Revista 42 - Drets Humans de Mallorca

Fòrum social mundial a Belem- Brasil
DRETS HUMANS
DE MALLORCA
N º 4 2 · J U N Y 2 0 0 9 · C I U T A T D E M A L L O R C A
Contra la crisi un altre mòn és possible i necessari
1

EDITORIAL
És important, més que mai, reflexionar sobre la crisi que de fa mesos ens
té a tots agafats. I no ens referim només a la crisi econòmica, sinó a la
global, la que ens està canviant l’ordre i el sistema. Crisis de valors, de
mediambient, d’aliments, ecològica, de la sostenibilitat, i la provocada per
els casos sagnants de corrupcions, i les que estan esclatant a moltes parts
del món com són les situacions provocades per l’escassesa de l’aigua,
la dels combustibles fòssils, de la fam i de la guerra… En definitiva, una
crisi que és un atac continuat als drets humans més elementals.
A Mallorca ja podem parlar de casos de famílies senceres que han quedat
tirades, de persones que passen fam, d’engruiximent dels bàndols de
la marginació. En aquesta revista podreu llegir una informació d’una
campanya que ajudam a posar en marxa, titulada “Mallorca sense fam”,
on hem pogut detectar com els menjadors socials estan sobrepassats
en dues i tres vegades les seves capacitats d’assistència en relació tan
sols a fa uns mesos. O com la recollida d’aliments i la seva immediata
distribució a punts dels anteriorment insinuats es consumit en molt pocs
dies. Gràcies, per cert, amic Juan Torres (pare i fill), de Pescados Carmen,
per la vostra generosa donació de més d’una tona de menjar: ens ha fet
descobrir encara més el que ja sabíem per notícies, i ara hem comprovat
in situ. Pena, ràbia, i solidaritat.
Perquè és en la crisi on neix la inventiva, els descobriments i les grans
estratègies. Superar la crisi té que significar superar-se un mateix, trobar
uns nous valors i remoure segons quins altres. Ja que s’ha demostrat
que la irresponsabilitat i la manca de valors ha estat una de les principals
causes de la recessió. La responsabilitat, tan la social, com la política, o
la empresarial, s’ha de situar al centre del nou ordre econòmic mundial,
en paraules del mateix B. Obama. Ve clavada aquí la frase que trobareu a
l’escrit del nostre col·laborador Bartomeu Bennàssar: “Quan les decisions
es prenen en una taula d’accionistes, i no en una taula d’operacions
quirúrgiques, la decisió està viciada…”
La gran crisi econòmica actual és una crisi global de Humanitat, provocada
en gran part per les malifetes del sistema, que veim com està fent aigua
per molts costats. Ja no se val refundar novament el sistema, com se
sent dir com a gran alternativa al que està passant. Lo únic que hem de
assumir és salvar la Humanitat. La crisi global d’avui és la gran oportunitat
per el futur immediat.
I per crisi, la de l’Àfrica dels Grans Llacs, que des de fa 15 anys ens està
corprenent a tots els qui treballam per la justícia i la pau a aquella zona.
Més de vuit milions de morts provocats per aquesta guerra ens fa pensar
en una tragèdia sense precedents, una crisi davant la qual s’ha de actuar
molt urgentment. Des de Drets Humans de Mallorca, i sobretot des de
sa Fundació s’Olivar estam propiciant fets que segurament passaran a
la història per el que hauran significat. El més recent ha estat la vuitena
edició del Diàleg Intraruandès (D.I.R.), celebrat a Palma els passats
dies 30 d’abril, i 1, 2, i 3 de maig. Informació en trobareu a les planes
interiors; i sobretot una ben feta entrevista amb la persona que millor
representa la tasca del diàleg i encontre dels propis ruandesos a l’exili, el
Sr. Jordi Palou, advocat i mediador internacional en conflictes.
Seguirem actuant, en la mesura de les nostres forces, per ajudar a sortirse’n
tant les persones d’aquí que sofreixen, com les de allà on puguem
arribar, siguin de Ruanda i dels Grans Llacs, com també del Txad, o dels
Adivasis de La India. Tot en definitiva perquè els Drets Humans per a
tothom puguin ser algun dia una realitat.
2
INSTITUCIONS que
treballen perquè els Drets
Humans siguin una realitat
AMNISTIA INTERNACIONAL
Sant Miquel, 26, oficina B
Tel. 971 719 911 – 07002 Palma
ARCA. Ass. Per a ña Revió. Dels Centres Antics
C/ de la Pau, 5 – tel. 971 719 531 – 07012 Palma
ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL POBLE
SAHARAUI DE LES ILLES BALEARS
Casal Entitats ciutadanes, local D – Pça. Hospital, 4
Tel. 971 72 88 39 – 07012 Palma
ASOCIACIÓ PRO DERECHOS
HUMANOS DE ESPAÑA
Ortega y Gasset, 77 – tel. 91 402 23 13 – 28006 Madrid
AYUDA EN ACCIÓN
Trav. De Gràcia, 8 – 08021 Barcelona
CAMPAÑA REFUGIADOS EN EL MUNDO
C/ Gral. Perón, 32 – tel. 93 455 42 69 – 08002 Barcelona
CÀRITAS DIOCESANA DE MALLORCA
Seminari, 4 – tel. 971 716 288
Fax 971 724 947 – 07001 Palma
CREU ROJA ESPANYOLA
Arq. Bennàssar, 73– tel. 971 295 000 – 07004 Palma
DELEGACIÓ DIOCESANA D’ACCIÓ SOCIAL
Seminari, 4 – tel. 971 724 947 - 07001 Palma
FUNDACIÓ S’OLIVAR
Finca S’olivar – tel. 971 618 593 – 07192 Estellencs
FUNDACIÓ VICENÇ FERRER
Av. Argentina, 61 – tel. 971 220 109 – 07011 Palma
GRUPS D’ESPLAI DE MALLORCA
Seminari, 4-2ºpis – tel. 971 714 479 – 07001 Palma
GRUP D’ORNITOLOGIA BALEAR
C/ Manuel Sanchos Guarner, 10 baixos
Tel. 971 49 60 60 – 07004 Palma
INTERMÓN
Victòria, 4 – tel. 971 721 918 . 07001 Palma
MANOS UNIDAS
C/ Alcalá, 87 – 08009 Madrid
C/ Seminari, 4 – tel. 971 713 886 – 07001 Palma
METGES DEL MÓN (Balears)
Av. Comte Sallent, 16, 1º A – tel. 971 20 47 71
971 20 21 61 – 07001 Palma
METGES SENSE FRONTERES
Av. Porta de l’Àngel, 1 – tel. 93 412 52 52
08020 Barcelona
MOVIMENT ESCOLTA I GUIATGE
DE MALLORCA
Seminari, 4 – tel. 971 725 168 – 07001 Palma
OBRA CULTURAL BALEAR
Pare Bme. Pou, 31 – tel. 971 723 299 – 07003 Palma
PROJECTE HOME
Oblates, 23 – tel. 971 793 550 – 07011 Palma
PROSUD
Camí de na Gabriela, 15 bax. – tel. 971 519 848
971 870 571 – 07600 S’Arenal (Mallorca)
S’ALTRA SENALLA
C/ 31 de Desembre, 44 – tel. 971 20 00 50
971 29 12 31 – 07600 S’Arenal (Mallorca)
UNICEF
Font i Monteros, 3 – tel. 971 714 553 – 07001 Palma
VEINS SENSE FRONTERES
Bisbe Cabanelles, 11 bxos. – tel. 971 242 716
07005 Palma
FUNDACIÓ DEIXALLES
Camí Salard, 63 07008 Palma – tel. 971 472 211
SECRETARIAT DIOCESÀ DE
PASTORAL PENITENCIÀRIA
Seminari, 4 – 07001 Palma – tel. 971 727 757
ASSOCIACIÓ FILOSOFIA DE LA
RA I DE LES CULTURES
Ap. Correus 77 – Colònia Sant Jordi Tel. 629 620 102
FUNDACIÓ SOCIAL LA SAPIÈNCIA
Carrer de la Pietat, 5 – tel. 971 711 142 - 07012 Palma

Í N D E X
Editorial ……………………………………………………………………….................................. 2
Ètica: ara més que mai. Jaume Sitjar …………………………………………............................ 4
El Diàleg intra-ruandés. Impactes. J. Carrero – B. Vicens …………………........................... 5/6
Son Banya Real i Sense Mite. Victòria Fullana ……………………………….......................... 7/8
Drets humans al IX Fòrum Social Mundial. Aina Calafat……………………............................. 9
Drets humans al III Fòrum Social de Mallorca. Cecili Buele …………………......................10/11
Jordi Palou Loverdos: Un gran mediador per un conflicte terrible ……………....................12/13
Congo, el perquè d’una guerra..................……………………………………...................... 14/15
CUL DE SAC ……………………………………………………………………....................... 16/17
Jóvenes violentos o padres infantiles. Paz Francés ……………………………...................... 18
Las mujeres en el Islam: luces y sombras. J.J. Tamayo ………………………........................ 19
Participar en el proceso mágico de la vida. Satish Kumar………………………..................... 20
Entorn del malalt: Drets i deures. Bartomeu Bennàssar …………………………................... 22
El pols dels drets humans:una cursa contra la violència a la dona. Xesca Sampol.............. 23
Declaració final del Diàleg Intra-Ruandés……...................................................................... 24
www.dretshumansdemallorca.net
La nostra
pàgina
web
Edita: Drets Humans de Mallorca
Dipòsit Legal: PM-778-1998
Imprès: Taller Gràfic Eugeni,
c/ Reis Catòlics, 70 – Palma
El nostre objectiu: difondre els drets i les llibertats
de totes les persones, contenguts a la Declaració
Universal dels Drets Humans proclamada per l’ONU.
Han col·laborat:Bernat Vicens, Bartomeu Sitjar, Joan Carrero, Victòria Fullana, Aina Calafat,
Cil Buele, Juan José Tamayo, Jordi Palou, José Lucas, Pep Noguera, Paz Francés, Satish
Kumar, Catarina Amengual, Bartomeu Bennàssar, Xesca Sampol,
Els articles expresan l’opinió de la revista si no van signats. Altrament representen l’0pinió de llurs autors. Drets Humans
autoritza la reproducció dels seus escrits si se n’indica la procedència.
3

