Ecologia i comportament dels primers homínids

-, 1ti 17e CMBLC
aquest cas, opinem que no necessariament hauriem d'identificar dues cul-
tures que han produ'it jaciments tipologicament diferents, ni dos tipus
d'hominids que han gestat dos conjunts industrials diferents. Simplement,
defensariem una hipotesi que explicaria les Glares diferencies entre un jaciment
i I'altre: una hipotesi ecologica recolzada en el registre fossil, etopri-
matol6gic, etnologic i experimental. Aixi, a la nostra area geografica d'es-
tudi podrien haver existit diferents tipus d'activitat antropica protagonit-
zats per una unica especie hominida que, segons la situaci6 i ecologia dels
diversos jaciments estudiats, genera unes respostes conductuals diferenciades
que els arqueblegs no sempre podrem reconeixer per manca de
proves directes, pero que, en altres casos, si que apareixen fossilitzades
grades a la conservaci6 dels instruments litics i restes bssies. Nosaltres,
per exemple, hauriem detectat i aillat dues d'aquestes respostes conduc-
tuals que per a d'altres haurien significat dues cultures independents: (a)
Una activitat relacionada amb la manipulaci6 i processat de recursos ani-
mals en jaciments situats en la proximitat de Macs i rius, la qual cosa expli-
caria l'existencia de jaciments del tipus A; son assentaments amb abundancia
de restes faunistiques -portadores de marques de tall- i presencia
d'algunes ascles de pedra que haurien estat utilitzades pels hominids
per a esquarterar les carcasses. No hem d'oblidar que les arees fluvials i
zones lacustres segueixen sent els flocs predilectes perque diverses especies
de depredadors puguin capturar les seves proses aprofitant el
moment en que aquestes acudeixin a abeurar. (b) Una segona activitat
relacionada amb la manipulaci6 i processat de recursos d'origen vegetal
que correspondria als jaciments mes allunyats dels cursos d'aigua, i que
explicaria 1'existencia de jaciments del tipus B; son localitats amb abun-
dant presencia de grans destrals de tally bifacial i, pel contrari, total absencia
de restes faunistiques. En canvi, altres residus que si existiren, les deixalles
de materia vegetal, no s'haurien conservat donada la seva natura
efimera.
En resum, segons la nostra hipotesi ecologica, els hominids que visque-
ren en aquesta imaginaria regi6 africana -i prenent com a referenda una
dataci6 de fa entre 1,8 i 1,5 milions d'anys- podrien haver estat Homo erectus
capacos de fabricar destrals axelianes, pero tambe coneixedors de les
tecniques que ja havien estat emprades des dels temps de I'Homo habilis.
La presencia de jaciments del tipus A amb estris olduvaians es correspondria,
sense mes, a la pervivencia d'unes tecniques que continuaven sent
eficaces, es a dir, funcionals: I'obtenci6 de simples ascles per a esquarterar
preses. Aixi, tornant a la idea de cultura en arqueologia que hem apuntat