICLE 38
Dret a protecció en cas de guerra
46

En cas de conflicte armat els estats protegiran
la població civil, especialment els infants. Si
tens menys de 15 anys no podràs agafar les
armes ni servir com a soldat.
ARTICLE 39
Dret a la recuperació i a la reintegració
Si has sofert abandonament, explotació, abús,
tortura, maltractament o guerra, tens dret a
recuperar-te i a tornar a integrar-te dins la
vida normal. Ho faràs dins un ambient favorable
a la teva salut i al respecte de la teva persona.
Carta de Rwanda
ESCRIU UN ESTUDIANT RWANDÈS A SUÏSSA
Els països en vies de desenvolupament sofreixen cada vegada més la pobresa i les guerres civils.
Tot el món se’n recorda del genocidi de Rwanda de l’any 1994, que va fer molts milers de víctimes.
Els infants rwandesos el sofriren enormement i molts dels qui sobrevisqueren han quedat
orfes o impedits. En el període posterior a la guerra convé concentrar els esforços en l’educació
dels infants.
L’escola és el lloc on els infants poden desenvolupar millor els seus dons, perquè hi troben un
ambient seriós i constant. L’escola no només ha d’impartir coneixements, com matemàtiques,
llengües, ciències naturals; també ha d’oferir valors, com la justícia, la comprensió, la tolerància
i el respecte. Aquests valors de pau es troben a la base del desenvolupament complet de la persona.
És important reconèixer que totes les persones són diferents: per l’educació, pel color dels
cabells, per la religió, per la raça ... El retrobament de cultures i de valors diversos enriqueix
cada persona dins la seva vida diària.
L’escola té una gran importància a Rwanda en la recerca de la pau, de la comprensió i de la
convivència. Té el deure d’educar tots els infants en la comprensió mútua, en el respecte a les
altres persones i en la pau. Això suposa que tots els infants hi participin, tant en les activitats
escolars com en les activitats que fan fora de l’escola. La col·laboració és el primer signe cap a
un procés de reconciliació. Si l’escola arriba a sensibilitzar els infants en aquesta col·laboració,
l’escola haurà encertat en la recerca de la pau i del desenvolupament de Rwanda.
47

Jean-Damascène Gasanabo, estudiant rwandès a la Universitat de Ginebra
Rue de Roveray, 16 – 1207 Ginebra, SUÏSSA
Dibuixa la bandera de Rwanda
PENSA i ACTUA
1. Quines guerres hi ha actualment?
2. Per què sempre hi ha guerres?
3. Què passa a Rwanda i a la zona
africana dels Grans Llacs?
4. Com es poden solucionar els conflictes?
5. Què cal fer per complir els articles 38 i 39?
ARTICLE 40
La justícia i els drets de les persones menors
Quan la llei acusi o reconegui un infant culpable
d’haver obrat malament, no li llevarà el dret
que l’infant sempre té de ser tractat amb dignitat
i respecte i de ser considerat benèvolament
a causa de l’edat. La llei promourà que
l’infant s’integri novament dins la societat i que
la faci progressar. És convenient establir una
edat abans de la qual l’infant no té encara
responsabilitat davant la llei (*). Sempre seran
respectats tots els drets humans i totes les
llibertats fonamentals de l’infant.
(*) 14 anys a l'Estat espanyol, d’acord amb la Llei orgànica 5 / 2000, de 12 de gener
48

