Comentaris de text - La Galera

COMENTARIS DE TEXT
Llengua catalana i literatura 1
BAT

COMENTARIS DE TEXT Ramon Llull
1
5
10
15
20
25
30
35
CANT DE RAMON
Llull va passar l’any 1300 a Mallorca i devia trobar en prou mal
estat el monestir de Miramar, que havia fundat l’any 1276 perquè
els frares franciscans hi estudiessin teologia i àrab. La revisió
que fa de la seva vida en el Cant de Ramon, compost en aquest
context anímic, oscil·la entre la desesperació i, encara, la perseverança
en els seus propòsits fonamentals.
Som creat e ésser m’és dat
a servir Déu que fos honrat,
e som caüt 1 en mant pecat.
En ira de Déu fui pausat; 2
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.
Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e·l fenollar
amor me pres, fé’m Déus amar
e·entre sospirs e plors estar.
Déus Paire, Fill, Déus espirat,
de qui és sancta Trinitat,
tracté com fossen demonstrat.
Déus Fill del cel és davallat;
de una verge està nat,
Déu e home, Crist apellat. 3
Novell saber hai atrobat;
pot-n·hom conèixer veritat
e destruir la falsedat.
Sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant errat, 4
per lo saber que Déus m’ha dat.
Som home vell, paubre, 5 menyspreat,
no hai ajuda d’home nat,
e hai trop gran fait emparat. 6
Gran res 7 hai de lo món cercat,
mant bon exempli hai donat:
poc som conegut e amat.
Vull morir en pèlag d’amor.
Per ésser gran no hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir 8 la deshonor
que fan a Déu li gran senyor
qui meten lo món en error.
Ramon Llull, Cant de Ramon (fragment).
1
2
Indica a quins fets
de la biografia de Llull
fan referència
les diferents estrofes
d’aquesta composició.
Escriu una explicació breu
sobre la manera com Llull
valora la seva trajectòria,
el seu estat d’ànim actual
i la manera com encara
el futur.
1 caüt: caigut
2 pausat: posat
3 apellat: anomenat
4 mant errat: molts equivocats
5 paubre: pobre
6 hai trop gran fait emparat: m’he
proposat un objectiu massa gran
7 res: cosa
8 consir: m’apena
Llengua catalana i literatura 1
BAT
2

COMENTARIS DE TEXT Ramon Llull
1
5
10
15
20
25
DE FE I DE VERITAT
En el segon llibre del Llibre d’Evast e Blaquerna, dedicat a la vida
religiosa, Blaquerna busca un lloc per fer vida ermitana. La narració
ens transporta a un bosc en què el protagonista s’anirà trobant
tot de personatges al·legòrics relacionats amb el fet religiós.
Mentre Blaquerna anava així pel boscatge, sentí davant d’ell una
veu molt agra i esquiva. Blaquerna fou molt meravellat de la veu
que sentia. Quan hagué avançat una mica, veié venir, a través
del bosc, dues dones totes soles, que anaven molt noblement
vestides i que eren molt agradables de veure; però una de les dues
plorava i es planyia fortament. Blaquerna sortí a trobar les dues
dones, i demanà a la dona que plorava quin era el motiu del seu
plor i de la seva tristesa. La dona que plorava respongué, i digué
aquestes paraules:
—Jo sóc Fe, que vaig anar amb aquesta dona, Veritat, en una
terra de sarraïns, per tal que els convertís al camí de la salut. No
han volgut acollir-me ni a mi ni a la veritat: són descreguts i
contraris a mi i a Veritat. La meva ànima està trista perquè Deú
no és honrat, cregut, amat, en aquelles terres; sento dolor i
pietat de la condemnació d’aquelles gents ignorants. Em fa plorar
el gran mal que es deriva de l’error en què estan; i em planyo
del mèrit que es perd en aquells que no els van mostrar el meu
germà i la meva germana.
