Quaderns de Folklore - Cultura Popular de Menorca

1/ Concepte de cultura popular. Francesc de Borja Moll (exhaurit)
El primer quadern no tenia número perquè encara no havia nat amb la idea de
col·lecció. Es tracta de la conferència que va pronunciar Francesc de Borja Moll a
Ciutadella, sobre el concepte de cultura popular.
2/ Gloses menorquines. Concurs Josep Vivó de glosa escrita (exhaurit)
Recull de les obres finalistes en la primera edició del concurs de glosa escrita Josep
Vivó, convocat pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Presenta obres de Josep Portella,
Miquel Ametller, Pere Pons Olives, i dels pseudònims Telas, Ahir i avui, L’amo de sa
bassa verda i L’amo de Son Espinac.
Il·lustració: Pacífic Camps. Edició de 1980.
3/ Les festes de Sant Joan, notes sociològiques. Ignasi Mascaró Pons i Eduard
Delgado (exhaurit)
Articles breus en els quals es fa una lectura sociològica del fenomen de les festes de
Sant Joan de Ciutadella, amb especial esment sobre trets com la participació de la dona,
la municipalització, la massificació, la carnavalització, etc. de les celebracions.
Il·lustracions: Jaume Fedelich. Edició de 1980.
4/ L’estructura gremial a Ciutadella, de Josep Manguán. L’artesania de la sabata.
Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Sèrie “Oficis antics” (I) (exhaurit)
La primera part és una aproximació al coneixement de l’estructura dels gremis a
Ciutadella. La segona part és la descripció de l’artesania de la sabata, amb un relat sobre
la seva elaboració manual, sobre l’ofici del sabater de banqueta, i un recull de la cultura
popular dels sabaters: cançoner, gloses, rondalles, anecdotari, refranyer, etc.
Il·lustració: Fotografia de l’escut del gremi dels sastres. Editat el 1980.
5/ Llegendes de Menorca recollides per Francesc d’Albranca (exhaurit)
Selecció de llegendes recollides per Francesc Camps i Mercadal en el seu Folklore
menorquí de la pagesia (llavors introbable). Pròleg de Llorenç Olives i estudi
introductori de Joan F. López Casasnovas.
Il·lustracions: Alumnes de l’Escola de Dibuix de Ciutadella dirigits per Pacífic Camps.
Edició de 1981.
6/ Recull de rondalles populars menorquines. Col·lectiu Folklòric (exhaurit)
Recull de rondalles populars a través d’entrevistes orals realitzades expressament per
membres del Col·lectiu Folklòric a l’àrea de Ciutadella. Algunes de les rondalles
recollides no havien estat mai publicades, altres ja havien estat recollides, en altres
versions, per folkloristes menorquins. Introducció de Francesc Florit Nin.
Il·lustració: Antònia Genestar. Edició de 1981.
7/ Gloses menorquines. Concurs Josep Vivó de glosa escrita, segona edició (exhaurit)
Recull de gloses finalistes de Pere Melis Pons, Jesús Moll, Joan Huguet, Josep Portella,
Pau Gorrias, Pere Vinyes, Esteve Mercadal, Pere Pons Olives, i dels pseudònims Un
pagès desconegut i Xoroi. Introducció de Joan F. López Casasnovas.
Il·lustració: Parenòstric. Edició de 1981.

8/ Cultura popular sonora d’Eivissa, de Victorí Planells, i Estudi del cançoner
popular menorquí, de Joan Francesc López Casasnovas (exhaurit)
Dos articles sobre la cultura popular, centrats en els cançoners d’Eivissa i Menorca,
recollits de dues conferències pronunciades a Menorca amb motiu de la celebració dels
cinquanta anys de la mort de Francesc Camps i Mercadal.
Il·lustració: Fotografia de Victorí Planells. Edició de 1982.
9/ Malnoms de Ciutadella. Compilats i introduïts per Jaume Mascaró Pons
(exhaurit)
Recull de gairebé un miler de malnoms de Ciutadella, realitzat pel professor Jaume
Mascaró amb l’ajuda de Rita Coll i Esperança Bagur. Es tracta d’un recull de malnoms
encara vius, la majoria, a finals del segle XX, sobre el qual Jaume Mascaró elabora un
estudi onomàstic complet.
Il·lustració: Xec Coll. Edició de 1982.
10/ Gloses menorquines. Premi Josep Vivó de glosa escrita, tercera edició (exhaurit)
Recull dels glosats finalistes en la tercera edició, amb autors com Jordi Lluc (Joan F.
López Casasnovas), Pau Gorrias, Antoni Taltavull, Joan Coll i Pons, Josep Portella,
Pere Vinyes i Joan Pons i Pons. Amb l’estudi introductori de Francesc de Borja Moll,
“Què és la cançó popular?”
Il·lustració: Juan Elorduy. Edició de 1982.
11/ Jocs populars (I). Jocs de porquejades i del camp. Josep Portella Coll (exhaurit)
Primer dels tres quaderns publicats en els quals es fa una àmplia compilació de jocs
populars de Menorca, alguns d’ells ja oblidats. En aquest cas, el recull, a partir de fonts
escrites i fonts orals, se centra en els jocs i les diversions presents en la ruralia. Pròleg
de Joan Bosco Faner.