ÈTICA: ARA MÉS QUE MAI
4
La frase “convertir una crisi en una oportunitat”
potser que sigui ja molt manipulada, però crec
que val la pena dedicar-li un poc de temps
davant aquesta situació que a tots ens passa
per damunt, fins i tot els que creuen saber-ho
tot: “ja t’ho deia jo que això no acabaria bé”.
Però que ha fet aquest endevinador per canviar
la situació? Segurament rés i ara es queixa.
Crec que malgrat la crisi, o fins i tot en la crisi
ben damunt nosaltres, els empresaris -tots:
microempresaris, petits, mitjans, grans i
fins i tot, autònoms- hem de actuar d’una
manera responsable, veure què vàrem fer
malament, prendre consciència i dissenyar
un pla per canviar la nostra actitud i millorar
o, al menys, resistir per estar en millor posició
per sortir quan tot això es compongui que, tard
o prest, ho farà i ens ha d’agafar preparats.
L’ètica, fins i tot en moments de crisi és
necessària, més que mai. No hem de caure
en la frase “homo hominis lupus” de Thomas
Hobbes i anar “a per totes” als negocis. No
hem de perdre el sentit social i ètic de la nostra
Empresa. Val més veure com podem anar
canviant la nostra forma de fer negocis a la
nostra empresa, veure quins nous productes
o serveis hi ha per explotar per tal de donar
continuïtat al nostre projecte empresarial
sense oblidar la necessitat que aquests
nous productes o serveis han d’esser útils i
necessaris per a la societat.
Sense dubte la Responsabilitat Social
Empresarial o Corporativa ens pot ajudar. Els
empresaris no hem de caure en la temptació
de voler “fer net” de personal les nostres
empreses a causa de la crisi i a qualsevol preu.
Ara més que mai hem de comptar amb tots
els nostres recursos humans – el millor actiu
d’una empresa -, els podem reunir, explicarlos
la situació, donant informació clara sobre la
situació de l’Empresa, del seu futur i analitzar
entre tots les mesures a prendre.
Afrontar així els problemes serà molt positiu,
els treballadors s’implicaran més a l’Empresa,
es sentiran protagonistes i fins i tot les
mesures més impopulars com congelació
salarial o, fins i tot, reducció temporal de sous,
seran més fàcils. Dins aquesta política de
transparència pot esser oportú demanar
suggeriments als treballadors creant grups
de feina i discussió dels que poden sortir
bones propostes pel futur
de la empresa, bé des del caire productiu, comercial,
econòmic, organitzatiu, etc.
L’empresari ha d’aprofitar la situació per revisar a fons
les seves despeses generals pensant en mesures
d’estalvi que, perquè no, poden esser de tipus
mediambientals: reduir el consum energètic, d’aigua,
de paper, etc. Reduir fems, reutilitzar materials o reduir
envasos. Ara és un bon moment aconseguint un doble
avantatge: reducció de costos i respectar més el medi
ambient.
Les actuacions sobre el mercat també son necessàries
–ara més que mai- en temps de crisi: podem cercar els
nostres futurs clients dins el nostre àmbit més proper,
dins el nostre barri, poble o ciutat, el que farà que les
accions comercials siguin més econòmiques i a la
vegada més ben valorades per la societat del nostre
entorn. I també en podem fer partícips als nostres
empleats, d’aquesta recerca de nous clients oferint un
incentiu que, apart de suposar un guany, el fidelitzarà
molt cap a la seva empresa.
Aprofitant que molts de treballadors tenen la gran sort
de tenir un lloc de feina fix, s’han de promoure mesures
de solidaritat respecte els mes desfavorits que no tenen
perquè esser dineràries, poden esser en espècie o fins
i tot de voluntariat. Ens sorprendria veure la reacció
del nostres treballadors si els proposam dedicar un dia
de feina cada any o cada 6 mesos a accions solidàries
o de voluntariat sobre tot si l’Empresa s’implica amb ell
de la mateixa manera.
Al mateix temps és el moment d’esser més
transparents amb els nostres socis, clients,
proveïdors, Administració, etc. Aquests actes de
transparència i comunicació seran benvinguts per ells
i segurament ho reconeixeran i ens recolzaran més.
Continua pàg 8a

EL DIÀLEG INTRA-RUANDÉS. IMPACTES
EL DIÀLEG INTRA-RUANDÉS. IMPACTES
A -
LA MIRADA DELS FACILITADORS
La octava edición del Diálogo Intra Ruandés (DIR) realizada en Palma durante los tres primeros
días de mayo, significará seguramente un importante punto de inflexión en el doloroso pero a la vez
esperanzador proceso hacia la paz y la reconciliación que viene realizando el pueblo de Ruanda
desde hace unos años. Por una parte, cuando miramos hacia atrás, vemos que esta edición ha
reflejado claramente la madurez de un proceso que dura ya más de 5 años. Un proceso que se
inició cuando 5 representantes tutsis y otros cinco hutus se encontraron en 2004 en la sede de la
Fundació S´Olivar, en Estellencs, en el marco incomparable de la Serra de Tramuntana.
Por otra parte, si miramos hacia el futuro, nos encontramos que esta octava edición se ha realizado a
las puertas de un acontecimiento que va a ser importante, puede que incluso decisivo: Las elecciones
presidenciales de agosto de 2010. El DIR es una realidad cuyo marco es mucho más amplio que el
meramente político, pero que incluye también esa dimensión política. Por lo que el acontecimiento
electoral, ya tan cercano, no podía dejar de ser un dato relevante. Más aún teniendo en cuenta
la presencia de representantes de diversos partidos en el exilio. Entre ellos, cabe destacar la de
Victoire Umuhoza, candidata a la presidencia en nombre de una amplia coalición.
En las sucesivas plataformas del DIR, entre las que ésta última ha sido la más amplia y representativa,
han estado presentes prácticamente todos los sectores y movimientos significativos, exceptuando
aquellos que defiendan algún tipo de posicionamiento extremista. Y han estado presentes mediante
representantes de máximo nivel. El listado es demasiado extenso para poder enumerarlos a todos,
ya que hay que tener en cuenta que han llegado a sumar unos 150 participantes. Por otra parte,
citar sólo a algunos de ellos no es una tarea fácil sin caer en una cierta discriminación. Baste por
ello referirme a los dos extremos, en el sentido histórico, de ese arco de participantes. Es decir, por
una parte, el representante de los más antiguos pobladores de Ruanda: los Twa. Y por otra, los
representantes de la más emblemática institución de los más recientemente llegados Ruanda: los
emisarios del heredero de la realeza tutsi, Kigueri V, que hoy reside en Washington. Y en medio
la mayoría hutu. Todos los participantes nos han manifestado reiteradamente la importancia del
DIR para facilitar el encuentro entre colectivos que hasta ahora estaban incomunicados e incluso
enfrentados, para cohesionar sus esperanzas y proyectos sobre un futuro mejor.
Por otra parte, en este último año el marco de estos encuentros se ha ampliando también a la Rd
del Congo, que ha venido sufriendo desde hace años las agresiones de Ruanda, Uganda y Burundi.
Es imposible imaginar un futuro mejor para toda la región sin actuaciones coordinadas entre la
sociedad ruandesa y la congolesa.
De ahí que, ya en el 2008, se haya
celebrado un encuentro en Kinshasa.
Participaron en él una decena de
representantes de la sociedad civil
congolesa del Este, la más castigada
por la violencia. Dos representantes
de ese encuentro congolés estuvieron
presentes en esta octava plataforma
del DIR en Palma. Así como también
14 observadores internacionales. Esta
es una figura nueva que no se había
utilizado en las anteriores ediciones y
que ha enriquecido notablemente el
DIR.
Juan Carrero Saralegui
5

EL DIÀLEG INTRA-RUANDÉS. IMPACTES
EL DIÀLEG INTRA-RUANDÉS. IMPACTES
B- LA MIRADA DELS OBSERVADORS
6
D’aquest encontre es podrien escriure moltes planes. Vull destacar algunes situacions
i alguns fets que resultaren impactants. En concret el rol dels facilitadors, i el rol dels
observadors. El paper dels primers estava molt estudiat, i metòdicament executat. No
podia ser d’altre forma per tractar-se dels mateixos Jordi Palou, Irma Rogoni i Juan Carrero.
Feien d’autèntics mediadors, intentant equilibrar constantment qualitats com la capacitat
d’escolta, de comprensió, i pel coneixement a fons que tenen de la complexa realitat del que
esta succeint des de fa tants anys a l’Àfrica dels Grans Llacs. Intentant conjugar els temps,
els espais, les tensions, els silencis. I també, com no, la mateixa comunicació no-verbal,
així com la capacitat de sinèrgia i d’empatia. Tot això traduït en una expressió constant de
independència i imparcialitat.
I en quant als observadors, i parlant a partir de la pròpia experiència i vivència, puc dir que
aquesta es tradueix en: la presència física, l’acompanyament cordial, el qual significa un
sentiment palpable d’unió afectiu-efectiu, amb una condició acceptada des de el primer
moment: escoltar, prendre notes, i estar callats, sense intervenir,… a no ser que ens
requerissin la nostra opinió, o el pronunciament damunt algun punt en concret. Cosa que
així va ser en alguns moments determinats. Els observadors érem catorze. I fou certament
emotiu l’aplaudiment que en diverses ocasions ens oferiren els propis participants ruandesos
i congolesos per haver respost, probablement amb encert, a alguna de les interpel·lacions
que ens presentaren.
Vull destacar alguns detalls: la visita i l’acolliment generós de la nostra benvolguda Batl.
lessa Aina Calvo, el dissabte dia 2, a les dues del migdia al Castell de Bellver. O la sorpresa
que brindàrem a tots els participants la nit del divendres dia 1 de maig amb la visita a porta
tancada a La Seu, a les 10 del vespre, amb un concert de violí a càrrec del mestre i membre
de la nostra orquestra simfònica, Roberto Moragon, i durant el qual va aprofitar per desitjar
els molts d’anys a l’amic Jordi Palou, qui justament aquest mateix dia celebrava el seu
aniversari.
Creiem en la persona humana, en la igualtat de drets i deures, i en la capacitat creadora i
relacional, a pesar dels molts
sofriments, tragèdies i pors.
Però també en tot el que pot
aportar de fe en un futur millor,
en la capacitat de esforç per
aconseguir la justícia i la
pau. Els ruandesos de les
tres ètnies i els congolesos
això ens ho han transmès. I
certament ens han impactat.
A Mallorca s’ha escrit ja el
futur immediat del que serà la
nova Ruanda.
Bernat Vicens Vich