Blaquerna demanà a Fe qui eren el seu germà i la seva ger -
mana. Fe respongué:
—Aquesta dona és la meva germana, i Enteniment és el meu
germà, al qual vaig a buscar perquè vagi a aquelles gents d’on jo
vinc, i que per raons necessàries els mostri els catorze articles; 1
perquè estem en un temps que no volen acceptar autoritats de
sants ni hi ha miracles pels quals eren il·luminats los ignorants
de mi i de la meva germana. I per tal com les gents demanen
raons i demostracions necessàries, vaig a buscar el meu germà,
que té poder, per la virtut de Déu, per a provar els catorze articles.
Ramon Llull, Llibre d’Evast e Blaquerna.
1 Catorze articles: dogmes de la fe romana
1
Explica breument
el significat de cada un
dels conceptes següents:
–Fe
– Veritat
– Enteniment
– Article de fe
– Raons necessàries
2
3
4
1
5
10
15
Resumeix la proposta que
Llull posa en boca de Fe
perquè la reculli Blaquerna
i relaciona-la amb el
conjunt de l’obra lul·liana.
Per què Llull aclareix que
l’enteniment té poder
“per la virtut de Déu”?
Explica quina relació hi ha
entre el que es dedueix
d’aquesta lectura i les
paraules de l’abadessa
Natana, personatge
de Blaquerna, a les seves
monges:
“—Car, si Déu no hagués
volgut ser contemplat mitjançant
amar i entendre,
no hauria posat tan gran
virtut en les criatures, ni en
recordar, entendre, voler, la
qual hi ha posat perquè
sigui entès millor, i que per
més ben entès sigui més
ben amat; i si per voler
entendre alguna subtilitat
és engendrat algun dubte,
aleshores convé recórrer a
fe, fortalesa, per la qual el
coratge humà s’enforteix a
creure el que no pot entendre.”
Llengua catalana i literatura 1
BAT
3

COMENTARIS DE TEXT Vicent Ferrer
1
5
10
15
20
25
30
35
EL JUDICI FINAL
En aquest passatge d’un dels seus sermons, sant Vicent Ferrer
situa l’auditori en el moment del judici final i, partint de la imat -
ge evangèlica dels feixos per cremar, va fent desfilar grups de
pecadors cap a l’infern, amb intenció alliçonadora.
Mentre aquells mesquins estaran cridant i plorant, Jesucrist
donarà una altra ordre: “Infern, obre la porta i empassa-te’ls”. De
sobte, es farà una esquerda a la terra, més llarga que d’aquí a
Roma, i sortirà aquella pudor de sofre incomparable; entre peu i
peu es trencarà la terra i els xuclarà el cos i l’ànima; i vet aquí
com ho digué Jesucrist: “En el temps de la sega diré als segadors:
colliu primer la zitzània i feu-ne feixos per cremar-la; el blat,
dipositeu-lo al meu graner” (Mt 13,30); 1 quines collites? ell
mateix ho diu: “La sega és la consumació dels segles, i els segadors
són els àngels” (Mt 13,39); i que els dirà: “Vosaltres lligueume
aquesta zizània en feixos, i poseu-la a cremar, e després el
meu blat entrarà dalt del meu graner”. Per què diu “feixos”? Per
expressar que, segons com la gent s’haurà agrupat en aquesta
vida per fer el mal, així serà la execució. Com ara un feix de prelats,
2 arquebisbes, bisbes, rectors i vicaris, oficials, etc. si han
obtingut la dignitat amb simonia, 3 o l’han administrada malament
amb cavalcadures ostentoses, concubines, etc., no donant
bon exemple a la gent amb la seva actitud, ni tenint cura de la
gent. Ooh, quin feix tan gran n’hi haurà, a l’infern! Un altre feix
es farà amb emperadors, reis, etc., perquè no són senyors justos,
o perquè no han castigat els pecats, o no gosen extirpar els crims,
de manera que ciutats tan nobles es podreixen pels pecats i es
corrompen: d’aquests tals, un gran feix, vinga!, al foc de l’infern.
