Valor del mètode d'anestesia per injecció intraraquídea

taller.iec.cat

Valor del mètode d'anestesia per injecció intraraquídea

N - a a

TERAPEUTICA

Valor del mctode d'anestesia per injecciti

intra - raquidea

pet Dr . J. M. BARTRINA , profesor de Patologia i Clinica

Quirurgica de la Facultat de Medecina de Barcelona

Per a qui no tingui corta practica personal drl mctodo il anestosia

per injeccih sub-aracnoidea, Ii ha d'icscr for(,a dificil f'or-

mar judici exacte do los ventatjes i inconvenient" del nuatcix,

nuilgrat els nomhrosos trebails que sohres el particular s'haii

portat a cap i do les gens oscasos comunicacions que do fa ja

ant's han onriquit la literatura medica.

Ilavont usat I'indicat proeediment on hon nombre d'inter-

voncions quirurgiques, ens croiem on el dever do posar de

rellcu les ventatjcs i les indicacions de (fit procedimont, i els

accidents i perills a que expo.,a, sonyalant do passada la manera

ii'ovitar-los.

No compartim els entusiasmes exagerats dels sews preconit-

zadors i els tumors i el despreci amb que Phan mirat una gran

nwjoria do cirurgians. No vaeilom on afirmar que'l metode

d ani stesia per injecoio intra-raquidea, tal corn of cone.ixuni

avid per avui, probablomont no arrivaru mai a esser un procedimont

de ge.ieralitzaeio en la practica quirurglca, mes tampoe

duptem lo mes minim do clue tG i tindr;i los seves indicacions,

i quo una gran part dol., inconvcnients que se Ii hall senvalat

no son dependents do[ tot del metode en sf, sine mes aviat con-

sogiioncia do defoctes de tecnica o d'errors on sa aplicacio.

Aixis per example, per ontro'ls accidents do la raqui-anestesia


t14 -

ligura la cefalea corn an dels mes constants (1). En les mateixes

memories de Jonnesco (2), sempro altament optinlistes per

i'esnlentat metode, ve senyalat aquest incident on cotta proporcio.

Aids mateix (,Is autors alemanys, des de bier, of promoter

del procodiniont; Kador, do Careovia; I loseniann, de hostn^ek (a);

fan notar I'existencia d'aquest accident post-ailstesic en tin Iron

nonlbre de casos, i no pat-16m ja de les primores raqui-tnlestesies

do Tuffier (4), per entre les que se consigna aquesta eonlplicacio

en till 95 ')'() do easos.

Nosaltres creient Flue si aquesta complicacio degues mantenir-se

(,it la pro)( rein (,it que figura en I'estadistica general

d'anestesia intra-raquidea, seria aixO suficient per a desacreditar

el procedinient o per lo menys per a mantenir-lo dintre

dels limits de molt contades indicacions.

Nosaltres tambe Item tingu t al coment;ar a praeflear la raqui-

anestosia, varis casos quo anarelt seguits de eefalea mes o nlenvs

intensa i durable, malgrat havoc en certs dells extret bona

quantitat de liquid cel'alo-raquidi, que seguns es de conlli do-

mini. es In pritetica que s'ba aconsellat com la ntillor, i fins per

varis autors cant a panacea infalible, contra I'esnlentada com-

plicacio. Iles to aixu d'estrany. Iloseman (5) ha denrostrat que

en un bon nombro doperats, la tensio del liquid oefalo-raquidi

se trova disminuida, segons resulta de sa m esara en I'aparell de

ld,uincke, i quo per tart en ells 1'evaquacie del liquid cofalo-

raquidi no Ilaguera pogut tenir en tot cas altre efecte que I de

aumentar in cefalea. En aquestes circuntancies tractava de

posar remei a l'aecident coerces a les injections intra-vonosos

do serum fisiolugie.

Aquesta complicacio no depond dones de la tensiO (lei liquid

cefalo-raquidi; no sembla tampoc dependre unicament de los

dossis. Apareix d'una manera inopinada, se presenta dove gados

amb dossis minimes d'anestesia i en d'altres deixa d'oferir-se ,lnlb

( 1) Chaput . - Bull. et Mem. de Ill Soc. de Chir. 31 Jailer 1906.

- I'resse Medicale, 1907 , p5g. 121.

- I'resse Medicale , 1907, peg. 753.

- Presse Medicale, 190,9, p5g. 73.

J . AlharrSn et I. Ertzbischoff - De la raquistovainisation en chirugie urinaire.

Douzieme session de 1'Association francaiae d 'Urologio

(2 ) .lonnesco . - XXXIV Congres de la Association de Chirugie.

La I'resse Medicale , 1909, pig. 221.

(a) - - XXXVIII Congres de la Soc Alemana de Cirurgia , Berlin 14-17 de

Abril 1909.

( 4) 'Puffier . - Congres Internacional de Medecina 2-9 Agost 1900.

(5) Loco citato.


- tit:

dossis elevades del mateix. Empleant la mateixa substaneia d'injeccio.

amh dossis rigurosarnent iguats i seguint la mateixa

tecnica, dintra de la inateixa sessio operatoria uns cassos lean

anat seguits de cefalea i altres no. ;,(fue significa aixo?

Evidentment no's tracta taut sols d'uua aeeio mecanica, o

solzament 1'una aecio quimica; hi havfa evidentment altre factor

que venia it juutar Ia seva influoncia a I'acehi topica de la solueiu

anestesica sobre'Is centres nerviosos. Aquest nou factor no

podia ser altre quo l'•infeccir;.

No pretenom significar que sigui aquesta, en Kona tecnica,

d'importancia apreciahlo en Cirurgia general, y per consequent

no tracteui de dirigir cap carrcc als que Ilan registrat en

llur practica repotidos vegades I'accidoni post-anestesic del

que'ns ocupem, perquo en aquest cas tindrieul que ser els printers

on acusar-nos. NO, Ia de tractor-se evidentment d'una infeceio

minima, inapreciablo o sense la uienor consegiiencia

on altres medis organics o (n altres regions, doncs do to contrari

no serion simples fenomenw de cefalea els observats, sino in

pneningitis mortal o compticacions greus (corn u'obstant d'aixo

podrieu citar-se alguns exenlples, poes afortunadament), mes no

deuen pcrdre's de vista les condicions especials de terreno, la

receptihilitat oxquisita de les meninges all els agents infecciosos

i la tacilitat de Bur rapida dilussio per (I liquid cefalo-raquidi, do

manera que un 1'et que mancaria d'importancia en altre regio,

inel(is en altres seroses, dona hoc aqui a reactions evidentes per

I'liipersensihilitat del terreno enfront l'infeccio.

('at) dunes en to posiblo que aquest factor jugui un paper

importantissim on la etiologia d'nna hona part de los compticacions

post-anestesiques imputahlos it metode d'injeceio subaracnoidea.

Per lo que fu rofereucia a la cefalea anem it comprovvar-ho.

En primer terme; desde quo vam tenir t indicada sospita, i en

sa consegiiencia referem la teenica it objeete de procedir amb

una assepsia rigurosfsinia, 110111 vist desapareixer quasi del tot

l'esmentada complieacio, on tormes que'n nostra ostadistica figura

tart sols on la proporeio d'un I per 100.

En so-on Ilo^; si la majoria d'autors donen com a resultat de

Ilur practica que la evaquaciu del liquid cofalo-raquidi (vita la

cefalea, i st os cert per altra part quo la pressio d0 dit liquid se

trova quasi sempre disminuida en els operats, segues mes amunt

hem consignat, es logic suposar quo dita evaquaciu obrara, no

per in disminucio de presto intraraquidea,-ja de si notable-


616 -

wont baixa in majoria de vegades, probablement a consequencia

de la caiguda mes o menys rapida de in tensio sanguinea dels

centres nerviosos motivada per la mateixa anestesia - sing simplen1ent

per la asseptisaciu per accio mecanica d'arrastre.

