Valor del mètode d'anestesia per injecció intraraquídea

N - a a
TERAPEUTICA
Valor del mctode d'anestesia per injecciti
intra - raquidea
pet Dr . J. M. BARTRINA , profesor de Patologia i Clinica
Quirurgica de la Facultat de Medecina de Barcelona
Per a qui no tingui corta practica personal drl mctodo il anestosia
per injeccih sub-aracnoidea, Ii ha d'icscr for(,a dificil f'or-
mar judici exacte do los ventatjes i inconvenient" del nuatcix,
nuilgrat els nomhrosos trebails que sohres el particular s'haii
portat a cap i do les gens oscasos comunicacions que do fa ja
ant's han onriquit la literatura medica.
Ilavont usat I'indicat proeediment on hon nombre d'inter-
voncions quirurgiques, ens croiem on el dever do posar de
rellcu les ventatjcs i les indicacions de (fit procedimont, i els
accidents i perills a que expo.,a, sonyalant do passada la manera
ii'ovitar-los.
No compartim els entusiasmes exagerats dels sews preconit-
zadors i els tumors i el despreci amb que Phan mirat una gran
nwjoria do cirurgians. No vaeilom on afirmar que'l metode
d ani stesia per injecoio intra-raquidea, tal corn of cone.ixuni
avid per avui, probablomont no arrivaru mai a esser un procedimont
de ge.ieralitzaeio en la practica quirurglca, mes tampoe
duptem lo mes minim do clue tG i tindr;i los seves indicacions,
i quo una gran part dol., inconvcnients que se Ii hall senvalat
no son dependents do[ tot del metode en sf, sine mes aviat con-
sogiioncia do defoctes de tecnica o d'errors on sa aplicacio.
Aixis per example, per ontro'ls accidents do la raqui-anestesia

t14 -
ligura la cefalea corn an dels mes constants (1). En les mateixes
memories de Jonnesco (2), sempro altament optinlistes per
i'esnlentat metode, ve senyalat aquest incident on cotta proporcio.
Aids mateix (,Is autors alemanys, des de bier, of promoter
del procodiniont; Kador, do Careovia; I loseniann, de hostn^ek (a);
fan notar I'existencia d'aquest accident post-ailstesic en tin Iron
nonlbre de casos, i no pat-16m ja de les primores raqui-tnlestesies
do Tuffier (4), per entre les que se consigna aquesta eonlplicacio
en till 95 ')'() do easos.
Nosaltres creient Flue si aquesta complicacio degues mantenir-se
(,it la pro)( rein (,it que figura en I'estadistica general
d'anestesia intra-raquidea, seria aixO suficient per a desacreditar
el procedinient o per lo menys per a mantenir-lo dintre
dels limits de molt contades indicacions.
Nosaltres tambe Item tingu t al coment;ar a praeflear la raqui-
anestosia, varis casos quo anarelt seguits de eefalea mes o nlenvs
intensa i durable, malgrat havoc en certs dells extret bona
quantitat de liquid cel'alo-raquidi, que seguns es de conlli do-
mini. es In pritetica que s'ba aconsellat com la ntillor, i fins per
varis autors cant a panacea infalible, contra I'esnlentada com-
plicacio. Iles to aixu d'estrany. Iloseman (5) ha denrostrat que
en un bon nombro doperats, la tensio del liquid oefalo-raquidi
se trova disminuida, segons resulta de sa m esara en I'aparell de
ld,uincke, i quo per tart en ells 1'evaquacie del liquid cofalo-
raquidi no Ilaguera pogut tenir en tot cas altre efecte que I de
aumentar in cefalea. En aquestes circuntancies tractava de
posar remei a l'aecident coerces a les injections intra-vonosos
do serum fisiolugie.
Aquesta complicacio no depond dones de la tensiO (lei liquid
cefalo-raquidi; no sembla tampoc dependre unicament de los
dossis. Apareix d'una manera inopinada, se presenta dove gados
amb dossis minimes d'anestesia i en d'altres deixa d'oferir-se ,lnlb
( 1) Chaput . - Bull. et Mem. de Ill Soc. de Chir. 31 Jailer 1906.
- I'resse Medicale, 1907 , p5g. 121.
- I'resse Medicale , 1907, peg. 753.
- Presse Medicale, 190,9, p5g. 73.
J . AlharrSn et I. Ertzbischoff - De la raquistovainisation en chirugie urinaire.
Douzieme session de 1'Association francaiae d 'Urologio
(2 ) .lonnesco . - XXXIV Congres de la Association de Chirugie.
La I'resse Medicale , 1909, pig. 221.
(a) - - XXXVIII Congres de la Soc Alemana de Cirurgia , Berlin 14-17 de
Abril 1909.
( 4) 'Puffier . - Congres Internacional de Medecina 2-9 Agost 1900.
(5) Loco citato.

- tit:
dossis elevades del mateix. Empleant la mateixa substaneia d'injeccio.
amh dossis rigurosarnent iguats i seguint la mateixa
tecnica, dintra de la inateixa sessio operatoria uns cassos lean
anat seguits de cefalea i altres no. ;,(fue significa aixo?
Evidentment no's tracta taut sols d'uua aeeio mecanica, o
solzament 1'una aecio quimica; hi havfa evidentment altre factor
que venia it juutar Ia seva influoncia a I'acehi topica de la solueiu
anestesica sobre'Is centres nerviosos. Aquest nou factor no
podia ser altre quo l'•infeccir;.
No pretenom significar que sigui aquesta, en Kona tecnica,
d'importancia apreciahlo en Cirurgia general, y per consequent
no tracteui de dirigir cap carrcc als que Ilan registrat en
llur practica repotidos vegades I'accidoni post-anestesic del
que'ns ocupem, perquo en aquest cas tindrieul que ser els printers
on acusar-nos. NO, Ia de tractor-se evidentment d'una infeceio
minima, inapreciablo o sense la uienor consegiiencia
on altres medis organics o (n altres regions, doncs do to contrari
no serion simples fenomenw de cefalea els observats, sino in
pneningitis mortal o compticacions greus (corn u'obstant d'aixo
podrieu citar-se alguns exenlples, poes afortunadament), mes no
deuen pcrdre's de vista les condicions especials de terreno, la
receptihilitat oxquisita de les meninges all els agents infecciosos
i la tacilitat de Bur rapida dilussio per (I liquid cefalo-raquidi, do
manera que un 1'et que mancaria d'importancia en altre regio,
inel(is en altres seroses, dona hoc aqui a reactions evidentes per
I'liipersensihilitat del terreno enfront l'infeccio.
('at) dunes en to posiblo que aquest factor jugui un paper
importantissim on la etiologia d'nna hona part de los compticacions
post-anestesiques imputahlos it metode d'injeceio subaracnoidea.
Per lo que fu rofereucia a la cefalea anem it comprovvar-ho.
En primer terme; desde quo vam tenir t indicada sospita, i en
sa consegiiencia referem la teenica it objeete de procedir amb
una assepsia rigurosfsinia, 110111 vist desapareixer quasi del tot
l'esmentada complieacio, on tormes que'n nostra ostadistica figura
tart sols on la proporeio d'un I per 100.
En so-on Ilo^; si la majoria d'autors donen com a resultat de
Ilur practica que la evaquaciu del liquid cofalo-raquidi (vita la
cefalea, i st os cert per altra part quo la pressio d0 dit liquid se
trova quasi sempre disminuida en els operats, segues mes amunt
hem consignat, es logic suposar quo dita evaquaciu obrara, no
per in disminucio de presto intraraquidea,-ja de si notable-

