PE Urbanístic i de catàleg de masies i cases rurals de sòl no ...

16 Juliol. 2012 

Pla Especial i catàleg de 

masies i cases rurals del sòl 

no urbanitzable 

de Vilanova i la Geltrú 

AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ 

2 

0 

1 

2 

JULIOL 2012

Equip Redactor 

Jose Maria Pujol Torres arquitecte, director de l’equip redactor del Pla Especial 

urbanístic de Catàleg de Masies en Sòl no Urbanitzable 

Col·laborador en la redacció del Pla Especial 

Jaume Marsé i Ferrer, Llicenciat en ciències biològiques 

Historia de les masies i cases rurals 

Manel Claver i Roso, Llicenciat en humanitats 

Equip de redacció despatx 

Jordi Juncosa i Galbis, arquitecte tècnic. 

Oscar Valldosera i Albà, delineant 

José Maria Pujol i Martínez (fotògraf i composició) 

Supervisió de la redacció del Pla Especial 

Camil Queraltó Ventura arquitecte, cap del servei d'Urbanisme de l’Ajuntament de 

Vilanova i la Geltrú 

2 

Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals 

de Vilanova i la Geltrú en Sòl No Urbanitzable 

2012 

16Juliol2012

Localització de les masies 

3 



2012 

16Juliol2012

Índex 

Memòria justificativa 

Normativa 

1-. Antecedents i definicions 

• Antecedents 

• Aspectes previs 

• Definicions 

2.- Marc legal i urbanístic 

4 

• Normativa aplicable 

• Conceptualització 

• Justificació de la inclusió al Pla Especial i Catàleg 

• Contingut 

• Fitxes de catalogació 

Capítol I.- Determinacions i disposicions generals 

Article 1.- Objecte i àmbit d’aplicació material 

Article 2.- Marc legal 

Article 3.- Contingut 

Article 4.- Vigència 

Article 5.- Obligatorietat 

Article 6.- Interpretació 

Article 7.- Modificació 

Article 8.- Concepte de masia o casa rural 

Article 9.- Estat de les edificacions 

Article 10.- Rehabilitació i reconstrucció 

Article 11.- Deure de respecte de les raons que motiven la 

inclusió en el Pla Especial 

Article 12.- Deure de protecció del medi natural 

Article 13.- La finca 

Article 14.- Reconstrucció de ruïnes 

Capítol II.- Regulació i classes d’usos possibles 

Article 15.- Disposicions relatives a l’ordenació i els usos 

Article 16.- Usos 

Article 17.- Interpretació i altres usos 

Article 18.- Modificació d’usos 



2012 

Article 19.- Classes d’usos 

Capítol III.- Llicències municipals 

Article 20.- Actes subjectes a llicència municipal 

Article 21.- Règim general llicència urbanística municipal 

Article 22.- Documentació que ha de complementar la sol•licitud 

de la llicència 

Article 23.- Procediment de tramitació de les llicències 

Article 24.- Especificitat llicència urbanística de reconstrucció 

o de rehabilitació 

Article 25.- Caducitat 

Article 26.- Llicència de modificació de l’ús 

Article 27.- Silenci administratiu 

Capítol IV.- Condicions d’edificació: Rehabilitació, reconstrucció i ampliació 

Article 28.- Delimitació de rehabilitació i de reconstrucció 

Article 29.- Materials i textures 

Article 30.- Respecte a la composició o volumetria 

originals 

Article 31.- Divisió horitzontal 

Article 32.- Ampliacions 

Article.33.- Camins i carreteres 

Article 34.- Serveis complementaris 

Catàleg de Masies i Cases Rurals 

1.- Relació, segons tipologia, de les edificacions catalogades 

Relació de masies tradicionals, cases rurals - edificis de caràcter residencial, ruïnes o 

edificis ruïnosos i masies i conjunts arquitectònics. 

2.- Relació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable 

Classificades segons els següents criteris: incloses en el Pla Especial de catàleg del 

patrimoni (PEC-87) vigent, no incloses al Pla Especial de catàleg i en ruïnes. 

Annex 1.- Justificació dels usos específics per a cada masia o 

casa rural 

• Criteris bàsics 

• Paràmetres 

• Taula avaluativa 

16Juliol2012

DOCUMENTACIÓ DEL PEM 

1. Memòria justificativa 

2. Normativa 

3. Catàleg de Masies i Cases Rurals 

4. Annex 1.- Justificació dels usos específics per a cada masia o casa rural 

5. Fitxes individuals de cada masia o casa rural 

6. Plànols 

5 



2012 

16Juliol2012

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 

1. Antecedents i definicions 

Antecedents 

La redacció d’aquest Pla Especial s’ajusta a les determinacions de la legislació 

urbanística vigent, , tal i com preveuen els articles 47.3, 50 i 67.) del Decret Legislatiu 

1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat 

per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme 

(en endavant LUC) i l’article 55 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova 

el Reglament de la Llei d’urbanisme. 

Són també d’aplicació el Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú, 

aprovat definitivament el 24 de Juny del 2001 (en endavant PGO2001), així com la 

legislació sectorial aplicable a cada element concret. 

També s’ha tingut amb compta els criteris derivats del conveni entre Direcció General 

d’Urbanisme amb l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), pel qual es 

co-finança amb els ens locals, la redacció de plans especials urbanístics que inclouen 

un catàleg de masies i cases rurals 

Aspectes previs 

Aquest Pla Especial i Catàleg cal interpretar-lo amb un seguit d’objectius positius a 

partir de la possibilitat que ofereix la legislació urbanística d’ordenar i regular algunes 

construccions ja existents en sòl no urbanitzable; es pretén evitar que aquestes 

acabin enrunant-se, així com facilitar que es puguin consolidar i ocupar amb noves 

activitats, fent un reconeixement dels valors intrínsecs dels elements. En canvi tots 

aquells elements no inclosos, al no comptar amb cap dels valors regulats per la llei, 

continuaran amb la mateixa situació actual i sotmesos a la regulació prevista d’acord 

amb el règim jurídic previst pel planejament general a cada zona depenent de la seva 

situació. 

Així al comprendre àmbits classificats com a sòl no urbanitzable, el seu règim jurídic 

resta definit pel planejament general per a les diverses zones, compreses en les 

següents: Clau 23 (Zona de Protecció Natural i Paisatgística), Clau 22 (Zona de 

Protecció Arquitectònica-Paisatgística), Clau 18 (Zona de sòl de valor agrícola), Clau 

18b (Zona de sòl agrari de valor paisatgístic), Clau 16 (Zona de sòl no urbanitzable 

incompatible per la seva transformació) , Clau21(zona de Càmping) , i Clau 20 (Zona 

de Protecció i servitud) 

També caldrà tenir en compte per a la seva interpretació els plans especials previstos 

en el sòl no urbanitzable, de qualsevol tipus, així com l’Estudi sobre el territori rural de 

Vilanova i la Geltrú que determina diverses unitats de paisatge; com també les 

excepcions previstes per a l’àmbit del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del 

Paisatge de l’Espai Natural del Garraf. 

6 



2012 

En aquest darrer escenari, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va encarregar a 

Josep Maria Pujol i Torres arquitecte (Col.16393) la redacció del Pla Especial i 

Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Vilanova i la Geltrú. 

Definicions 

El Pla Especial i Catàleg de masies (o PEM) és un document normatiu que, a través 

de fitxes detallades, ofereix una protecció física i determina els mecanismes 

d’intervenció a totes les masies i cases rurals seleccionades. Disposar d’un PEM dóna 

seguretat jurídica per clarificar el ventall d’usos admesos per a cadascuna de les 

edificacions catalogades i permet disposar de condicions d’ordenació concretes amb 

una tramitació reglada. 

I-. S’entén per masia 

La construcció constituïda per un habitatge familiar i els seus annexos, vinculada en 

origen a una explotació agropecuària i forestal. 

II-. S’entén per cases rurals 

Les construccions d’habitatges com masoveries, cases de pagès i altres 

construccions tradicionals, pròpies del sòl no urbanitzable, amb habitatge familiar no 

vinculat a l’activitat agrícola ni a la ramadera, com són els molins d’aigua i de secà, les 

estacions ferroviàries, les bòviles, les instal·lacions pre-industrials, les antigues 

centrals hidroelèctriques, etc. S’entén per edificació de caràcter annex o auxiliar, les 

cabanyes, els masets, les pallisses, els coberts, etc., complementàries a la principal 

d’habitatge. 

III-. S’entén per edificacions aïllades 

Les cabanes, les bordes, els masos, fargues, balnearis, les cabanes de carboners, 

pletes de bestiar, els magatzems, coberts o les altres edificacions pròpies del sòl no 

urbanitzable que no són o no han estat habitatge familiar i no poden incorporar-se al 

catàleg de masies amb aquesta finalitat. Tampoc poden incorporar-se al PEM les 

altres edificacions pròpies del medi rural; si aquestes tenen un valor o interès que 

requereixi la seva regulació urbanística, cal incorporar-les al catàleg de béns del 

municipi, amb el corresponent grau de protecció. 

IV.- S’entén per valors arquitectònics 

S’entén que un edifici té valor arquitectònic quan el seu conjunt o algun dels seus 

elements arquitectònics, formals o constructius és de destacar en relació amb el 

moment de la seva construcció. Així, la tipologia, el sistema estructural, l’estil, la 

volumetria o la seva ornamentació poden justificar-ne la seva singularitat i per tant la 

necessitat de preservació. En bona part dels casos aquest valor ja havia estat 

reconegut pel Catàleg i Pla Especial del Patrimoni Històric-Arquitectònic i Ambiental, 

16Juliol2012

però s’han detectat alguns edificis de tipologies rurals específics de l’entorn que, 

malgrat no tenir suficient entitat com per ser incorporats al esmentat Catàleg 

patrimonial, sí que s’ha volgut singularitzar i explicitar-ne el seu valor en el present 

document. 

S’entén que un edifici té valor històric quan s’hi detecten elements que evidencien o 

permeten deduir que és anterior a l’explosió i expansió urbana de mitjans del segle 

passat, i han mantingut el vincle amb l’activitat agrícola i la vida rural. En aquest grup 

hi haurà bàsicament els edificis d’habitatge provinents del món rural de la primera 

meitat del segle XX i que, com a referent del moment històric en que van ser 

construïts, no es poden deixar perdre. 

V.- S’entén per valors mediambientals 

S’entén que un edifici té valor mediambiental quan la seva preservació permet 

garantir-les condicions ambientals del seu entorn pròxim i del rodal en general. Així, 

entenent el valor ambiental en un sentit ampli, la proposta d’inclusió dels habitatges 

vinculats a explotacions agràries es planteja per assegurar la preservació d’unes 

determinades activitats, territoris i paisatges que cada vegada són més difícil de trobar 

i mantenir en els rodals de les urbanitzacions; sense oblidar la riquesa ambiental i 

natural que aporten al conjunt de la societat. 

VI.- S’entén per valors paisatgístics 

S’entén que un edifici té valor paisatgístic quan la seva presència en el paisatges 

esdevé un referent imprescindible per reconèixer aquest en el seu conjunt. Inclou 

aquells edificis que per la seva localització o característiques formals i tipològiques 

estan relacionats amb una determinada percepció d’un territori. Aquests edificis, 

finalment acaben afegint valor al paisatge del que formen part de manera 

indissociable i la seva desaparició seria una pèrdua, no únicament per la seva 

singularitat sinó sobretot pel conjunt que configura amb el seu entorn. 

VII.- S’entén per valors socials 

S’entén que un edifici té valor social quan està vinculat a alguna funció o activitat que 

la societat necessita i el seu emplaçament en el rodal esdevé imprescindible. En 

aquest grup hi trobaríem des d’habitatges vinculats a explotacions ramaderes fins a 

activitats d’educació en el lleure. Pel que fa a les granges, i mentre la ramaderia 

segueixi essent necessària per a la societat, la normativa de salubritat dels cascs 

urbans fa impossible que es puguin situar en cap altre lloc que no sigui allunyat de la 

població i per tant s’han d’acabar emplaçant necessàriament en el sòl no urbanitzable. 

Pel que fa a les altres tipologies d’activitats, en uns casos la relació amb la natura és 

imprescindible (p.e.: l’educació en el lleure) i en d’altres els resultats obtinguts s’han 

demostrat millors que en d’altres emplaçaments més “durs” (p.e.: els centres de 

formació o treball per a disminuïts físics o psíquics...). 

7 



2012 

VIII.- Protecció patrimonial 

No s’ha de confondre el catàleg de béns a protegir del municipi amb el catàleg de 

masies. Mentre que en un catàleg de béns es poden incloure i protegir elements 

construïts “simbòlics”, segons les diverses categories o nivells de protecció que 

normalment es regulen a través d’un PEP, en un catàleg de masies o PEM, la finalitat 

és recollir les construccions rurals tradicionals, habitades o no, que permetin mantenir 

el teixit rural viu i que presentin un estat de conservació suficient per acreditar la seva 

rehabilitació i adequació en els usos previstos per la Llei. 

El catàleg de masies, en coherència amb l’objectiu de preservació dels valors del 

territori, ha d’incloure les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable que 

formin part del Pla Especial de protecció del patrimoni del municipi (PEP), dels precatàlegs 

definits pel planejament i/o que estiguin protegides sectorialment per raons 

arquitectòniques o arqueològiques, com és el cas de ser declarades Bé cultural 

d’interès nacional (BCIN), Bé cultural d’interès local (BCIL) d’acord amb la Llei del 

Patrimoni Cultural Català,o els elements d’interès municipal (EIM) també anomenats 

de protecció urbanística. Aquesta protecció que es superposa, suposa 

necessàriament un tractament més acurat en la recuperació de la masia i de la casa 

rural. Quan la masia també forma part del catàleg de béns culturals d’interès, el 

catàleg de masies ha de contenir la informació relativa als nivells de protecció 

patrimonial tal com ho faria el catàleg de béns. En coherència amb el nivell de 

protecció, el catàleg de masies ha d’especificar el nivell d’intervenció deixant clar 

quins elements s’han de conservar i quins han de desaparèixer. 

2.- Marc legal i urbanístic 

I.- Normativa aplicable 

És d’aplicació el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós 

de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del 

text refós de la Llei d’urbanisme. D’acord amb aquest règim, els propietaris de sòl no 

urbanitzable tenen el dret d’ús, gaudi i disposició de les seves propietats, d’acord amb 

la naturalesa rústica del sòl, sempre sota els imperatius derivats del principi 

d’utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per la normativa 

vigent. 

El model previst per l’actual normativa és clarament un model de desenvolupament 

urbanístic sostenible, basat en la utilització racional del territori, per compatibilitzar el 

necessari creixement i dinamisme econòmic amb la cohesió social, el respecte al 

medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. La 

preocupació per establir un model territorial i urbanístic sostenible es veu plasmada en 

el reconeixement de la condició de sòl no urbanitzable d’aquells terrenys 

16Juliol2012

incompatibles amb la transformació i inadequats al desenvolupament urbà. Ara bé, la 

mateixa normativa permet a través de règims de protecció especial la utilització 

racional de determinats territoris. Aquest és el cas previst a l’article 47.3 de la Llei 

d’Urbanisme en el qual es permet, en sòl no urbanitzable, i sempre i quan es respectin 

els requisits fixats per la llei, reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals que sigui 

precís preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, 

paisatgístiques o socials. 

Aquestes masies i cases rurals, afegeix la llei, han de ser incloses pel planejament 

urbanístic derivat a través d’un catàleg de masies (o PEM), per a ser destinades a 

habitatge familiar, a un establiment hoteler en masies de més de 1.000m2 de sostre 

edificat amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament, a un establiment de turisme 

rural, activitats agrícoles, ramaderes i forestals, activitats d’educació en el lleure i 

restauració. 

Aquesta previsió de la Llei d’Urbanisme permet una nova forma de planejament 

mitjançant la redacció de catàlegs de masies i cases rurals aprovats per plans 

especials urbanístics o bé pel propi planejament general. Així doncs, l’eventual 

reconstrucció o rehabilitació de les masies i cases rurals edificades en sòl no 

urbanitzable requerirà l’existència d’una catalogació de les pròpies edificacions en el 

planejament urbanístic municipal. 

Aquesta catalogació haurà d’indicar els usos, els quals podran ser objecte de 

modificació amb el compliment d’uns determinats requisits, i l’abast de l’obra a 

realitzar en cada una d’elles. 

El Catàleg de masies o PEM dóna seguretat jurídica en clarificar quin és el ventall 

d’usos admesos en cadascuna de les edificacions; permetent disposar de les 

condicions d’ordenació concretes amb una tramitació reglada. 

La inclusió de les edificacions en el Catàleg de masies i cases rurals no es limitarà a 

incorporar edificacions fora d’ordenació, sinó que també haurà de justificar pel seu 

interès. Per aquest motiu, prèviament a la catalogació, s’ha realitzat un estudi 

exhaustiu de totes les construccions per constatar la conveniència o justificació de la 

catalogació de dites cases. 

II.-Conceptualització 

Una de les problemàtiques a resoldre és la conceptualització de reconstrucció i 

rehabilitació. Si atenem al sentit estricte d’aquests dos conceptes: 

La reconstrucció és construir de nou a partir de completar gràficament l’arquitectura 

d’un edifici antic conjecturant les parts que hi manquen a partir de les ruïnes. 

La rehabilitació, etimològicament, significa restituir una cosa al seu primer estat, és a 

dir, a l’estat habitable. Aquests dos conceptes si s’apliquessin de forma estricta 

suposaria incloure en el catàleg només aquelles edificacions derruïdes i deshabitades. 

En aquest sentit, s’ha optat, però, per un criteri prudencial permetent incloure-hi també 

8 



2012 

aquelles cases que es troben ubicades en el sòl no urbanitzable que poden ser 

objecte d’obres de reforma i de rehabilitació entenent aquest concepte com 

l’adaptació necessària de les edificacions a les estructures socials i econòmiques del 

medi rural. Aquesta raó justifica la inclusió en cada una de les fitxes d’un ítem destinat 

a descriure l’estat actual. 

III.- Justificació de la inclusió al Pla Especial i Catàleg 

Les raons que justifiquen la inclusió d’una masia o casa rural en el catàleg van ésser 

ampliades per la nova regulació que va introduir la Llei 10/2004, de 24 de desembre, 

de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, per al foment de 

l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local. Inicialment, 

les raons que justificaven la inclusió eren raons arquitectòniques, històriques i 

paisatgístiques; mentre que actualment també es pot justificar la inclusió per raons 

socials i mediambientals. 

IV.- Contingut 

a. Les cases que avui, independentment del seu estil arquitectònic, i amb 

vàlua històrica, paisatgística o mediambiental tenen encara funcions 

agrícoles o ramaderes i per tant, compleixen amb la seva funció 

socioeconòmica en el medi rural, han estat incloses per si en qualsevol 

moment han de ser objecte de rehabilitació o reconstrucció, per algun fet 

que les hagués destruït; algunes d’aquestes edificacions, construïdes amb 

anterioritat a la Llei del sòl de 12 de maig de 1956, generalment són 

construccions senzilles i de poc valor arquitectònic, fruit de la precarietat 

econòmica i social de l’època, però són, en definitiva, l’expressió de la 

història que ha tingut el territori i el desenvolupament de les activitats del 

medi rural. 

b. El desenvolupament de planejament de rang superior: per 

determinacions contingudes en plans territorials, plans directors urbanístics, 

catàlegs de paisatge i altres plans sectorials. 

El Pla Especial urbanístic està composat per la present memòria justificativa, per un 

plànol de situació sobre base topogràfica actualitzada de l’Institut Cartogràfic de 

Catalunya i de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, per la normativa, per un llistat de 

totes les masies i cases rurals incloses en el catàleg i per últim, pel Catàleg de masies 

i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. 

La normativa del Pla Especial, si bé que està restringida a les masies i cases rurals en 

ell contingudes, pretén ser completa i ordenar tots els aspectes de la reconstrucció o 

rehabilitació d’aquestes. 

16Juliol2012

El criteri pel que s’ha optat és per un redactat simple i clar, que deixi poc marge a les 

interpretacions no volgudes i que delimiti clarament les condicions d’edificació, de 

materials i textures. Totes les normes d’igual rang que s’oposin a les contingudes en 

aquest Pla Especial s’han d’entendre derogades i per tant, no aplicables. Les normes 

d’aquest Pla Especial i Catàleg responen a la previsió legal establerta als articles 47.3 

i 50 i concordant de la LUC Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós 

de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost 

i del les seves normes de desplegament. Pel que fa a les actuacions merament de 

reforma interior, sense una afectació estructural o estètica de les masies i cases 

rurals, caldrà remetre’s al règim d’atorgament de les llicències municipals. 

Article 47.3. Règim d’ús del sòl no urbanitzable 

3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels articles 50 i 51: 

a) Reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i 

recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o 

socials. 

b) Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer 

instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i 

recuperar per raons arquitectòniques o històriques. 

c) Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o 

paisatgístic negatiu. 

3 bis. Les construccions a què fa referència l’apartat 3 han d’haver estat incloses pel 

planejament urbanístic en el catàleg que estableix l’article 50.2, amb vista a destinarles 

a habitatge familiar; a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel 

apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, 

artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. 

Tanmateix, per a poder-les destinar a establiment hoteler ha d’ésser previst 

expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre de places. 

Les construccions a què fa referència l’apartat 3.b i c en cap cas es poden reconstruir 

i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. En tots els casos, els 

usos de les construccions a què fa referència aquest apartat han d’ésser compatibles 

amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. 

Article 50. Reconstrucció o rehabilitació de determinades construccions en sòl 

no urbanitzable 

1. En el procediment d’atorgament de llicències, la comissió territorial d’urbanisme que 

pertoqui ha d’informar sobre els projectes relatius a la reconstrucció i rehabilitació de 

les construccions que estableix l’article 47.3, llevat que aquests projectes només 

comportin obres de conservació, d’adequació, de millorament o de manteniment d’un 

ús existent admès per l’ordenament urbanístic. La comissió territorial d’urbanisme ha 

9 



2012 

d’emetre aquest informe en el termini de dos mesos a partir que disposi de 

l’expedient. La llicència només es pot atorgar si el dit informe és favorable i, si escau, 

ha de fixar les mesures correctores i les condicions de caràcter urbanístic a què fa 

referència l’article 48.2. En el cas que la reconstrucció o rehabilitació projectada sigui 

susceptible de pertorbar el funcionament normal de les explotacions agràries existents 

en l’entorn immediat, abans de sotmetre el projecte tramitat a la consideració de la 

comissió territorial d’urbanisme que pertoqui, l’ajuntament ha de sol·licitar un informe 

al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia sobre la incidència del 

projecte tramitat amb relació al funcionament de les explotacions agràries existents i 

sobre les eventuals mesures que s’han d’incloure en el projecte tramitat per a 

compatibilitzar-lo amb aquestes explotacions. 

2. El planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en un catàleg específic 

les construccions situades en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de 

rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació o, si s’escau, la 

recuperació d’acord amb el que estableix l’article 47.3. Els criteris paisatgístics que 

determinen la inclusió de les masies i les cases rurals en el catàleg s’han d’adequar a 

les determinacions que, si escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a 

la protecció i el millorament del paisatge. 

3. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de respectar 

el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament 

determinats. Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot 

admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions que estableixi el planejament 

urbanístic i d’acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives 

d’habitabilitat. En el supòsit de l’article 47.3.c, la rehabilitació de la construcció 

afectada pot comportar la reducció del volum preexistent si això és necessari per a 

corregir-ne l’impacta ambiental o paisatgístic negatiu. 

V.- Fitxes de catalogació 

Pel que fa als continguts de les fitxes de catalogació de cadascuna de les masies i 

cases rurals incloses, han estat prefixats entre l’Associació Catalana de Municipis i 

Comarques i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat 

de Catalunya en virtut d’un conveni signat entre les dues entitats senyalades. Es 

concreten en el següents apartats: 

El primer apartat inclou el nom de la casa catalogada, la seva ubicació en el 

municipi, l’indret on es troba situada, les coordenades UTM per poder determinar la 

posició exacta i les dades cadastrals de la finca on es troba inserida la casa objecte 

de catalogació. 

El segon apartat es destina a una breu descripció de la casa i el seu entorn 

paisatgístic. En aquest apartat es descriu la titularitat de la casa i quin és l’estat de 

conservació d’aquesta, sense un anàlisi detallat sinó únicament fruit de la inspecció 

ocular. 

16Juliol2012

El tercer apartat comenta l’estat de conservació, es descriu l’accessibilitat des del 

nucli poblacional per la xarxa general de carreteres i xarxes de subministres indicant 

la seva condició i situació de risc de foc, zones inundables, geològic... 

El quart apartat inclou la justificació per a la recuperació i preservació de la masia. 

Finalment, a les fitxes es determina la conservació singular d’algun dels elements de 

la casa o masia catalogada. 

El cinquè apartat inclou les dades històriques: s’indica el seu valor històric o d’altre 

ordre. 

El sisè apartat comenta les determinacions de les normatives dedicades a les raons 

legals contingudes a l’article 50.3 de la LUC, que aconsellen els seus usos 

condicionats, o previstos en el Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú aprovat 

definitivament el 24 de Juny del 2001 i el Pla Especial de Catàleg, (PEC-87). 

Pel que fa als usos possibles que es pot donar a la masia o casa rural, atenent a les 

particularitats del medi rural i les transformacions socials degudes, fonamentalment, al 

canvi econòmic de la vida rural, s’ha optat per determinar que l’habitatge ha de 

mantenir el caràcter residencial, encara que s’hi desenvolupin activitats hoteleres o de 

turisme rural. O sigui que les instal·lacions d’un equipament hoteler, de turisme rural o 

d’educació en el lleure, activitats agrícoles, ramaderes i forestals i restauració podran 

instal·lar-se en els volums annexos que originàriament tenien una funció d’espais 

destinats a l’activitat agrícola i ramadera de l’ús propi del medi. Igualment, en el cas 

de desenvolupar-hi activitats artesanals, seran aquests annexos els que acolliran, 

preferentment, les instal·lacions de l’activitat. 

Les ampliacions de les masies i cases rurals: l’objectiu general del catàleg de masies 

és la rehabilitació i la recuperació de les volumetries preexistents a l’assentament, per 

això, de forma general no s’admeten ampliacions de l’edificació, limitant-se les 

condicions. Malgrat tot, hi ha masies i cases rurals que, per la seva tipologia, només 

és possible la recuperació de l’assentament amb un ús col·lectiu concret, que 

requereix d’alguna ampliació localitzada i, simultàniament, d’enderrocs de volums no 

reutilitzables. 

Per una banda es limita la volumetria ampliable, que es determina no superior al 20% 

de l’existent o ampliacions específiques de plans especials per cada masia o casa 

rural i per altra banda es limita a la no afectació dels valors arquitectònics, artístics, 

històrics o paisatgístics. També s’imposa una limitació a la divisió en propietat 

horitzontal, que s’haurà de justificar la seva necessitat en cas que es procedeixi a 

aquesta. 

El setè apartat es destina a les determinacions normatives on s’adopta un criteri 

restrictiu. S’indica que cal respectar la volumetria original, fent la suposició que 

l’original és la que es troba actualment consolidada. Qualsevol altra volumetria original 

10 



2012 

que no sigui l’actualment determinada caldrà acreditar-la suficientment mitjançant els 

corresponents documents històrics i gràfics. 

El vuitè apartat parla dels elements a preservar especialment i altres condicions 

específiques, com elements a preservar de la edificació, entorn, criteris paisatgístics, 

tanques... 

El novè apartat és un ortofotomapa on l’edificació o conjunt catalogat s’identifica amb 

un punt de color vermell. Sempre sobre cartografia de l’Institut Cartogràfic de 

Catalunya, en escala 1/5000. En el cas de les masies enrunades s’inclou una foto 

històrica, per a la possible reconstrucció. 

El desè apartat complementa la fitxa amb unes fotografies de l’estat actual de la 

casa. Quatre vistes identificades per la lletra F (f1,f2,f3,f4...). 

L’onzè apartat format per un croquis de la casa o conjunt amb indicació dels 

pendents d’aigua, cotes aproximades, superfície i l’orientació del nord. 

El dotzè apartat indica la localització amb una vista fotogràfica aèria identificant-se 

els elements que composen el paisatge i els valors a protegir. 

16Juliol2012

NORMATIVA 

Capítol I.- Determinacions i disposicions generals 

Article 1.- Objecte i àmbit d’aplicació material 

Aquest Pla té la condició de Pla Especial urbanístic i té com a objecte identificar i 

regular les masies i cases rurals ubicades en sòl no urbanitzable susceptibles de 

ser reconstruïdes o rehabilitades per raons arquitectòniques, històriques, 

paisatgístiques, socials i mediambientals. 

El Pla Especial desenvolupa sectorialment el planejament urbanístic vigent al 

municipi. Complementa i s’incorpora a les normes d’abast general, tot sotmetents’hi 

jeràrquicament. Aquest Pla Especial és un instrument de planejament derivat, 

el qual forma part de la normativa sobre planejament del municipi de Vilanova i la 

Geltrú. 

Article 2.- Marc legal 

El present Pla es formula d’acord amb el que estableixen els articles 47.3, 50, 

58.9d), 67.1 g), i la Disposició Transitòria 15a del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 

d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la Llei 

3/2012, del 22 de febrer, i els articles 55, 56.1, 68.8e, 73.2.4a, 95 i la Disposició 

Transitòria 6.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament 

de la Llei d’Urbanisme. 

Les referències a la legislació urbanística vigent, fetes en aquesta normativa, 

s’han d’entendre referides a l’ordenament urbanístic vigent a Catalunya d’acord 

amb les Lleis aprovades pel seu Parlament; els reglaments i disposicions que les 

desenvolupen, i la legislació urbanística de l’Estat en allò que no modifiqui ni 

vulneri la competència exclusiva en matèria d’Ordenació del Territori, Urbanisme i 

Medi Ambient que té Catalunya i la jurisprudència dels Tribunals. 

Article 3.- Contingut 

El Pla Especial Urbanístic està integrat pels següents documents: 

a) Memòria justificativa.- Raona i exposa els criteris adoptats, pel que fa a les 

raons previstes a l’article 47.3, LUC Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació 

del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 

d’agost que determina la preservació i recuperació de les masies i cases rurals 

radicades en sòl no urbanitzable. 

11 



2012 

b) Plànol de situació.- Aquest es realitzarà sobre la base topogràfica de l’Institut 

Cartogràfic de Catalunya i el plànol d’ortofotomapa subministrat per l’Ajuntament 

de Vilanova i la Geltrú. En ell s’hi indicaran gràficament les masies i cases rurals 

objecte del Pla Especial i catalogades en aquest. Cada fitxa a més, també inclou 

un plànol de l’entorn paisatgístic amb les superfícies cadastrals actuals de la finca. 

c) Llistat de totes les masies i cases rurals objecte del catàleg. 

d) Normativa.- Relació de disposicions que, juntament amb la resta de la 

documentació que conforma el Pla Especial, regula les possibles actuacions en 

sòl no urbanitzable. 

e) Fitxes individuals de cada masia o casa rural.- Relació de masies i cases rurals 

ubicades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o de preservació. 

Aquestes fitxes inclouen, com a mínim, les següents especificacions: 

1. Localització. 

El plànol de situació i l’ortofotomapa realitzats sobre les bases de l’Institut 

Cartogràfic de Catalunya. S’hi inclouran també, les referències cadastrals quan 

siguin conegudes i les coordenades UTM. 

2. Descripció de la masia o casa rural. 

Estat actual de la masia o casa rural i els usos a què es destina. Descripció de la 

volumetria i l’entorn paisatgístic. 

3. Estat de conservació, accessibilitat, serveis i situacions de risc. 

Estat de conservació de la masia, estat de conservació de l’accés, serveis dels 

que disposa l’edificació (aigua, electricitat, telefonia...), situacions de risc a les que 

es troba exposada (inundabilitat, riscos geològics, incendis...) 