En fi, hem practicat ('examen histoliigic del contingut d'una

;igulla de raqui-anestesia despres de in simple puncio, sense

snrtida do liquid cefalo-raquidi. i hem acreditat in presencia en

(-II de cel•lules de les capes superlicials do la Pell, i fins en un cas

en el que se va introduir I'agulla sense mandril, d'un veritable

tap quo havia sigut tallat pel visell de I'agulla i obturava in

seva Ilum. Are he, qui tiogui nociu de lo delicat de la cirurgia de

centres nerviosos, qui no olvidi la linissima sensibilitat d'aquests

i de ses cobertes enfront dels agents infectius, compondru

l'importancia enorm que to la projecciu do cert nombre de cel•lules

epitelials do los capes superficials do la poll en el espai

sub-aracnoideu, per molt hen asseptitzats quo'Is teguments estiguin

en el sentit quirurgic de in paraula.

L'anterior sospita, i els fets de confirmacio que hem anat relatant,

ens has conduit a reformar la tecnica de in raqui-anestesia;

no en ses rallies generals, coos si en una iiiUniu do questions (1o

detail, quo'n materia d'assepsia tenon tanta o coos importancia

quo la tecnica general.

Prejparilci(; del wnalalt. La vigilia de l'oporaciu so procedir.i

a asseptitzar la regio dorso-llumbar del malalt com si s'anes a

procedir a una interveneio quirurgica. Se marcard I'espai interespinos

en el que's desitja practicar 1'injecei6 amb el llapi(: de

nitrat de plata, despres de costar Ies apufissis ospinoses de dolt

a baix it partir de la prominent, i de baix it dalt com a medi de

comprobaeio. Despres se protegira la regio amb glasses asseptiques

quo's mantindran aplicades tnnh unit vena o amb tires d'esparadrap.

El dia segiient, on I'acte mateix d'anar a practicar

l'anestesia raquidea s*asseptitzaran novament els teguments per

el motode de Grossich, aixo es, coerces it una bona embrocacio

amh tintura de iode.

lnstrimental. Devour servir-nos sempro d'agullesproveides

de mandril. Indus creiem indispensable server-nos d'agulles es-

pecials com les que fabrica Gentile, do Paris, quip mandril

s'adapta perfoctament it la hum do 1'agulla i quin extrem se trova

tallat a visell corn l'agulla mateixa. Aquest mandril so retire

1'acilment i's torna it introduir ;unb rapidet' sense maniohres de

tanteig. Porta ademas en on oxtrem exterior un aixamplament

it benetici de quin se pod manejar amb facilitat. L'agulla a sit


vegada to en el pabe116 dues aletes al objecte de poder maniobrar

amt ella sense terror at free rues petit ni a contaminacio de Cap

mena.

No veuriem inconvenient sing ans be ventatja, on que aquestes

agulles fossin mes primes de to quo actualment so construoixcn.

Tambe constituiria un porleccionament to fabricar-les de

dental en floc do plate iridiat.

La xeringa sera de vidre i de precisi6, perfectament graduada

per a mesurar amb exactitut la quantitat d'anestesic que s'injecta.

Jlaatq uen oucara una agulla per a retirar of contingut do t'injoctable,

unes pieces de dissecciu de tiranques amples i un bullidor

que pertnoti rocullir en see l'instruntontal. Nosaltres oils serving

d'un recipient que conte un Coble tons de tela metalica facil

d'exterioritzar, de manera que sense tocar F interior del hullidor,

pugui suspendre's per dement del nivell de I aigua del recipient.

Col-loqu61n en el sea interior Ia xeringa desntuntada, les

pincer de dissecci6, F injectable i les agullos. Usent sempre aigua

destil-lada a ('objecte do que les sals de I'aigua coma, precipitades

per I'ebullici6, no entorpeirin el ntontatge i el joe do la

xoringa.

Seg6ns Veureni ales endevant, procurem no tocar and) ols

GI.

(tits res que puga posar-se on contacte del liquid cefalo-raqui-

di. 1mb aquest object e, despres d'exterioritzar el baix Eons

del bullidor, agafem primer los pieces do dissecciu I oreiem

necessaria segouis les diferentes operaci6ns quo's tinguin de

praeticar i quo despres detallarem.

l'odent respon ere de la inalterabilitat d'aquostes solueions, to-

ta vegada que hunt obtingut excel-lentes mmestesies antb injecta-

bles preparats amb set o vuit mesos d'anterioritat, i que havien

tort nontbre ('ells sofert mes d'una ebullici6, apart de 1'esteri-

litzaei6 primera, douada la practica que sistomaticament usem

do bullir-los tuts test nts avans do emplear-los, per a asseptit-

zar Ilur suporficio exterior i per tart los partieules do vidre quo

podrien Iarrejar-se amb la solucto al trencar els injectables.

Snhsloae/0 anesti,sica a emplear.-Yoe emplear-se qualsovul-

ga rte los preconitzades per a l'anestesia local. Avui dia sembla

gosar do Bert favor la novocalna en atenet6 a sa escasa toxici-

tat; no obstant, els sous efeetes son eonseniblants als do la es-

tovaina, es ademes un compost estahle; no's descomp6n a Ia

tentperatura de 110 gams i per to taut es perfectament esterilit-

zahle. '1'ambe ons ha semblat profitOs to associar l'estricnina a


618 -

1'estovaina sogons el mdtode de Jonnesco. Aquesta feli^ associacio

d'un tonie per als centres nerviosos it tin auiestitsic loom,

sense que per aixOO se inodiliquin ses propietats anestesiques,

es seas dupte molt convenient per a I'anestossia raquidea. No

podem acceptar. (lit sign de passada, totes les parts de In ti"cuiea

de Jonuesco, ni podem soscriure totes ses conclusions,

quines en; Ilan semblat set- sompre exagcradamcnt optimistes,

en c.nbi devem for honor it aquosta base principal del esu

procodiment.

Actualment ens ^.ervim d'uns injectables estorilitzats (I'una

solucio de 10 centigrams d'estovaiua i 2 mil•ligrems d'estrienina

per centimetre eubie d'aigua coma, de densitat aproxiniadamont

igual it la del liquid cefalo-raquidi (Jonueseo). 1)'aquesta solucio

injecteni la quantitat quo creyem uecessaria sogons las diferen-

tes operations que s'batzin de practicar i quo depres detallaroni.

Podem respondre de I'inalterabilitat d aquestes solutions,

totavegada que hem obtingut exeel•lentes anestesies amb iujectables

preparats amb set o vuit mesos d'auterioritat, i quo havien

cent Hombre Wells sofert mds d unit ebullicio, apart de 1'esterilitzacio

primera, donada In practica quo sistomaticament usdm do

de hullir-los uns instants avaus d'emplear-los, per a asseptitzar

Ilur superficie exterior i per to taut les partieules do vidre que

podrien barrejar-se amb la solucio at trencar els injectablos.

Pirazts il'injecek intro-i'wjuidea. /)ossis. Trci,ica general. En-

care que shim proposat i hem practicat, injeccions intraraqui-

dies it diferenta al^ada del conduete vertebral, en realitat no

teuim experiencia mes que de les injeccions haixes. Per altro

part, tot to quo sigui injectar unit substancia auestiesica, i per to

taut susceptible d'aeciouar sobro els centres bulhars, per de-

munt de l'espai dorso-Ilumbar. esta segurament exposat a pet-ills

i es per consegiient menester on tal eas relluar la tuenica i me-

surar amb gran acert los dossis per it tenir In seguretat d'evi-

tar-los. Per el contrari, les injeccions haixes per sota do la ter-

iniuacio de medula, aix6 es, per sota de la segona Ilumbar, on

el Iloe espino-terminal, i anib major motiu encare en los prac-

ticades at iiivell do I ospai Jumbo-sacre, ens sembteu estar des-

provoides lets pet-ills quo inn suposat varis autors. mentres i hint

so segueixin anib exactitut les escropuloses regles d'assepsia

que hem indicat i se calculi ii los dossis en relacio amb I'edat i

resistencia lets individuus. Aixis inateix, les injeccions practicades

antra I'dltima vertebra dorsal i la primera lumbar, segons

to proposat per Jonnesco, ens semblen apropiades per a les


- till

intervenei6ns en la part itaixa do I'abdonten, i desproveides

dots perills de les injecei6ns altos. Aixis dones, esctill irem

aquest punt per it les intervenci6ns, en In regi6 esnientada, en

la pelvis i en in bufeta, i reservareni Ies injecci6ns per sota de

I'espai dorso-Ilotnbar en ordre decrcixent, o sign a nivell cada

vegada rates haix, per a aquelles que caiguin en les ingles. en As

ntembros inferiors, en l'escroto i en lit regio ano-perincal.

