GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES

GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES 53
planes d'en Torroella (Fonteta), el de Fitor (Fonteta), Montnegre (Quart)
i a can Mont (Calonge), entre altres paratges.
Alguns planells es situen entre 240 i 220 m, entre els quals cal assenyalar
el de Castellar de la Selva (Quart).
El nivell entre 220 i 175 m està també molt ben representat a les Gavarres.
Entre altres, en formen part els plans de can Mascort (Quart), de
Folgueroles (Fonteta), de can Cava-roques (Sant Sadurní de l'Heura), de
la font d'en Bota (Celrà), veïnat de Matamala (Cassà de la Selva), veïnat
de Panedes (Llagostera), al mas Morer (Castell d'Aro) i al puig del mas
Torrúbia (Madremanya), a més d'altres llocs.
A un nivell entre 175 i 140 m pertanyen, entre altres, els plans de les
Vinyes d'en Rius (Mont-ras), els de Sant Cristòfol (Llambilles), el de can
Vilar (Llambilles) i el de can Boscà (Sant Sadurní de l'Heura).
Els planells situats entre 140 i 110 m són també abundants. En formen
part, entre altres, els plans del mas Pallí (Calonge), el de Sant Joan
(Juià), el de ca l'Ermità (Sant Sadurní de l'Heura), el del mas Rosselló
(Sant Sadurní de l'Heura), i els de Sant Sadurní de l'Heura.
Entre 110 i 60 m se situa un altre nivell de superfícies d'aplanament,
el qual es troba representat sobretot a les vores de les Gavarres. Formen
part d'aquest nivell, entre altres, el pla dels Trullars (Torrent), el de Sant
Pol (la Bisbal) i el de can Botó (Cruïlles).
Les superfícies d'aplanament situades a 40 i 25 m es troben a l'interior
del corredor de Palafrugell i a la línia de costa. En són representants els
planiols de la Bonida (Torrent) i els repartits entre Platja d'Aro i el Comptat
Sant Jordi (Calonge).
Finalment, hi ha un conjunt de superfícies planes entre 25 i 10 m,
confinades a la línia de costa i, a vegades, associades a penya-segats retrocedits.
N'és un exemple el pla de Santa Maria del Mar (Calonge).
D'altra banda, són freqüents a tot el massís les associacions de carenes
de traçat horitzontal i de cims d'alçada similar. Les alçades a què apareixen
solen coincidir amb els nivells d'aplanament establerts. Probablement
corresponen a restes molt desmantellades d'antigues superfícies
d'aplanament.
Els nivells de cims més enlairats es localitzen a la serra d'Arques
(Cruïlles). En aquest indret es troba el nivell entre 530 i 510 m, constituït
pels cims de la Gavarra (537 m), l'Aiguaró (533 m), l'Arques (531 m), el
de l'Hostal de les Gavarres (526 m) i el del Moro (519 m), entre altres.
A la mateixa serra d'Arques hi ha encara dos altres nivells de cims,
entre 510 i 490 m i entre 490 i 460 m. Ambdós es localitzen a les rodalies
de can Sabater (Cruïlles).
Algunes carenes planes entre 460 i 440 m es troben a les rodalies dels
Àngels (Sant Martí Vell).
57