4. Justificació per la recuperació i la preservació de la masia. 

Raons legals que justifiquen la recuperació o la preservació de la masia o de la 

casa rural, d’acord amb allò que disposa l’article 47.3 Llei 3/2012, del 22 de 

febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 

legislatiu 1/2010, del 3 d’agost de la Llei d’Urbanisme 

5. Dades històriques i estadístiques. 

Raons històriques per la catalogació de la masia o casa rural 

6. Determinacions de la Normativa. 

Tractament de la volumetria original, volums susceptibles de ser utilitzats per usos 

definits a l’article 47.3.(TRLUC)Llei 3/2012. Determinacions normatives sobre la 

base de la definició del volum edificat preexistent i la composició volumètrica 

original, amb indicació de les actuacions permeses i les exigides, i amb valoració, 

cas per cas, de l’aplicació de l’article 50.3 de la Llei d’Urbanisme. 

16Juliol2012

7. Condicions d’ordenació, serveis i accés. 

Proposta de volums no utilitzables, usos previstos i altres limitacions, condicions 

de ordenació, entorn, serveis i accés. 

8. Elements especials a preservar i altres condicions especifiques. 

Altres condicions específiques, tanques, obligació de redactar un Pla Especial, 

protecció especial de l’entorn paisatgístic. 

9. Plànol de localització. 

El plànol de situació i l’ortofotomapa realitzats sobre les bases de l’Institut 

Cartogràfic de Catalunya a 1/5000. Fotografia històrica de la masia en el cas de 

les masies enrunades. 

10. Fotografies. 

Las fotografies de les quatre façanes de l’edificació. 

11. Croquis de l’immoble en planta. 

Acotat i identificant el volum original. 

12-. Imatge aèria. 

Imatge aèria de la masia i els seu entorn a 1/5000. 

Article 4.- Vigència 

El present Pla Especial entrarà en vigor el dia següent de la publicació de l’acord 

d’aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 

La vigència del Pla Especial urbanístic és indefinida, sens perjudici de la seva 

revisió, modificació, ampliació o reducció. 

Article 5.- Obligatorietat 

Estan obligats a complir les determinacions i disposicions d’aquest Pla Especial 

tant l’Administració com els particulars. Qualsevol dispensa o excepció a aquesta 

regla general serà causa per reclamar la nul·litat de ple dret de l’acte que la 

provoqui. 

Article 6.- Interpretació 

Les determinacions del Pla Especial s’interpretaran d’acord amb el sentit propi de 

les seves paraules, amb els objectius i finalitat d’aquestes. Si es produeixen 

contradiccions entre les previsions del Pla Especial en els diferents documents o 

certes imprecisions es considerarà vàlida la determinació que impliqui una major 

protecció del medi rural i una menor edificabilitat i explotació d’usos. En el cas que 

no es resolgués la contradicció o imprecisió per cap de les vies anteriors, 

s’aplicaran les regles generals previstes en l’article 10.2. .(TRLUC)Llei 3/2012 . 

12 



2012 

En tot cas, prevaldran les disposicions de la normativa de planejament urbanístic 

vigent. 

Article 7.- Modificació 

En qualsevol moment es podran modificar els diferents elements i determinacions 

del Pla Especial. 

La modificació de qualsevol de les previsions del Pla Especial s’ajustarà al que 

estableix la legislació urbanística vigent, el planejament general del municipi de 

Vilanova i la Geltrú i allò fixat en les presents normes. 

L’alteració del contingut (ampliació, reducció o simple modificació) es farà seguint 

el mateix procediment establert per la seva formulació. 

Article 8.- Concepte de masia o casa rural 

S’entén per “masia” aquell conjunt de construccions o volums edificats destinats 

originàriament a habitatge i a la producció agrícola-ramadera, explotats 

unitàriament en règim primordialment familiar. Les masies es compondran, als 

efectes d’aquest Pla Especial, com la unió, contínua o discontínua, de diferents 

volums d’edificació. 

S’entén per cases rurals, les construccions d’habitatges com masoveries, cases 

de pagès i altres construccions tradicionals, pròpies del sòl no urbanitzable, amb 

habitatge familiar no vinculat a l’activitat agrícola ni a la ramadera, com són els 

molins d’aigua i de secà, les estacions ferroviàries, les bòviles, les instal·lacions 

preindustrials, les antigues centrals hidroelèctriques, etc 

Queden excloses, per tant, del concepte de masia o casa rural, les instal·lacions 

que estiguin situades a les immediacions de les principals i no formin part de la 

seva volumetria original ni siguin esmentades a els conceptes de cases rurals 

Les edificacions aïllades com les cabanes, les bordes, els masos, fargues, 

balnearis, les cabanes de carboners, pletes de bestiar, els magatzems, coberts o 

les altres edificacions pròpies del sòl no urbanitzable que no són o no han estat 

habitatge familiar no poden incorporar-se al catàleg de masies amb aquesta 

finalitat. Tampoc poden incorporar-se al PEM les altres edificacions pròpies del 

medi rural; si aquestes tenen un valor o interès que requereixi la seva regulació 

urbanística, cal incorporar-la catàleg de béns del municipi, amb el corresponent 

grau de protecció. 

Les masies i cases rurals incloses en el Catàleg del present Pla Especial són 

aquelles que s’han de preservar i recuperar mitjançant la rehabilitació o la 

reconstrucció, per a destinar-les a qualsevol dels usos previstos en aquest. 

16Juliol2012

Article 9.- Estat de les edificacions 

L’estat actual de les edificacions no és l’element que determina la inclusió o no de 

la masia o casa rural en el Catàleg, sinó que es té en compte la concurrència 

d’alguna de les raons legals fixades per la normativa urbanística vigent. 

Article 10.- Rehabilitació i reconstrucció 

Les masies o cases rurals radicades en sòl no urbanitzable catalogades en aquest 

Pla Especial podran ser objecte de reconstrucció o rehabilitació d’acord amb les 

disposicions del Capítol IV de la present normativa i de les determinacions de les 

fitxes incorporades al Pla Especial. 

La reconstrucció implica tornar a construir allò que havia estat construït i que, per 

diversos motius, es troba derruït o en estat ruïnós. 

Per una altra banda, etimològicament, la rehabilitació suposa tornar a fer habitable 

un espai que anteriorment havia estat habitat i que, per diferents raons, ha deixat 

de ser habitat. Es tracta de restituir una casa o masia rural al seu primer estat. 

Article 11.- Deure de respecte de les raons que motiven la inclusió en el Pla 

Especial 

L’existència d’aquest Pla Especial ve motivada per l’ interès social i local 

de preservar el patrimoni rural en les millors condicions possibles. Per aquest 

motiu, tant la llei d’urbanisme com la present normativa estableixen unes raons 

que en motiven la possible reconstrucció o rehabilitació. D’acord amb l’article 47.3 

de la, .(TRLUC)Llei 3/2012, la reconstrucció o la rehabilitació s’hauran de 

justificar per raons: 

a.- arquitectòniques 

b.- històriques 

c.- mediambientals 

d.- paisatgístiques 

e.- socials 

La segona part de les fitxes de cada masia o casa rural explicita quines 

d’aquestes raons legals justifiquen la rehabilitació o reconstrucció de l’immoble, tot 

fent una descripció històrico-estilística, paisatgística i social, en relació a l’ús inicial 

de l’edificació. 

En tot cas, l’eventual reconstrucció o rehabilitació, en la mesura del que 

determinin els articles 28 i següents de aquest pla especial, haurà de respectar 

aquestes raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o 

socials tant en el projecte final com en l’execució dels programes de reconstrucció 

o de rehabilitació. 

13 



2012 

Article 12.- Deure de protecció del medi natural 

L’establiment de qualsevol ús autoritzat i previst per la present normativa 

comportarà l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació 

de la naturalesa i per aconseguir una integració total en el medi, garantint en tot 

moment la conservació dels elements naturals, de la flora, la fauna i el paisatge. 

Article 13.- La finca 

La rehabilitació de la masia no ha de suposar la segregació de la finca. Només és 

admissible si hi ha interès social o si es manté la seva funcionalitat (ús agrari o 

ramader), d’acord amb els requisits del Departament d’Agricultura, Alimentació i 

Acció Rural i sempre respectant la unitat mínima de conreu i/o forestal així com la 

normativa urbanística vigent. La regulació de la catalogació d’una masia ha de 

deixar clar el tractament de la finca a la qual està vinculada. 

Article 14.- Reconstrucció de ruïnes 

No es consideren recuperables aquelles ruïnes situades en espais on els valors 

ecològics i paisatgístics prevalen sobre la recuperació arquitectònica. Tampoc ho 

són aquelles ruïnes situades en espais de risc reconegut. Una ruïna es pot 

considerar recuperable, a efectes de la seva reconstrucció en el marc del catàleg 

de masies només per raons socials i quan reuneixi tots els requisits següents: 

A les masies i/o cases rurals catalogades com a ruïnoses en aquest PEM i que 

formen part de l’àmbit de Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de 

l'espai natural de Garraf, els serà d’aplicació la normativa sectorial. Prèviament a la 

sol·licitud per a qualsevol intervenció sobre algun dels béns catalogats, caldrà 

obtenir un informe favorable de l’ens gestor del parc, amb expressió de la 

compatibilitat de la intervenció amb les finalitats de la protecció de l’entorn natural. 

Un cop obtingut, caldrà tramitar un Pla Especial Urbanístic que regularà els usos 

admesos, les condicions d’intervenció així com el compliment de la normativa 

sectorial, amb l’objectiu de mantenir les condicions naturals i paisatgístiques 

protegides. 

a) Sempre que es pugui identificar la planta original de l’assentament, les 

característiques del volum, i conservi, almenys, dues parets formant angle 

d’alçada mínima de 2 m, i/o indicis de la coberta. 

b) Els vestigis aparents mesurables tinguin una superfície mínima de 75 m2. 

c) Implantació topogràfica adequada. 

d) Accés preexistent adequat per al trànsit rodat. 

16Juliol2012

En la reconstrucció s’han de tenir en compte els aspectes de composició, 

materials i cromatisme del lloc, d’acord amb l’article 51.1 de la .(TRLUC)Llei 

3/2012 

En qualsevol cas, s’ha d’acreditar la volumetria original i el seu ús com habitatge, 

mitjançant fotografies, escriptures, registres, cadastre, etc. 

Aquestes reconstruccions, no poden provocar un greuge comparatiu legal amb la 

sol·licitud d’una casa nova a la qual s’exigeix vinculació a activitat agrícola i/o 

ramadera i justificació de la necessitat de gestionar i controlar l’explotació familiar 

Capítol II.- Regulació i classes d’usos possibles 

Article 15.-Disposicions relatives a l’ordenació i els usos 

a) Determinacions comunes 

Les definicions i condicions de regulació a l’àmbit del present Pla Especial urbanístic 

són, en tot allò que aquí no es reguli específicament, les que disposa el Pla General 

d’Ordenació. 

b) Definició de conceptes 

Als efectes d’aplicació en l’àmbit del present document, es defineixen els següents 

conceptes: 

• Edificació principal: 

S’entén per edificació principal com aquell edifici o conjunt d’edificis amb 

característiques tipològiques d’habitatge inclòs al catàleg i que és objecte de regulació 

en el present document. El seu estat de conservació o la manca de residents en el 

moment d’elaboració del catàleg no impedeix la seva classificació com a edificació 

principal. 

• Volum edificat: 

Es defineix com a volum edificat tota aquella edificació, principal o no, que formi part 

del conjunt d’edificis d’un emplaçament reconegut pel catàleg de masies i cases 

rurals. El volum edificat inclou, a més a més, l’edificació principal. 

• Volumetria original: 

La volumetria original d’un edifici és aquella destinada a habitatge que apareix 

identificada i reconeguda fotogràficament a les fitxes del present document. De 

manera justificada, aquesta volumetria es podrà ajustar puntualment a la 

documentació específica aportada per el projecte o Pla Especial, requerit per el 

present pla. 

14 



2012 

Secció I.- Regulació dels usos 

Article 16.- Usos 

En atenció al que disposa l’article 47.3 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, 

únicament s’admetrà la reconstrucció o la rehabilitació de masies o cases rurals 

ubicades en sòl no urbanitzable que estiguin compreses en el catàleg de masies i 

cases rurals que forma part d’aquest Pla Especial. 

Un cop rehabilitades o reconstruïdes, les masies o cases rurals es poden destinar, 

d’acord amb l’article 47.3 de la .(TRLUC)Llei 3/2012a: 

a.- Habitatge familiar 

a1.-Usos artesanals 

a2.-Activitats professionals 

b.- Turisme rural 

c.- Activitats agrícoles, ramaderes i forestals 

d.- Activitats d’educació en el lleure 

d1.-Desenvolupament rural 

e.- Activitats hoteleres 

e1.- Residències de la tercera edat i centres de rehabilitació 

f.- Restauració 

Els volums no susceptibles de ser utilitzats per als usos de l’article 47.3 

.(TRLUC)Llei 3/2012 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya podran ser destinats a 

l’ús ramader, agrari o forestal, o bé a artesans i autònoms (professions 

lliberals....). 

Article 17.- Interpretació i altres usos 

Aquells usos diferents als esmentats a l’article anterior seran contraris al 

planejament urbanístic i, per tant, no podrà ser objecte de llicència urbanística i/o 

d’activitat en sòl no urbanitzable. 

Article 18.- Modificació d’usos 

Mitjançant la pertinent llicència, els propietaris dels immobles catalogats podran 

canviar l’ús a què es destinen aquests, sempre i quan sigui un dels usos 

compresos en la present normativa. 

16Juliol2012

Secció II.- Classes d’usos 

Article 19.- Definició dels usos 

Els usos admesos són els definits a l’article 55.1 del reglament de la RLUC. 

Sobre aquesta qüestió es fan les consideracions següents: 

a) Habitatge familiar 

L’ús d’habitatge comprèn aquells edificis o volums destinats a habitatge o a 

residència familiar. 

Es podran destinar a l’ús d’habitatge els volums principals utilitzats tradicionalment 

com a tals usos en les masies o cases rurals. Així mateix, es podran destinar a 

habitatge les antigues quadres o corts quan aquestes estiguin en el mateix cos de 

l’edifici. 

Per poder destinar qualsevol volum a habitatge caldrà, amb caràcter previ a la 

destinació de la masia o casa rural a habitatge, l’obtenció de la cèdula 

d’habitabilitat. Aquesta cèdula d’habitabilitat no podrà sol·licitar-se fins que no 

hagin finalitzat les obres de rehabilitació o reconstrucció. 

Els volums complementaris o annexos podran tenir uns usos complementaris als 

de l’habitatge. També s’admetrà destinar els volums complementaris a tallers o 

estudis per a les activitats dels propis habitants de la masia o casa rural. 

No s’admetran nous volums si no respecten raonadament la configuració actual 

determinada en la fitxa de la masia o casa rural incorporada a aquest Pla 

Especial. 

a.1) Usos artesanals 

S’admeten vinculats a l’habitatge familiar, amb el ben entès que són edificacions 

pròpies del medi rural amb usos d’elaboració i transformació artesanal dels 

recursos naturals i agropecuaris, així com comercialització d’aquests productes 

vinculats a la mateixa finca o finques de l’entorn territorial (per exemple: 

l’elaboració de formatges, una explotació ramadera, sales d’especejament de carn 

o activitats que tinguin en l’espai rural i el paisatge la seva identitat). 

15 



2012 

a.2) Activitats professionals 

S’admeten conjuntament a l’habitatge familiar, els usos vinculats a les professions 

liberals. En qualsevol cas, aquest ús ha de suposar la recuperació del caràcter 

rural de l’entorn (per exemple: escultors, pintors, músics, estudis de gravació, 

arquitectura, etc). 

b) Turisme rural 

Els establiments de turisme rural són aquells que ofereixen allotjament als usuaris 

turístics en habitacions o habitatges rurals, de forma habitual i mitjançant preu. 

Podran destinar-se a turisme rural tots els volums susceptibles de ser utilitzats per 

als usos de l’article 47.3 de la.(TRLUC)Llei 3/2012 

c) Activitats agrícoles, ramaderes i forestals 

L’ús agrari, ramader o forestal inclou totes les activitats de conreu i directament 

derivades d’aquesta, així com les explotacions forestals i les granges. 

Podran ser destinats a l’ús agrari, ramader o forestal tots els volums de la masia o 

casa rural. No s’admetran nous volums si no respecten raonadament la 

configuració actual determinada en la fitxa de la masia o casa rural incorporada a 

aquest Pla Especial. La divisió horitzontal de l’edificació s’admetrà només amb 

l’atorgament d’una llicència urbanística, degudament justificada. 

Per als volums no susceptibles de ser utilitzats per als usos definits en l’article 

47.3 de la.(TRLUC)Llei 3/2012, és aplicable el règim d’ús del sòl no urbanitzable 

d’acord amb la legislació i planejament vigent al municipi. 

d) Activitats d’educació en el lleure 

Tan sols els volums principals dels que poden ser utilitzats per als usos de l’article 

47.3 de la.(TRLUC)Llei 3/2012 ,podran ser destinats a activitats d’educació en el 

lleure. 

d1) Desenvolupament rural 

S’admeten aquelles activitats de formació, capacitació professional, innovació i 

incorporació de noves tecnologies destinades a la millora qualitativa i a l’ordenació 

de les produccions agràries. 

Els volums annexos podran ser destinats a serveis complementaris per a 

l’educació en el lleure, com ara recepció, menjadors, cuines, tallers o altres 

equipaments propis de l’activitat. 

16Juliol2012

e) Activitat hotelera 

Tan sols els volums principals de les masies i cases rurals catalogades podran ser 

destinats a les activitats d’allotjament residencial. 

Només és admissible si s’especifica aquest ús en la fitxa corresponent i si es 

disposa d’un sostre mínim de 600 m2. S’han establir un límit en el nombre 

d’habitacions dins l’edificació principal, segons el ràtio de 80 m2 /habitació 

No s’admeten L’.hotel apartament, ni els usos l’hotel en condomini. 

Els volums annexos de les masies i cases rurals destinades a usos hotelers, 

podran destinar-se a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, 

cuines, aparcaments o equipaments propis a l’activitat. 

Per tal de garantir que l’activitat sigui viable des del punt de vista econòmic, i 

prèvia justificació, s’admet l’ampliació o edificació de noves construccions 

vinculades, respectant el nombre màxim de places hoteleres, mitjançant un Pla 

Especial. 

e.1) Residències de la tercera edat i centres de rehabilitació 

Només són admissibles si es disposa d’un sostre mínim de 600 m2, i quan quedi 

convenientment justificat l’accés als serveis mèdics o a les instal·lacions sanitàries 

i que es reuneixin tots els requisits de benestar i d’accessibilitat que requereixen 

aquests col·lectius, especialment pel que fa a la supressió de barreres 

arquitectòniques. 

f) Restauració 

S'entén com a ús de restauració en sòl no urbanitzable aquell que comprèn els 

establiments destinats a restaurants, restaurant-bar i bars situats en finques que 

disposin d’accés rodat des de la xarxa de camins rurals. o d’altres vies rapides en 

bon estat .S’admet l’ús de restauració sempre que compleixi amb la normativa vigent 

del sector i aporti les solucions d’accés, aparcament, residus i aigües residuals, en 

relació a la capacitat. No s’hi inclou en els locals com discoteques, bars musicals o 

similars 

a) Restaurant és tot aquell establiment que disposa de cuina i servei de menjador per 

tal d'oferir àpats al públic, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local 

b) Bar és tot aquell establiment que disposa de barra i que també pot disposar de 

servei de taula, si s'escau, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes 

acompanyades o no de tapes, i entrepans. 

16 



2012 

c) Restaurant-bar és tot aquell establiment obert al públic que ofereix, mitjançant preu, 

els serveis de restaurant i bar previstos en els dos apartats anteriors. 

Capítol III. Llicències municipals 

Article 20.- Actes subjectes a llicència municipal 

Estaran subjectes al requisit de prèvia obtenció de llicència municipal els actes de 

reconstrucció i de rehabilitació de les masies i cases rurals radicades en sòl no 

urbanitzable i compreses en el catàleg de masies i cases rurals. També estaran 

subjectes a llicència la modificació d’estructura o aspectes exteriors de les 

edificacions existents, ja es tracti d’ampliació, reforma, conservació, millora o 

reparació. 

També estaran subjectes al règim general d’obtenció de la llicència urbanística les 

següents activitats: 

a) Obertura de camins, variació o millora dels camins ja existents. 

b) Instal·lació de coberts i altres estructures prefabricades o no destinades 

a qualsevol ús, compatible o no amb l’ús de la masia o casa rural. 

Aquestes han d’aportar una justificació, sobre la ubicació en el medi 

paisatgístic, garantint en tot moment la conservació dels elements 

naturals, de la flora, la fauna i el paisatge. 

c) Col·locació de rètols o indicacions a la casa rural o masia quan se 

n’alteri l’aparença exterior. 

d) Modificació dels usos a què es destinin les masies i cases rurals 

regulades per aquest Pla Especial. 

e) Activitats extractives i d’explotació forestal. 

f) Moviments de terres no vinculats a l’explotació agrícola de les finques. 

g) Tales d’arbres i replantacions d’espècies vegetals en les zones de bosc 

i en les zones de protecció dels cursos dels rius, rieres, o en altres 

zones especialment protegides per la normativa urbanística del 

municipi. 

h) La resta d’activitats susceptibles de ser executades en sòl no 

urbanitzable recollides a la legislació vigent. 

16Juliol2012

L’obligació d’obtenir prèviament llicència en els supòsits indicats, afecta també als 

sectors o activitats subjectes a d’altres competències. En cap cas, la necessitat 

d’obtenir autoritzacions o concessions d’altres administracions exonera l’obligació 

d’obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que, sense aquesta, 

l’autorització per altres instàncies administratives no és suficient per a iniciar 

l’activitat o l’obra. 

Article 21.- Règim general llicència urbanística municipal 

No es podrà concedir cap llicència que no respecti els usos i volums determinats a 

cada fitxa i amb els criteris establerts en aquest Pla Especial. 

En cap cas la inclusió d’una masia o casa rural dins el present Pla Especial 

suposarà l’atorgament tàcit d’una llicència. Tanmateix, la inclusió d’una masia o 

casa rural en aquest Pla Especial tampoc obliga a l’Ajuntament a concedir totes 

les llicències que sobre aquesta es sol·licitin. 

Article 22.- Documentació que ha de complementar la sol·licitud de la 

llicència 

El procediment per a la concessió de les llicències s’ajustarà al que estableixi la 

legislació de règim local i la Llei d’Urbanisme de Catalunya i normativa de 

desplegament. 

Les sol·licituds de llicències urbanístiques a efectes d’aquest Pla Especial es 

formularan, dirigides a l’alcaldia i subscrites per l’interessat o per la persona que el 

representi, mitjançant imprès normalitzat per l’ajuntament on constaran els 

següents elements: 

. 

a) Nom, cognoms, domicili, número del document d’identitat de l’interessat 

quan aquest sigui una persona física, raó social, domicili, dades de la 

inscripció al corresponent registre públic i número d’identificació fiscal 

quan el sol·licitant sigui una persona jurídica. 

b) Nom, cognoms, domicili, número del document d’identitat i qualitat en 

què obra el signant, quan s’actuï en representació. 

c) Situació, superfície i pertinença de la finca i ús al qual es pretén destinar 

la masia o casa rural per la qual es sol·licita llicència. 

d) Documentació necessària. 

e) Data i lloc. 

f) Desenvolupament i execució. 

17 



2012 

Per a qualsevol tipus de llicència urbanística caldrà afegir la següent 

documentació necessària a la memòria del projecte arquitectònic habitual: 

1. Descripció detallada de l’estat actual de l’edifici existent, acompanyada 

de la documentació gràfica (plànols i fotografies) i dels canvis a 

introduir. 

2. Descripció de l’estat actual de les edificacions auxiliars, acompanyada 

de documentació fotogràfica, i de les mesures de correcció de l’impacta 

paisatgístic actual. 

3. Descripció dels serveis de que disposa i dels serveis a implantar. 

4. Descripció dels accessos actualment existents i dels previstos. 

5. Concreció de les previsions sobre el tractament de la topografia i la 

vegetació, així com dels espais exteriors (elements de vegetació, 

tanques, sòl...). 

6. Concreció de materials constructius referents a l’arquitectura 

constructiva tradicional. 

7. Concreció d’acabats de façana amb estudi de color, tenint en compte 

las característiques de la masia o casa rural original. Es presentarà 

tipus de color base RAL i la seva textura de base. 

8. Concreció de les intervencions als camins o vials interns de la finca fins 

a l’edificació, establint materials, desguassos, voreres... 

9. Els edificis amb valor arquitectònic patrimonial dins del Catàleg de béns 

protegits, justificaran la regulació de les intervencions sobre el bé, 

àmbits, proteccions i aspectes. De tots aquests béns patrimonials, 

s’haurà d’incorporar a l’anterior documentació, un apartat que reflecteixi 

amb més detall aquells aspectes que confereixen aquest valor afegit als 

edificis i que caldrà respectar segons la corresponent catalogació amb 

la futura intervenció de reforma, gran reforma, rehabilitació, 

manteniment, conservació i consolidació. 

10. Per l’obtenció de les llicències urbanístiques caldrà complir la normativa 

relativa a la prevenció d’incendis forestals vigent. 

11. Les rehabilitacions que comportin l’adequació de la casa per a destinarla 

a alguna de les activitats turístiques reglamentades, serà necessari 

l’obtenció de l’informe favorable del departament de la Generalitat 

corresponent d’acord amb la normativa sectorial vigent, abans d’atorgarse 

la corresponent llicència. 

16Juliol2012

12. Aquelles activitats amb incidència ambiental hauran d’adaptar-se als 

condicionants de tramitació d’autorització i llicència ambiental regulats 

en la legislació mediambiental vigent. 

Article 23.- Procediment de tramitació de les llicències 

Els projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals en sòl no 

urbanitzable han d’ésser sotmesos a informació pública per l’Ajuntament, per un 

termini de vint dies, i a l’informe de la comissió territorial competent, que s’ha 

d’emetre en el termini de dos mesos. La llicència corresponent només es pot 

atorgar si dit informe és favorable. 

Els projectes que només comportin obres de conservació, d’adequació, de millora 

o de manteniment d’un ús existent admès per l’ordenament urbanístic resten 

únicament subjectes a llicència municipal. 

Article 24.- Especificitat de la llicència urbanística de reconstrucció o de 

rehabilitació 

Les llicències urbanístiques que autoritzin la realització d’obres d’ampliació, 

reforma, modificació o rehabilitació d’edificis, construccions i instal·lacions ja 

existents hauran de contenir necessàriament la previsió del nombre d’habitatges o 

d’establiments. 

Article 25.- Caducitat 

Totes les llicències urbanístiques per a executar obres han de fixar un termini per 

a començar-les i un altre per a acabar-les. Es produeix la caducitat de la llicència 

un cop transcorregut el termini fixat o el de les pròrrogues corresponents sense 

haver iniciat o acabat les obres, de manera que no es poden iniciar ni prosseguir 

les obres fins que s’obtingui una nova llicència. Si les llicències no fixen els 

terminis, el termini per començar les obres és d’un any i el termini per acabar-les 

és de tres anys. 

Article 26.- Llicència de modificacions de l’ús 

A la sol·licitud de llicència per a la modificació objectiva de l’ús de l’edifici, sempre 

que aquesta no requereixi la realització d’obres d’ampliació o reforma, 

s’acompanyaran els següents documents: 

a) Memòria justificativa del nou ús, amb indicació de si està permès pel 

planejament vigent. 

b) Plànol d’emplaçament, a escala 1:500, en el qual s’expressi clarament la 

situació de la finca amb referència als vials, siguin públics o particulars. 

18 



2012 

c) En aquest plànol s’indicarà l’orientació, les alienacions i rasants oficials i 

es precisarà si l’edifici existent s’ajusta o no a les alineacions i rasants. 

d) Plànol de plantes i façanes amb les seccions que resultin necessàries 

per a la seva completa comprensió. 

e) Indicació de canals d’accés als serveis, i de les connexions de caràcter 

obligatori amb les xarxes de distribució existents i expressió de les 

potències i cabdals establerts en el cas de que aquests siguin 

substancialment modificats. 

f) Justificació expedida per facultatiu competent, acreditativa de que 

l’edifici és apte per al seu nou ús conforme a la normativa aplicable en 

funció d’aquest i amb especial referència a l’acompliment de les 

condicions d’estabilitat i aïllament tèrmic i acústic, així com de les 

normes sobre prevenció d’incendis, precisos per a l’ús pretès. 

Quan la sol·licitud de llicència per a modificar objectivament l’ús d’un edifici 

comporti així mateix la realització d’obres d’ampliació o reforma, serà necessari 

que, a més, s’acomplexin les prescripcions establertes per a la classe d’obres de 

les quals es tracta. 

Article 27.- Silenci administratiu 

S’entén en sentit positiu com a regla general el silenci administratiu en la matèria. 

Ara bé, en cap cas es poden considerar adquirides per silenci administratiu 

facultats urbanístiques que contravinguin la Llei d’urbanisme o el planejament 

urbanístic. 

16Juliol2012

Capítol IV.- Condicions d’edificació: rehabilitació, reconstrucció i 

ampliació 

Article 28.- Delimitació de rehabilitació i de reconstrucció 

La rehabilitació pot incorporar la modificació de l’estructura interior o exterior, 

excloent les obres menors que no afectin l’estructura. La rehabilitació no inclou ni 

la millora ni l’ampliació de la volumetria original. 

En la reconstrucció no s’admet l’aplicació d’una volumetria diferent de l’original.. 

caldrà respectar la masia o casa rural original, és a dir, la casa o masia que ha 

merescut ser inclosa en aquest Pla Especial. En aquest sentit, s’hauran de 

respectar els materials i les textures emprades en els paraments verticals i a les 

teulades. En la reconstrucció no s’admet l’aplicació d’una volumetria diferent de 

l’original. 

Article 29.- Materials i textures 

Els edificis destinats a usos residencials o a altres usos, hauran de tenir acabades 

les façanes, parets de tancament i mitgeres vistes amb estucs o pedra o altres 

materials originals de les masies o cases rurals incorporades al llistat d’aquest Pla. 

Els casos d’edificis existents que estiguin arrebossats amb colors típics de la zona 

o amb esgrafiats tradicionals de la comarca es podran conservar, mantenir i 

rehabilitar. Queden prohibits el colors llampants. En la sol·licitud de la llicència es 

presentarà el tipus de color base RAL i la seva textura de base. 

Pel què fa als colors de la coberta, caldrà vetllar que els edificis s’hagin de cobrir 

obligatòriament amb teula condicionada pel seu entorn paisatgístic, preferiblement 

amb teula ceràmica, amb preferència de teula envellida o teula vella del tipus àrab. 

Les portes, les finestres i baranes dels balcons seran de fusta o ferro, conservant 

els elements i materials. 

Queden expressament prohibits tots aquells materials aliens a la zona on 

s’incardini la masia o casa rural. 

Article 30.- Respecte a la composició o volumetria originals 

D’acord amb el què disposa l’article 50.3 de (TRLUC ) LlEI 3/2012., la 

reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural ha de respectar el 

volum edificat preexistent i la composició volumètrica original determinats en les 

fitxes incloses en aquest Pla Especial. 

En tot cas, qualsevol operació de rehabilitació o reconstrucció haurà de respectar i 

conservar la forma i la naturalesa original de la masia a rehabilitar o reconstruir. 

19 



2012 

Article 31.- Divisió horitzontal 

La divisió horitzontal ha d’estar justificada; pot reconèixer situacions històriques, 

herències o preexistents degudament documentades. 

S’admet la divisió horitzontal en supòsits que tinguin com a objectiu fomentar la 

rehabilitació de les masies de gran superfície o per resoldre temes d’herència, 

amb les limitacions que contingui el planejament urbanístic. 