Carta de Tonga
Jo estava assegut davall el meu arbre. Observava i pensava. En aquest moment un gran
avió va passar. Vaig quedar-me pensant: Si jo pogués posar el món en ordre ... suprimiria
tota destrucció com terratrèmols, guerres, assassinats, fàbriques que contaminen i els
grans avions que destrueixen l’aire. Si jo comandàs aniria als caps dels estats i els diria:
“A veure si donau alguna cosa als països pobres”. Ells riurien. “De què reis?” - demanaria
jo. “Per què reis quan hauríeu d’ajudar aquesta gent que s’està morint de fam?
Apiadau-vos de tots els pobres que lluiten desesperadament per continuar amb vida. Em
sentiu?” Després aniria a altres llocs i diria el mateix a altres persones. I si refusassin
això, em posaria agenollat i suplicaria: “Ajuda la gent pobra”.
Després, el meu cap va deixar de pensar d’anar a la gent rica i es va quedar amb les persones
pobres. Vaig imaginar festes i sopars, en què es menjava i es bevia tant com es
volia. Fins que la meva imaginació va aturar-se. Em vaig despertar i em vaig dir a mi
mateix: “Voldria que fos cert, però no ho és!”
John Snell, 10 anys. TONGA
Programa de solidaritat escolar. UNICEF / FUNCOE. Palma, 1995
Dibuixa la bandera de Tonga
PENSA i ACTUA
1. Quin comentari fas a la carta de John Snell?
2. Cerca informació sobre Tonga; és un país molt petit d’Oceania.
3. Com entens l’article 40?
4. Què has de fer quan un company, o una companya, actua malament?
5. Què t’has d’exigir quan t’adonis que no has obrat bé?
Expressem els drets
Es tracta d’un exercici de redacció i de dibuix. Fareu diferents grups de dues o tres persones
i us repartireu els articles de la Convenció sobre els drets de l’infant. Cada grup
tendrà dues cartolines, o dos folis, i elaborarà artísticament sobre un paper una frase que
resumeixi l’article que li pertoqui; sobre l’altre full inventarà un dibuix que representi
gràficament l’escrit corresponent. Els diferents treballs seran valorats segons l’esforç, la
tècnica i la qualitat que manifestin. Podeu fer una exposició del material elaborat, tot
comentant el missatge que transmeten les frases i els dibuixos.
Font: RAMIS, Guillem. Estimem la nostra terra, recull de jocs. Palma: Editorial Moll, 1995.
49

ARTICLE 41
Dret a la protecció més favorable
Si en el teu país hi ha lleis més favorables que
les establertes en aquesta Convenció, tens dret
a utilitzar-les.
ARTICLE 42
Divulgació de la Convenció
Els estats faran conèixer aquesta Convenció
sobre els drets de l'infant, tant a les persones
adultes com als mateixos infants.
PENSA i ACTUA
Explica l’article 41 a partir del dibuix d’Ilian Afsahi
Carta del Canadà
Benvolguts companys i companyes,
Jo faig feina, com a consellera de mestres, a dues noves escoles, situades en un barri molt pobre
al sud de Montreal, on hi ha molts indis aborígens i immigrants. Dues mestres del curs de sisè,
de l’escola Marguerite-Bourgeoys, treballen a classe amb molt interès els drets dels infants i
desitgen establir correspondència per mitjà de cartes entre alumnes del Canadà i alumnes de les
Illes Balears. Jo voldria rebre una còpia del vostre quadern de treball “Drets dels infants, avui”,
per fer-ne, possiblement, una adaptació per al meu país. Rebeu una cordial salutació.
France Laroche
Escola Marguerite-Bourgeoys. 2070 Plessis. Montreal, Quebec. H2L 2Y3. CANADÀ
Dibuixa la bandera del Canadà
50