Los rlos,,is que primernment s'oinplearen, especiali neat Ies

clue recomana Jonnesco-deu centigrams d'estovaina i tut milligrent

d'estricnina per a Ies injecci6ns en l'espai dorso-Itontbar

-eren evidentment exaherados. Encare quo i'estadistica d'agnest

autor nos consignin accidents d'importancia atribuibles a les indicades

dossis, lit tendencia general ha sigut Ia de rehaiXar-Ies, i

Jounesco niateix posteriorment ases primeres comunicacions(1)

list proposat reduir In quantitat d'ani'stesie a In meitat i doblar

lit d'estricnina- cite centigrenis d'estovaina i dos mil-ligrenns d'

estrienina per it los injecci6ns on l'espai dorso-Ilombar. No obs-

tant, aquesta quantitat es hen soviet insufieient per a les intervenei6ns

ahdominals i pod numentar-se qualque cosy at els

subjeetes an bones eondiei6ns. Nosaltres ereiem no don sobre-

passar-se In dossi de set centigrams, quantitat maxima a injectar

per I'i^spai dorso-Ilotnbar, per it les operaci6ns que recauen en

la regio abdominal initja i superior. Aquesta d6ssi deu rebaixar-se

en its individuus d'edat avaiu ada, en cl debits i en eIs

intoxicats. [,,it tals cassos 11 pass:a-em de In (junntitat de Vine

centigrenis d estovaina. this exposant-nos a tenir que completar

I'anestesia per I'adntinistracio de clorol'orm o titer. N'Iii ha

prou in cambi amb Ies d6sis de centigram i mitj a dos cent[-

p'tints de estovaina per a Ies operaci6ns, in general do curta

duraci6, quo's practiquen on el Juno i regi6 perincal. Entrentitj

d'aquests dos extrems s'inclouen totes les variants, seg6ns el

siti aont se practiqui l'injecci6 i l'importancia i l'al(:ada de la

regio operatoria.

Teenica. No insistirem sobres In nocessitat de cumplir los

minucioses regles d'assi'psia que portetn exposades.

El ntalalt so co=card en I'actitut que se recomana per a la

punci6 Ilonthar on posici6 vertical, aixi) es, sentat i amb els

pens penjant fora de in taula d'operaciOns. Estirara be tits

hra(,os i juntarn Ies mans emprasonant les entro'ls genolls. El

cap estaru t'ortamout flexionat i In barba quasi tocant al t6rax.

(1) ./ouuP.. ,•o. XXIV Congres de 1'Associati6n francaise de Cirugie . Paris, 2 - 7, Octubre

1911.


Us robes del malalt so replegardn arrotllant-les regularment

vap a munt, fins at nivell del coil, ant formaran tin collar que

darn pas a los dos espatllos i contribuird a ma ntenir el cap

on Hexio. El rnalalt deu romandre ademes ben soutat sense

War-se anar a un costat i at altre, amb l'ospinada t'orrament

Hoxionada i sense for moviments brusquer ni onearquorar eI rarquison

el moment de practicar-li la puncio. Sera sempre convenient

for-li per endevant aquestes reeomanaei6ns 1 fort( eompendre

que ostd en el sou propi intores to seguir-Its puntualnrent.

S'hauraja asenyalat amh anticipacio l'espai interospinos on e,

quo's dositji for la puncio, segons lrem aconsollat amteriormont,

at object(, d'evitar to contanrinar les nostres mans contant apolissis

espinoses o buscant punts de referoncia. La pell,dosilifeetada jai

avans, sogons tambe hear exposat, s'ombaduI'll ara amb tintura de

iodo. S'agafa aliavors l'agulla tocant-la sols exteriornient per opabollo,

mentres els dits de l'altra nma protogits anib una glassal

busquon l'apofissi espinosa subjacent at lie senvalat i pawn

tivanta la poll. liaix cap pretest, encara quo siguin ols togum Brits

difoils d'atravessar, se tocara t agulla vora lit puma, ni s'intenl

taxi guiar-la amb els Bits de 1'altra md. Al ohjocte do practiear

aunb pulcritut i suavitat la puncio ds molt convenient que

I'agulla sigui osmolada de poe. Atravessats els teguments I'agri-

Ila avon(,a sense trovar apenes ressistoncia fins at moment on

no atravessa el (ligament groc, wont se porcebeix la sensaeio

do una Lela tivanta i rosistenta quo's forada, sempro i quan

se proeedoixi lentament i amb suavitat. Von(,uda aquesta debit

resistencia s ha penetrat on I'ospai sub-dural. (,loan no 's tingui

molta practica, i on especial quant l'agulla no peuetri and)

nu;lta facilitat,'per haver-so osmossat la punta, deura comprobar-

so repetides vogades la soya situacir, traient el mandril tan

aviat corn s'hagi introduit d'uns tres i mitj a quatre centimetres;

si no surt liquid ce1'alo-raquidi's torna a col•lovar cl mandril i

es fa progressar novanrent l'atgullar repetint a eada instant la

rnaniobrr fins a in penetracio de la punta on I'espari sub-aracnoi-

deu. I)'aquesta Conl'ormitat ovitarem ferir la medula i les saves

arrels, accident qu'hem vist ocorro tail qua( volta, domes tenon

ols principiants una gran propensio a introduir les agulles do

raqui-anostesia, on general d'una longitut exagorada, a moltar

fondaria. Sogurament Ies puntures do la rued ula o de los sovos

arrels no tenon les consogiiencies quo molts man suposat, mes

aixi) no es obstacle per a que deixem do posar eI major euidado

en produii- la manor losio del eix nervios raquidi.


Una vegada s'hagi comprobat que lit punta de 1'agulla ha

penetrat on I'espai sub-aracnoideu, se procedeix a donar l'injeecio.

En Ilot de seguir la teenica general deixant escapar certa

qu;untitat de liquid cefalo-raquidi avans d'injectar I'anestesic,

preferim seguir in practica de .lonnesco i limitar-nos a deixar

sortir dues o tres gotes de I'esmentat liquid per a comprovar la

bona situacio do la Punta de l'agulla, perquo apart I'inutilitat

d'una evaquaeio major, segues anteriornnent hem (lit, opineni,

d'acord amb el professor runna, que d'aquesta manera es pod

evitar en part la prompta difusio de In suhstancia anestesica

i sit rapida accio sobre els centres bulbars. S'adapta, dones,

rapidanucut el bet de la xeringa al pahollo de I'agulla i allavors

In pressin uutteixa infra-dural s'enearrega d'omplir In xeringa

harrcj;unt-se el liquid cefalo-raquidi amh la suhstancia a injeetar.

L injceeio so duna amb suavitat. sense que sign menester

procedir amh una lentitud oxagerada ni tampoc sense que tinga

que donor-se ;unb forea. Henn registrat en efecte qualque accident

degut it haver lien :at annb massa forca at liquid d'injeccio

on I'espai sub-dural.Aquesta practica to que abaudonar-se (-It

absolut i nos dell intentar jamai aumentar it son henefici l'alcada

do I'anestesia.

Una vegada s'Itagi injectat el contingut de In xeringa se dei-

621

x;u•a auar l'embol per ontplir-la eucara una o dues vegades, it

l'objecte d'assegurar-nos de In bona barreja de I'anestessic mill)

el liquid que banya la medula i de que I'injeccio s'ba donat ell

el Iloc requerit Se retira allavors hruseameut l'agulla i amb unit

glassa asseptica, so practiquen repetides frictions en el lloc

puncionat per it destruir In continuitat do la ferida capil-lar

(leis teixits profonds i la (lei tegument. No es inutil consignar

aquest detail de tecnica por quint tertes vegades hem visa sor-

tir alguues gotes do liquid cfalo-raquidi at retirar 1'agulla;

aquesta consideracio ens convida aixis mateix it renovar la

rceonutnacio de no usar trocars o agullos de gros calibri.