616 -
wont baixa in majoria de vegades, probablement a consequencia
de la caiguda mes o menys rapida de in tensio sanguinea dels
centres nerviosos motivada per la mateixa anestesia - sing simplen1ent
per la asseptisaciu per accio mecanica d'arrastre.
En fi, hem practicat ('examen histoliigic del contingut d'una
;igulla de raqui-anestesia despres de in simple puncio, sense
snrtida do liquid cefalo-raquidi. i hem acreditat in presencia en
(-II de cel•lules de les capes superlicials do la Pell, i fins en un cas
en el que se va introduir I'agulla sense mandril, d'un veritable
tap quo havia sigut tallat pel visell de I'agulla i obturava in
seva Ilum. Are he, qui tiogui nociu de lo delicat de la cirurgia de
centres nerviosos, qui no olvidi la linissima sensibilitat d'aquests
i de ses cobertes enfront dels agents infectius, compondru
l'importancia enorm que to la projecciu do cert nombre de cel•lules
epitelials do los capes superficials do la poll en el espai
sub-aracnoideu, per molt hen asseptitzats quo'Is teguments estiguin
en el sentit quirurgic de in paraula.
L'anterior sospita, i els fets de confirmacio que hem anat relatant,
ens has conduit a reformar la tecnica de in raqui-anestesia;
no en ses rallies generals, coos si en una iiiUniu do questions (1o
detail, quo'n materia d'assepsia tenon tanta o coos importancia
quo la tecnica general.
Prejparilci(; del wnalalt. La vigilia de l'oporaciu so procedir.i
a asseptitzar la regio dorso-llumbar del malalt com si s'anes a
procedir a una interveneio quirurgica. Se marcard I'espai interespinos
en el que's desitja practicar 1'injecei6 amb el llapi(: de
nitrat de plata, despres de costar Ies apufissis ospinoses de dolt
a baix it partir de la prominent, i de baix it dalt com a medi de
comprobaeio. Despres se protegira la regio amb glasses asseptiques
quo's mantindran aplicades tnnh unit vena o amb tires d'esparadrap.
El dia segiient, on I'acte mateix d'anar a practicar
l'anestesia raquidea s*asseptitzaran novament els teguments per
el motode de Grossich, aixo es, coerces it una bona embrocacio
amh tintura de iode.
lnstrimental. Devour servir-nos sempro d'agullesproveides
de mandril. Indus creiem indispensable server-nos d'agulles es-
pecials com les que fabrica Gentile, do Paris, quip mandril
s'adapta perfoctament it la hum do 1'agulla i quin extrem se trova
tallat a visell corn l'agulla mateixa. Aquest mandril so retire
1'acilment i's torna it introduir ;unb rapidet' sense maniohres de
tanteig. Porta ademas en on oxtrem exterior un aixamplament
it benetici de quin se pod manejar amb facilitat. L'agulla a sit

vegada to en el pabe116 dues aletes al objecte de poder maniobrar
amt ella sense terror at free rues petit ni a contaminacio de Cap
mena.
No veuriem inconvenient sing ans be ventatja, on que aquestes
agulles fossin mes primes de to quo actualment so construoixcn.
Tambe constituiria un porleccionament to fabricar-les de
dental en floc do plate iridiat.
La xeringa sera de vidre i de precisi6, perfectament graduada
per a mesurar amb exactitut la quantitat d'anestesic que s'injecta.
Jlaatq uen oucara una agulla per a retirar of contingut do t'injoctable,
unes pieces de dissecciu de tiranques amples i un bullidor
que pertnoti rocullir en see l'instruntontal. Nosaltres oils serving
d'un recipient que conte un Coble tons de tela metalica facil
d'exterioritzar, de manera que sense tocar F interior del hullidor,
pugui suspendre's per dement del nivell de I aigua del recipient.
Col-loqu61n en el sea interior Ia xeringa desntuntada, les
pincer de dissecci6, F injectable i les agullos. Usent sempre aigua
destil-lada a ('objecte do que les sals de I'aigua coma, precipitades
per I'ebullici6, no entorpeirin el ntontatge i el joe do la
xoringa.
Seg6ns Veureni ales endevant, procurem no tocar and) ols
GI.
(tits res que puga posar-se on contacte del liquid cefalo-raqui-
di. 1mb aquest object e, despres d'exterioritzar el baix Eons
del bullidor, agafem primer los pieces do dissecciu I oreiem
necessaria segouis les diferentes operaci6ns quo's tinguin de
praeticar i quo despres detallarem.
l'odent respon ere de la inalterabilitat d'aquostes solueions, to-
ta vegada que hunt obtingut excel-lentes mmestesies antb injecta-
bles preparats amb set o vuit mesos d'anterioritat, i que havien
tort nontbre ('ells sofert mes d'una ebullici6, apart de 1'esteri-
litzaei6 primera, douada la practica que sistomaticament usem
do bullir-los tuts test nts avans do emplear-los, per a asseptit-
zar Ilur suporficio exterior i per tart los partieules do vidre quo
podrien Iarrejar-se amb la solucto al trencar els injectables.
Snhsloae/0 anesti,sica a emplear.-Yoe emplear-se qualsovul-
ga rte los preconitzades per a l'anestesia local. Avui dia sembla
gosar do Bert favor la novocalna en atenet6 a sa escasa toxici-
tat; no obstant, els sous efeetes son eonseniblants als do la es-
tovaina, es ademes un compost estahle; no's descomp6n a Ia
tentperatura de 110 gams i per to taut es perfectament esterilit-
zahle. '1'ambe ons ha semblat profitOs to associar l'estricnina a

618 -
1'estovaina sogons el mdtode de Jonnesco. Aquesta feli^ associacio
d'un tonie per als centres nerviosos it tin auiestitsic loom,
sense que per aixOO se inodiliquin ses propietats anestesiques,
es seas dupte molt convenient per a I'anestossia raquidea. No
podem acceptar. (lit sign de passada, totes les parts de In ti"cuiea
de Jonuesco, ni podem soscriure totes ses conclusions,
quines en; Ilan semblat set- sompre exagcradamcnt optimistes,
en c.nbi devem for honor it aquosta base principal del esu
procodiment.
Actualment ens ^.ervim d'uns injectables estorilitzats (I'una
solucio de 10 centigrams d'estovaiua i 2 mil•ligrems d'estrienina
per centimetre eubie d'aigua coma, de densitat aproxiniadamont
igual it la del liquid cefalo-raquidi (Jonueseo). 1)'aquesta solucio
injecteni la quantitat quo creyem uecessaria sogons las diferen-
tes operations que s'batzin de practicar i quo depres detallaroni.
Podem respondre de I'inalterabilitat d aquestes solutions,
totavegada que hem obtingut exeel•lentes anestesies amb iujectables
preparats amb set o vuit mesos d'auterioritat, i quo havien
cent Hombre Wells sofert mds d unit ebullicio, apart de 1'esterilitzacio
primera, donada In practica quo sistomaticament usdm do
de hullir-los uns instants avaus d'emplear-los, per a asseptitzar
Ilur superficie exterior i per to taut les partieules do vidre que
podrien barrejar-se amb la solucio at trencar els injectablos.
Pirazts il'injecek intro-i'wjuidea. /)ossis. Trci,ica general. En-
care que shim proposat i hem practicat, injeccions intraraqui-
dies it diferenta al^ada del conduete vertebral, en realitat no
teuim experiencia mes que de les injeccions haixes. Per altro
part, tot to quo sigui injectar unit substancia auestiesica, i per to
taut susceptible d'aeciouar sobro els centres bulhars, per de-
munt de l'espai dorso-Ilumbar. esta segurament exposat a pet-ills
i es per consegiient menester on tal eas relluar la tuenica i me-
surar amb gran acert los dossis per it tenir In seguretat d'evi-
tar-los. Per el contrari, les injeccions haixes per sota do la ter-
iniuacio de medula, aix6 es, per sota de la segona Ilumbar, on
el Iloe espino-terminal, i anib major motiu encare en los prac-
ticades at iiivell do I ospai Jumbo-sacre, ens sembteu estar des-
provoides lets pet-ills quo inn suposat varis autors. mentres i hint
so segueixin anib exactitut les escropuloses regles d'assepsia
que hem indicat i se calculi ii los dossis en relacio amb I'edat i
resistencia lets individuus. Aixis inateix, les injeccions practicades
antra I'dltima vertebra dorsal i la primera lumbar, segons
to proposat per Jonnesco, ens semblen apropiades per a les

