estudi d'avaluació de la mobilitat generada - Ajuntament del Masnou

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA
ESTUDI DE MOBILITAT
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGO A L’ÀMBIT DEL POLÍGON INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”. El Masnou
Autor: Daniel Gil Marin
Maig 2011

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
0
ESTUDI DE MOBILITAT
0- ANTECEDENTS URBANÍSTICS I DE TRAMITACIÓ ............................................................................. 1
1- INTRODUCCIÓ............................................................................................................................................... 2
2- EMPLAÇAMENT ............................................................................................................................................ 3
3- ESTAT ACTUAL DE L’ÀMBIT D’ESTUDI ................................................................................................ 3
4- ESQUEMA DE MOBILITAT A EL MASNOU ............................................................................................ 3
4.1- TIPUS DE FLUX.............................................................................................................................................. 4
4.2- MOTIU DEL DESPLAÇAMENT ......................................................................................................................... 5
4.3- PRINCIPALS ORÍGENS I DESTINACIONS DELS DESPLAÇAMENTS DE CONNEXIÓ ............................................... 5
4.3.1- Principals orígens i destinacions dels desplaçaments amb motiu treball............................................. 5
4.3.2- Desplaçaments dels estudiants (majors de 16 anys)............................................................................. 6
4.4- REPARTIMENT MODAL .................................................................................................................................. 7
4.4.1- Repartiment modal global segons tipus de flux .................................................................................... 7
4.4.2- Repartiment modal segons el motiu de desplaçament .......................................................................... 9
5- XARXA DE COMUNICACIONS ACTUAL ................................................................................................. 9
5.1- XARXA ACTUAL PER A DESPLAÇAMENTS EN VEHICLES A MOTOR PRIVATS.................................................... 9
5.2- XARXA D’ITINERARIS PER A DESPLAÇAMENTS EN TRANSPORT PÚBLIC I COL·LECTIU .................................. 10
5.3- XARXA D’ITINERARIS PER A DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA ..................................................................... 17
5.4- XARXA D’ITINERARIS PER DESPLAÇAMENTS A PEU..................................................................................... 18
6- ANÀLISI DEL TRÀNSIT ACTUAL............................................................................................................ 19
6.1- INTENSITAT DE TRÀNSIT A LA ZONA EN ESTUDI........................................................................................... 19
6.2- ANÀLISI ESTACIONAL DEL TRÀNSIT A LA N-II ............................................................................................ 20
6.3- ANÀLISI DEL TRÀNSIT AL PASSEIG DE LA RIERA DE TEIÀ ........................................................................... 21
7- PROPOSTA D’ORDENACIÓ....................................................................................................................... 22
8- AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL ................... 23
9- XARXA D’ITINERARIS PREVISTES........................................................................................................ 27
9.1- XARXA D’ITINERARIS PRINCIPALS PER A VIANANTS.................................................................................... 27
9.2- XARXA D’ITINERARIS PER A TRANSPORT PÚBLIC I COL·LECTIU ................................................................... 27
9.3- XARXA D’ITINERARIS PER A BICICLETES..................................................................................................... 28
9.4- XARXA D’ITINERARIS PER A VEHICLES........................................................................................................ 29
10- CONCLUSIONS........................................................................................................................................... 30
ANNEX PLÀNOLS
PLÀNOL NÚM. 1: EMPLAÇAMENT
PLÀNOL NÚM. 2: ORTOFOTOMAPA. SITUACIÓ ACTUAL
PLÀNOL NÚM. 3: ITINERARIS A PEU
PLÀNOL NÚM. 4: ITINERARIS EN BICICLETA I EN TRANSPORT COL·LECTIU
PLÀNOL NÚM. 5: ITINERARIS EN VEHICLE PRIVAT

0- ANTECEDENTS URBANÍSTICS I DE TRAMITACIÓ
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
L’ajuntament del Masnou va trametre el document de referència del tràmit mediambiental al Departament de
Territori i Sostenibilitat i a la Direcció general d’Urbanisme del mateix departament respectivament. Per la seva
banda, la Direcció General d’Urbanisme ha emès informe favorable de l’esmentada Modificació. Pel que fa a
l’informe de Sostenibilitat no s’ha produït l’informe en el termini legal fixat i per tant es considera que el document
de referència tramès es pot emprar com a memòria ambiental del document urbanístic.
L’àmbit objecte de la present Modificació, se situa al nord-est del nucli urbà i abasta els terrenys delimitats per la
carretera N-II al sud, la riera de Teià a llevant, un petit torrent canalitzant en el darrer tram a ponent i terrenys
amb usos agrícoles al nord, d'acord amb la delimitació feta en els plànols d'informació de la MPGO.
L'àmbit abasta dos parts força diferenciades; mentre la part sud de l'àmbit, situada entre la carretera NII i el
carrer de l'Agricultura, es troba ocupada per activitats periurbanes en força mal estat, edificacions residencials i
una benzinera al peu de la NII, la part nord s'inclou dins d'un àmbit de transformació física produïda per la
urbanització de les xarxes de serveis, explanació de les vies d'accés i per la implantació d'una activitat industrial
d'important dimensió corresponent a l'empresa tèxtil DOGI.
El desenvolupament de la franja de sòls integrats dins l’àmbit que es troben en contacte amb l’Avinguda d’Àngel
Guimerà (N-II), responen a la voluntat de tensar el front urbà del municipi fins al seu límit nord, amb la
implantació d’un teixit de caràcter terciari. Aquesta voluntat ja restava recollida pel PGO de l’any 1985, on es
definia un sector urbanitzable anomenat PP3 “Voramar I”. Mentre que el desenvolupament de la resta dels sòls
es va detonar per l’interès de traslladar-hi la indústria DOGI, històricament consolidada en el centre del teixit
residencial del municipi. Fruit d’aquesta iniciativa, es van tramitar una sèrie de documents urbanístics amb
incidència en aquests sòls: la Revisió del PGO del Masnou aprovada definitivament per acord del Conseller de
Política Territorial i Obres Públiques del 21 d’octubre de 2002 i la Modificació puntual del PGO del Masnou del
sector PP12 “Camí del mig”, aprovat definitivament per acord de la CUB de data 22 de desembre de 2005.
El Pla Parcial industrial PP12 “Camí del mig” que desenvolupava les determinacions establertes per la
modificació puntual esmentada, es va aprovar definitivament per acord municipal de data de 16 de març de
2006. En base al planejament derivat aprovat, es va redactar el Projecte de Reparcel·lació del Pla Parcial, que
es va aprovar definitivament per acord municipal de 26 de juliol de 2007.
Contra el planejament aprovat es varen presentar sengles recursos contenciosos amb el resultat d’unes les
sentències que, un cop fermes, suposen l'anul·lació per jerarquia del planejament del Pla Parcial del sector
PP12, i dels projectes d'urbanització i gestió aprovats.
En base a les dues sentències esmentades cal concloure que el planejament vigent, un cop ferma la sentència,
és el Text refós del PGO del 2011 que exclou els sectors PE5 de SUnC al centre de la població i el PP12 de Sòl
Urbanitzable delimitat. Aquest document, estableix la classificació de sòl no urbanitzable al nord del carrer de
l'Agricultura i de sòl urbanitzable entre l'esmentat carrer i la N-II.
Segons tot l’exposat, la situació actual del sector industrial objecte d’aquesta modificació puntual és el d’un
escenari on el règim urbanístic vigent es retrotrau a les estratègies territorials de l’any 1985, molt allunyades del
marc actual de les expectatives de desenvolupament del municipi i del desenvolupament de l'activitat econòmica
productiva de la ciutat.
1

