GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES

GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES 45
formatives pre-alpines observables en els materials paleozoics del massís
de les Gavarres. Es manifesta en diverses fases de deformació successives.
Les més intenses, tenen lloc durant el Carbonífer superior; per tant,
afecten tota la sèrie estratigràfica paleozoica de la zona que tractem. Tot
seguit es descriuen les principals estructures associades a cada fase de
deformació.
6.1.1.- FASE 1
Durant aquesta fase es produeix un intens plegament, que afecta tota
la sèrie paleozoica, a la vegada que es desenvolupa un clivatge de pla
axial. Simultàniament tenen lloc les transformacions litològiques relacionades
amb el metamorfisme regional, com també la formació de petits
filons de quars.
Els plecs d'aquesta primera fase són asimètrics, amb un flanc subhoritzontal
llarg i un altre de vertical o invertit, més curt. Els eixos d'aquests
plecs s'orienten est-oest, essent la seva vergència cap al sud. Són estructures
observables tant a escala cartogràfica com a nivell d'aflorament.
D'entre els grans plecs cartografiats que pertanyen a aquesta fase deformativa
cal esmentar, entre d'altres, el gran sinclinal de Fitor (Fonteta), i
la successió de sinclinals i d'anticlinals de les rodalies de Sant Cebrià de
Lledó (Cruïlles).
Els plecs generats en aquesta primera fase porten associada una foliació
paral·lela als seus plans axials. Aquesta és l'esquistositat dominant de
la zona estudiada, la qual afecta tots els nivells de la sèrie paleozoica
aflorant. En general es presenta subhoritzontal, amb una certa inclinació
vers el nord. La projecció estereográfica polar de les mesures de plans
d'esquistositat mostra que al massís de les Gavarres hi ha dos màxims:
l'un cabussa 035/20° i l'altre 120/25°.
6.1.2.- FASE 2
La segona fase de deformació herciniana dóna lloc a plecs asimètrics
que afecten l'esquistositat i els filonets de quars generats a la fase anterior.
A més, es desenvolupa una altra foliació de pla axial, molt menys
penetrativa que la primera.
Els plecs de la segona fase presenten eixos subhoritzontals, en general
orientats est-oest. Tenen un pla axial subvertical i un gran angle entre
flancs. A les zones on hi ha pissarres o fil.lites es generen plecs de tipus
«chevron». La seva distribució és molt irregular a la zona estudiada, havent
estat observats al torrent de les Mines (Celrà) i al mas Vidal (Peratallada),
entre altres indrets.
A les roques de gra més fi es desenvolupa una crenulació i, a vegades,
un clivatge associat poc penetratiu. Aquesta segona foliació és més redre-
49