Il·lustracions: Antònia Gelabert. Edició de 1983.
12/ Eines i feines del camp (I). Antoni Bonet. Sèrie “Oficis antics” (II) (exhaurit)
Completa i detallada descripció de les feines del camp a través del calendari agrícola i a
partir de les eines que s’empren en cada tasca. Aquest quadern fou una de les primeres
aportacions al coneixement del camp realitzada per Antoni Bonet.
Il·lustracions: Joana Olives. Edició de 1983.
13/ Eines i feines del camp (II). Antoni Bonet. Sèrie “Oficis antics” (III) (exhaurit)
Si, en la primera part, Antoni Bonet abasta des de principi d’any fins a la sega, en
aquesta segona inicia la descripció a partir de la feina del batre fins al cicle de Nadal al
camp. Introducció: Andreu Murillo
Il·lustracions: Joana Olives. Edició de 1984.
14/ La cuina menorquina (I). Ramon Cavaller Triay (exhaurit)
Aproximació als plats més característics de la cuina menorquina tradicional realitzada
per un estudiós de la matèria. Pròleg de Josep Borràs
Il·lustracions: Rafel Jofre. Edició de 1984.

15-16/ Jocs populars de Menorca (II). Jocs esportius i de provatures. Josep Portella
Coll (exhaurit)
En aquest estudi, l’autor se centra en aquells jocs que poden ser considerats esportius,
com el joc maonès, el plè, el dins i fora, etc., o de provatures de força, velocitat,
habilitat, etc., alguns d’ells ja desapareguts. A partir d’aquest treball, alguns dels jocs
descrits s’han anat recuperant. Estudi introductori: Pere Genestar i Joana Camps.
Il·lustracions: Catalina Castany. Edició de 1984.
17-20/ Dites i refranys de Menorca. Joan Pons Moya (exhaurit)
Complet recull de dites i refranys, tant en fonts orals com escrites, principalment de la
part del llevant de Menorca, alguns d’ells amb interpretació i explicació. Estudi
introductori de Joan F. López Casasnovas.
Il·lustracions: de l’autor. Edició de 1984
21/ La cuina menorquina (II). Rebosteria popular. Ramon Cavaller Triay (exhaurit)
En aquest estudi sobre la cuina popular, Ramon Cavaller elabora un resum de la
rebosteria popular més coneguda a finals del segle XX, deixant fora únicament les
receptes pròpies de pastissers. Pròleg de Lluís Ripoll.
Il·lustracions: Rafel Jofre. Edició de 1985
22-23/ Pedreres i trencadors. Sèrie “Oficis antics” (IV). Laetitia Sauleau
Treball de Laetitia Lara sobre l’ofici dels trencadors, que comprèn la descripció i anàlisi
de l’evolució històrica de l’ofici, així com el resultat “arquitectònic” de l’activitat sobre
els espais ocupats. L’estudi es realitzà a principis dels anys vuitanta sobre les pedreres
de s'Hostal (Ciutadella) que, anys després, van esdevenir l’àmbit cultural i lúdic de
Lithica. Introducció d'Agapit Borràs.
Il·lustracions: Laetitia i Xavier Sauleau. Edició de 1985.
24/ Gloses menorquines (IV). IV i V edició del premi Josep Vivó de glosa escrita
Recull de les gloses finalistes en la IV i la V edicions del premi Josep Vivó de glosa
escrita. Glosats de Josep Portella (2), Antoni Taltavull, Pau Gorrias (2), Joan Pons i
Pons, Llorenç Febrer Rotger, Antoni Bonet Bosch i Pere Pons Olives. Introducció:
Assumpta Gorrias Pons.
Il·lustració: Francesc Florit Nin. Edició de 1986.
25/ Recull de contes. Premi Antoni Orfila
Recull dels treballs finalistes en el primer i únic concurs de contes per a escolars que va
convocar el Col·lectiu Folklòric el 1984. Es tracta de contes creats per als escolars com
a expressió contemporània de l’activitat creativa. Estudi introductori de Gabriel Janer
Manila.
Il·lustracions: Antoni Vadell i Matias Mas. Edició de 1986.
26/ Jocs populars (III). Jocs i divertiments dels menuts. Josep Portella Coll (exhaurit)
Tercera part de la recopilació de jocs populars menorquins, en aquest cas centrada en els
jocs urbans dels menuts, les cançons vinculades als jocs, recollits en bibliografia del
segle XX, entrevistes orals que fixen els jocs populars en la immediata postguerra, i els
jocs que es practiquen en l’actualitat. En aquest número es descriuen un total de noranta
jocs, amb els quals la sèrie haurà reunit un total de dos-cents cinquanta jocs i
provatures. Introducció de Vicenç Arnaiz.
Il·lustracions de Salvador Camarasa. Edició de 1987.

27-28/ Medicina popular menorquina. Josep Serra, director de l’equip compilador
de l’Institut Joan Ramis i Ramis (Maó) (exhaurit)
Treball, inèdit a Menorca, sobre els remeis casolans per tractar malalties i trencar
supersticions, que es realitzà a partir de les entrevistes orals realitzades per alumnes de
l’Institut Joan Ramis i Ramis (Maó), amb receptes diverses per a més de cent mals i
afeccions. Introducció de Montserrat Xutglà.