Son Banya Real i Sense Mite Victòria Fullana
Durant anys sempre s´han escoltat històries sobre el
poblat de Son Banya. Totes elles relacionades amb
la droga, la quantitat de doblers que manegen......
Històries contradictòries i inconnexes que no acaben
d´explicar els motius de fons de tota la problemàtica
que rodeja aquest poblat, històries a on s´obliden
de dirigir i exigir responsabilitats cap a una societat
palmesana que ha contribuït a enfortir el lligam de
dependència que s´ha establert entre Son Banya,
la societat civil i , en més mesura, les institucions
polítiques.
Si el poblat s´ha transformat en un “ gueto “
intocable que, lluny de debilitar-se ha proliferat fins
assolir l´indiscriminat nombre de 600 persones o
120 famílies que malviuen mancades de les mínimes
condicions, és perquè les distintes responsabilitats
polítiques ho han permès.
Un dia vaig interessar-me pel tema de Son Banya,
moguda per un afany de conèixer en primera
persona les condicions de vida d´aquesta gent.
Va ser un acte irreflexiu que defuig de qualsevol
explicació racional. Un cop vaig arribar al poblat
gitano de Son Banya, els meus ulls van reviure unes
imatges que, fins feia poc, sols hagués imaginat que
formaven part del món de ficció, aquelles imatges
es destapaven davant meu com un xoc contraposat
de cultures i que existien tan sols a quatre passes de
la meva vida.
Poc sabia que a partir d´aquell moment,
m´impregnaria del sentit que transpira aquest
poblat per acabar entenent la veritable història
que s´hi amaga. Tampoc no sabia, llavors, que Son
Banya formaria part de mi algun dia. I poc sabia
també, la quantitat d´enemics que em sorgirien
pel camí i els problemes que em crearien pel fet
d´haver aconseguit apropar-me a aquesta gent
amb un tracte totalment distint a les formalitats
que empren els treballadors socials pagats per
l´administració.
No entenc com la majoria de gent pot xerrar del
poblat sense haver-ho trepitjat. No és just que els
gitanos que han nascut en aquest descampat i són
tan mallorquins com la resta de ciutadans de Palma,
hagin de passar per aquesta discriminació.
A l´estiu a Son Banya fa una calor que et deixa
sense respiració. L´olor és insuportable, les
barraques son forns, la uralita amb el calor
impedeix que s´hi pugui estar a dins. Poca gent
de fora del poblat es capaç de fer-se una idea del
grau de pobresa en què poden malviure certes
famílies, i si encara hi ha algú capaç de pensar
que tots els habitants de Son Banya s´han
enriquit a costa de la droga, S´EQUIVOCA.
No s’explica per què ningú no s´ ha preocupat,
després de 38 anys, de voler resoldre aquesta xacra
més enllà de les declaracions d’intencionalitat.
La majoria de les barraques que hi ha a Son Banya
no tenen portes i estan arrecerades amb cortines
que a l´hivern no paren de voleiar i alçar-se deixant
penetrar el fred de la nit, i les cases que sí que tenen
portes o bé no tanquen o no tenen vidres.
Vaig voler ajudar al la gent del poblat gitano de
Son Banya, vaig començar a donar classes de temps
lliure als nins, mostrar-los els valors de la vida i
altres coses. Però un dia vaig decidir dirigir-me als
Serveis Socials, per explicar la meva tasca, contra tot
pronòstic i amb gran sorpresa, no els va interessar
cap de les meves iniciatives. El fet es que per tot
això, al marge de les formes oficials a través de les
quals mai s´aconsegueix res, se´m coartarien les
meves iniciatives que no tenien cap altra finalitat
que la de col·laborar per millorar la vida al poblat
sense cap ànim de lucre.
Després de tot el que m´havia passat respecte a la
meva concepció equívoca d´entendre com ha de
Continua pàg 8a
7

8
Son Banya Real i Sense Mite
ser un voluntariat, vaig optar per continuar seguint
la meva tasca, vaig optar per intentar no fer-me
mala sang i treballar sense preocupar-me d´aquesta
burocràcia i formalitat barata que de ben poca
cosa serveix, tan sols per entorpir el funcionament
de bones accions encaminades a voler solucionar
les problemàtiques relacionades amb aquesta
comunitat.
El meu únic pecat, si se´n pot dir així, ha estat
permetre que la societat coneixés Son Banya a
través dels mitjans de comunicació i després a
través del meu llibre Son Banya Real i Sense Mite,
la meva experiència, he pagat un preu alt per obrir
les portes al gregarisme que existeix entre aquesta
comunitat i la resta de la societat, mostrant una
realitat que sovint pot resultar incòmoda per a
molts ciutadans.
Enmig de tant de renou sobre desallotjament sí
o desallotjament no, hi ha les persones de Son
Banya, els veritables protagonistes. Persones
que desconeixen a quin indret els duran a viure.
Tampoc saben com s´ho faran per sobreviure
ÈTICA: ARA MÉS QUE MAI
Al mateix temps la nostra propaganda –sabem
que la que no es publicita no es ven- ha d’ esser
ara més clara que mai i fugir de conceptes
foscs, i potser, enganyosos. Si trèim una línea
de producte o servei especialment dirigit per
combatre la crisi –general i també de la nostra
empresa- hem de comunicar-ho clarament
perquè no pensin que són rebaixes o que
abans érem uns aprofitats i guanyàvem molt.
Hem d’esser capaços de poder explicar les
diferències entre un i altre producte o servei.
Amb aquestes mesures i moltes d’altres
que cadascú podrà implantar dins la seva
Empresa serà un poquet més fàcil sortir-ne
però no ho serà si els taurons financers no en
practiquen gens d’ètica als seus negocis. No la
practicaren quan tot anava bé, oferint crèdits a
qui no els necessitava ni ho podia pagar i ara
que la gent els ha de menester per subsistir
–bé particularment o bé empresarialment-
miren cap a un altre costat com si ells no
en sabessin res de tot això, quans són –en
Victòria Fullana
en un entorn que per a nosaltres és totalment
normalitzat, però a alguns d´ells els espanta.
Suposo que he traspassat el límit permès per les
lleis voluntàries, he estat i no he estat. Simplement
he passat pel mig del sistema, he molestat alguns,
he estat útil a altres i he crescut com a persona.
Però me trobat sola amb tot això i es molta la gent
del mon de la política que s´ha ofert a ajudar-me,
però quan els he cridat sempre han estat reunits i
tot queda amb paraules i no fets.
general- els grans culpables per especuladors i per
anar al guany fàcil i ràpid.
Per acabar, també l’empresari –com a persona- ha
d’esser prudent amb el seu comportament i el seu
estatus i despeses supèrflues. Si pot passar sense
canviar-se el seu cotxe o vaixell, millor; per un any
més no passarà rés, anem a predicar un poquet tots
amb exemple.
Aquestes mesures, i moltes més que cadascú pot
estudiar i implantar a la seva empresa, per petita que
sigui, poden ajudar a sortir de la crisi sobre tot d’una
forma responsable i sostenible que ens ajudarà a estar
millor en nosaltres mateixos i amb la societat i que ens
procurarà una major reputació empresarial.
Jaume Sitjar Ramis
Graduat Social-Assessor laboral
PENTA ASESORES (membre de Eticentre)

Drets humans al IX Fòrum Social Mundial
DRETS HUMANS DE MALLORCA HA ESTAT
PRESENT AL FÒRUM SOCIAL MUNDIAL
(BELEM DO PARÀ, BRASIL)
El 26 de gener va començar el Fòrum Mundial
d’Educació, amb la participació de més de 10000
persones. Després d’una apertura molt emocionant,
a la qual van participar grups folklòrics locals, joves
d’un grup de teatre i un grup coral de nins d’una
comunitat indígena de la selva amazònica, van
donar la benvinguda al Fòrum representants del
Consell Internacional, el grup organitzador local i
les autoritats de l’Estat de Parà i de la Prefeitura
(municipi) de Belem.
La taula inicial de ponències va estar a càrrec de
Moacir Gadotti, director de l’Institut Paulo Freire;
de Marina Silva, senadora nacional del PT i de
Leonardo Boff, educador i referent indiscutit de
la defensa de l’ambient i de la construcció d’altre
món possible. A l’horabaixa, els participants es
van dividir en Plenàries de 6 eixos de treball, que
van treballar durant cinc hores els diferents temes
proposats.
PREGUNTES:
1.- A) Quines són les diferències bàsiques
entre el FÒRUM SOCIAL i l’Econòmic?
L’Econòmic s’orienta sense pensar en les classes
populars, amb la qual cosa s’obvien molts valors
i no es poden d’aportar solucions. Responent al
segon paràgraf d’aquesta primera pregunta diria
que en cada Fòrum, cada vegada més, se cerca
el camí per arribar a una ECONOMIA SOLIDÀRIA.
Donar suport i incentivar la creació de xarxes
d’acció solidària i pràctiques sustentables,
establint aliances estratègiques d’enfortiment de
la ciutadania planetària.
El FÒRUM SOCIAL: És una forma de recerca.
Una forma de trobar respostes i no entrar en
l’absurd joc de la componenda, l’”arranjament”,
l’acomodament permanent a les ofertes
sociopolítiques de la classe dirigent, que ens està
conduint a l’abisme social.
Les circumstàncies socials condicionen les
conductes humanes; cadascun és autor del seu
propi destí. Per això resulta imprescindible treballar
per altre món possible. ESTAM A TEMPS.
B) Per part dels organitzadors d’un i d’altre,
Que es pretén en cadascun d’ells?.
En el FÒRUM SOCIAL el més important és
fomentar la lluita contra la discriminació. Enfortir
la participació de la societat civil en el control de
les polítiques públiques d’educació, ecologia,
cultura i comunicació. Desenvolupar projectes
d’intervenció a escala local, regional i global, obrir
noves formes de gestió compartida que orientin
i facilitin l’execució de polítiques per a la inclusió
social i els drets humans
2.- S’organitzen FORUM en altres llocs del
nostre pais?.
Sí. Comprendre que ser part d’un projecte
col·lectiu és més beneficiós, a llarg termini, que
el plantejament individualista del “que se salvi qui
pugui”. L’ésser humà ha fet una guerra d’aniquilació
suïcida en contra del seu únic recer possible: el
Continua pàg 11
a
9

Drets humans al III Fòrum Social de Mallorca
La seu de la Delegació territorial de l’ONCE a
Palma serví d’escenari esplèndid, durant quatre
dies seguits, per al Fòrum Social de Mallorca. El
mes de març de 2009, se n’hi celebrà la tercera edició.
L’associació Drets Humans de Mallorca hi participà
activament, com des de fa anys. Cosa que s’hi feu
evident des del primer moment.
Tres membres -Aina Calafat, Xesca Sampol i Cecili
Buele- miraren d’assistir a totes les reunions que
organitzaven tot l’any les entitats de l’Assemblea de
Moviments Socials de Mallorca.
A la de l’11 de novembre de 2008, n’oferí la seu perquè
esdevengués l’espai on fer la primera roda informativa
amb els mitjans de comunicació el 23 de gener de 2009,
sobre aquest esdeveniment. S’hi aprofità l’avinentesa
de l’anada d’Aina Calafat al Fòrum Social Mundial que
se celebrà a Belém do Pará, Brasil.
L’associació s’implicà intensament en dues comissions
de treball de l’Assemblea de Moviments Socials de
Mallorca, que impulsa el Fòrum Social de Mallorca.
Dins la Comissió de Logística i Economia, dedicada
a preparar i organitzar els detalls de la trobada. I dins
la Comissió de Comunicació i Publicitat, col·laborant
intensament en tasques informatives adreçades no
solament a les entitats organitzadores, sinó també a
la població en general.
Particularment intensa resultà la tasca desplegada
en la confecció, impressió i publicació del Programa
d’activitats i del material imprès per a les jornades;
com també en l’elaboració dels pressuposts
corresponents.
Tot plegat contribuí a intensificar la col·laboració
desinteressada de bon nombre de persones que
prengueren part activa en les xerrades-col·loqui,
les taules rodones, els tallers i la resta d’activitats
programades per als quatre dies de fòrum.
Foren jornades que se centraren en la defensa i
recuperació dels serveis públics a Mallorca. En
perspectiva global dins l’àmbit local, es volgué
contribuir de manera positiva a fer passes endavant
en la lluita contra el model neoliberal del sistema
capitalista que escampa i difon, cada vegada amb
més intensitat, la privatització de serveis públics
i socials que l’Estat del Benestar ha aconseguit
d’implantar a l’Europa del segle XX, i que apareixen
fortament amenaçats dins l’Europa del segle XXI.
Després d’un any de preparació intensa, més d’una
vintena d’entitats i organitzacions socials mallorquines
celebraren el III Fòrum Social de Mallorca.
10
La primera jornada se centrà en la intervenció de l’ex
catedràtica d’Economia Aplicada, de la Universitat
Autònoma de Barcelona, i membre del Seminari
d’Economia Crítica TAIFA, Miren Etxezarreta
Zubizarreta. Girà entorn de “El context polític i
econòmic del procés de privatització dels serveis
públics i socials”.
La segona jornada quedà emplenada amb la xerradacol·loqui
que hi féu Arcadi Oliveres, economista i
professor de la Universitat Autònoma de Barcelona,
sobre “Els acords de l’Organització Mundial de Comerç
(OMC) i l’acord general sobre el comerç de serveis en
el marc de la Unió Europea”.
La tercera jornada quedà dedicada a realitzar quatre
taules rodones que tractaren sobre la temàtica central
del fòrum, defensa i recuperació de serveis públics tan
rellevants com l’Educació, la Salut, el Transport, els
Serveis socials o els Mitjans de Comunicació.
Com de costum, durant el III Fòrum Social de Mallorca
també s’organitzà el Fòrum d’Infants: l’activitat “Contes
per a la igualtat de gènere”, feta per Nati de Grado
amb els infants assistents, marcà una de les jornades
més intenses que s’hi desplegaren.
La quarta i darrera jornada, el diumenge matí, quedà
destinada a la realització dels tallers organitzats per les
entitats participants que volien fer-n’hi efectiva la Carta
de Principis, “Un altre món és possible!”, mitjançant
la defensa i recuperació d’uns Serveis Públics que
s’aboquin decididament a satisfer les necessitats reals
de les persones.
Un cop realitzat aquest III Fòrum Social de Mallorca,
l’Assemblea de Moviments Socials n’extragué
algunes conclusions que serveixen per dinamitzarne
més la incidència en la societat mallorquina:
s’apuntà cap a la unitat d’acció en la diversitat; la
lluita contra les privatitzacions; la creença ferma
que un altre món és possible i una altra Mallorca
també; i la valoració clarivident que un altre ordre
econòmic és necessari.