La posicio en que den deixar-se at malalt depend de in

regio a operar i de In mena d'iutervencio que's praetiqui, sem-

pre es prudent deixar at malalt sentat durant alauns moments

avants de col•locar-lo on posicio horitzontal. En general, podem

establir que on les operacions que recnuen sobre els membres

abdominals sera prefcrible deixar al patient un xic incorporat,

i que on aquelles quo's practiquen en el abdomen sera menes-

ter inclinar-lo en posicio contraria, a l'objecte de facilitar el


eontacte do I'anestessic arch els segments medulars on

relaci6 amb la zona operatoria. No hem ohsorvat, on general,

yap mona d'ineonvenient on cot-locar als

n(lei enbtirg

ntalalts en posici6 de

Slut (lit per varis autors quo t'intervencio deu comeno ar its

(hen Inputs do practicada la raqui-anestesia. Soril bu esperar

a(fliest temps si I'anestesia es incompleta, en quin

ens adontos se den col-locar al patient en posici6 inclinada, mes

on In de Bassos hem vist presentar-so I'anestesia inmediatantent,

o per to menys molt temps avans de l'exposat.

Accu(leuts. Estadislica personal. -Yortem practicades mos de

tine-centes raqui-anestesies amb motiu de diferontos intorvonei6ns

quirtirgigties. Si an (Ales hi juntem los quo hem portal it

terme per a practicar cistoscopies amb buffeta intolerant, cate-

terismes ureterals amb id.. operaci6ns endo-vesieals per via ure-

tral, extraeeiuns do cossos extranys de in buffota o (leis mem-

bros abdontinals, o intervencions en el ano, casos tots aquests

en els que apliquem de preferencia aquest metode anestesie,

suntaritn en conjunt setoentes cinquanta los raqui-anrstesies

praetieades.

llos corn volem donar an els nunteros absolutament tot el

valor llur, ens referirem taut sills en In present estadfstica a

treseents gtiaranta Vine easos, de quips tonint recollits per

eomplot los observaei6ns clfniques.

I)igu61n avans de tot que per ontre hi totalitat de casos, tins

sotcents cinquanta, sl'o-611s havens (lit, bent till-lit lilt Vas de

ntort glue creicnt decididamont dogut a lit raqui-anestesia,

encara en ell la ti,eniea va esser till volta fore, responsablo del

fatal accident, potser. gtie'I ntiotodo mateix. Se tractava d'tin

subjecte at quo anavent a practicar unit i

encara gtie'1 sell estat general no era molt precari varem vol-

guer anestesiar-lo nrerces it la raqui-estovainitzacio per it evitar

els ofeetes del clorofornt sobre la cei'Iula dolents ell

snbjectes com el individuu en questi6 sotmesos it Ilarga dieta i

a dejuni ante-oporatori, o be als de 1'eter sohre'l pub116 on inter-

vonei6ns com lit gastro-enterostomfa, que compta en son passiu

de contplicaci6ns post-operatories, frequents trastortns do l'aparell

respiratori. Varem injectar entre la dotzena vertebra

dorsal i la primer, llombar set decirnes de centimetre cubic

(Fun injectable que tontenin dolt centiggrenis d'estovafua per

dos mil•ligrems d'estricnina, per it asegurar una bona anestesia

varent for t'injecci6 amb forca i per tres vegades tornarem


-- 623

a oniplir In xeringa de liquid cefalo-raquidi i varem tornar it

lrojectar-lo fortament en 1'espai sub-ducal. lit en el comen


i^_'I -

[^.n trescent^es ^{uaranta ciuc r^Iqui-arrest©sies practitad©s,

sis varen Esser la b^u^re,ja estovaina-stricnina

(en la peoporcio variabl© d'un a d'es-

tri^^nina per centimeh^e cubic d'aihua), i Yrrnta onto'

^^aina sole. :^mh la estovaina-stricnina cinr^uanta set

arcades va h^nir-^^^ due recorrer a I'anestesia per inalacio u

si^;,t en un divuit ^r^anhl dos per cent, i amh I'estovainx

sole en tine eaeos ^^ si^a en nn 1'3'3'? por 1Ol). D^a^^nests nume-

ros sembla re,ultar, que s^ila 1'anestesia e^ men

coustaut fur amb I'associacio d'agnestu a l'estric-

niua. No obstant no volem donar ^r^ul un

^if'rrs en cls cxsos due s'emplra sins t'ostoaaina se

tractava ^eneralmm^t d'interarncions bares, en lu rca^;io anoporineal,

en la in^le o rn rls membrrs

Tampoc devem donar gran

quadre quo se^ueis:

domes sifres dE+l

IZ^1i^17-,^\PaTGS[I?5 PItAC'1'IC:U)ls ['b:NT l 'S D'I\Jh;C'CAI31.FS LZIiG (k)N-

TI?VII? ^n CH:V'rIGKl^:^1^ I^ I^:^TO^'_115,1 [ DF. 1 .A ^? AIIL-I,I(^RI;AIti

n'ES'l'RI ('VIVA PEH ^'. L. U'^1IGUA.

^^nanthat d'anestesio injectat

Vu^n. de ragni - hum. de ragni-^ Taut per cent de

anostesies practi-^anestesies inconr ragni - anestesies

cedes . '^plefes. iincompletes .

- -. -

1 C. C. ^^^ I ^^^^`

Dossis saperiorsa0'^ic. c. 1-tH i ^^,^ 17

de o'^ie. ^^. 5O 13 ^ Yli

inferiors a (1':^c. ^. 1(1 :, :,(1

a(^ i ,~,T M'Ii'2 "1,,

t^.A^^UI-:1VRfiTF.SI1'a 1'K:1("CI('.^nl;s :1AIR 1?STO^'AIV,1 SoL^1: IV.IECTA-

131.I;s nl? 1O ('1;A CIURI?CIS 1'P•.It ('. ('. ll'.11UC'A.

Uossis nu^nors de 1 c. c.i

i su3u^riors 0'a c.c.s 1i :3 1^'

do O'>ria, cl temps quo hx dust I^iutervenciu,

el g^onero de la matei^a. Per Banda de dir

r3ue bem anotat tom anestesies incompletes totes a^^relles en

^3ue s'ha tir^ut


tesia per nhalaci6 at eonuen(;ar I'aete operatori. devont ara :It-

gir que quasi en cap ('ells s'injcctaren dosis crescudcs d'anes-

tesic. to observar que los operaci6ns ern les quo

s'exercoiXin estiraments o qualquc acci6 traumatitzant sobre

l'epiploon, els oments o cl pedicul de certs organs, requerei-

sen una Incstcsia lies profonda i per consegrilelit Ines

exposits a Ia inetioacia ('nna raqui-estovuinitzaci6 mantingud:I

dintre dell limits quo In prudencia neonsella. I's sills per la con-

sider:lcio d'aquesta scrie de eireunstancies cons se compr611

que'Is no siguin sempre comparables i que encara

gne'n la taula anterior apareixill .quests en general coin millors

en relacio x1111) lit quantitat de estovaina empleada, se presenti

'I fet aparentnleut de que nub dossis superiors

a vim, centigrenls ('estovaina, el tart pcr cent d'anestesies

inconlpletes (17) sig:t superior at obtingut anib dossis inferiors

a I'c'Inentada quantitat do dita substancia. (7)

Jlos importancia quo .quests nunleros globals IT VMS lets

resultats de Ia raqui-anestesia en Is diferents grupus (l intervon-

eions practic:ides and) exposici6 detalluda de los causes que

poden explicar PI I'raca< 0 poca Acacia del nictode. Per a aquesta

tasca invitem at lector it donar unit ullada As (stets quo ajun-

toni endevant, clue son NO i resumida expressi6 del es-

niontant estudi. No pod6m no obstant torminar aquest capi-

tlll sou se ('ollslgllar, que it aquells Bassos ('n que l'anestesia in-

coulplerta ha sigrut Wahitualnlent Inuit petit. In quantitat do

cloroform o ocr inc he tingut ('emplear-so. En general ciue,

dcu, quinze grants de cloroform Wan sigut sufieieuts; eXcepcio-

nalnncnt han tingut que emplearse trenta grants; to que soni-

Ida deniostrar que I'iIn pre rnaei6 dels centres nerviosos medu-

tars .nib Ill anestesic local, prepara o facility ('anestesia per

inhalaci(").

contrihueix it 1'acilitar ('anestesia ragnidea la pr6via

administraci6 per via rectal a


c ^r

Ahleem -Ilpm vxposat anWriorment qnin ann !a noson opi.

iti(`) a proposit de la causa dv Ivs celalees post-anesti,siques. A

ks ra6ns quv adukmn allavoms IN, a demostmr hi pwMbihht

de que pog-nes,;in dependre d'una infecei6 atenunda, INNI611)

a fe "ir ara altre argaullient. el que's presentill per lo C()Illl'l d'una

manera tardana i progressiva. Tot abunda dones on fnvor de

nostra t6ssi. tot menys un fet: el que apareld o s4gron-i In ceM-

Iva al himq)orarse Npommt. 136 Ps verhat quv mluvst vstrany

nm6meM tampov tO mpHor vxl)lie:iei() admetent una acci() quimien

durable (to Festovaina, ni menys encara sulmsallf 1111a

hiperpresiO del liquid e6falo-raquidi, Tt per altra lmnda quP jn

flem Vist no V6 a volliprobar-se --ens ell In practica.

