Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya.pdf - Joan Miquel Llodrà

Cartell de la Fábrica de Blondas
y Encajes Legítimos y Mecánicos
José Fiter. Antoni Coll, 1900.
Museu Marès de la Punta,
núm. reg. 1600
42
D’aquesta manera, la punta que des de
feia tant temps es produïa a nombroses
localitats del Principat va continuar essent
un negoci rendible, molt més –no
cal dir-ho– per als industrials que per a
les puntaires. L’esnobisme, tant de
molts productors com dels seus clients,
acabaria tard o d’hora essent superat
per la llei i la força del mercat.
A la primera meitat del segle xix,
alguns randers dedicats des d’unes
quantes generacions enrere a la punta
artesana, entre emprenedors i
agosarats, van decidir llançar-se al
nou mercat que suposava la punta
mecànica. Així, el 1857, la casa Dotres
Clavé i Fabra instal·lava la primera
màquina de tul mecànic a Barcelona.
Altres pioners foren Casimir Volart i
Josep Fiter Inglés. Del primer,
fundador el 1864 d’una empresa
encara avui en actiu, se sap que va
adquirir unes màquines provinents de
Nottingham i Calais. Pel que fa al
segon, personatge absolutament
polifacètic, no va dubtar en deixar ben
clar als seus clients amb quin tipus de
producte comerciava. En el cartell
publicitari d’aquella empresa,
dissenyat l’any 1900, hi apareix una
jove puntaire, en un moment de repòs,
amb un tradicional coixí a la seva falda
i un engranatge de màquina a l’extrem
oposat en el qual es recolza. Per a
deixar-ho més clar, a la part superior
de la composició es pot llegir «Fábrica
de blondas y encajes legítimos y mecánicos».
Però l’actitud oberta i receptiva d’aquests randers cap a la punta mecànica
no va ser compartida per altres empreses catalanes dins del
mateix ram. Moltes no van endinsar-se mai en aquell món. Les raons
per a tal fet poden ser diverses; des de les de tipus econòmic –es
tractava d’una inversió de capital considerable– o per l’esnobisme