- till
intervenei6ns en la part itaixa do I'abdonten, i desproveides
dots perills de les injecei6ns altos. Aixis dones, esctill irem
aquest punt per it les intervenci6ns, en In regi6 esnientada, en
la pelvis i en in bufeta, i reservareni Ies injecci6ns per sota de
I'espai dorso-Ilotnbar en ordre decrcixent, o sign a nivell cada
vegada rates haix, per a aquelles que caiguin en les ingles. en As
ntembros inferiors, en l'escroto i en lit regio ano-perincal.
Los rlos,,is que primernment s'oinplearen, especiali neat Ies
clue recomana Jonnesco-deu centigrams d'estovaina i tut milligrent
d'estricnina per a Ies injecci6ns en l'espai dorso-Itontbar
-eren evidentment exaherados. Encare quo i'estadistica d'agnest
autor nos consignin accidents d'importancia atribuibles a les indicades
dossis, lit tendencia general ha sigut Ia de rehaiXar-Ies, i
Jounesco niateix posteriorment ases primeres comunicacions(1)
list proposat reduir In quantitat d'ani'stesie a In meitat i doblar
lit d'estricnina- cite centigrenis d'estovaina i dos mil-ligrenns d'
estrienina per it los injecci6ns on l'espai dorso-Ilombar. No obs-
tant, aquesta quantitat es hen soviet insufieient per a les intervenei6ns
ahdominals i pod numentar-se qualque cosy at els
subjeetes an bones eondiei6ns. Nosaltres ereiem no don sobre-
passar-se In dossi de set centigrams, quantitat maxima a injectar
per I'i^spai dorso-Ilotnbar, per it les operaci6ns que recauen en
la regio abdominal initja i superior. Aquesta d6ssi deu rebaixar-se
en its individuus d'edat avaiu ada, en cl debits i en eIs
intoxicats. [,,it tals cassos 11 pass:a-em de In (junntitat de Vine
centigrenis d estovaina. this exposant-nos a tenir que completar
I'anestesia per I'adntinistracio de clorol'orm o titer. N'Iii ha
prou in cambi amb Ies d6sis de centigram i mitj a dos cent[-
p'tints de estovaina per a Ies operaci6ns, in general do curta
duraci6, quo's practiquen on el Juno i regi6 perincal. Entrentitj
d'aquests dos extrems s'inclouen totes les variants, seg6ns el
siti aont se practiqui l'injecci6 i l'importancia i l'al(:ada de la
regio operatoria.
Teenica. No insistirem sobres In nocessitat de cumplir los
minucioses regles d'assi'psia que portetn exposades.
El ntalalt so co=card en I'actitut que se recomana per a la
punci6 Ilonthar on posici6 vertical, aixi) es, sentat i amb els
pens penjant fora de in taula d'operaciOns. Estirara be tits
hra(,os i juntarn Ies mans emprasonant les entro'ls genolls. El
cap estaru t'ortamout flexionat i In barba quasi tocant al t6rax.
(1) ./ouuP.. ,•o. XXIV Congres de 1'Associati6n francaise de Cirugie . Paris, 2 - 7, Octubre
1911.

Us robes del malalt so replegardn arrotllant-les regularment
vap a munt, fins at nivell del coil, ant formaran tin collar que
darn pas a los dos espatllos i contribuird a ma ntenir el cap
on Hexio. El rnalalt deu romandre ademes ben soutat sense
War-se anar a un costat i at altre, amb l'ospinada t'orrament
Hoxionada i sense for moviments brusquer ni onearquorar eI rarquison
el moment de practicar-li la puncio. Sera sempre convenient
for-li per endevant aquestes reeomanaei6ns 1 fort( eompendre
que ostd en el sou propi intores to seguir-Its puntualnrent.
S'hauraja asenyalat amh anticipacio l'espai interospinos on e,
quo's dositji for la puncio, segons lrem aconsollat amteriormont,
at object(, d'evitar to contanrinar les nostres mans contant apolissis
espinoses o buscant punts de referoncia. La pell,dosilifeetada jai
avans, sogons tambe hear exposat, s'ombaduI'll ara amb tintura de
iodo. S'agafa aliavors l'agulla tocant-la sols exteriornient per opabollo,
mentres els dits de l'altra nma protogits anib una glassal
busquon l'apofissi espinosa subjacent at lie senvalat i pawn
tivanta la poll. liaix cap pretest, encara quo siguin ols togum Brits
difoils d'atravessar, se tocara t agulla vora lit puma, ni s'intenl
taxi guiar-la amb els Bits de 1'altra md. Al ohjocte do practiear
aunb pulcritut i suavitat la puncio ds molt convenient que
I'agulla sigui osmolada de poe. Atravessats els teguments I'agri-
Ila avon(,a sense trovar apenes ressistoncia fins at moment on
no atravessa el (ligament groc, wont se porcebeix la sensaeio
do una Lela tivanta i rosistenta quo's forada, sempro i quan
se proeedoixi lentament i amb suavitat. Von(,uda aquesta debit
resistencia s ha penetrat on I'ospai sub-dural. (,loan no 's tingui
molta practica, i on especial quant l'agulla no peuetri and)
nu;lta facilitat,'per haver-so osmossat la punta, deura comprobar-
so repetides vogades la soya situacir, traient el mandril tan
aviat corn s'hagi introduit d'uns tres i mitj a quatre centimetres;
si no surt liquid ce1'alo-raquidi's torna a col•lovar cl mandril i
es fa progressar novanrent l'atgullar repetint a eada instant la
rnaniobrr fins a in penetracio de la punta on I'espari sub-aracnoi-
deu. I)'aquesta Conl'ormitat ovitarem ferir la medula i les saves
arrels, accident qu'hem vist ocorro tail qua( volta, domes tenon
ols principiants una gran propensio a introduir les agulles do
raqui-anostesia, on general d'una longitut exagorada, a moltar
fondaria. Sogurament Ies puntures do la rued ula o de los sovos
arrels no tenon les consogiiencies quo molts man suposat, mes
aixi) no es obstacle per a que deixem do posar eI major euidado
en produii- la manor losio del eix nervios raquidi.

Una vegada s'hagi comprobat que lit punta de 1'agulla ha
penetrat on I'espai sub-aracnoideu, se procedeix a donar l'injeecio.
En Ilot de seguir la teenica general deixant escapar certa
qu;untitat de liquid cefalo-raquidi avans d'injectar I'anestesic,
preferim seguir in practica de .lonnesco i limitar-nos a deixar
sortir dues o tres gotes de I'esmentat liquid per a comprovar la
bona situacio do la Punta de l'agulla, perquo apart I'inutilitat
d'una evaquaeio major, segues anteriornnent hem (lit, opineni,
d'acord amb el professor runna, que d'aquesta manera es pod
evitar en part la prompta difusio de In suhstancia anestesica
i sit rapida accio sobre els centres bulbars. S'adapta, dones,
rapidanucut el bet de la xeringa al pahollo de I'agulla i allavors
In pressin uutteixa infra-dural s'enearrega d'omplir In xeringa
harrcj;unt-se el liquid cefalo-raquidi amh la suhstancia a injeetar.
L injceeio so duna amb suavitat. sense que sign menester
procedir amh una lentitud oxagerada ni tampoc sense que tinga
que donor-se ;unb forea. Henn registrat en efecte qualque accident
degut it haver lien :at annb massa forca at liquid d'injeccio
on I'espai sub-dural.Aquesta practica to que abaudonar-se (-It
absolut i nos dell intentar jamai aumentar it son henefici l'alcada
do I'anestesia.
Una vegada s'Itagi injectat el contingut de In xeringa se dei-
621
x;u•a auar l'embol per ontplir-la eucara una o dues vegades, it
l'objecte d'assegurar-nos de In bona barreja de I'anestessic mill)
el liquid que banya la medula i de que I'injeccio s'ba donat ell
el Iloc requerit Se retira allavors hruseameut l'agulla i amb unit
glassa asseptica, so practiquen repetides frictions en el lloc
puncionat per it destruir In continuitat do la ferida capil-lar
(leis teixits profonds i la (lei tegument. No es inutil consignar
aquest detail de tecnica por quint tertes vegades hem visa sor-
tir alguues gotes do liquid cfalo-raquidi at retirar 1'agulla;
aquesta consideracio ens convida aixis mateix it renovar la
rceonutnacio de no usar trocars o agullos de gros calibri.
La posicio en que den deixar-se at malalt depend de in
regio a operar i de In mena d'iutervencio que's praetiqui, sem-
pre es prudent deixar at malalt sentat durant alauns moments
avants de col•locar-lo on posicio horitzontal. En general, podem
establir que on les operacions que recnuen sobre els membres
abdominals sera prefcrible deixar al patient un xic incorporat,
i que on aquelles quo's practiquen en el abdomen sera menes-
ter inclinar-lo en posicio contraria, a l'objecte de facilitar el