El catàleg de masies pot admetre la divisió horitzontal de les construccions amb 

les condicions següents: 

a) Que s’admeti sense que impliqui ampliacions. 

b) Sempre que la tipologia ho admeti i mai doni com a resultat més de 3 

habitatges. 

c) La quantitat d’habitatges admesos serà en funció de la fitxa d’ aquest Pla 

Especial. 

d) La quantitat d’habitatges admesos serà en funció del sostre disponible, a 

raó de: 350 m2 per al primer habitatge (principal) i de 150 m2 la mitjana 

dels restants habitatges. Si hi ha més sostre i s’hi vol implantar una 

activitat complementària, requerirà la tramitació d’un pla especial. 

e) Quan es realitzi sobre edificacions independents, l’espai exterior 

mantindrà l’aspecte unitari i en cap cas s’autoritzarà la col·locació de 

tanques o elements que desfigurin el caràcter unitari del conjunt. 

En cas d’atorgament de la preceptiva llicència per a la divisió horitzontal no 

podran alterar-se les característiques originals de l’edificació i s’haurà de 

respectar la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat. La 

divisió horitzontal en cap cas podrà modificar l’estructura o aparença exterior de la 

casa o de la masia. 

De la divisió horitzontal de les masies o cases no podrà resultar-ne cap porció 

inscriptible al registre de la propietat que no reuneixi les condicions requerides per 

a obtenir la cèdula d’habitabilitat. 

Article 32.- Ampliacions 

Les ampliacions hauran de tenir en compte els següents criteris: 

a) No s’admeten ampliacions de l’edificació amb caràcter general, tenint en 

compte que l’objectiu general del catàleg de masies és la rehabilitació i 

la recuperació de les volumetries preexistents a l’assentament; en el 

marc d’un projecte de rehabilitació, s’admet alguna ampliació 

corresponent a l’ús assignat. 

16Juliol2012

) Malgrat tot, hi ha masies i cases rurals que, per la seva tipologia, només 

és possible la recuperació de l’assentament amb un ús col·lectiu 

concret, que requereix d’alguna ampliació localitzada i, simultàniament, 

d’enderrocs de volums no reutilitzables. 

c) En aquests casos, caldrà prioritzar l’ampliació a través de la reutilització 

i transformació de les edificacions existents annexes a la principal, 

evitant al màxim les noves ocupacions. 

d) L’ampliació ha de ser la mínima imprescindible i directament relacionada 

amb el nou ús de l’assentament. 

e) El catàleg ha de definir i concretar quan, on, com i en quina quantia, 

s’admet l’ampliació en funció de l’ús assignat. 

f) També determinarà el tràmit i/o instrument necessari per a la seva 

avaluació. Sempre cal aportar el projecte concret i es recomana tramitar 

un pla especial urbanístic per concretar-ho. En supòsit d’ús hoteler es 

podran realitzar ampliacions justificades a través de noves edificacions 

complementaries i auxiliars, sempre que es justifiqui la seva necessitat i 

es respecti el nombre màxim de places que en els seu cas determinaria 

la fitxa del catàleg o mitjançant un pla especial urbanístic. 

g) Quan la masia es destini a habitatge permanent, excepcionalment, 

s’admet l’ampliació del volum fins a assolir les condicions mínimes 

d’habitabilitat. En conseqüència, l’ampliació ha d’esta convenientment 

justificada i ha de respondre a la necessitat de: 

1. Ser dotades d’un ús col·lectiu, atesa la seva tipologia i entorn. 

2. Assolir les condicions mínimes d’habitabilitat. Només s’admeten 

ampliacions una sola vegada. El catàleg de masies, a través de 

les fitxes, ha de concretar quines són les edificacions que 

admeten alguna ampliació, la qualitat i quantia: quina és la 

configuració i quin el seu llindar. En qualsevol cas, no es poden 

malmetre els valors arquitectònics, històrics o paisatgístics del 

conjunt edificat. 

Article 33.- Camins i carreteres 

L’obertura de nous camins i/o la supressió o ampliació dels ja existents requerirà 

la prèvia llicència urbanística municipal tenint en compte les limitacions 

genèriques de l’ús dels predis que fixa la normativa urbanística. 

A la memòria caldrà justificar-hi la conveniència i la necessitat d’obertura de nous 

camins o la supressió o ampliació dels ja existents. En aquest aspecte caldrà fer 

atenció a l’adequació i condicionament dels camins que necessàriament s’hagin 

d’obrir en terrenys en vessant, posant els mitjans adequats per evitar 

20 



2012 

despreniments i processos d’erosió que posin en perill l’equilibri ecològic de la 

zona. En tots aquells camins que restin fora de la xarxa bàsica municipal, els 

respectius propietaris n’hauran d’assumir el manteniment i conservació. No 

podran aixecar-se edificacions o instal·lacions, les parets exteriors de les quals 

estiguin a menys de 9 metres de l’eix d’un camí, quedant exceptuats els tancats 

de finques. 

Als tancats de les finques rústiques els serà d’aplicació l’article 388 del Codi Civil; 

els que limitin amb autopistes i carreteres, el règim de la Llei i el Reglament de 

Carreteres i els que limiten amb camins rurals podran quedar a la vora del camí. 

Pel que fa a les separacions de l’edificació a les carreteres es complirà la 

legislació sectorial. 

Article 34.- Serveis complementaris pels interessats 

S’aconsella, en cas d’instal·lació per part dels interessats de línies elèctriques o 

telefòniques, el seu soterrament com a mínim fins a 50 metres de la finca, sempre 

que la geografia del terreny ho permeti. 

La rehabilitació o la reconstrucció, en principi, no poden suposar l’aparició 

d’instal·lacions aèries a l’entorn de les masies o cases rurals a rehabilitar o 

reconstruir. 

Els interessats hauran de vetllar i mantenir les condicions de seguretat respecte 

als arbrats i els matolls de l’entorn de la finca, d’acord amb les disposicions 

reglamentàries de prevenció d’incendis forestals. 

José Maria Pujol Torres 

Arquitecte 

16Juliol2012

CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS 

1.- RELACIÓ, SEGONS TIPOLOGIA, DE LES EDIFICACIONS 

CATALOGADES 

El present PEM es limita a les edificacions situades en sòl no urbanitzable del terme 

municipal i que tenen, o han tingut al llarg de la seva història, el caràcter d’edificis 

destinats, en tot o en part, a habitatge. Podem distingir diverses tipologies entre els 

edificis que tenen aquest caràcter: 

Masies tradicionals 

Considerem com a tals, aquelles anteriors a la guerra civil, per buscar unes dates 

concretes i rellevants, i tenint en compte que la motorització ha suposat un canvi 

radical en els costums de vida en general i dels pagesos en particular, iniciant-se ja 

ben entrat al segle XX fins als anys seixanta. Entre aquesta darrera data i la guerra 

civil foren escasses les noves construccions rurals destinades a habitatge, i més 

encara amb les dimensions i la prestació característiques de la masia tradicional: no 

obstant, existeixen algunes, i entenem que cal considerar-les masies. Són les 

següents: 

Mas Escarré de Dalt 

Corral d’en Tort 

Corral d’en Milà 

El Piulart 

La Bassa de Creixell 

Masia Benach 

Mas de la Por 

Mas de Sant Rafael 

Mas d’en Mata 

Mas d’en Puig 

Masia Alonso 

Corral d’en Carro 

Masia Galceran 

Mas Roig 

Corral d’en Roc 

MasTorrat 

Corral del Mas d’en Parellada 

Corral d’en Miró 

El Maset del Safons 

Cases Rurals - Edificis de caràcter residencial 

21 



2012 

En general aïllats, d’origen no rural o rurals. Caldria distingir entre els escassos 

exemples anteriors a la guerra civil, que en general foren cases d’estiueig, de certa 

qualitat constructiva quan no arquitectònica, i els més abundants, en especial a partir 

dels anys setanta, on hi ha qualitats constructives de tots tipus, i unes tipologies 

arquitectòniques que en bastants casos cerquen un determinat mimetisme amb la 

masia tradicional, i en ben pocs abasten una mínima qualitat arquitectònica. Són els 

següents: 

Ruïnes o edificis ruïnosos 

Mas Ramon 

Masia dels Colls 

Mas Arrels 

Mas del clot del Sucot 

El Maset de Mas Arrels 

Masia dels Toros 

Es prenen en consideració exclusivament aquells on consta per memòria històrica una 

anterior destinació a masia. Aquestes estan incloses d l’àmbit de la Modificació del 

Pla Especial del Medi Físic i del Paisatge de l’Espai Natural del 

Garraf(EN.Garraf.19/11/2001) 

Cal Baró 

Mas de la Fam 

Mas d’en Coloma 

Les Mesquites 

Corral de l’Apotecari 

Masies i conjunts arquitectònics 

Pel seu rellevant valor històric, o per la seva qualitat arquitectònica, queden 

inclosos al catàleg d’edificis i elements d’interès històric, artístic o monumental. 

Son els següents: 

Xalet d’en Nin 

Mas de l’Esquerrer 

Mas Palau 

Mas Roquer 

Masia Xicarró 

Masia d’en Carro 

Masia Santa Magdalena 

Mas Ricart 

Masia d’en Cabanyes 

Mas Sardet 

Masia Samà 

El Padruell 

16Juliol2012

Exclusions 

S’han exclòs d’aquest Pla Especial: 

1. Els edificis i conjunts que, tot i disposar de les característiques dels 

anteriors, queden situats pel PGO de Vilanova i la Geltrú en sòl urbà o 

urbanitzable,així com les situades en les corresponents claus 16 a i16 b 

del SNUI,excepte les edificacions incloses en el Pla Especial i catàleg 

Històric-artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú (PEC87) 

2. Els edificis no residencials situats en sòl no urbanitzable, com poden ser 

esglésies, capelles o ermites, barraques de vinya, i en general tot tipus 

d’edificació destinada a usos agrícoles, ramaders, industrials, etc. 

(casetes d’eines, granges, naus industrials, magatzems, coberts per a 

maquinaria agrícola, etc.). 

3. Queden excloses totes les edificacions situades en el sol no 

urbanitzable de caràcter no tradicional menys les indicades. en el 

quadre edificacions no regulades.(QuadreD) 

22 



2012 

2.- RELACIÓ DE MASIES I CASES RURALS EN SÓL NO 

URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE VILANOVA I LA GELTRÚ 

Classificades segons: la seva inclusió al vigent Pla Especial i Catàleg de patrimoni 

(PEC 87), les no incloses i les que es troben en ruïnes. Cada element va 

acompanyat amb un planell d’ubicació de les mateixes. 

Número de fitxes.: 

QUADRE A 

Incloses al PEC 87 

nº Topònim actual Anteriors topònims 

1 Xalet d’en Nin Xalet Miramar 

2 Mas de l'Esquerrer Mas de l'Esquerrer de Baix 

3 Mas Palau Mas de Guillem 

4 Mas Roquer 

5 Masia Xicarró 

6 Masia d’en Carro 

7 Masia Santa Magdalena 

8 Mas Ricart 

9 Masia d’en Cabanyes 

Xalet Xicarró, Masia d'en 

Xicarró de Dalt, Mas Xicarró 

de Baix 

Can Parellada, Masia 

Cabanyes 

10 Mas Sardet Masia Sardet 

11 Masia Samà 

12 El Padruell 

13 Mas de l'Artís 

16Juliol2012

QUADRE B 

No Incloses al PEC 87 


14 Mas de l'Esquerrer de Dalt Mas del Viver 

15 Mas Ramón 

16 Corral d’en Tort Corral d’en Ricart 

17 Corral d’en Milà 

18 El Piulart Granja el Piular 

19 La Bassa d’en Creixell La Figuera 

Corral del Plana, Mas de la 

20 Masia Benach 

Monja 

21 Mas de la Por Caseta d’en Ballester 

22 Mas de Sant Rafel 

23 Mas d’en Mata 

24 Mas d’en Puig 

25 Masia de l'Alonso Can Gumersindo, Mas Ponis 

26 Corral de Carro Corral del Maset de Carro 

Mas de Ferran, Corral d'en 

27 Masia Galceran 

Millé o Miller, Masia d’en Saró 

de Dalt, Masia Miró , Masia del 

Saró, Mas d’en Galceran 

28 Mas Roig 

29 Corral d’en Roc 

30 Mas Torrat 

23 

Mas d’en Rocafort , Corral d’en 

Gual 

31 Corral d’en Miró Corral de Pers 

32 Maset del Safont Maset d’en Safons 

33 Masia dels Colls Casa del Mar 



2012 

34 Mas Arrels 

35 Mas del Clot del Sucot 

36 Corral del Mas d’en Parellada 

37 El Maset de Mas Arrels 

38 Masia dels Toros Mas Viada 

QUADRE C 

En Ruïnes 


39 Cal Baró Can Baró , Masia del Baró 

40 Mas de la Fam 

41 Mas d’en Coloma 

42 Les Mesquites 

Mesquita del Coloma , Mas d’en 

Colom 

Mesquita del Vidal , Masia 

Mesquita Corroms 

43 Corral de l'Apotecari Corral del Cruca , Corral de l'Albet 

16Juliol2012

QUADRE D 

Edificacions no tradicionals destinades a habitatge situades no en sòl no 

urbanitzable no regulades en aquest Pla Especia i Catàleg. 


44 Casa El tros clau23 La Torre Nova 

45 Casa El Gat Negre clau 16b Sínia del Rossell 

46 Casa El Marmolista clau 23 Can Calvet 

47 

Casa Vendrell clau 18 Los Naranjos 

48 Casa rural Douma clau 18 Hípica Rosper 

49 Xalet de SAL clau 20 

50 La Gavina clau 20 

24 

Villa Begoña 

La Societat Esportiva de Pescadors de Canya, 

51 Gil de Bernabé clau 22 Casa situada Turo de Sant Gervasi 



2012 

16Juliol2012

ANNEX 1.- JUSTIFICACIÓ DEL USOS ESPECÍFICS PER A CADA 

MASIA O CASA RURAL 

Criteris bàsics 

La localització, la significació del lloc, l’estat actual de l’edificació i la seva integració al 

paisatge són paràmetres, més que significants, per justificar la destinació de l’ús i 

recuperació de l’hàbitat o la utilització de l’ús assignat pel PEM per a la casa rural o 

masia en concret. 

També la combinació dels paràmetres al que està sotmesa cada casa rural o masia, 

en primer lloc, segons la justificació de la ubicació en el sòl no urbanitzable i la seva 

classe segons el planejament general; un altre és la superfície de la finca, determinant 

si és una finca superior a 3 Ha. o inferior 3Ha; un altre criteri són les condicions 

d’accessibilitat i aparcament. 

Les seves dades històriques són necessàries per entendre l’ indret, la composició del 

sistema de camins, l’ús anterior i l’evolució en el temps de l’activitat. 

Una altra condició és referent a l’aparcament, que dependrà de si l’ús o activitat 

comporta un excés de vehicles aparcats, ja que haurà de presentar un estudi sobre 

l’impacte paisatgístic sobre l’ indret, així com un estudi de la topografia i moviment de 

terres. 

L’estat i condició del vial es també un criteri condicionant de l’ús, així, el camí o vial 

d’estar en bones condicions d’accés, així com el seu ferm. 

És una evidència que l’accés per camins d’una gran quantitat de vehicles, atenent a 

l’amplada del vial, estat del ferm, etc., és un condicionant per a la destinació de 

qualsevol ús, sobretot hoteler o de restauració. 

És també un criteri important que les condicions d’accés des d’una via principal o 

secundària faciliti l’arribada de vehicles a motor, per això es condiciona l’ús respecte 

l’activitat depenent de si la masia o casa rural es localitza a ≤1 Km o 1≥1 km. Pels 

supòsits d’usos de restauració o turisme rural o hoteler, és una de les condicions que 

han de complir. 

Pel que fa a la localització, la significació del lloc, l’estat actual de l’edificació i la seva 

integració al paisatge així com la recuperació de l’hàbitat i la utilització de l’ús assignat 

en aquest catàleg a la casa rural o masia són paràmetres, més que significants, per la 

destinació de qualsevol classe d’ús 

Les masies que tenen una parcel·la o finca de major de 3Ha, i la seva superfície 

edificable segons normativa, poden realitzar establiments hotelers, residències de 

tercera edat i centres rehabilitació, en tot cas, serà a cada fitxa a on es determina la 

necessitat d’una combinació de paràmetres mitjançant la tramitació d’un Pla Especial 

25 



2012 

urbanístic que incorpori i justifiqui l’accessibilitat, l’aparcament de vehicles, la 

integració en el paisatge de les intervencions i/o ampliacions permeses del conjunt de 

les volumetries. 

La justificació de la divisió horitzontal s’establirà en funció dels habitatges actuals com 

a preexistència, a la casa rural o masia; també dels m2 edificables de l’habitatge, 

tenint en compte la seva configuració tipològica, volumetria o l’ocupació en el territori, 

per tal de considerar un màxim de tres habitatges, d’acord amb un estudi d’impacte al 

territori que es realitzi per a cadascuna d’elles, tot preservant el criteri general definit 

en aquest Pla Especial d’un sostre mínim de 350 m2 per a l’habitatge principal, i un 

mínim de 150m2 pels altres habitatges. 

Les condicions actual d’us, així com els habitatges consolidats i l’explotació ramadera 

o agrícola són considerat com a usos actuals i són prioritaris a la normativa, per tant 

sempre es consideren a les fitxes com a usos establerts. 

Per tot això aquestes i altres avaluacions a l’hora de determinats els criteris, són els 

que s’han tingut en compte per destinar els usos de cada masia o casa rural, tot 

respectant el marc legal i urbanístic vigent. 

16Juliol2012

Paràmetres 

La justificació de criteris per determinar l’ús de la masia o casa rural ve determinat 

pels següents paràmetres, trobant-se a cada fitxa els raonaments i la seva justificació: 

A. Superfície de la parcel·la 

El criteri es concreta si la finca mínima per a l’assentament de l’edificació o l’edificació 

actual està ubicada en una finca major o menor de 3 hectàrees: 

A1. Parcel·la ≥ 3 ha 

A2. Parcel·la ≤ 3 ha 

B. Tipus de clau urbanística 

B1. Zona de sòl de valor agrícola (clau 18) 

B2. Zona de sòl agrari de valor paisatgístic (clau 18b) 

B3. Zona de protecció arquitectònica- paisatgística (Clau 22) 

B4. Zona de protecció natural i paisatgística (Clau 23) 

B5. Zona de regulació de sòl no urbanitzable àrees de consolidació (Clau 16a, 16b) 

B6.Zona de Càmping (Clau 21) 

C. Condicions d’accessibilitat i aparcament 

A. Distància en quilòmetres (km) des de vies ràpides o principals respecte l’accés 

(carretera, autopista, vial, carrer ocamins rurals): 

AC1. ≤ 1 km 

AC2. ≥ 1 km 

B. Camins, carreteres... estat del ferm i material del paviment: 

BC1. Bon estat 

BC2. Regular 

BC3. Mal estat 

C. Estructura del paisatge i topografia, per incorporar el nombre de places 

d’aparcaments: 

CC1. ≥ 25 places 

CC2. ≤ 25 places 

D. Superfície de sostre edificable per a ús d’habitatge en l’establiment de la 

divisió horitzontal 

D1.Superfície del primer habitatge ≥ 350 m2 

D2.Superfície del segon habitatge ≥ 150 m2 

26 



2012 

D3.Superfície ≤ 350 m2 no serà admissible la divisió horitzontal 

D4.Superfície del segon habitatge inferior a ≤ 150 m2 no és admissible la divisió 

horitzontal 

E. Superfície per a l’establiment de l’ús hoteler o residències de tercera edat: 

E1.Superfície ≤ 600 m2: no es pot destinar l’ús 

E2. Existència d’annexos adaptables a l’ús 

F. Ús actual 

F1. Habitatge, nombre d’habitatges actuals 

F2. Explotació agrària - ramadera 

F3. Oci 

F4. Desocupada 

F5. Hotel 

F6. Restaurant 

F7. Ruïna 

Condicions per la recuperació 

FRA. Vestigis de més de 75 m2 

FRB. Identificació de la planta original 

FRC. Indicis de cobertes 

FRD. Angles d’alçada de 2 metres 

FRE. Implantació adequada del lloc 

FRF. Accés del trànsit rodat 

FRG. Identificació documental i històrica 

F8. Altres 

H. Altres paràmetres 

H1. Funcionalitat actual i possible 

H2. Significació del lloc o de l’edificació 

H3.Visibilitat actual 

I. Serveis 

I1. Serveis elèctrics 

I2. Aigua 

I3. Telefonia 

I4. Sanejament - evacuació d’aigües residuals 

I5. Energies alternatives 

I6. Gas 

16Juliol2012

Taula avaluativa 

US A B C D E F H I 

HOTELER 

Activitats hoteleres 

Residencies de la tercera edat i centres de 

rehabilitació 

HABITATGE 

a1-Usos artesanals 

a2-Activitats professionals 

TURISME RURAL 

RESTAURACIÓ 

LLEURE 

Activitats d’educació en el lleure 

. 

27 

A1 

A2 

A1 

A2 

A1 

A2* 

A1 

A2 

A1 

A2 

B1 

B2 

B3 

B4 

B5 

B1 

B2 

B3 

B4 

B5 

B1 

B2 

B3 

B4 

B5 

B6 

B1 

B2 

B3 

B4 

B5 

B1 

B2 

B3 

B4 

B5 

B6 

AC1 

BC1 

CC1 

AC1 

AC2 

BC1 

BC2 

AC1 

AC2 

BC1 

CC2 

AC1 

BC1 

CC1 

CC2 

AC1 

BC1 

CC2 

D1 

D2 

D3 

D4 

A2* no mes elements del PEC87 

E1 

E2 

F1 

F2 

F3 

F3 

F4 

F5 

F6 

F1 

F2 

F3 

F3 

F4 

F5 

F6 

F7 

F1 

F2 

F3 

F3 

F4 

F5 

F6 

F7 

F1 

F2 

F3 

F3 

F4 

F5 

F6 

F7 

H1 

H2 

H3 

H1 

H2 

H3 

H1 

I1 

I2 

I3 

I4 

I5 

I6 

I1 

I2 

I3 

I4 

I5 

I6 

I1 

I2 

I3 

I4 

I5 

I6 

I1 

I2 

I3 

I4 

I5 

I6 



2012 

Jose Maria Pujol Torres 

Arquitecte 

16Juliol2012

30 



2012 

QUADRE GENERAL PEM 

16Juliol2012

Nº Clau Planejament Nom Masia SupParcela≤ 3 ha SupParcela≥ 3 ha acccesibilitat Activitat Actual Restauració Turisme Rural Habitatge Agricola Ed.LLeure Hoteler Espai Treball n.habitat act nº Habitatges m2 edif.praL PE%amp 

1 22 PEC87 Xalet del Nin 9.071,38m2 bones condicions Habitatge si si si no si si si 2ud 2 ud.d/hz 809m2 PE 

2 22 PEC87 Mas de l'Esquerrer 18.809,54 m2 bones condicions Habitatge si no si no si si si 1 ud 3ud . d/hz 1.480 m2 PE 

3 18b PEC87 Mas Palau 170.887,73 m2 bones condicions no habitada , agricola si si si si si no si 2ud 2 ud.d/hz 835 m2 PE 

4 21 PEC87,PEU Vilanova Park Mas Roquer(ciutat vacances) 311.074,41 m2 bones condicions Camping si si si si si no si PE 25 ud PE 

5 16a PEC87 Masia Xicarró 14.240,27 m2 no bones cond LLoguer per Convencions si no si no si si si 1 ud 2 ud/hz 590 m2 PE 

6 22 PEC87 Masia de Carro 278.52,35 m2 bones condicions Agrícola i Ramadera si si si si si si si 1 ud 2ud d /hz 1.325 m2 PE 

7 22 PEC87 Masia de Santa Magdalena 193.67,99 m2 bones condicions Habitatge i Agrícola si si si si si no si 1 ud 1ud d/hz 170 m2 PE 

8 18 PEC87 Mas Ricart 135.04,05 m2 bones condicions Habitatge i Ramadera si si si si si no si 1 ud 2ud d /hz 650 m2 PE 

9 E PEC87 Masia d'en Cabanyes 65.435,67 m2 bones condicions Socio-cultural-oficines 2 ud 1 ud d /hz PE 

10 22 PEC87 Mas Sardet 93.695,35 m2 bones condicions Habitatge i Agrícola si si si si si no si 2 ud 2 u dd ./hz 1.010 m2 PE 

11 22 PEC87 Masia Samà 37.688,40 m2 bones condicions Habitatge i Agrícola si si si si si no si 1 ud 2 u dd./hz 340 m2 PE 

12 23 PEC87 El Padruell 1.159435,50 m2 bones condicions no habitada , Caves , Vins si si si si si si si 1ud 2 u dd /hz 1.130 m2 PE 

13 22 PEC87 Mas de l'Artís 167.147,469 m2 bones condicions Habitatge , Agrícola , Ramadera si si si si si si si 2 ud 3u dd./hz 1.610 m2 

14 18b Mas de l'Esquerrer de Dalt 582.53,56 m2 bones condicions Habitatge si si si si no no si 2 ud 2 u dd /hz 750 m2 

15 18 Mas Ramon 2.257,13 m2 bones condicions Habitatge , Cuidat d'Animals no no si no si* no si 1 ud 2 udd /hz 600 m2 

16 18b Corral d'en Tort 10.950,45 m2 bones condicions Habitage si no si no no no no 1 ud 2 udd /hz 740 m2 

17 16b REV PLA ESP. CATALEG2011 Corral d'en Milà 14.401,27 m2 bones condicions Habitatge si si si no no no si 1 ud 2udd/hz 490 m2 PE 

18 18 REV PLA ESP CATALEG2011 El Piulart 262796,91 m2 bones condicions no habitada,terras sense ut. si si si si si no si 2 ud 3udd. /hz 

19 18 Bassa de Creixell 2.231,14 m2 bones condicions Restauració , Habitatge si no si si no no no 1 ud 1 ud 1.220 m2 

20 22 REV PLA ESP CATALEG2011 Masia d'en Benach 11.398,07 m2 bones condicions Habitatge si no si no no no si 1 ud 2 ud 320 m2 

21 22 Mas de la Por 45.761,72 m2 bones condicions Habitatge i Agrícola si no si si no no no 1 ud 1 ud d 530 m2 

22 18b Mas de Sant Rafael 21.043,69 m2 bones condicions Habitatge si no si si no no si 1 ud 1 udd /hz 300 m2 

23 18 Mas d'en Mata 5.167,69 m2 bones condicions Habitatge no no si no no no si 1 ud 1 ud 300 m2 

24 18 REV PLA ESP CATALEG2011 Mas d'en Puig 74.981,29 m2 bones condicions habitatge,Agricola i ramadera si si si si si no no 2 ud 2 udd /hz 325m2 

25 18b REV PLA ESPCATALEG2011 Masia de l'Alonso 41.115,25 m2 bones condicions Habitatge , Agrícola , Ramadera si si si si si no no 1 ud 2udd /hz 544 m2 

26 18b Corral de Carro 61.562,71 m2 bones condicions habitatge,Agricola no si si si no no si 2 ud 2 udd /hz 650 m2 

27 18b REV PLA ESP CATALEG2011 Mas Galceran 22.962,33 m2 bones condicions Habitatge i Ramader Cavalls si si si si si no si 1 ud 1udd/hz 422 m2 

28 18b REV PLA ESP CATALEG2011 Mas Roig 67.460,52 m2 bones condicions Habitatge i Agrícola si si si si si no no 1 ud 2udd /hz 340 m2 

29 23 REV PLA ESP CATALEG2011 Corral d'en Roc 31.078,53 m2 no bones cond En Dessús si si si si si no si 1 ud 2udd/hz 1.280 m2 

30 23 REV PLA ESP CATALEG2011 Mas Torrat 13.153,20 m2 no bones cond Habitatge i Ramader Aus si si si si si no no 1 ud 1 udd/hz 

31 23 REV PLA ESPCATALEG2011 Corral d'en Miró 454.029,26 m2 no bones cond ús Agrícola si si si si si no no 1ud 1udd/hz 310 m2 

32 23 El Maset del Safont 61.633,24 m2 no bones cond habitatge no no si si no no no 1 ud 2ud 270 m2 

33 23 PEU casa Mar 2008 Masia dels Colls 400.229,97 m2 bones condicions hotel rural,en construcció si no si no no si si 1 ud 1ud 360m2 

34 18 Mas Arrels 61.040.09 m2 bones condicions habitatge,agricola no no si si no no si 1 ud 1ud 150m2vng 

35 18 Mas del Clot del Sucot 61.040.09 m2 bones condicions habitatge agricola no no si si no no si 1 ud 1 ud 265 m2 

36 18 REV PLA ESP CATALEG2011 Corral del Mas d'en Parellada 41.494.57 m2 bones condicions habitatge ,agricola si si si si no no si 1ud 1ud 110 m2 

37 18 Maset de Mas Arrels 61.040.09 m2 bones condicions habitatge no no si si no no si 1 ud 1ud 235 m2 

38 18 Mas Viada 15.349,91 m2 bones condicions no habitada , agricola si no si si no no si 1 ud 1udd/hz 260 m2 

39 23 PEIN,REV E PEC Cal Baró 556.549,36 m2 no bones cond ruina,en dessús,forestal si 320 m2 

40 23 PEIN, Mas de la Fam 55374,43 m2 no bones cond ruina,en dessús,forestal si 260 m2 

41 23 PEIN,REV E PEC Mas d'en Coloma 54.334,03 m2 no bones cond ruina,en dessús, agricola si 156 m2 

42 23 PEIN,REV E PEC Les Mesquites 184.451,10 m2 no bones cond ruina,en dessús,forestal agricola si 260 m2 

43 23 PEIN Corral de l'Apotecari 79.976,46 m2 no bones cond ruina,en dessús si 245 m2

32 



2012 

PLÀNOL D’UBICACIÓ I TERRITORI DE LA 

CLASSIFICACIÓ MASIES I CASES RURALS SNU 

16Juliol2012

31 



2012 

PLÀNOL FOTOPLÀ DE LA 


16Juliol2012

29 



2012 

FITXES DE MASIES I CASES RURALS 

16Juliol2012

33 



2012 

MASIES CATALOGADES INCLOSES PEC87 


16Juliol2012

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 

1 LOCALITZACIÓ 

9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ 

S. Parcel.la = 9071,88m2 ESC 1/5.000 

Indret 

Nom de l'immoble 

Emplaçament 

Situació 

Coordenades UTM 

2 

Any de const. original 

Ús habitage 

Edificació agrícola 

Descripció volumétrica, 

entorn paisatgístic i 

context 


EN SÓL NO URBANITZABLE DE 

VILANOVA I LA GELTRÚ 

Ribes Roges 

Ref. cadastral (pol/par) (14/9501) 

Xalet del Nin Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-109) 

Dalt d'un turó, a primera linia de la costa Protecció patrimonial BCIL / PDUSC 

Turó de Sant Gervasi s/n 

Qualificació de sól 

22 

X 392211 Y 4563200 Codi INE 3073 Grafisme 

DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL 

1.913 

Titularitat Privada 

Habitat permanentment Vinc. a explot. agrícola NO Altres NO 

NO Ramadera NO Exp. recursos naturals NO 

És un edifici aixecat sobre un turó i amb recinte emmurallat coronat per una balustrada. L’edifici 

es pot definir entremig de les tendències modernistes i noucentistes, amb una barreges 

d’elements.És composa de planta baixa, planta pis i sota-cobert. Destaca una torratxa amb un 

columbari. L’edifici està format per un cos central sobresortit, marcant la part principal d’accés, i 

dos cossos en planta baixa que formen un terrat superior amb una balconada de balustrada 

ceràmica. 