Coneix6m In manvra d'evitar aqtwsN emnobso-il WpUfm

;qui q"P nosaltres In

115 per cent.

INA% anotada sfols en In pn)lmrvi6 Mill

HQWONWAL- No In tenim mnsignada en nostres ()hservaci6ns.

Es apheable it ella 1() (in(, ncav6m de dir n propo,,it de In

eefalea. se compf-611 adell)6's que'll Varis casos pugui dependre

de causes no relacionades direptament amb In

. I ltc)-(fci(;)ls dol Imls. Ell el decurs de Poperack-) pod aqlle^4t

alterar-se i 1'('r-se pau"t 1 olms, sohretot at practicni- tracciOns

sohre'l mesenterl, vls onivnts o el pedivul de diferents 6rg'ans

nornial's () pntol6grics. Ilem observataquest aecident en un 0'208

per vent de casos.

Lij)otiwia.-Figrura aq"4a emnl)lieaei(5 on 1'estadistica

tra en la proporelol) d'un 4' per cent. Cedvix go-eneralment a Fadministraci(l)

Winjecci6ns cardio-tolniques.

Sivcojw. A] cap de Ime temps de practicada l'injece () suhdural,

lmdell preselllar-^(' cardiecs I 11"piral(wis que

alarmen va-tes vvgadvs per Hur intenskat i durack. Tvnirn ()hservat

un cas de ^;ineotm^ no mor-tal qne evdi amb les in PecAls

de calAnn 1 oll aleanforat i desprols dv praptienr unn vsh)na '

In

respiraciO artifleial. Tant per cent de fre(jilencia 0'208.

Col(q)se-En determinmies circunshincies les alterleiolls

cardlaquvs i rvspimtoHvs s4emnpanyen (Unn Pstat dv dvprvssio

general i vn particular de ks fmwkns ca-Mozwk Han Aservat

aquvsts transtowns on Ane malaRs o sign on un 114 pm"wnt (1v

In totalitat de casos.

Singloh- Una sola ohservaci6. Tant per vent de freqi^encia

0'208.

I%wd& En oxine mmom Fr"Retwia 114 per vent.

Trajist(;rns uriwiris.-W^s se emisigna en les nostres ohserva-


- 627

cfims referent a aiteraci6us del funcionanient renal (oliguria,

:dl),iniitiuria, etz). Per :tltra part, dell estudis empresos per

Alharran i Ertzhischoff se dedueix clue I'estovaina no to acorn

perniciosa sohre'l ronvo. liens ohservat la paresia o espasme

vesical ell dos casos. Taut per cent (YFtt. Aquests transtorns des-

aparerueren on tots dos casos en hreu temps.

Trnnslorus nei (iosos.-Es aquest el grin capitol aont s'h:ui

aplegat els principals arguments en contra de la suposada hon-

dat de la raqui .uiestesia. No ohstant, seg6ns Spielniever (1), Ia

estovaina a Ia doss't de elite a set centigrems en iiije(eio intra-

raquidea haixa. es inocua pcl sistema nervios central, i so-

rons Chaput (2) els tr:uistorns nerviosos que slain imputat a la

raqui-:uiestesia son deguts o al histero-trauniatisno , a I'iiifeccio

post-operatoria o :1 Ia sffilis :ieeionada per I'estovaina. Aosaltres

en el decurs de dos :inv, no hens vist cap accident lluiiv:i depo-

nent de In raqui-estovainitzacio, en camhi hem observat qu:ilques

transtorns ner-viosos ii nie.diats gue detallardm mentres

passardm revista dels principals accidents que s'han suposat

tributaris de I'anestesia intra-ragiiidea. En obsequi a la breuetat

quasi hd no fareni nies qu'esmentar-los.

I)olors /? rl(lm-mit .s err les c.rlreutitr(ts iu%eriors. -I'll eds. Taut

per cent 11'208. Van persistir els dolors durant dell dies.

Anestesirt 1(0(10JUt i genoralil.:(r(ln. I'll cas. Tant percent

O '20S.

I'rrrrilissis rlels meutbres in/eriors. C:ip ohservacio.

I'rtrril issis (leis rrerrscrtls (lei riots i (le l'esl,olllo.-Cap ohservacio.

1'(o'(i.lissis corrtlrleln (leis yratlre menraros. Cap ohservacio.

I'(rr(ilis,Sis del ntol,(r ocrilu ' extern (Eslru risnte postopera-to)-i.

In cas. Va :liar cedint lent:inient.

Crisis epileptilorrncs. Cap cas.

I)eveni deelar:tr avants de tancar aquest capitol, que nialgrat

haver posit el major euidado en recullir els interiors datos, ds

molt possihle que'l uuniero de coniplieacinns consignades se

trovin 1111 xic per sota de la realitat. S'explica aix6 t'acilment.

.tixis cons ('Is accidents que sohrevenen en la sale d'operaeions

son anotats en les Allies corresponeotes ainh regularitat. els que

ocorren tiles lard, sohre tot si teilen poca importancia, pollen

quc(hir sense anotar on les histories clinigues o poden pa„ar

desapereehnts al repassar-Ws. Aids per exeniple, tenim esment

de quo en certs casos hom apreciat que certs operats tonicn

( I) Citat per Dlercade . La perioda post - operatoire.

tO Loco citato.


i'r^ti

Ilcus Yrausturus do la t cu cis nu^mbres

sensaciuns de formigueig^, etz., i a^^uestes

^^hservaciuns no fihuren eu Ix rostra estadistica, pcr que

=yin en proporcio I^.n Iambi teuim foblihaci^i d'ezposar

^^n rrec del d'auesh^^ia intro-raquidca, qu^^ Tots els

tr,uistorns ncrt-i^^sos apuntat^ cedir^^n en hreu s^^n^e trac-

hunent cspe^^i esceptc la p;trali^si del rise parch ^^ue va

menester un Il,u•^ esmcnar-sc.

ile ! u. /u^licarir;» .ti ^!e Itc •^^niei.rt^. /'a-

cl.^ ^lcn^^^.ti Just es despreti

e^posat els inc^^n^enients do la ra^^ui-estneainitraciu re-

IaYar les Una de les principals es la

lar ^^ne xn Jlerces ella

se fan les opcracions en el vin si s^inter^ in^;ues en el

vre; s 'obro'I ^-entre , i els iut^stins eom aplacats

contra Ix ^ ° ertcbral; sc secciona la se

en el interior d'ella, s ' opera vora del seu call o en el coil

i aduest 6r^an permanei^ ert. ^lyucst

a^ucst silenci abdominal ^ obre tot, no to prcu.

['^^r aquest nu^tiu nu en ^^ue Ix rayaiauestesia

cshi particularn ► ent indicada en les intcre^^nei^ius

abdominal ,, si precisrunF^nt en elks, i eu especial en les quc's

sobrc '] s ur,^ans contin,^^uts eu cl supe-

rior de 1'abdomen no fos molh^s ^-el;ad^^s I'.uicstcsia

e^cepte dosis superiors a ;^inc c^^nti^;rcros^

pructica que amb Pest;rt de desnutriciii i de

po^Iues resisYencies cn ^^ue hen sot^inf arrihen a les uostres

els d'afeccions de venh^e . l:ncara to pitjor del ^•,^^ us

^lue'n certes circuustancies les costs aids; s•' pra^^tiea la

, determine aquesta accidents, per

uu estat sincopal passat^er, i to dcsprt^s de 1'inh^rvencio

baix I'acciii dell vapors deter ^i do cloroform . Ira per

ai^o, quo mal^rat practicat no poi^ues intcr^^enciuns altos

amh cl millo rosultat, sense cap contratumps i amL bran .; faeilitats

de ti^cnica coerces a llombar, tom hastro-entc-

rostomies, gastrectomics , culecisYectomies, etc., reser-

var aquest genre d'anestesia per les interventions en la

i pel^•ians ; rYCepcionalment per les i apendicitis.

