Llegir l'article complet (en PDF) - CapGros.com

More documents

Recommendations

Info

MR 6 Les Santes de 2006, en comparació amb les de l’any passat, són unes Santes desinflades. L’encavalcament, el 2005, dels darrers concerts del festival de músiques del món Cruïlla de Cultures amb el primer cap de setmana de la Festa Major –quan es fan la Gegantada i l’actuació castellera– van generar la sensació de poder estar “de Santes” pràcticament durant deu dies, del 21 al 29 de juliol. Va ser, però, una il·lusió perquè ja durant aquells dies des de la Casa de la Música van advertir que la coincidència dels dos certàmens portava a equívoc: a l’hora de la veritat la majoria dels assistents no acabaven de saber si estaven veient un concert de les Santes o del Cruïlla. Una confusió que sí que interessava a la direcció política del president del Patronat Municipal de Cultura (PMC), que, d’aquesta manera, veia farcida d’una forma inesperada la Festa Major de la ciutat, però no a la Casa de la Música, que regalava “trumfos” gratuïtament a l’Ajuntament –el cap de cartell, Youssou N’Dour, sense anar més lluny, va tocar el 28 de juliol, quasi a finals de la festa. Així, a l’hora de preparar la segona edició del Cruïlla els gestors del festival van prendre la decisió d’acabar el certamen just abans de l’inici de la Festa Major o com a molt encavalcar una cosa amb l’altre un parell de dies, que és el que acabarà passant, però en cap cas incloure els actes dins el programa d’activtats de les Santes. D’aquesta manera, les Santes del 2006 tornen pràcticament a l’esquema de Festa Major clàssica des de 1979, amb cinc dies de festa intensa del 25 al 29 més el pròleg tradicional que constitueixen les havaneres a la platja del dia 24. Abans, pràcticament, hi haurà només dos grans actes massius: la Gegantada i l’actuació castellera dels Capgrossos, ubicats sempre en el cap de setmana anterior al dia de les Santes, el 27 de juliol. A dalt, el festival psicoètnic celebrat a Torre Llauder. El president del PMC, Jaume Graupera, està en desacord amb aquesta tesi perquè, segons ell, l’important és que els mataronins podran gaudir de concerts del Cruïlla tant el dia 22 com el 23 més enllà que estiguin inclosos en el programa de les Santes: “Una cosa és el que la gent viu i l’altre el que està escrit en el programa”, assegura. De fet, Graupera gira completament la truita i vincula les festes de barri, el Cruïlla i les Santes dins un mateix pack que posa la ciutat “de festa” durant tot el juny i tot el juliol, especialment a partir de Sant Joan. Més enllà d’aquestes elucubracions, la característica més nova de l’edició de 2006 és que, a diferència del que passava fa un anys, seran els grups de Mataró i el Maresme els encarregats de nodrir musicalment la festa. Un fet que és conseqüència lògica de l’eclosió de grups locals –sobretot en l’àmbit del folk– però també de la feina de la Casa de la Música i del Col·lectiu de Músics del Maresme. Per tant ni Carlinhos Brown ni invents de fora: al pot petit –local– hi ha la bona confitura, assegura Graupera apuntant que Mataró s’està convertint en una de les ciutats musicals per excel·lència de tot Catalunya: “Tenim alguns dèficits però està clar que la política que hem anat fent a escala musical ha donat els seus fruits”. Si cal designar un cap de cartell de les Santes de 2006, encara que sigui gràcies al sector privat, aquest és El Canto del Loco, que actuarà per iniciativa de la promotora barcelonina The Project al camp de futbol del Camí del Mig el dia 28 aprofitant la marca “Santes”. De concerts de pagaments finançats des de l’erari públic, després dels “fiascos” dels darrers anys, Jaume Graupera ja va dir que no n’hi hauria –Carlinhos Brown va ser una excepció; era gratuït i a l’aire lliure. El cartell es paga Les Santes de 2006 sí que passaran a la història per una cosa. Després de vint-i-sis edicions A l’esquerra, la darrera representació de Morir a Bagdad, que va obrir les Santes del 2005. A la dreta, la Sardinada Flamenca, també en el pròleg de les Santes. demanant a un artista de la ciutat que treballés gratuïtament per produir un cartell que il·lustrés la Festa Major, enguany la Junta del Patronat Municipal de Cultura ha decidit prendre en consideració una proposta de la Comissió d’Imatge de les Santes on es demanava, per primera vegada i explícitament, que la feina dels artistes passés a ser remunerada. S’acaba així una de les grans polèmiques de la Festa Major, que va tenir en la negativa de l’artista local Mònica Vilert el 2002 a fer el cartell gratuïtament i en el plagi protagonitzat per l’argentoní Xavier Rosales l’any passat els seus episodis culminants. Finalment, aquestes seran també les primeres Santes on es podrà sentir Mataró Ràdio, la nova emissora municipal, tot i que no es podrà seguir la festa a través d’aquest nou canal de comunicació perquè en realitat s’ha programat només una única emissió, el dia de la Crida, durant tota la tarda. Graupera treu singularitat al programa de les Santes i parla d’un cicle festiu abril-setembre MR 7