XALET DEL NIN N. 1 1 

3 ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC 

Estat de conservació Vol. Pral. EXT. DOLENT INT. DOLENT Altres vol. DOLENT 

Aigua 

SI X NO Xarxa X Pròpia 

Electricitat 


SSanejament j t 

SI X NO CCol·lectiu l l ti X AAutònom tò 10 FOTOGRAFIES 

Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 

Tipus d'accés 

SI 

Carretera 

X NO 

Camí púb. X Altres 

Camí d'accés restringit 

F1 (2009) F2 (2009) 

Accessibilitat i aparcament 

L'accés es fa pel camí de St. Gervasi, asfaltat en bon estat i d'un sol sentit. Ja dins 

la finca s'ha de creuar el pont sobre via, que no es troba en bon estat. 

Risc d'inundabilitat 

NO Geològic NO Incendi SI Altres 

4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA 

Arquitectónique 

Históriques Mediambiental Paisatgístiques Socials 

X X X 

X X 

Es una edificació poc característica de l’estructura rural del municipi, però amb una gran presència al territori. S’aconsella 

la preservació i rehabilitació pels seus valors històrico–arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilita la 

preservació del medi. 

5 DADES HISTÒRIQUES 

El xalet del Nin és el nom popular del xalet de Miramar, ubicat damunt del turó d’Adarró, entre les platges dels Capellans i 

d'Adarró i la via del ferrocarril, a l’indret de la punta de Sant Gervasi. El xalet del Nin va ser construït sobre la que va ser 

la quadra d’Adarró, topònim documentat l’any 1072, en el lloc on hi havia un antic fortí, que a finals del segle XVIII tenia 

canons per defensar la costa i que va ser enderrocar en aixecar-se el xalet, fortí el qual figura al plano de la rada de 

Villanueva i Geltrú de 1865. 

Joan Ferrer i Nin va sol•licitar permís d’obra de casa-torre en uns terrenys propietat familiar segons projecte de 

l’arquitecte Josep Font i Gumà, l’any 1913, data inscrita a la façana. Joan Ferrer i Nin (1875-1930) va ocupar, des de 

l’any 1904, la gerència de la Fàbrica de la Rambla, quan se’n va fer càrrec la raó social Alegre, Ferrer y Cía, que més 

tard va canviar el nom pel de Manufacturas el Fènix. També va ser gerent de l’empresa Acueducto del Príncipe Alfonso, 

una de les que abastaven aigua potable a la ciutat. Una vegada construït el xalet, va traslladar la residència familiar de 

Barcelona a aquest xalet, on morí el 1930. 

Al juliol de 1999, la família Díaz Ibáñez, coneguts restauradors vilanovins, compren el xalet per fer-hi un hotel de luxe i 

salons per a banquets. L’any 2003, la propietat sol•licita construir un nou accés al xalet a través d’una escala que la 

connectarà amb la pujada des de la plaça d’Adarró. 

F3 (2009) F4 (2009)


6 DETERMINACIONS NORMATIVES 

11 CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA 

Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 

d'acord amb harmónicament amb el conjunt 

1 principal 

Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria 

Usos condicionats Nombre habitatges 

2 habitatges com maxim 

Divisió horitzontals 

s'admet la divisió horizontal en el ús habitatge 

Usos admesos 

Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler 

SI SI SI 

SI si * 

Volums no utilitzables pels usos 

previstos i altres limitacions 

No s'estableixen altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC 

Volums susceptibles de ser utilitzats per als usos de l'article 47.3 LUC 

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta 

1 Xalet aïllada no 2 Habitatge fusta 360 m2 pedra teula plana 

7 




CONDICIONS D'ORDENACIÓ D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS 

Volumetria 

Vol. recuperables 

Vol. no utilizables 

Elem. espec. a preservar 

oficis, elements arquitectonics segons PEC 87 

Entorn 

Accés i aparcament 

conservació de tota la volumetria original de la casa rural o xalet 

el xalet,restauració ,turisme rural ,educació en el leure,habitatge,altres usos segons PE 

els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanistic 

cumpliments de protecció arqueologica i paisagistica del entorn 

Se estudiara atraves de un pla especial urbanístic 

Determinacions de les normatives 

Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilizables Vol. a enderrocar Ampliació 

1 Xalet H,TR,ELL,R si 

PE % 

8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES 

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses 

vegetals més controlades. A la Carta Paleontològica de Vilanova i la Geltrú hi consta un jaciment paleontològic i 

arqueològic , conegut com Adarró o Punta de Sant Gervasi.Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, per 

tant, cal tenir en compte que la Llei del Patrimoni cultural català diu que els béns immobles que en el moment de l'entrada 

en vigor d'aquesta llei estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural passen a tenir, llevat que siguin béns culturals 

d'interès nacional, la consideració de béns culturals d'interès local (BCIL). Aplicació del Pla director del sistema costaner , 

* Altres usos admesos ,com n. de plaçes,com ampliacions edificis complementaris ,es podran determinar a traves Pla 

especial segons la normativa de la clau 22 PGO 

12 

IMATGE AÈREA 

XALET DEL NIN 

N. 1 2 

H. Habitatge 

TR . Turisme Rural 

R Restauració 

Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure







S. Parcel.la = 18809,54 m2 ESC 1/5.000 

Indret 


Emplaçament 

Situació 


El Prat de Vilanova 


Mas de l'Esquerrer Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-124) 

A peu d'una carretera comarcal Protecció patrimonial BCIN/BCIL / PDUSC 

C-246a km.13 


22 


2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL 


1.413 

Titularitat Privada familiar 

Ús habitage 

2ª Residència Vinc. a explot. agrícola NO Altres NO 





context 

El mas es compon d'un volum principal de planta baixa més planta pis amb varies cobertes 

inclinades acabades amb teula àrab. A la part davantera per sobre de les dues plantes 

sobresurt una sotacobert. Al centre de l'edificació, per sobre de tota la resta del volum apareix 

la característica torre quadrada d'aquest edifici. A la part davantera hi ha un porxo que a la 

vegada exerceix de terrassa de la planta primera. A la part posterior, en planta primera, hi ha 

una arcada. Hi ha un segon volum, més modern, emprat com a magatzem. 

Es una edificació molt característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S’aconsella la 

preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilitar la 



El mas de l’Esquerrer de Baix és una de les dues velles masies situades entre Vilanova i Cubelles, que des de l’any 

1860, la carretera a Cubelles la separa del mas de l’Esquerrer de Dalt. El mas de l’Esquerrer de Baix, documentat amb 

data de 1413 com a mas del Viver, era el centre de la quadra del mateix nom. El mas de l'Esquerrer de Baix és una 

masia fortificada amb una torre de defensa de planta quadrada, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Simeó 

Squerrer del mas Viver hi vivia a l’any 1487. Bartomeu Escarrer del mas del Viver va establir un pagès en el mas de la 

Cort l’any 1556. A l’any 1576, la família era coneguda per Escarrer o Squerrer del Prat. A l’any 1585, els Bertomeu 

Squerrer, pare i fill, foren morts en una incursió de serraïns que atacaren la casa de la torre del Prat. El mas ja era 

conegut com mas de l’Esquerrer, a l’any 1591, hi habitava el gendre del difunt Bartomeu, Miquel Escardó del Prat. L’any 

1616, el mas passa a Benet Marquès, una filla del qual, Tecla, es va casar amb Pere Llanussa. La família Llanussa va 

conservar el mas durant les disputes per incloure el lloc a Vilanova en detriment de Cubelles, d’on era parròquia. 

Finalment, l’any 1750, el mas va passar al municipi vilanoví. En un inventari del 1758, consta que la casa és derruïda, 

però el porxo actual porta la data de 1763, que evidencien obres. Josep Rosell i Serracan va realitzar millores en la casa 

i terrenys immediats el 1851. Fins l’any 1999, el mas era propietat dels descendents d’Eduardo Alfonso. La propietat va 

passar als propietaris del càmping Platja Vilanova que han restaurat la masia. 

MAS DE L'ESQUERRER N. 2 1 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. INT. Altres vol. 

Aigua 

SI X NO Xarxa Pròpia X 

Electricitat 


Sanejament 

SI X NO Col·lectiu Autònom X 10 FOTOGRAFIES 

Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés es produeix per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des de la 

carretera C-246a km.13 


NO Geològic NO Incendi SI Altres NO 




x x xx 

x 

F3 (2009) F4 (2009)






2, principal 

A,complementari 



3 ud de habitatge com maxim 


es permet la divisió horizontal 

Usos admesos 


*si no *si si si 






2 Masia aïllada no 2 Vivenda 740 m2 totxo -est teula àrab 

A Cobert aïllada no 0 Magatzem 240 m2 totxo -est fibrociment 

7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS 

Volumetria 

conservació de tota la volumetria original de la casa rural i la torre 


la masia ,tots el usos admesos, Pla especial 




oficis, elements arquitectonics segons PEC 87,jardins entorn inmediat 


2 Masia H,R,Ho,Ell, si 


A Cobert 

si no utilitazble com hab. 

8 

Entorn 


protecció del entorn dels jardins entorn inmediat,arbreres jardins 






ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES 

No es permet rehabilitar l'element amb codi A com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de 

construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, 

ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Conegut 

com Ca l'Esquerrer de Baix.Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, per tant, cal tenir en compte que la 

Llei del Patrimoni cultural català diu que els béns immobles que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei estiguin 

inclosos en catàlegs de patrimoni cultural passen a tenir, llevat que siguin béns culturals d'interès nacional, la 

consideració de béns culturals d'interès local (BCIL). *Es tindra que regular aparcament,estudis de 

accesibilitat,conservació de les mases vegetals a través de un pla Especial de Ordenació 

12 

IMATGE AÈREA 

MAS DE L'ESQUERRER 

N. 2 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler





Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




La Collada - Sis Camins 


Mas Palau Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-133) 

Prop d'una avinguda, voltada de conreus Protecció patrimonial 

BCIL 

Camí de Mas Palau (Av. del riu Foix) Qualificació de sól 

18b 



1.534 


Deshabitada Vinc. a explot. agrícola NO Altres NO 

SI Ramadera NO Exp. recursos naturals SI 

Es una tipologia de masia que correspon a les característiques de les masies de l’entorn del 

terme municipal. La característica principal es de una planta rectangular o quadrada amb dues 

vessants a la coberta formant un carener paral•lel a les façanes principals. La masia original 

conserva els corrals i annexes propis de l’explotació ramadera. Els propietaris del segle XIX 

varen construir un segon edifici de planta baixa + 1 pis + golfes amb l’ordenació simètrica 

d’obertures. 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. dolent INT. no visitat Altres vol. dolent 

Aigua 


Electricitat 



SI X NO CCol·lectiu l l ti AAutònom tò X 10 FOTOGRAFIES 

Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés er realitza per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des de 

l'avinguda del riu Foix. 


NO Geològic NO Incendi NO Altres NO 


Arquitectóniques Históriques Mediambiental Paisatgístiques Socials 

x X xxx 

x 

És una edificació molt característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori de conreus. Es 

considera important la rehabilitació pels seus valors històrics. 


Aquesta vella masia ramadera és a prop de l’actual avinguda del Riu de Foix, al Sis Camins, i a prop de la carrerada del 

bestiar transhumant de la Talaia o del mas d’en Palau. El mas va donar nom a una extensa partida de terres de conreu 

que tenien diversos pagesos de Vilanova i de Cubelles. La masia pertany a la parròquia de Santa Maria de Cubelles. La 

masia al segle XIV era anomenada mas de Guillem Mas, denominació que encara apareix l’any 1534. La masia va ser 

adquirida per Bernat Palau, ciutadà de Barcelona, a Geroni Guardiola de la Geltrú a meitat segle XVI, quan hi vivia Miquel 

Llampayes. A l’any 1567, el mas ja era conegut per mas d’en Palau, tot i que només va ser propietat dels Palau unes 

dècades. Els Urgellès, cubellencs, van ser els propietaris del mas d’en Palau fins final segle XVIII. Adossat a la 

construcció originària hi ha un nou edifici de composició senyorívola, que recorda l’evolució constructiva d’altres masies, 

on la masia originària passa a ser l’habitatge dels masovers, i els propietaris, vinculats amb altres activitats, es 

construeixen un segon edifici, més lligat a segona residència que a l’explotació agrícola. 

La masia conserva algunes espitlleres per guaitar, donat que per la seva situació va patir vicissituds duran les guerres 

carlines al segle XIX. A finals anys seixanta segle XX, la família Albà va adquirir el mas Palau i va mantenir el conreu de 

secà. A final de la dècada dels noranta segle passat, Natàlia Palau i Vidal, vídua d’Albà, va vendre el mas a Josep Clavé. 

La masia roman tancada. 

MAS PALAU N. 3 1 

F3 (2009) F4 (2009)



x 



Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 3 ,A principal 


A,B,C.D complementari 


2 habitatge com maxím 


s'admet la divisió horizontal 

Usos admesos 


*si si si si no 






3 Masia juxtaposada si 1 Habitatge fusta 155 m2 tapia-pedra teula àrab 

A CASASs. XIX juxtaposada si 2 Habitatge fusta 175 m2 tapia-pedra teula àrab 

B Corral juxtaposada si 0 En desús fusta 230 m2 tapia teula àrab 

C Corral juxtaposada si 0 En desús fusta 265 m2 tapia teula àrab 

D Magatzem aïllada si 0 En desús fusta 60 m2 tapia teula àrab 

7 





Volumetria 



conservació de tota la volumetria original de la casa rural i pati amb tanca tapiada 

3,la masia,A CASA s.XIX per Turisme rural, Restauració,Habitatge Ed.Lleure 




Entorn 


es protegeix ,l'entorn dels jardins entorn inmediat, arbrera del cami d'arrivada 




3Masia H,TR,ELL,R SI 

PE (cap) 

A Masia H,TR,ELL,R SI 

PE(cap) 

B Corral compl 

SI 

C i D Corral compl 

SI 


Es permet rehabilitar els elements amb codi B i C com a habitatge, sempre que compleixin les condicions mínimes 

d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Totes les masies i cases rurals tindran 

una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). 

Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, per tant, cal tenir en compte que la Llei del Patrimoni cultural 

català diu que els béns immobles que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei estiguin inclosos en catàlegs de 

patrimoni cultural passen a tenir, llevat que siguin béns culturals d'interès nacional, la consideració de béns culturals 

d'interès local (BCIL).* Es tindra que regular aparcament,estudis de accesibilitat,conservació de les mases vegetals a 

través de un pla Especial de Ordenació 

12 

IMATGE AÈREA 

MAS PALAU 

N. 3 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




Torrent de Sant Joan - Càmping Ref. cadastral (pol/par) (39/9002) 

Mas Roquer Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-125) 

A l'interior d'un càmping 

Protecció patrimonial 

BCIL 

Carretera de l'Arboç, Km 2,5 Qualificació de sól 

21 

X Y Codi INE 3073 Grafisme 


Finals del s.XVIII Titularitat Privada 

Restauració Vinc. a explot. agrícola NO Altres SI 


És de planta rectangular, composició de planta baixa i pis; tres crugies perpendicular a la 

façana El sistema constructiu parets de carrega amb paredat de pedra comú. L'ampliació fou 

realitzada seguint la coberta a dos vessants amb carener paral•lel a la façana principal amb 

ràfec de teulada de totxo massís. Sistema constructiu de bigues de fusta, parets de carrega i 

paredons de pedra vista amb pilastres de totxo vist massís. Cal destacar tres arcs de mig punt i 

petites finestres acabades amb reixa i fusteria de fusta envernissada. 



Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

X 

X 

NO 

Camí púb. Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés a la masia es produeix pels carrers interiors del càmping. A aquest s'hi 

accedeix des de la carretera BV-2115. 


NO Geològic NO Incendi SI Altres NO 




Es una edificació característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S’aconsella la 

preservació i rehabilitació pels seus valors arquitectònics i socials. La restauració facilita la preservació del medi. 

5 

DADES HISTÒRIQUES 

Antiga masia ubicada a la dreta de la carretera de l’Arboç. La masia formava part de la quadra del Piular i era coneguda 

a finals segle XVIII com el corral d’en Llorens on s’hi tancava bestiar. A finals del segle XIX era anomenada corral del 

Daniel i va ser adquirida per Francesc Roquer, farmacèutic de l’Arboç, soci de Sebastià Gumà de la primera fàbrica tèxtil 

a Vilanova, Roquer, Gumà y Cia, més coneguda per la fàbrica de la Rambla. Roquer va morir l’any 1839 i la masia va ser 

adquirida per la família Aloy, i el mas conegut per masia de l’Aloy. Plàcida Aloy la va vendre, l’any 1898, a Francesc Font 

i Gumà, qui va donar el nom de Mas Roquer a la masia. Francesc Font va encarregar la reconversió de l’antiga masia en 

un edifici d'estil modernista amb l’addició de cossos a l’antiga masia al seu germà, l’arquitecte vilanoví Josep Font i 

Gumà; el projecte es va acabar el 1908, any que consta a la clau de l’arc del portal d’un dels cossos. La masia va ser 

propietat dels Bultó Font. Els Bultó van vendre la masia i terres a Josep M. Rosell i Saurina i Josep Serra i Davant, 

promotors del càmping Vilanova Park. Mas Roquer va ser acondiciat com a restaurant del càmping per l’arquitecte Pedro 

Modrego Ubau, l’any 1983. Els últims masovers del mas van ser Pere Ivern i la seva esposa Enriqueta Llançà. 

MAS ROQUER N. 4 1 

F3 (2009) F4 (2009)









4,A principal 

B,C,D,E complementari 

Usos previstos al POUM Edificació Pla especial en sòl no urbanitzable al sector Mas Roquer-Vilanova Park 



Usos admesos 


si si si 

si _ 






4 Masia juxtaposada si 1 Rest-oficina fusta 245 m2 pedra estuc teula 

A Ampliació juxtaposada si 1 Restaurant fusta 250 m2 pedra estuc teula 

B Edificació juxtaposada si 0 Restaurant fusta 1515 m2 pedra estuc teula 

C Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 490 m2 estuc-totxo teula 

D Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 360 m2 estuc-totxo teula 

E Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 250 m2 estuc-totxo teula 

7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS 


La masia amb els elementes arquitectonics identificadors de la mateixa 


Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable 

Vol. no utilizables Vol. a enderrocar Ampliacions 

4,A MASIA H,TR,R,ELL SI 

clau 21 

B;C,D,E compl. 

SI 

8 

Volumetria 



Entorn 


Pla especial en sòl no urbanitzable al sector Mas Roquer-Vilanova Park i PEC 87 

la masia 4,A els usos permesos en aquesta fitxa 

no hi han 

es va ordenar el territoti a través , Pla especial en sòl no urbanitzable 08-mar-1999 

es va ordenar el territoti a través Pla especial en sòl no urbanitzable 08-mar-1999 


No es permet rehabilitar cap dels elements com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de 


ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les 

masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea 

d'Expectativa Arqueològica (AEA). En el 08-mar-1999 es va ordenar el territoti a través Pla especial en sòl no 

urbanitzable al sector Mas Roquer-Vilanova Park,ciutat de vacances.Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 

1987, , llevat que siguin béns culturals d'interès nacional, la consideració de béns culturals d'interès local (BCIL) 

12 

IMATGE AÈREA 

MAS ROQUER 

N. 4 2





Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




Plana del Xicarró - Torrent de la Pastera Ref. cadastral (pol/par) (30/9001) 

Masia Xicarró Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-128) 

Enmig d'una zona urbanitzada Protecció patrimonial 

BCIL 

Camí de Mas Xicarró 


16a 



Finals s.XIX 


Allotjament de luxe Vinc. a explot. agrícola NO Altres SI 


Es un edifici de planta quadrada compost de planta baixa, una planta pis i sotacobert amb cos 

perimetral de planta baixa amb terrat superior que forma un porxo davanter. Coberta a quatre 

vessants de la que sobresurt el volum central i la caixa d’escala amb coberta a dues vessants i 

claraboia. Tres crugies perpendiculars a façana principal amb vestíbul i escala-pati central 

d’accés a la planta primera i escala secundària posterior d’accés a la planta primera i al 

sotacobert. A la part posterior hi ha un celler del mateix estil. 

MASIA XICARRÓ N. 5 1 



Aigua 

SI X NO Xarxa X Pròpia X 

Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

X 

X 

NO 


F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés a la finca es produeix pel camí de Mas Xicarró, que es troba asfaltat i en 

bon estat. La masia es troba enmig d'una urbanització. 


Geològic Incendi Altres 





la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilitar la 



Can Xicarró és ubicada al centre d'una urbanització a la Plana de Vilanova, a la qual dóna el nom, delimitada pel camí del 

mas d'en Puig i pel torrent de la Pastera. La masia és d’estil modernista, d’inspiració mudèjar. A la façana porta el nom 

de Villa Rosa. 

El mas Xicarró va ser construït a la darreria del segle XIX o primeria del XX, per iniciativa de Manuel Olivella i Samà, de 

renom Xicarró, propietari de la casa Olivella de la plaça de la Vila. L’any 1914, es va construir el celler en la part posterior 

i l’any 1942 es va restaurar la coberta del celler. Els anys setanta del segle XX, la finca va ser parcel•lada. A inicis del 

segle XXI, la masia ha estat rehabilitada i actualment és un allotjament de luxe. 

F3 (2009) F4 (2009)




Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 5 principal 


A complementari 



2 ud habitatge com maxim 



Usos admesos 


*si no si 

si *si 






5 Casa rural aïllada no 2 Hotel rural fusta 590 m2 toxto teula 

A Edificació aïllada no 0 Celler fusta 430 m2 totxo teula 

7 









5 Casa rural H,TR,ELL;R si 

Cap 

A Edificació compl. si 

Cap 

8 

Volumetria 



Entorn 


conservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca tapiada 

5 la masia en el usos admesos 


es protegeix l'entorn dels jardins ,entorn inmediat arbrera del cami d'arrivada 





ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades.Totes les 


d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, per tant, cal tenir en compte 

que la Llei del Patrimoni cultural català a consideració de béns culturals d'interès local(BCIL). *Es tindra que regular 

aparcament ,volumetria,estudis de accesibilitat,conservació de les mases vegetals a través de un pla Especial . 

12 

IMATGE AÈREA 

MASIA XICARRÓ 

N. 5 2





Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




La Piera 


Masia de Carro Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-120) 

A peu de carretera 


BCIL 

BV-2112 


22 



Inicis s.XIII 


Deshabitada Vinc. a explot. agrícola SI Altres NO 

SI Ramadera NO Exp. recursos naturals NO 

Edifici de planta baixa, planta pis i golfes, sota coberta a dues vessants de carener paral·lel a la 

façana principal. Torratxa-mirador lateral de la planta quadrada i coberta de pavelló. Escala 

lateral. Edificis complementaris de menor alçada amb cobertes inclinades adossats a la masia. 

Aquest espai constitueix la part oriental d’un eix paisatgístic que, marcat pel Camí Ral, va de la 

Platja Llarga a la Torre del Veguer. 

MASIA DE CARRO N. 6 1 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. bo INT. no visitat Altres vol. dolent 

Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

X 

X 

NO 

Camí púb. Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés es produeix directament des de la carretera BV-2112, que es troba 

asfaltada i en bon estat, i és de dos sentits. 


NO Geològic NO Incendi NO Altres 



x x xxxxxx 

x 


preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilitaria la 


5 


El mas de Carro és situat a la vella carretera de Ribes, l’antic camí a Carro, coincidint fins a Solers amb l'actual traçat de 

la carretera. El mas és d’inicis del segle XIII i a l'interior encara s'hi conserven arcades de pedra de punt rodó i ogivals, 

característiques d’aquesta època. A la masia hi ha un finestral de pedra del segle XV, probablement procedent d’una 

altra edificació. La seva característica torratxa va ser construïda el segle XIX. L’expressió d’origen gal ipso mas cherd es 

troba en un document de l’any 1078 que cita Maria Pardo i Sabartés en el seu estudi, Mensa episcopal de Barcelona 

(878-1299), per justificar l’origen a inicis del segle XIII, de Miquel i Raimon de Charre, Acharre o Rippis, seguits per 

Arnaldus de Carro de Rippis o simplement En Cher. El 1303 es troba la grafia de Carro de Rippis en un document del 

sacerdot Arnau de Carro, que fou rector de la Geltrú i morí l’any 1348. A finals del segle XV comença a documentar-se la 

família Vidal del mas de Carro; i a partir de l’any 1553, tant els Alegret com els Puig tenien propietat 

en el mas. Des de l’any 1595, els propietaris són els Alegret fins el 1725 que es va iniciar un nou llinatge quan la seva 

pubilla es va casar amb Francesc Ballester. Una filla de Josep Ballester es va casar, l’any 1795, amb Llorenç de 

Cabanyes, pare del poeta Manel de Cabanyes. L’últim Ballester fou Gervasi Ballester i Salazar que morí, solter, a finals 

del segle XIX. A inicis dels segle XX la masia va ser adquirida per l’indià Ramon Mestre i Mestre de can Geló de Ribes. 

F3 (2009) F4 (2009)




Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 6, principal 





2 ud habitatge com maxím 



Usos admesos 


*si si si si *si 






6 Masia juxtaposada si 2 Habitatge 1025 m2 tapia teula 

A Cobert juxtaposada si 0 Magatzem 430 m2 taoia teula 

7 






oficis, elements arquitectonics segons PEC 87,entorn inmediat pou, elemts.arquitectonics 



6 Masia H,TR,R,Ho,ELL si 


A Cobert compl. 

si 

segons PE 

8 

Volumetria 



Entorn 


conservació de tota la volumetria original de la masia pati amb tanca tapiada 

la masia segons usos admesos i els seus anexes 


es protegeix l'entorn dels jardins ,entorn inmediat arbrera, i la seva tanca 







d'Expectativa Arqueològica (AEA). A quest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, La consideració de béns 

culturals d'interès local (BCIL). *Es tindra que regular la seva funcionalitat,l' aparcament ,volumetria,estudis de 

accesibilitat,conservació de les mases vegetals a través de un pla Especial 

12 

IMATGE AÈREA 

MASIA DE CARRO 

N. 6 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




La Piera 


Masia de Santa Magdalena Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-137) 

Envoltada de camps de conreu Protecció patrimonial 

BCIL 

Camí de Santa Magdalena Qualificació de sól 

22 



1.835 


1ª Residència (2 vivendes) Vinc. a explot. agrícola SI Altres NO 


Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos 

central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la 

façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era. Petita ermita adossada 

de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de 

careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada. Parets de 

càrrega de paredat comú i totxo i forjats de biga de fusta. 

MASIA SANTA MAGDALENA N. 7 1 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. BO INT. no visitat Altres vol. dolent 

Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

NO 


F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés es produeix per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des del 

camí Molinant, que es troba asfaltat. 




Arquitectóniques 

x 

Históriques 

x 

Mediambiental Paisatgístiques 

x 

Socials 




5 


Situada entre la masia de la Torre de l'Onclet i la Torre del Veguer, la masia de Santa Maria Magdalena té al costat una 

ermita dedicada a santa Magdalena, primera edificació del conjunt, coneguda popularment per la Magdalena, ermita que 

pertany a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú. Garí diu que era La más pobre y la menos frecuentada de nuestras 

ermitas... la construccion de la capilla denota mucha antigüedad... solamente he hallado que existia en el año 1596, pues 

su ermitaño en dicho año asistia á ciertas funciones de la parroquial Iglesia de San Antonio... Actualment tenim la primera 

notícia de l’ermita de Santa Magdalena a l’any 1397 i una segona de l’any 1401 en una citació de terres de la veïna 

quadra del Cortei (del Veguer) properes a l’ermita; i dels seus ermitans a partir de l’any 1578. Segons recerques de 

Vicenç Carbonell, les terres de l’ermita i de la Torre den Mestre (Onclet) formaven una única demarcació del monestir de 

Solsona. L’any 1835, l’ermita va ser desamortitzada i adquirida pels Ferrer que van edificar la masia del costat. L’any 

1936, va ser destruït el retaule de l’ermita, l’actual esgrafiat de la capella pot ser, segons Xavier Orriols, de Joaquim Mir 

o d’Enric Cristòfol Ricart. L’aplec de l’ermita es feia al 22 de juliol i una vegada celebrat l’ofici es repartien coques i es feia 

ball. Amb el temps es va perdre la celebració i fa uns anys es va tornar a revifar i després de la missa, es cantaven goigs 

i alguna vegada es ballaven sardanes. La propietat ha estat de Joan Ferrer i Mascaró (1913-1893), i a la seva mort, ha 

passat a ser propietat de Carme Milà i Martínez. 

F3 (2009) F4 (2009)






6, principal 

A Capella 

B,C Complementaris 

Usos previstos al POUM 

Edificació aïllada o volumetria 


1 habitatge 


no s'admet la divisió horizontal 

Usos admesos 


si* si si si no 






7 Masia juxtaposada si 2 Habitatge FUSTA 170 m2 totxo teula Àrab 

A Capella juxtaposada si 0 Capella FUSTA 45 m2 tapia teula Àrab 

B Cobert juxtaposada si 0 Magatzem FUSTA 60 m2 totxo fibro ciment 

C Cobert aïllada no 0 Pallissa FUSTA 180 m2 totoxo teula Àrab 

7 





Volumetria 




oficis, elements arquitectonics segons PEC 87,entorn inmediat pou, elemts.arquitectonics 

Entorn 


conservació de tota la volumetria original de la masia i capella 

7 la masia els usos admesos , els seus anexes , Capella , ,basa ,porxo sobre la basa 


l'entorn dels jardins entorn inmediat arbrera,,recuperació camí 




7 Masia H,TR,R,Ell si 

PE 

A Capella Ús capella 

si 

B Cobert compl. 

si 

Segons PE 

C Cobert compl. 

si 

Segons PE 


No es permet rehabilitar els element amb codi A, B i C com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema 

tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti 

ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més 

controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia 

original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987,la 

consideració de béns culturals d'interès local (BCIL). *Es tindra que regular la seva funcionalitat,l' aparcament 

,volumetria,estudis de accesibilitat,conservació de les mases vegetals a través de un pla Especial de Ordenació 

12 

IMATGE AÈREA 

MASIA SANTA MAGDALENA 

N. 7 2





Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




Corral d'en Roc 


Mas Ricart Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-132) 

A peu de camí 


BCIL 

Camí de Mas Ricart 


18 



1.552 


2ª Residència Vinc. a explot. agrícola SI Altres NO 

SI Ramadera SI Exp. recursos naturals NO 

La masia original és un volum rectangular de planta baixa, planta pis i sotacobert, acabat amb 

una coberta a dues aigües de teula àrab, amb terrassa a la part davantera. Adossat a la façana 

esquerra hi ha un volum de planta baixa amb coberta a una aigua de teula àrab emprat com a 

magatzem. A la part posterior hi ha un seguit d'edificacions de planta baixa i una de planta 

baixa i planta pis. Cobertes a dues aigües amb teula àrab. Aquestes edificacions es troben en 

més mal estat. A destacar la torratxa aïllada. 

MAS RICART N. 8 1 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. bo INT. bo Altres vol. dolent 

Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

X NO 


F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés es produeix pel camí de mas Ricard, en la cruïlla amb el camí de la Talaia. 

El camí es troba asfaltat i en bon estat. 






x x 

x 


preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilita la 



Antigament, la pagesia pertanyia a la quadra de Rocacrespa i és parròquia de Cubelles. La masia, encarada a llevant, 

era principalment d’activitat ramadera i també vitícola, com ho demostren les pedres de premsa que es conserven. De la 

casa, se’n tenen notícies des de l’any 1552 quan era habitada per Na Ricarta del mas i l’any 1553, per Joan Ricart, 

pagès del mas, de la parròquia de Cubelles i de la senyora de la quadra de Rocacrespa. Les activitats de la masia feien 

necessari més d’una família. A més dels Ricart, hi vivien els masovers, que eren els Sunyer a l’any 1575, encara 

documentats a l’any 1664. Des de 1599 també hi eren els parcers Barba, que a l’any 1601 havien signat una treva amb 

els parcers Font, igualment domiciliats. A l’any 1609, la propietat era de Pau de Fluvià, i mes tard, de Jordi de Fluvià. 