S’assenyalaren com a tasques prioritàries reclamar
de les institucions públiques la demostració pràctica
d’una política social sense exclusions; la paralització
de les polítiques de privatització que es troben en
procés de realització; l’augment de pressupost destinat
a afavorir els serveis públics; l’elaboració i aplicació de
més i més eficients mesures socials (revisar i derogar
la directiva Bolkenstein, el mateix Tractat de Reforma
de la UE...); l’impuls de la participació ciutadana que
restauri el control democràtic de la ciutadania; la
participació de les persones treballadores i usuàries
dels serveis públics; el ple respecte pels drets
laborals de les persones que treballen en els serveis
públics, tant en salaris com en condicions de treball;
la informació completa dels projectes que tenguin a
veure amb l’àmbit dels serveis públics: educació,
sanitat, transport, serveis socials, mitjans d’informació,
seguretat, ...
Drets humans al IX Fòrum Social Mundial
planeta Terra. I si algú pot aturar aquesta bogeria
és la comunitat organitzada i la conscienciació de
la gent, solidaritzada amb aquests problemes.
3.- Podem anotar dades positives, amb aquestes
manifestacions?
Clar que sí. Personalment sempre he cregut en
la persona humana. Per a mi la conclusió més
positiva de tot el que he viscut és sens dubte
canviar el món amb solidaritat, tolerància i
cooperació. Respectant el més important : «ELS
DRETS HUMANS SÓN PER A TOTS».
4.- Que podem fer tots i cadascun de nosaltres?.
TOT. Diuen els nostres majors que la terra i tot el
que en ella existeix, no pertany a l’home, sinó que
l’home pertany a la terra. És la nostra mare.
És la nostra obligació combatre la injustícia, la
desigualtat social, cultural, i qualsevol forma
de violència, prejudici i exclusió. Privilegiar
l’escoltar, el diàleg, promoure entre tots una
vida sustentable i humanitzadora.
5.- Què difícil és lluitar per allò que hauria d’estar
ben inplantat per tot arreu, els Drets Humans,
veritat?.
Efectivament, som molt sensible al tema dels
Drets Humans, per això intent aportar una part de
mi i m’he integrat en aquesta Associació. Déu i la
Per a una informació més completa i detallada del
III Fòrum Social de Mallorca es pot accedir a http://
www.forumsocialdemallorca.org/spip.php?rubrique41,
on apareixen dades sucoses referides a abans del III
FSMa, durant el III FSMa i després del III FSMa. Amb
fotografies, imatges i vídeos que il·lustren gràficament
i sonora el contengut escrit.
Aquest III Fòrum Social de Mallorca representa,
si més no, una passa més cap endavant en la
construcció d’una societat democràtica que
precisa veure consolidats uns serveis públics i
socials -en vies de privatització creixent-, com a
drets adquirits per les societats de l’Europa del
segle XXI.
Cecili Buele i Ramis
És la nostra obligació combatre
la injustícia, la desigualtat
social, cultural, i qualsevol
forma de violència, prejudici i
exclusió. Privilegiar l’escoltar,
el diàleg, promoure entre
tots una vida sustentable i
humanitzadora.
veritable religió (sigui la que sigui) estan sempre
amb els qui cerquen de promoure una societat
més equitativa i fraterna entre tots els fills de Déu
dins la gran família humana.
Aquesta societat consumista serveix únicament
als poderosos, i no als pobres. No obstant això, un
missatge m’emport en el meu cor: la gent a Belem
do Parà és feliç amb el que té, estimen la seva
terra, la seva cultura i les seves arrels.. Cadascun
de nosaltres hem de preguntar-nos per què.
Estic segura que si la societat es conciencia, en
lloc de provocar una hecatombe en el món, fariem
realitat que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.
Aina Calafat
(Drets Humans de Mallorca)
Drets humans al IX
11

1.- Principals punts o aspectes que s’han tractat en
aquest Diàleg Intra-Rwandès de Palma. I les conclusions
més importants.
Enguany s’ha celebrat la 8a. edició del Diàleg Intra-Rwandès.
De fet culmina un procés de cinc anys de Diàleg que va
començar l’any 2004, a la seu de la Fundació S’Olivar a
Estellencs. El que va començar com una trobada entre
deu ruandesos, hutus i tutsis, ha acabat amb aquesta
vuitena edició amb una sessió representativa de les
set edicions anteriors, en el que han estat representats
prop de 150 ruandesos, procedents de tres continents
d’Àfrica, Nord-amèrica i Europa. Els 29 participants
ruandesos i 2 congolesos d’aquesta edició han validat
com a document de treball les diferents conclusions de
les diverses Plataformes de Diàleg que s’han realitzat en
aquests cinc anys. En aquest document s’estudien, no
només els principals problemes arrel de la tragèdia ruandesa
i a l’Àfrica Central, sinó també possibles vies de solució que
comparteixen.
2.- Quines expectatives teniu, a curt o a mig termini de
cara a un canvi de règim a Ruanda.
El Diàleg Intra-Rwandès no té com a objectiu el canvi de
règim a Rwanda, tot i que en les diferents edicions del
12
Jordi Palou Loverdos: un gran
Diàleg, en més o menys intensitat, s’ha posat de manifest la
necessitat d’una profunda reforma del sistema polític electoral
i de seguretat interna de Rwanda. El Diàleg ha facilitat i
facilita l’intercanvi entre diferents representants polítics i
de la societat civil i el que han fet aquests representants
es compartir visions que permeti albirar un futur harmònic
per a Rwanda. Cal pensar que han participat en aquest
procés dos ex Primers Ministres, varis ex Ministres, varis
ex Ambaixadors, varis ex Militars i destacats líders de la
societat civil ruandesa així com activistes de Drets Humans
i construcció de pau, que han fet un esforç considerable per
arribar a formulacions compartides, respecte a un possible
futur de Ruanda.
3.- Quines qualitats o virtuts ha de tenir un Mediador en
conflictes?
Bàsicament ha de treballar intensament per ser un home bo
o una dona bona. Això vol dir una autoexigència ferma per
evolucionar cada dia com a persona i com a professional.
Sobretot ha de tenir molta capacitat d’escolta, de comprensió,
no només del que se expressa oralment sinó del que
expressa cadascun dels participants en una sessió de
mediació a través la comunicació no verbal, ha de conèixer
a fons les diferents tècniques de negociació, ha de tenir
capacitat d’empatia i a l’hora mantenir una certa distància
que li permetrà actuar amb independència, imparcialitat
i neutralitat. Ha de saber reconduir els atacs verbals que
sovint es produeixen en aquestes sessions, per tal de no
desatendre el missatge però facilitar una presentació que no
faci mal a les altres parts. Ha de creure en el ésser humà
i en la capacitat creadora de les relacions humanes,
malgrat el dolor, les pors i d’altres aspectes que poden
resultar destructors d’aquestes relacions. Ha de posar al
servei la seva experiència en creure que la construcció
de la pau es possible malgrat totes les dificultats.

mediador per un terrible conflicte
El que va començar com una trobada entre
deu ruandesos, hutus i tutsis, ha acabat
amb aquesta vuitena edició amb una
sessió representativa de les set edicions
anteriors, en el que han estat representats
prop de 150 ruandesos, procedents de tres
continents d’Àfrica, Nord-amèrica i Europa.
4.- Sense comptar amb la tasca de la Fundació S’Olivar i
de Drets Humans de Mallorca, considerau que Mallorca
està responent com cal davant tota la qüestió dels
Grans Llacs d’Àfrica?
La Fundació S’Olivar i Drets Humans de Mallorca estan
liderant de forma molt destacable l’acció de lluita contra la
impunitat i de facilitació d’un Diàleg a nivell internacional.
Això ha estat possible també gràcies a la complicitat
d’algunes institucions públiques de les Illes Balears, d’altres
organitzacions i persones que de forma directa o indirecta
han donat suport a aquestes iniciatives. Cal destacar el
Fons Mallorquí de Solidaritat, el Govern de les Illes Balears,
a l’Ajuntament de Palma de Mallorca, als Ajuntaments de
Marratxí, d’Inca, Mancor de la Vall, de Santa Margalida,
al Parlament de les Illes Balears i d’altres institucions i
organitzacions que han donat explícitament suport moral i
institucional i material a aquesta iniciativa.
5.- Et sents realitzat i gratificat amb la tasca que estàs
duent a terme?
La més gran satisfacció d’aquesta doble via que fa ja vuit
anys que varem emprendre juntament amb en Juan Carrero,
ha estat veure el que els ruandesos han estat capaços de
fer, tant en la via de la lluita contra la impunitat de greus
crims internacionals comesos a Rwanda i la RD del Congo,
com en la construcció d’un Diàleg que pot transformar
les estructures profundes de Rwanda. És més important
la satisfacció dels rwandesos i congolesos en aquests
avançaments que es fan en favor dels seus pobles que
la nostra pròpia percepció. El cert és que la situació ha
canviat radicalment si mirem en perspectiva els anys
que hem passat: els crims internacionals comesos pel
Front Patriòtic Rwandès i l’Exèrcit Patriòtic Rwandès,
que estaven ocultats internacionalment, avui són de
públic coneixement i posen en qüestió la legitimitat
d’aquest règim dictatorial, per una banda; per altra banda,
la societat rwandesa en la diàspora, estava fortament
dividida, molt desanimada i avui podem veure amb els
nostres propis ulls com, després de cinc anys, de evolució
d’un diàleg sincer i profund aquesta comunitat s’uneix per
fins compartits i somien en tornar junts a una Rwanda
transformada.
6.- Les conclusions definitives del DIR ’09, com les
resumiries?
En la vuitena edició del Diàleg Intra-Rwandès s’ha fet un pas
de gegant: els tres grups ètnics de Rwanda representats, això
es hutus, tutsis i twas, han estat capaços de proposar
conjuntament demanar formalment a un govern d’Àfrica
Central per que organitzi el Diàleg Nacional Altament
Inclusiu, denominat també Diàleg Inter-Rwandès, tot
sol·licitant la complicitat i el recolzament de la comunitat
internacional per que pressioni a les actuals autoritats de
Rwanda per que seguin a la taula de negociacions i es
pugui acordar
un nou sistema
j u r í d i c o - p o l í t i c
pel país, que no
només beneficiaria
a Rwanda sinó a
tota Àfrica Central.
Aquesta és la millor
aposta que podien
fer segons creuen
ells mateixos.
Jordi Palou
Loverdos
Advocat i
Mediador en
conflictes.
13

