Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya.pdf - Joan Miquel Llodrà

na de les mostres. En el cas dels mostraris fotogràfics de la Casa
Castells és interessant de veure com un mateix model muntat en peces
de mides i formes diverses –especialment tapets i cobretaules–
presenta un mateix número subdividit en d’altres xifres o lletres per
tal de deixar clara la pertinença a un únic model.
No pot passar per alt que la numeració de cadascuna de les mostres
desvela un grau més del desenvolupament de la indústria randera
catalana al llarg del vuit-cents. I és que normalment, entre les puntaires
i els mateixos randers, cada mostra o determinats motius i
punts rebien un nom específic que de vegades responia a la semblança
amb objectes i elements quotidians o que podia fer referència a
determinats fets l’origen dels quals ens és avui del tot desconegut.
Els noms emprats encara avui dia a Arenys de Mar en la tècnica del
ret fi deixen testimoni d’aquesta pràctica: des del cèlebre “campanar
de Sant Iscle”, a “la pota”, passant per “la guitarra” o “la barca”.
Mostra de punta artesana de ret
fi català, confeccionada per la
casa de randers Cosso.
Museu Marès de la Punta,
núm. reg. 971.11
35