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Al marge de les sentències anul·latòries i del fet que el projecte de reparcel·lació serà nul un cop ferma la
sentència, cal assenyalar que, en data de 29 de gener de 2010, el Jutjat Contenciós Administratiu nº2 de la
província de Barcelona va estimar parcialment el recurs interposat per Na Maria Ventura Ribas i la Francisca i el
Jaime Cot Ventura, contra l’acord adoptat per la Junta de Govern Local de 26 de juliol de 2007 d’aprovació
definitiva del Projecte de Reparcel·lació del PP-12 i contra l’acord de 7 de novembre de 2007 desestimatori del
recurs de reposició contra l’anterior, establint un seguit de condicionants sobre superfície dels béns afectats i
valors d'edificacions i elements inclosos en l'àmbit del PP12.
1- INTRODUCCIÓ
L’objecte d’aquest document és la realització de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada centrat en l’àmbit
del polígon industrial del “Camí del Mig” dins del terme municipal d’El Masnou, en compliment de la Llei
d’Urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i del l’autonomia local.
L’estudi de mobilitat s’emmarca en la legislació sectorial aplicable a Catalunya, i s’ha tingut especialment en
compte els següents textos normatius:
• Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme.
• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.
• Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.
• Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.
• Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres
arquitectòniques.
La Llei de Mobilitat 9/2003, (art.18) i en concret el Decret 344/2006, del 19 de setembre, de regularització dels
estudis d’avaluació de la mobilitat generada, regula la realització d’aquests estudis i estableix la seva
obligatorietat en totes les figures de planejament, establint quin ha de ser el seu contingut.
Els estudis d'avaluació de la mobilitat generada avaluen l'increment potencial de desplaçaments provocat per
una nova planificació o una nova implantació d'activitats i la capacitat d'absorció dels serveis viaris i dels
sistemes de transport, incloent-hi els sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments amb
bicicleta o a peu (article 2.1, Decret 344/2006). També valoren la viabilitat de les mesures proposades en el propi
estudi per gestionar de manera sostenible la nova mobilitat (article 2.2, Decret 344/2006).
L'objectiu dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada és definir les mesures i actuacions necessàries per tal
d'assegurar que la nova mobilitat generada en l'àmbit d'estudi segueixi unes pautes caracteritzades per la
preponderància dels mitjans de transport més sostenibles, i així acomplir amb el canvi de model de mobilitat
promogut per la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat (article 2.3, Decret 344/2006).
2

2- EMPLAÇAMENT
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
3
ESTUDI DE MOBILITAT
L’àmbit d’aquesta Modificació puntual se situa al nord-est del nucli urbà d’El Masnou, just en el límit amb el terme
municipal de Teià. Recull un paquet de sòls de diversa naturalesa, situats a banda i banda del traçat preexistent
del Camí del mig.
Aquests sòls limiten al nord amb el límit del terme municipal amb Teià i amb sòls rústics destinats a la producció
agrícola, a l’est amb la Riera de Teià, al sud amb l’Avinguda d’Àngel Guimerà (N-II) i a l’oest amb el pas d’una
petita torrentera, canalitzada en el seu tram sud, en contacte amb l’extensió del nucli urbà al llarg del front
marítim. Segons amidaments sobre aixecament topogràfic, en resulta una superfície total de 150.350 m².
Veure plànol núm. 1 “Emplaçament”
3- ESTAT ACTUAL DE L’ÀMBIT D’ESTUDI
En el present àmbit de Modificació cal considerar dos parts diferenciades:
→ D'una banda els sòls situats entre la carretera NII i el carrer de l'Agricultura que malgrat la classificació
de sòl urbanitzable vigent no s'ha produït cap desenvolupament urbanístic. En aquest àmbit s'inclouen
diverses activitats i edificacions amb un estat de consolidació i conservació força heterogeni. La
implantació d'activitats periurbanes en front de la línea costanera és l'element més remarcable
d'aquesta part del sector.
→ Els terrenys situats al nord del carrer de l'Agricultura
Els sòls inclosos en aquesta modificació puntual ja van ser objecte, en el seu moment, d’un procés de
planejament i gestió urbanístics fruit del qual es van inscriure les finques resultants al Registre de la propietat i es
van iniciar les obres d’urbanització. En relació a l’edificació, només es va arribar a implantar la indústria DOGI,
fruit del seu trasllat. Aquest establiment es troba en total funcionament, tot i la provisionalitat dels accessos al
recinte i de la urbanització de l’entorn.
No obstant, les figures de planejament i gestió que van donar lloc a la implantació industrial existent estaran
anul·lades un cop les diverses sentències recaigudes siguin fermes per la qual cosa, aquests sòls restaran
considerats, des del punt de vista del règim urbanístic, com a sòl no urbanitzable.
Veure plànol núm. 2 “Ortofotomapa. Situació actual”.
4- ESQUEMA DE MOBILITAT A EL MASNOU
Fa uns anys l'ús del vehicle privat al municipi d’El Masnou tenia un pes similar al dels desplaçaments fets a peu.
En els últims cinc anys la mobilitat interna ha augmentat el pes relatiu del transport públic i del vehicle privat en
detriment d'anar a peu.
Hi ha hagut un fort augment del nombre total de desplaçaments que han fet els habitants, tant dins mateix del
municipi com a fora.

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
El Masnou té més de 12.700 vehicles, és a dir, que hi ha 601 vehicles per cada 1.000 habitants.
Barcelona, amb diferència, atrau el volum principal de viatges. En un pla sensiblement inferior, Badalona també
té un pes significatiu com a destinació. En un tercer nivell resten altres municipis del Maresme, on van a parar
fluxos poc importants. Barcelona i Badalona també són els principals eixos generadors de mobilitat cap al
Masnou.
Al municipi del Masnou, el valor d’autocontenció és més aviat baix, és a dir, una gran part de treballadors marxen
a altres poblacions per treballar-hi. Per altra banda, l'índex d'autosuficiència és moderadament alt, cosa que
representa que una gran part dels llocs de treball del municipi són coberts amb gent del mateix municipi.
S’ha de tenir en compte que un desplaçament és el conjunt de viatges en diferents modes de transport per anar
de l’origen a la destinació final. En el cas dels desplaçaments amb trams a peu, es considera un viatge a peu
quan aquest té una durada de més de cinc minuts.
4.1- Tipus de flux
Del total de desplaçaments diaris per mobilitat obligada a El Masnou cal destacar els següents punts:
• Un 25,17% (3.518 viatges) són interns, és a dir, tenen com origen i destinació el municipi del Masnou
• Un 55,33% dels desplaçaments totals per mobilitat obligada (7.733 viatges) són desplaçaments de
residents del Masnou cap a altres municipis.
• I el 19,50% dels desplaçaments (2.725 viatges) són de residents de fora del municipi que venen a
treballar o a estudiar a El Masnou.
Figura 4.1: Mobilitat obligada segons el tipus de flux
Font: Elaboració pròpia a partir xarxa modal de la Diputació de Barcelona.
A més, en comparar els fluxos d’entrada i sortida dels desplaçaments de connexió, cal destacar el percentatge
superior de viatges originats a El Masnou cap a altres municipis en front un nombre més baix de viatges que
tenen destinació al Masnou des d’altres municipis (7.733 entrades enfront 2.725 sortides). Per tant El Masnou,
exerceix un paper de municipi generador de viatges.
4

4.2- Motiu del desplaçament
Analitzant les dades en funció del motiu del desplaçament:
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
• Els desplaçaments de residents al Masnou per motius de treball a l’interior del municipi representen uns 3.518
diaris. Per altra banda, hi ha 11.251 desplaçaments de veïns i veïnes per motius de feina. A partir d’aquesta
dada s’obté que tan sols un 31,27% de la població activa ocupada treballa al propi municipi.
• Un 62,80% dels estudiants residents (considerant des dels 3 anys) realitza els seus estudis a El Masnou,
encara que aquest percentatge varia considerablement en diferenciar els estudiants segons l’edat: en cas
d’estudiants d’ entre 3 i 15 anys un 81,80% estudia al propi municipi; en canvi,en cas d’estudiants a partir de 16
anys aquest percentatge disminueix fins a un 30,20%.
• Diàriament també es produeixen uns 6.271 viatges amb destinació al Masnou per motius obligats, tant per part
de persones residents al municipi com no residents. Cal destacar que en un 89% dels casos és per motiu de
treball; la resta de viatges representa els estudiants de municipis propers que s’hi desplacen per a realitzar els
seus estudis.
Figura 4.2: Taxa d’autocontenció (treball i estudis)
Font: Elaboració pròpia a partir xarxa modal de la Diputació de Barcelona.
4.3- Principals orígens i destinacions dels desplaçaments de connexió
4.3.1- Principals orígens i destinacions dels desplaçaments amb motiu treball
• Les principals destinacions dels residents que treballen fora del municipi són, de major a menor importància:
Barcelona, Badalona, Mataró i Alella.
• Els principals orígens dels desplaçaments amb destinació El Masnou per motius de treball són, de major a
menor importància: Barcelona, Badalona, Premià, Teià, Mataró i Alella.
5

