unitat 1 literatura. nou estímul 4 activitats d'avaluació i de repàs de l ...

IES Manuel de Pedrolo
(Tàrrega)
DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
CURS 2009-10
En la primera estrofa, el poeta compara la seva situació amorosa amb un viatge
per mar, ple d’incerteses («Veles e vents han mos desigs complir / facent
camins dubtosos per la mar.»). Durant el viatge, troba vents desfavorables
(«Mestre i ponent contra d’ells veig armar») i uns altres de favorables als seus
desitjos («xaloc, llevant, los deuen subvenir, / ab llurs amics lo grec e lo
migjorn, fent humils precs al vent tremuntanal»), i prega que tots aquests vents
finalment es posin de la seva part («que en son bufar los sia parcial / e que tots
cinc complesquen mon retorn»).
En la segona estrofa, el poeta continua comparant l’estat de la mar amb el seu
desfici amorós. Ara preveu una situació catastròfica, el seu naufragi: el mar
s’inflarà per una gran tempesta («Bullirà el mar com la cassola en forn») i
mostrarà el seu esperit més malèfic («mudant color e l’estat natural»). Serà tanta
l’agitació i la crueltat del mar, que els éssers que hi habiten s’amagaran («Grans e
pocs peixs a recors correran / e cercaran amagatalls secrets») i fins i tot en
fugiran desesperadament («fugint al mar on són nodrits e fets» / «per gran
remei en terra eixiran»).
En la quarta estrofa, el poeta ens revela el significat de les imatges de les estrofes
anteriors. Aquí el poeta tem la mort perquè no vol separar-se de la persona
estimada («Jo tem la mort per no ser-vos absent»), ja que amb la mort
desapareix la vida, i l’amor. Però ell l’estima tan intensament que, tot i estant mort,
no s’esvairia l’amor que sent per la dona estimada («mas jo no creu que mon
voler sobrats / pusca esser per tal departiment»); ara bé, desconfia que ella
l’estimi prou («Jo só gelós de vostre escàs voler»). Llavors, del que realment té
por és que, si ell mor, l’estimada se n’oblidi («que, jo morint, no meta mi en
oblit»). Això és el que veritablement el trasbalsa i li lleva les ganes de viure («Sol
est pensar me tol del món delit»). Però, mentre ell és viu, això no pot passar. En
el fragment de la cinquena estrofa, insisteix en la mateixa idea. I afegeix que, quan
se’n vagi a l’altre món, tot el seu patiment serà no poder veure la seva estimada
(«e jo forçat d’aquest món ser eixit, / tot lo meu mal serà vós no veer.»).
1.32. Repassa les explicacions sobre Ausiàs March i, després, digues si
aquestes afirmacions són certes. Corregeix les que siguin falses.
a) La vida d’Ausiàs March és la pròpia d’un burgès: de jove menestral; de gran,
comerciant.
b) En els seus poemes, Ausiàs March exposa els seus pensaments sobre com
ha de ser la relació laboral entre dues persones.
c) Ausiàs March, per descriure el seu pensament o el seu estat d’ànim, recorre a
grans imatges i a llargues comparacions.
d) Ausiàs March no és mai el protagonista dels seus poemes: no parla mai dels
seus problemes o de les seves angoixes.
e) Ausiàs March, com feien els trobadors, utilitza un senyal per referir-se a la
dama a qui va dedicat el poema.
f) L’estrofa característica d’Ausiàs March és l’octava (estrofa de vuit versos).
g) El vers clàssic d’Ausiàs March és el pentasíl·lab amb cesura entre les síl·labes
3 i 4.
h) Ausiàs March és el creador de la poesia lírica en català.
a) Falsa. La vida d’Ausiàs March és la pròpia d’un aristòcrata.
b) Falsa. En els seus poemes, Ausiàs March exposa els seus pensaments
sobre com ha de ser la relació
4