Un altre feixot de mals religiosos que no respecten la religió, sinó
que volen viure segons la seva voluntat, ser propietaris, etc. Ooi,
quin feixot tan gran! Un altre feixot de mals clergues de poble,
perquè no diuen matines ni hores, 4 i, si les diuen, “xam, xam,
so de aram”, 5 ho fan confusament, d’una paraula en fan dues,
per indevots, jugadors, concubinaris, amb bona ballesta. 6 Ooi,
quin feixot tan gran, d’aquests, de cap a infern! Un altre feixot
de persones superbioses –enteneu-me, dones!–, que es gasten tot
el que tenen en vanitats, blanquets, 7 corns, 8 etc.; el mateix dels
homes vans, inflats de ciència. Ooh, que en serà, de gran, aquest
feixot, cap a l’infern! Un altre feixot d’usurers, etc. (posa els set
pecats capitals per espècies). Ooi, quin feixot tan gran cap a l’infern:
xof!, a les calderes! Un altre feix de tots aquells que han deshonrat
les esglésies, apropiant-se’n els delmes, usurpant-ne els
drets, aquells que hi ballen i s’hi passegen, etc. Ooi, quin pecat!
Vicenç Ferrer, Sermons.
1
2
3
Digues quins són els
estaments o grups socials
més criticats per Vicent
Ferrer en aquest sermó.
Imagina’t en una predicació
de sant Vicent Ferrer i
descriu com devia rebre
l’auditori l’enumeració dels
feixos de pecadors que van
fent cap a l’infern.
Fes una llista dels recursos
expressius que hi ha en
aquest fragment de sermó
i completa-la amb
els recursos gestuals
i dramàtics que, segons es
pot deduir, devia fer servir.
1 (Mt 13,30): referència a la citació
bíblica (Mateu, capítol 13, verset 30)
2 prelat: eclesiàstics distingits,
especialment els cardenals,
determinats bisbes, etc.
3 amb simonia: amb traïdoria,
de manera il·lícita
4 matines, hores: pregàries diàries
5 xam, xam, so de aram: expressió
que evoca una pregària rutinària,
sense devoció
6 amb bona ballesta: bons caçadors
7 blanquet: cosmètic que emblanqueix
la pell
8 corn: mena de barret femení
Llengua catalana i literatura 1
BAT
4

COMENTARIS DE TEXT Bernat Desclot i Ramon Muntaner
1
5
10
15
20
Els almogàvers eren uns soldats d’infanteria mercenaris que es van fer cèlebres al servei dels reis d’Aragó.
Fixa’t en la presentació que en fan Desclot i Muntaner en les seves Cròniques. Desclot en traça una descripció
objectiva i detallada. En el cas de Muntaner, són vistos des de l’òptica subjectiva de la gent de
Messina (Sicília), que estan sotmesos als francesos i que esperen que el rei Pere II arribi i els alliberi.