Desplaçaments residència-treball. Municipi: El Masnou. 2001
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Origen El Masnou Total Origen extern Total
Desplaçaments interns 3065 Desplaçaments des d'altres municipis 2523
Desplaçaments a altres municipis 6686 Barcelona 482
Barcelona 2852 Badalona 374
Badalona 630 Premià de Mar 319
Mataró 259 Teià 203
Alella 218 Mataró 187
Teià 113 Alella 145
Premià de Mar 111 Premià de Dalt 80
Hospitalet de Llobregat, l' 94 Vilassar de Mar 74
Santa Coloma de Gramenet 85 Santa Coloma de Gramenet 62
Vilassar de Mar 81 Montgat 60
Granollers 76 Hospitalet de Llobregat, l' 42
Sant Adrià de Besòs 66 Vilassar de Dalt 41
Vilassar de Dalt 66 Tiana 27
Sabadell 49 Arenys de Mar 26
Montcada i Reixac 49 Sant Adrià de Besòs 25
Montgat 46 Caldes d'Estrac 16
Prat de Llobregat, el 45 Cabrera de Mar 15
Sant Just Desvern 44 Argentona 14
Cornellà de Llobregat 42 Sant Andreu de Llavaneres 14
Terrassa 39 Canet de Mar 14
Argentona 38 Resta de Catalunya 303
Resta de Catalunya 929 Total desplaçaments generats en el municipi 9751
Fora de Catalunya 96 Total desplaçaments atrets pel municipi 5588
Desplaçaments a varis municipis 658 Diferència entrades i sortides -4163
Figura 4.3: Desplaçaments residència-treball. El Masnou. 2001
Font: Elaboració pròpia a partir IDESCAT 2001
4.3.2- Desplaçaments dels estudiants (majors de 16 anys)
• La proporció d’estudiants que marxen fora del municipi es molt superior (1.047 desplaçaments) a la d’estudiants
que rep El Masnou (673 desplaçaments)
• Les principals destinacions dels residents (majors de 16 anys) que estudien fora del municipi són, de major a
menor importància: Barcelona, Badalona, Mataró, Cerdanyola del Vallès, Premià , Alella, Montgat i Terrassa.
• Els principals orígens dels desplaçaments amb destinació El Masnou per motius d’estudi (majors de 16 anys)
estan força igualades en importància. Són, ordenades de major a menor: Mataró, Teià, Badalona, Premià de
Mar, Alella, Barcelona i Montgat.
Desplaçaments residència-estudi. Estudiants > de 16 anys. El Masnou. 2001
Origen El Masnou Total Origen extern Total
Desplaçaments interns 453 Desplaçaments des d'altres municipis 220
Desplaçaments a altres municipis 1047 Mataró 32
Barcelona 658 Teià 32
Badalona 105 Badalona 28
Mataró 58 Premià de Mar 27
Cerdanyola del Vallès 43 Alella 24
Premià de Mar 25 Barcelona 22
Alella 22 Montgat 14
Montgat 17 Premià de Dalt 4
Terrassa 13 Tiana 4
Sant Cugat del Vallès 10 Vilassar de Mar 3
Hospitalet de Llobregat, l' 8 Calella 3
Sabadell 7 Garriga, la 3
Santa Coloma de Gramenet 6 Blanes 3
Lleida 5 Santa Coloma de Gramenet 3
Mollet del Vallès 4 Sant Adrià de Besòs 3
Vic 4 Dosrius 2
Tarragona 4 Vilassar de Dalt 2
Girona 4 Vilanova i la Geltrú 2
Vilassar de Mar 3 Cabrils 2
Vilanova i la Geltrú 3 Caldes d'Estrac 1
Abrera 2 Resta de Catalunya 6
Resta de Catalunya 17 Total desplaçaments generats en el municipi 1500
Fora de Catalunya 24 Total desplaçaments atrets pel municipi 673
Desplaçaments a varis municipis 5 Diferència entrades i sortides -827
Figura 4.4: Desplaçaments residència-estudi. El Masnou. 2001
Font: Elaboració pròpia a partir IDESCAT 2001
6

4.3.3- Desplaçaments dels estudiants menors de 16 anys
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
• De la mateixa manera que succeïa en el cas dels estudiants majors de 16 anys, el número de desplaçaments
amb origen a El Masnou i destí a un altre municipi (468 desplaçaments) es notablement superior al número
d’estudiants que rep El Masnou d’altres municipis (10 desplaçaments).
• Les principals destinacions dels residents (menors de 16 anys) que estudien fora del municipi són, de major a
menor importància: Alella, Barcelona, Badalona, Teià, Montgat, Mataró, La Garriga i Sant Cugat del Vallès.
• Els principals orígens dels desplaçaments amb destinació El Masnou per motius d’estudi (menors de 16 anys)
són, de major a menor importància: Alella, Teià, Premià de Mar, Premià de Dalt, Montgat, Barcelona, Cabrils,
Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Desplaçaments residència-estudi. Escolars entre 3 i 15 anys. El Masnou. 2001
Origen El Masnou Total Origen extern Total
Desplaçaments interns 2112 Desplaçaments des d'altres municipis 478
Desplaçaments a altres municipis 468 Alella 138
Alella 209 Teià 134
Barcelona 61 Premià de Mar 76
Badalona 60 Premià de Dalt 54
Teià 45 Montgat 20
Montgat 27 Barcelona 9
Mataró 15 Cabrils 9
Garriga, la 11 Vilassar de Dalt 7
Sant Cugat del Vallès 11 Vilassar de Mar 6
Esplugues de Llobregat 7 Badalona 4
Santa Coloma de Gramenet 6 Vallromanes 3
Gavà 2 Dosrius 2
Sabadell 2 Mataró 2
Premià de Mar 2 Prat de Llobregat, el 2
Blanes 2 Sant Vicenç de Montalt 2
Vilassar de Dalt 2 Vilanova del Vallès 1
Tremp 1 Tiana 1
Cabrils 1 Santa Coloma de Farners 1
Franqueses del Vallès, les 1 Sant Andreu de Llavaneres 1
Sant Just Desvern 1 Sant Cebrià de Vallalta 1
Igualada 1 Resta de Catalunya 5
Resta de Catalunya 1 Total desplaçaments generats en el municipi 2580
Fora de Catalunya 0 Total desplaçaments atrets pel municipi 2590
Diferència entrades i sortides 10
Figura 4.5: Desplaçaments residència-estudi dels escolars entre 3 i 15 anys. El Masnou. 2001
Font: Elaboració pròpia a partir IDESCAT 2001
4.4- Repartiment modal
4.4.1- Repartiment modal global segons tipus de flux
Els resultats globals del repartiment modal s’han resumit en els gràfics següents. Cal destacar:
• En els desplaçaments interns per motius de treball o estudis, que representen un 25,17% de la mobilitat
obligada generada al Masnou, els vehicles motoritzats privats s’utilitzen en un 47,93% dels viatges, mentre que
els viatges a peu o en bicicleta representen un 46,37% i el transport públic un 5,69%.
• En els desplaçaments de connexió, el 55,33% restant, el mode de transport més utilitzat és el vehicle motoritzat
privat (66,76% del total de viatges). Pel que fa als modes de transport públic col·lectiu un 32,74% (on destaca el
ferrocarril de RENFE i l’autobús es queda molt al darrera). El viatge a peu o en bicicleta es casi inapreciable amb
un 0,51%.
7

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
• En els desplaçaments externs - interns per motius de treball o estudis, que representen un 19,50% de la
mobilitat obligada generada al Masnou, els vehicles motoritzats privats s’utilitzen en un 74,96% dels viatges,
mentre que els viatges a peu o en bicicleta representen un 1,49%, i el transport públic un 23,55%, el més utilitzat
és el ferrocarril de RENFE.
Figura 4.6: Repartiment modal intern-intern
Font: Elaboració pròpia a partir xarxa modal de la Diputació de Barcelona.
Figura 4.7: Repartiment modal intern-extern
Font: Elaboració pròpia a partir xarxa modal de la Diputació de Barcelona.
Figura 4.8: Repartiment modal extern-intern
Font: Elaboració pròpia a partir xarxa modal de la Diputació de Barcelona.
8