Entre 1726 i 1733, Josep Ricart va obtenir el càrrec de regidor de les quadres de Rocacrespa i Gallifa; el seu germà, 

l’amo Joan, a més de posseir el mas, disposava del corral. Des de l’any 1764, els masovers són els Borrell, que a l’any 

1818 eren els que pagaven els tributs al senyor de la quadra. 

Joan Soler Suau, va adquirir el mas l’any 1887, qui també adquirirà Solicrup a l’any 1892. Una de les filles de Soler es va 

casar amb Josep M. Ferrer Pi, família que va mantenir les propietats fins 1980. El mas ha estat reformat diverses 

vegades, a finals del segle XIX, va ser ampliada; les últimes importants a les façanes i a l’interior, l’any 1980. Avui és dels 

germans Gargallo, que es dediquen a la ramaderia. 

F3 (2009) F4 (2009)






8, principal 

A edificació 

B,C,D ,Complementaris 



2 habitatges com a maxím 



Usos admesos 


*si si *SI si no 






8 Masia juxtaposat si 2 Habitatge 650 m2 tapia teula 

A Edificació juxtaposat si 0 Habitatge 100 m2 totxo teula 

B Torre aïllada no 1 - 8 m2 totxo c.plana 

C Cobert aïllada no 0 Magatzem 15 m2 totxo fibrociment 

D Cobert aïllada no 0 Corral 160 m2 totxo fibrociment 

7 





Volumetria 



conservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca original 

8 i A la masia Els usos admesos. 




Entorn 


Es protegeix l'entorn dels jardins entorn inmediat, arbrera 




8 Masia H,TR,R,ELL SI 


A Edificació H,TR,R,ELL SI 


B Torre Compl. 

no 

C i D Cobert Compl 



No es permet rehabilitar els element amb codi B, C i D com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema 

tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni 

al paisatge, ni la volumetria de la masia. Es conservarà especialment el conjunt de palmeres. 

Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com 

Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987,la consideració de 

béns culturals d'interès local (BCIL). *Es tindra que regular aparcament ,volumetria,estudis de accesibilitat,conservació 

de les mases vegetals a través de un pla Especial 

12 

IMATGE AÈREA 

MAS RICART 

N. 8 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




Torrent de la Pastera 


Masia d'en Cabanyes Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-121) 

A peu de camí, tocant a un torrent Protecció patrimonial 

BCIL 

Camí Ral s/n 


E 



1.798 

Titularitat Municipal 

Deshabitada Vinc. a explot. agrícola NO Altres SI 


Edifici de planta quadrangular compost de planta baixa, principal, pis i sota coberta central amb 

un cos en U a la planta baixa que forma una galeria superior d’arcades de mig punt. Planta 

baixa amb voltes de 4 punts rebaixades que descansen sobre pilars i murs. A la primera planta, 

coberta principal, a 3 vessants i galeria a una. Murs de càrrega de paredat comú i totxo. Voltes 

de 4 punts de rajola. Arcs torals de totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic. Embigats 

i llates de fusta i rajola a la coberta. 

MASIA D'EN CABANYES N. 9 1 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. bo INT. bo Altres vol. 

bo 

Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés es pot produïr tan pel camí Ral, com pel camí de la Masia d'en Cabanyes, 

ambdos asfaltats i en bon estat. El segon és estret i d'un sol sentit. 


Geològic Incendi Altres 




x x x 

x x 


la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. L'equipament públic facilita la preservació del 

medi. 


Abans del segle XIX la masia era anomenada d'en Parellada, coneguda des del 1574. Felip Parellada declarava el 1591 

disposar de vint jornals de terra i una peça pròxima al Padruell. Llorenç de Cabanyes i Fuster la va adquirir a Josep 

Llupià, l'any 1790. La masia ja és documentada l’any 1860 amb el nom de masia d’en Cabanyes. Llorenç de Cabanyes i 

Boet es va casar amb Mariana Fuster i Garí, pubilla de Josep Fuster. El seu fill, Llorenç de Cabanyes i de Fuster va 

viatjar arreu d’Europa i va ser un important comerciant de vins i aiguardents. L’any 1798, es va fer enderrocar l’antiga 

masia i es va construir l'actual d’estil neoclàssic. Josep Antoni de Cabanyes i Ballester, fill de Llorenç, va formar una 

important biblioteca, va transformar i completar l’interior de la masia. El més il·lustre dels membres de la família va ser el 

seu germà, Manuel de Cabanyes i Ballester, que va morir a la masia. Es van tapiar les portes i finestres de la masia entre 

el 1836 i el 1841, durant la primera guerra carlista. Alexandre de Cabanyes i Marquès va tornar posteriorment a ocuparla. 

El 1975, els germans de Cabanyes i Ricart cedeixen la masia d’en Cabanyes a favor de l’Ajuntament amb el 

compromís que es conservés la masia i s’adeqüés com a centre cultural. Les obres s’iniciaren l’any 1982, realitzades per 

la Diputació de Barcelona, dirigides pels arquitectes Moisés Gallego i Francisco Fernández, i van ser inaugurades l’any 

1984. El 1998, l’Ajuntament cedeix l’ús de la masia Cabanyes al Consell Comarcal del Garraf per encabir-hi el Centre 

d’Interpretació, Informació i Acollida de l’Escenari Romàntic. 

F3 (2009) F4 (2009)




Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 9, principal 


A,B,C ,Complementaris 

Usos previstos al POUM Edificació aïllada, equipament 

Usos condicionats 

Usos admesos 



Nombre habitatges 

1 habitatge 






9 Masia aÏllada no 4 Equipament fusta 815 m2 totxo teula àrab 

A Edificació aÏllada no 1 Recepció fusta 90 m2 totxo teula àrab 

B Cobert aÏllada no 0 Magatzem fusta 20 m2 totxo teula àrab 

C Cobert aÏllada no 0 Magatzem fusta 28 m2 totxo teula àrab 

7 






Volumetria 




Equipament public,9 masia els usos admesos i A,B,C usos complementaris 

no hi ha cap 



Entorn 


es protegeix l'entorn dels jardins entorn inmediat, arbrera ,xipresos,oliveres,tanca 

Se estudiara a través de un pla especial urbanístic en el cas de nous usos 



9 Masia E si 


A Edificació Compl. 

si 

no habitatble 

B Cobert Compl. 

si 

no habitatble 

C Cobert 

si 


No es permet rehabilitar l'element amb codi A, B i C com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema 


ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Es conservarà especialment el seu jardí romàntic i el bosc d’en Parellada, 

que estan situats en un espai que forma part de Catàleg de boscos d'Utilitat Pública (CUP). En aquest espai s’han 

realitzat repoblacions populars de les que han reeixit alguns peus de pins, roures o alzines. 

, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Ar Jaciments arqueològics (JA) / 

Interès paisatgístic (IP) / Parcs i espais públics (P)Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987,la 

consideració de béns culturals d'interès local (BCIL).Expedient incoat (BCIN) 

12 

IMATGE AÈREA 

MASIA D'EN CABANYES 

N. 9 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 






Mas Sardet Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-135) 

A peu de camí, tocant a un torrent Protecció patrimonial 

BCIL 

Camí Ral s/n 


22 



s.XV 




Edifici de planta rectangular compost de planta baixa i planta pis amb coberta a dues vessants. 

Golfa a la vessant de la façana principal. Dues crugies perpendiculars a façana. Torratxa 

adossada a la part posterior de la masia, de planta quadrada i quatre plantes d’alçada. Cos 

lateral de planta baixa amb arcuació tapiada i terrat superior. Recinte conformat per la masia i 

tanca perimetral amb coberts i magatzem. Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Coberta 

de teula àrab. 

MAS SARDET N. 10 1 



Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés es produeix pel camí Ral, que es troba asfaltat i en bon estat. Permet la 

circulació en ambdos sentits. 


SI Geològic NO Incendi SI Altres NO 



x x xxx 

x 





El mas Sardet és situat al camí Ral o camí Molinant, al costat del torrent de les Oliveres que la separa de la veïna masia 

Cabanyes, dintre de l’antiga partida dels Masos. La torre quadrada i la garita de l’angle esquerra de la façana, ambdós 

elements defensius, ens indiquen un lloc molt transitat al llarg dels segles. 

El mas Sardet ha tingut diferents denominacions. Al segle XV era conegut com mas dels Masos, propietat de Joan Ferrer 

del Masos; al primer terç del segle XVIII, com mas Safons, propietat de Francesc Çafont; posteriorment, mas d’en Perris, 

propietat de Manuel Pers i també mas d’en Perris de Baix i, segons Coroleu a l’any 1837 era propiedad de la familia Pers 

llamada Masia Baixa. El nom actual prové de l’indià, Pau Soler i Roig, de renom Sardet, que la va adquirir a mitjans segle 

XIX. Pau Soler i Roig va anar a Cuba el 1805, realitzant tasques de comerç de robes. El 1840 va retornar a la ciutat, va 

ser accionista i hisendat. La seva casa particular era situada al carrer dels Caputxins, número 16-20. A la clau de la gran 

portalada d’entrada pel torrent de les Oliveres hi ha inscrita la data de 1845. De l’any 1847 al 1856 era coneguda per 

manso Soler i també, a partir de 1860, Masia den Sardet. A les darreries del segle XIX, Joaquim Soler va cedir el mas a 

Francesc X. Soler Pers; posteriorment, a l’any 1924, va ser propietat de Manuel Marquès i Isidre Marquès Soler la va 

vendre al 1946. Des de l’any 1986, el mas és propietat de Manuel Amat Alonso. 

F3 (2009) F4 (2009)



11 

Volumetria original 



2 ud. Habitatge com a maxÍm 



Usos admesos 








10 Masia juxtaposada si 1 Habitatge 710 m2 Tapia teula àrab 

A cob-edific. aillada si 0 Magatzem 270 m2 totxo teula 

B Cobert aillada no 0 Magatzem 100 m2 totxo teula 

C Cobert aillada no 0 Magatzem 90 m2 totxo teula 

7 




Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 



Volumetria 




10 la masia, eSl usos admesos 




Entorn 


l'entorn dels jardins entorn inmediat, arbrera ,portal 




10 Masia H,TR,ELL,R si 

PE (Cap) 

A cob-edific. H,TR,ELL,R part del volum 

PE (Cap) 

B Cobert compl. 





No es permet rehabilitar els elements amb codi part del A, B i C com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el 

sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació 

no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Es conservaran especialment les dues oliveres centenàries de Mas 

Sardet situades a prop del Camí de Can Parellada. 


Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, la consideració de 

béns culturals d'interès local (BCIL). *Es tindra que regular aparcament ,volumetria,estudis de 

accesibilitat,conservació de les mases vegetals a través de un Pla Especial 

MAS SARDET 

CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA 

10, principal 

A edificació 

B,C ,Complementaris 

12 

IMATGE AÈREA 

N. 10 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure




S. Parcel.la = 

ESC 1/5.000 

Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




La Piera 


Masia Samà Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-122) 

A peu de camí, pròxima a una zona industrial Protecció patrimonial 

BCIL 

Camí Molinant 


22 



1.910 




Edifici de planta sensiblement rectangular compost de planta baixa i una planta pis sota coberta 

a 2 vessants de carener paral•lel a façana principal. Pati tancat per 1 baluard flanquejat per 2 

porxos, un d’entrada a la masia i amb terrat superior i l’altre adossat al magatzem. Cos de 

magatzem de vi format per una nau de planta rectangular amb 2 nivells interiors que s’acusen 

en el volum exterior i amb cobertes a 2 vessants. Petit magatzem aïllat de coberta a 2 

vessants. Cos aïllat destinat a porxos i galliners. 

MASIA SAMÀ N. 11 1 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. BO INT. BO/ DOL Altres vol. DOLENT 

Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

X NO 


F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés es produeix per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des del 

camí Molinant, que es troba asfaltat. 






x x 

x 

Es una edificació amb algunes característiques de l’estructura rural del municipi. S’aconsella la preservació i rehabilitació 

pel seu domini visual del territori. El manteniment de l’ocupació permanent facilitar la preservació del medi. 

5 


Situada a prop de l'avinguda del Coll d'en Ferran, prop del camí Molinant i del camí del Corral de Carro. La masia Samà 

era antigament coneguda amb el nom de corral d'en Martí, família que posseïa el desaparegut mas Borràs, documentat 

l’any 1484, situat una mica més amunt on es va traslladar el 1976 la centenària indústria de filats i teixits de cotó de cal 

Marquès, i avui de la Venca. 

Antoni Samà i Milà, mort l’any 1802, es va casar en segones noces amb Josefa Domènech, vídua de Jaume Martí del 

mas Borras. Al mateix dia, el fill Antoni Samà Parés es va casar amb Bonaventura Martí Domènech, filla de la madrastra. 

Antoni Samà Parès va morir l’any 1814 i va heretar Antoni Samà i Martí (1788-1848). A l’any 1844, la masia se 

l'anomena Samà. Entre el 1910 i el 1913, l’arquitecte Josep Font i Gumà va ampliar l’antiga masia i va construir un seguit 

de dependències complementàries dedicades a l’activitat agrícola. En la realització del conjunt, principalment en els 

cossos complementaris i en elements aïllats, Font i Gumà va utilitzar recursos modernistes. El conjunt de les edificacions, 

algunes formant un baluard al voltant de la masia i d’altres lleugerament separades, és una referència visual, en estar 

privilegiadament aixecat respecte al pla de Vilanova. L’actual propietari és Pere Rossell. 

F3 (2009) F4 (2009)






11 ,A principal 

A,B, complementari 



2 habitatges 


S'admet la divisió horizontal 

Usos admesos 








11 Masia juxtaposada si 2 Habitatge 670 m2 totxo teula 

A Corral aÏllada si 0 Corral 130 m2 totxo teula 

B Pallissa aÏllada no 0 Magatzem 65 m2 toxxo teula 

7 









Vol. no utilizables Vol. a enderrocar Ampliació 

11 Masia H,TR,Ell,R si 

PE( cap) 

A Corral R,ELL si 


B Pallissa compl. 

si 

8 

Volumetria 



Entorn 


conservació de tota la volumetria original de masial pati amb tanca original 

la masia 11 i A 

no hi ha cap 

l'entorn dels jardins entorn inmediat, arbrera ,basa,platanes 

Se estudiara a través de un pla especial urbanístic 


No es permet rehabilitar els element amb codi A i B com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional 

de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al 

paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. 


Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, la consideració de 

béns culturals d'interès local (BCIL). *Es tindra que regular, aparcament ,volumetria,estudis de 

accesibilitat,conservació de les mases vegetals a través de un Pla Especial 

12 

IMATGE AÈREA 

MASIA SAMÀ 

N. 11 2




S. Parcel.la = 1159435.50 m2 ESC 1/5.000 

Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




Torrent de la Pastera - Fondo del Carbó Ref. cadastral (pol/par) (4/9503) 

El Padruell Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-131) 

Dalt d'un turó, pròxim a l'autovia Protecció patrimonial 

BCIL 

Camí del Padruell 


23 



1.348 




Edifici de planta en U d’ales curtes, compost de planta baixa, planta pis i golfes a la part 

posterior, amb cobertes planes i a dues vessants de diferents alçades, sobresortint una 

torratxa de planta rectangular de dos pisos amb coberta plana i un cilindre superior amb 

coberta de ½ esfera. Vestíbul i escala principal centrals. Escala secundària lateral. Tanques 

modernes de pedra simulant recinte emmurallat, amb torres i merlets. Pròxima a dos hàbitats 

d'interès comunitari, les pinedes mediterrànies i els matollars termomediterranis. 

EL PADRUELL N. 12 1 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. Dolent INT. no visitat Altres vol. dolent 

Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


Accés a través d'un camí asfaltat en bones condicions des del nus de la C-32 i la C- 

15, des d'una rotonda d'aquesta última. 


no Geològic no Incendi si Altres no 




x x x 

x x 





La primera documentació referida al topònim és de l’any 1348, quan el forner Jaume Riba de la Geltrú tenia llogat el 

Padrosello i la masoveria era portada per la família Golet del Padrosello o Pedrosel. L’any 1506, els senyors del mas del 

Pedrosell són els Bosquets. L’any 1575, la masia acollia un nou masover, Bartomeu Marcer de Ribes. L’any 1619, els 

Mercer venen el mas a Galceran Urgellès. Dels Urgellès del Padroell se’n tenen dates fins a l’any 1678. Suposem que el 

Padruel era propietat dels Sagarriga, comptes de Creixell, des de l’any 1350, quan Jaume Riba va fer de testimoni de 

Pere de Creixell. Tot i que fins 1876 la propietat va ser dels Sagarriga, el 1725, figura el mas a nom de la baronessa de 

Canyelles, Magdalena Planella; posteriorment, de l’any 1739 a 1757, és esmentat Pere de Fluvià, que el va llogar a 

Salvador Ferrer, la família del qual encara hi vivia a l’any 1792. A l’any 1868, el Padruell va passar a la parròquia de sant 

Antoni Abat. Marià II de Sagarriga, va vendre el Padruell a Pau Coll Puig, l’any 1876. L’any 1887 es van realitzar obres de 

reforma a l'interior. De l’heretat de Pau Coll Puig la van rebre els Foradada Coll, que a l’any 1959, la van vendre a la 

firma Aurosor de la família Rato, propietaris de la marca de vins Jaume Serra; el 1985 es va construir una nau per a 

celler prop de la masia. Els últims masovers del mas van ser la família Fèlix González i Amàlia Sevilla. Actualment, els 

cellers i la cava són de l’empresa Vinos de Família García Carrión, però la masia es copropietat de l’esmentada empresa 

i de Jardins del Garraf. Avui, la masia no té cap ús definit. 

F3 (2009) F4 (2009)




Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 12 ,principal 


A, complementari 



2 ud habitatges com maxim 


s'admet divisió horizontal en cas de habitatge 

Usos admesos 


si* si si* si si* 






12 Masia aÏllada si 2 Habitatge 565 m2 tapia teula àrab 

A Edificació aïllada si 1 Oficines 105 m2 totxo teula àrab 

7 










12 Masia R;H,TR,Ho;Ell SI 


A Edificació R,Ell SI 


8 

Volumetria 



Entorn 


conservació de tota la volumetria original de la casa masia , tanca de tapia original 

12 la masia els usos admesos 

els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanistic i PEC87 

l'entorn dels jardins entorn inmediat arbrera del cami d'arrivada 

Se estudiara através de un pla especial urbanístic 






d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987,la consideració de béns 

culturals d'interès local (BCIL). * Es tindra que regular aparcament ,volumetria,estudis de accesibilitat,conservació de 

les mases vegetals a través de un Pla Especial 

12 

IMATGE AÈREA 

EL PADRUELL 

N. 12 2





ESC 1/5.000 

Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 




Mas de l'Artís 


Mas de l'Artís Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-123) 

A peu de camí, entre dos turons Protecció patrimonial 

PEIN 

Camí del Mas de l'Artís 


22 



1.257 




Masia originària de planta rectangular composta de planta baixa i planta pis amb coberta a 

dues vessants de carener paral•lel a la façana principal i dues crugies paral•leles a aquesta, 

amb l’escala central i l’accés desplaçats. Cossos de magatzems, cellers i habitatges de 

cobertes a dues vessants. Cos modern destinat a habitatge principal, de volumetria potent, de 

planta sensiblement rectangular, amb cobertes compostes de les que sobresurt una torratxa. 

MAS DE L'ARTÍS N. 13 1 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. bo INT. no visitat Altres vol. dolent 

Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

X NO 


F1 (2009) F2 (2009) 

Accessibilitat i aparcament Camí de Canyelles a Cubelles,camí de Mas de L'Artís 


no Geològic no Incendi si Altres no 




x x x 

x x 

És una edificació característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S’aconsella la 



5 


És una de les masies més antigues i llunyana de la ciutat, al Nord Oest del terme municipal, sota la serralada de l’Àliga i 

al peu de l’antic camí de Canyelles a Cubelles. El rei Jaume I va fer donació a Josep Artís dels terrenys on, una vegada 

feta la rompuda, es va edificar el mas, l’any 1257, segons constava en un document desaparegut l’any 1936. Des del 

1585 la masia és habitada per la família Ferrer, passant als Noya a partir del segle XVIII. L’antiga heretat va anar 

evolucionant en un caseriu, on a més de la casa vella i la nova, existeixen altres habitatges, cellers, corrals i granges. 

Sebastià Puig i Noya va prendre part de l’Exposició Regional celebrada a la ciutat l’any 1882, amb coneguts vins i 

vinagre de la masia. A partir de la dècada dels quaranta segle XX, l’enginyer Francesc Puig i Figueres, propietari del mas, 

va realitzar obres de reformes i construcció de cossos annexos a l’antiga masia. L’actual propietat és de Maria Francesca 

Puig. 

F3 (2009) F4 (2009)



11 










es permet la divisió horizontal 

Usos admesos 


si* si si si si* 






13 Masia aíllada si 2 Habitatge fusta 585 m2 tapia-pedra teula àrab 

A Magatzem juxtaposada si 0 Magatzem fusta 320 m2 tapia-pedra teula àrab 

B Edificació juxtaposada si 1 Habitatge fusta 220 m2 tapia-pedra teula àrab 

C Porxo juxtaposada si 0 Magatzem fusta 530 m2 pedra teula-fibro 

D Corral.-Casa juxtaposada si 0 ca fusta 220 m2 tapia-pedra fibrociment 

E Porxo juxtaposada si 0 porxo fusta 655 m2 pedra teula àrab 

7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS 

Volumetria 



conservació de tota la volumetria original de la casa masia,i del seus anexes 

13 principal i edificacions A,B,E,D per els usos admesos 

els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanistic i PEC87 



Entorn 


l'entorn dels jardins entorn inmediat arbrera del cami d'arrivada 

Se estudiara através de un pla especial urbanístic 




13 Masia H,TR,R,Ho,Ell si 


A Magatzem H,TR,R,Ho,Ell si 


B i E i D Edificació H,TR,R,Ho,Ell si 


C Corral 



No es permet rehabilitar els element amb codi A, C, i E com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema 



controlades. Es conservaran especialment els elements botànics singulars que es troben en el recinte immediat a la 

masia. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, 

com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, la consideració 

de béns culturals d'interès local (BCIL). Supeditada a les normatives de PEIN * Es tindra que regular aparcament 

,volumetria,estudis de accesibilitat,conservació de les mases vegetals a través de un Pla Especial 

MAS DE L'ARTÍS 


13, principal 

C complementari 

A,B,E,D edificacions 

12 

IMATGE AÈREA 

N. 13 2

34 



2012 

MASIES CATALOGADES NO INCLOSES PEC87 


16Juliol2012





Indret 


Emplaçament 

Situació 


El Prat de Vilanova 


Mas de l'Esquerrer de Dalt Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

A peu d'una carretera comarcal Protecció patrimonial PDUSC (Cat. C2) 

C-246a km.13 


18b 



Any de const. original 1.413 


Ús habitage 






context 

3 

Estat de conservació 

Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 


Vol. Pral. EXT. bo INT. bo Altres vol. 




SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 

L'accés des de la carretera C-246a, s'agafa una derivació d'un petit camí asfaltat 

en bones condicions fins al pati de la vivenda. 





x x 

x 

5 

PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES 

RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE 

VILANOVA I LA GELTRÚ 2012 

ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC 


Consta d'un cos principal de planta baixa i 2 plantes pis que alberga dues vivendes. La coberta 

es compon de varies terrasses a diferents alçades i una coberta a una aigua de teula àrab. 

Enmig d'aquest volum emergeix la torre característica de l'edificació. S'ha enderrocat part de 

l'edifici per tal d'ampliar un magatzem de planta baixa pròxim a la vivenda. A la part de darrera 

hi ha un volum auxiliar que exerceix de magatzem i alberga el pou de suministre d'aigua. La 

vivenda està envoltada de camps de conreu i una pineda. 

Aquesta edificació no és característica del medi rural però forma part d'un conjunt d'un cert interès històrico-paisatgístic. 

S’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. L’ocupació 

permanent facilita la preservació del medi. 


dolent 

Els masos de l'Esquerrer són dues masies situades a ponent de Sant Llúcia i damunt la Platja Llarga. Des de l'any 1860, 

a causa de la construcció de la carretera a Cubelles, aquesta separa el mas de l'Esquerrer de Baix, l'antic mas Viver 

documentat l'any 1413, del mas de l'Esquerrer de Dalt. 

Vicenç Carbonell considera provable que el mas de l'Esquerrer de Dalt va ser el mas de la Cort, propietat de Bartomeu 

Esquerrer del mas Viver, l’any 1556. Una cort és un corral, estable o tancat del bestiar. La primera notícia del mas de la 

Cort és de l’any 1197, quan els senyors de Vilafranca van vendre a Guillem de Cort el que tenien en el terme del castell 

de Cubelles. L’any 1616, el mas de l’Esquerrer de Baix passa a Benet Marquès, una filla del qual, Tecla, es casà amb 

Pere Llanussa. La família Llanussa va conservar el mas durant les disputes per incloure el lloc a Vilanova en detriment 

de Cubelles d’on era parròquia; l’any 1750, el mas va passar al municipi vilanoví. A l’any 1725, en l'estadística rústica, 

la delimitació del mas de la Cort és entre el torrent de Santa Maria i la carrerada del Prat (camí del mas Esquerrer) i des 

del camí Ral al Prat, coincidint amb les propietats del mas Esquerrer de Dalt, terres travessades pel camí Moliner de 

Vilanova al molí de Baix de Cubelles; provablement el corral estava relacionat amb la carrerada del Prat que es dirigia a 

la muntanya. L’any 1996, el mas de l’Esquerrer de Dalt era propietat de Maria Josefa Moreno Godoy 

MAS DE L'ESQUERRER DE DALT N. 14 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 


Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria específica 


Usos admesos 




2 Habitatges 


es permet la divisió horinzontal amb 2 habitatges 


SI NO 

SI 

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+Npp Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta 

14 principal Casa rural juxtaposada si 2 habitatge fusta 372 m2 totxo teula àrab 

A Cobert aillada no 0 pou metàl.lic 55 m2 bloc cimen metàl.lica 

B Nau juxtaposada si 0 Magatzem metàl.lic 275 m2 metàl.lic metàl.lica 

C Nova planta juxtaposada si 0 Magatzem metàl.lic 130 m2 metàl.lic metàl.lica 

7 

Volumetria 



CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS 


entorns de camps lleurats ,petita arbrera devant de la casa rural,corredor biològic 

Entorn 







SI SI NO 


Manteniment de la volumetria original ,de la casa rural ,adecuació de les obertures i les fustries 

14 Turisme rural,restauració i habitatge, no hi han volums recuperables ,coberts i de nova construcció 

volums no utilitzables per turisme rural i habitatge i restauració B,C,A 

corredor biològic que uneix la Platja Llarga amb les Serres del Litoral central, PEIN , LIC i ZEPA 

Camí en bones condicions ,facil accesibilitat desde c-246,bon espai per el aparcament 


Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilizables Vol. a enderrocar % Amp 

14principal Casa casa rural H,R,TR si 

10% 

A comp. Cobert pou si 

cap 

B Nau altres si 

cap 

C Nova planta altres si 

si 

cap 


No es permet rehabilitar cap dels elements amb codi A, B i C com a Habitatge, Turisme rural,o r estauració,pero si 

complementaris a com garatge ,elements complementaris del ús, o serveis tecnics. Conservar l'embigat de fusta i el 


no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més 


original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Per el cas de restauració se acondicionara la incorporació de 

vehicles c-246 ,Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. Per a la utilització 

d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració. 

12 

IMATGE AÈREA 

MAS DE L'ESQUERRER DE DALT 


14 principal 

A,B,C complementaris 

N. 14 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure








Indret 

El Fondo de Mas Joliu 



Mas Ramon Pr. territorial i paisatgísti No Inclòs 

Emplaçament 

A peu de carrer, interior d'un bosc particular Protecció patrimonial 

Cap 

Situació 

Ronda d'Amèrica s/n 


18 




Any de const. original Anys 60 s.XX 


Ús habitage 






context 



bo 

Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 



La casa rural consta d'un volum principal de geometria rectangular, de planta baixa i dues 

plantes pis, amb coberta a quatre aigües acabada amb teula àrab. Adossada a aquest volum 

hi ha una torre rectangular que fa les funcions d'accés comunitari. Hi ha un segon volum de 

planta baixa de geometria rectangular amb una coberta a dues aigües. Més separat d'aquests 

volums hi ha uns corrals i uns estables. 

SI X NO Xarxa X Pròpia X 


SI X NO Col·lectiu X Autònom 10 FOTOGRAFIES 

SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 

L'accés es produeix des de la Ronda Amèrica, que és un carrer asfaltat amb 

voreres. 






Aquesta edificació no és característica del medi rural. S’aconsella la seva catalogació per tal de preservar les 

característiques del medi i controlar la volumetria existent. L’ocupació permanent facilita la preservació del medi. 


Masia de grans dimensions situada a la partida del mas Joliu, entre la Collada i el fondo Somella, a tocar a l’actual ronda 

d’Amèrica. La masia és una construcció recent dels anys seixanta segle XX. La masia va ser adquirida per Ramon Soler, 

de qui va prendre el nom; posteriorment Jaume Guimerà i Parès la va adquirir a finals dècada de 1990. 

MAS RAMON N. 15 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 




2 ud de habitatges 


s'ha admet la divisió hotrizontal en habitatge 

Usos admesos 


no No SI si No 




Volums susceptibles de ser utilitzats per als usos de l'article 47.3 LUC, 


15 Casa rural aïllada no 2 Habitatge 200 m2 pared revoc. teula cer. 

A Edificació aïllada no 0 Taller 45 m2 pared revoc teula cer. 

B Corral aïllada si 0 Corral 185 m2 pared revoc fibrociment 

C Cobert aïllada no 0 Estable 90 m2 

7 

Volumetria 





Arbrera al costat de la edificació 

Entorn 


Manteniment de la volumetria original ed.principal 

Edificacio del taller A taller o restauració i corral B recuperables per compl. restauració o Ed i lleure 

No utilizatble per el usos permesos cobert C 






corredor biològic que uneix la Platja Llarga amb les Serres del Litoral central, PEIN , LIC i ZEPA 

Situat al peu de la avd. Ronda America,aparcament exterior,nau aillada 



15 principal Casa rural habitatge si 

cap 

A comp. Edificació T, si 

cap 

B comp. Corral ,E.LL si 

20% 

C comp. Cobert altres 

si 


No es permet rehabilitar cap dels elements amb codi A, B com a habitatge ,i ed.lleure i tallers. Conservar el sistema 




original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). És important constatar l'existència de dos garrofers molt antics. 

12 

IMATGE AÈREA 

MAS RAMON 


15 principal 

A,B,C complementari 

N. 15 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


Corral d'en Tort 


Corral d'en Tort Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

A peu del camí, envoltat de bosc privat Protecció patrimonial 

Cap 

Av. Del Corral d'en Tort s/n Qualificació de sól 

18b 





Ús habitage 

1ª Residència (2 vivendes) Vinc. a explot. agrícola NO Altres NO 





context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 



Vol. Pral. EXT. Bo INT. Bo Altres vol. 




SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 

En el nus de la C-32 i la BV-2115 a travès d'un camí asfaltat. D'aquí s'agafa una 

desviació per un camí de terra en bon estat que ens porta fins la masia. 




Arquitectónique Históriques Mediambiental Paisatgístiques Socials 

x x x 

x 

5 





La masia es compon d'un cos principal de planta baixa més planta pis amb una coberta a dues 

aigües acabada amb teula àrab. Adjacent a aquest, hi trobem un cos amb una coberta a una 

aigua que exerceix de prolongació de l'habitatge. Hi trobem dos cossos més que fan les 

funcions de magatzems. Finalment hi ha un porxo que serveix de garatge. La vegetació de 

l'entorn és de gran importància ja que forma part del corredor biològic que uneix la Platja 

Llarga amb les Serres del Litoral central. 


