Pla Estratègic d'Abrera - Marc Estratègic. - Ajuntament d'Abrera

• Exigència de xarxa separativa als nous Plans parcials i substitució
progressiva de la xarxa unitària existent.
• Subvencionar i assessorar els veïns que vulguin instal·lar energies
alternatives a edificis que no siguin de nova creació.
• Tenir polítiques actives respecte els animals domèstics i de companyia,
basades en el seu benestar i el la sensibilització respecte comportaments
cívics dels propietaris, eliminant les barraques il·legals per
a gossos, sigui en terreny públic com privat.
• Suprimir la caça a tot el terme municipal.
4.2. Definir un model productiu que faciliti el desenvolupament social i
econòmic de les persones.
El context en el que s’ha desenvolupat el teixit productiu d’Abrera és un situació
de localització de les empreses fora del continu urbà metropolità per instal·lar-se
a la primera corona, aprofitant el menor valor del sòl i les facilitats de comunicació
per disposar de la mà d’obra necessària.
Abrera passa d’una economia agrícola, on la majoria d’homes treballaven la terra
i algunes dones anaven a treballar a les indústries dels pobles veïns, a rebre la
instal·lació de grans empreses amb necessitat de molta mà d’obra sense un pas
intermedi a partir del desenvolupament d’una manufactura local.
Aquest model de desenvolupament per agents i capitals externs al poble es manté
i magnifica amb la instal·lació al terme municipal del parc de proveïdors creat
arrel de la localització de la nova planta de la SEAT. D’aquesta manera el creixement
industrial no només té com a característica la seva no relació amb el capital
local, sinó que a més es concentra en un sol sector productiu generador de
forta demanda de mà d’obra però de baixa qualificació i d’una gran inestabilitat
contractual.
El context actual és molt diferent. Ara el flux d’activitat del continu urbà cap a la
primera corona és més intangible, basat en activitats de valor afegit, i es veu
acompanyat d’una important pèrdua de llocs de treball industrials d’aquesta cap a
la segona corona i, en molts altres casos, a altres països que basen la seva
competitivitat en salaris baixos i condicions laborals menys desenvolupades.
En aquest context, la lluita coordinada contra els efectes de la deslocalització des
de tots els fronts possibles es converteix en l’eix central de les polítiques públiques
de desenvolupament econòmic i social.
La diversificació mitjançant la millora de l’atractivitat dels polígons industrials per
a PIMES, conjuntament amb la creació d’un nou teixit productiu autòcton i consolidació
de l’existent, les polítiques actives de qualificació dels treballadors i treballadores
i la incorporació al treball de les dones en igualtat de condicions i, molt
especialment, l’establiment de canals de negociació i consens entre el sectors
públic i privat i els diferents sectors públics entre ells (especialment si tenim en
compte la manca de sòl industrial municipal), són els factors que poden definir
l’èxit per fer front als impactes negatius que la globalització de l’economia pot
produir a escala local i en un context com el d’Abrera.
28 Pla Estratègic d'Abrera - Marc Estratègic.