eontacte do I'anestessic arch els segments medulars on
relaci6 amb la zona operatoria. No hem ohsorvat, on general,
yap mona d'ineonvenient on cot-locar als
n(lei enbtirg
ntalalts en posici6 de
Slut (lit per varis autors quo t'intervencio deu comeno ar its
(hen Inputs do practicada la raqui-anestesia. Soril bu esperar
a(fliest temps si I'anestesia es incompleta, en quin
ens adontos se den col-locar al patient en posici6 inclinada, mes
on In de Bassos hem vist presentar-so I'anestesia inmediatantent,
o per to menys molt temps avans de l'exposat.
Accu(leuts. Estadislica personal. -Yortem practicades mos de
tine-centes raqui-anestesies amb motiu de diferontos intorvonei6ns
quirtirgigties. Si an (Ales hi juntem los quo hem portal it
terme per a practicar cistoscopies amb buffeta intolerant, cate-
terismes ureterals amb id.. operaci6ns endo-vesieals per via ure-
tral, extraeeiuns do cossos extranys de in buffota o (leis mem-
bros abdontinals, o intervencions en el ano, casos tots aquests
en els que apliquem de preferencia aquest metode anestesie,
suntaritn en conjunt setoentes cinquanta los raqui-anrstesies
praetieades.
llos corn volem donar an els nunteros absolutament tot el
valor llur, ens referirem taut sills en In present estadfstica a
treseents gtiaranta Vine easos, de quips tonint recollits per
eomplot los observaei6ns clfniques.
I)igu61n avans de tot que per ontre hi totalitat de casos, tins
sotcents cinquanta, sl'o-611s havens (lit, bent till-lit lilt Vas de
ntort glue creicnt decididamont dogut a lit raqui-anestesia,
encara en ell la ti,eniea va esser till volta fore, responsablo del
fatal accident, potser. gtie'I ntiotodo mateix. Se tractava d'tin
subjecte at quo anavent a practicar unit i
encara gtie'1 sell estat general no era molt precari varem vol-
guer anestesiar-lo nrerces it la raqui-estovainitzacio per it evitar
els ofeetes del clorofornt sobre la cei'Iula dolents ell
snbjectes com el individuu en questi6 sotmesos it Ilarga dieta i
a dejuni ante-oporatori, o be als de 1'eter sohre'l pub116 on inter-
vonei6ns com lit gastro-enterostomfa, que compta en son passiu
de contplicaci6ns post-operatories, frequents trastortns do l'aparell
respiratori. Varem injectar entre la dotzena vertebra
dorsal i la primer, llombar set decirnes de centimetre cubic
(Fun injectable que tontenin dolt centiggrenis d'estovafua per
dos mil•ligrems d'estricnina, per it asegurar una bona anestesia
varent for t'injecci6 amb forca i per tres vegades tornarem

-- 623
a oniplir In xeringa de liquid cefalo-raquidi i varem tornar it
lrojectar-lo fortament en 1'espai sub-ducal. lit en el comen

i^_'I -
[^.n trescent^es ^{uaranta ciuc r^Iqui-arrest©sies practitad©s,
sis varen Esser la b^u^re,ja estovaina-stricnina
(en la peoporcio variabl© d'un a d'es-
tri^^nina per centimeh^e cubic d'aihua), i Yrrnta onto'
^^aina sole. :^mh la estovaina-stricnina cinr^uanta set
arcades va h^nir-^^^ due recorrer a I'anestesia per inalacio u
si^;,t en un divuit ^r^anhl dos per cent, i amh I'estovainx
sole en tine eaeos ^^ si^a en nn 1'3'3'? por 1Ol). D^a^^nests nume-
ros sembla re,ultar, que s^ila 1'anestesia e^ men
coustaut fur amb I'associacio d'agnestu a l'estric-
niua. No obstant no volem donar ^r^ul un
^if'rrs en cls cxsos due s'emplra sins t'ostoaaina se
tractava ^eneralmm^t d'interarncions bares, en lu rca^;io anoporineal,
en la in^le o rn rls membrrs
Tampoc devem donar gran
quadre quo se^ueis:
domes sifres dE+l
IZ^1i^17-,^\PaTGS[I?5 PItAC'1'IC:U)ls ['b:NT l 'S D'I\Jh;C'CAI31.FS LZIiG (k)N-
TI?VII? ^n CH:V'rIGKl^:^1^ I^ I^:^TO^'_115,1 [ DF. 1 .A ^? AIIL-I,I(^RI;AIti
n'ES'l'RI ('VIVA PEH ^'. L. U'^1IGUA.
^^nanthat d'anestesio injectat
Vu^n. de ragni - hum. de ragni-^ Taut per cent de
anostesies practi-^anestesies inconr ragni - anestesies
cedes . '^plefes. iincompletes .
- -. -
1 C. C. ^^^ I ^^^^`
Dossis saperiorsa0'^ic. c. 1-tH i ^^,^ 17
de o'^ie. ^^. 5O 13 ^ Yli
inferiors a (1':^c. ^. 1(1 :, :,(1
a(^ i ,~,T M'Ii'2 "1,,
t^.A^^UI-:1VRfiTF.SI1'a 1'K:1("CI('.^nl;s :1AIR 1?STO^'AIV,1 SoL^1: IV.IECTA-
131.I;s nl? 1O ('1;A CIURI?CIS 1'P•.It ('. ('. ll'.11UC'A.
Uossis nu^nors de 1 c. c.i
i su3u^riors 0'a c.c.s 1i :3 1^'
do O'>ria, cl temps quo hx dust I^iutervenciu,
el g^onero de la matei^a. Per Banda de dir
r3ue bem anotat tom anestesies incompletes totes a^^relles en
^3ue s'ha tir^ut

tesia per nhalaci6 at eonuen(;ar I'aete operatori. devont ara :It-
gir que quasi en cap ('ells s'injcctaren dosis crescudcs d'anes-
tesic. to observar que los operaci6ns ern les quo
s'exercoiXin estiraments o qualquc acci6 traumatitzant sobre
l'epiploon, els oments o cl pedicul de certs organs, requerei-
sen una Incstcsia lies profonda i per consegrilelit Ines
exposits a Ia inetioacia ('nna raqui-estovuinitzaci6 mantingud:I
dintre dell limits quo In prudencia neonsella. I's sills per la con-
sider:lcio d'aquesta scrie de eireunstancies cons se compr611
que'Is no siguin sempre comparables i que encara
gne'n la taula anterior apareixill .quests en general coin millors
en relacio x1111) lit quantitat de estovaina empleada, se presenti
'I fet aparentnleut de que nub dossis superiors
a vim, centigrenls ('estovaina, el tart pcr cent d'anestesies
inconlpletes (17) sig:t superior at obtingut anib dossis inferiors
a I'c'Inentada quantitat do dita substancia. (7)
Jlos importancia quo .quests nunleros globals IT VMS lets
resultats de Ia raqui-anestesia en Is diferents grupus (l intervon-
eions practic:ides and) exposici6 detalluda de los causes que
poden explicar PI I'raca< 0 poca Acacia del nictode. Per a aquesta
tasca invitem at lector it donar unit ullada As (stets quo ajun-
toni endevant, clue son NO i resumida expressi6 del es-
niontant estudi. No pod6m no obstant torminar aquest capi-
tlll sou se ('ollslgllar, que it aquells Bassos ('n que l'anestesia in-
coulplerta ha sigrut Wahitualnlent Inuit petit. In quantitat do
cloroform o ocr inc he tingut ('emplear-so. En general ciue,
dcu, quinze grants de cloroform Wan sigut sufieieuts; eXcepcio-
nalnncnt han tingut que emplearse trenta grants; to que soni-
Ida deniostrar que I'iIn pre rnaei6 dels centres nerviosos medu-
tars .nib Ill anestesic local, prepara o facility ('anestesia per
inhalaci(").
contrihueix it 1'acilitar ('anestesia ragnidea la pr6via
administraci6 per via rectal a