Dolent 

Aquesta edificació té característiques del medi rural, per la composició i construcció del conjunt. S’aconsella la seva 

catalogació per tal de preservar les característiques del medi i controlar la volumetria existent. 

Masia ubicada en el camí de Cubelles al mas Ricart, vora la cruïlla amb el camí de Vilanova a Rocacrespa, a ponent de 

l’autopista i al llindar del terme de Cubelles, de la qual és parròquia. Antigament era coneguda per corral d’en Ricart, però 

a partir de l’any 1860 ja es documenta pel seu nom actual. El corral d’en Ricart, juntament amb el mas d’en Palau, 

pertanyia a la quadra de Gallifa. El corral era propietat l’any 1725, de Joan Ricart del mas Ricart; de Josep Ricart l’any 

1818 i la darrera documentació de la denominació com a corral d’en Ricart és de l’any 1861. 

Segons el propietari actual, Emmanuel Evers, i com consta en l’escriptura de compra del corral d’en Tort de l’any 1960, 

la denominació d’en Ricart feia referència a les terres del corral d’en Tort que pertanyen a Cubelles, i corral d’en Tort, la 

masia i terres que pertanyen a Vilanova. Josep Folc i Fernández va vendre el corral d’en Tort i terres a l’enginyer 

agrònom belga Emmanuel Evers, l’any 1960, que ha mantingut l’activitat rural fins avui. Emmanuel Evers va mantenir la 

petita explotació ramadera i la vinya, va instal•lar una granja avícola, els ous de la qual comerciava i era popularment 

conegut a la vila. A la dècada dels seixanta, Emmanuel Evers va realitzar obres de reforma i acondiciament per a 

residència familiar del corral d’en Tort, respectant l’edifici original, menys una remunta d’un pis sobre els antics corrals. 

CORRAL D'EN TORT N. 16 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 




2 ud 


s'ha admet la divisio horizontal 

Usos admesos 


Si No No Si No 



no utilitzables per els usos permesos B 



16 principal Casa masia Rural Juxtaposada si 1 Habitatge fusta 370 m2 tapia teula àrab 

A compl. Magatzem Juxtaposada si 0 Magatzem metàlic 85 m2 totxo teula àrab 

B compl. Magatzem Juxtaposada si 0 Magatzem metàlic 100 m2 totxo teula àrab 

7 


El carácter actual mes de corral com de casa rural, composicio central, 


16 principal Masia H,R SI 

cap 

A Magatzem Magatzem SI 

cap 

B Magatzem Magatzem NO 

SI 

cap 

8 


Volumetria 



Entorn 




Manteniment de la volumetria A i 16 principal ,casa rural 

La casa Rural ,antic corral A i 16 principal per Habitatge i restauració 

volums no utilizatbles B per els usos permesos 




Sud d’un espai boscós constituït per un hàbitat d’interès comunitari (Pinedes ) 

Es troba dins la urbanització del corral d’en Tort, a ponent de l’autopista C-32. L’accés a la 

masia es produeix des del nus de la C-32 amb la BV-2115.Camí av.del Corral del Tort 



No es permet rehabilitar els elements amb codi A i B com a habitatge i restauració. Conservar l'embigat de fusta i el 




original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Les millores de subministrament de les companyies no 

comportaran cap estesa aèria.Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el 

corresponent sistema de depuració si no te red de claveregam. 

12 


16 principal 


IMATGE AÈREA 

CORRAL D'EN TORT 

N. 16 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


Pi Torrat 

Ref. cadastral (pol/par) 21 / 9501 

Corral d'en Milà Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

A l'interior d'un bosc, a peu de camí Protecció patrimonial 

Cap 

Ctra. de L'Arboç BV-2115 i Av. Garrofers Qualificació de sól 

16b 



Any de const. original Primera documentació 1.613 Titularitat Privada familiar 

Ús habitage 






context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 


Vol. Pral. EXT. DOLENT INT. DOLENT Altres vol. 




SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 

Accessibilitat i aparcament Camí de terra en bon estat, des de la carretera BV-2115. 




Arquitectónique Históriques Mediambiental Paisatgístiques Socials 

x X 

X 

5 





Consta d'una edificació principal de planta baixa més planta pis, amb parets original de 

mamposteria de pedra i fang, revocada amb calç. La coberta és de teula ceràmica tipus àrab a 

dues aigües. A aquest cos hi trobem adossats dos volums a mode de corral que conformen un 

pati interior. Aquest pati s'acaba de tancar per uns murs perimetrals i un cos aïllat recentment 

restaurat. Totes les cobertes d'aquests element són a una aigua i amb teula àrab. També hi 

trobem un petit hort. L'edifici es troba envoltat per un bosc de pins. 


DOLENT 

Aquesta edificació té característiques del medi rural, per la composició i construcció del conjunt. S'aconsella la seva 


Masia ubicada a la dreta de la carretera de L'Arboç, en la partida del Pi Torrat, entre el Mas de Sant Rafael i Mas Roquer. 

L'antic corral d'en Milà era un dels tants que hi havia en el terme i que ha conservat el nom genèric de corral. Els corrals 

eren un recinte tancat on hi havia un espai descobert, el ras, i un altre de cobert, més petit, comunicats entre si, que 

permetien circular lliurement el bestiar. La familia Milà està documentada des de l'any 1.613, quan Damià Milà es va 

casar amb Maria Torrents, a qui van dotar amb un erm a la partida de Soterrània. L'any 1.622, Damià Milà tenia una 

propietat en el camí que anava a Salze o a L'Arboç. L'any 1.623, l'heretat del corral i la terra de Soterrània passen a 

l'hereu Pau Milà i descendents, dels quals es té constància a l'estadística rústica fins el 1.725 i al cadastre el 1.737, i en 

els amillaraments dels anys 1.849, 1.861 i 1.879, on figura la propietat de Joaquima Milà Soler de Robert. El 1.914 va la 

darrera de la familia Milà, Àngel Sanabra Soler de Robert, casada amb Albert Robert, qui l'any 1.923 encara hi estiuejava 

a l'edifici de la part de llevant, residència dels propietaris del corral. 

Abans de ser subhastat el corral, l'any 1.970, el corral d'en Milà era una vaqueria, i les terres del voltant de la finca eren 

vinyes. Al corral es conserva la part de celler i cub que denoten també una activitat vinícola, encara que per la seva 

grandària no era una activitat molt important. L'any 1.970 el corral va ser adquirit pel canadenc Antoni Davis. L'actual 

propietària és la seva dona Pamela Joan Davis. 

CORRAL D'EN MILÀ N. 17 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 




Máxim un habitatges al vol. A i altre al vol. 4 

Divisió horitzontals És permet la divisió horitzontal al existir actualment dos habitatges 

Usos admesos 


Si Si No Si No 






4 principal Masia juxtaposada si 1 Habitatge 103 m2 teula àrab 

A compl. Casa rural aíllada no 0 Habitatge 102 m2 teula àrab 

B compl. Corral juxtaposada si 0 Magatzem 50 m2 teula àrab 

C compl. Corral juxtaposada si 0 Magatzem 46 m2 teula àrab 

D compl. Corral aíllada no 0 Cotxera 20 m2 teula àrab 

7 



Principal Masia habitatge si 

P.E . 20% 

A Casa rural habitatge si 

cap 

B Corral corral si 

cap 

C Corral corral si 

cap 

8 


Volumetria 



Entorn 




Manteniment de la volumetria de la masia i corral 

vol.recuperables 4 principal i Ahabitatge comTurisme Rural,Restauració, C i D compl. 

no hi han volums no utilitzables 




Corrals,La vegetació de l'entorn és de gran importància ja que forma part del corredor biològic 

boscós constituït per un hàbitat d'importància comunitària (HIC), les pinedes mediterrànies 

Ctra. de L'Arboç BV-2115 i Av. Garrofers,no hi ha aparcament ,adecuacio del cami 



Es permet rehabilitar els elements amb codi A i 4 Principal com a habitatge restauració Turisme rural ,restauració, 

sempre que compleixin les condicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de 


ni la volumetria de la masia.S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les 


d'Expectativa Arqueològica (AEA).El corral esta situat en un sol de regim urbanistic SNUI depenent del 

desemvolupament de un pla escial urbanistic per la consolidacio del territori.Per a la utilització d'edificació es garantirà 

l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració o per claveregam 

12 


4 principal 

A,B,C,D complementari 

IMATGE AÈREA 

CORRAL D'EN MILÀ 

N. 17 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure








Indret 

La Plana del Papiol 



El Piulart Pr. territorial i paisatgísti No Inclòs 

Emplaçament 

Enmig d'una parcel·la de conreu Protecció patrimonial No Inclòs 

Situació 

Camí del Piulart s/n (BV-2115 km.1,6) Qualificació de sól 

18 






Ús habitage 




La masia original consta d'un volum principal de planta baixa, planta pis i sotacobert, amb una 

coberta a dues aigües acabada amb teula àrab i terrassa a la part davantera. Adossat a 


aquesta hi trobem un volum de planta baixa i pis emprat com a magatzem. A la part posterior 


d'aquest cos, hi trobem un seguit de naus d'estil modernista de planta baixa i cobertes a dues 

context 

aigües. Per darrera de tot aquest conjunt, hi trobem un seguit de coberts i naus. Cal destacar 

uns banys modernistes prop de la masia principal. 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. DOLENT INT. BO Altres vol. DOLENT 

Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

cami del piulart 

F1 (2009) F2 (2009) 


Camí de terra en bon estat, al qual s'hi accedeix des del km 1,6 de la carretera BV- 

2115. 





x X 

X 

Aquesta edificació té característiques del medi rural, per la composició i construcció del conjunt. S’aconsella la seva 



La primera referència documental, com a mas Spiulart és l’any 1363. L’any 1379, apareix en les donacions del rei Pere 

III el Cerimoniós al seu cunyat Bernat de Fortià. Des de llavors, el Piulart era una quadra fortificada vinculada a la de 

Sant Pere de Cubelles. A inicis segle XV, l’heretat era coneguda com Pere Solers. Les quadres del Piulart i Sant Pere 

tenien un mateix batlle i la primera estava sota domini i alou de la segona; el dret d’establiment en alou dels pagesos 

documentat des de 1205 i depenent del monestir de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Vers l’any 1575, la pubilla 

Caterina Climent es va casar amb Bernat Borrell, que es va fer amb els béns de Pere Vidal del Piulart, confessant la 

propietat de Caterina en el capbreu de la Quadra de Sant Pere de Cubelles dels anys 1588 i 1589. Els límits de l’alou 

eren del torrent de Sant Joan i el camí que anava de Vilanova a Creixell fins la carrerada de la Talaia i des de la bassa 

de Creixell, al camí d’Enveja a la muntanya. El darrer capbreu que es té de Sant Pere és dels anys 1726/29; en aquest 

cas la masia era portada per Ramon Vidal del Piulart, pagès documentat en l’Estadística Rústica de l’any 1725 i en el 

cadastre del 1739. Un dels seus successors va ser Francesc Vidal i Ballester (1772-1859), pare de l’alcalde vilanoví. La 

quadra del Piulart va deixar de ser-ho al mateix temps que la quadra de Sant Pere de Cubelles, al segle XVIII. A meitat 

dècada dels anys cinquanta segle XX, la família Albà va comprar la propietat per establir-hi una granja avícola, que va 

mantenir l’activitat fins finals dècada dels noranta segle passat. 

EL PIULART N. 18 1 

F3 (2009) F4 (2009)






19 principal 

A,B,C,D,E complementari 




Habitatge Hoteler 

si no 


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+NªP Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta 

19 Masia juxtaposada si 2 Habitatge originals 610 m2 tapia teula àrab 

A Naus juxtaposada si 0 Magatzem originals 500 m2 totxo teula plana 

B Naus juxtaposada si 0 Magatzem fusta 225 m2 totxo teula plana 

C Cobert juxtaposada si 0 Magatzem fusta 475 m2 totxo fibrociment 

D Corral aillada si 0 Magatzem fusta 250 m2 totxo fibrociment 

E Cobert aillat no 0 Magatzem fusta 450 m2 totxo fibrociment 


Volumetria 

les condicions de volumetria es determinara a travers de pla especial PE 


19 masia original ,A naus de composicio modernistes,cos de serveis,a travers PE 


els volums B,C,D,E no recuperables per els usos del pla 


portalada d'entrada a la finca i tanca marges originals 

Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilizables Vol. a enderrocar % Amp 

19 princiapl masia R,TR,H. CAL ADECUACIO 

10% 

A naus R,TR,H. CAL ADECUACIO 

10% 

B,C,D,E naus compl. 

SI 

SI 

8 

Entorn 





Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria específica, valor arquitectonic paisagistic 

Usos admesos 


com maxim 3 unitats d' habitatges 


s' admet la divisió horizontal en el cas de habitatge 

Restauració Turisme rural Educació en el lleure 

si si si 

no es permet L'habitatge,Turisme rural ,Lleure ,Hotel dels volums B,C,D,E 

conservació del cami del Piluart ,entorn al costat de la masia original,bosquina. 

condicions de acces i aparcament atravers de pla especial PE 



Es permet rehabilitar l'element amb codi A com a restauració ,hotel ,turisme rural, i 19 principal com habitatge ,hotel, i 

turisme rural condicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es 

recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria 

de la masia.S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases 

rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa 

Arqueològica (AEA).S'haurà de mantenir el volum aparent i respectar la composició volumétrica, les obertures i altres 

elements originals de l'edifici. *Només s'admet nova edificació a trevers de un pla especial . Les millores de 

subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. 

12 

IMATGE AÈREA 

EL PIULART 

N. 18 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 

Creixell 



Bassa de Creixell Pr. territorial i paisatgísti No Inclòs 

Emplaçament 

A peu de carretera 


Cap 

Situació 

Ctra. de les Fundicions s/n Qualificació de sól 

18 



Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 





SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 





x X 

X 

Aquesta edificació té algunes característiques del medi rural i forma part d'un conjunt d'un cert interès històric. És 

convenient la seva catalogació per tal de mantenir el conjunt i limitarlo a la seva volumetria actual, evitant distorsions 

sobre el sol protegit. La restauració i l’ocupació permanent facilita la preservació del medi. 

5 





Any de const. original Voltants de 1.570 Titularitat Privada 

Ús habitage 

1ª Residència / Restaurant Vinc. a explot. agrícola SI Altres NO 



La masia consta d'un cos principal de planta baixa més planta pis amb una coberta a dues 

aigües i una coberta plana. A la part posterior, i adjacent a aquest, hi a un altre volum de planta 


baixa més planta pis que complementa la vivenda i una altra part de planta baixa que exerceix 


de magatzem. Finalment a part davantera-esquerra de la masia original, hi trobem adossat un 

context 

segon cos de planta baixa més planta pis usat com a restaurant. Aquest i la masia original es 

conjuguen en un pati. 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. BO INT. BO Altres vol. DOLENTS 

Accessibilitat i aparcament Carretera asfaltada en bones condicions fins a peu de masia. 


Creixell era una demarcació, antiga pertinença de la quadra del Piulart, que alhora, era vinculat a la quadra de Sant Pere 

de Cubelles. Quan es va crear la parròquia de Sant Antoni, l’any 1363, s’esmenta lochs de Enveja e de Creixell. En el 

capbreu de 1570, figurava un pagès que pagava cens pel mas Creixell, mas que va comprar Miquel Escardò, l’any 1561, 

en la partida dita lo mas Crexell, o lo mas Monet, que a l’any 1588 també era coneguda per mas Güell, després 

anomenada mas Gros l’any 1726 i posteriorment per mas de Miquel Escardó. En un document de 1607 de l’Arxiu 

Comarcal de Vilanova es citat Miquel Puig del mas Creixell, que després va passar a dir-se mas d’en Puig. L’any 1725 

van ser censats pagesos que tenien terres al lloc de Creixell. De la bassa, situada al costat de la masia, safareig que 

s’alimentava de les aigües del torrent de Ramusa, hi ha constància de la seva existència l’any 1589. La bassa va 

desaparèixer als any seixanta segle XX al parcel•lar-se el camí dels Escalons. 

El topònim de Creixell es manté en la masia de la Bassa de Creixell, també anomenada la Figuera, per una figuera que 

hi ha davant la masia. Joan Roig i Cabanyes, masover de la masia Molí d’en Galtès va comprar la masia on va conrear 

la vinya i cereals. El bigam de fusta de la masia és del segle XIX; als anys vint segle XX es va fer una remunta d’un pis a 

la façana de l’actual entrada. A l’any 1975, es va aixecar l’edificació adossada a la masia originària, actualment dedicada 

BASSA DE CREIXELL N. 19 1 

F3 (2009) F4 (2009)




Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 20 principal 




1 ud d 'habitatge 


No s'admet divisio horitzontal ≤a350 m2 

Usos admesos 


SI No NO SI NO 





20 Masia si 1 Habitatge 160 m2 Tapia Teula àrab 

A Cobert si 1 Magatzem 150 m2 toxo fibrociment 

B Edificació si 1 Restaurant 250 m2 toxo t.plana 


Volumetria 

conservació de la masia original a travers de pla especial PEU 


20 Turisme rural i habitatge ,a travers de pla especial PE 


no es pot utilizar el cobert per els usos del pla Vol.A 


entorn paisagistic ,pinedes corredor biologic 


20 Masia si 

PE10% 

A Cobert magatzem si 

cap 

B Edificació R si 

cap 

8 

Entorn 


entorn cruilla de camins figuera devant de la finque 




Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria específica ,habitatge rural,pb+pp1 max 200 m2 

condicions de accés i aparcament atravers de pla especial PE 



Es permet rehabilitar els elements amb codi 20 habitatge, s Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. 

Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la 

masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran 

una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Millores en 

la rotulació,ocultar maquinaria destinada a la restauració iaccodicionament termic,Les millores de subministrament de les 

companyies no comportaran cap estesa aèria. 

Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració. 

12 

IMATGE AÈREA 

BASSA DE CREIXELL 

N. 19 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 

El Pla 



Masia d'en Benach Pr. territorial i paisatgísti No Inclòs 

Emplaçament 

En una zona industrial, enmig d'una parcel·la Protecció patrimonial 

Cap 

Situació 

Av/ de Vilafranca amb C/ de la Calç Qualificació de sól 

clau 22 






Ús habitage 

1ª Residència (2 habitatges) Vinc. a explot. agrícola NO Altres NO 


NO Ramadera SI Exp. recursos naturals NO 



context 



Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 






SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 

Accés des d'un carrer asfaltat en bones condicions. El camí interior és un camí de 

terra en bones condicions. 






x x 

x 

La masia es troba en excel·lent estat, tant l'interior com l'exterior, gràcies a que ha estat reformada fa poc. Visualment, la 

reforma ha provocat un impacte sobre l'esperit original de l'edifici. El tractament vegetal que l'envolta es d'un excel·lent 

nivell de conservació. L'actual ocupació és d'ús permanent i bona per la preservació del medi rural. 

5 

La masia consta d'un volum de planta baixa i planta pis amb una coberta a dues aigües i una 

terrassa. A cada una de les dues plantes hi ha una vivenda diferent. En un dels laterals de la 

masia, amb un arc i petit cos de separació hi trobem un segon volum de dues plantes també 

amb una coberta a una sola aigua, que serveix com a vivenda dels masovers en la planta 

baixa i corral en la planta superior. Aïllat d'aquest conjunt hi ha un tercer volum que alberga 

uns petits corrals. 





La masia Benach, també coneguda per masia de la Monja, és situada a l'esquerra de l'avinguda de Vilafranca del 

Penedès, a tocar del mas Rovira o mas de la por. Abans, la masia era el corral del Plana, documentat a l’any 1812, 

denominació que persistia a l’any 1847, tot i que també ja es documenta com a corral de Benach. El metge Joan Benach 

i Serra la va adquirir l’any 1843. L’alcalde Teodor Creus i Coromines va criticar severament aquest metge per fugir i 

deixar sense assistència els malalts del còlera de l’any 1854. Des de l’any 1856, la masia era habitada pels masovers 

Ribas i coneguda ja com a masia Benach. La propietat va passar al fill de Joan Benach l’any 1857, Josep Anton Benach 

i Barceló, advocat que va arribar a ser alcalde i va fer edificar l’any 1882 la casa Benach de la plaça Miró de Montgròs. 

Als anys vint segle passat, la masia va ser un asil de gent gran, anomenada Abadia de la Vera Cruz, per la qual cosa va 

rebre el nom de masia de la Monja. A finals segle XX es van realitzar reformes per l'actual propietat. 

MASIA D'EN BENACH N. 20 1 

F3 (2009) F4 (2009)





el volum orifginal es de la masia amb anexe lateral a ponent 

21 principal 



2 habitatge com maxim 


s' admet divisio horizontal en us habitatge 

Usos admesos 

Restauració 

Si 

Turisme rural 

No 

Educació en el lleure 

No 

Habitatge 

Si 

Hoteler 

No 

Volums no utilitzables pels usos Solament es permetera el volum 21 de masia per el nous usos,volum A solament 

previstos i altres limitacions en restauració,Habitatge,Turisme rural 


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+npp Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta 

21 principal masia juxtaposadasi 1 habitatge fusta 265 m2 tapia teula arab 

A compl. corral juxtaposadasi 1 en dessus fusta 100 m2 totxo fibrociment 

B compl. corral aillada no 0 en dessus metal.lica 54 m2 totxo fibrociment 

7 


Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilizables Vol. a enderrocar %AMP 

21 masia H,R, si 

10% 

A corral compl. si 

cap 

B corral compl. si 

cap 

8 




Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria específica, valor arquitectonic paisagistic 


Volumetria 



Entorn 


cambi de sentit de pendents de la masia original 

Volum recuperable A per complementar solament restauració i habitatge, *Turisme Rural 

volum B no utilitzable per el usos previs en el pla 

Vegetació existent constitueix un nexe d'unió entre els espais i té, un valor de connexió biològica 

El jardí té nombrosos xiprers, arbrera de pins i pitòspors, entre d’altres. I basa aigua 

la finca te el aparcament privat ,acces através de l' antiga carretera de Vilafranca 



Es permet rehabilitar l'element amb codi A com a habitatge, sempre que compleixi les condicions mínimes d'habitabilitat. 

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i 

renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per 

tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi 

de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'ExpectativArqueològica (AEA). 

12 

IMATGE AÈREA 

MASIA D'EN BENACH 

N. 20 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


El Pla 


Mas de la Por Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

En una zona industrial, enmig d'una parcel·la Protecció patrimonial 

Cap 

Av/ de Vilafranca s/n 


22 





Ús habitage 






context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 






SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 

Accés des d'un carrer asfaltat en bones condicions. El camí interior és un camí de 

terra en bones condicions. 






x 

x 

5 






La masia es compon d'un volum principal de planta baixa, del qual en la part central sobresurt 

un cos de planta pis. Totes les cobertes són inclinades i estan acabades amb teula àrab. Els 

acabats són a base d'un arrebossat sense pintar. Adossat a aquest cos hi trobem un volum 

que exerceix de garatge. Després comptem amb un altre volum aïllat de planta baixa, amb 

dues alçades diferents, el qual és utilitzat com a magatzem i garatge. 

La masia original ha desaparegut completament amb l'última reforma donant pas a una masia completament nova. En 

aquest cas la preservació de la masia serà el mantenim estàndar com a qualsevol edifici, donat que no ha quedat cap 

element d'interés a preservar. 


El mas és emplaçat a migdia de la masia Benach, al costat de l’antic camí a Vilafranca, posteriorment carretera i actual 

avinguda de Vilafranca. El mas conegut per la Caseta, havia estat propietat de la masia d’en Barreres. Abans era 

anomenada caseta d’en Ballester al cadastre de l’any 1739, propietat d’Antoni Ballester, de renom Coloma, pare del que 

va fer aixecar la casa pairal dels Ballester, ubicada a la cantonada dels carrers del Comerç i del carrer de Sant Pere; els 

Ballesters van ser pagesos enriquits comerciant amb Amèrica i un dels principals terratinents del municipi durant el segle 

XVIII amb diferents propietats al terme municipal. 

A l’any 1983, Anna Portella i Font va vendre el mas a Josep Anton Rovira i Rigual, qui provenia de la propera sínia 

Rovira, qui va transformar el conreu de secà a secà i horta. Posteriorment, a la dècada dels noranta segle XX, la família 

Rovira va ampliar i rehabilitar l’antiga construcció. 

bo 

MAS DE LA POR N. 21 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 




1 habitatge 


no s'admet divisio horizontal 

Usos admesos 


si no no si no 






22 Casa rural aïlada si 1 Habitatge 230 m2 totxo teula arab 

A Cos auxiliar aillada no 0 Garatge 130 m2 totxo teula arab 

B Cobert juxtaposat si 0 Magatzem - garatge 45 m2 toxo teula arab 

7 

Volumetria 





En especial cap, esta completament reformada 

Entorn 


Volum reconegut com masia mas de la Por o la Monja 

A i B com us complementari de la restauració 






No es permet rehabilitar els elements amb codi A i B com a habitatge. 

D'unió entre els espais de Santa Magdalena i el del Padruell i té, per tant, un valor de connexió biològica 

aparcament intern a la finca , accés através de l' antiga carretera de Vilafranca 



22 Casa rural H,R si 

cap 

A Cos auxiliar compl. si 

cap 

B Cobert compl. si 

cap 


No es permet rehabilitar els elements amb codi A i B com a habitatge,pero si en el cas del us restauració. Es recomana 

l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la 

masia. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centredela masia original, 

com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap 

estesa aèria.Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema 

de depuració 

22 principal 


12 

IMATGE AÈREA 

MAS DE LA POR 


N. 21 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


Camí de Rocacrespa 


Mas de Sant Rafael 

Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

A peu d'autopista, accés des de carretera Protecció patrimonial 

Cap 

Ctra. a L'Arboç BV-2115 km. 4,1 Qualificació de sól 

18b 



Any de const. original Inicis s.XX Titularitat 

Privada familiar 

Ús habitage 






context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 






SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 





x 


5 




L'edifici principal es compon de tres cossos adjacents. El primer es la masia original composta 

de planta baixa més planta pis amb una coberta a dues aigües. El segon adjacent al primer és 

una prolongació de la masia amb la que comporteix l'estil peró tan sols té planta baixa. 

Finalment adossat a aquest últim hi ha un petit cos auxiliar emprat coma magatzem. A la part 

posterior de la vivenda hi ha un conjunt de corrals de planta baixa. 



En el nus de la C-32 i la BV-2115 a travès d'un camí asfaltat. 

Aquesta edificació te característiques associades al medi rural i s’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri 

territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. L’ocupació permanent facilita la preservació del medi. 


dolent 

Masia situada a la dreta de la carretera de l’Arboç, junt on passa l’autopista, i propera al corral d’en Tort. La masia existia 

en el primer quart segle XX. Als anys seixanta segle XX, la família Bultó va vendre la masia a Jaume Carbonell i Soler, 

de renom Pujó, qui provenia de la sínia geltrunenca Pujò, l’avi del qual, provinent del mas Pujó de Sant Joan de 

Mediona, va adoptar aquest renom en instal•lar-se a la sínia geltrunenca. Els Pujó tenien una explotació avícola a la 

sínia Pujó, ja desapareguda. Jaume Carbonell va adequar el mas en granja avícola, va mantenir la petita explotació 

ramadera anterior, va obrir un nou pou i adequar la masia com a residència familiar. L’ultima activitat avícola de la granja 

era dedicada a gallines àvies, la qual va finalitzar amb la construcció de l’autopista. 

MAS DE SANT RAFAEL 

F3 (2009) F4 (2009) 

N. 22 1



11 



1 habitatge 



Usos admesos 


si no no si no 






23 Casa rural aïllada si 1 Habitatge fusta 235 m2 totxo teula àrab 

A Corral aïllada 0 Corral 495 m2 totxo teula àrab 

B Corral aïllada 0 Corral 385 m2 totxo teula àrab 

C Corral aïllada 0 Corral 325 m2 totxo teula àrab 

D Corral aïllada 0 Corral 375 m2 totxo fibrociment 

E Corral aïllada 0 Corral 140 m2 totxo teula àrab 

7 




Edificació aïllada o volumetria específica 

Volumetria 




arquitectonica a conservar rellotge de sol ,la volumetria compositiva,recuperació elements 

Entorn 


Conservació de la volumetria actual 

.23 principal per habitatge ,restauració 





A,B,C,D,E i altres dins la finca que fossin destinats a l'explotacio 

Interes paisagistic arbreres ,inconvenient proximitat de la autopista a llevant 

interior de la finca,per restauració es tindra que fer estudi de accesos i aparcament 


Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilizables Vol. a enderrocar % amp 

23 principal Casa Rural H,R si 

20% 

A corral en desús 

si 

B corral en desús 

si 

C,D,E corrals en desús 

si 


No es permet rehabilitar cap dels elements amb codi A, B, C, D i E com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el 




original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Les millores de subministrament de les companyies no 

comportaran cap estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el 

corresponent sistema de depuració. S'haurà de mantenir el volum aparent i respectar la composició volumétrica, les 

obertures i altres elements originals de l'edifici. 

12 

IMATGE AÈREA 

MAS DE SANT RAFAEL 


22 principal 

A,B,C,D,E complementari 

N. 22 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 

Torrent de Sant Joan 



Mas d'en Mata Pr. territorial i paisatgísti No Inclòs 

Emplaçament 

Tocant al càmping, a peu de camí Protecció patrimonial 

Cap 

Situació 

Camí del Mas d'en Mata s/n Qualificació de sól 

18 



3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 








Ús habitage 




La masia es compon d'un volum rectangular de planta baixa i dues plantes pis acabat amb una 

coberta a dues aigües de teula àrab. Adossat a aquest volum hi ha un volum de planta baixa i 


planta pis de les mateixes característiques que l'anterior. Les parets són de mamposteria 


sense arrebossar. La masia ha estat reformada recentment. No s'ha permés l'entrada a la 

context 

finca. La vegetació existent és de gran importància ja que forma part del corredor biològic que 

uneix la Platja Llarga amb les Serres del Litoral central. 



Vol. Pral. EXT. INT. Altres vol. 




SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) 

L'accés a la masia es pot realitzar a través d'un camí de terra en bon estat al qual accedim des 

del camí de mas d'en Mata, que està asfaltat. 





x 


Aquesta edificació té característiques del medi rural. S'aconsella la seva catalogació pel seu interès històricoarquitectònic. 

L’ocupació permanent facilita la preservació del medi. 


Casa de camp situada al camí de mas d’en Mata, a llevant del camí del mas Ricart i veïna del proper mas Roquer. El 

mas pertanyia a la quadra del Piular. La família Urgellès, que ja hi vivia l’any 1447, van donar nom a una masia que 

originàriament era coneguda per mas Traval, com consta a la documentació conservada de l’any 1551 a l’Arxiu 

Municipal en l’establiment del pagès Francesc Ojer en el mas Traval y es dit mas que vuy té dit Bartomeu Urgellès. 

Posteriorment, el mas va ser conegut per den Joan Urgellès. A final segle XVI, la pubilla Eufrosina, filla de Bernat 

Urgellès, es va casar amb Joan Carreres, i vers l’any 1609, el mas va dir-se mas Carreras y antes de Urgellès. Francesc 

Mata, botiguer de teles barceloní, va adquirir el mas a inici segle XVIII, qui li va donar el nom actual des de 1727, com 

d'en Carreras vuy Mata y antigament de Urgellès, tal com consta en la documentació on Francesc Mata declarava que 

el mas està derruït y del tot aterrat que sols si apareixen los casalots, mas derruït que suposem va reconstruir. 

Actualment ha estat rehabilitat i es segona residència de la família Balcells. 