4.4.2- Repartiment modal segons el motiu de desplaçament
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Entrant en detall en les dades de repartiment modal anteriors, resulta interessant comparar el diferent
comportament en la utilització dels modes de transport entre treballadors i estudiants.
• Els desplaçaments per motiu treball, que globalment representen un 71,9% dels desplaçaments per mobilitat
obligada, es realitzen majoritàriament en vehicles motoritzats privats:
→ Pel que fa als viatges interns el 45% ho fa en vehicle privat, el 4,3% dels casos en transport públic,
menys d’1% combina el transport en vehicle privat i transport públic i un 38,6% es desplaça a peu. S’ha
de tenir en compte que hi ha gent que no es desplaça per anar a la feina.
→ En els desplaçaments interns - externs amb origen a Masnou el 60,8% ho fa amb vehicle privat, el
22,6% en transport públic, el 4,4% combinat i menys de l’1% a peu. S’ha de tenir en compte que hi ha
gent que es desplaça en altres medis no comuns.
→ Pel que fa als desplaçaments externs – interns, el 71,7% ho fa amb vehicle privat, el 21,5% es desplaça
en transport públic, el 4,6% combinat i menys de l’1% a peu. S’ha de tenir en compte que hi ha gent que
es desplaça en altres medis no comuns.
• En els desplaçaments per motiu estudis, que globalment representen el 28,1% restant dels desplaçaments per
mobilitat obligada.
→ Pel que fa a viatges interns el 16,5% ho fa en vehicle privat, el 8,4% en transport col·lectiu, el 1,7%
combinat i el 49% a peu. S’ha de tenir en compte que hi ha gent que no es desplaça per estudiar.
→ En els desplaçaments interns - externs amb origen a Masnou el 17,8% ho fa amb vehicle privat, el
71,2% en transport col·lectiu, el 6,7% combinat i menys de l’1% a peu.
→ Pel que fa als desplaçaments externs – interns, el 41,3% ho fa amb vehicle privat, el 41,3% es desplaça
en transport col·lectiu, el 6,8% combinat i el 7,3% a peu. S’ha de tenir en compte que hi ha gent que es
desplaça en altres medis no comuns.
5- XARXA DE COMUNICACIONS ACTUAL
5.1- Xarxa actual per a desplaçaments en vehicles a motor privats
La xarxa viària del municipi es caracteritza per un predomini de la xarxa veïnal, cosa que determina la presència
d'una gran densitat en la vialitat del municipi, i per una notòria presència de la xarxa bàsica (C-32 i N-II), cosa
que presumiblement s'ha de traduir en una bona connexió de les diferents zones del municipi.
El Masnou és eminentment bidireccional, fet que implica que en la major part del municipi el trànsit de pas pugui
utilitzar diversos itineraris per anar d'un punt a un altre. Això deriva en efectes perniciosos sobre àrees de
caràcter residencial i en complicacions a les interseccions.
9

Les principals vies d’accés a l’àmbit objecte d’estudi són:
• Àmbit extern: La carretera N-II i l’autopista C-32
• Àmbit local:
Des de Teià el Passeig de la Riera de Teià i la carretera BV-5026.
→ Des de Premià de Mar el Camí del Mig.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
→ Des del casc urbà del Masnou pel carrer Agricultura, ja que actualment un tram del carrer
Camí del Mig està tallat al trànsit degut a obres.
Des del nucli urbà del Masnou l’accés al Sector PP12 es realitzarà pels carrers Camí del Mig i
Agricultura. De la carretera N-II es podrà accedir-hi pels carrers Mestral i Ponent i Torrent de Gaio. Des
de Teià hi haurà les tres opcions: el Passeig Riera de Teià, la carretera BV-5026 i l’avinguda Kennedy.
Figura 5.1: Xarxa d’accesos a l’àmbit objecte de la MP
Font: Estudi de simulació del trànsit d’accés al sector PP12, al Masnou
5.2- Xarxa d’itineraris per a desplaçaments en transport públic i col·lectiu
L’àmbit objecte d’aquest estudi no es troba inclòs en un territori d’alta capacitat i centralitat del transport públic,
però donada la distància que té amb Barcelona i Mataró la xarxa de rodalies de RENFE és una opció interessant
a nivell municipal.
10

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Tanmateix, la localització de l’àmbit objecte de la modificació a llevant de la trama urbana actual i just al límit
amb el terme municipal de Teià fa que la xarxa de transport públic no cobreixi aquesta zona massa bé.
El municipi d’El Masnou disposa de dues estacions de la R1 de Rodalies RENFE: El Masnou i Ocata, situades a
primera línia de mar i distribuïdes al llarg del municipi permetent la connexió amb Barcelona i Mataró en poc més
d’un quart d’hora. La més propera a l’àmbit objecte d’estudi és l’estació d’Ocata que es troba a 1,2 Km
aproximadament del nostre àmbit, distància superior als 500 metres que es consideren òptims. Per aquest motiu,
la seva utilitat en l’àmbit objecte d’estudi és poc significativa si no es combina amb un altre mitjà de transport
com podria ser la bicicleta o l’autobús.
Figura 5.2: Recorregut Línia R1 RENFE
Font: Pàgina web RENFE
Pel que fa a la xarxa d’autobusos, actualment hi ha vuit línies d'autobús urbà/interurbà que relacionen el
Masnou internament i amb altres municipis catalans.
Les línies de major importància són el servei urbà d’El Masnou, el servei que enllaça el Masnou amb Alella i la
que connecta Mataró amb Barcelona (C10), amb parada al Masnou, però també queda comunicat amb municipis
com Teià, Vallromanes o Granollers per altres línies dels autobusos Sagalés.
Pel que fa al servei urbà entre El Masnou i Alella, no té cap incidència sobre el nostre àmbit d’estudi degut a
que tots les parades i el seu recorregut es troben a una distància considerable.
11

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Figura 5.3: Recorregut servei urbà El Masnou-Alella
Font: Pàgina web de la companyia
Pel que fa al servei interurbà entre Barcelona i Mataró, hi ha sis parades en el terme municipal d’El Masnou
seguint la N-II. La més propera seria la de La Penya a uns 750 metres del nostre àmbit d’estudi. La freqüència és
d’un autobús cada mitja hora en cada sentit excepte els dissabtes i festius i durant el mes d’agost en que la
freqüència baixa.
Figura 5.4: Recorregut servei inteurbà Barcelona-Mataró C-10
Font: Pàgina web de la companyia
12

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Figura 5.5: Horaris servei inteurbà Barcelona-Mataró C-10
Font: Pàgina web de la companyia
Pel que fa a la línia d'autobús urbà, s'estima que la línia no abraça les necessitats reals de la població del
Masnou. Hi ha grans bosses de població desateses per la línia actual.
L'equipament de les parades és insuficient (marquesines que no protegeixen adequadament, falten recorreguts,
horaris i freqüències...) i moltes vegades es donen problemes d'accessibilitat. Els autobusos no són adaptats (de
plataforma baixa).
Tanmateix, hi ha dues parades a prop del nostre àmbit d’estudi. Es tracta de les parades núm 10 i 9bis. La
parada núm. 10 es troba en la cruïlla entre el c/ Torrent del Gaio i el c/Uruguai, mentre que la núm. 9bis es troba
en el c/República Argentina, al costat del CAP. Es troben a uns 250 metres del nostre àmbit d’estudi. El
recorregut de la línia ressegueix el c/ Torrent del Gayo de nord a sud per després continuar a través de la N-II
fins gairebé l’altre extrem del nucli urbà, passant, per tant, per totes dues estacions de trens.
13

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Figura 5.6a: Mapa del recorregut del servei d’autobús urbà d’El Masnou
Font: Pàgina web de la companyia
Figures 5.6bc: Mapa de les parades i els horaris del servei d’autobús urbà d’El
Masnou
Font: Pàgina web de la companyia
14

9bis
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Figura 5.7: Situació de les parades del bus urbà en relació a l’àmbit d’estudi
El municipi de Masnou també es beneficia de dues línies de transport nocturn que relacionen Barcelona amb
Mataró : el N80 i el N81 de l’empresa Casas.
El N80 té parada a les dues estacions de rodalies Renfe del Masnou, per la qual cosa es troba a uns 1,2 Km del
nostre àmbit d’estudi.
El N81 té una parada a l’avinguda Kennedy situada a uns 500 metres del nostre àmbit d’estudi.
10
15

