GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES

GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES 43
fàcies de les cornianes piroxèniques o de grau alt, en zones on hi ha una
certa granitització dels materials metamòrfics, com al puig Sevinyà (Cruïlles)
i a les rodalies de can Torró (Peratallada).
El metamorfisme de contacte afecta els materials corresponents a les
unitats Inferior i Mitjana, però mai als de la Unitat Superior. Aquest fet
cal atribuir-lo a la posició dels afloraments de la Unitat Superior, en general
allunyats de les zones on s'emplacen els batòlits granítics. Els pocs
contactes existents entre els sediments siluro-devonians i els granitoides,
localitzats a les rodalies de Montnegre (Quart), són sempre mecànics i
generats per moviments tectonics posteriors a l'emplaçament de les roques
plutòniques i, per tant, també posteriors a l'efecte tèrmic del seu
contacte. Això cal especificar-ho des del moment en què en altres massissos
de la serralada Costanera Catalana, els sediments devonians, i fins i
tot els del Carbonífer, es troben transformats pel metamorfisme de contacte.
Els sediments paleozoics de la Unitat Inferior es transformen, degut a
aquest metamorfisme, en esquists motats i bandats, els quals constitueixen
la part més allunyada de l'aurèola; i en esquists cornubianítics i quarsítics,
cornubianites i cornianes, que es troben a la zona més propera al
contacte amb els granitoides. Els esquists motats i bandats afloren al puig
de la Bandera (Palafrugell), a cal Duc (Peratallada), al coll de la Ganga
(Calonge), al puig Cargol (Calonge), al Vilar (Cruïlles), al puig d'Arques
(Cruïlles), a Camós dels Alls (Cruïlles), a can Serra (Cruïlles), al coll de
Bou (Cruïlles), a la Creu de les Monges (Cruïlles), a les rodalies de l'ermita
de Sant Cristòfol (Llambilles) i al puig Boi (Quart), entre altres llocs.
Els esquists cornubianítics i quarsítics, cornubianites i cornianes, per la
seva banda, es localitzen al puig dels Teus (Quart), al puig d'en Roure
(Quart), al mas Cases (Santa Cristina d'Aro), a can Sais (Cruïlles), a les
Coromines (Cruïlles), al puig Sevinyà (Cruïlles), als Solells d'en Barri
(entre Cruïlles i Cassà de la Selva), al puig Gros (entre Cruïlles i Santa
Cristina d'Aro) i al puig de les Miloques (Cassà de la Selva), a can Pere
Feliu (Calonge), al mas Anguila (Fonteta) i a can Gallaret (la Bisbal), a
més d'altres llocs.
Els materials volcanosedimentaris de la Unitat Mitjana generen una
gran diversitat de roques metamòrfiques de contacte. A les zones més
externes de l'aurèola, els nivells de granulometria més fina, presents a la
part més alta del conjunt, es transformen en esquists quarsítics motats i
en quarsites. A les zones pròximes al contacte amb les roques plutòniques,
els materials llimosos esdevenen esquists cornubianítics i quarsítics,
cornubianites i cornianes micàcies; mentre que els esquists quarsfeldspàtics
i grauvàquics es transformen en cornianes quarsítiques i en
cornianes quarsfeldspàtiques. Afloraments d'esquists quarsítics motats
47