LLIBRE DEL REI EN PERE D’ARAGÓ
[79] Aquestes gents que s’anomenen “almogàvers”
són una gent que no viuen sinó de les
armes, i no estan en ciutats ni en viles, sinó
en muntanyes i en boscos, i guerregen tothora
amb sarraïns i entren dins la terra dels sarraïns
una jornada o dues, roben i segresten, i en
treuen molts sarraïns presos i moltes altres
coses. I d’aquest guany viuen, i suporten
grans dificultats que cap altre home no podria
sofrir; que poden estar-se dos dies sense menjar,
si cal, o menjaran de les herbes dels
camps, sense ni tan sols queixar-se’n. I els
adalils 1 són els qui els guien, que saben les
terres i els camins. I no porten sinó una gonella
2 o una camisa, sigui estiu o hivern, molt
curta, i a les cames unes polaines 3 ben estretes
de cuir i als peus bones avarques 4 de cuir; i
porten bon coltell 5 i una bona corretja i un
foguer 6 a la cintura, i porta cadascun una
bona llança, i dos dards i un sarró de cuir a
l’esquena en què porta el pa per a dos o tres
dies. I són gent molt forta i lleugera per fugir
i per encalçar; i són catalans i aragonesos i
serrans. 7
Bernat Desclot
1 adalil: bon coneixedor del terreny que acompanyava
un cos d’exèrcit per tal de mostrar-li el camí
o bé per observar els moviments de l’enemic
2 gonella: peça de vestir composta de cos i falda
més o menys llarga
3 polaines: mitja calça que cobreix fins a sota genoll
4 avarques: calçat rústic que es lliga al turmell
5 coltell: ganivet
6 foguer: anella de ferro que fa treure espurna d’una pedra
foguera
7 serrans: gent de les serres que separen Aragó i València
de Castella
8 host: exèrcit, en aquest text enemic
9 antiparres: peça de cuiro o roba lligada a la cama
com a protecció
10 cassot: sobrevesta
11 carnatge: gran mortaldat
1
5
10
15
20
25
30
35
40
CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
[62] [...] I entretant el senyor rei trameté dos mil
almogàvers a Messina perquè hi entressin de
nit. I hi anaren cadascú amb el seu sarró carregat,
que no us penseu que portessin cap bèstia
de càrrega, sinó que cadascú portava pa en el
seu sarró; que així estan acostumats i nodrits:
que quan van a fer camí cadascú porta un pa
per a cada dia, i no més; i viuen del pa i de l’aigua
i de les herbes tant temps com cal. [...]
[64] Quan els almogàvers van haver entrat
a Messina (que ho havien fet de nit), no em
demaneu l’alegria i el confort que corregué
per tota la ciutat. Però l’endemà al matí, a l’al -
ba es preparaven per atacar la host, 8 i les gents
de Messina en veure’ls tan mal vestits, amb les
antiparres9 a les cames i les avarques als peus
i els capells de malla al cap, digueren:
—Ai, Déu! Que ràpid que ha passat el goig! I
quina gent és aquesta que van nus i despullats,
que no vesteixen sinó un cassot10 i no porten
darga ni escut? No ens n’hem de refiar gaire. I si
aquests són així, així mateix deu ser el rei d’Aragó.
I els almogàvers, que ho van sentir murmurar,
digueren:
—Quan sigui de dia us mostrarem qui som.
I feren obrir un portal i van atacar la host
de tal manera que, abans no s’haguessin
situat, van fer un carnatge11 tal que era per
sorprendre’s. De manera que el rei Carles i els
de la host es pensaren que hi havia el rei
d’Aragó en persona; i abans que s’haguessin
situat, van tenir més de deu mil persones
mortes. I després, amb tota la roba bona que
trobaren, entraren a la ciutat sans i estalvis.
I quan les gents de Messina veieren aquestes
tan grans meravelles que aquestes gents feren
aquell dia, els valoraren en més que dos cavallers
cadascun d’ells, i els feren molt d’honor i
plaer, tant els homes com les dones. I quedaran
tan reconfortats que aquella nit feren tal
lluminària i tal festa que en tota la host estigueren
esbalaïts i amb gran temor i dolor.
Ramon Muntaner
Llengua catalana i literatura 1
BAT
5

COMENTARIS DE TEXT Bernat Desclot i Ramon Muntaner
Cavallers preparats per lluitar contra els almogàvers.
1
2
3
4
Busca el mot almogàver en el Diccionari cata -
là-valencià-balear d’Antoni Maria Alcover i
Francesc de Borja Moll, que pots consultar
per Internet (http://www.dcvb.iecat.net) i
anota’n l’etimologia.
Busca informació sobre els almogàvers en
manuals d’història (anys en què van estar
actius, principals campanyes que van protagonitzar,
etc.).
Qualifica els almogàvers físicament i psicològicament
a partir de la descripció que en
dóna Bernat Desclot. Després, digues quines
dades del cronista t’han suggerit cadascun
dels adjectius que has utilitzat per descriure’ls.
Digues quin aspecte destaca Ramon Muntaner
en el capítol 62 sobre els almogàvers.