Il·lustracions de Ramon Carreras. Edició de 1987.
29/ Gloses d’en Primer (I). Compilació del Col·lectiu Folklòric
Primer recull de gloses antigues entre les quals destaquen «El naufragi del Général
Chanzy», «Gloses en memòria d'en Carlets», «Sa crisi de l’any sis», «Es canons de
Llucalari», «Ses gloses de s’any de sa neu», «Adiós, tabac de pota», etc. Introduccions a
la lectura de Josep Portella, Antoni Picó, M. A. Mir Al·lès, Antoni Bonet, Arcadi
Gomila, Ramon Cavaller i Andreu Murillo. Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1987.
30/ Paratges de l’illa (I). El prat de Son Bou. Guerau Olives Mir
Descripció de l’àmbit geogràfic, físic i humà, del prat de Son Bou a partir de l’ocupació
del territori i la seva humanització a través de la història fins a l’actualitat. El treball
obtingué el premi d’investigació Sant Llorenç, de l’Ajuntament d’Alaior, però el
consistori ⎯atès el seu contingut crític⎯ no el publicà.
Il·lustracions de Josep Ramon Soriano. Edició de 1987.
31/ El sol i la lluna, influència en el ram del camp. Antoni Bonet
Recull de creences i pràctiques relacionades amb les fases de la lluna i el sol en relació
amb el treball en el camp. Amb introducció de Núria Moltó.
Il·lustracions: Dolores Boettcher. Edició de 1987.
32/ Les festes de Menorca (I) La festa de Sant Antoni. Josep Portella Coll
Treball estructurat en tres grans parts: la descripció de la celebració de Sant Antoni com
a patró de Menorca al llarg dels últims segles; la lectura política i cultural de la
celebració en cada època històrica i la renaturalització actual de la diada des del moment
que fou declarada Diada Nacional de Poble de Menorca. Introducció de Jesús Contreras.
Il·lustracions: Diego Ibáñez. Edició de 1988.
33/ La llengua menorquina (I) Paraules menorquines. Pere Melis Pons (exhaurit)
Primer lliurament de la selecció que va fer Pere Melis Pons de les paraules que va anar
recollint i explicant al llarg de molts d’anys de presència diària a través del Menorca. Es
tracta dels mots més representatius de la nostra varietat dialectal. Aquest quadern
comprèn les lletres A i B. Pròleg de Joan F. López Casasnovas
Il·lustració: Tomàs Orell. Edició de 1988.
34/ En Tanoca des Migjorn. Josep Portella
Versió actual sobre una obra escrita per Francesc Orfila durant la dècada dels anys vint.
Es tracta d’una caricatura humorística de la clàssica Don Juan Tenorio, ambientada a
Menorca i amb protagonistes coneguts. Se sol representar encara de forma regular per
part de la companyia de teatre de l’Orfeó Maonès.
Il·lustració: Xavier Monjo. Edició de 1988.

35-36/ Endevinalles menorquines. Alumnes de l’Institut Joan Ramis, sota la
direcció de Josep Serra (exhaurit)
Recull d’endevinalles populars realitzat per alumnes de l’Institut Joan Ramis i Ramis,
dirigits pel professor Josep Serra. En tractar-se d’un recull oral ens trobam, per un
costat, amb endevinalles no recollides anteriorment en treballs ja antics, com el de
Francesc d’Albranca, i amb una idea dels enginys que avui encara són presents a
Menorca. Il·lustracions: Sònia Orfila. Edició de 1989.
37/ Gloses d’en Primer (II). Compilació del Col·lectiu Folklòric
Recull de gloses antigues (segles XVIII, XIX i XX) d’Antoni Albertí, Josep Vivó, Pere
Ballester, Rafel Mascaró, Francesc Truyol, Antoni es Casolà, Joan Tudurí, Ferrer i
Parpal, i Josep Rexart. Introduccions a les gloses de Mariana Muñoz, Miquel Anglada,
Pere Melis, J.C. de Nicolás, Antoni Bonet, Pilar Morillas, M.À. Limón Pons, Mateu
Seguí i Damià Coll.
Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1989.
38/ Goigs menorquins. Compilats per Francesc Salord
Recull exhaustiu dels goigs propis de la religiositat popular menorquina, amb els
principals sants que se celebren a la nostra illa. Són un total de trenta-cinc goigs,
dedicats a sants i santes tan populars com sant Josep, sant Antoni, sant Bartomeu, sant
Sebastià, sant Isidre, sant Cristòfol, la Mare de Déu del Toro, Nostra Senyora del Roser,
santa Anna, santa Escolàstica, Nostra Senyora dels Dolors, Nostra Senyora de Gràcia,
etc. Introducció de Guillem Pons, pvre.
Il·lustració: Anònima de goig antic. Edició de 1990.