c ^r
Ahleem -Ilpm vxposat anWriorment qnin ann !a noson opi.
iti(`) a proposit de la causa dv Ivs celalees post-anesti,siques. A
ks ra6ns quv adukmn allavoms IN, a demostmr hi pwMbihht
de que pog-nes,;in dependre d'una infecei6 atenunda, INNI611)
a fe "ir ara altre argaullient. el que's presentill per lo C()Illl'l d'una
manera tardana i progressiva. Tot abunda dones on fnvor de
nostra t6ssi. tot menys un fet: el que apareld o s4gron-i In ceM-
Iva al himq)orarse Npommt. 136 Ps verhat quv mluvst vstrany
nm6meM tampov tO mpHor vxl)lie:iei() admetent una acci() quimien
durable (to Festovaina, ni menys encara sulmsallf 1111a
hiperpresiO del liquid e6falo-raquidi, Tt per altra lmnda quP jn
flem Vist no V6 a volliprobar-se --ens ell In practica.
Coneix6m In manvra d'evitar aqtwsN emnobso-il WpUfm
;qui q"P nosaltres In
115 per cent.
INA% anotada sfols en In pn)lmrvi6 Mill
HQWONWAL- No In tenim mnsignada en nostres ()hservaci6ns.
Es apheable it ella 1() (in(, ncav6m de dir n propo,,it de In
eefalea. se compf-611 adell)6's que'll Varis casos pugui dependre
de causes no relacionades direptament amb In
. I ltc)-(fci(;)ls dol Imls. Ell el decurs de Poperack-) pod aqlle^4t
alterar-se i 1'('r-se pau"t 1 olms, sohretot at practicni- tracciOns
sohre'l mesenterl, vls onivnts o el pedivul de diferents 6rg'ans
nornial's () pntol6grics. Ilem observataquest aecident en un 0'208
per vent de casos.
Lij)otiwia.-Figrura aq"4a emnl)lieaei(5 on 1'estadistica
tra en la proporelol) d'un 4' per cent. Cedvix go-eneralment a Fadministraci(l)
Winjecci6ns cardio-tolniques.
Sivcojw. A] cap de Ime temps de practicada l'injece () suhdural,
lmdell preselllar-^(' cardiecs I 11"piral(wis que
alarmen va-tes vvgadvs per Hur intenskat i durack. Tvnirn ()hservat
un cas de ^;ineotm^ no mor-tal qne evdi amb les in PecAls
de calAnn 1 oll aleanforat i desprols dv praptienr unn vsh)na '
In
respiraciO artifleial. Tant per cent de fre(jilencia 0'208.
Col(q)se-En determinmies circunshincies les alterleiolls
cardlaquvs i rvspimtoHvs s4emnpanyen (Unn Pstat dv dvprvssio
general i vn particular de ks fmwkns ca-Mozwk Han Aservat
aquvsts transtowns on Ane malaRs o sign on un 114 pm"wnt (1v
In totalitat de casos.
Singloh- Una sola ohservaci6. Tant per vent de freqi^encia
0'208.
I%wd& En oxine mmom Fr"Retwia 114 per vent.
Trajist(;rns uriwiris.-W^s se emisigna en les nostres ohserva-

- 627
cfims referent a aiteraci6us del funcionanient renal (oliguria,
:dl),iniitiuria, etz). Per :tltra part, dell estudis empresos per
Alharran i Ertzhischoff se dedueix clue I'estovaina no to acorn
perniciosa sohre'l ronvo. liens ohservat la paresia o espasme
vesical ell dos casos. Taut per cent (YFtt. Aquests transtorns des-
aparerueren on tots dos casos en hreu temps.
Trnnslorus nei (iosos.-Es aquest el grin capitol aont s'h:ui
aplegat els principals arguments en contra de la suposada hon-
dat de la raqui .uiestesia. No ohstant, seg6ns Spielniever (1), Ia
estovaina a Ia doss't de elite a set centigrems en iiije(eio intra-
raquidea haixa. es inocua pcl sistema nervios central, i so-
rons Chaput (2) els tr:uistorns nerviosos que slain imputat a la
raqui-:uiestesia son deguts o al histero-trauniatisno , a I'iiifeccio
post-operatoria o :1 Ia sffilis :ieeionada per I'estovaina. Aosaltres
en el decurs de dos :inv, no hens vist cap accident lluiiv:i depo-
nent de In raqui-estovainitzacio, en camhi hem observat qu:ilques
transtorns ner-viosos ii nie.diats gue detallardm mentres
passardm revista dels principals accidents que s'han suposat
tributaris de I'anestesia intra-ragiiidea. En obsequi a la breuetat
quasi hd no fareni nies qu'esmentar-los.
I)olors /? rl(lm-mit .s err les c.rlreutitr(ts iu%eriors. -I'll eds. Taut
per cent 11'208. Van persistir els dolors durant dell dies.
Anestesirt 1(0(10JUt i genoralil.:(r(ln. I'll cas. Tant percent
O '20S.
I'rrrrilissis rlels meutbres in/eriors. C:ip ohservacio.
I'rtrril issis (leis rrerrscrtls (lei riots i (le l'esl,olllo.-Cap ohservacio.
1'(o'(i.lissis corrtlrleln (leis yratlre menraros. Cap ohservacio.
I'(rr(ilis,Sis del ntol,(r ocrilu ' extern (Eslru risnte postopera-to)-i.
In cas. Va :liar cedint lent:inient.
Crisis epileptilorrncs. Cap cas.
I)eveni deelar:tr avants de tancar aquest capitol, que nialgrat
haver posit el major euidado en recullir els interiors datos, ds
molt possihle que'l uuniero de coniplieacinns consignades se
trovin 1111 xic per sota de la realitat. S'explica aix6 t'acilment.
.tixis cons ('Is accidents que sohrevenen en la sale d'operaeions
son anotats en les Allies corresponeotes ainh regularitat. els que
ocorren tiles lard, sohre tot si teilen poca importancia, pollen
quc(hir sense anotar on les histories clinigues o poden pa„ar
desapereehnts al repassar-Ws. Aids per exeniple, tenim esment
de quo en certs casos hom apreciat que certs operats tonicn
( I) Citat per Dlercade . La perioda post - operatoire.
tO Loco citato.

i'r^ti
Ilcus Yrausturus do la t cu cis nu^mbres
sensaciuns de formigueig^, etz., i a^^uestes
^^hservaciuns no fihuren eu Ix rostra estadistica, pcr que
=yin en proporcio I^.n Iambi teuim foblihaci^i d'ezposar
^^n rrec del d'auesh^^ia intro-raquidca, qu^^ Tots els
tr,uistorns ncrt-i^^sos apuntat^ cedir^^n en hreu s^^n^e trac-
hunent cspe^^i esceptc la p;trali^si del rise parch ^^ue va
menester un Il,u•^ esmcnar-sc.
ile ! u. /u^licarir;» .ti ^!e Itc •^^niei.rt^. /'a-
cl.^ ^lcn^^^.ti Just es despreti
e^posat els inc^^n^enients do la ra^^ui-estneainitraciu re-
IaYar les Una de les principals es la
lar ^^ne xn Jlerces ella
se fan les opcracions en el vin si s^inter^ in^;ues en el
vre; s 'obro'I ^-entre , i els iut^stins eom aplacats
contra Ix ^ ° ertcbral; sc secciona la se
en el interior d'ella, s ' opera vora del seu call o en el coil
i aduest 6r^an permanei^ ert. ^lyucst
a^ucst silenci abdominal ^ obre tot, no to prcu.
['^^r aquest nu^tiu nu en ^^ue Ix rayaiauestesia
cshi particularn ► ent indicada en les intcre^^nei^ius
abdominal ,, si precisrunF^nt en elks, i eu especial en les quc's
sobrc '] s ur,^ans contin,^^uts eu cl supe-
rior de 1'abdomen no fos molh^s ^-el;ad^^s I'.uicstcsia
e^cepte dosis superiors a ;^inc c^^nti^;rcros^
pructica que amb Pest;rt de desnutriciii i de
po^Iues resisYencies cn ^^ue hen sot^inf arrihen a les uostres
els d'afeccions de venh^e . l:ncara to pitjor del ^•,^^ us
^lue'n certes circuustancies les costs aids; s•' pra^^tiea la
, determine aquesta accidents, per
uu estat sincopal passat^er, i to dcsprt^s de 1'inh^rvencio
baix I'acciii dell vapors deter ^i do cloroform . Ira per
ai^o, quo mal^rat practicat no poi^ues intcr^^enciuns altos
amh cl millo rosultat, sense cap contratumps i amL bran .; faeilitats
de ti^cnica coerces a llombar, tom hastro-entc-
rostomies, gastrectomics , culecisYectomies, etc., reser-
var aquest genre d'anestesia per les interventions en la
i pel^•ians ; rYCepcionalment per les i apendicitis.
Se^6ns tenir ocasio d'eaposur ►► el Con^res de I':Assuciaci^i
International d'I'rolol;ia cc^lebrat a Londres, (]), les in-
(1) lartrina.-- Deuxicim, 1 41'1 nd.^-,w 1-11do"