CONGO, EL PERQUÈ D’UNA GUERRA
1.- ¿Por qué se conoce tan
poco de esta guerra?
Las causas de la guerra son
evidentemente económicas.
Es una guerra muy parecida a
la de Irak; se trata de guerras
que buscan garantizar
por parte de las potencias
occidentales el control de las
grandes riquezas minerales
o petrolíferas existentes. En
el caso del Congo, se trató de
deponer al antiguo presidente
Laurent Kabila, quien había
rescindido los contratos mineros
con poderosas multinacionales
occidentales y comenzaba
a acercarse a países poco
recomendables como Cuba o
China. A diferencia de Irak en el
Congo, no participo EEUU sino
que delego su intervencion en
países africanos como Ruanda
y Uganda. A su vez, Ruanda
desarrollo un objetivo propio: la
anexión del territorio congoleño
de las provincias del Kivu, ricas
en coltan, casiterita y otros
minerales.
El silencio o la distorsion de esta
guerra, por parte de prensa,
14
ONGs, y hasta tribunales AD
HOC de la ONU, etc, busca
evitar un daño en la imagen de
los gobiernos de países aliados
con EEUU, como Ruanda, que
efectuaron la invasion y saqueo
del Congo.
2.- ¿La guerra del Congo se ha
dicho que ha causado unos 5
millones de muertos. Es ello
posible. No será un error de
calculo?
La cifra de muertos se basan
en distintas estimaciones de
diferentes organizaciones. No
es posible el error pues distintas
organizaciones y paneles de la
ONU en los primeros años de
la guerra fueron contabilizaron
sucesivamente un millón de
muertos, dos millones etc,
conforme transcurría la guerra.
Las apreciaciones de otras
organizaciones de derechos
humanos que han estimado
las victimas en menos de
doscientos mil, solo intentan
ocultar el conflicto y proteger
al régimen ruandés.
Los cuatro, cinco o mas millones
de muertos se produjeron casi
todos en la llamada segunda
guerra del Congo, que transcurrió
desde 1998 hasta el 2003. Por
lo tanto, correspondería a casi
un millón de muertos por año.
Testigos militares Rwandeses en
la Audiencia Nacional española
afirmaron que tenían orden de
eliminar a la mayor parte posible
de poblacion congoleña. Se
trataba de estrategia para vaciar
de poblacion congoleña zonas
que luego serán anexionadas
por Ruanda
3.- ¿Cual es la situación
actual? ¿Se ha avanzado en el
camino de la paz?
Desgraciadamente, la situación
en las provincias congoleñas del
Kivu sigue siendo dramática con
mas de cien mil refugiados, que
actualmente además no gozan
de la atención de los medios
de comunicación como hace
unos meses. Ruanda, aun no
ha completado la anexión de
los kivus y por lo tanto aun no
hay paz. Ruanda ya dispone de
un control militar de gran parte
de Kivu Norte y últimamente del
Kivu Sur, a través de su ejercito
presente en la selva, a través
de un ejercito “congoleño”,
completamente infiltrado de
elementos proruandeses, gracias
a la colaboración y compra de
militares congoleños en redes
que llegan hasta lo mas alto
y también gracias a guerrillas
como la del FDLR; una guerrilla
supuestamente formada por los
llamados interhamwes (Hutus
rwandeses) que en teoría
combaten contra el gobierno
rwandés, pero que en la practica

CONGO, EL PERQUÈ D’UNA GUERRA
se trata de guerras que buscan
garantizar por parte de las
potencias occidentales el
control de las grandes riquezas
minerales o petrolíferas
existentes.
son dirigidos por este. El ultimo
paso: la completa anexión de los
Kivus y otras partes del este del
Congo, tendrá que producirse
pero es difícil conocer cuando
será.
4.- ¿Qué hay de las
multinacionales. Que papel
están jugando?
La guerra se hace para beneficio
de grandes multinacionales
mineras. La invasión del Congo
en 1998 (segunda guerra del
Congo) buscaba sustituir a
Laurent Kabila por alguien de
mayor fiabilidad y que diese
contratos favorables para las
multinacionales occidentales. La
anexión de los Kivus por parte
de Ruanda, también le asegura
a occidente un control mas fiable
de los grandes recursos mineros,
pues el gobierno rwandés es
un aliado africano de total
garantia para las grande
potencias occidentales. Por
esta razon, Ruanda siempre ha
gozado de una total impunidad
en sus acciones.
5.- ¿Qué dice la poblacion
congoleña y ruandesa?
La opinion de la poblacion
ruandesa es dificil de conocer
pues no existe una minima
libertad de prensa y cualquier
opinion contraria a la del gobierno
es duramente castigada. El
gobierno ruandés
intenta imbuir en sus
ciudadanos a través de
la enseñanza, la idea de
que históricamente esta
área pertenecía a las
monarquías tutsi, pero
ello es solo una excusa
para la anexión de un
área con las reservas
mayores del mundo
en coltan y casiterita
(estaño).
La poblacion ruandesa
que vive fuera: Europa y
EE UU, se ha manifestado
claramente en contra de la
guerra y de la anexion de
los Kivus. Así, por ejemplo,
lo acaba de declarar
este 3 de mayo, Albert
Ntare, presidente de las
asociaciones ruandesas
en Europa, quien
ademas publicamente
ha pedido perdon en nombre
del pueblo ruandes al pueblo
congoleño por una guerra
realizada fundamentalmente
por el ejercito ruandes y que ha
causado millones de muertos
congoleños.
Evidentemente la totalidad de
la poblacion congoleña esta en
contra de que le quiten uno de los
trozos mas ricos de su país. No
obstante, numerosos políticos
congoleños han sido comprados
para que faciliten esta anexión.
Numerosas organizaciones
congoleñas, especialmente
las del Oeste, han incluso
denunciado al presidente
congoleño: Joseph Kabila, de
ser un títere del presidente
ruandés: Paul Kagame y de estar
facilitando la anexión de los Kivus
a Ruanda. Esta acusación es
difícil de probar pues las acciones
JOSÉ LUCAS
realizadas por J Kabila que han
supuesto un evidente acceso
al poder regional y nacional de
personalidades proruandesas
podría también interpretarse
como una concesión obligada
y realizada para impedir una
nueva guerra. No obstante en
los últimos tiempos, las pruebas
parecen bastante abrumadoras
en su contra y parece claro que
no se opondría a la anexion
ruandesa de los kivus.
En resumen, se trata de una guerra
no deseada por la poblacion
civil ruandesa y congoleña; una
guerra diseñada desde fuera de
Africa por intereses economicos
y geoestrategicos y llevada a
cabo por actores africanos que
con ella se han enriquecido.
15

16
CUL DE SAC
CURS D’ESTIU UNIVERSITAT ILLES BALEARS-SA NOSTRA-DRETS HUMANS
DE MALLORCA: L’ ISLAM. CULTURA, RELIGIÓ I POLÍTICA
Director: Juan José Tamayo Acosta
Director de la Càtedra de Teología i Ciències de les Religions “Ignacio Ellacuría”. Universidad
Carlos III de Madrid
6-8 de juliol de 2009
Dilluns, 6 de juliol
10,00-11,30 h.: El despertar polític de l’Islam. Javier Valenzuela. Periodista especialitzat en l’ Islam.
Diari EL PAÍS.
12,00-13,30 h.: El despertar religiós de l’ Islam. Juan José Tamayo.
16,30-18,00 h.: L’alcorà: Intuicions fonamentals. Hahil Bárcena. Director de l’ Institut d´ Estudis Sufís
de Barcelona.
18,30-20,00 h.: L’Islam: entre la llei religiosa i la mística sufí. Tendències religioses i polítiques. Halil
Bárcena.
Dimarts, 7 de juliol
10,00-11,30 h.: Ponència Professor Universitat Illes Balears. Eduardo Carrero Santamaría (Cultura
Islàmica)
12,00-13,30 h.: Poder i cultura a les Balears a l` época musulmana. Guillem Roselló Bordoy. Dr. en
Antrpologia Cutural
16,30-18,00 h.: Les dones a l’Islam (I). Dolors Bramon. Professora Titular d’ Estudis Àrabs i Islàmics.
Universitat de Barcelona
18,30-20,00 h.: Les dones a l’Islam (II). Dolors Bramon.
Dimecres, 8 de juliol
110,00-11,30 h.:L’ Islam i Occident: Enfrontament o diàleg de civilitzacions ? Juan José Tamayo.
12,00-13,30 h.: Tombants històrics més importants del diàleg cristianisme i islam. Juan José Tamayo
13,30 h.: Cloenda.
DIADA DE LA PAU 2009- PALMA
Extracte MANIFEST DENIP 2009
Enguany que celebram el 60 anys de la Declaració Universal
dels Drets Humans ho feim de manera especial proclamant que:
Conviure en pau en el nostre món segueix sent possible:
• Quan ens respectam a nosaltres mateixos,a les persones
que conviuen amb nosaltres i també als que no coneixem,
aceptant les diferències culturals i les diferents maneres
de pensar,…
• Quan som solidaris amb els qui més ho necessiten
• Quan sabem dialogar per resoldre conflictes
• Quan sabem utilitzar els recursos naturals fent-ne un
consum responsable.......
Diada de la Pau - Alaró
Les escoles d’Alaró
varen celebrar
conjuntament el
Dia de la Pau amb
una concentració
a la Plaça de la
Vila. Sota el lema
“Fent cadena per
la Pau”, l’alumnat
dels dos centres anuaren trossos de tela, per tal
de confeccionar una gran cadena; llegiren textos
i frases a favor de la Pau i contra la violència;
els dos directors llegiren el Manifest i, per
concloure l’acte, el mig centenar de nins i nines
reunits cantaren una cançó.