39/ Els llinatges dels menorquins (I). Fernando Martí Camps (exahurit)
Aquest quadern, amb el segon que completa el treball, és la presència de l’historiador i
arxiver, Fernando Martí Camps. Es tracta d’un estudi dels llinatges més comuns entre
els menorquins, amb explicació sobre el seu origen i significat, així com de la seva
implantació a la nostra illa. Introducció de Miquel Melià Caules. Edició de 1990.
40-41/ Les festes de Gràcia. Sèrie “Festes populars de Menorca” (X). Josep Portella
Coll
Estudi antropològic sobre les festes de Gràcia en el centenari de la seva implantació
actual (1990); amb aspectes sobre la religiositat popular, el funcionament intern de la
festa, la comparació amb les festes de Sant Joan, l’evolució històrica de la celebració, i
annexos documentals sobre les celebracions.
Il·lustracions: Diego Ibáñez. Edició de 1990.
42/ Paraules menorquines (II). Pere Melis Pons (exhaurit)
Selecció de les paraules més “menorquines” de la compilació que el propi Pere Melis
Pons féu durant anys, amb més de sis mil articles de la secció “Espipollant” apareguts al
diari Menorca i dedicats a les paraules que conformen la nostra llengua. En aquest
quadern abraça de la lletra B a la D.
Il·lustració: Pere Melis Pons. Edició de 1990.

43/ Gloses d’en Primer (III). Recollides pel Col·lectiu Folklòric
En aquest recull de gloses antigues ens trobam amb obres de Llorenç Melià, Jaume
Servera, Joan Florit, Antoni Mesquida, Bernat Fàbregues, Josep Rexart i Mora, i altres
anònims. Introduccions a la lectura a càrrec de Tino Pons, Damià Coll, Josep Portella,
Pau Lluch, Antoni Bonet, Miquel Vanrell, Antoni Orell, J. Albert Vidal.
Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1990.
44/ Llinatges dels menorquins II. Fernando Martí Camps (exhaurit)
Aquesta segona part comprèn des del llinatge Guàrdia (101) fins al llinatge Xo (233). És
la presentació, no exhaustiva, dels cognoms que es troben o es trobaven en altre temps a
Menorca.
Il·lustració: Francesc Salord. Edició de 1991.
45/ Paratges de l’illa (II). Les terres de la Vall. Antoni Bonet
Descripció paisatgística i humana de tota l’àrea coneguda com la Vall, que va des de ses
Fontanelles fins al Pilar. Recorregut paisatgístic, però també memòria de les activitats
humanes que s’hi desenvolupaven fins fa ben poc.
Il·lustracions: Rafel Jofre. Edició de 1992.
46-47/ Darrers Dies de Carnaval. Sèrie “Festes populars de Menorca” (II). Josep
Portella Coll
Estudi minuciós sobre la naturalesa de les festes de Carnaval a Menorca, sobretot durant
el segle XX, que és l’època més treballada per l’autor, i sobre les quals extreu les
conclusions per identificar la celebració moderna del Carnaval a Menorca.
Il·lustracions de Diego Ibáñez. Edició de 1992.
48/ La llengua de Menorca. Recull de paraules menorquines (III). Pere Melis Pons
Tercera part del recull de paraules menorquines, que s’inicia amb el mot embardar i
conclou amb jutori. Són un total de 235 paraules que ens ajuden a conèixer la llengua
dels menorquins.
Il·lustracions de Pere Melis Pons. Edició de 1992.
49/ Gloses d’en Primer (IV). Recollides pel Col·lectiu Folklòric
En aquest recull de gloses antigues ens trobam amb obres de Josep Rexart, Joan Pons,
Joan Seguí Vidal, Josep Cardona, Joaquín Francisco, i altres d’anònimes, la majoria
sobre fets del segle XX. Introduccions a la lectura de Joan Capell, Antoni Bonet, Josep
Sastre Portella, Avel·lí Casasnovas, José M. Pons Muñoz, Fernando Pérez Pacho, Josep
Portella i Josep M. Quintana.
Il·lustració de Rafel Jofre. Edició de 1992.
50/ Refranyer menorquí. Josep Pons Lluch (exhaurit)
Edició especial amb motiu del número 50 dels “Quaderns de Folklore”. Obra principal
de Josep Pons Lluch relativa a la cultura popular menorquina, amb el recull i
interpretació de gairebé tres mil dites i refranys recollits a la nostra illa. Estudi
introductori de Joan F. López Casasnovas. Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1993.

51/ Paratges de Menorca (III). El barranc d’Algendar. Llorenç Febrer Rotger.
Descripció paisatgística i natural del barranc d’Algendar, paratge que és de gran
importància ecològica, però també humana. De fet, a Ferreries, les persones que són
nades o han viscut al barranc encara són conegudes amb el nom de barranqueres.
Introducció de J. Manel Martí.
Il·lustracions: Josep Febrer Marquès. Edició de 1994.
52-54/ Temps de Quaresma-Temps de Passió. Sèrie “Festes populars de Menorca”
(III). Josep Portella Coll
Descripció de l’evolució de les celebracions de Quaresma i Setmana Santa a Menorca,
des del segle XVIII fins als nostres dies, amb abundosa documentació sobre els
elements de les celebracions, les diferències entre poblacions, contingut de religiositat
popular, etc.
Il·lustracions: Diego Ibáñez. Edició de 1994.