Quin dret pertoca?
Quin article de la Convenció sobre els drets de l’infant protegeix aquests infants?
1. Com que la meva família vivia allunyada d'un centre de salut, no vaig ser vacunada quan
era petita. Avui tenc 8 anys i estic malalta de poliomielitis.
2. Els meus germans van a l'escola del poble. Jo som l'única nina i la meva família em necessita
per ajudar a fer els treballs de casa; per això, no puc anar a l'escola. Jo ara tenc 7 anys.
3. Tenc 15 anys i vaig cada dia a l’institut. Quan torn a casa ajud els meus pares al magatzem
fins al vespre. Llavors sop, rent els plats i tenc cura dels meus germans petits fins que els
pares acaben la feina en el magatzem. Quan els meus germans s’han colgat intent fer els
deures de l’escola, però la major part dels dies estic cansada i m’adorm.
4. Tenc 9 anys i la meva família no és rica. Vivim en una petita casa. Ens cal anar a cercar
l’aigua a un pou que es troba un quilòmetre lluny de casa. Les cases del poble no tenen servei
sanitari i utilitzam una fossa que es troba en un extrem del nostre carrer.
5. Tenc 13 anys i des de fa 3 anys el meu país està en guerra amb un país veïnat a causa de les
fronteres. Un capità ha vengut a casa meva a dir-me que jo som gran i fort i que m'hauria
d’inscriure a l’exèrcit per combatre a favor del meu país.
6. Tenc 10 anys i parl la llengua que els meus pares, els meus padrins i tota la meva família
sempre han parlat. A l’escola no hi ha cap mestre que conegui la meva llengua i no em permeten
parlar-la. Diuen que tots nosaltres hem d’aprendre la seva llengua.
7. Vaig començar a treballar 12 hores al dia en una fàbrica d’estores, a l’edat de 9 anys. Ara en
tenc 12 i el patró vol que treballi més hores a la fàbrica.
8. Tenc 15 anys i visc en una gran ciutat. Molts dels meus amics es droguen ensumant diverses
coles. Jo també ho he provat i ara ho faig gairebé cada dia. A vegades la policia ens fa
fugir del lloc on ens reunim.
Font: FONTAINE, Susan. Ce n'est que justice! Nova York: UNICEF, 1993.
Què has de fer per conèixer i viure la Convenció sobre els drets de l’infant?
ARTICLE 43
El Comitè dels Drets de l’Infant
Hi haurà un Comitè Internacional dels Drets de
l’Infant, dependent de les Nacions Unides,
format per 10 persones expertes, que comprovarà
cada any com els estats del món complei-
51

xen i progressen en el respecte dels drets de
les persones menors.
ARTICLE 44
Informacions dels estats al Comitè dels
Drets de l’Infant
Cada 5 anys tots els estats informaran el Comitè
dels Drets de l’Infant sobre les dificultats
que troben per aplicar aquesta Convenció i sobre
les mesures aplicades per assegurar-ne el
compliment.
Carta de Romania
Cada infant té el dret a tenir un país i una nacionalitat. S'ha dit que cada infant, des del
dia del seu naixement, és declarat ciutadà d'un país. És això realment així? Sempre m'he
demanat què succeeix amb els infants que vénen a aquest món, lluny dels llocs civilitzats.
Pensa algú en la seva ciutadania? De fet, són les persones adultes que decideixen
per ells. No és veritat? Però el món no només pertany als adults. S'hauria de donar un
lloc més important als infants, perquè ells són la llavor de la civilització. El món sense
infants seria molt lleig! I que tristes que es trobarien les persones adultes sense vides
joves al seu entorn! M'agradaria que existís un comitè d'infants, de la mateixa manera
que hi ha un govern del país. Cada infant hi tendria un càrrec i, amb l'ajuda de les persones
adultes, intentaria organitzar els drets dels infants i un caramull de coses importants.
La qüestió és qui farà que això sigui possible. Qui acceptarà les nostres idees, les
quals molta gent considera sense cap valor? Així i tot, cal no desistir. Per ventura, si
pensam amb optimisme, dins un cert temps els infants tenguem responsabilitats en llocs
decisius de la nostra societat. Volem fer-nos conèixer, no com a ciutadans ja amb drets
complets, sinó, a punt d'aconseguir-los.
Ana Maria Balaita, 12 anys - IES / Lycée Liviu Rebreanu
M. Eminescu, nr. 3, Sc. B. Ap. 33 - 4400 Bistrita B-N
ROMANIA
52