MR 8 Després d’assumir un paper més que secun- dari en anys anteriors, els músics mataronins i maresmencs es conver- teixen aquest 2006 en els veritables protagonis- tes de les Santes, la seva Festa Major. PER VERN BUENO / FOTOGRAFIA ARXIU / SERGIO RUIZ / OSCAR ROJANO a propòsit de les Santes L’aposta pel factor local Gran part de la música en viu que sonarà per les Santes tindrà per fi clau mataronina. Només cal girar la vista sis anys enrere, cap al cartell de l’edició del 2000, per veure com els grups de la ciutat brillaven per la seva absència als actes més importants de la Festa Major. Aquesta tendència, però, ha experimentat un gir de 180º que queda palès en l’edició d’enguany, en què els músics i les bandes locals i de la comarca prenen tot el protagonisme. Els esdeveniments més destacats, com el Desvetllament Bellugós, el Sarau, la Barram o el Festeig del Drac estaran condimentats amb propostes musicals de casa, com Patriarcas de la Rumba, La Coixinera, la Big Band Jazz Maresme o Ministrers del Sabre, entre altres. Músics plens d’il·lusió per tocar en la Festa Major de la seva ciutat. El president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, explica que la important quota de bandes mataronines a les Santes és “un reconeixement a les noves dinàmiques musicals que s’han creat a la ciutat”. A diferència d’anteriors edicions, Graupera assegura que aquest any s’han trobat “els agents adequats” per fer possible aquesta elevada presència, com la Casa de la Música, l’Agrupació Musical del Maresme o el Col·lectiu de Músics del Maresme. Tot i així, no nega que hi hagi “una certa voluntat política” darrere de la contractació de tants grups locals, ja que el Patronat “s’ha marcat com a prioritat dinamitzar l’activitat musical a la ciutat”. Cants espirituals negres Precisament, d’un d’aquests agents –la Casa de la Música–, va sorgir la iniciativa del Cor de Gospel, que oferirà el seu primer gran concert a la ciutat el pròxim 24 de juliol a la plaça de la Muralla. De ben segur que serà tot un espectacle veure i escoltar les 77 persones que formen actualment el cor entonant els tradicionals cants espirituals negres. El cor, que va néixer al març de l’any passat a iniciativa de la Casa de la Música, es reuneix per assajar cada dimarts a la nit a la sala Clap. “Som un col·lectiu d’allò més variat i de totes les edats, des dels 16 anys fins els 50 llargs, i tenim llista d’espera per entrar-hi”, explica la component de la formació musical Rosa Polanco. Acompanyat de teclat, baix i bateria i dirigit per Ramon Escalé, el cor interpretarà aquestes Santes peces clàssiques com “Oh Child”, “Down by the Riverside” o “Oh Happy Day”. Si hi ha un estil musical que predomina en aquestes Santes és el folk, per l’aparició de bandes a la ciutat i a la comarca com La Coixinera, Arbre de Cabra i Ministrers del Sabre, que han sabut recuperar la rica tradició de músiques A la pàgina de l’esquerra, Patriarcas de la Rumba. A dalt, a l’esquerra, l’Agrupació Musical del Maresme, durant una actuació a la plaça Santa Maria, el 2004. A la dreta, Ministrers del Sabre, en una imatge promocional. populars del nostre país. La Coixinera actuarà a la plaça Santa Anna, just després del Desvetllament Bellugós, unint esforços a l’escenari amb els valencians Escandall per presentar el seu espectacle conjunt Titani, que fusiona instruments tradicionals com la dolçaina, el sac de gemecs o la viola de roda amb una contundent base elèctrica (bateria, baix i guitarra elèctrica). “Per a un músic mataroní, tocar al Desvetllament és el màxim”, assegura Dani Álvarez, membre de La Coixinera. Álvarez celebra la gran presència de bandes locals a les Santes, però reclama que “la balança no es decanti ara tan sols per grups mataronins”. “També hem de poder gaudir de propostes d’altres indrets”, suggereix. Els membres d’Arbre de Cabra són de procedència ben diversa (Lloret de Mar, Tàrrega, Mataró...) però actualment es reuneixen a Argentona per assajar. Després de fer de teloners de Jaume Arnella al Cruïlla de Cultures, actuaran el dia 26 al migdia al Concert de Barram. Felip Morales, integrant del grup, defineix la seva proposta com “una recuperació de les músiques que feien ballar els nostres avis i besavis”, composicions “amb molta vigència” que la banda respecta en la seva faceta melòdica i harmònica tot potenciant-ne el component rítmic perquè tinguin un sabor encara més festiu. Un altre dels actes destacats de les Santes, el Passeig de Festeig del Drac de Mataró a la Víbria del Poblenou del dia 28, també comptarà amb música feta a Mataró. Es tracta dels Ministrers del Sabre, que interpreten melodies i lletres populars tant mataronines i catalanes com celtes, bretones, germàniques o dels Balcans. La seva música sonarà a la plaça de les Tereses, en finalitzar el recorregut del drac. MR 9
Page 1: MR 4 El no encavalcament del festiv
Page 5 and 6: MR 12 L’esperada ràdio munici- p
Page 7 and 8: MR 16 Ita Puig haurà estat la prim

Llegir l'article complet (en PDF) - CapGros.com

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?