55/ Gent de Maó. Deseado Mercadal Bagur
Realitzat amb motiu d’una gran exposició fotogràfica organitzada per Sa Nostra i en la
qual col·laborà el cronista maonès. El quadern recull una diversitat gran de personatges
populars, escenes de la vida quotidiana, i anecdotari del Maó de la primera meitat del
segle XX.
Il·lustracions: Fotografies de diversa procedència. Edició de 1994.
56/ Codolades d’en Primer. Compilació de Francesc Salord Faner
Recull d’obres poètiques de la literatura popular que, sense tenir l’anomenda dels
glosats, tenen idèntiques funcions. Es tracta d’una selecció de vint-i-vuit codolades d’en
primer, per tant, de contingut històric i de relat de la vida quotidiana.
Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1994.
57/ La llengua de Menorca. Paraules menorquines (i IV). Pere Melis Pons
Últim lliurament de la selecció de mots que realitzà Pere Melis Pons. En aquest número
abraça des de la paraula lesi fins el mot xumeta. En aquest quadern són gairebé quatrecents
mots explicats, que completen l’estudi.
Il·lustració: de l’autor. Edició de 1995.
58/ Feines i oficis d’ahir a la part de llevant. Sèrie “Oficis antics” (V). Joan Pons
Moya
Recull descriptiu d’oficis diversos, tant menestrals com relacionats amb la ruralia,
segons la seva pràctica a la part del llevant menorquí. Entre els oficis recollits destaquen
carboners, carreters, mestres d’aixa, moliners, assaonadors, ribellers, llauners, vinaters,
calciners, saboners, cosidores, etc.
Il·lustració: Tomàs Orell. Edició de 1996.
59-60/ La vida quotidiana a Menorca en els segles XVI-XVIII. Florenci Sastre
Portella
Recull d’articles que el mateix autor va anar publicant al setmanari El Iris i a la revista
Cap de Ponent durant uns anys. Florenci els ha actualitzat i preparat per a la seva edició
en els “Quaderns”. Es tracta d’articles dedicats a fets i costums de la vida quotidiana,
ambientats principalment a Ciutadella.
Il·lustració: Dibuix del Llibre de determinacions (segle XVI). Edició de 1996.

61/ Endevinalles menorquines. Compilació de Francesc Salord Faner
Recull d’endevinalles, que completa el quadern 35-36. Estudi introductori d’Andreu
Bosch Mesquida.
Il·lustracions: Rafel Jofre. Edició de 1997.
62/ Principis i prostes. Fernando Ortiz Fernández
Obra juvenil de l’antropòleg Fernando Ortiz Fernández en la qual descriu estampes de
la vida a Ciutadella a finals del XIX. Amb llenguatge planer i fresc, els relats són una
descripció de la vida quotidiana a Ciutadella. Estudi introductori de Josep Portella Coll
Il·lustració: reproducció caricatura d’Ortiz. Edició de 1997.
63/ Feines i oficis d’ahir a la part de ponent. Sèrie “Oficis antics” (VI). Antoni
Bonet
Descripció de diferents oficis ja desapareguts a la manera que es feien a la part de
ponent de l’illa. Entre les ocupacions relatades podem destacar: criats i criades, gerrers,
comares, sellers i selleters, botiguers, assaonadors, carreters, venedors ambulants,
ferrers, etc. Pròleg de Francesc Salord.
Il·lustració: Làmina anònima. Edició: 1997.
64/ Gloses d’en Primer (V). Gloses de Josep Rexart i Mora
Recull de gloses del més famós glosador maonès d’entre els segles XIX i XX. Amb una
temàtica molt diversa, mestre Manxa explica esdeveniments contemporanis de tota
mena. Entre les més conegudes podem destacar els «Episodis de la guerra de Cuba»,
«L’arribada del segle XX», «La història de sa somera embruixada», «L’emigració a
l’Argentina, «El naufragi de la barca pescadora», «Els dos amics», etc. Estudi
introductori de Josep Portella Coll.
Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1998.
65/ Ses rondalles de sant Pere. Compilació de Francesc Salord Faner
Moltes d’elles recollides per Antoni Orfila en el Full Menorquí, de El Bien Público, el
Quadern agrupa les rondalles de les quals és protagonista sant Pere, per ell mateix o
com acompanyant del Bon Jesús. Són un total de vint rondalles de contingut
moralitzador. Pròleg de Pilar Vinent.
Il·lustracions: Alumnes de l’Escola Municipal de Dibuix de Ciutadella. Edició de 1999.
66/ Pedres, parets i paredadors. Sèrie “Oficis antics” (VII). Josep Portella Coll
Descripció de l’ofici de paredador i de les seves derivacions, amb guió de com s’aixeca
una paret i una àmplia terminologia d’ús. També s’hi descriuen altres construccions
com barraques, ponts, murs, etc.
Il·lustracions: Diego Ibáñez. Edició de 2000.
67/ Els malnoms i sobrenoms de Sant Lluís. Joan Pons Moya
Recull de malnoms de Sant Lluís, amb breu estudi introductori de l’autor i classificació
dels malnoms i sobrenoms recollits a finals del segle XX. Són gairebé 650
denominacions populars que expressen la creativitat de la cultura popular. Introducció
de Josep Portella Coll.