Dibuixa la bandera de Romania
Desigs i necessitats
1. Aquí tens una llista de desigs i necessitats.
Aigua potable Educació Ràdiocasset
Aire pur Escola Religió
Alimentació suficient Juguetes Seguretat
Allotjament Llepolies Serveis mèdics
Bicicleta Llocs d'esplai Televisió
Cambra pròpia Ordinador personal Vacances
Doblers Protecció Vestits de marca
2. Escriu altres desigs i necessitats.
3. Subratlla els desigs de color verd i les necessitats de color vermell.
4. Sabries trobar l'article de la Convenció dels drets de l'infant que correspon a cada
desig o a cada necessitat?
Font: FONTAINE, Susan. Ce n'est que justice! Nova York: UNICEF, 1993.
ARTICLE 45
Organitzacions de servei a la infància
L’UNICEF, els òrgans de les Nacions Unides i
les organitzacions especialitzades en el servei a
la infància podran comprovar com s’apliquen totes
les normes escrites en aquesta Convenció.
L’UNICEF UNICEF (United Nations International Children’s Emergency Fund) és el
fons de les Nacions Unides d’ajuda a la infància; va ser creat l’any 1946. El seu objectiu
fou inicialment ajudar els infants víctimes de la guerra, però a partir de 1950 el seu
camp d’acció abastà també la infància i la joventut dels països subdesenvolupats, on
realitza activitats d’assistència i de promoció social. Treballa amb els governs nacionals,
altres agències de les Nacions Unides (OIT: organització internacional del treball, OMS:
organització mundial de la salut, HCR: alt comissariat dels refugiats ...) i moltes ONG
(organitzacions no governamentals) per descobrir i posar remei a les necessitats dels
infants. Recull informació d’arreu del món, recapta fons en els països rics i als llocs
amb necessitats envia ajudes, com poden ser medecines, vacunes, tendes de campanya,
equips d’immunització ... L’objectiu principal és alertar la consciència del món i mobi-
53

litzar recursos a favor dels infants. Té més de 200 representacions a 160 països. Les
seus principals es troben a Nova York i a Ginebra.
UNICEF a Balears. Puigdorfila, 8 baixos - 07001 Palma (telèfon 971 714 553, fax 971 714 839)
La UNESCO (Educational Scientific and Cultural Organization) és una institució
especialitzada de l’ONU, creada l’any 1946 i amb seu a Paris. El seu objectiu és
contribuir a la pau i a la seguretat mundial promovent l’entesa i la cooperació entre els
estats, mitjançant l’educació i la cultura. Treballa per eradicar l’analfabetisme, fomentar
l’ensenyament, afavorir el respecte als drets humans, promoure l’intercanvi cultural i
humà, preservar i difondre les diverses cultures del món, sostenir la veritat, la llibertat i
la pau i proporcionar ajuda econòmica i tècnica las països subdesenvolupats. Publica la
revista mensual en català El Correu de la Unesco. El pla d’escoles associades a la
UNESCO vol fomentar la cooperació i la pau internacional a través de l’educació escolar.
Qualsevol escola – actualment n’hi ha més de 4.000 arreu del món – pot participar
en aquesta xarxa amb treballs i intercanvis.
Centre UNESCO de Catalunya, Mallorca, 285 - 08037 Barcelona (fax 934 575 851)
Escoles associades a la UNESCO, Sant Miquel, 28, 1r - 07002 Palma (telèfon i fax 971 716 170)
L’EIP EIP (École Instrument de Paix) és una organització no governamental, amb
estatut consultiu davant les Nacions Unides, la UNESCO i el Consell d’Europa. La
seva acció contribueix a fer prendre consciència del paper que ha de tenir l’escola al
servei de la humanitat, ensenyant els drets humans i la pau a tots els infants del món.
Està estesa a molts països i té la seu principal a Suïssa.
EIP, 5 rue de Simplon – 1207 Ginebra. (fax 0041 227 350 653 // 950 640 795 // www eip-cifedhop.org)
Dibuixa la bandera de les Nacions Unides
PENSA i ACTUA
1. Què es fa avui per als infants? Anomena accions i campanyes que coneguis.
2. Quines organitzacions treballen per als infants?
3. Què necessiten els infants del lloc on vius?
4. Què necessiten els infants d’altres llocs del món?
5. Què pots fer per ajudar-los?
ARTICLE 46
54