AV. J.F KENNEDY
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Figura 5.8: Recorregut del N81 en relació a l’àmbit d’estudi
Figura 5.9: Horaris i parades del N81 en relació a l’àmbit d’estudi
Font: Pàgina web de la companyia
16

5.3- Xarxa d’itineraris per a desplaçaments en bicicleta
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
La idea de l’ajuntament de Masnou és com a mínim consolidar i ordenar la circulació en bicicleta pels trams
urbans de l'actual passeig marítim, ara continu des de Torrent d'Ase fins la riera d' Alella amb l'execució del
darrer tram que quedava pendent, de l´ estació d' Ocata fins l'entrada al port. Aquest tram es pintarà al paviment
el corresponent carril i es reforçarà amb la corresponent senyalització vertical.
Segons l’ajuntament del Masnou, hi ha més possibilitats, el Pla de Mobilitat del Masnou conté una proposta de
CARRIL BICI força ambiciosa que abasta una part important del nucli urbà. D'aquesta xarxa de carril bici
proposada o de futur, una part es podria ja posar en marxa sense gaires problemes tècnics.
Figura 5.10: Proposta carril bici
Font: Pla Mobilitat d’El Masnou
Els trams de color vermell indiquen carrils de bicicleta segregats, els de color groc carrils de bicicleta compartit
en calçada, els de color verd carrils de bicicleta compartits en vorera, els de color blau itinerari en façana
marítima.
Es poden veure també els aparcaments de bicicletes i tota la zona verda és zona d’integració de bicicletes.
El nostre àmbit d’estudi queda fora d’aquesta xarxa tot i que cal no oblidar que el Passeig Marítim es troba a molt
pocs metres de l’àmbit pel sud, tot i que a l’altra banda de la N-II i la via del tren, per la qual cosa es possible
17

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
arribar a l’alçada del nostre àmbit d’estudi seguint el passeig marítim. Per altra banda, la zona més oriental de la
xarxa connecta el Passeig Marítim amb el c/Torrent de Gayo i aquest amb el c/Paraguai per a dirigir-se després
cap a llevant. Cal tenir en compte que el c/Torrent de Gayo es troba a menys de 250 metres de l’àmbit objecte de
la modificació. També s’hi inclou una zona d’aparcament de bicicletes al passeig marítim a l’alçada del carrer
Xile.
5.4- Xarxa d’itineraris per desplaçaments a peu
A nivell municipal, segons el pla de mobilitat urbana del Masnou, les àrees més cèntriques són les que presenten
majors intensitats de vianants i a mesura que hom s'allunya del centre urbà hi ha menor presència.
La suma total de l'espai en voreres i carrers exclusius per a vianants suposa únicament un 32% de l'espai total
de la xarxa viària. El problema més destacat a les diferents zones ha estat la poca amplada de les voreres, els
vehicles aparcats sobre les mateixes i el mal estat d’algunes d’elles en alguns trams.
Més del 16% dels transeünts tenen edats compreses entre els 65 i els 75 anys i el 4% transita amb cotxet de
nens, elements que exigeixen que la via presenti unes bones condicions d'accessibilitat.
Tanmateix, el nostre àmbit d’estudi, al trobar-se al límit dels termes municipals d’El Masnou i Teià en una zona
gens cèntrica, a llevant de les zones d’habitatges i amb poca activitat comercial presenta una baixa freqüentació
a peu.
Aquest panorama canviarà un cop es desenvolupi la modificació puntual de l’àmbit objecte d’estudi, sobretot al
sud del mateix, ja que s’hi preveu una zona comercial i d’oficines per la qual cosa es produirà una important
freqüentació de la zona. Al nord d’aquesta zona comercial, s’hi desenvoluparà una amplia zona industrial
envoltada de zones verdes cosa que també suposarà un augment dels viatges a peu i en bicicleta.
18

6- ANÀLISI DEL TRÀNSIT ACTUAL
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Amb l’objectiu de quantificar cada un dels components de la mobilitat s’ha realitzat una recollida de dades
encaminada a complementar la informació necessària per al coneixement de la configuració del trànsit que
afecta l’àrea d’estudi. La recollida d’informació es va orientar fonamentalment a la modelització del trànsit.
Cal conèixer quines són les hores en què es produeix més aglomeració de vehicles i quines són les cruïlles on
es produeixen els moviments més importants. Per això, les dades de trànsit de la N-II, facilitades pel Ministerio
de Fomento (Mapa de Tráfico 2006) es van completar amb 2 punts de control de moviments, de matí i tarda.
(Estudi de simulació del trànsit d’accés al sector PP12, al Mansnou. 2008. Intra).
Figura 6.1: Localització dels aforaments permanents i manuals
Font: Estudi de simulació del trànsit d’accés al sector PP12, al Mansnou. 2008. Intra
6.1- Intensitat de trànsit a la zona en estudi
Mitjançant els aforaments permanents existents a la N-II i els recomptes direccionals i per tipologia es
confecciona l’aranya de trànsit al voltant del sector en estudi per a un divendres feiner (dia de major afluència).
D’aquesta manera s’obté una fotografia clara dels vehicles que circulen actualment per la xarxa analitzada.
Tret de la nacional i de la C-32, els valors més elevats es produeixen a la variant BV5026, a l’avinguda John
Fitzgerald Kennedy i al mateix Passeig Riera de Teià, tots tres connecten El Masnou amb Teià. Per tant, es pot
afirmar que tant l’avinguda Kennedy com el Passeig de Riera de Teià realitzen la funció de variant a la BV-5026.
19

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Figura 6.2: Intensitat mitjana de vehicles (IMD)
Font: Estudi de simulació del trànsit d’accés al sector PP12, al Mansnou. 2008. Intra
6.2- Anàlisi estacional del trànsit a la N-II
Malgrat que l’entrada en funcionament de l’autopista C-32, que recorre tota la comarca del Maresme de manera
paral·lela a la N-II, hagi convertit la N-II en una via més local, continua sent una de les vies d’accés més
importants del sector en estudi.
L’estació aforadora del pk 636 recull les intensitats de trànsit de totes les hores de l'any 2006 a més de les
velocitats i el percentatge de vehicles pesats.
De cara al dimensionament dels moments de màxima demanda en destaquen alguns punts:
• La Intensitat Mitjana Diària1 (IMD) anual és 37.049. La mitjana anual dels dies feiners d’aquests
vehicles (IML) és de 37.663.
• La IM dels divendres, 39.085, és superior a la IMD en un 5,5%. D’aquests vehicles, un 43,8% correspon
al sentit a Barcelona i un 56,2% al sentit Mataró.
• Dissabtes el trànsit està per sota de la IMD, amb una mitjana de 34.421.
• Diumenges el trànsit està per sota de la IMD, amb una mitjana de 28.846.
• Els vehicles pesats suposen el 7,06% del trànsit total.
• La velocitat mitjana de tots els vehicles és de 66km/h, sent 67 km/h per als vehicles lleugers i 63km/h
per als pesants. Aquestes velocitats mitjanes es mantenen constants durant tot el dia.
20

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Figura 6.3: Intensitat de trànsit a la N-II. Pk 636,1. 2006
Font: Mapa de Trafico-Ministerio de Fomento
IMD: Mitjana anual de la intensitat diària de trànsit d’una secció d’una carretera o d’un carrer. És igual al nombre de vehicles que travessen la secció d’una
carretera o d’un carrer en un any dividit pel nombre de dies que té l’any.
Aquesta visió de conjunt de la carretera N-II indica que els divendres solen ser els dies de major demanda de
trànsit. Així doncs, l’efecte sobre el trànsit de la demanda generada per al sector en estudi i la conseqüent
modelització del trànsit derivada, es calcularà sota un dels escenaris més conflictius a nivell de trànsit, com és el
d’un divendres feiner.
6.3- Anàlisi del trànsit al Passeig de la Riera de Teià
La principal via d’accés al sector en estudi és el Passeig de la Riera de Teià. Aquesta carretera que connecta la
N-II amb el municipi de Teià, va absorbint cada cop més trànsit, en detriment de la BV-5026.
Segons els aforaments realitzats per l’empresa Intra a la rotonda entre Passeig Riera de Teià amb els carrers
Ponent i Mestral, i Camí del Mig, circulen aproximadament 8.880 vehicles al dia (entre els quals un 10% a l’hora
punta).
Actualment, degut a les obres, el trànsit de vehicles al carrer Camí del Mig queda restringit al trànsit, i davant la
impossibilitat de circular per aquests carrers els vehicles afectats es distribueixen per altres vies de la xarxa, com
la mateixa BV-5026, N-II i pel desviament provisional que es realitza pel carrer d’Agricultura. El Camí del Mig,
antigament de doble sentit, s’ha convertit en un carrer de sentit únic i d’accés restringit als veïns i treballadors del
sector.
Aquest fet ha influït en la distribució total dels vehicles sobre la xarxa analitzada, especialment sobre la rotonda.
Figura 6.4a i b: (a) IMD Carrer del Mig (2005); (b) IMD Carrer del Mig (2008)
21