5
Llegeix atentament el capítol 64 de la crònica
de Ramon Muntaner i respon les qüestions
següents:
a Quina és la primera reacció de la gent de
Messina quan els almogàvers hi entren de nit?
b I quina és la reacció quan els veuen l’endemà,
amb la llum de dia?
c Què succeeix finalment?
d Quina imatge acaben tenint dels almogàvers la
gent de Messina i l’exèrcit francès?
6
7
8
9
10
11
Busca informació sobre les armes ofensives i
defensives dels cavallers medievals, així com
de la seva manera de lluitar. Compara
aquests aspectes amb el que has llegit sobre
els almogàvers en aquests textos de la narrativa
històrica.
Explica per quina raó creus que els reis d’Ara -
gó recorrien a aquests rústics mercenaris.
Interpreta, d’acord amb la ideologia de
Ramon Muntaner, la seva afirmació quan diu
que la gent de Messina “valoraren [els almogàvers]
en més que dos cavallers cadascun
d’ells”.
Compara el punt de vista i la intenció de
Bernat Desclot i de Ramon Muntaner en els
fragments respectius.
Llegeix el mateix fragment de la Crònica de
Ramon Muntaner en versió original en els
annexos d’aquest llibre i valora les diferències
que observes entre el català medieval i
la llengua actual.
Llegeix en els annexos, també, el capítol 63
de la Crònica de Ramon Muntaner i contesta:
a De què tracta?
b Quina tècnica narrativa aplica el cronista al llarg
d’aquests capítols (62 a 64)? Quin efecte creus
que pot tenir sobre l’oïdor del seu relat?
Llengua catalana i literatura 1
BAT
6

COMENTARIS DE TEXT Bernat Desclot i Ramon Muntaner
1
5
10
15
20
25
30
35
COM EN ROGER DE LLÚRIA AMB L’ARMADA DEL REI
D’ARAGÓ DESBARATÀ L’ARMADA DEL REI DE FRANÇA
Cap al final del Llibre del rei En Pere d’Aragó, Desclot narra una
victòria naval de Roger de Llúria sobre els francesos. En el passatge
següent podem observar la crueltat envers els vençuts i l’arrogància
de l’almirall en la resposta al comte de Foix, que li
demana una treva en nom del rei de França.
[166] [...] I En Roger, segons que hem dit, romangué allà on
havia tingut lloc la batalla fins al matí, i de bon matí féu pren -
dre els tres-cents homes ferits que havia fet presoners a les gale -
res i els tragué a terra i els féu lligar en fila amb una corda, i després,
amb la popa d’una galera, a la vista de tothom qui ho
volgué veure, els féu arrossegar dins del mar i allí moriren tots.
I després prengué aquells dos-cents seixanta homes que quedaven,
que no estaven ferits, els féu treure a tots els dos ulls i els
va lligar en fila amb una corda; i n’hi hagué un a qui no tragué
sinó un ull perquè conduís els altres. I tots lligats en filera, un
darrere l’altre, els trameté com a presentalles1 al rei de França.
I aquells dos-cents seixanta-cinc, que eren cecs, anaren al rei
de França i se li presentaren; i quan el rei de França i el cardenal
els veieren i entengueren que tota la seva armada havia estat des -
baratada, per poc no van perdre el seny. I el rei de França es trasbalsà
i emmalaltí per sempre, que ja no se’n sortí fins que fou
mort, segons que oïreu. [...]