Acceptació quasi universal de la Convenció
Aquesta Convenció s’ofereix a l’acceptació de
tots els estats del món.
(Des de l’any 1997 és acceptada per tots els estats, menys els Estats Units d’Amèrica i Somàlia)
Dibuixa les banderes dels Estats Units d'Amèrica i de Somàlia
Carta al president dels
Estats Units d’Amèrica
Estimat senyor president dels Estats Units,
Li escric aquesta carta perquè desitjaria que signàs la Convenció sobre els drets de
l’infant, perquè jo crec que tots els infants del món, siguin pobres o rics, tenen dret a
una educació, a un sostre i a un plat de menjar a taula. Esper que aquesta carta serveixi
per a qualque cosa i signi la Convenció sobre els drets de l’infant. Rebi una salutació
cordial. Es Pont d’Inca Nou, 16 de desembre de 1999.
Laura Oliver, alumna de 6è curs d’educació primària. Mallorca
Carta als infants de Somàlia
Estimats amics de Somàlia,
Volem que sapigueu que aquí nosaltres desitjam que tots tengueu escola. Estam intentant
aconseguir que el vostre país signi la Convenció sobre els drets de l’infant. Volem
que sigui signada perquè tots vosaltres tengueu escola i tot el que nosaltres tenim. Es
Pont d’Inca Nou, 16 de desembre de 1999.
Miquel Tomàs, alumne de 6è curs d’educació primària. Illes Balears
Cançó: Bons amics
Lletra i música d'Eladi Gallego
1) Bons amics que heu vengut de tot cor
i cercau molt endins i amb amor
i heu sentit en el fons una crida.
55
Sou vosaltres, som nosaltres bons amics.
2) Bons amics que viviu arreu del món

i cercau pel camí un tresor,
no volteu rodamóns per la vida.
Sou vosaltres, som nosaltres bons amics.
3) Bons amics que estimau de debò
perquè Déu us ha fet un gran do:
compartir el que som cada dia.
56
Sou vosaltres, som nosaltres bons amics.
4) Dins vosaltres hi teniu veritat.
No dubteu, caminau sens temor.
Frec a frec obrirem nova vida.
Vostra veu, nostra veu s'uniran.
5) Nostra veu serà un crit per la pau,
d' amistat, esperança i perdó;
sols així naixerà nova vida.
Vostra veu, nostra veu s'uniran.
KAIROI, Escola Mirall. Col·lecció Al-Alba. Apart. 31.001 - 08080 Barcelona
ARTICLE 47
Ratificació de la Convenció
La Convenció, una vegada acceptada pels estats,
ha de ser ratificada per aquests.
ARTICLE 48
Adhesió a la Convenció
Aquesta Convenció està oberta a l'adhesió de
qualsevol estat del món.
ARTICLE 49
Aplicació dins cada estat
La Convenció s’aplicarà dins cada estat, 30 dies
després d’haver estat ratificada.
Carta del Senegal