I i BSI
lorvenci6lis sohre la hill'ota resultell onorniellient tacilitades
and) I'miestesia Iloillhar. Quall S,opera sobre aquest orgrall allih
I'allestesill clor^)hlrnliea o 06roa, ocurroix allih I,ol.(:,l tre(Ifiencia
que's contrauell ses parets, 6,, dificil 1'extirpm,W) completa i
Inot6dica dels tunlors illiplantat.,4 ell les Inateim,", i", disimulell
sfAa dels repkes de N mumma Ws ImTts papilomv, Kluests
eontrutemps Quell Iloc (junsi ratallnent spillpre que Ili Inueosa
vosical cst;it inthimada o quan s'opera pels voIs del coll. Els
citats inconvenients s'aniinoren :full) Ili raqui-ant-stesia; 1'extirpack')
(lels tunlors vesioals pod esser amb ella mes radical i complerta,
i inelfis ell Illoltos oca"i6lis Se lmd practif-'al. kwillnelit la
sutura reparatritj i homw;Httica dels llavi.-^ de Ili t,eridil de la
pared o de ht muNmq Ps poi hmear N huRta. Tamh6 mmOs A
Wh"M dimshmia q"e mpd awnsolkni sp poden praedear amples
cauteritzacif511s de les neoplasios sesils o infiltrades de Ili
1) u I'Ma,
nialalts.
portant del cauteri proc i saill ell t sohre 'Is punts,
Per a If's intervench'ills pelvialles i ell espevial
per a If's gralls operaci6ns (ei'mcer dol roote, cimcer uteri),
Ili raqui-allestesia e^td talnh6 particutarniont in(licada. Les di-
IiCLlItatS tf^^Clli(IUOS i (11 XOC (1110 ;Wo In IM11 ^-ell ^1 aqueSteS intervell-
Ci6w, podell reduir-se ('11 corta proporcic) a1uh I'allestesia 110111bar.
Bier, se nlostra (I aquest parer ell Ia sova conlullicavi(l) al
XXVIII Collfrr6s de Ili Societat Aenmll va de Cirtirgia i afegeix
(Ili(, fill quedat encantat de Ili disminuch-) ' notable del xoc ell Ili
desarticulavi6 inter-ileo,d)(lominal com t;nnh6 de les ventati(Is
(Ille per aquesta oporaci(l) proporciona I'anestesia Ilonibar conihinada
a I'licinostasia preventiva pel ini^tode de Molilhurg.
Devf3mi declarar de nies a ines, que'n le, operaci6iis que's practiquen
on Ili regiA artieulvir dp N eadera, en Iles r"em6nS,
Iwesta la raqvikanest(M, apart de les vcntatje^ que Ii s6n peetiliars,
Ili no menys vshnMIde de quo'l Inalalt permalloix tota
I,operaei6 cli Ili posicii(l) de"itjada, allih till quictisille ahsolut, lo
matoix (Ili(, al terminal, aquella, Lt muscular allib que
contini'm I'operat, I'acilita la Porreeta aplivaei6 (Fun vendatje
inall-lovible.
Per a Ies intervonci6n,, en les hernips inguinals i crurals
prel'orim correntment I'anesteMa regional per interrup(46 de la
conductihilitat nvrviosa, o siga pel proepdiniont de Braun.
N16s m les que s6n MIA groses i en les reeidivades, no (lupt6m
(111 M111dir a I'anestesia Ilonihar quan Postat genoral i Pedal del
111:11alt Im requeroixell i no 6,-^ I'aeilmont aplie:thle o inoenu altre

Ball
procediment d ' anestesia . Tamhe ens -ervim (Fella en les apen-
dicitis sempro que ' ns veien) obligats it intervenir en plena evo-
lurill (if, III Inalaltia.
Lu que acabom de (ir respecte de Ies hernies podem apli-
^ ;o-hu sense retoc a les afeccions del testlcu! i de ses cobertes.
En cainbi on les interveucions de in regto ano- perineal eon-
Aderem I'anestesi . a Ilomhar corn of procedinrent quo po ( resis-
tir tunb ventatja in connpetencia ,ni b qualsevol altre nnietode.
L;ual podem dtr o m6s encare , on les exploract6rs u operact6ns
endo-vesicals , coin cistosmpies i catotertsnne dots ureters :nub
hufeta intolerable, o on of tractanrent dels papilomes vesicals
per via uretraI, (luan I'auestesia es necesaria . En aquests casos
per iiur constancia , inocuitat i rapides, in raqui-anestesia es
quasi insastituible . En efocte , ja heir (fit anteriorment que
pod practicer - se aqui la puncio tan haixa corn se vulgui i que
n'hi ha prow d'un i mitj a tres centigrems d'estovaina, per a
in majoria d intervenci6rns . T ornannt a lo que deiem respecte
de les interventions on In regi6 ano-perineal, i to propi direm
de les que recauen on Ia vagina, podenn assegurai , que qui
hagi practicat un desbridannent de fistula d ' nno, una extirpaeio
de hemorroides, una colpo - perineoplastia , una colporrafla, una
oilusio do fistula vosico - vaginal, una operaci6 do Schrader...
amb raqui - anestesia, segurannent s'encarinyaru amb el nni'to-
de. La quietut del tnalalt i In disminucio do III hennorragia el
fan particularment agradabte.
En les operaci6ns sobre Os memhres abdomiuals , resections,
amputaei6ns , desarticulacions, pod enlp!ear - se I'anestessia Ilom-
bar mil) vontatja , sobre tot estaru indicada on les interveucions
delieades . on los do Ilarga duraci . o o on aquelles quo requereixen
unit resoluei6 muscular sostinguda , coin les sutures vasculars,
of tractanrent operatori dels aneurismes , on les ostco-sintesis.
Dels diferents trios quo hem revisat clarament se despren, que
unit vontatja cubninant de la raqui-a nestossia es el quietisnne quo
determine en in regi6 operatoria i del mateix operat mentres se
practica I 'intervenci6. S aproIitarn, per to tart aquesta bona cir-
cunstancia per it uquells trios en els quo'l main!t den guarder
una posii6 especial rnos o nionys violenta . Pecordem un ens d'
una intervencio molt treballosa per un auenrisma arterio-von6s
de III regio poplitea,on el que no tinguerem quasi quo ocular-nos
del operat, el qui va pcrmaneixar ( u rant in llarga estona quo dur:i
I'operaeio completnnuent tranquil, sense bellugar un muscul on
docuhit ventral. l'ortenn prneticades eixis mateix forces inter-