Il·lustració: Diego Ibáñez. Edició de 2000.

68/ Fetes i acudits. Alumnes Institut Joan Ramis, dirigits per Josep Serra
Recull d’acudits, anècdotes, fetes que es conten... realitzat durant els anys vuitanta per
un curs de l’institut Joan Ramis i Ramis, coordinat per Josep Serra. Gran part dels
acudits, recollits verbalment, són de caràcter escatològic, crític amb els capellans i les
autoritats, de befa de l’analfabetisme pagès, etc.
Il·lustració d’Antoni Hernández. Edició de 2001.
69/ Sant Martí. Dues festes per a un mateix sant. Joan Janer
Descripció de les festes de Sant Martí (es Mercadal) i recorregut històric per la seva
evolució fins als nostres dies, amb fotografies i dades d’interès.
Il·lustracions: Fotografies de diversa procedència. Edició de 2001.
70/ Etologia de Menorca. Andreu Ferrer Ginard
Reedició de l’obra d’Andreu Ferrer, publicada a Mallorca en 1927. És part de l’abundós
material folklòric que reuní el mestre d’Artà durant la seva estada a Menorca als
principis del segle XX. Té una primera part, sobre costums i celebracions, sense interès
en relació amb altres treballs; però una segona part, amb el recull de gairebé 200
supersticions, de notable interès. Introducció de Miquel Àngel Marquès.
Il·lustració de Maria Moyà. Edició de 2002.
71/ Les cançons amagades. Les cançons que Francesc d’Albranca va silenciar.
Natàlia Sans
Edició del material inèdit recuperat en l’arxiu Albranca, que ha treballat la professora
Natàlia Sans. Es tracta de cançonetes de pinyol dolç, ja sigui de temàtica sexual o
escatològica, que el folklorista migjorner no incorporà al seu Folklore menorquí de la
pagesia. Introducció a càrrec de Jaume Mascaró Pons.
Il·lustracions: Marcel Villier. Edició de 2002.
72/ La fabricació de calç i guix a Menorca. Miquel À. Marquès Sintes
Monografia sobre un ofici tradicional, la fabricació de la calç, que encara és present,
amb altres condicions, en la Menorca d’avui. L’estudi es realitza a partir de la
investigació documental i de camp al municipi d’Alaior. El discurs és igualment valuós
per la descripció de l’ofici, el seguiment de la seva evolució històrica fins a l’actualitat i
altres elements de cultura material que s’hi poden relacionar.
73/ Gloses del segle XXI (1). Moisès Coll Marquès i onze glosats més seleccionats en
el Premi de Glosa Escrita 2002
El concurs Josep Vivó, de glosa escrita, va ser instaurat pel Col·lectiu Folklòric de
Ciutadella l’any 1980 i es va convocar al llarg de quatre edicions. Ara, d’acord amb els
primers impulsors, el Consell Insular de Menorca torna a convocar-lo. A les gloses
seleccionades en aquest treball, la guanyadora i onze més, l’enginy és sempre present
per fer la crònica del moment.
74/ Els malnoms de Ciutadella. Fernando Ortiz Fernández
Edició del manuscrit de l’il·lustre antropòleg Fernando Ortiz Fernández, que va realitzar
en la seva època d’estudiant i en el qual recollí gairebé un miler de malnoms de
Ciutadella a les acaballes del segle XIX. Treball d’interès en atenció a l’autor i també
perquè pot permetre comparacions amb treballs posteriors sobre idèntica temàtica.

75/ Sa madona menorquina. Lucía Pons Olives
Amb pocs anys, la cultura pagesa, el saber que es desenvolupa en el paisatge rural, s’ha
perdut; i a mesura que es perd es veu la necessitat de recollir-la i guardar-la, si més no
per tenir-ne testimoni i poder explicar als nostres fills que allò que els contam no és una
rondalla. En aquest treball, na Lucía fa un repàs de com era la vida de la dona del camp
a través de les seves vivències.
Il·lustracions: Mitico Shiravia
76/ Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX(1). Marc Moll
L’ús popular de les plantes sempre ha estat motiu de curiositat i atenció. En aquest
treball trobam els usos i les utilitats de les plantes en la relació que s’estableix amb
l’home i els animals. Les plantes i l’agricultura, els arbres fruiters, plantes comestibles
per als animals (farratges) i plantes comestibles per als animals domèstics i salvatges.
77-78/ Etnobotànica a Menorca XVII-XX (2). Marc Moll Marquès
En aquest quadern podem trobar la descripció de les plantes per a l’elaboració d’eines,
ormejos i altres estris d’ús quotidià en altre temps. Plantes per a cistelleria, arts de
pesca, arts de caça, pels teixidors, assaonadors...
79/ Glosats del concurs de glosa escrita Josep Vivó. Anys 2003/2004/2005
Recull de les gloses guanyadores de les edicions 2003,2004,2005 del Premi Josep Vivó
de glosa escrita i 19 glosats més corresponents al concurs d´aquests anys, convocat pel
Consell Insular de Menorca.