Amics i amigues de Mallorca,
Som un senegalès de 12 anys. Jo vaig a una escola pública de Thiés, que és una ciutat
del Senegal, situada a 70 quilòmetres de Dakar. Estic molt content d’escriure-vos aquesta
carta i vull parlar de la meva escola. És molt gran: té 14 aules, amb 70 alumnes -
i a vegades amb més de 80 - a cada classe. Els mestres ens han ajudat a organitzar una
cooperativa escolar que dirigim els mateixos alumnes. Jo he estat elegit per formar part
del secretariat. A més de les activitats de classe, en feim d’altres al galliner, al jardí i a
l’hort de l’escola. Aprenem a criar gallines, que després venem, a cultivar diferents verdures,
a reparar i embellir l’edifici. Coneixem totes les tècniques necessàries per a aquests
treballs. Així és la vida a l’escola. Estic molt content d’anar-hi. És una família i
hi tenc molts amics. Vivim junts i units. L’escola m’ensenya moltes coses sobre la vida,
sobre el món i sobre les persones.
Jo ja sé alguna cosa d’Espanya i de les illes on viviu. El vostre país no m’és desconegut;
el puc trobar en un mapa del món. Estic assabentat que hi ha molts senegalesos que viuen
i fan feina a casa vostra. L’escola m’ha fet conèixer millor la situació i els problemes
del meu país; m’ha ensenyat a estimar el Senegal i a voler-ne ser un bon ciutadà.
Segurament ho seré. Dissortadament no trobam treball, quan acabam els estudis. Molta
gent es troba a l’atur malgrat haver estudiat molts anys. El meu somni és que hi hagi
escola per a tots els infants, que hi aprenguin en la seva llengua, que hi tenguin les mateixes
oportunitats i, després, acabada l’escola, tothom faci feina en bones condicions,
com a casa vostra.
Rebeu una forta salutació del vostre amic del Senegal.
(Cheikh Ahmed Mbaye. Institut EFI / Le Goff. BP 163). Thiés, SENEGAL
57
Dibuixa la bandera del Senegal
PENSA i ACTUA
1. Cerca informació sobre el Senegal.
2. Comenta la carta.
3. Per què molts habitants d’Àfrica vénen a viure aquí? Explica aquests dos mots emigració
i immigració.
4. Explica avantatges i inconvenients de la immigració.
5. Com hem d’ajudar les persones immigrants?
L’amic invisible
Facem el bé sense esperar res a canvi. Si cada persona cercàs el bé de les altres persones,
certament tothom viuria molt millor. Cada participant escriurà el seu nom en un
paper; llavors el doblegarà i el posarà dins una bossa. A continuació, les persones parti-

cipants agafaran un paper. Si et sortís el teu nom, deixa el paper dins la bossa i agafa‘n
un altre. L’activitat consisteix en ser l’amic invisible de la persona que correspongui per
la sort. Li faràs atencions, favors, regals, però sempre de manera que aquesta persona no
pugui conèixer qui és qui la tracta tan bé. Tots i totes tendreu un amic invisible. Per despistar
tothom es mostrarà més amable i servicial. Al final, els qui haureu aconseguit
quedar invisibles, fareu un diàleg sobre els avantatges aconseguits.
Font: RAMIS, Guillem. Estimem la nostra terra, recull de jocs. Palma: Editorial Moll, 1995.
ARTICLE 50
Modificació de la Convenció
Els estats podran proposar modificacions dels
articles d’aquesta Convenció, però cap modificació
no serà vàlida sense l’aprovació de
l’Assemblea General de les Nacions Unides.
ARTICLE 51
Cap modificació serà contrària al bé dels
infants
No es farà cap modificació contrària al bé dels
infants, finalitat fonamental d’aquesta Convenció.
Carta de Bielorússia
Aquesta carta d’una nina d’un país no gaire ric ni feliç us podrà interessar si la deixau
entrar dins la vostra vida. Vosaltres viviu en una illa formosa que Déu deixà caure dins
la mar més bella.
58