- (;al
veneious sobre'l ronvo durant les ilue van perinaneixer els
operats en decuhit lateral i posicio arquejada sense ajudant
que'Isvigiles. I'er Ii qualque cosy hem At ja aproposit de les
operacions on les regions hulho-vaginals, doe l'ano i perine. No
suceecix atoll 1';utestessia Ilomhar que'Is operats f igin clue
tendeixin (Onstantntent a estirar els metihres ahdominals i ;t
apartar per consegiient Ia regiu operatoria del eantell de la
taula, tan hell punt l'anestessia per inalaeio deixa de portar-se
fins a resolioio nuiseular. Ih es verit;tt que pod Mar-se aquest
episodi desagradahle, oncara que no seinpre, mantenint l'anes-
tcssia profonda durant tot facto oper;ttori, Hies no devent
l.erdre de vista, que aquest pod teuir Berta duraCio, Cool en cer-
tes fistules vesico vaginas antigues i oual emplaeades i que no
impunenient se pod sonietre a determinats nialalts it 1'aeeio toxi-
ca d'iiua anestessia pel eloroforni i ter profonda i perllongada.
Altra de ICs indieiteious de 1'anostesia raquideu deriva del
estat general tlels m;dalts. En termts gendrics devent emplear
;tquesta, sew pre hue l'anestossia cloroforntiea o oterea estiguin
contra-indieades i no sigui faeilniont aplieahle altre proeediniont
tiles inocuu per a suprimir of dolor.
No devdti olvidar que si he la raqui-anestessia pod exercir
una aecio nociva sohre (Is centres nerviosos, aquesta accio 6s
per lo comb monientania i passatjer;t, tota vegada (fuels acci-
dents tardans son ovitables, i si hem de donar algtin valor a ks
nostres observ;icions, inclus quan sobrevenen, s'esnienen anih
pee temps i no's presewen aeeidents durables ni Hun wins. Eli
camhi per l'anestesia per inalaeio s'exereeix una 1CCio' Mica,
no sohre un sistenia o un organ, sine sohre tot I'organisme,
do manera que'n els subjeetes dehilitats, on els andniies, en
els infectats, on els tie sofreixeu lesions organiques del eor i
del aparell respiratori, on els intoxieats, on unit paraula, se va u
agravar Ilur estat i a dehifitar les defenses al sonietre is a l'aoeio
doll vapors anestessics. Es rer aixo que tenon of convencimeut
de hover lograt salvar anih I anestessia raquidea alguns
matlalts quo arrivaren a la sale d'operacions en eondicions Il istinooses.
['ns anonoies iii.-c.rtr('mis despres de quautioses i repetides
lieniaturies, altres quasi exautes despres d'una inauoieio
porllongada per tfeevions gastriques, altres ja caqucctics per
supuracious de temps, per tuhereulossi o per cancer, altres en
fi anih insuficieneia renal per I'edat i antigues malalties de
I'aparell urinari; sing tots, un Cert Hombre d'ells haurien segu-

W -
r71111('llt sucumllit s i I laguesslln .Iuntat ull a ae ci toxlca general
a 1'('stat de defallin lent o ( l 'illtoxicaclO en que's trobaven.
No deuen donor-se no oI)st;ult a les consideraciuns que pro-
('('(It^ixen un alcan: superior all que deuen tenir, plug que
I:I raqui-estovainit'r.aciu to tanihe les seves tallides en els nlalalts
lOotats de que bent let esnlent. Aids tenim observat qu'n
('lls pod ser t(ixica to dossi de (i a i centigreins d'estovaina que
-oporten sense inconvenient As subjectes torts. No deura
Bones passar-se cu aquests inalalts and) dolentes condici6lis
generals, de In dossi de 5 ceutigrelns coufornle exposarenl ja,
tins exposant-nos a corner l'alhir de clue resulti insulieient.
Per lo (qv aeabetn d'exposar se compren que no es estrany
se registrill alguns Pesos de nlort per I'allastesia Ilonlbar. l"alta
saber Picard si en tots ells I'anestessia Ila sigat la veritable
responsable del mortal accident. Aixis per exeniple, en una
observaciu de Aicoliell de Trieste (1) corrohorada per un altrl
consemb!ant de Marion (2), un malalt sucunibeix al anar-li a
practicer mm prostatectonlia i s'Ilagner;i considerat la raqui-
anestessiu coil In eausant del accident, si la perspicaein del autor
i una leetura del aunerica M. Lewis, no I'hagues portat a coln-
probar per I'autopsia quo's tractava d'una eii holia gaseosa per
injeeci(( d'aire en in bufeta. Si no tillgues en bona Mora I anestes-
sia per inalaeiu accidents tardans, un cert nonibre ('ells
mortals, podria presumir d'uua justitieada suprenlacia. (Ies
apart dell que coneixdnl a partir de les observations de Casper
(a), els trehalls de William hunter (4), As Estudis de Truelle (5)
i As que en at practice Itauri Ingo ter each eirurgia, develn
contar As que depenen dull defeete de teenica oporatoria,
motivada per l'allestessia accidentada del operat. no selupre
imputable ni melt nlenys a I'inlperiei:i del anestessiador.
Sens cap meua de dupte, quan la raqui-allestessia's praetiea
anib cuidado, No In punciu per pot gnus puga per sofa In se-
(roua vertebra llonlbar, iutroduint I'agulla lentanlent, procurant
no ferir la medula ni ses arrels i no deteriiiinat un Itcnudorra-
(1) teolielt.- Sur un cos de ntort par embolic gasaeuse a Ia suite dune ingetion d'air
dana la vessie . - Journal d'tirologie tome a, num. 1, pag. 45.
(2) Marion.- tin cas de mart par embolie gasseuse an coons dune prostatectomie.
Id. peg. 48.
(: f) Casper .-\ Vochens, 1850.
(4) 11'illia n-I funler.-Intoxicaciti tardana pel cloroform . La seva naturalesa , sa pro-
1llaxia.--The Lancet 1(8( 0 , :hum. 114.
. 1) I?tide eritiqio sun lo, (I, ter lii

- (MI
quis; quail no ocorreixen accidents, com sou d'esperar si's
ealculeu lid les dossis i se segueixen les anterior: regles i les
(Fassdpsia qne hem donat; quan 1'anestessia ds suticient corn ho
es af'ortunadament en In majaria dels casos; flavors In coinpara-
cib anth I'anestessia pets vapors de cloroform i titer ni tan
sills es possible, ni taiupoc per sa hu'ilitat i rapidesa d'obtl'nciii
:unh els diFerents inetodes d'anestessia local. Quedasuprimida in
sensacio d'asIixi;i tie experimenteu els malalts; januti s'observa
I'espechtcle ;intiestetie de in Iluita d'aquests antb I'anestdssia-
duur, res d'ajud;utts que Iliguin o subjectin al paciont. L'operaciO
transcorreix tranquila i I'operat abandona in sala d'operaeiOns
corn si no se Phi haguds 11et rds.
Ile operat a malalts. alguns espantadissos, per cent, (In(, han
coh at gran unim it fer-se carrec del cuidado on que's procedeix
avui a les interventions quirurgiques, han anat interessanst
pet curs de In que se'Is practicava mentres durava aquestu,
han ahandonat rient la sala d'operacions, han ntenjat at niitj
dia com h;ihitu,ilnient i han rebut per la tarde la visita de huts
parents i ;units. ?,I'od comparar-se aquest quadre ;unh el de
horn txera i vuuiits conseeutiu a I'adntinistracio del cloroforn)?
I)esprds de la raqui-anestesia els malalts deuen permaneixer
uns quants dies al lilt .nh el cap haix per a evitar la ce1'alea; inconvenient
relatiu qne to aquest metude. No obstant lie vist
vans casos tug que Is mal;ttts, contra les meves recontanaciuns,
s'han incorporat i aixecat del Ilit at imtteix dia o at segiient de
I'intervencio, sense gents de contratomps iii oxperintentar cap
inolestin.
III';SI'I,TATS 1)l: LA R\(11'1-ESTOV'AINI'I'ZA('IO
SF,(I(,)\S I,I?S 1)Ili 1^:1;I:A'I'I?S OI'ERA('1O\S I'R'l'ICA1)ES
( h'Eut yc n6xs Axis'i' SIE< ixeu l l't.r nzs A(v'rnENTS
IRegia del pen i ti-
bi-p'ronda-tarsiana . N." 14. N.° 1. - Amput;tciu del
primer In etatarsia,
()'04 g. d'estovaina. 0
I.egio do la cama.
N." 7. 0 0

^:al -
l i^^ ^^\1?tiTIa1F:^ I\CU11P1.1:'1'Y:^ t^('l'IDFV'I'S
Iie^lu (iP^ hen(l^^
^.^^ ^ 1. \." 1.-It^,tala
IYU."^ A. ini^untitleta
acairu•.
la
\." ;1, lI ('"|^|m'qxo ,,d,iz
xm|` ixj,,ri6o+
Uretra . A." li. 0
Pura radical de
Testicul. ^." 1'?.
U
,:n|i.`Woiq",,.
n\)5 .,1o,xixu.
U
A."1'? U Li|mhmio'/U xx?s,
lie^ih
neal. A." 1'? ^.^^ .^.1.^^' ^1 neurastenie
0'U'? esto•
'.'..^^ Uuracio -IO minuts:
estov^una 0'04; se
^uxl sense anestesia
U
('^tl - p e r m e ^^rra(ies.
A." .^. I1 0
E3ufeta i eoll uteri.
\.° 4. 0 II
I I i sterect^tm is va-
^;inal. \.° ^^. 0 II
'1'rencadures cru-
ral^. A." 1'?. N.° ].-Fstran^ulaeiu
doble, ^a minnts, 0'05
est^waina, :^ h, elrn•^-
al,11ai1^^ ^.^, an^^..
|'xusix " d,mmd
,,*i,x| do n' o /
J.* .|i",.