Se^6ns tenir ocasio d'eaposur ►► el Con^res de I':Assuciaci^i

International d'I'rolol;ia cc^lebrat a Londres, (]), les in-

(1) lartrina.-- Deuxicim, 1 41'1 nd.^-,w 1-11do"


I i BSI

lorvenci6lis sohre la hill'ota resultell onorniellient tacilitades

and) I'miestesia Iloillhar. Quall S,opera sobre aquest orgrall allih

I'allestesill clor^)hlrnliea o 06roa, ocurroix allih I,ol.(:,l tre(Ifiencia

que's contrauell ses parets, 6,, dificil 1'extirpm,W) completa i

Inot6dica dels tunlors illiplantat.,4 ell les Inateim,", i", disimulell

sfAa dels repkes de N mumma Ws ImTts papilomv, Kluests

eontrutemps Quell Iloc (junsi ratallnent spillpre que Ili Inueosa

vosical cst;it inthimada o quan s'opera pels voIs del coll. Els

citats inconvenients s'aniinoren :full) Ili raqui-ant-stesia; 1'extirpack')

(lels tunlors vesioals pod esser amb ella mes radical i complerta,

i inelfis ell Illoltos oca"i6lis Se lmd practif-'al. kwillnelit la

sutura reparatritj i homw;Httica dels llavi.-^ de Ili t,eridil de la

pared o de ht muNmq Ps poi hmear N huRta. Tamh6 mmOs A

Wh"M dimshmia q"e mpd awnsolkni sp poden praedear amples

cauteritzacif511s de les neoplasios sesils o infiltrades de Ili

1) u I'Ma,

nialalts.

portant del cauteri proc i saill ell t sohre 'Is punts,

Per a If's intervench'ills pelvialles i ell espevial

per a If's gralls operaci6ns (ei'mcer dol roote, cimcer uteri),

Ili raqui-allestesia e^td talnh6 particutarniont in(licada. Les di-

IiCLlItatS tf^^Clli(IUOS i (11 XOC (1110 ;Wo In IM11 ^-ell ^1 aqueSteS intervell-

Ci6w, podell reduir-se ('11 corta proporcic) a1uh I'allestesia 110111bar.

Bier, se nlostra (I aquest parer ell Ia sova conlullicavi(l) al

XXVIII Collfrr6s de Ili Societat Aenmll va de Cirtirgia i afegeix

(Ili(, fill quedat encantat de Ili disminuch-) ' notable del xoc ell Ili

desarticulavi6 inter-ileo,d)(lominal com t;nnh6 de les ventati(Is

(Ille per aquesta oporaci(l) proporciona I'anestesia Ilonibar conihinada

a I'licinostasia preventiva pel ini^tode de Molilhurg.

Devf3mi declarar de nies a ines, que'n le, operaci6iis que's practiquen

on Ili regiA artieulvir dp N eadera, en Iles r"em6nS,

Iwesta la raqvikanest(M, apart de les vcntatje^ que Ii s6n peetiliars,

Ili no menys vshnMIde de quo'l Inalalt permalloix tota

I,operaei6 cli Ili posicii(l) de"itjada, allih till quictisille ahsolut, lo

matoix (Ili(, al terminal, aquella, Lt muscular allib que

contini'm I'operat, I'acilita la Porreeta aplivaei6 (Fun vendatje

inall-lovible.

Per a Ies intervonci6n,, en les hernips inguinals i crurals

prel'orim correntment I'anesteMa regional per interrup(46 de la

conductihilitat nvrviosa, o siga pel proepdiniont de Braun.

N16s m les que s6n MIA groses i en les reeidivades, no (lupt6m

(111 M111dir a I'anestesia Ilonihar quan Postat genoral i Pedal del

111:11alt Im requeroixell i no 6,-^ I'aeilmont aplie:thle o inoenu altre


Ball

procediment d ' anestesia . Tamhe ens -ervim (Fella en les apen-

dicitis sempro que ' ns veien) obligats it intervenir en plena evo-

lurill (if, III Inalaltia.

Lu que acabom de (ir respecte de Ies hernies podem apli-

^ ;o-hu sense retoc a les afeccions del testlcu! i de ses cobertes.

En cainbi on les interveucions de in regto ano- perineal eon-

Aderem I'anestesi . a Ilomhar corn of procedinrent quo po ( resis-

tir tunb ventatja in connpetencia ,ni b qualsevol altre nnietode.

L;ual podem dtr o m6s encare , on les exploract6rs u operact6ns

endo-vesicals , coin cistosmpies i catotertsnne dots ureters :nub

hufeta intolerable, o on of tractanrent dels papilomes vesicals

per via uretraI, (luan I'auestesia es necesaria . En aquests casos

per iiur constancia , inocuitat i rapides, in raqui-anestesia es

quasi insastituible . En efocte , ja heir (fit anteriorment que

pod practicer - se aqui la puncio tan haixa corn se vulgui i que

n'hi ha prow d'un i mitj a tres centigrems d'estovaina, per a

in majoria d intervenci6rns . T ornannt a lo que deiem respecte

de les interventions on In regi6 ano-perineal, i to propi direm

de les que recauen on Ia vagina, podenn assegurai , que qui

hagi practicat un desbridannent de fistula d ' nno, una extirpaeio

de hemorroides, una colpo - perineoplastia , una colporrafla, una

oilusio do fistula vosico - vaginal, una operaci6 do Schrader...

amb raqui - anestesia, segurannent s'encarinyaru amb el nni'to-

de. La quietut del tnalalt i In disminucio do III hennorragia el

fan particularment agradabte.

En les operaci6ns sobre Os memhres abdomiuals , resections,

amputaei6ns , desarticulacions, pod enlp!ear - se I'anestessia Ilom-

bar mil) vontatja , sobre tot estaru indicada on les interveucions

delieades . on los do Ilarga duraci . o o on aquelles quo requereixen

unit resoluei6 muscular sostinguda , coin les sutures vasculars,

of tractanrent operatori dels aneurismes , on les ostco-sintesis.

Dels diferents trios quo hem revisat clarament se despren, que

unit vontatja cubninant de la raqui-a nestossia es el quietisnne quo

determine en in regi6 operatoria i del mateix operat mentres se

practica I 'intervenci6. S aproIitarn, per to tart aquesta bona cir-

cunstancia per it uquells trios en els quo'l main!t den guarder

una posii6 especial rnos o nionys violenta . Pecordem un ens d'

una intervencio molt treballosa per un auenrisma arterio-von6s

de III regio poplitea,on el que no tinguerem quasi quo ocular-nos

del operat, el qui va pcrmaneixar ( u rant in llarga estona quo dur:i

I'operaeio completnnuent tranquil, sense bellugar un muscul on

docuhit ventral. l'ortenn prneticades eixis mateix forces inter-


- (;al

veneious sobre'l ronvo durant les ilue van perinaneixer els

operats en decuhit lateral i posicio arquejada sense ajudant

que'Isvigiles. I'er Ii qualque cosy hem At ja aproposit de les

operacions on les regions hulho-vaginals, doe l'ano i perine. No

suceecix atoll 1';utestessia Ilomhar que'Is operats f igin clue

tendeixin (Onstantntent a estirar els metihres ahdominals i ;t

apartar per consegiient Ia regiu operatoria del eantell de la

taula, tan hell punt l'anestessia per inalaeio deixa de portar-se

fins a resolioio nuiseular. Ih es verit;tt que pod Mar-se aquest

episodi desagradahle, oncara que no seinpre, mantenint l'anes-

tcssia profonda durant tot facto oper;ttori, Hies no devent

l.erdre de vista, que aquest pod teuir Berta duraCio, Cool en cer-

tes fistules vesico vaginas antigues i oual emplaeades i que no

impunenient se pod sonietre a determinats nialalts it 1'aeeio toxi-

ca d'iiua anestessia pel eloroforni i ter profonda i perllongada.