“MALLORCA SENSE FAM”
CUL DE SAC
és el lema que ens mou a unes
quantes persones i entitats de
Mallorca i que pretenen a dia d’avui
aconseguir un objectiu: que ningú a
casa nostra passi gana!
Sembla mentida, però a Mallorca
avui hi ha més gent de la que
puguem pensar que està patint gana.
La causa ja sabem que ve originada
per la crisi econòmica que tothom
(o gairebé tothom) està patint. Però
qui se’n du la pitjor part són els qui
ja s’han quedat sense feina, els qui
ja han acabat de cobrar el subsidi de
l’atur. Gent que seguint aquest cruel
procés s’està quedant sense casa i
sense sostre: gent en definitiva que
s’està al límit.
Estam posant en marxa amb caràcter
d’urgència una recollida de fons per
ajudar a atendre aquesta imperiosa
necessitat, i llevar (o que minvi)
aquesta vergonyant situació.
Recolzen aquest objectiu i es
reuneixen per portar-la a terme
entitats i persones com
-Sra. Catalina Aguiló - Drets Humans
de Mallorca - Sra. Mª Isabel Garau -
Sra. Matilde Gastalver - Sr. Guillem
Mas - Sr. Bernat Ribas - Sra. Catalina
Serra - Mn. Teodor Suau - Mn. Llorenç
Tous - Sr. Bernat Vicens - Sra. Joana
Vidal Alcover....
Contactes: Correu electrònic:
mallorcasensefam@gmail.com
Imatge del concert, organitzat per
Mallorca-Ambata i Drets Humans
Alaró, a benefici de l’Escola-Internat
de Nines d’Ambata(Índia). El “Trio
Puccini” dirigit per Rafel Nadal i els
germans Joan i Deïna Lillo Aguirre
interpretaren obres clàssiques per a
flauta i piano.
L’AGENDA LLATINOAMERICANA.
Sota el títol Agenda Llatinoamericana, un anuari de
l’esperança dels pobles del món, es presentà a Alaró el llibre
llatinoamericà més difós dins i fora del Continent, una antologia
de solidaritat i creativitat,
una eina pedagògica per a
l’educació, la comunicació
i l’acció social populars
com expressaren a la seva
introducció Jordi Planas,
president de la comissió de
l’Agenda, Bernat Vicens
de Drets Humans de Mallorca
i Joana Aguirre de
Drets Humans Alaró. El
nombrós públic assistent
gaudí amb les diferents exposicions
i amb l’actuació
de la Coral Petita i la Coral
Jove que s’encarregà de
cloure l’acte.
Dimarts dia 2 de juny es va presentar en el Centre de Cultura
“SA NOSTRA” el llibre del Dr. J. J. Tamayo “ISLAM:CULTURA,
RELIGIÓ I POLÍTICA”. Varen intervenir: el Sr. Teodor Suau,
Professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses, el Sr.
Jordi Gayà, Director i Professor de l’Institut Superior de Ciències
Religioses i el Sr. Josep Noguera, Rector d’Alaró i Membre de
Drets Humans de Mallorca. L’acte va ser moderat per la Sra. Lola
Castilla, membre de Drets Humans de Mallorca.
17

Jóvenes violentos o padres infantiles
En los últimos tiempos
nos llegan demasiadas
noticias de actitudes violentas
entre jóvenes, la mayoría
espeluznantes e incompresibles
como los tres jóvenes de
Barcelona que quemaron a
una mendiga que dormía en
un cajero automático, o las
palizas a compañeros de clase
o a ancianos que pasean
tranquilamente por la calle, por
el gusto de grabarlas con su
móvil... No vamos a entrar en
detalles escabrosos eso es, al
fin y al cabo, donde les gusta
escarbar a la mayoría de los
medios de comunicación. Vamos
a preocuparnos más en que los
lleva a esto. ¿Qué es lo que esta
fallando?
La mayoría de las veces se
achacan estos actos de violencia
con la marginación (los chicos
de Barcelona eran niños bien)
o se busca el motivo en la
deshumanización y estrés de las
grandes ciudades: hace pocos
meses en el pequeño y tranquilo
pueblo donde vivo, cuarenta
chicos del pueblo persiguieron y
pegaron hasta enviar al hospital
a dos jóvenes extranjeros que
visitaban el pueblo en un día de
fiesta… cinco violentos fueron
los autores de la paliza pero
¿que pasa con los 35 restantes
que asistieron al espectáculo
sin dar ni pedir ayuda? Y así un
montón de tristes casos más.
También se culpabiliza a la
televisión, a los videojuegos,
pero con unos mínimos valores
podrían discernir entre la vida y lo
que le muestran las pantallas.
Han crecido en el estado del
bienestar, con unos padres
18
dispuestos
a dárselo
todo y con
m u c h o
miedo a
frustrarlos,
dejándoles
muy claro
c u a l e s
eran sus
d e r e c h o s
pero sin
imponerles
n i n g ú n
deber. Y con
una información que les corrobora
cada día que no importan los
medios para llegar al fin. Donde
las personas más admiradas
por la sociedad, son los que
han sido capaces de forrarse y
que lucen ostentosamente sus
logros materiales. Y una falta
absoluta de autoridad por parte
de los padres, porque se tiende
a relacionarla con dominación.
En la mayoría de los casos son
los niños, que al no imponerles
ningún tipo de normas asumen
el mando y lo ejercen sobre
sus progenitores de forma
despótica, porque sólo buscan,
como es normal a esa edad, la
satisfacción de sus deseos.
Entonces si los jóvenes son los
de siempre el que está fallando
es el adulto, que dejando a un
lado la severidad y distancia
entre padres e hijos de épocas
pasadas, no ha sido capaz
de crear un nuevo clima de
educación. Simple y llanamente
hemos dejado de ejercer de
padres y pretendemos ser los
mejores amigos de nuestros
hijos.
El Psiquiatra Luís Ferrer lo explica
de forma muy contundente:
Si no hay ningún referente real
o simbólico que ocupe el lugar
de la autoridad, el sujeto pierde
aquello que llamaban el Temor de
dios y que Freud llamó Súper-Yo,
conciencia moral o autocensura.
Si no aprendemos a temer a
alguien acabamos no temiendo
a nada y a todo. En una situación
así el Súper Yo languidece y los
instintos brotan a borbotones
sin nadie que los canalice o
contenga. La tolerancia a la
frustración se vuelve ínfima y es
cuando te parten la cara por un
paquete de tabaco, se angustian
hasta la renuncia por un examen
(el 30% de los chicos no acaba
secundaria y la mitad abandona
la universidad), matan el
aburrimiento ensayando palizas
a compañeros y mendigos, o
destrozan el colegio.
¿Hasta cuándo esta estupidez
de buscar el origen de todo esto
en el joven? ¿Hasta cuándo
este necio pudor en asumir
la responsabilidad de educar
a los hijos en un principio
de autoridad? ¿Cuánto va a
durar este adulto blandito que
queriendo proteger al niño de
Continua pàg 20
a

LAS MUJERES EN EL ISLAM:
LUCES Y SOMBRAS
Las religiones no se llevan bien con
las mujeres, que viven en un estado de
permanente minoría de edad .No se les
permite el acceso al ámbito de lo sagrado,
que es una especie de sancta sanctorum
al que sólo pueden acceder los varones.
No se les considera sujetos morales con
capacidad de actuar responsablemente
en conciencia. Su libertad es tutelada por
los varones. Y, sin embargo, las mujeres
suelen ser las más fieles seguidoras de
las orientaciones religiosas, las que más
participan en los ritos y las que inculcan
los sentimientos religiosos a sus hijos.
El Islam es una de las religiones más
cuestionadas por su carácter patriarcal
y androcéntrico en sus textos sagrados,
en la interpretación de los mismos, en la
legislación. Y ello en todos los ámbitos:
el político, el religioso, el cultural, el
familiar, el laboral, etc. En la mayoría
de las sociedades islámicas la situación de las
mujeres no se caracteriza precisamente por su
emancipación ni por la igualdad de derechos
con los varones. La práctica generalizada es la
discriminación tanto en la esfera religiosa como
en la política.
Ahora bien, ¿dicha discriminación es inherente
al Islam? Ésa es la idea más extendida en
el imaginario de Occidente. Y del imaginario
se pasa fácilmente a considerarla una tesis
irrefutable. Pero las cosas no son así. En el seno
del Islam se están desarrollando importantes
tendencias feministas que cuestionan la
interpretación patriarcal del Corán ofrecida
por los dirigentes políticos y religiosos
musulmanes, ya que la consideran contraria
al espíritu originario, favorable a la igualdad
entre hombres y mujeres, y que consideran el
Corán, leído desde la perspectiva de género,
como un importante instrumento a favor de la
liberación de la mujer.
JUAN JOSÉ TAMAYO
Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las
Religiones “Ignacio Ellacuría”. Universidad Carlos III
de Madrid y autor de “Islam. Cultura, religión y política”
(Trotta, Madrid, 2009, 2ª ed.)
igualdad de derechos y de deberes a hombres
y mujeres, como demuestra el siguiente texto
que utiliza un lenguaje claramente inclusivo de
hombres y mujeres: “Dios ha preparado perdón y
magnífica recompensa para los musulmanes y las
musulmanas, los creyentes y las creyentes, los
devotos y las devotas, los sinceros y las sinceras,
los pacientes y las pacientes, los humildes y las
humildes, los que y las dan limosna, los que y las
que ayunan, los casos y las castas, los que y las
que recuerdan mucho a Dios” (33: 35).
Hay, con todo, en el Corán textos patriarcales
que defienden la superioridad del varón, su
función protectora de la mujer y la dependencia
de ésta, y que vinculan la virtud de las mujeres
con la devoción, la obediencia y la actitud sumisa
hacia los maridos. La rebeldía se considera una
falta de respeto para con ellos que debe ser
castigada: “Los hombres tienen autoridad sobre
las mujeres en virtud de las preferencias que Dios
ha dado a unos más que a otros y de los bienes
que gastan. Las mujeres virtuosas son devotas.
Y cuidan, en ausencia de sus maridos, de lo que
En la Arabia pre-islámica las mujeres carecían
Dios manda que cuiden. ¡Amonestad a aquéllas
de reconocimiento jurídico y eran consideradas
que temáis que se rebelen, dejadles solas en el
inferiores al varón. Era tal la ofensa que suponía
lecho, pegadles! Si os obedecen, no os metáis
el nacimiento de una niña en aquella sociedad,
con ellas” (4:34) (tomo la traducción de la edición
que algunos padres llegaban incluso a matarla
de El Corán preparada por Julio Cortés, Herder,
LAS
al nacer, como
MUJERES
constata el Corán, que condena
EN EL ISLAM:
Barcelona, 2000, 6ª ed., p. 153).
rotundamente esa práctica (16: 58-59). En
ese clima de de desprecio hacia las mujeres,
el Corán supuso un avance importante, ya
que las considera sujetos y reconoce la
19