7- PROPOSTA D’ORDENACIÓ
Figura 7.1a i b: Zonificació de l’àmbit de la modificació puntual (2008)
22
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
8- AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
Ús d'habitatge El valor més gran dels dos
següents:
7 viatges/habitatge o 3
viatges/persona
Ús residencial 10 viatges/100 m2 de sostre
Ús comercial 50 viatges/100 m2 de sostre
Ús d'oficines 15 viatges/100 m2 de sostre
Ús industrial 5 viatges/100 m2 de sostre
Equipaments 20 viatges/100 m2 de sostre
Zones verdes 5 viatges/100 m2 de sòl
Franja
costanera
5 viatges/m de platja
23
ESTUDI DE MOBILITAT
En base a les determinacions de l’Annex I del Decret 344/2006, s’ha estudiat i determinat l’increment de la
mobilitat generada en l’àmbit industrial del “Camí del Mig”.
Figura 8.1: Ràtios mínims viatges generats/dia segons l’ús assignat al sòl. Decret 344/2006
Tal i com es pot comprovar en l’apartat 7, l’aprofitament del sòl principal que s’implantarà en l’àmbit de la
modificació puntual és l’industrial, del qual se’n diferencien quatre tipus: industria aïllada, industria entre
mitgeres, industria-terciari i industria-terciari/equipament privat. En tots els casos s’ha considerat que es
generaran 5 viatges/100m 2 de sostre. La zona designada com a equipament privat forma part del conjunt
industrial per la qual cosa no es considera que pugui generar un nombre de viatges diferent al seu entorn. Altra
cosa seria en cas que es tractés d’un equipament públic.
L’aprofitament “terciari” es considera que constarà d’un 50% de sòl reservat per a usos comercials (50
viatges/100m 2 de sostre) i un 50% a oficines (15 viatges/100m 2 de sostre).
També hi ha una petita àrea reservada per a la implantació d’un benzinera. Tenint en compte que aquesta
benzinera s’ubicarà just al costat de la N-II, a l’extrem sud-occidental de l’àmbit de la modificació, no creiem que
provoqui una generació de viatges dins de l’àmbit objecte de la modificació puntual, ja que seran els vehicles que
circulin habitualment per la N-II els que s’aturaran a la benzinera uns instants i continuaran la seva marxa.
L’efecte podria ser més significatiu en el sentit d’incrementar lleugerament el pas de vehicles per aquest tram de
la N-II en el cas de vehicles que es desplacessin expressament cap a la benzinera, però això difícilment es
traduirà en un augment de la mobilitat dins de l’àmbit degut a la situació de la benzinera en relació a aquest.
Finalment, l’àmbit també reserva sòls per a zones verdes (dins tant de la zonificació del sòl urbanitzable delimitat
com del sòl no urbanitzable) i equipaments públics. Els equipaments públics estaran integrats en els espais
verds i no es preveu cap construcció significativa ja que tindran una tipologia d’equipament esportiu per la qual
cosa considerarem que generen el mateix nombre de viatges que una zona verda.
Tot seguit es mostren els càlculs realitzats per tal de quantificar la mobilitat generada en l’àmbit de la modificació
puntual:

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Figura 8.2: Mobilitat generada per aprofitaments i total
Així doncs, s’obté que l’ordenació proposada suposarà una mobilitat generada de 12.986 (6.493 desplaçaments
anada/tornada). Els aprofitaments comercials situats a la part meridional de l’àmbit seran els que generaran un
major nombre de desplaçaments (44,76%), seguit dels aprofitaments industrials (27,18%), les zones
verdes/equipaments públics (14,62%) i, per últim, les oficines (13,42%).
Per tal de calcular la mobilitat generada modal s’ha establerts dos escenaris. En l’escenari 1 s’ha considerat que
el repartiment modal dels viatges mantindrà els pesos existents a nivell municipal. Com que creiem que aquest
escenari, en el cas de l’àmbit objecte d’estudi, es poc realista, s’ha estudiat un segon escenari que és el que
finalment ha estat escollit.
24

a) Escenari 1
25
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Si suposem que els percentatges de viatges interns-interns, interns-externs i exters-interns per al conjunt del municipi d’El Masnou es mantindran com a pauta també en l’àmbit objecte d’estudi
(veure apartat 4.4), obtindrem que en quant al tipus de flux i repartiment modal d’aquests 12.986 viatges/dia, atrets i generats, uns 3.268 seran interns del Masnou, 7.185 sortiran del municipi i
2.532 vindran d’altres poblacions.
• La distribució dels viatges interns segons el mode de transport serà la següent: 1567 viatges es realitzaran amb vehicle privat, 1516 a peu o en bicicleta i 186 en transport públic.
• Pel que fa a la distribució dels viatges interns - externs serà la següent: 4.797 desplaçaments en vehicle privat, 2.352 en transport públic i 37 desplaçaments a peu o en bicicleta.
• La distribució dels viatges externs - interns segons el mode de transport serà: 1.861 desplaçaments en vehicle privat, 3.135 en transport públic i 1.590 desplaçaments a peu o en
bicicleta.
D’aquesta manera es preveu un augment de 8261 desplaçaments en vehicles de motor en l’àmbit objecte d’estudi, 1590 desplaçaments a peu o en bicicleta i 3135 desplaçaments en transport
públic.
La vialitat prevista garanteix la mobilitat de l’ increment de viatges que es produeix en l’àmbit.
b) Escenari 2
Figura 8.3: Mobilitat generada per repartiment modal. Escenari 1
Un escenari més realista, tenint en compte les característiques dels aprofitaments que es duran a terme dins de l’àmbit objecte d’estudi així com la seva situació dins del nucli urbà d’El Masnou
aconsellen considerar uns altres pesos pel que fa al repartiment modal.
Cal tenir en compte que en el nostre àmbit d’estudi, un 44,76% de la mobilitat generada serà deguda als aprofitaments comercials que es localitzaran a l’extrem sud de l’àmbit. Aquesta
concentració de comerços afavorirà el desplaçament mitjançant el vehicle privat en detriment dels viatges a peu que només seran possibles per als veïns que viuen en zones més properes a
aquesta àrea comercial. Els viatges en transport públic seran poc significatius a curt termini ja que l’àmbit es troba allunyat de l’estació de tren més propera i les línies d’autobús no cobreixen
prou bé aquesta zona. Tanmateix, s’espera que en un futur aquesta situació es vagi corregint tenint en compte el contingut del Pla de Mobilitat d’El Masnou.

26
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Així doncs, es considerarà que la utilització del vehicle privat per a accedir als aprofitaments comercials serà del 65%, els viatges a peu/bicicleta un 25% i en transport públic un 10%.
Els aprofitaments industrials que ocupen una part important de l’àmbit d’estudi al nord de la zona de serveis i terciari, generaran un 27,18% dels viatges. Aquest aprofitament se sol
caracteritzar per uns percentatges d’utilització del vehicle privat molt elevats. El transport públic, per les mateixes raons que esgrimíem anteriorment i els viatges en peu/bicicleta tindran un pes
molt petit en els desplaçaments generats.
Així doncs, es considerarà que la utilització del vehicle privat per a accedir als aprofitaments industrials serà del 85%, els viatges a peu/bicicleta un 5% i en transport públic un 10%.
L’accés a les zones verdes generarà un 14,62% dels desplaçaments. Aquest aprofitament segueix una dinàmica molt diferent a les descrites anteriorment ja que la gent s’hi desplaçarà per
motius d’oci i esbarjo per la qual cosa serà menys depenent del vehicle privat en benefici dels viatges a peu o en bicicleta, sobretot per part dels veïns de la zona (extrem oriental del nucli urbà
d’El Masnou). Els equipaments previstos es preveu que girin a l’entorn d’activitats esportives per la qual cosa seguiran la mateixa dinàmica que les zones verdes.
Així doncs, es considerarà que la utilització del vehicle privat per a accedir a les zones verdes/equipaments públics serà del 25%, els viatges a peu/bicicleta un 60% i en transport públic un
15%.
Finalment, l’accés a la zona d’oficines que comparteix localització amb la zona comercial, compartirà un patró similar en el qual el pes del vehicle privat serà especialment elevat en detriment
dels viatges peu/bicicleta que només seran duts a terme per veïns que viuen a prop d’aquesta àrea. El trasnport públic pot agafat un pes significatiu en cas que es millori l’accés mitjançant
l’autobús ja que l’estació de la RENFE es troba a una certa distància.
Així doncs, es considerarà que la utilització del vehicle privat per a accedir a les zona d’oficines serà del 70%, els viatges a peu/bicicleta un 10% i en transport públic un 20%.
Figura 8.4: Mobilitat generada per repartiment modal. Escenari 2
Tenint en compte tot això, obtindrem un total de 8.473 desplaçaments de vehicles a motor privats (65,26%), 2.943 viatges a peu/bicicleta (22,67%) i 1.568 viatges en transport públic (12,07%).