Any d’edició: 2005
80/Etnobotànica a Menorca. Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX
(3). Marc Moll
Aquest número és continuació dels altres dos publicats anteriorment referent a les
plantes a Menorca. Aquí hi trobam: la llenya com a font d’energia, la llenya per obrar i
per fer mobles, plantes per començar foc i per fer llum, les algues, les plantes cultivades
per cuinar, les plantes per formatjar i per fer brossat i també els ramells, les flors i els
arbres de jardí.
Any d’edició: 2005
81/ El cicle de festes de primavera. Sèrie “Festes populars a Menorca”(IV). Josep
Portella
Per festes de primavera, en aquest treball, hem d’entendre aquelles festes que se
celebren durant el temps que va de Pasqua de Resurrecció fins al solstici d’estiu, com
són: Sant Josep, el Dia d’Enganar, Dia del Llibre, el Primer de Maig, el Mes de Maria i
la festa de Maria Auxiliadora, festa de Cinquagesma... quedant fora aquelles
celebracions que pertanyen al cicle de Quaresma i Setmana Santa, que ja tenen un
treball específic.
Any d’edició: 2006

82/ Etnobotànica a Menorca. Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX
(i 4a part). Marc Moll Marquès
Aquest és l’últim número dedicat a etnobotànica. Aquí hi trobam les plantes d’ús social,
com és el tabac i també plantes de les quals es treia l’element necessari per poder
construir jocs o instruments musicals. Així mateix, parla de les que eren emprades en
festes religioses, algunes encara hi són present, i en la medicina popular. Acaba amb els
noms de les plantes dins la toponímia menorquina.
Any d’edició: 2006
83/ Gloses del Premi Josep Vivó 2006 i 2007
En aquest quadern amb el recull de les obres guanyadores i finalistes de 2006 i 2007,
gaudim de l’enginy de Moisès Coll, glosador prou conegut, i de na Maria Munar, també
glosadora coneguda. A més, ens trobam amb dues peces interessants de Marc Campins,
sobre la història del metge per força, i altres treballs d´interès. També hi van publicats
els treballs de la modalitat infantil que van quedar seleccionats.
Il·lustració: Rafel Jofre
Any d’edició: 2007
84/ Música per a una festa. La música a les festes. Miquel Villalonga Coll
L´autor pretén cercar l´origen d´algunes tonades que, amb els pas dels anys, han
esdevingut pròpies de la celebració. Dels intruments que sonen en cada un dels actes i
de les formacions que prenen part en les festes de la Mare de Déu de Gràcia que se
celebren a Maó. Repassant el que ens diu l’autor descobrirem com algunes tonades no
hi han estat sempre.
Any d’edició: 2007
85/ Recull de juguetes artesanes de Menorca (1). Joan Sans Mercadal
L’autor, un alaiorenc mestre d’escola, ha recopilat durant un munt d’anys, els jocs i les
juguetes al conjunt de les illes Balears. En aquest cas, però, en Joan ha reunit els jocs i
les joguines que tenen relació directa amb Menorca. Partint de la joguina, després
d’explicar-la, ens conta la diversitat de jocs que s’hi poden fer.
Il·lustracions: Joan Sans Mercadal
Any d’edició: 2007
86/ Recull de juguetes artesanes de Menorca (i 2). Joan Sans Mercadal
Aquest és continuació del número 85 de la mateixa col·lecció. Aquí hi trobam, entre
d’altres, les baldufes, bolles i mèrvels, a la corda, escopetes i armes, instruments
musicals... Així idò, amb aquest número es completa el treball referent a les juguetes.
Il·lustracions: Joan Sans Mercadal
Any d’edició: 2008
87/ Les festes de Sant Llorenç d’Alaior. Sèrie “Festes Populars a Menorca (V)”.
Josep Portella Coll
Una descripció de les festes i de com han anat evolucionant en el transcurs dels anys
fins arribar a tal com se celebren actualment.
Any d’edició: 2008

88/ De turcs, menestrals, esglésies i altres històries. Notes sobre la Menorca de la
segona meitat del segle XVI. Miquel Àngel Casasnovas Camps
Recull de diferents treballs de recerca, redactats per l’historiador Miquel Àngel
Casasnovas, amb un mateix fil cronològic: la segona meitat del segle XVI i els primers
anys del XVII, amb les grans repercussions que va tenir l’Any de la Desgràcia de
Ciutadella a tota l’illa i la destrucció de la ciutat per l’armada otomana el juliol de 1558.
Any d’edició: 2008
89/ Gloses del Premi Josep Vivó 2008 i 2009
En aquest quadern es recullen les gloses guanyadores i finalistes del Premi Josep Vivó
de glosa escrita dels anys 2008 i 2009. Inclou, per tant, les gloses Lo millor de cada
plaça, de Pere Reure Melià (guanyador de l’edició de 2008) i un extracte de les gloses
Idil·lis i pastorel·les, de Marc Campins Morro (guanyador de l’edició de 2009). A més,
també podrem llegir les gloses finalistes de Moisès Coll, de Tiburci Sintes i del mateix
Marc Campins; i les gloses guanyadores de la modalitat escolar d’ambdues edicions.