MAS D'EN MATA N. 23 1






24 principal 



1 habitatge 


no es permet la divisió horizontal 

Usos admesos 


No no no si no 






24 Masia aïllada no 2 Habitatge 260 m2 pedra teula àrab 


Volumetria 

Conservació de la volumetria actual 


24 principal ,per el us Habitatge i restauració 


no h i han volums no utilitzables 


arbreras del entorn , al costat del mas 

Entorn 


al costat del camping ,entorn natural 




estudi de aparcament i accesibilitat en cas de restauració 


Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilizables Vol. a enderrocar % AMP 

24 Masia H, si 

0% 


Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i 



de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA)..Les millores de 

subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà 

l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració. 

12 

IMATGE AÈREA 

MAS D'EN MATA 

N. 23 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


Torrent de Sant Joan / Camí de Mas Torrat Ref. cadastral (pol/par) (41/9511) 

Mas d'en Puig Pr. territorial i paisatgístic Inventariada (I-37) 

A peu de camí, prop del torrent Protecció patrimonial 

Cap 

Camí de Mas Tapet 


18 




1.607 


Ús habitage 






context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 






SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 






x x x 

x 

5 

Consta d'un cos principal reformat els anys 90, de planta baixa, planta pis i sotacobert, amb 

una façana d'estil modernista. Els acabats són moderns i es troben en bon estat. Aquest 

alberga dues vivendes. El segon volum és anomenat pallissa, i finalment el tercer cos format 

per dues porxades, serveix com a magatzem. Les cobertes tant de la vivenda com de la 

pallissa són de teula àrab, mentre que el magatzem és de plaques de fibrociment. Tots els 

edificis es conjuguen en un gran pati. Al voltant hi trobem camps de conreu. 

Accessibilitat i aparcament Camí asfaltat en bones condicions. 

Aquesta edificació té característiques del medi rural. S'aconsella la seva catalogació pel seu interès històricoarquitectònic. 

L’ocupació permanent facilita la preservació del medi. 






Masia que pertanyia a l’antiga demarcació de Creixell, situada al nord de la bassa de Creixell, en el camí del mas Tapet i 

per damunt del camí Ral o Molinant. Miquel Puig del mas Creixell i també l’hereu Puig de la Bassa de Creixell es 

documenten a l’any 1607; posteriorment, a l’any 1616, Puig del mas d'en Puig. A l’any 1703 apareix documentat Ramon 

Puig del mas d'en Puig i a l’any 1739 Ramon Puig Coix, qui posseïa el corral del mas d'en Puig, edificació enrunada a 

final segle XIX. 

El 1.990, es va realitzar una reforma, en la que va desaparèixer la façana més antiga, donant pas a una copia i 

adaptació a la part de façana modernista. A més es va dividir el volum principal en dues vivendes. 

La masia, segons la Generalitat, es troba en un espai de protecció arqueològica conegut amb el nom de Creixell / Mas 

d'en Creixell / Mas d'en Puig. 

bo 

MAS D'EN PUIG N. 24 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 






s'adment la divisió horizontal 

Usos admesos 


si si si 

si no 






25 Masia aïllada no 2 Habitatge fusta 272 m2 tapia itotxo teula ârab 

A Magatzem aïllada no 0 Magatzem fusta 470 m2 totxo teula ârab 

B Pallisa aïllada no 0 Magatzem fusta 90 m2 tapia teula ârab 

7 


Entrada principal façanes modernistes ,rehabilitades i tambe les mimetitzades 


25 Principal Masia H,R,TR,E.LL si 

*10% 

A Magatzem 


B Pallisa E.LL,R, 

si 

8 


Volumetria 



Entorn 


Manteniment de la volumetria actual i de totes les construccions que l'envolten, que estan 


Conservar la volumetria actual dels habitatges 




25 Principal i B Hotel rural,espai lleure,habitatges,restauració ,B la pallisa petit museu 

Volum A 

Jaciment (JA) / Interès Paisatgístic (IP)Jaciment 411 d 

estudi del aparcament intern i sistema d'accesibilitat 



No es permet rehabilitar cap dels elements amb codi A com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema 


ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap 

estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent 

sistema de depuració. *es permet l'ampliació sobre la sup.del edifici principal,es presentara estudi de volumetries , en 

el cas de lleure ,restauració i hotel rural no en cas de habitatge 

25 principal 

A,B,complementari 

12 


IMATGE AÈREA 

MAS D'EN PUIG 

N. 24 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


La Piera 


Masia de l'Alonso Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

Entre un sector industrial i una urbanització Protecció patrimonial 

Cap 

Camí del Mas de l'Alonso 


18b 




1.831 


Ús habitage 






context 

3 


5 

El conjunt de l'edificació consta de la masia original de planta baixa més planta pis i sotacobert, 

amb una coberta a dues aigües. A aquesta se li han adossat diferents volums d'igual o menor 

alçada, els quals fan d'habitatge o d'estables. Gairebé totes les cobertes són de teula àrab, 

excepte una d'un volum auxiliar que és de fibrociment. El conjunt està envoltat de camps de 

conreu i vinyes. 

Vol. Pral. EXT. dolent INT. no visitat Altres vol. 

Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


Accés a través d'un camí de terra en bones condicions, al qual s'accedeix des del 

camí Molinant. 






Aquesta edificació és característica del medi rural i s’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i 

visibilitat des dels recorreguts principals. 






dolent 

Situada entre la masia Samà i el corral de Carro, en el fondo de Santa Magdalena. L’any 1831, sembla que la propietat 

era del mestre Gurmesindo Alonso, coneguda per can Gumersindo. A partir de 1868 la denominació és masia den 

Alonso, denominació que s’ha mantingut fins avui. A darreries segle XIX, Leonor Alonso va vendre la masia a Conxita 

Janés. Posteriorment, la masia també ha estat coneguda per mas Ponis, renom d’una família de flequers que van ser 

els seus propietaris uns anys. A la dècada dels vuitanta segle passat, la masia era propietat de la senyora Coma. 

MASIA DE L'ALONSO N. 25 1 

F3 (2009) F4 (2009)





Indret 

La Piera 



Corral de Carro Pr. territorial i paisatgísti No Inclòs 

Emplaçament 

A peu d'autopista 


Cap 

Situació 

Camí del Corral de Carro s/n Qualificació de sól 

18b 





1.591 


Ús habitage 






context 




La masia es compon d'un volum rectangular de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues 

aigües, acabada amb teula àrab. Adossat al lateral d'aquest volum hi trobem un cos de planta 

baixa i coberta a dues aigües que exercia de corral. El Mas està situat en un espai boscòs 

constituït per un hàbitat d'importància comunitària (Pinedes mediterrànies) que constitueix un 

corredor que connecta la part PEIN de Vilanova amb l'espai agrari de la Piera i Santa 

Magdalena de gran importància paisatgística. 



Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


Accés a través d'un camí asfaltat en bones condicions des del nus de la C-32 i la 

C-15, des d'una rotonda d'aquesta última. 






Aquesta edificació té algunes característiques del medi rural i forma part d'un conjunt d'un cert interès històric. 

S’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial. L’ocupació permanent facilitaria la preservació del medi. 


El Corral de Carro és situat a llevant del coll de Ferran, a tocar l’autopista, és una vella masia, habilitada per viure-hi, els 

corrals encara conserven els seus arcs cegats. Els corrals depenien del mas de Carro, situat a la vella carretera de 

Ribes, amb la qual l’unia un camí ramader o carrerada documentada a l’any 1591. La casa és mencionada a l’any 1725, 

corral ab sa caseta, com a propietat de la Maria Alegret de Carro, vídua de Miquel Alegret, la filla de la qual es va casar 

l’any 1715 amb Francesc Ballester. Al cadastre de l’any 1760, el corral és dels Ballester de Carro, que també la 

designaven per corral del Maset de Carro. La finca, des de darreries segle XIX ha estat de diversos propietaris i molt 

intervinguda. 

CORRAL DE CARRO N. 26 1 

F3 (2009) F4 (2009)






27 principal 

A,B,C, complementari 



2 habitatges 


s'admet divisió horizontal 

Usos admesos 


si si no si no 






27 casa rural juxtaposat si 1 Habitatge 260 m2 totxo teula àrab 

A Pallissa juxtaposat si 0 Magatzem 100 m2 totxo fibrociment 

B Corral juxtaposat si 0 Desús 100 m2 tapia teula àrab 

C Cobert juxtaposat si 0 Magatzem 65 m2 totxo teula àrab 

7 


la volumetria original de la masia corral de carro 


27principal casa rural H,TR,R si 

cap 

A Pallissa R si 

cap 

B Corral compl. si 

cap 

C Cobert 


8 


Volumetria 



Entorn 


Ha conservar A i B del antiga masia els corrals 




27 ,A i B ,usos habitatges tindria que recuperar el valor de la masia original i corral 

està situat en un espai boscós per un hàbitat d'importància comunitària (HIC), les pinedes mediterrànies 

accés per el cami corral de carro ,aparcament particular 



Es permet rehabilitar l'element amb codi A i B com restauració, sempre que compleixi les condicions mínimes 

d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies 

alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el 

conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea 

inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). 

12 

IMATGE AÈREA 

CORRAL DE CARRO 

N. 26 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure



11 




2 habitatges com a maxim 



Usos admesos 


si* si* si* si no 






26 Masia juxtaposat si 2 Habitatge 325 m2 tapia teula àrab 

A Edificació juxtaposat si 1 Habitatge 85 m2 totxo teula àrab 

B Corral juxtaposat si 0 Estable 325 m2 totxo teula àrab 

C Corral juxtaposat si 0 Magatzem 45 m2 toxto teula àrab 

D E. tranfo aïllat no 0 E. tranfo 18 m2 totxo teula àrab 

E Cobert aïllat no 0 Magatzem 40 m2 totxo teula àrab 

F 

7 

Cobert aïllat no 0 Magatzem 40 m2 totxo 


teula àrab 


l'entorn l' arrivada els camins de terra, a composició de les façanes,portal modernista 


26 principal Masia H,R,TR,E.LL si 

cap 

A Edificació H,R,TR,E.LL si 

cap 

B Corral compl. si 

cap 

C,D,E Corral no 

cap 

8 

Volumetria 



Entorn 




Volum original de la masia i els anexes historics 




26 principal i A Habitatge,Hotel Rural,espai per Lleure,restauració 

Coberts i petits corrals C,D,E,F, 

L’hàbitat natural d’interès comunitari que conté, el de pinedes mediterrànies (HIC, núm. 9540 

Estudi d'acces de cami entrades i sortides i aparcament intern en el cas de restauració 



Es permet rehabilitar els elements amb codi 26, A, sempre que compleixin les condicions mínimes d'habitabilitat i B com 

edificació complementaria Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús 

d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. 

S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran 

una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica 

(AEA).*Per portar a terme l'usos de restauració ,hotel rural,espai per el lleure tindra que anar acompañat de un pla 

especial d'ordenacio urbanistica. 

12 


26 principal 

A,B,C,D,E,F complementari 

IMATGE AÈREA 

MASIA DE L'ALONSO 

N. 25 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


La Piera 


Mas Galceran Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

A peu d'autopista, prop del Coll d'en Ferran Protecció patrimonial 

Cap 

Ctra. a Vilafranca C-15 km. 2,4 Qualificació de sól 

20, 18b 




1.410 


Ús habitage 






context 

3 


5 

La masia principal consta de tres volums adossats. El primer, el qual és la façana principal del 

conjunt, és de planta baixa més planta pis i sotacobert amb una coberta a dues aigües acabat 

amb teula àrab. El segon volum, el cos central compta amb planta baixa i dues plantes pis amb 

una coberta plana. Finalment hi ha un tercer volum a la part posterior amb una planta 

semienterrada i una planta baixa, amb una coberta poc inclinada a dues aigües. Adossat a 

aquest conjunt hi ha uns corrals. Al sud de la masia hi ha varis estables. 

Vol. Pral. EXT. BO INT. BO Altres vol. 

Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


Accés a través d'un camí asfaltat en bones condicions des del nus de la C-32 i la 

C-15, des d'una rotonda d'aquesta última. 






x x 

Aquesta és una edificació molt característica de l’estructura rural del municipi i és convenient la seva catalogació per 

raons d’equilibri territorial i els seus valors històricsarquitectònics. L’ocupació actual en forma permanent facilita la 



PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS 

EN SÒL NO URBANITZABLE DE 



La masia s’aixeca sobre un turó proper i a llevant del coll de Ferran, i al costat mateix de l'autopista. Probablement la 

masia va ser aixecada damunt el mas de o del Ferran (1410-1411). 

Al segle XVIII, el mas era conegut per corral d'en Millé o Miller, nom d’un comerciant de la plaça de les Cols que posseïa 

dues fassines d’alcohol. A meitat segle XIX, el mas va ser adquirit per Antoni Miró, de renom Saró, el qual va donar nom 

al mas: Masia Saró, del Saró i masia d'en Saró de dalt, fins 1884 que va retornar la denominació de Galceran. 

El nom actual del mas prové de Carles Galceran, metge foraster i procurador síndic municipal al 1771. Sembla ser que 

aquest metge es va vincular amb la família Miller. Carles Galceran fou l’ascendent del metge Francesc Galceran 

Torrents i de la família de farmacèutics de la plaça de les Cols que va donar nom a l’edifici 14-15 d’aquesta plaça. El mas 

Galceran va ser ampliat i reformat segons projecte de l’arquitecte vilanoví Josep Francesc Ràfols i Fontanals, l’any 

1925, quan era propietat del l’advocat Antoni Torrents, que la va vendre a Francesc Nin al 1932. Una filla d’aquest, 

Antonia Nin, casada amb Serafí Giménez, la van vendre l’any 1985. 

BO 

MAS GALCERAN N. 27 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 


Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria específica. 


1 ud habitatges com maxim 



Usos admesos 








28 Masia juxtaposadasi 2 Habitatge fusta 190 m2 tapia+totxoplana+teula 

A Edificació juxtaposadasi 2 Habitatge fusta 70 m2 tapia teula aàrab 

B Corrals juxtaposadasi 0 Magatzem fusta 130 m2 tapia+totxoplana+teula 

7 


espai aterrazat de la masia original 


28principal Masia H,TR,R,E.LL si 

cap 

A Edificació R,E.LL,comp si 

cap 

B Corrals R,E.LL,comp si 

cap 

8 


Volumetria 



Entorn 







Manteniment de la volumetria original,altres elements i cosos A,28,B 

28 habitatge,Educació Lleure,Turisme rural,Restauració A i B complementari us TR,ELL,R 

coberts i altres anexes de la finca 

Mantenir la vegetació existent i millorar els entorns amb vegetació autòctona 

Bon accés des de la C-15Vilafranca,aparcament intern per els usos admesos 



Es permet rehabilitar els elements amb codi A i B com edificacions destinades a Espais complementaris a Restauració, 

Educació i Lleure,, sempre que compleixin les condicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el 




original, comÀrea d'ExpectativaArqueològica (AEA).*El ús de restauració ,Turisme Rural ,Ed Lleure tindra que esta 

aprovat un pla especial de ordenació urbana ja que la accés,aparcament ,com masas verdes com ampliacions estaran 

contemplades en aquest document 

28 principal 


12 


IMATGE AÈREA 

MAS GALCERAN 

N. 27 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 




Mas Roig Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

A peu de la Talaia, enmig de conreu Protecció patrimonial 

Cap 

Camí del Mas Roig s/n 


18b 




1.552 


Ús habitage 






context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 


Vol. Pral. EXT. dolent INT. dolent Altres vol. 




SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 






x x x 

x 

5 




Edifici de planta rectangular de planta baixa, planta pis i sotacobert, amb cobertes inclinades 

acabades amb teula àrab. A la part davantera hi ha un porxo, realitzat a mitjans de s.XX, que 

exerceix de terrassa de la planta primera. La masia compta amb dos volums aïllats de planta 

baixa que fan les funcions de magatzems. Davant la façana principal, deixant un espai amb 

l'edificació, hi ha una arcada moderna d'estil andalús. 


Accessibilitat i aparcament L'accés es produeix per un camí de terra en bon estat. 


dolent 

Aquesta té algunes característiques del medi rural però forma part d'un conjunt d'un cert interès històrico-paisatgístic. 

S’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. L’ocupació 

permanent facilita la preservació del medi. 

Antiga masia de la jurisdicció de la quadra de Rocacrespa, al peu de la Talaia, més amunt del mas Ricart. El mas es 

documenta l’any 1552 com den Roig de Rocacrespa. A l’any 1556 en les terres del mas Roig hi treballaven Salvador 

Carbonell i Pau Guardiola. Durant el segle XVII, la masia era habitada pels Roig, però a l’any 1725, el mas va a passar a 

la propietat de Damià Ballester i, les seves terres, conreades per diversos parcers. Malgrat els canvis de propietaris i 

masovers, com de les diverses transformacions i restauracions que ha tingut al llarg del temps, és una de les poques 

masies del terme que ha conservat el nom original des del segle XVI. 

MAS ROIG N. 28 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 



2 ud. Habitatge com maxim 


S'admet la divisió horizontal 

Usos admesos 








29 Masia juxtaposat si 2 Habitatge fusta 640 m2 tapia+totxo teula-àrab 

A Cobert aïllat no 0 Magatzem fusta 140 m2 tapia+totxo teula-àrab 

B Cobert aíllat no 0 Magatzem fusta 110 m2 tapia+totxo teula-àrab 

7 




porxo aterrazat 


29 princiapl Masia H,TR,R,E.Ll si 

cap 

A magatzem compl si 

cap 

B magatzem no 

cap 

8 

Entorn 









Volumetria 

Manteniment de la volumetria original,altres elements i cosos , vol. 29 

Volum es 29 es podra destinar al resta del usos admesos 

volums A ,B no poden ser destinats a usos admesos 

Conservació dels entorns immediats hi són l'abreres de pins,xipresos 

Protrecció especial las fileres de Oliveres del cami de MasRoig com els marges de pedra 



No es permet rehabilitar cap dels elements amb codi A i B com habitatge,. Es recomana l'ús d'energies alternatives i 



de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Les millores de 

subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà 

l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració. *El ús de restauració oTurisme Rural i 

Ed.lleure tindra que esta aprovat un Pla Especial de ordenació urbana ja que la accés,aparcament ,com masas verdes 

com ampliacions estaran contemplades en aquest document 

29 principal 


12 

IMATGE AÈREA 

MAS ROIG 


N. 28 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 




Corral d'en Roc Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

Enmig dels boscos, pròxim al camp de golf Protecció patrimonial 

Cap 

Camí del Corral d'en Roc s/n Qualificació de sól 

23 




1.554 


Ús habitage 

Deshabitada (2 vivendes) Vinc. a explot. agrícola NO Altres NO 





context 

3 


5 

La masia es compon d'un volum de forma irregular de planta baixa i planta pis, amb cobertes 

planes, entre les que sobresurt la torratxa. Adossat a la part posterior d'un lateral comencem a 

trobar tot un seguit de corrals de planta baixa. Les cobertes dels corrals estan constituides, 

generalment, per elements prefabricats. Tot el conjunt conforma una "U", deixant al centre un 

pati. 

Vol. Pral. EXT. dolent INT. bo Altres vol. 

Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés es produeix per un camí de terra en bon estat, al qual hi accedim des del 

camí de Corral d'en Roc, que està asfaltat. 






x x x 

x 

Aquesta és una edificació característica de l'estructura rural del municipi i és convenient la seva catalogació per raons 

d’equilibri territorial i els seus valors històrico-arquitectònics. L'ocupació de forma permanent facilitaria la preservació del 

medi. 






dolent 

Vella masia ramadera de l’antiga quadra de Rocacrespa, més amunt del mas Ricart, en el camí de Cubelles a Canyelles. 

Segons Vicenç Carbonell, originàriament aquest corral, o el veí de mas Torrat, portava el nom de mas d’en Rocafort, tal 

com consta en un document de l’any 1554 a l’arxiu municipal. A l’any 1705, la masia era propietat del pagès Roc Gual i 

coneguda per corral d’en Gual, tot i que també consta com a corral d’en Roc al cadastre de l’any 1725. En el cadastre de 

1739, la masia és anomenada com d’en Gual; posteriorment, al segle XIX, es va imposar el toponímic de corral d’en 

Roc. La masia va ser propietat dels Alegret l’any 1899, corral del Alegret o del Roch. Després va ser dels Santacana; 

posteriorment va passar a la família Soler, que va vendre la masia i una part de la finca. En parts dels terrenys del corral 

d’en Roc es va instal•lar l’any 1999 un camp de golf que porta el nom Portal del Roc. Actualment, la masia és 

abandonada. 

CORRAL D'EN ROC N. 29 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 


Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria específica mitjançant Pla Especial 



Usos admesos 








30 Masia juxtaposadasi 1 Habitatge fusta 500 m2 tapia teula àrab 

A Corrals juxtaposafa si 0 Magatzems fusta 420 m2 totxo teula-fibro 

7 


Elements de la arquitectura tradicional rural arcades de pedra ,rellotges de sol 


30 Masia H,TR,R,E.LL si 

cap 

A Corrals compl. alguns anexos segonsPE 

si 

cap 

8 


Volumetria 



Entorn 







Protecció de la volumetria general dela masia original 

30 recuperable per els usos admesos i anex sud terraza i anex llevant que forma el pati 

.Ano utilitzables coberts i altres anexes per els usos de Turisme rural,habitatge.Ed.Lleure 

importància paisatgística ja que mostra una gran continuïtat a través del bosc del Mas Roig 

millorar els 300 mts de accés rodat , asfaltat o formigo ,aparcament intern a la finca 



Es permet rehabilitar els elements amb codi A com a habitatge, sempre que compleixin les condicions mínimes 

d'habitabilitat,també per Turisme Rural ,Educació al Lleure i restauració. Conservar l'embigat de fusta i el sistema 


ni al paisatge, ni la volumetria de la masia.S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més 

controlades .Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia 

original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA) .*El ús de restauració ,Turisme rural, ed. Lleure tindra que esta 

aprovat un pla especial de ordenació urbana ja que la accés,aparcament ,com masas verdes estaran contemplades en 

aquest document.Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. 

30 principal 


12 


IMATGE AÈREA 

CORRAL D'EN ROC 

N. 29 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


Les Mesquites / Torrent de Sant Joan Ref. cadastral (pol/par) (40/9508) 

Mas Torrat Pr. territorial i paisatgístic Inventariada (I-39) 

Pròxim a un camí principal, al peu d'un turó Protecció patrimonial 

Cap 

Camí de Mas Torrat s/n 


23 




Voltants de 1.800 Titularitat Privada familiar 

Ús habitage 






context 

3 


5 

La masia original consta d'una edificació de planta baixa més planta pis i sotacobert amb una 

coberta a dues aigües. Adossat a la masia original hi ha un volum de proporcions i disseny 

semblants a la masia original, que complementa la vivenda. A la part posterior de la masia, hi 

trobem un volum en forma d'"U" amb un pati interior, actualment en desús. Al nord de la masia 

hi trobem varis corrals. La masia es trob dins d'un hàbitat d'importància com és el matollar 

termomediterrani que li confereix un gran valor paisatgístic. 


Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés és a través d'un camí de terra en bon estat, al qual s'accedeix des del 

camí de Mas Roig. 






Aquesta edificació té característiques associades al medi rural i s'aconsella la seva catalogació per raons d'equilibri 

territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. L'ocupació permanent facilitaria la preservació del medi. 






Vella casa de pagès emplaçada a l'antiga demarcació de Rocacrespa, ubicada en el camí de les Mesquites, més amunt 

de l'autopista. En data incerta i amb nom desconegut, el mas va ser adquirit pel notari Joan Garrich i Torrents (1763- 

1837), era propietat del seu fill, l’advocat Manuel Garrich, el 1847, any de la seva mort; fins aleshores la masia era 

coneguda per masia Garrich. Durant uns anys, la masia va ser habitada pel masover Antoni Albet que li va donar el nom 

de masia Albet. A patir de 1858, la masia es documenta per mas Torrat. El notari, regidor i accionista de la fàbrica de 

mar, Jaume Marià Ramona i Maynés (1821-1890), també promotor de la casa de les columnes trencades de la plaça 

dels Cotxes, va adquirir la masia. A finals anys seixanta segle XX, la família Albà la va adquirir i va reconvertir l’explotació 

en granja avícola. La part de celler que es manté, el gran cup i les dues premses de torn que es conserven denoten el 

seu passat d’important explotació vitícola. L’últim masover va ser Pere Guimerà. Actualment, la família Albà manté una 

granja avícola de perdius. 

MAS TORRAT N. 30 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 




1 habitatge 



Usos admesos 


SI* SI* SI* SI NO 






31 Masia juxtaposat si 2 Habitatge fusta 310 m2 Tapia+totxo teula àrab 

A Masia juxtopasat si 2 Magatzem fusta 245 m2 Tapia+totxo teula àrab 

B Cobert aïllat no 0 Magatzem fusta 255 m2 Tapia teula àrab 

C Cobert aïllat no 0 Magatzem fusta 160 m2 totxo fibrociment 

7 



31 principal Masia H,TR,R,Ed.LL si 

cap 

A Masia ,TR,R,Ed.LL si 

cap 

B Cobert ,TR,R,Ed.LL si 

cap 



8 


Volumetria 



Entorn 







Manteniment de la volumetria original,altres elements i cosos A,31,B 

vol recuperable vol A i B es podra destinarse els usos admesos 

volum C no es podra utilitzar els usos admesos 

els Rellotges de sol ,composició original de la masia ,bovedes ,arcs ,estructures de fusta 

La seva vegetació té un paper fonamental en el paisatge d'aquesta zona protecció abreres 

Hi han dos camins d'arrivada. Adecuat tot el trajecte del camí de mas d'en Roig, 



Es permet rehabilitar l'element amb codi A com a habitatge,Turisme rural o Ed. lleure,restauració sempre que compleixi 

les condicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana 

l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la 

masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals 

tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com (AEA).*El ús de restauració i 

Turisme Rural o Ed .Lleure tindra que esta aprovat un Pla Especial de ja que la accés,aparcament ,com masas verdes 

com ampliacions estaran contemplades en aquest document.Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de 

sanejament autònom amb el corresponent sist. de depuració. 

12 


31 principal 

A,B, C complementari 

IMATGE AÈREA 

MAS TORRAT 

N. 30 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


Fondo del Corral d'en Miró Ref. cadastral (pol/par) (25/9501) 

Corral d'en Miró Pr. territorial i paisatgístic Inventariada (I-41) 

A peu d'autopista 


Cap 

Camí de Mas Torrat s/n 


23 




Inicis s.XVIII 


Ús habitage 



NO Ramadera NO Exp. recursos naturals SI 



context 

3 


5 

La masia original és un volum de planta baixa més planta pis i sotacobert amb varies cobertes 

inclinades de teula àrab. Adossat a la part posterior de la masia hi ha el cos de planta baixa 

que abans conformaven els corrals. Finalment hi ha un últim volum aïllat que feia les funcions 

de magatzem. Masia situada dins d'un hàbitat d'importància comunitària com és el matollar 

termomediterrani que li confereix un gran valor paisatgístic. 


Aigua 

SI NO X Xarxa Pròpia 

Electricitat 


Sanejament 

SI NO X Col·lectiu Autònom 10 FOTOGRAFIES 

Telefonia 

SI NO X Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés és a través d'un camí de terra en bon estat, al qual s'accedeix des del 

camí de Mas Roig. 






x x x 

x 

Aquesta edificació té característiques associades al medi rural i s'aconsella la seva catalogació per raons històriques i 

d'equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. 






Masia ubicada a llevant del mas Torrat, sobre l’actual traçat de l’autopista. Al segle XVIII la masia era coneguda per 

corral d’en Gassó, propietat de Miró i Gassó, però abans ho fou del seu oncle, Joan Gassó, i d’aquí la seva primera 

denominació. Al segle XIX, la masia va ser adquirida per Manuel Pers i Fontanals (1809-1867), advocat vilanoví que 

exercia a Barcelona i diputat provincial pel partit liberal, en representació del districte de Vilafranca del Penedès, al qual 

pertanyia Vilanova, els anys 1837, 1840 i 1854. En la documentació conservada a l’Arxiu Municipal de l’any 1841, la 

masia era anomenada corral de Pers. A partir de l’any 1860, la masia és anomenada com corral d’en Miró, denominació 

per la qual és avui coneguda. Actualment la masia no és habitada però manté l'activitat agrària de secà. 

CORRAL D'EN MIRÓ N. 31 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 




1 ud habitatge 


no s'admet divisió horizontal 

Usos admesos 


si* si* si* 

si No 





Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+n pp Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta 

32 Masia juxtaposat si 2 Habitatge 270 m2 tapia teula àrab 

A Corral juxtaposat si 0 Magatzem 140 m2 pedra teula àrab 

B Cobert juxtaposat si 0 Magatzem 110 m2 tapia teula àrab 

7 


entorn de marges,rellotges de sol , arbrat del cami al costat de la masia 


32 principal Masia H,TR,R,E.LL si 

cap 

A Corral TR,R,E.LL si 

cap 

B Cobert TR,R,E.LL si 

cap 

8 


Volumetria 



Entorn 







Manteniment de la volumetria original,altres elements i cosos 32,A,B 

A recuperable per els usos admesos 


Arrengar el cami desde cami d'en Roig a la masia 



Es permet rehabilitar l'element amb codi A com a habitatge ,Turisme rural, Ed. lleure sempre que compleixi les 

condicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. 

Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la 

volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Es conservaran 

especialment margallons i figueres. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del 

centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).*El ús de restauració i altres usos meyns el 

habitatge ,tindra que esta aprovat un pla especial de ordenació urbana ja que la accés te una part intransitable per 

l'us,aparcament ,com masas verdes com estaran contemplades en aquest document 

32 principal 


12 


IMATGE AÈREA 

CORRAL D'EN MIRÓ 

N. 31 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 

Les Mesquites 



El Maset del Safont Pr. territorial i paisatgísti No Inclòs 

Emplaçament 

A peu de camí, a la vessant d'un turó Protecció patrimonial 

Cap 

Situació 

Camí del Mas de l'Artís 


23 





Inicis s.XVIII 


Ús habitage 






context 

La casa consta d'un volum de planta baixa i planta pis de forma indefinida, amb cobertes 

acabades amb teula àrab i una terrassa. Prop de la vivenda hi ha un petit cobert que alberga 

una barbacoa. El mas compta amb diferents cossos aïllats que exerceixen de magatzems. 

Aquests es troben en bastant mal estat. Aquesta Masia és a menys de 200 m de l'àrea del 

PEIN que forma part de la Xarxa Natura 2000 i que és LIC i ZEPA. La seva vegetació té un 

paper fonamental en el paisatge d'aquesta zona. 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. dolent INT. dolent Altres vol. dolent 

Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 









Históriques 

x 

Mediambiental Paisatgístiques Socials 

Aquesta edificació no és característica del medi rural però s’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i 

visibilitat des dels recorreguts principals. 


Casa ubicada a mig camí del mas d’en Pers al mas de l’Artís, a ponent del torrent de la Pastera. Safons era el cognom 

d’un propietari de l’actual mas Sardet, el qual era conegut al primer terç del segle XVIII, com mas Safons, propietat de 

Francesc Çafont, que a més tenia la dependència del maset, aquest existent l’any 1725. Si bé Miquel Safons tenia terres 

en aquest camí, com consta al Registre de 1818, la casa no apareix documentada fins l’any 1860 com Masia den 

Safons, però també per Maset den Safons al 1861, aleshores propietat de Manuel Pers, probablement adquirida en 

subhasta ja que poc després era subhastada, l’any 1865, una altra terra dels hereus de Miquel Safons Soler, mort l’any 

1864, situada en la partida del Maset. L’hereu de Miquel Safons i Figueres, Miquel Safons i Alegret, al•legava l’any 1868 

tenir certs drets en el manso conocido con el nombre Maset del Safons com publicava el Diario de Villanueva. Aquest 

mateix diari, recull a l’any 1870 que es venia una peça con su casita dicha Maset dels Safons. 