- 6:;:.
^)P6RA1'IliV^ :1VGtiTF.3IES [\('O\II'LFTE^ :^('('II^EV'I'S
'1'reneadure^ iu
^;inal,. ^.`^ 1(li, A." ^;. -1 P'' llnruciu fi(1
minuts.l"loroi'orm
hc;.^'^i^i sacra-co^i-
'^t)^rl^, ^.^^ li. I.^'^^'^i^llllt^
r
i)lilo^l)S.
'^ O1 ^l^Cell (',lClllra Il1"lll-
nsll llollle. 2.°° -Dolor gastric
:;.p1' -lii's digne d cs-
per traced; epi-
ploir

G:{^
^>PI?RAI•Ui\^ :^SES'PRSIi?F ISl'OMI'LIs1'h:S ;^('CiUI?:V'I'S
I^^•^;i6liiix^,^u^tri^
^^,i (l^uf^^t^^,^inr-
ti^ s, ,A•.). A." '?U. A."'?.-L^'rLlar^:I^luraciG.
.1mi^ut;i^iG d^^l i•e^t^^
h^^r aiu uhdi^niin^i-}^^•-
rin^^ul.:lnc^^tc^iu mi^t;^
al :^c^ibar. ^.° 2. - 1.e1' 8in^^l^t
Flu

- 637
011,', RA CIC) N S ANE""TESIE" IN,( OMPLETES Acciia',NTS
2. ^' A I I z I S 1 6 111 0 s s i C () 10c6l
i e;I . E'stovailla
()'075, temps. I M Illi-
11111s. Clorolol-Ill al
fillill 20. g-r. i i4cr
:41 gr.
l1co-",i,(r1l1()id()stol1lk .
E'stovil i lia WO 7 5,
11, 111 p'. 70 mintits.
Clm-A,orllm A fillill
5 g 1'.
Romp'). N." 18. N." I'). - I ., Ncl . reetolmit
t re I lit I 14) ^;I. T c 1111) s
65 minuts. AI fillill
t5 --rams ('I (W() h)"M
i 10 (1, i,^ t o r.
Pori-nol"'it is sit PIII%I-
(lit. .11:11:11hi mill) toxho-
3." Nol'I-4)pcxi;1. E'sto-
%,:ihm 0 075, t o I I I p,4
15 mintils. AI filull cl-
I -, ^ 1,( 11 - I 11 4 g, I -.
4.i' Nel*r()llcxi;I- Estov-jinii
006. Lieugerit
sonsihilitilt :11 conlon-
(";1r. Mahlt:l lleurastinica.
Temps 40 mi-
2.;' Lipotimia. Esti)vMna,
017.
V Lilmfinlia al e()lllem,^ar
Vopcracic).
Estovaina, () 07-
N." 4.-1.;' Shic(qw.
Malillt;l '11111) toxlionlia.
2J' Net'r(q)oXia Li-
Imthnia.
3." 1)(^sIllai.Nefroo
imnia difivil, he-
111ol-rogia dol pedield.
del peritonell.

fi.i^
ANESTESIES
uut^ . Clurufnrin
50 mintits. Al final clorof'orm
i ^fer 25 g-r.
Nef'ropexhi. Esto-
vailm UIO grams,
110 Illilluts, (11tres hl-
Nwvvndon,j Clororot-itI
20 gr., i4er
M ar.
Lei ^^;u•utuni it's ^^x-
^^I^^rx^lur^^..
\.' ^1. \.^^., 1." A. inw^n^^^l^^t,i
^^^'r ^iefectedeti'cni^,i.
'?." S^'nsit^ilitxt ^I ^ir^u'ti^^^u•
I,i ^utar•;^. T;shi-
v,iin,^, fl'OG. '1'^^m^^s
'?."^ minute.
\u'v ij^illa 211105Y1'51^1 ^)^'C
inlialu

( ) PE I ^A Cl I [.XC(01PLETF:S
G u s t rl^-^ant^^rc^,t^^mi^^s.
1.° aid. A." 11.-1." ti^^n^ibilihlt
ail a

^i 111
I III?li.1i'i^i\'^ .\vl?ti 'I'Bti1F^ ISCUJII'LR'I'I
^^,i^trt^ct^tmia. Estu-
^^;iiua O'Of^, clorufornl
,il linnl a0^r.
a,^ t ro -
tonlies. N." :N, 8., Estovai lilt. 0,05.
T6 III p S. 45 minuts.
Clorol'ol-Ill al colliellqar
1'operaci6.
it" Es!"vaina OA ().
Tf ^ I I I ps. GO milluts.
Clorol'orm ;I] acahar
5 gr.
M." E'StI)Vailla 0'()7.
To I I 11) S. 40
Clorol'orm al acahar.
28 gr.
I1." f^,^twaitla 0'10.
'Ct'mp^. a0 minuts.
Clt^roPt^rm al ;tcaliar.
.\ 1'l' 1 I ^ 1^: \'f
7.' L,polimia A comollsar.
E'Stovai-
IM ()'I(), odad
65 anYs.
8.^' Lilwtifilia al co-
Filitervell-
9J, Pols pall.^al i
d (11) i 1. 1"'Stovailla
(N)s
10." _^ut^ste^ia hu'-
danx i ^;cucralit-
rada. F.stovaina
O,q7.
11.`' ^in^^^^^^' car-
c,u•^liat' nt a rta 1.
F:^tn^'aina 0'07.
tnjc^cio rn I't^^-
^>ai tltlr^o-Ilttnth^tr
^^ outrc^ Ire tiltint^^s
vi^rtt^l^rt^s
dor^al^. Inj^^ct^i8
pr^^jectatla a to b
f^>r^;a rn I't^^jlxi
sut^-Aural.

- 641
OPEIIACIONS ANESTESIES INCO M PLETES ACCIDENTS
Uastreetoinies
N.° 2. N.° 1. - Gastrectomia i
reseccio de colon. N.° 1. Colapse. Esmentat
ja entre
les gastro-enterostomies.
Regio epigastrica
N.° 7. N.° 2.-1." Estovaina
0'05. Cloroform al
acabar . 5(1 gr. N.' 2.- 1.' (lperacio
complexa. Colapso
despres d'una estona
(I'ad nninis -
trar el cloroform.
2." Hernia umbilical e
inguinal dohle. Llarga
duracio.
Fetge i vies hiliars.
N." (i. N." 1.-Estovaina -O'0(i,
temps 80111inuts.In-
tervenci6 dificil per
pericolecistitis i peri-
coledocistitis.Cloro- 2' V 5mits hiliosos.
form al ac,Ibar.'20 grs. N.° 4.-1." Colapse,
temps 75nlinuts.
2.' (luiste hidatidic
del fetge. Lipoti-
nlia:
:3.a Quiste hidatidic
del fetre, temps
55 minuts. Li-
potinlia.
4." Eritres letalis al
acahar l'interveneiu
no itrihuible
a la raqui-anes-
tessia. Malalt de
74 anys. Ictericia
i i:ebre hepatica
de molt temps.
4 1

1 i 1 2
()I'EIIACIONS ANPSTESIES INCOMPLETEs ACCIDENTS
del bra(:.
\." I. N.° 1. Estovaina
(('()2. Injeccio entre la
t('rcera i quarta vcrtebres
dorsals. L'aneste-
sia en alhuns hoes
arriva fins at nivell del
colic.