Any d’edició: 2009
90/ Mestre Xico Fumeta. Un músic per a un poble. Miquel Pons Portella
L’autor ens explica la trajectòria vital i l’obra del músic Francesc Pons Pons (1894-
1979), més conegut amb el sobrenom de Xico Fumeta. Aquesta biografia ens aporta una
visió amena, i alhora objectiva i exhaustiva, d’aquest migjorner i la saga dels Fumeta; i
en ella Miquel Pons Portella reivindica la memòria de mestre Fumeta, que qualifica de
“músic per a un poble”.
Any d’edició: 2009
91/ Malnoms i sobrenoms de Ferreries. Joan Janer Martí
Aquesta publicació en la qual Joan Janer ha recopilat més de cinc-cents sobrenoms de
Ferreries, de començaments del segle XX fins avui, complementa la sèrie dels Quaderns
dedicada als malnoms de cada població de l’illa, feina iniciada per l’antropòleg Jaume
Mascaró el 2003. El quadern recull tant els malnoms actuals com sobrenoms antics,
alguns dels quals ja no s’empren però romanen vius en la memòria col·lectiva, altres de
totalment oblidats i uns altres encara vigents a través dels descendents.
Any d’edició: 2010
92/ Anar a fer puu. Josep Portella Coll
Quadern dedicat al món de la pesca amb canya, resultat d’un treball de camp i de
l'experiència personal, on s’expliquen, a través d’una sèrie d’entrevistes a sis pescadors
del terme de Ciutadella, els diferents tipus d’esca i les dues modalitats de pesca amb
canya més conegudes: la pesca d’oblades i la pesca de salpes.
Any d’edició: 2010
93/ Es Migjorn Gran. Francesc d'Albranca. Edició, introducció i notes a cura de
Miquel Pons-Portella
És una compilació d'un conjunt d'articles que Francesc Camps i Mercadal publicà al
quinzenari Llum Nova entre els anys 1912-1913. Al final del Quadern hi ha un glossari
amb les paraules que apareixen al text i que poden resultar de difícil comprensió per al
lector.
Any d'edició: 2010

94/ Els barrancs de Trebalúger. Adolf Sintes
Aquest és el número IV de la sèrie “Paratges de l'illa” i és un recorregut pels barrancs de
Trebalúger. L'autor ha fet aquest recorregut acompanyat de la darrera generació dels
pagesos que hi van viure, encara, amb gairebé les mateixes condicions que moltes
generacions anteriors. Així, amb aquest quadern ens ha regalat la memòria d'unes eines,
d'unes festes, d'uns topònims, d'una fauna i d'una flora; al cap i a la fi, d'una manera de
viure que ja forma part de la nostra història.
Any d'edició: 2011
95/ Vida popular al Pati de sa Lluna (Alaior, 1943-1950). Lázaro Sintes Pons
A través dels seus records, l'autor ens fa un retrat de la vida quotidiana al Pati de sa
Lluna d'Alaior en la dècada dels anys quaranta del segle passat, en què narra les
vivències de les persones que vivien o treballaven en el claustre durant la seva infància.
Any d'edició: 2011
96/ Música i balls populars a Menorca. Inventari de grups folklòrics. Damià Bosch
Un repàs a l'evolució dels instruments i els balls populars menorquins, des que van
aparèixer a l'illa fins a l'actualitat, amb tots els canvis i les incorporacions que s'hi han
produït a conseqüència dels fets històrics esdevinguts a Menorca i de les
transformacions que ha experimentat la societat illenca al llarg dels darrers segles,
especialment pel que fa a costums i entreteniments. Acaba amb una crònica dels
diferents grups folklòrics de l'illa des dels inicis del segle XX fins ara.
Any d'edició: 2011
97/ Les lletres de les nostres cançons. Joan F. López Casasnovas
Estudi del filòleg i i professor Joan F. López Casasnovas sobre les lletres del cançoner
popular de Menorca, en el qual analitza el contingut de les cançons més enllà de les
formes musicals, la llengua del nostre cançoner i la qüestió dels universals amb
l'objectiu de descobrir quelcom més sobre la personalitat col·lectiva dels menorquins,
sobre les influències rebudes i la identitat. A tall d'introducció, l'autor fa una reflexió
sobre l'elogi de la memòria creadora.
Any d'edició: 2012
98/ La glosa a Menorca i els glosadors. Aina Tur
Recerca sobre la memòria viva i documental de l'art de glosar a Menorca. L'autora fa un
repàs per la història de la glosa, del glosat i dels glosadors, des dels primers documents
que es troben a Menorca fins a la situació actual, després d'un procés de recuperació
iniciat fa trenta-cinc anys. Així mateix, a través d'una sèrie d'entrevistes, amb glosadors
i sonadors antics com Pedro Seguí, Miguel Ametller, Esteve Barceló, Jaume Janer,
Xisco Morlà, Toni Pons, Jordi Orfila i Bep Coll, o amb els familiars d'alguns dels
glosadors ja desapareguts, com ara Josep Triay, Biel s'Arader, Llorenç Vivetes i l'amo
de Son Mascaró (Toni Olives), el quadern analitza en profunditat les diferències
principals entre els glosats i els glosadors d'antany i els contemporanis.
Any d'edició: 2013