A l’any 1979, Francesc Prat i Vidal va comprar una de les parcel•les del mas, on es trobava la masia que va ser 

reedificar i ampliar a partir de l’any 1980. Al adossar un nou cos amb la funció de celler, van aparèixer les runes de 

l’antiga masia. 

MASET DEL SAFONT N. 32 1 

F3 (2009) F4 (2009)






33 principal 

A,B,C,D complementari 



1 habitatge 


no s'admet la divisio horizontal 

Usos admesos 


no no no si no 






33 Casa rural juxtaposat si 1 Habitatge 180 m2 tapia+totxo teula 

A Cobert aÏllat no 0 Magatzem 225 m2 totxo fibrociemt 

B Cobert aÏllat no 0 Magatzem 190 m2 totxo fibrociemt 

C Cobert aÏllat no 0 Magatzem 85 m2 totxo fibrociemt 

D Cobert aÏllat no 0 Magatzem 110 m2 totxo fibrociemt 

7 


cap 


33 principal habitatge H, si 

% 

A cobert 


B cobert 


C i D cobert 


si 

8 


Volumetria 



Entorn 


Conservació de la Volumetria del original 

33 

A,B,C,D no utilitzables per els usos admesos 




La seva vegetació té un paper fonamental en el paisatge d'aquesta zona 

supeditat al pla especial d'ordenació urbanistica 



No es permet rehabilitar cap dels elements amb codi A, B, C i D com a habitatge. Conservar el sistema tradicional de 




d'Expectativa Arqueològica (AEA). . Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa 

aèria 

12 

IMATGE AÈREA 

MASET DEL SAFONT 

N. 32 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


Els Colls 


Masia dels Colls Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

Tocant una urbanització, sobre la via del tren Protecció patrimonial PDUSC (Cat. C1) 

Camí dels Colls s/n 


23 




1.372 


Ús habitage 

Hotel Vinc. a explot. agrícola NO Altres NO 





context 

3 


5 

La masia es troba ubicada en límit del terme municipal, cosa que fa que una part de l'edificació 

es trobi al terme de Vilanova i la Geltrú i l'altra part al de Sant Pere de Ribes. De la masia 

original en queda ben poc donat que s'està realitzant una reforma de la mateixa per tal de 

convertir-la en un hotel. De la masia original tan sols se n'ha conservat un porta i la seva 

arcada.la seva vegetació tingui un paper fonamental en el paisatge d'aquesta zona. El mas es 

troba al mig d'un espai boscòs d'importància constituït per pinedes mediterrànies. 


Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


L'accés es produeix per un camí de terra, en general en bon estat. Si es finalitza el 

projecte en procés s'haurà d'arranjar l'últim sector del camí. 






x x x 

x 

La masia original ha desaparegut i actualment ja hi ha un projecte iniciat, però aturat, per a convertir-la en un hotel. 






Situada rere la punta Llarga o dels Colls, damunt les foradades fetes als anys 1880 i 1914 per passar-hi la línia del 

ferrocarril. La masia és al mig de la línia de terme amb Ribes. Els pescadors vilanovins l’anomenen Masia Nova. En un 

document reial de l’any 1372 s’esmenta un mas des Coyll. La masia dels Colls sempre ha estat pertinença de Solicrup, 

mas que l’any 1644 va ser adquirit per l’Ordre de la Mare de Déu de la Mercè, que a l’any 1835 els frares van ser 

exclaustrats i desamortitzats; posteriorment Solicrup i terres va ser subhastat públicament i adquirit, l’any 1849, per Joan 

Samà i Martí, que la va convertir en un centre d'una gran explotació vinícola. L’any 1892, la propietat, juntament amb els 

Colls, va passar a Joan Soler Suau, de renom Sans de Gornal; i després de la Guerra Civil la propietat va ser adquirida 

per la família Bertran i Musitu. Al 1939, Felip Bertran i Güell va transformar la masia dels Coll en la residència Casa del 

Mar. 

bo 

MASIA DELS COLLS N. 33 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 


Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria específica mitjançant Pla Especial 


2 ud habitatge com max 


s'admet la divisio horizontal si es habitatge 

Usos admesos 


si no no si si 






34 Edificació Juxtaposada no 2 alumini 500 m2 totxo teula àrab 

7 



34 principal Edificació H,,R Ho si 


8 


Volumetria 






Vol. recuperables 34 edifici condicions PE CASA DEL MAR 2006 / 025525 / B, 

DOGC 5188 05/08/2008 ,habitatge complementari 


Pla especial urbanístic Casa del Mar 

Entorn 



Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la 

volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. 


Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Es una masia divida per els dos termes ja te un pla especial urbanistic.Casa del 

Mar totes les normatives de ús i volumetrias cocom convenis estan aprovades com pla especial Casa del Mar 

5/08/2008 publicació DOGC 5188Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. 

Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de 

depuració. En cas que finalment es finalitzi l'equipament de turisme rural , s'haurà d'arranjar l'accés al mateix. 

34 

pla especial urbanistic.Casa del Mar totes les normatives de ús i volumetrias 

convenis estan aprovades com pla especial Casa del Mar publicació DOGC 5188 

servitud de pas públic CamÍ dels Colls 


12 


IMATGE AÈREA 

MASIA DELS COLLS 

N. 33 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


Torrent de les Oliveres 


Mas Arrels Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 

A peu de camí, prop d'un torrent Protecció patrimonial 

Cap 



18 




1.978 


Ús habitage 






context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 






SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 






X X 

5 




Xalet modern de planta baixa més sotacobert de poc interès arquitectònic amb una coberta a 4 

aigües acabada amb teula àrab. Compta amb un segon volum aïllat emprat com a magatzem. 

La vegetació existent és de gran importància ja que forma part del corredor biològic constituït 

pel Torrent d'en Parellada. 


Accessibilitat i aparcament Camí de terra en bon estat, al qual s'hi accedeix des del camí del Padruell. 

Aquesta edificació no és característica del medi rural però forma part d'un conjunt d'un cert interès paisatgístic. 

S’aconsella la seva catalogació per tal de mantenir l'esmentat conjunt, evitant distorsions sobre el sol protegit. 


L'any 1976, els germans Marta, Joaquim i M. Neus de Cabanyes i Ricart, hereus d'Alexandre de Cabanyes i Marquès, 

van fer donació de la masia Cabanyes, amb la seva biblioteca i les seves pintures, tots els seus interiors a favor de 

l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb el compromís que es conservés la masia i s’adeqüés com a centre cultural. 

Amb la cessió donaven així compliment a la voluntat paterna reiteradament expressada. 

La família Cabanyes va mantenir les propietats annexes a la masia Cabanyes, al costat del torrent de les Oliveres i 

separades de la masia Cabanyes pel camí Ral de Cubelles a Ribes, també conegut per camí Molinant o Moliner. En 

aquestes es va edificar Les arrels, dues cases rurals, segons projecte de l’arquitecte i enginyer Francesc Ricart i Raldiris, 

l’any 1978. En el mas es manté el conreu de la vinya. 

bo 

F3 (2009) F4 (2009) 

N. 34 1



11 



1 habitatge 



Usos admesos 








36 casa rural aïllada no 1 Habitatge Fusta 265 m2 totxo teula àrab 

7 




Entorn agrari 


36 casa rural habitatge 0 

PGO 

8 

Entorn 





No hi han volums a recuperar,us habitatge 

No hi han volums a no utilitzar 





Volumetria 

Manteniment de la volumetria original 

Protecció del entorn inmediat arbreres de pins xipresos 

accés adecuat des de el cami ral,aparcament a la finca 



Conservar el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la 

seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la casa rural . S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les 

masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del 

centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Les millores de subministrament de les 

companyies no comportaran cap estesa aèria. 


depuració. 

12 


IMATGE AÈREA 

N. 34 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


El Torrent de les Oliveres 


Mas del Clot del Sucot Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 


Cap 



18 





Ús habitage 






context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 






SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 






x x 

5 




Es tracta d'un xalet modern de poc interés arquitectònic de planta baixa més planta pis amb 

una coberta a dues aigües acabada amb teula àrab, A la part davantera té un porxo suportat 

per unes arcades. La vegetació existent és de gran importància ja que forma part del corredor 

biològic constituït pel Torrent d'en Parellada. 








l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb el compromís que es conservés la masia i s’adeqüés com a centre cultural. 

Amb la cessió donaven així compliment a la voluntat paterna reiteradament expressada. 



aquestes es va edificar Clot Sucot, segons projecte de l’arquitecte i enginyer Francesc Ricart i Raldiris, l’any 1979. Clot 

Sucot és una casa rural habitada per l’escriptor vilanoví Oriol Pi de Cabanyes i l’escriptora Teresa Costa-Gramunt, qui hi 

ha escrit i datat al Clot Sucot setze dels seus llibres, des de “Treball de camp”, l’any 1996, a “London”, l’any 2009. 

bo 

MAS DEL CLOT DEL SUCOT N. 35 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 



1 habitatge 



Usos admesos 








37 casa rural aïllada no 1 Habitatge 110 m2 totxo teula àrab 

7 




Entorn agrari 

Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilizables Vol. a enderrocar %AMP 

37 casa rural habitatge 0 

PGO 

8 

Entorn 











Volumetria 







seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses 

vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre 

de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Les millores de subministrament de les companyies no 

comportaran cap estesa aèria. 



12 

IMATGE AÈREA 

MAS DEL CLOT DEL SUCOT 


N. 35 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





ESC 1/5.000 

Indret 


Emplaçament 

Situació 




Corral del Mas d'en Parellada Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 


Cap 

Camí Ral s/n 


18 




1.959 


Ús habitage 






context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 






SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


SI Geològic NO Incendi SI Altres 




5 

Es tracta d'un xalet modern, rehabilitat els anys 80, de planta baixa i amb un pati interior. Tot i 

ser emprat com a vivenda, l'edificació té la forma i característiques típiques d'un corral. El jardí 

ha estat reformat més recentment. La vegetació existent és de gran importància ja que forma 

part del corredor biològic constituït pel Torrent d'en Parellada. 


Aquesta edificació té algunes característiques del medi rural i forma part d'un conjunt d'un cert interès paisatgístic. 







La casa rural d’Els Corrals és al costat del torrent de les Oliveres, separada de la veïna masia d’en Cabanyes pel camí 

Ral de Cubelles a Ribes, també conegut per camí Molinant o Moliner. La casa té els seus orígens en el corrals de 

l’antiga masia d’en Parellada, masia que va ser comprada per Llorenç de Cabanyes i de Fuster, qui la va fer enderrocar 

per construir-ne l'actual d’en Cabanyes. De la masia d’en Parellada van restar el trull d’oli i els seus corrals. L’any 1975, 

els germans Marta, Joaquim i M. Neus de Cabanyes i Ricart, cedeixen la masia d’en Cabanyes a favor de l’Ajuntament 

amb el compromís que es conservés la masia i s’adeqüés com a centre cultural; els pertanyia per la herència del seu 

pare, el pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972); amb la cessió donaven compliment a la voluntat paterna, 

reiteradament expressada. 

Els corrals de la masia van continuar sent propietat de la família Cabanyes. Tot i que en una de les portes d’entrada 

hi ha inscrit l’any 1959, les reformes per acondiciar els corrals, el paller i la casa del pastor a ell adossats com a casa 

rural van ser realitzades als anys vuitanta segle XX. Amb les reformes es va respectar les antigues construccions i el pou 

de sínia. L’actual propietària d’Els corrals, Maria Pilar d’Ochoa i de Cabanyes, manté al voltant de la casa el conreu de la 

vinya. 

F3 (2009) F4 (2009) 

N. 36 1



11 




1 habitatge 



Usos admesos 


si* si no si no 






38 casa rural aÏllada no 0 Habitatge 235 m2 tapia teula arab 

A Cobert aÏllada no 0 Magatzem 35 m2 tapia teula àrab 

7 


marges i tapial i tanca 


38 principal casa rural H,R si 

20% 

A Cobert si 

cap 

8 


Volumetria 



Entorn 







Manteniment de la volumetria original,altres elements i cosos 38 

Volum es A, es podra destinar al resta del usos admesos 

no hi han volums no utilitzables 


estudi de accés i aparcament en el cas de restauració pla especial 







d'Expectativa Arqueològica (AEA).*El ús de restauració i Turisme rural tindra que esta aprovat un pla especial de 

ordenació urbana ja que la accés,aparcament ,com masas verdes com ampliacions estaran contemplades en aquest 

document 

38 principal 

A, complementari 

12 

CORRAL DEL MAS D'EN PARELLADA 


IMATGE AÈREA 

N. 36 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure





Indret 


Emplaçament 

Situació 


2 


Ús habitage 




context 






Maset de Mas Arrels Pr. territorial i paisatgísti No Inclòs 

Pròxim al Pi Gros, prop d'un torrent Protecció patrimonial 

Cap 

Camí Ral 


18 



1.978 




Xalet modern de poc interés arquitectònic de planta baixa més planta pis amb una coberta a 

quatre aigües acabada amb teula àrab. La vegetació existent és de gran importància ja que 

forma part del corredor biològic constituït pel Torrent d'en Parellada. 

MASET DE MAS ARRELS N. 37 1 



bo 

Aigua 


Electricitat 




Telefonia 

SI X NO 

Altres 

Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 



SI Geològic NO Incendi SI Altres 




x x 



5 




l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb el compromís que es conservés la masia i s’adeqüés com a centre cultural. Amb 

la cessió donaven així compliment a la voluntat paterna reiteradament expressada. 



aquestes es va edificar Les arrels, dues cases rurals, segons projecte de l’arquitecte i enginyer Francesc Ricart i Raldiris, 

l’any 1978. En el mas es manté el conreu de la vinya. 

F3 (2009) F4 (2009)






39 principal 



1 habitage 


no s'admet la divisio horizontal 

Usos admesos 


No no no si no 






39 casa rural aïllada no 1 Habitatge alumini 260 m2 totxo teula àrab 

7 






Entorn agrari 




39 casa rural H 0 

PGO 

8 

Volumetria 



Entorn 









seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la casa rural. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les 

masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del 

centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Qualsevol actuació sobre l'assentament 

requerirà una intervenció paisatgística amb la millora i condicionament de les façanes i l'entorn immediat. Les millores de 

subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. 



12 

IMATGE AÈREA 

MASET DE MAS ARRELS 

N. 37 2





Indret 


Emplaçament 

Situació 




Mas Viada Pr. territorial i paisatgístic No Inclòs 


Cap 

Camí Ral s/n 


18 




- 


Ús habitage 






context 

3 


Aigua 

Electricitat 

Sanejament 

Telefonia 

Gas 


Vol. Pral. EXT. dolent INT. no visitat Altres vol. 




SI X NO 

Altres 

SI 

Carretera X 

NO 

Camí púb. 

X 

Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 






x x 

x 

5 

La cas rural es compon d'un volum rectangular de planta baixa, planta pis i sotacobert. La 

teulada és a quatre aigües acabada amb teula àrab. A la part posterior de l'edifici hi ha un gran 

porxo en planta baixa. Aquest exerceix de part de la terrassa que envolta el volum de la planta 

pis per tres dels seus costats. La vegetació existent és de gran importància ja que forma part 

del corredor biològic constituït pel Torrent d'en Parellada. 

Accessibilitat i aparcament L'accés a la finca es produeix pel camí Ral o Molinant, el qual es troba asfaltat. 


S’aconsella la seva catalogació per evitar distorsions en el sól protegit. L’ocupació permanent facilitaria la preservació del 

medi. 






dolent 

A llevant del torrent de la Pastera i a tocar el camí Ral o Molinant, es situat el mas Viada, conegut popularment per masia 

dels Toros. En el mateix lloc hi havia lo Mas Crexellet, segons les afrontacions del capbreu de l’any 1591, el propietari del 

qual era Climent Gassó de Vilanova. 

MAS VIADA N. 38 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 




1 habitatge 



Usos admesos 


*si No No si No 






40 Casa rural aÏllada no 2 Habitatge 220 m2 totxo teula àrab 

7 


Espai devant de la casa rural que consta edificació complementaria al jardi 

Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilizables Vol. a enderrocar %amp 

40 principal Casa rural H,R. si 

10% 

8 


Volumetria 



Entorn 




Manteniment de la volumetria original,vol 40 

40 per els usos admesos. 




coberts i altres anexes de la finca a els usos admesos 


estudi a traves de un pla especial l'apar cament i accés 




seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses 

vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre 

de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).*El ús de restauració tindra que esta aprovat un pla 

especial de ordenació urbana ja que la accés,aparcament ,com masas verdes com ampliacions estaran contemplades 

en aquest document 

12 


IMATGE AÈREA 

MAS VIADA 

N. 38 2 

H. Habitatge 



Ho. Hoteler 

E .LL Espai LLeure

35 



2012 

MASIES EN RUÏNES 


16Juliol2012








Indret 

Serra de Bonaire 



Cal Baró Pr. territorial i paisatgísti X.NATURA 2000 

Emplaçament 

Prop del camí, a la base d'un turó Pla Especial 

EN Garraf 

Situació 

Camí dels Escalons 


23 






Ús habitage 

Deshabitada 

Vinc. a explot. agrícola NO Altres NO 


NO Ramadera NO Exp. recursos naturals SI 

La masia original es componia d'un volum rectangular de planta baixa i planta pis amb una 

coberta a dues aigües. Bona part de la coberta i el forjat de planta pis es troba enrunats. 


Adossat a aquest volum hi ha una ampliació de la masia original de forma rectangular, de 


planta baixa i planta pis. Aquest ja va ser remodelat, ja que s'hi observen elements 

context 

prefabricats. Finalment adjacents a aquest conjunt hi ha el que eren els corrals, dels quals s'en 

conserven tots els murs, però no les cobertes. 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. ruinos INT. ruinos Altres vol. ruinos 

Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 


Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


No hi ha un accés definit des del camí dels Escalons fins la masia. El camí dels 

Escalons és un camí de terra en correcte estat. 





Es tracta d’una edificació característica de l’estructura rural del municipi. 


És una masia situada vora el límit de terme de Cubelles, lloc que pertanyia a la quadra de Rocacrespa. Es suposa que 

en el segle XVIII la masia era coneguda per corral d’en Canyelles. L’any 1772 era d’Aleix Canyelles, la masia era llavors 

denominada com Mas d'Alex, denominació vigent fins l’any 1848 i, més tard, encara com Corral de Cañellas fins al 1892, 

quan ja era coneguda pel nom actual. 

Josep Marcé Baró, renom familiar vilanoví de llarga durada, documentat per primera vegada l’any 1609, la va adquirir 

l’any 1772. La primera vegada que es documenta la masia amb el nom de Casa Baró és a l’any 1849, aleshores 

propietat de la vídua de Josep Marcé. En el Nomenclàtor de 1860, la casa constava oficialment designada per Masia del 

Baró, d’Antònia Marcé i Vidal, els descendents de la qual encara la conservaven a inici segle XX. El 1906, els hereus de 

Magí Marcé Vidal, la van vendre a Carme Pascual Milà, que a la vegada la vengué l’any 1912 a Heribert Gener, adinerat 

que també tenia una sínia a la rasa del Miquelet i la seva casa familiar a la rambla núm. 104. 

El 1971 la propietat de cal Baró passà a Eusebi Reglero Bartolomé, el qual sembla que fou el promotor del complex 

residencial Mas Baró, que no va reixir. A inici dels anys seixanta del segle XX, el mas era tancat. A més de corrals i cups 

de raig, encara hi havia restes d’una premsa de racó, amb pedra, cargol i femella, que demostrava que tenia un passat 

ramader i vinater. Davant la casa hi havia una gran bassa. Des de 1972, aquest mas fou el centre de “Mas Baró, 

Complejos y Explotaciones Residenciales”, gairebé tothom en diu “mas Baró”. 

CAL BARÓ N. 39 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 




- - 

Volums i superficies 


41 Masia juxtaposada si 1 En runes 230 m2 pedra-tapia teula arab 

A Edificació si 1 En runes 40 m2 pedra-tapia teula arab 

B Corral si 0 En runes 250 m2 pedra-tapia teula arab 


Volumetria 



Entorn 







Usos admesos 


- - - 




Arbreres,Pla d’Espais d’Interès Natural) ,protecció mediambiental 



41 Masia 

EN GARRAF 

A Edificació 

EN GARRAF 

B Corral 


Regulació per la normativa de la modificació del Pla Especial de protecció del Medi Fisic i del Paisatge d l'Espai 

Natural del Garraf (19/11/2001).Aquest espai és dins del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), forma part de la Xarxa 

Natura 2000 i és LIC (lloc d’Importància comunitària) i ZEPA,seva vegetació té un paper fonamental en el paisatge 

d'aquesta zona ja que hi són presents tres hàbitats naturals d’interès comunitari (HIC). 

12 

IMATGE AÈREA 

CAL BARÓ 


N. 39 2





Indret 

Mas de l'Artís 



Mas de la Fam Pr. territorial i paisatgísti X.NATURA 2000 

Emplaçament 

A peu de camí, pròxim a una urbanització Pla Especial 

EN Garraf 

Situació 

Camí de Canyelles 


23 





s. XVIII 


Ús habitage 

Deshabitat Vinc. a explot. agrícola NO Altres NO 





context 

De l'edificació original tan sols en queden els límits exteriors, dels quals s'en conserven murs 

de mamposteria d'un a tres metres d'alçada. També hi resta l'ubicació dels antics corrals, 

inclós la coberta a una aigua acabada amb teula àrab. La vegetació dels voltants té un paper 

fonamental en el paisatge d'aquesta zona. 



Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 


Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


No hi ha un accés definit des del camí de Canyelles fins la masia. El camí de 

Canyelles, en aquest tram, és de terra i es troba en bastant mal estat. 










Casa de pagès enrunada situada en el camí que va del mas de l'Artís a Canyelles, vora el mateix terme d’aquesta 

població. El mas de la Fam era una masia autosuficient, la més llunyana de la vila, que pertanyia a la parròquia de la 

Geltrú. Es suposa que era coneguda en el segle XVIII per mas Massalleres, propietat de Llacunalba. En el nomenclàtor 

de 1860 figurava amb el nom de mas de la Fam, aleshores habitat per Joan Soler de la Geltrú i Maria Claver de 

Canyelles. 

MAS DE LA FAM N. 40 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 





Usos admesos 


- - - 

- - 






42 Masia juxtaposada si 1 En runes 156m2 tapia i pedra teula àrab 

42 Corrals juxtaposada si 0 En runes 93,8 m2 tapia i pedra teula àrab 

7 




42 masia 

42 Corrals 

EN Garraf 

8 


Volumetria 



Entorn 










Natura 2000 i és LIC (lloc d’Importància comunitària) i La seva vegetació té un paper fonamental en el paisatge 

d'aquesta zona ja que hi són presents dos hàbitats naturals d’interès comunitari (HIC). 

12 


IMATGE AÈREA 

MAS DE LA FAM 

N. 40 2





Indret 

Les Mesquites 



Mas d'en Coloma Pr. territorial i paisatgísti X.NATURA 2000 

Emplaçament 

A peu de camí, prop del Fondo d'en Coloma Pla Especial 

EN Garraf 

Situació 

Camí de la Serra del Gat 


23 





1.860 


Ús habitage 






context 

La masia consta d'un volum principal de planta baixa més planta pis amb una coberta a dues 

aigües acabada amb teula àrab. Davant d'aquest cos hi ha un pati interior a dos nivells. Al 

trobar-se l'edificació en la vessant d'un turó una part de la planta baixa està semi-enterrada. 

Existeix un segon volum amb el sostre enderrocat que s'empraria de cobert. La vegetació dels 

voltants té un paper fonamental en el paisatge d'aquesta zona. 


Estat de conservació Vol. Pral. EXT. ruina INT. ruina Altres vol. 

ruina 

Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 


Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


La masia es troba a peu del camí de la Serra del Gat. Aquest es troba asfaltat i en 

bones condicions. 











Situada al nord-oest del terme municipal, al costat del camí que menava a Castellet per Torrelletes. La masia era 

coneguda l’any 1860 per la Mesquita del Coloma. A l’any 1877, continuava sent de la mateixa família, els Ballester, de 

renom Coloma, concretament de Tomàs Ballester. La casa pairal dels Ballester és ubicada a la cantonada dels carrers 

del Comerç i del carrer de Sant Pere; van ser pagesos enriquits durant el segle XVIII comerciant amb Amèrica i un dels 

principals terratinents del municipi. A l’any 1883 encara era anomenada Mesquita del Coloma. Aquesta masia era la 

residència dels propietaris del mas, i l’altra masia molt propera, anomenada les Mesquites, era l’habitatge dels masovers. 

Des dels anys seixanta segle XX, la masia pertany a la família Albà i es troba en ruïnes. 

A la Carta Paleontològica de Vilanova i la Geltrú hi consta un jaciment paleontològic, conegut com a jaciment de Les 

Mesquites, amb número 12.973. Aquest jaciment podria constar d’invertebrats marins de certa importància 

científica. 

MAS D'EN COLOMA N. 41 1 

F3 (2009) F4 (2009)



11 





Usos admesos 


- - - 




- - 



43 Masia juxtaposadasi 1 En runes 260 m2 tapia teula àrab 

A Cobert aïllat no 0 En runes 55 m2 tapia teula àrab 

7 




43 Masia 

EN Garraf 

A Cobert EN Garraf 

8 


Volumetria 



Entorn 









Natural del Garraf (19/11/2001). Aquest espai és dins del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), . La seva vegetació té 

un paper fonamental en el paisatge d'aquesta zona ja que hi són presents dos hàbitats naturals d’interès comunitari 

(HIC). 

12 


IMATGE AÈREA 

MAS D'EN COLOMA 

N. 41 2








Indret 

Les Mesquites 



Les Mesquites Pr. territorial i paisatgísti XNATURA 2000 

Emplaçament 

A peu de camí, prop del Fondo d'en Coloma pla Especial 

EN Garraf 

Situació 

Camí de la Serra del Gat 

Qualificació de sól 23 Inventariada (I-45) 





1.818 


Ús habitage 




El volum principal, és una masia de planta baixa més planta pis, amb una coberta a dues 

aigües acabada amb teula àrab. A l'esquerra d'aquest cos hi ha un segon volum, possiblement 


una ampliació, de planta baixa i planta pis. Adossat a aquest últim hi ha un petit volum de 


planta baixa que debia emprar-se com a magatzem. A la dreta del volum principal, hi ha el que 

context 

era el corral, format per un pati interior i una porxada on s'hi albergava el bestiar. Finalment hi 

ha un petit volum aïllat de planta baixa. 



Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 


Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) F2 (2009) 


El petit tram des del camí fins la masia és de terra i no es troba en gaire bon estat. 

A aquest s'hi accedeix des del camí de la Serra del Gat, que està asfaltat. 





Es tracta d'una masia força emblemàtica, que fins i tot dóna nom a la zona. 


Situada al nord-oest del terme municipal, al costat del camí que menava a Castellet per Torrelletes. El seu nom plural 

indica que havia dues cases, com recull el Diario de Villanueva el 1875, la Mesquita del Coloma i la Mesquita de Vidal, 

denominació que només conserva l’última. La primera era la residència del propietari del mas i la segunda l’habitatge del 

masover. La presència de cups transformats en cisternes denoten el seu passat vitícola. 

El primer document pel qual tenim constància de la masia és de l’any 1818 La casa de la Masia dita la Masquita, de la 

vídua de Francesc Vidal. A l’any 1869, l’advocat vilanoví Josep Corrons la va adquirir. A l’arxiu municipal és esmentada 

el 1870 per Masia Corrons, denominada Masquitas i postriorment, l’any 1876 per Masia Masquita Corrons. La seva 

vídua, Concepció Fontanals va vendre la propietat, el 1892-93, que s’identificava amb una masia més antiga: Las 

Mesquitas o Mas de la Miquela, indret que originàriament era conegut per Matabona. Aquest últim topònim apareix a 

l’any 999, juntament amb el primer esment de la vila Episcopal, denominació que es suposa de la Geltrú, en un document 

on es donen les afrontacions de la Marítima d’Olèrdola. Des dels anys seixanta segle XX, la masia pertany a la 

família Albà i es troba en ruïnes. 

A la Carta Paleontològica de Vilanova i la Geltrú hi consta un jaciment paleontològic, conegut com Les Mesquites, amb 

número 12.973. Aquest jaciment podria constar d’invertebrats marins de certa importància científica. 

LES MESQUITES N. 42 1 

F3 (2009) F4 (2009) 

Fotografia històrica any 1.961



11 





Usos admesos 


- - - 




- - 



44 Masia juxtaposada si 1 En runes 245 m2 tapia teula àrab 

A Edificació juxtaposada si 1 En runes 75 m2 tapia teula àrab 

B Cobert juxtaposada si 0 En runes 55 m2 tapia teula àrab 

C Cobert aïllada no 0 En runes 80 m2 tapia teula àrab 


Volumetria 




Entorn 








44 Masia 

EN .Garraf 

A Edificació 

EN .Garraf 

B Cobert 

C Cobert 


Regulació per la normativa de la modificació del pla especial de protecció del Medi fisic i del paisatge de 

l'Espai Natural del Garraf(19/11/2001). Aquest espai és dins del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), forma part de la 

Xarxa Natura 2000 i és LIC (lloc d’Importància comunitària) i a seva vegetació té un paper fonamental en el paisatge 

d'aquesta zona ja que hi són presents dos hàbitats naturals d’interès comunitari (HIC) 

12 

IMATGE AÈREA 

LES MESQUITES 


N. 42 2








Indret 


Emplaçament 

Situació 


Corral de l'Apotecari 


Corral de l'Apotecari Pr. territorial i paisatgísti X.NATURA 2000 

A la vessant d'un turó, prop de la cantera Pla Especial 

EN.Garraf 

Camí de l'Apotecari 


23 




s. XVIII 


Ús habitage 






context 

Es tracta de les ruïnes d'una masia. 

Ruïnes d'una antiga edificació a base de mamposteria i tapial. Actualment, el conjunt resta 

sense més que els murs perimetrals d'una alçada de 1,00-2,00 m. La vegetació dels voltants 

té un paper fonamental en el paisatge d'aquesta zona. Ha desaparegut part del corral per 

obres d'excavació recents. 



Aigua 


Electricitat 


Sanejament 


Telefonia 


Gas 


SI 

Carretera 

NO 

Camí púb. 

X 

X Altres 

F1 (2009) 


Accés a través d'un camí de terra en males condicions al que accedim des del nus 

de la C-32 i la C-15, des d'una rotonda d'aquesta última. 






Masia enrunada en el camí del coll de Ferran. En el segle XVIII, la casa era de Josep Soler, de renom Cruca. A l’any 

1818 la casa encara era coneguda per corral del Cruca, propietat dels hereus de Francesc Soler, Cruca. L’any 1846, el 

corral era conegut per Manso Garrich Boticario. Des de l’any 1860 el corral es anomenat per corral de l’Apotecari, tot i 

que durant uns anys (1879/1887), el masover dels Garrich va donar nom a la casa, sent coneguda per masia o corral de 

l’Albet. 

CORRAL DE L'APOTECARI N. 43 1



11 





Usos admesos 


- - - 




- - 



46 Masia juxtaposat si 0 En runes 285 m2 pedra no existeix 


Volumetria 





46 Masia 

EN Garraf 

8 

Entorn 





Arbreres,Pla d’Espais d’Interès Natural) ,protecció mediambiental,recuperacció entorn 





Natura 2000 i és LIC (lloc d’Importància comunitària) i ZEPA,seva vegetació té un paper fonamental en el paisatge 

d'aquesta zona ja que hi són presents tres hàbitats naturals d’interès comunitari (HIC). 

12 

IMATGE AÈREA 

CORRAL DE L'APOTECARI 


N. 43 2

PE Urbanístic i de catàleg de masies i cases rurals de sòl no ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?