9- XARXA D’ITINERARIS PREVISTES
9.1- Xarxa d’itineraris principals per a vianants
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
27
ESTUDI DE MOBILITAT
El Pla de Mobilitat d’El Masnou, en el seu document de síntesi, descriu els aspectes més significatius en relació
a la xarxa d’itineraris per a vianants per al conjunt del municipi:
• La suma total de l'espai en voreres i carrers exclusius per a vianants suposa únicament un 32% de
l'espai total de la xarxa viària.
• Les àrees més cèntriques són les que presenten majors intensitats de vianants i a mesura que un
s'allunya del centre urbà hi ha menor presència de vianants.
• Més del 16% dels transeünts tenen edats compreses entre els 65 i els 75 anys i el 4% transita amb
cotxet de nens, elements que exigeixen que la via presenti unes bones condicions d'accessibilitat.
• Els problemes més enumerats pels vianants enquestats han estat: les voreres estretes, la defecació de
gossos, els vehicles aparcats sobre la vorera i el mal estat de les voreres en alguns trams (16%).
• L'opció de restringir l'accés dels vehicles privats a determinats àmbits és vista de forma ben diferent
segons la zona en què s'hagi entrevistat els vianants. Mentre que als barris de Guilleries, Voramar i
Ocata és vista amb molt bons ulls, a la resta de zones del municipi la gent s'hi mostra reticent. Les
zones de Caramar i del Barri Antic presenten un cert equilibri entre partidaris i detractors de la mesura.
• El problema més destacat a les diferents zones ha estat la poca amplada de les voreres, especialment
als barris de Voramar, de Caramar, de la Vallmora i del Pilar/Onze de Setembre. El tema de la brutícia i
de la defecació dels gossos també ha suposat una part important de la resposta.
• La mesura que més acceptació ha tingut ha estat l'ampliació de les voreres. La construcció de pipicans
es creu necessària a les zones de Santa Madrona, Vallmora, Ametllers, Guilleries, el Pilar-Onze de
Setembre, Mercat Nou i Caramar.
El nostre àmbit d’estudi al no tractar-se d’una zona cèntrica en absolut i al no existir en l’actualitat centres
comercials ni habitatges o espais verds importants, no presenta unes intensitats de vianants significativa. De fet,
bona part de la seva superfície no ha estat executada urbanísticament.
El desenvolupament de la modificació puntual farà incrementar el nombre de viatges a peu per la zona sobretot
degut a la implantació de zones comercials, oficines i espais verds.
Tanmateix, el Pla incorpora una xarxa viària important d’uns 30.723,97 m 2 (20,43% de l’àmbit) amb una amplada
de voreres suficient que cobrirà les necessitats dels vianants quan es desplacin dins de l’àmbit així com des
d’altres punts importants com poden ser les parades d’autobús situades a la N-II (autobusos C-10 i N81) així com
en relació a les parades núm 10 i 9bis de l’autobus urbà situades en la cruïlla entre el c/ Torrent del Gaio i el
c/Uruguai, i en el c/República Argentina (al costat del CAP) respectivament. Així doncs, els itineraris principals
per a vianants seran continus i estaran coordinats amb els itineraris per a transport públic i col·lectiu.
El Pla de vianants del Estudi de Mobilitat d’El Masnou planteja una sèrie d’eixos cívics, el més proper dels quals
és l’eix cívic La Colomina Cap Barrera Platja d’Ocata que es troba just a l’oest del nostre àmbit.
Veure plànol núm. 3 Itineraris a peu
9.2- Xarxa d’itineraris per a transport públic i col·lectiu
La xarxa per a transport públic com ja s’ha descrit anteriorment es basa el bus urbà i l’autobus C-10, que tenen
parades relativament a prop del nostre àmbit. Es preveu que en un futur es pugui millorar aquesta xarxa.
Aquesta xarxa d’autobusos connecta amb l’estació de tren d’Ocata de tal manera que permet una relativament

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
bona combinació per a accedir a l’àmbit. Aquesta xarxa es troba ben enllaçada amb els itineraris de vianants.
Per a més informació es pot consultar l’apartat 5.2- Xarxa d’itineraris per a desplaçaments en transport públic i
col·lectiu
Veure plànol núm. 4 Itineraris en bicicleta i en transport col·lectiu
9.3- Xarxa d’itineraris per a bicicletes
El pla de la bicicleta dut a terme en l’estudi de Mobilitat d’El Masnou no preveu cap itinerari en el nostre àmbit
d’estudi tot i que sí que es preveu que un itinerari recorri tot el passeig marítim masnoví cosa que permetria una
certa accessibilitat a l’àmbit per proximitat. Es preveu una zona d’aparcament de bicicletes al passeig marítim a
l’alçada del carrer Xile. Un altre recorregut proper al nostre àmbit connecta el passeig marítim amb el c/Torrent
del Gayo i aquest amb el c/Paraguai el qual segueix durant un llarg recorregut fins a crear una xarxa continua tot
i no cobrir la totalitat del nucli urbà i centrar-se més en la zona més meridional. En aquest sentit, cal dir que la
topografia del municipi no es propicia per a l’ús de la bicicleta en àmplies zones del terme municipal degut als
forts pendents.
Pel que fa a les reserves mínimes d’aparcament de bicicletes situats fora de la via pública el quadre següent fixa
les necessitats en funció dels usos segons l’annex 2 del decret 344/2006. En concret:
Places mínimes d'aparcament per a bicicletes
Ús d'habitatge màx. de2 places/habitatge
2 places/100 m2 sostre o
Ús comercial 1 plaça/100 m2 sostre o fracció
Ús d'oficines 1 plaça/100 m2 sostre o fracció
Ús industrial 1 plaça/100 m2 sostre o fracció
Equipaments docents 5 places /100 m2 sostre o
fracció
Equipaments esportius,
culturals i recreatius
Figura 9.1: Ràtios de places mínimes d’aparcament de bicicletes segons l’ús assignat al sòl. Decret 344/2006
Figura 9.2: Places mínimes d’aparcament de bicicletes
La quantitat de places d’aparcament per a bicicletes segons els criteris del decret 344/2006 seran de 1.318
places. Caldrà aprofitar els amplis espais verds existents per a encabir-hi aquestes places d’aparcament de
bicicletes.
Veure plànol núm. 4 Itineraris en bicicleta i en transport col·lectiu
28
5 places/100 places d'aforament
de l'equipament
Altres equipaments públics 1 plaça/100 m2 sostre o fracció
Zones verdes 1 plaça/100 m2 sòl
Franja costanera 1 plaça/10 ml de platja
Estacions de ferrocarril 1 plaça/ 30 places ofertes de
circulació
Estacions d'autobusos
interurbans
0,5 places/30 places ofertes de
circulació