LAS MUJERES EN EL ISLAM:
LAS MUJERES EN EL ISLAM:
LUCES Y SOMBRAS Y SOMBRAS
Hay teólogas feministas musulmanas que creen
que los textos que justifican el sometimiento de
la mujer al varón deben entenderse en sentido
metafórico, que la traducción “¡pegadles!” resulta
incorrecta y que no pueden considerarse válidos y
normativos en el aquí y ahora.
Al expandirse el islam e implantarse fuera de la
Península Arábiga, se incorporaron costumbres
y tradiciones discriminatorias de las mujeres
contrarias al espíritu originario del texto sagrado
y se introdujeron en la Sharía (Ley Islámica). Es
precisamente esta Ley la que debe ser revisada
a la luz de los derechos humanos y desde la
20
perspectiva de género para eliminar cuantos
preceptos se oponen a la igualdad de hombres
y mujeres y criminalizan a las mujeres. En esa
dirección va el feminismo islámico que lucha por
recuperar la tradición igualitaria de los orígenes
y por liberar a las mujeres de las tradiciones
patriarcales que tienen a las mujeres sometidas
y excluidas de la participación y de los espacios
de responsabilidad en la religión, la cultura, la
política, el ejercicio de la ciudadanía y en la vida
cotidiana. Tal sumisión poco tiene que ver con
la religión. Responde, más bien, a tradiciones
ancestrales que deben ser erradicadas.
Jóvenes violentos o padres infantiles
todo malestar -incluida la razonable frustración de
vivir- está creando una legión de jóvenes desvalidos
y violentos que ante la mínima contrariedad
se cabrean, se angustian o se deprimen?
Es desolador ver a tanto padre y experto
perdiéndose en argumentos y medidas
políticamente correctas a aplicar sobre el joven
incontrolable, cuando el problema está en ellos y
en el tozudo error de creer que al ser humano se
le educa mejor en el derecho al goce ilimitado que
en la correcta aceptación de las frustraciones.
Entonces: Busquemos formas nuevas de ejercer
la autoridad pero ejerzámosla, es nuestro deber,
pongamos límites claros y razonables de forma
ART I DRETS HUMANS
firme, preocupémonos también por su educación
ética y espiritual, desarrollemos su empatía,
dejemos que se frustren: les irá vacunando para
las decepciones que inevitablemente les reserva
la vida. Hablemos de valores, contémosle las
vidas de los grandes de la historia: Jesús, Gandhi,
el Che,…
Y citando otra vez a Luís Ferrer:
El temor de dios, del padre, del maestro o de
quien sea, pero que haya alguien responsable,
por favor, y no tanto adulto de Barrio Sésamo.
Paz Francés
Drets Humans d´Alaró.
L’exposició Art i Drets Humans, que té prevista la seva innaguració pel mes d’agost coincidint amb les festes de
sant Roc a Alaró, té com a objectiu primordial commemorar i celebrar el 60è aniversari de la Declaració Universal
dels Drets Humans, des d’un vessant pictòric, fotogràfic i escultòric. La idea essencial no és només divulgar aquest
fet com un èxit històric, sinó evidenciar l’incompliment per part de molts de països de l’esmentada Declaració.
Les obres escollides d’aquests artistes, ho han estat per ser ” com a forma d’expressió obres sensibles amb els
problemas i injustícies que sacsegen el nostre món, artistes que utilitzen l’art”, com planteja Tomeu Simonet comissari
de l’exposició.D’altra banda, es visualitza una forma d’expressió fonamentalment crítica, de denúncia, que defuig
d’una concepció documentalista; les obres ens mostren com amb ironia, i amb més o menys dramatisme, es pot ser
enèrgicament contestatari.
Drets Humans de Mallorca, Drets Humans Alaró i Addaya Centre d’Art volen evidenciar amb aquesta exposició
la forma de vida que tantes vegades practiquem: la nostra sensibilitat augmenta quan disminueix la distància on
succeixen aquests fets envers nosaltres.
Els artistes participants: AMADOR, DEMOCRACIA, JOAN FONTCUBERTA, HANNAH COLLINS, MATEO MATE,
DIONISIO GONZÁLEZ, ALFREDO JAAR, ALÍCIA FRAMIS, KCHO, PEP LLAMBÍAS, RAFA FORTEZA, EUGENIO
MERINO, PAZ ALCOVERRO I YOLANDA ADROVER, utilitzen el llenguatge universal de l’art de forma totalment
independent, expressant els seus sentiments envers allò que de veritat els importa, davant les injustícies, davant la
manca de llibertats,…

La vida es un milagro; no podemos explicarla
ni tampoco conocerla plenamente, pero sí
participar activa y conscientemente en ella sin
intentar controlarla, manipularla o subyugarla.
La participación es sencilla. Se nos han dado
dos manos maravillosas para cultivar la tierra y
producir alimento. Trabajar con la tierra del jardín
satisface tanto la necesidad del cuerpo como
la del espíritu. La agricultura industrial nos ha
quitado nuestro derecho natural a participar en
el cultivo de los alimentos. La agricultura a gran
escala, mecanizada e industrializada nace de
nuestro deseo de dominar la tierra. La agricultura
a pequeña escala, natural, local (mejor aún en el
propio jardín) es una forma de participar en los
ritmos de las estaciones. Idealmente, la tierra hay
que cultivarla como un jardín, no explotarla. Habría
que liberar a los animales de las cárceles de las
granjas industriales. El cultivo de los alimentos es
un ejemplo del principio sátvico de la participación.
Cocinar la comida y compartirla con la familia,
los amigos y otros invitados son actividades
tan espirituales como sociales y económicas.
La comida rápida nos ha arrebatado la
actividad fundamental de participar en el ritual
cotidiano de la preparación de los alimentos.
El movimiento Slow Food es un gran intento de
contrarrestar esta tendencia. La comida lenta
es sátvica, es decir, alimentos que fomentan la
vitalidad, la salud y la alegría, son blandos dulces
y nutritivos; la comida rápida es tamásica, son
alimentos que producen apatía, pesadez y letargo,
que son insdípidos, rancios y embriagadores.
La lentitud es una cualidad espiritual. Si deseamos
participar adecuadamente en el proceso de la
vida y restaurar nuestra espiritualidad, hemos
de calmar el ritmo. La paradoja estriba en que
sólo cuando vamos más lentos podemos
llegar más lejos. Al hacer menos, consumir
menos, producir menos, podremos ser
«más», celebrar más, disfrutar más. El tiempo
es lo que lo perfecciona todo. Date tiempo
para hacer cosas, y tiempo para descansar.
Busca momentos para «hacer» y también para
«ser». La espiritualidad se encuentra en la
participación en esta danza del hacer y del ser.
En cierta ocasión, el emperador de Persia preguntó
a su maestro sufí: «Por favor, aconséjame.
VIDA
¿Qué debo hacer para
PARTICIPAR EN EL PROCESO MÁGICO DE LA
renovar mi alma, vivificar
mi espíritu y refrescar
mi mente, de modo que pueda sentirme feliz
conmigo mismo y ser eficaz en mi trabajo?».
El maestro sufí le respondió: «Señor, ¡duerme
todo lo que puedas!». El emperador se quedó
sorprendido. «¿Dormir? No tengo mucho tiempo
para dormir», dijo, irritado. «Tengo que dispensar
justicia, promulgar leyes, recibir a embajadores,
dirigir ejércitos. ¿Cómo puedo dormir cuando
tengo tantas cosas que hacer?». El maestro sufí le
respondió: «Señor, ¡cuanto más duermas menos
oprimirás!». El emperador se quedó sin palabras,
pues entendió lo que le decía el sabio. Admitió
que aquel hombre era directo pero tenía razón.
Las sociedades modernas son como el emperador
de Persia. Cuanto más trabajamos, más
consumimos: conducimos coches, volamos
en aviones, gastamos electricidad, salimos
de compras y producimos desperdicios.
Cuanto más rápido hacemos tales cosas, más
perjudicamos al medio ambiente, a los pobres
y a nuestra propia paz mental. La velocidad
conduce al control, y la lentitud a la participación.
La verdadera participación consiste en vivir y
trabajar en armonía con nosotros mismos, con
otros y con el mundo natural. La participación no
tiene que ver con la velocidad ni con la eficacia,
sino con la armonía, el equilibrio y la idoneidad de
los actos.
SATISH KUMAR.
Activista, Educador y Pacifista
21

ENTORN DEL MALALT: DRETS I DEURES
Quant la malaltia te toca de prop,
s’encenen les alarmes i se susciten les
preguntes, que resten silencioses en
temps de salut. Un del primers murs
amb en el que te topes es aquest:
els metges son necessaris, saben
molt, però no ho saben tot. Per tant
el malalt te el dret a ser atès i, si cal,
a ser “estudiat”, però té el deure de
col·laborar també en la investigació;
per el malalt mateix i per el malalts que
són i que vendran. Ja es trobam aquí i
en tants d’altres moments amb el deure
de la solidaritat sanitària generacional.
La tensió medica i hospitalària, ho
sabem, no es redueix mai, al contrari
s’eixampla a l’atenció i cura integrals
de la persona malalta. Per tant aquesta
s’ha de sentir entesa i compresa de cap
a peus. Se l’hi han de facilitar els camins
de comprensió. La llengua primera
del malalt -la del gemec, del renec i del prec- que
vehicula expressions de dolor i de sentiment, ha
de ser coneguda per l’equip sanitari. I aquest ha
d’arribar també per la llengua sense dificultat a ferse
comprendre pel malalt. Aquesta entesa es ja la
primera passa per a un bon clima sà: “M’ha entès”;
“L’he entès”. Tan de bo poguéssim parlar amb un
llenguatge mèdic entenedor, més a l’abast del malalt
i dels acompanyats. El llenguatge ha de manifestar
la veritat de la malaltia, que es té dret a conèixer, en
la forma més adaptada possible. De totes maneres
sempre ens quedarà allò de “si no ens entenem per
llenguatge, entenent-nos per amor”. I aquest en la
forma personal de cada u sí que cura. Deure aquest
del metge i cia., a més de la ciència; dret per tant del
pacient.
La Seguretat Social, i les entitats que cobren i
tenen uns contractes establerts amb els possibles
malalts, tenen el deure de facilitar la possibilitat
de complir aquests drets i deure i d’afavorir aquest
diàleg pacient-metge, etc. És clar que ja hi manca
un trespol apte per aguantar millor l’edifici sanitari,
si la base, encara que sigui contractual i legitima, és
l’economia i per tant els euros manen. Sempre s’haurà
anar alertats que aquests no aboquin a actuacions, tal
volta legals però gens ètiques.
Una altre capítol és el de la farmàcia, mot i realitat
que presenta molts d’apartats o prestatgeries. Una:
confondre una certa obligació – no dic una obligació
certa- a prendre els preparats farmacèutics que el
metge recepta amb l’idea que el pacient se fa: com
més medicaments, nous i cars millor, indiquen que la
22 visita ha estat eficaç i que el metge és competent i
que la gestió de la salut pública
està ben atesa. Alerta a aquesta
confusió. El metge pot sentir-se
atropellat pel desig no raonable del
malalt a ser medicat amb moltes
anàlisis, renosàncies i píndoles.
Una cosa són drets i una altra
una dèria o voluntat consumista.
Igualment l’obligació de receptar
remeis no s’ha de confondre ni amb
una restricció o limitació insana ni
amb una invasió sobreabundant e
innecessària, però rendible per a
alguns, de prescripcions i receptes.
Se parla d’un percentatge elevat
d’anàlisis inútils o quasi, per a
tranquil·litzar o afalagar el malalt.
Comissions? Prossecució de la roda
de visites i de gasto? S’assegura
que els medicaments essencials són pocs; els altres,
inútils o repetitius. No ho he averiguat però es
comenta que les grans indústries farmacèutiques
només investiguen aquests productes que
poden proporcionar-les grans guanys; els altres
les abandonen o frenen, encara que siguin
imprescindibles per a milions de pacients. Perquè?
Per que o son barates les medicines o els pacients
-mal pagadors- són del tercer món. A no ser que
les facin servir de conillets d’indi per provar la
medicina nova.
No sé si són exemplars -ètiques- les prestatgeries
de les farmàcies: un percentatge alt està ocupat per
productes d’estètica, de cosmètica... La bona salut
de la indústria farmacèutica (i química) es símptoma
d’una societat malalta. No vull ser dolent, però hi
ha qui afirma que aquestes empreses i laboratoris
produeixen remeis, però a la vegada noves necessitats
i fins i tot malalties noves. Si no arribam tan lluny en la
malícia, sí que cal reconèixer l’impacte de la publicitat,
el marketing, les estratègies comercials, els canvis de
nom i d’envasos per passar la mateixa molècula.
Quan -ja ho hem manifestat- les decisions es prenen en
una taula d’accionistes, i no en una taula d’operacions
quirúrgiques, diguem-ho així, la decisió esta viciada.
Ha de ser molt ètica aquella empresa que passi
els drets dels altres (malalts) a deures seus, sense
que la butxaca desviï cap a ella amb excés la
investigació, la planificació i la producció.
Tots segurament, si ens miram en un model diferent del
capitalista-productor- consumista, haurem d’intentar
una reconciliació entre salut i medicina i farmàcia. El
pecat original és la lògica i el ritme de la producció