Altra de ICs indieiteious de 1'anostesia raquideu deriva del

estat general tlels m;dalts. En termts gendrics devent emplear

;tquesta, sew pre hue l'anestossia cloroforntiea o oterea estiguin

contra-indieades i no sigui faeilniont aplieahle altre proeediniont

tiles inocuu per a suprimir of dolor.

No devdti olvidar que si he la raqui-anestessia pod exercir

una aecio nociva sohre (Is centres nerviosos, aquesta accio 6s

per lo comb monientania i passatjer;t, tota vegada (fuels acci-

dents tardans son ovitables, i si hem de donar algtin valor a ks

nostres observ;icions, inclus quan sobrevenen, s'esnienen anih

pee temps i no's presewen aeeidents durables ni Hun wins. Eli

camhi per l'anestesia per inalaeio s'exereeix una 1CCio' Mica,

no sohre un sistenia o un organ, sine sohre tot I'organisme,

do manera que'n els subjeetes dehilitats, on els andniies, en

els infectats, on els tie sofreixeu lesions organiques del eor i

del aparell respiratori, on els intoxieats, on unit paraula, se va u

agravar Ilur estat i a dehifitar les defenses al sonietre is a l'aoeio

doll vapors anestessics. Es rer aixo que tenon of convencimeut

de hover lograt salvar anih I anestessia raquidea alguns

matlalts quo arrivaren a la sale d'operacions en eondicions Il istinooses.

['ns anonoies iii.-c.rtr('mis despres de quautioses i repetides

lieniaturies, altres quasi exautes despres d'una inauoieio

porllongada per tfeevions gastriques, altres ja caqucctics per

supuracious de temps, per tuhereulossi o per cancer, altres en

fi anih insuficieneia renal per I'edat i antigues malalties de

I'aparell urinari; sing tots, un Cert Hombre d'ells haurien segu-


W -

r71111('llt sucumllit s i I laguesslln .Iuntat ull a ae ci toxlca general

a 1'('stat de defallin lent o ( l 'illtoxicaclO en que's trobaven.

No deuen donor-se no oI)st;ult a les consideraciuns que pro-

('('(It^ixen un alcan: superior all que deuen tenir, plug que

I:I raqui-estovainit'r.aciu to tanihe les seves tallides en els nlalalts

lOotats de que bent let esnlent. Aids tenim observat qu'n

('lls pod ser t(ixica to dossi de (i a i centigreins d'estovaina que

-oporten sense inconvenient As subjectes torts. No deura

Bones passar-se cu aquests inalalts and) dolentes condici6lis

generals, de In dossi de 5 ceutigrelns coufornle exposarenl ja,

tins exposant-nos a corner l'alhir de clue resulti insulieient.

Per lo (qv aeabetn d'exposar se compren que no es estrany

se registrill alguns Pesos de nlort per I'allastesia Ilonlbar. l"alta

saber Picard si en tots ells I'anestessia Ila sigat la veritable

responsable del mortal accident. Aixis per exeniple, en una

observaciu de Aicoliell de Trieste (1) corrohorada per un altrl

consemb!ant de Marion (2), un malalt sucunibeix al anar-li a

practicer mm prostatectonlia i s'Ilagner;i considerat la raqui-

anestessiu coil In eausant del accident, si la perspicaein del autor

i una leetura del aunerica M. Lewis, no I'hagues portat a coln-

probar per I'autopsia quo's tractava d'una eii holia gaseosa per

injeeci(( d'aire en in bufeta. Si no tillgues en bona Mora I anestes-

sia per inalaeiu accidents tardans, un cert nonibre ('ells

mortals, podria presumir d'uua justitieada suprenlacia. (Ies

apart dell que coneixdnl a partir de les observations de Casper

(a), els trehalls de William hunter (4), As Estudis de Truelle (5)

i As que en at practice Itauri Ingo ter each eirurgia, develn

contar As que depenen dull defeete de teenica oporatoria,

motivada per l'allestessia accidentada del operat. no selupre

imputable ni melt nlenys a I'inlperiei:i del anestessiador.

Sens cap meua de dupte, quan la raqui-allestessia's praetiea

anib cuidado, No In punciu per pot gnus puga per sofa In se-

(roua vertebra llonlbar, iutroduint I'agulla lentanlent, procurant

no ferir la medula ni ses arrels i no deteriiiinat un Itcnudorra-

(1) teolielt.- Sur un cos de ntort par embolic gasaeuse a Ia suite dune ingetion d'air

dana la vessie . - Journal d'tirologie tome a, num. 1, pag. 45.

(2) Marion.- tin cas de mart par embolie gasseuse an coons dune prostatectomie.

Id. peg. 48.

(: f) Casper .-\ Vochens, 1850.

(4) 11'illia n-I funler.-Intoxicaciti tardana pel cloroform . La seva naturalesa , sa pro-

1llaxia.--The Lancet 1(8( 0 , :hum. 114.

. 1) I?tide eritiqio sun lo, (I, ter lii


- (MI

quis; quail no ocorreixen accidents, com sou d'esperar si's

ealculeu lid les dossis i se segueixen les anterior: regles i les

(Fassdpsia qne hem donat; quan 1'anestessia ds suticient corn ho

es af'ortunadament en In majaria dels casos; flavors In coinpara-

cib anth I'anestessia pets vapors de cloroform i titer ni tan

sills es possible, ni taiupoc per sa hu'ilitat i rapidesa d'obtl'nciii

:unh els diFerents inetodes d'anestessia local. Quedasuprimida in

sensacio d'asIixi;i tie experimenteu els malalts; januti s'observa

I'espechtcle ;intiestetie de in Iluita d'aquests antb I'anestdssia-

duur, res d'ajud;utts que Iliguin o subjectin al paciont. L'operaciO

transcorreix tranquila i I'operat abandona in sala d'operaeiOns

corn si no se Phi haguds 11et rds.

Ile operat a malalts. alguns espantadissos, per cent, (In(, han

coh at gran unim it fer-se carrec del cuidado on que's procedeix

avui a les interventions quirurgiques, han anat interessanst

pet curs de In que se'Is practicava mentres durava aquestu,

han ahandonat rient la sala d'operacions, han ntenjat at niitj

dia com h;ihitu,ilnient i han rebut per la tarde la visita de huts

parents i ;units. ?,I'od comparar-se aquest quadre ;unh el de

horn txera i vuuiits conseeutiu a I'adntinistracio del cloroforn)?

I)esprds de la raqui-anestesia els malalts deuen permaneixer

uns quants dies al lilt .nh el cap haix per a evitar la ce1'alea; inconvenient

relatiu qne to aquest metude. No obstant lie vist

vans casos tug que Is mal;ttts, contra les meves recontanaciuns,

s'han incorporat i aixecat del Ilit at imtteix dia o at segiient de

I'intervencio, sense gents de contratomps iii oxperintentar cap

inolestin.

III';SI'I,TATS 1)l: LA R\(11'1-ESTOV'AINI'I'ZA('IO

SF,(I(,)\S I,I?S 1)Ili 1^:1;I:A'I'I?S OI'ERA('1O\S I'R'l'ICA1)ES

( h'Eut yc n6xs Axis'i' SIE< ixeu l l't.r nzs A(v'rnENTS

IRegia del pen i ti-

bi-p'ronda-tarsiana . N." 14. N.° 1. - Amput;tciu del

primer In etatarsia,

()'04 g. d'estovaina. 0

I.egio do la cama.

N." 7. 0 0


^:al -

l i^^ ^^\1?tiTIa1F:^ I\CU11P1.1:'1'Y:^ t^('l'IDFV'I'S

Iie^lu (iP^ hen(l^^

^.^^ ^ 1. \." 1.-It^,tala

IYU."^ A. ini^untitleta

acairu•.

la

\." ;1, lI ('"|^|m'qxo ,,d,iz

xm|` ixj,,ri6o+

Uretra . A." li. 0

Pura radical de

Testicul. ^." 1'?.