Els meus pares em diuen que el nostre país era abans important; a l’escola m’ensenyen
que era el més gran i que sempre progressava. Es conten grandioses històries d’aquesta
terra. Però el país es dividí, i la seva gent quedà retardada. Se’ns diu que els culpables
de la divisió foren els seus enemics.
Encara que a l’escola utilitzam quasi els mateixos llibres que empraren els pares, ara em
puc instruir amb altres llibres, amb pel·lícules i també amb les narracions dels amics que
han visitat països estrangers. Entenem les coses quan les podem comparar. Sé per què
cal estudiar llengües, geografia i història: per entendre com són les persones i per comprendre
que vivim dins un món sense fronteres. Gràcies a la cooperació internacional els
infants de diferents països esdevenim també amics. I jo tenc un somni: convidar un dia
algú del vostre país a romandre un temps a casa meva. Així podreu comparar i sentirvos
cofois de la vostra terra. Jo també vull sentir-me orgullosa del meu país, però, per
ara només puc estimar-lo. A la meva escola totes les assignatures s’estudien en bielorús.
Això resulta estrany perquè fins ara la llengua materna no hi era gairebé emprada.
M’agrada estudiar perquè l’educació és necessària per als infants, que més tard trobaran
un bon treball i seran persones responsables.
Ara entenc millor que és un desastre ecològic. A la meva classe hi havia un al·lot anomenat
Andreu; es posà malalt a causa de la radiació, l’operaren i deixà d’anar a l’escola.
La meva àvia viu al camp, prop de la ciutat de Gomel, on hi ha molta radiació. Així i
tot, allí hi van molts infants a passar-hi les vacances perquè no tenen mitjans econòmics
per anar a altres llocs. Tenc por quan pens en la catàstrofe de Txernòbil. Se’n va dur
moltes vides. I jo em deman, què passarà si un dia les radiacions omplen tot el planeta?
No sé què respondre.
Mon pare diu que Déu s’ha allunyat del nostre país; ma mare afirma tot el contrari: això
ens ha succeït perquè el nostre país sigui més conegut, com també sigui coneguda la
renovació que farem mitjançant l’amor. L’estimació, diu, ho millorarà tot. Don gràcies a
Déu de viure dins una bona família. Tenc pare, mare i un germà de set anys. Els nostres
pares posen molta atenció en educar-nos com cal. Llegim molt, passam junts el temps
lliure i viatjam sovint a peu i amb bicicleta. Ara bé, és llastimós que al nostre país molts
infants no tenguin pares o que els pares que tenen siguin borratxos. Això és un altre
desastre i crec que el problema es resoldrà quan els infants trobin bons exemples al seu
costat.
Ekaterina Martchenko, 12 anys. Escola de secundària, núm. 3.
3 Ruelle Shelesnodoroshny, 16 - 220014 Minsk, BIELORÚSSIA
Dibuixa la bandera de Bielorússia
PENSA i ACTUA
1. Què et fa pensar aquesta llarga i expressiva carta?
2. Carta a tots els infants del món. Escriu una carta oberta, dirigida a tots els infants
del món, comunicant-los allò que més t'ha interessat de la Convenció sobre els drets
de l'infant. Pots enviar el teu escrit a un diari o a una revista perquè el publiquin,
59

com també pots fer-ne còpies per fer-les arribar a algunes de les escoles que surten
indicades en aquest treball.
ARTICLE 52
Llibertat dels estats per refusar la Convenció
Qualsevol estat pot retirar la seva adhesió a
aquesta Convenció, però ho ha de comunicar un
any abans.
ARTICLE 53
Custòdia de la Convenció
El dipositari d’aquesta Convenció és el secretari
general de les Nacions Unides.
ARTICLE 54
Idiomes de la Convenció
El text de la Convenció ha quedat escrit en sis
idiomes: anglès, àrab, castellà, francès, rus i
xinès.
60

Manifest 2000
ANY 2000, ANY INTERNACIONAL DE LA CULTURA I DE LA PAU
Vull transformar la cultura de la guerra i de la violència en una cultura de pau i de
no-violència.
Vull fer un món més just, solidari, lliure, digne i harmoniós per a tothom.
Vull protegir el medi ambient i cercar la satisfacció de cada ésser humà.
Vull ser responsable del futur de la humanitat.
Per tot això, em compromet en la vida de cada dia, en la família, en la feina, en el país,
en el món, a:
1. Respectar totes les vides.
2. Rebutjar la violència.
3. Practicar la generositat.
4. Escoltar per comprendre.
5. Preservar el planeta.
6. Reinventar la solidaritat.
Any internacional de la cultura de la pau - Fòrum universal de les cultures.
Torre Mapfre, carrer de la Marina, 16, planta 29 E - 08005 Barcelona.
PENSA i ACTUA. Si acceptes aquest manifest, copia'l i posa’l en pràctica.
PER A TU, AMIC
La vida és una oportunitat, aprofita-la.
La vida és bellesa, admira-la.
La vida és un somni, fes-lo realitat.
La vida és un repte, afronta’l.
La vida és un deure, compleix-lo.
La vida és un joc, juga’l.
La vida és preciosa, cuida-la.
La vida és riquesa, conserva-la.
La vida és amor, gaudeix-lo.
La vida és un misteri, descobreix-lo.
La vida és tristesa, supera-la.
La vida és una cançó, canta-la.
La vida és un combat, accepta’l.
La vida és una tragèdia, domina-la.
La vida és una aventura, viu-la.
61