9.4- Xarxa d’itineraris per a vehicles
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
El Pla de Mobilitat d’El Masnou, en el seu document de síntesi, descriu els aspectes més significatius en relació
a la xarxa d’itineraris per a vehicles per al conjunt del municipi:
• Globalment, el nucli urbà disposa d'unes 8.500 places d'aparcament en calçada, el 95% de les quals
són de caràcter lliure, un 4% funcionen amb sistema de regulació horària de pagament ORA i un 0,5%
són reservades.
• Si es pren un criteri de centralitat, s'observa que el Barri Àntic, Vallmora i la zona de Marcel·lina
Monteys absorbeixen en gran mesura la demanda d'aparcament generada pel centre urbà.
• Tot i que les places d'aparcament en règim ORA superen les 300 places, la gran majoria tenen una
posició perifèrica. Només una quarta part d'oferta de zona blava se situa al centre urbà.
• L'oferta fora de calçada del centre urbà es distribueix de manera dispersa, i té una presència més aviat
notòria a l'àrea del Barri Antic E, Vallmora, Caramar i Guilleries.
• En total hi ha una demanda d'aparcament residencial de 7.975 turismes. La major part d'aquesta
demanda es concentra a les àrees de Bell Resguard, Riera d'Alella, El Pilar-Onze de Setembre i les
Guilleries. Els principals problemes de dèficits d'aparcament residencial es donen a l'àrea del centre
urbà (seccions censals del Centre i Ocata) i del NW del municipi (seccions dels Ametllers, de les
Guilleries i Ramón y Cajal.
El nostre àmbit d’estudi, en gran part, no ha estat executat urbanísticament per la qual cosa no s’hi produeix una
circulació molt important de vehicles.
El desenvolupament de la modificació puntual farà incrementar el nombre de viatges en vehicle per la zona
sobretot degut a la implantació de zones industrials, comercials i oficines. Tanmateix, hi incorpora una xarxa
viària important d’uns 30.723,97 m2 (20,43% de l’àmbit) que permetrà donar cabuda a aquests vehicles.
L’esquema viari principal, en concepte, és assimilable al que ja es justificava en el Pla Parcial del PP-12 i l’estudi
de mobilitat anteriors.
El Pla de circulació de l’estudi de mobilitat d’El Masnou inclou com a trams de vials a obtenir a curt i mig termini
el c/Torrent de Can Gayo, entre el carrer Agricultura i el carrer Xile a ponent del nostre àmbit i, una mica més al
nord, la connexió del Torrent del Gayo amb el c/Ciutat Vila Jardí.
Pel que fa a la reserva d’aparcaments i d’acord amb l’annex 3 del decret 344/2006:
Places mínimes d'aparcament
Turismes Motocicletes
(places mín. 4,75 x 2,4 m) (places mín. 2,20 x 1,00 m)
Ús d'habitatge màx. d'1 màx. de 0,5
plaça/habitatge places/habitatge
1 plaça/100 m2 1 plaça/200 m2
sostre o fracció sostre o fracció
Estacions de ferrocarril
i d'autobusos
interurbans 5 places/30 places 5 places/30 places
ofertes de circulació ofertes de circulació
Figura 9.3: Ràtios de places mínimes d’aparcament de vehicles segons l’ús assignat al sòl. Decret 344/2006
Tenint en compte que el nostre àmbit no inclou usos d’habitatge ni inclou estacions d’autobusos ni trens, ens
centrarem en els aparcaments necessaris en zones comercials i oficines considerant una ràtio inferior a la dels
altres usos d’1 plaça cada 1000 m 2 en el cas dels turismes. D’aquesta manera obtenim 24 places d’aparcament.
Veure plànol núm. 5 Itineraris en vehicle privat
29

10- CONCLUSIONS
MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
En primer lloc, cal dir que els sòls corresponents a l’àmbit de l’antic PP-12 varen ser objecte de tramitació i
aprovació del planejament derivat i amb caràcter previ de la Modificació puntual de planejament, que ja varen
comptar amb l’aprovació de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que va confirmar el compliment dels
requeriments legals per a la implantació de les activitats industrials previstes. En aquest sentit, cal recordar que
de les previsions de l’antic planejament, avui en dia trobem en ple funcionament l’actual fàbrica de la DOGI que,
juntament amb les actuals previsions de planejament, queden perfectament avalades amb l’actual estudi de
mobilitat.
El desenvolupament urbanístic de la modificació puntual plantejada en l’àmbit industrial del “camí del Mig”,
suposarà un augment significatiu del trànsit de la zona que es quantifica en uns 12.986 viatges, comptant tant els
d’anada com els de tornada, en una zona que actualment presenta un trànsit molt baix degut a que bona part de
la seva superfície encara no ha estat executada urbanísticament i es troba a la perifèria del nucli urbà d’El
Masnou, (just a llevant de l’estació depuradora).
Els aprofitaments comercials situats a la part meridional de l’àmbit seran els que generaran un major nombre de
desplaçaments (44,76%), seguit dels aprofitaments industrials (27,18%), les zones verdes/equipaments públics
(14,62%) i, per últim, les oficines (13,42%). Veure la figura 8.2: Mobilitat generada per aprofitaments i total de
l’apartat núm. 8.
Acceptant l’escenari 2 com el més realista, obtindrem un total de 8.473 desplaçaments de vehicles a motor
privats (65,26%), 2.943 viatges a peu/bicicleta (22,67%) i 1.568 viatges en transport públic (12,07%). Veure
apartat 8, b)Escenari 2.
Les comunicacions per carretera fins a l’àmbit són força bones ja que es troba localitzat a prop de dues vies molt
importants com són la carretera N-II i l’autopista C-32 i ben connectat a nivell local. Veure Figura 5.1: Xarxa
d’accessos a l’àmbit objecte de la MP de l’apartat 5.1. A més, el Pla incorpora una xarxa viària interna en el nou
àmbit d’uns 30.723,97 m 2 (20,43% de l’àmbit).
Les comunicacions en transport col·lectiu no es troba molt ben resolta degut a la situació perifèrica de l’àmbit.
L’estació de tren d’Ocata es troba a més d’un quilòmetre de distància. Les estacions d’autobusos més properes
són les del servei de bus urbà que disposa de dues parades situades a uns 250 metres a llevant del nostre
àmbit. A aquestes parades cal afegir-hi una parada d’autobús de la línia C10 que s’atura a uns 750 metres a
llevant de l’àmbit i una altra parada a l’Av. Kennedy del servei de bus nocturn N81. Una bona combinació seria
utilitzar conjuntament el tren i l’autobús urbà per tal d’accedir a l’àmbit ja que només caldria recórrer uns 250
metres a peu.
Pel que fa als itineraris en bicicleta, altra vegada la posició perifèrica de l’àmbit fa que no estigui ben coberta ni hi
hagin previsions molt favorables que es puguin extreure del Pla de Mobilitat d’El Masnou. Tanmateix, hi ha un
itinerari en bicicleta que recorre gran part del passeig Marítim del municipi i que per tant, arriba a l’alçada del
nostre àmbit d’estudi. Es preveu una aparcament de bicicletes en el Passeig Marítim a l’alçada del c/Xile. El
passeig marítim quedarà connectat amb el c/Torrent del Gayo, situat a uns 250 metres del nostre àmbit. Una
bona combinació seria utilitzar el tren i des d’aquí arribar fins a l’àmbit objecte d’estudi seguint el passeig marítim
i arribant al c/Torrent de Gayo.
30

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
ESTUDI DE MOBILITAT
Finalment, pel que fa als itineraris a peu quedarà ben resolt per als veïns que viuen a llevant de l’àmbit i que són
els que hi circularan més sovint degut a la xarxa viaria prevista. Els recorreguts des de les parades d’autobús a
peu fins al nostre àmbit també es troben ben resoltes.
Cal tenir en compte que bona part de l’àmbit estarà ocupar per una zona industrial. Tot i que pugui suposar una
sèrie de dificultats en quant a la connectivitat amb la zona, és necessari que aquestes zones industrials es trobin
a la perifèria dels nuclis urbans per tal de provocar les mínimes molèsties als veïns. La localització d’aquest
àmbit en una zona més central del nucli urbà podria suposar un col·lapse de la zona per l’augment significatiu del
trànsit.
Cal esperar també que en el futur, la xarxa de transport col·lectiu vagi millorant, així com les seves freqüències
de pas per tal de poder accedir al nou àmbit amb més facilitat.
Daniel Gil Marin
E.T Agrícola (Col. Núm. 3517)i Ll. Ciències Ambientals
31
El Masnou, maig 2011
INAM ENGINYERIA, S.L.

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGO EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL “Camí del Mig”
32
ESTUDI DE MOBILITAT
ANNEX PLÀNOLS