U

,:n|i.`Woiq",,.

n\)5 .,1o,xixu.

U

A."1'? U Li|mhmio'/U xx?s,

lie^ih

neal. A." 1'? ^.^^ .^.1.^^' ^1 neurastenie

0'U'? esto•

'.'..^^ Uuracio -IO minuts:

estov^una 0'04; se

^uxl sense anestesia

U

('^tl - p e r m e ^^rra(ies.

A." .^. I1 0

E3ufeta i eoll uteri.

\.° 4. 0 II

I I i sterect^tm is va-

^;inal. \.° ^^. 0 II

'1'rencadures cru-

ral^. A." 1'?. N.° ].-Fstran^ulaeiu

doble, ^a minnts, 0'05

est^waina, :^ h, elrn•^-

al,11ai1^^ ^.^, an^^..

|'xusix " d,mmd

,,*i,x| do n' o /

J.* .|i",.


- 6:;:.

^)P6RA1'IliV^ :1VGtiTF.3IES [\('O\II'LFTE^ :^('('II^EV'I'S

'1'reneadure^ iu

^;inal,. ^.`^ 1(li, A." ^;. -1 P'' llnruciu fi(1

minuts.l"loroi'orm

hc;.^'^i^i sacra-co^i-

'^t)^rl^, ^.^^ li. I.^'^^'^i^llllt^

r

i)lilo^l)S.

'^ O1 ^l^Cell (',lClllra Il1"lll-

nsll llollle. 2.°° -Dolor gastric

:;.p1' -lii's digne d cs-

per traced; epi-

ploir


G:{^

^>PI?RAI•Ui\^ :^SES'PRSIi?F ISl'OMI'LIs1'h:S ;^('CiUI?:V'I'S

I^^•^;i6liiix^,^u^tri^

^^,i (l^uf^^t^^,^inr-

ti^ s, ,A•.). A." '?U. A."'?.-L^'rLlar^:I^luraciG.

.1mi^ut;i^iG d^^l i•e^t^^

h^^r aiu uhdi^niin^i-}^^•-

rin^^ul.:lnc^^tc^iu mi^t;^

al :^c^ibar. ^.° 2. - 1.e1' 8in^^l^t

Flu


- 637

011,', RA CIC) N S ANE""TESIE" IN,( OMPLETES Acciia',NTS

2. ^' A I I z I S 1 6 111 0 s s i C () 10c6l

i e;I . E'stovailla

()'075, temps. I M Illi-

11111s. Clorolol-Ill al

fillill 20. g-r. i i4cr

:41 gr.

l1co-",i,(r1l1()id()stol1lk .

E'stovil i lia WO 7 5,

11, 111 p'. 70 mintits.

Clm-A,orllm A fillill

5 g 1'.

Romp'). N." 18. N." I'). - I ., Ncl . reetolmit

t re I lit I 14) ^;I. T c 1111) s

65 minuts. AI fillill

t5 --rams ('I (W() h)"M

i 10 (1, i,^ t o r.

Pori-nol"'it is sit PIII%I-

(lit. .11:11:11hi mill) toxho-

3." Nol'I-4)pcxi;1. E'sto-

%,:ihm 0 075, t o I I I p,4

15 mintils. AI filull cl-

I -, ^ 1,( 11 - I 11 4 g, I -.

4.i' Nel*r()llcxi;I- Estov-jinii

006. Lieugerit

sonsihilitilt :11 conlon-

(";1r. Mahlt:l lleurastinica.

Temps 40 mi-

2.;' Lipotimia. Esti)vMna,

017.

V Lilmfinlia al e()lllem,^ar

Vopcracic).

Estovaina, () 07-

N." 4.-1.;' Shic(qw.

Malillt;l '11111) toxlionlia.

2J' Net'r(q)oXia Li-

Imthnia.

3." 1)(^sIllai.Nefroo

imnia difivil, he-

111ol-rogia dol pedield.

del peritonell.


fi.i^

ANESTESIES

uut^ . Clurufnrin

50 mintits. Al final clorof'orm

i ^fer 25 g-r.

Nef'ropexhi. Esto-

vailm UIO grams,

110 Illilluts, (11tres hl-

Nwvvndon,j Clororot-itI

20 gr., i4er

M ar.

Lei ^^;u•utuni it's ^^x-

^^I^^rx^lur^^..

\.' ^1. \.^^., 1." A. inw^n^^^l^^t,i

^^^'r ^iefectedeti'cni^,i.

'?." S^'nsit^ilitxt ^I ^ir^u'ti^^^u•

I,i ^utar•;^. T;shi-

v,iin,^, fl'OG. '1'^^m^^s

'?."^ minute.

\u'v ij^illa 211105Y1'51^1 ^)^'C

inlialu


( ) PE I ^A Cl I [.XC(01PLETF:S

G u s t rl^-^ant^^rc^,t^^mi^^s.

1.° aid. A." 11.-1." ti^^n^ibilihlt

ail a


^i 111

I III?li.1i'i^i\'^ .\vl?ti 'I'Bti1F^ ISCUJII'LR'I'I

^^,i^trt^ct^tmia. Estu-

^^;iiua O'Of^, clorufornl

,il linnl a0^r.

a,^ t ro -

tonlies. N." :N, 8., Estovai lilt. 0,05.

T6 III p S. 45 minuts.

Clorol'ol-Ill al colliellqar

1'operaci6.

it" Es!"vaina OA ().

Tf ^ I I I ps. GO milluts.

Clorol'orm ;I] acahar

5 gr.

M." E'StI)Vailla 0'()7.

To I I 11) S. 40

Clorol'orm al acahar.

28 gr.

I1." f^,^twaitla 0'10.

'Ct'mp^. a0 minuts.

Clt^roPt^rm al ;tcaliar.

.\ 1'l' 1 I ^ 1^: \'f

7.' L,polimia A comollsar.

E'Stovai-

IM ()'I(), odad

65 anYs.

8.^' Lilwtifilia al co-

Filitervell-

9J, Pols pall.^al i

d (11) i 1. 1"'Stovailla

(N)s

10." _^ut^ste^ia hu'-

danx i ^;cucralit-

rada. F.stovaina

O,q7.

11.`' ^in^^^^^^' car-

c,u•^liat' nt a rta 1.

F:^tn^'aina 0'07.

tnjc^cio rn I't^^-

^>ai tltlr^o-Ilttnth^tr

^^ outrc^ Ire tiltint^^s

vi^rtt^l^rt^s

dor^al^. Inj^^ct^i8

pr^^jectatla a to b

f^>r^;a rn I't^^jlxi

sut^-Aural.


- 641

OPEIIACIONS ANESTESIES INCO M PLETES ACCIDENTS

Uastreetoinies

N.° 2. N.° 1. - Gastrectomia i

reseccio de colon. N.° 1. Colapse. Esmentat

ja entre

les gastro-enterostomies.

Regio epigastrica

N.° 7. N.° 2.-1." Estovaina

0'05. Cloroform al

acabar . 5(1 gr. N.' 2.- 1.' (lperacio

complexa. Colapso

despres d'una estona

(I'ad nninis -

trar el cloroform.

2." Hernia umbilical e

inguinal dohle. Llarga

duracio.

Fetge i vies hiliars.

N." (i. N." 1.-Estovaina -O'0(i,

temps 80111inuts.In-

tervenci6 dificil per

pericolecistitis i peri-

coledocistitis.Cloro- 2' V 5mits hiliosos.

form al ac,Ibar.'20 grs. N.° 4.-1." Colapse,

temps 75nlinuts.

2.' (luiste hidatidic

del fetge. Lipoti-

nlia:

:3.a Quiste hidatidic

del fetre, temps

55 minuts. Li-

potinlia.

4." Eritres letalis al

acahar l'interveneiu

no itrihuible

a la raqui-anes-

tessia. Malalt de

74 anys. Ictericia

i i:ebre hepatica

de molt temps.

4 1


1 i 1 2

()I'EIIACIONS ANPSTESIES INCOMPLETEs ACCIDENTS

del bra(:.

\." I. N.° 1. Estovaina

(('()2. Injeccio entre la

t('rcera i quarta vcrtebres

dorsals. L'aneste-

sia en alhuns hoes

arriva fins at nivell del

colic.

More magazines by this user
Similar magazines