ENTORN DEL MALALT: DRETS I DEURES
i consum capitalistes. Els drets de les persones a la
salut no pot estar a mercé de monopolis, espionatges
i fraus. El dret de tothom a la salut no pot confondre’s
amb un mercat de malalties. Quan això darrer es
dóna la indústria farmacèutica -en el sentit ample- i
les empreses hospitalàries, particulars de tot tipus són
pous sense fons i sense ànima.
Un toc d’atenció. Com sempre ens hem de moure
en la font dels problemes. Per tant en el dret i el
deure d’eliminar les arrels, l’origen de les malalties,
les condicions de vida, el treball, l’atur, les crisis,
etc. Una constatació: reapareixen malalties velles i
se’n diagnostiquen de noves, fruïts d’una civilització
degenerativa, malalties del benestar, podem qualificar-
les. Dret i deure d’injectar més vida als anys, no
més anys a la vida. Una medicina tecnificada que
proporciona tranquil·lizants, calmants, euforizants per
calmar desequilibris psíquics i per serenar angoixes,
sense demanar-se el perquè de tants desequilibris i
angoixes, no és una bona medicina.
Som conscient que per aquestes reflexions només
començades –el camp és immens- no cal estar o
haver estat malalt. Amb tot, les experiències solen ser
un valor afagit al recorregut del pensament. Preniuho
així. Afegiu-hi o treis allò que la vostra reflexió us
suggereixi. Salut!
Bartomeu Bennàssar i Vicens
El pols dels drets humans: una cursa contra la violència a la dona
Un cel gris i ennuvolat protagonitzà part d’ aquell matí, trist, esgarrifador i esperançador a la mateixa
vegada. A la sortida de la cursa, hi érem tots ,adolescents, homes i dones
,i els que no pogueren venir, però hi eren, compartint i vivint de prop el
dolor de les altres persones.
L’objectiu era i és un acte de denúncia davant l’acte de violència de
gènere. El camí de la cursa no va estar marcat per un cert fondisme,
sinó per una explosió d’adrenalina, pròpia de les curses de velocitat,
on les veus de les dones que viuen sota les reixes de l’esclavitud
física, econòmica, cultural i moral es converteixen en tornaveus. La
memòria em remenorava el discurs fet per la Sojourner Truth, una dona
negra que el va pronunciar l’ any 1851 i on ella era l’única dona negra.
Es titulava: ain’t I a woman? I m’agradaría compatir-ho amb totes les
persones que llegigueu aquest article. Va dir:
El homes de fora diuen que s’ha d’ ajudar a pujar a les dones als
carruatges, a creuar les síquies i que han d’ocupar el millor lloc arreu!.
A mi ningú m’ajuda a pujar a un carruatge, ningú impadeix que xapotegi
dins el fang, ningú em cedeix el millor lloc! I no som jo una dona? Miraume!
Mirau el meu braç! Jo he cavat, plantat i he duit el collita al graner,
i cap home m’ha pogut disuadir. I no som jo una dona? Puc treballar i
menjar tant com un home- quan he de menjar- I també fer servir un fuet.
I no som jo una dona? He parit tretze criatures i he vist com la majoria
d’elles han estat venudes com esclaves, i quan el meu dolor de mare
em va fer cridar, ningú, llevat de Jesús, em va escoltar. I no som jo una
dona?
Després d’haver llegit aquest discurs, em sembla que cap paraula pot
formar part del bàlsam del consol.
No hauríem d’oblidar que un dret és poder fer alguna cosa i nosaltres
sí que ho podem fer.
Potser deixant de somniar, ja que la justícia s’ha d’humanitzar i reconstruir,
la justícia està feta per éssers humans.
Xesca Sampol Morey
(Drets Humans de Mallorca)
23

Declaració Final del Diàleg Intra-Ruandès:
Reunits a Palma de Mallorca
(Espanya) del 30 d’abril al 3 de
maig del 2009 en el marc del
diàleg Intra-Ruandès edició 2009,
sessió representativa; Després
d’haver analitzat i aprovat les
declaracions de les Plataformes de
Diàleg Alemanya-Bèlgica-Holanda,
Canadà- els Estats Units d’Amèrica,
França-Itàlia del 2007, així com les
Plataformes de Diàleg de Dones
Ruandeses i del Congo- RDC del
2008.
Els representants d’aquestes
plataformes constituïdes per Hutus,
Tutsis i de TWa.
Amb la participació d’alguns
congolesos, agraeixen al Govern i
al Parlament Espanyol pels suports
que continuen aportant per tal que
la seguretat i la pau a la regió dels
Grans Llacs africans i a Ruanda, en
concret, siguin duradores.
I tenint en compte els resultats
de les análisis de la situació
actual a la subregió, resolucions i
recomenacions emeses a l’edició
DIR’04, DIR’06, DIR ‘ 07 i DIR’ 08,
els participants recomanen:
1
.La movilització de tots els
mitjans possibles per a la
postura del Diàleg-Interruandès
altament Inclussiu(DIRHI), amb
la participació dels observadors,
abans de la postura de les eleccions
previstes pel 2010. Aquest DIRHI,
en el que participarien els diferents
representants de la societat civil
i dels partits polítics de l’interior i
dels afores de Ruanda, seria l’únic
marc propici per a l’edificació del
clima de confiança entre les ètnies i
indispensable per a la reconciliació
efectiva, per a la pau i per al
desenvolupament perdurable a la
regió dels Grans Llacs. És per això
que els temes de discussió serien
entre d’altres:
- La crisi identitària dels ruandesos
i la constitució d’un equip d’experts
historiadors independents per tal
d’escriure la Història de Ruanda i,
a la vegada, pugui servir de guia
per a la lectura dels esdeveniments
24
ruandesos.
- Les garanties necessàries per
tranquilitzar tots els components de
la societat ruandesa.
- La instauració d’una justícia
imparcial i equitativa per a totes les
víctimes dels crímens comesos a la
regió, i la instauració d’una memòria
col.lectiva i no excloent de totes les
víctimes.
- La creació d’una comissió de la
veritat i la reconciliació.
- El problema de la justícia social i
de la igualtat dels canvis.
- La creació d’un mecanisme
independent de promoció, de
protecció i de vigilància dels drets
humans.
- El paper de la dona i de l’educació
en la prevenció dels conflictes.
- El respecte a la sobirania nacional
dels països de la regió i les relacions
de bon-veïnatge i de convivència
pacífica.
- Els projectes transnacionals de
desenvolupament econòmic i la
lliure circulació de les persones i
dels béns a la regió.
2
. Esperant la postura del DIRHI,
la Societat civil ruandesa, les
organitzacions del joves i de les
dones, així com els partits polítics
han de movilitzarse per executar
les activitats que permetin que la
democràcia, la justícia equitativa
i la igualtat de possibilitats tornin
a instaurar-se en aquesta regió i
facin d’aquests països Estats de
dret. Considerant la catàstrofe
humanitària que viuen les
poblacions a l’est del RDC i de la
responsabilitat criminal del règim
rwandés i de grups armats, els
participants demanen a la comunitat
internacional posar en marxa un
mecanisme per a resoldre el punt
litigios rwandés que es troba a l’inici
dels conflictes recurrents a la regió.
Els participants recomanen instaurar
un marc Rwanda-congolès per a
analitzar junts les vies urgents per
tal de resoldre aquesta situació.
Els participants agraeixen als
organitzadors i facilitadors,
particularment a Juan Carrero,
Irma Rognoni i Jordi Palou-
Loverdos i als seus col.laboradors,
els esforços i els sacrificis per
acompanyar els ruandesos a la
recerca de les solucions idònies i,
d’aquesta manera, contribuir a una
reconciliació efectiva. D’altra banda,
també feliciten més particularment
a:
Organitzadors i facilitadors per
haver aconseguit seure al voltant
d’una taula a hutus, tutsis i twas i
els ruandesos de totes les regions
i els mitjans necessaris perquè
tots poguessin exposar el seu punt
de vista. Els participants també
agraeixen als observadors i amics de
Ruanda per les seves contribucions
als treballs i als compromisos que
prengueren per tal de continuar
ajudant als ruandesos a dialogar.
Els participants agraeixen molt
profundament al Govern de les
Illes Balears la bona acollida i els
suports concedits per a l’èxit dels
nostres treballs.
PARTICIPANTS DIR’09:
Bagirimvano, Monique;
Bucyedusenge, Germaine; Gatabazi,
Tite Rutikanga;Kabanda, Celestin;
Kanyamibwa, Jacques; Kanyarushoki,
Claver; KarangwaSemushi, Gerard;
Kayombya, Jean Damascène; Kayumba,
Claver; Lwiyando,Donato; Makuza,
Victor; Marara, Christian; Matata,
Joseph; Muhawenimana,Chantal;
Mujawayezu, Spéciose; Mukashema,
Esperance; Munyurangabo,Jeanne
d?Arc; Ndagijimana, Jean-Marie;
Ndayisaba, Elysée; Ndereyehe,Charles;
Njila, Heri; Nkinamubanzi,
Pierre Claver; Numuhoza, Marie
Lyse;Ntaganzwa, Jean Damascène;
Nyirankuliza, Spéciose; Rwasamanzi,
Jean Paul;Twagiramungu, Noel;
Umuhoza, Victoire; Uwimana,
Clémence Zakiya.
OBSERVADORS DIR ‘ 09:
Azparren, José Eugenio; Casòliva, Joan;
de Beule, Christiaan; Dekker, Nicolaas;
Florensa, M ª Teresa; Gomariz, Manel;
Koetsier, Nelly; Martínez, Waldina;
Parada Imma; Sampol, Pere; Syoen,
Martina; Vicens, Bernat;
Vicens, Eva; Volosín, Susana.
FACILITADORS DIR:
Carrero, Juan; Palou, Jordi;
Rognoni, Irma.