GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES

GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES 7
L'any 1983 l'IGME publica els mapes geològics corresponents al full
de Torroella de Montgrí (296) i al de Sant Feliu de Guíxols (366), a escala
1:50.000. Resta, però, impublicat el de Girona (334). Un any més tard
apareix el full de Barcelona a escala 1:200.000, fet pel mateix organisme.
TRILLA, PALLÍ i ZARROCA (1985) en un treball ampli sobre el
medi físic del litoral de Catalunya, tracten certs aspectes de la costa de les
Gavarres.
La tesi de llicenciatura de SOLÉ FLORES (1986) sobre la geoquímica
del massís de les Gavarres obre una nova línia de recerca en aquesta
zona, a la qual s'afegeixen els treballs posteriors de CARMONA (1987)
i de FERRER (1989 i 1990), de caràcter més regionalista dins la serralada
Costanera Catalana.
Els treballs de NAVIDAD i BARNOLAS (1991), i de BARNOLAS i
GARCIA (1992) sobre el magmatisme, 1'estratigrafía i l'estructura del
paleozoic de les Gavarres, representen una ampliació de les dades aportades
per BARNOLAS, GARCÍA i SOUBRIER (1980).
ROQUE (1993), en la seva tesi doctoral, plasma en una detallada cartografia
els diferents tipus de roques aflorants al massís de les Gavarres i
al proper massís de Begur. A més, descriu les relacions entre aquestes
roques i les formes de modelat que presenten.
Finalment, cal assenyalar la tasca realitzada per la Unitat de Geologia
de la Universitat de Girona, que en els darrers anys ha publicat nombrosos
mapes geològics, geomorfològics i litomorfològics de diferents sectors
i municipis de les Gavarres. Són concretament els mapes geològics
dels termes municipals de Castell d'Aro-Platja d'Aro (PALLÍ, 1980), de
Cassà de la Selva (PALLÍ i TRILLA, 1982), de Girona (PALLÍ, 1982), de
Santa Cristina d'Aro (PALLÍ, 1985), de Palamós (PALLÍ i BRUSI, 1987),
de Palafrugell (PALLÍ i ROQUÉ, 1990), de Calonge (PALLÍ i ROQUÉ,
1992a) i de Mont-ras (PALLÍ i ROQUÉ, 1992b). A aquesta llista cal
afegir-hi els mapes morfològics de la depressió de la Selva (PALLÍ, TRI-
LLA i ESTALRICH, 1983), de la conca del Ridaura (PALLÍ, ESTAL-
RICH i TRILLA, 1985) i de Palamós (PALLÍ, BRUSI, TRILLA i
ESTALRICH, 1987).
4.- ESTRATIGRAFIA
Bona part de la superfície del massís de les Gavarres està constituïda
per roques sedimentàries paleozoiques transformades en major o menor
grau en roques metamòrfiques. La resta de sediments aflorants pertanyen
al Cenozoic i al Quaternari, localitzant-se preferentment a les vores del
massís. Els materials sedimentaris del Mesozoic, com ja s'ha dit anteriorment,
no hi són presents.
11