La vida és felicitat, mereix-la.
La vida és vida, defensa-la.
Teresa de Calcuta
La festa dels bons desigs
Cal retrobar el sentit d’un brindis. Si unim la festa a l’acció, trobarem el sentit que cal
donar als nostres brindis. Preparareu una festa, amb jocs, música, menjars i begudes
adequades. Al final, la persona animadora proposarà expressar els bons sentiments i
desigs per algunes coses importants que viviu i suggerirà fer-ho en forma de brindis.
Omplireu la copa, o el tassó, amb la beguda adequada i us disposareu a començar. El
primer brindis que proposarà la persona animadora serà per la gran causa del món i per
totes les persones que hi viuen. Totes les persones participants, una després de l’altra,
expressareu el vostre desig. A cada desig tothom respondrà “visca!”, aplaudirà i beurà.
Suggeriments:
- “Jo desig que hi hagi pau al món!”
- “Jo desig que tots els infants tenguin un pare i una mare que els estimin!”
- “Jo deman que a l’escola els companys i les companyes ens eduquem molt i bé!”
- “Jo no vull que ningú mori de fam!”
Font: RAMIS, Guillem. Estimem la nostra terra, recull de jocs. Palma: Editorial Moll, 1995.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
1. COTS, Jordi. Éstos son los derechos de los niños. Barcelona: Ed. Mediterrània, 1998.
2. FONTAINE, Susan. Ce n'est que justice! Nova York: UNICEF, 1993.
3. GARRIGA, Carme. Ostelinda. Jo vinc de tot arreu. Barcelona: Ed. La Galera, 1998.
4. GILLIQUET. La convention des droits de l'enfant. Brussel·les: Le Lombard, 1993.
5. GRASA/ REIG. Vivim en un sol món. Barcelona: Ed. Pau, 1998.
6. GRIJALVO, Eva. Cuando la juventud lucha por la justicia. Madrid: Ed. Dersa, 1997.
7. PEACE CHILD INTERNATIONAL. Lluita pels teus drets. Barcelona: Ed. Baula, 1998.
8. RAMIS, Guillem. Any 2000: llibertat per a mil milions de persones. Palma: Justícia i Pau, 1999.
9. RAMIS, Guillem. Drets humans, avui. Palma: Justícia i Pau, 1999.
10. RAMIS, Guillem. Estimem la nostra terra, recull de jocs. Palma: Ed. Moll, 1995.
11. RAMIS, Guillem. Visca el món. Palma: Ed. Moll, 1995.
12. SENILLOSA, Ignasi. El dret a ser nen. Barcelona: Intermón, 1993.
13. ABC. La enseñanza de los derechos humanos. Ginebra: Nacions Unides, 1992.
14. Amnistia internacional. Informe 1999. Barcelona: Ed. Columna, 1999.
15. Derechos humanos: una esperanza. Madrid: Amnistía Internacional, 1998.
16. Drets Humans. Recopilació de textos. Palma: Consell de Mallorca, 1998.
17. Estado mundial de la infancia. Ginebra: UNICEF, 1998.
18. Human rights teaching. Paris: UNESCO, 1993.
19. La décennie pour l'education des droits de l'homme 1995-2004. Ginebra: Nations Unies, 1999.
20. Los derechos del niño. Ginebra: Centro de Derechos Humanos, 1990.
62

21. Los derechos del niño. Madrid: Ed. Plesa - SM, 1979.
22. Solidarios 100 por 100. Madrid: Editorial Bruño, 1998.
Autor: Guillem Ramis i Moneny
63