I el comte de Foix, i En Ramon Roger vingueren assegurats per
parlar amb ell [Roger de Llúria] per manament del rei de França
i per demanar un temps de treva. [...] I En Roger els respongué
que mai no donaria treva als francesos ni als provençals mentre
fos viu [...]:
—Senyor —digué En Roger— [...] us repeteixo el que ja us he
dit: que no vull pactar una treva amb el rei de França. I quan
dieu que durant un temps he tingut un bon astre2 sobre el mar,
jo ho agraeixo a Déu que me l’ha donat i tinc l’esperança que
encara em deixarà defensar el dret del meu senyor el rei d’Aragó
i de Sicília i a fer pagar car el tort3 que ell pren indegudament. I
no em mireu de reüll quan dieu que el rei de França armarà l’any
que ve tres-centes galeres: jo crec prou que les podrà armar, trescentes
i encara més; i jo, a honor del meu senyor el rei d’Aragó,
si el rei de França n’arma tres-centes, n’armaré cent, i prou; i
quan en tingui armades cent, que pensi el rei de França a armarne
tres-centes, o mil si vol, que no em fa por que gosin trobarse
amb mi enlloc. Ni tan sols em penso que ni galera ni cap altre
vaixell gosi navegar sense el guiatge del rei d’Aragó; i no només
galera ni embarcació, sinó que no crec que cap peix gosi sortir a
la superfície si no porta un escut amb el senyal del rei d’Aragó
a la cua per mostrar salconduit4 del senyor rei d’Aragó.
Bernat Desclot
1 presentalles: obsequi, ofrena 2 un bon astre: molta sort 3 tort: afront
4 salconduit: document que permet circular per determinats llocs
1
2
3
4
Busca informació històrica
sobre Roger de Llúria
i fes-ne una ressenya breu.
Demostra amb citacions
del text que Roger de Llúria
tenia un caràcter cruel
i arrogant.
Busca en el text mostres
de llenguatge hiperbòlic
o exagerat i escriu-les.
Comenta la intenció
i el sentit que tenen en
el text cadascuna de les
expressions següents:
– “segons que oïreu”
– “no em mireu de reüll”
Llengua catalana i literatura 1
BAT
7

COMENTARIS DE TEXT Bernat Metge
1
5
10
15
20
25
30
35
40
LLIBRE I
Lo somni s’inicia amb l’aparició del rei Joan I a Bernat Metge i, seguidament,
els dos personatges entaulen una discussió sobre la immortalitat de l’ànima.
Poc temps ha passat que, estant en la presó, no
per demèrits que els meus perseguidors i envejosos
sabessin contra mi, segons que després clarament,
per a llur vergonya, s’ha demostrat, sinó
només per la iniquitat que em tenien, o potser
per algun secret designi de Déu, un divendres al
voltant de la mitjanit, estudiant a la cambra on
tenia costum d’estar-me, la qual és testimoni
dels meus pensaments, em vingué un gran desig
de dormir, i posant-me dret vaig passejar una
mica per l’esmentada cambra. Però, sobtat per
una son intensa, em va caldre gitar-me al llit, i
sobtadament, sense despullar-me, em vaig adormir,
no pas de la forma habitual, sinó com ho
fan els malalts o els afamats.
Estant així se m’aparegué, segons em va semblar,
un home de mitjana estatura, amb cara
reverent, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat
de corones dobles d’or, amb un barret vermell al
cap. I l’acompanyaven dos homes de gran estatura,
l’un dels quals era jove, 1 molt bell i tenia
una rota 2 a les mans; i l’altre era molt vell, 3 amb
llarga barba i sense ulls, el qual tenia un gran
bastó a la mà. I entorn de tots aquests personatges
hi havia molts falcons, astors i gossos de
diverses menes, que cridaven i udolaven molt
desagradablement.
I quan els vaig haver mirat i remirat, especialment
l’esmentat home de mitjana estatura, em
semblà que veia el rei En Joan d’Aragó, de gloriosa
memòria, que feia poc temps que havia
abandonat aquesta vida, al qual jo havia servit
llargament. I tement-me qui era, em vaig espantar
terriblement. Aleshores ell em digué:
—Allunya tota por de tu, car jo sóc aquell que
et penses.
Quan jo el vaig sentir parlar, el vaig conèixer
immediatament; després tremolant li vaig dir:
—Oh Senyor! Com és que sou aquí? Que no
vau morir l’altre dia?
—No vaig morir —digué ell—, sinó que vaig
deixar la carn a la seva mare, i vaig retre4 l’esperit a Déu, que me l’havia donat.
45
50
55
60
65
70
75
80
—Com l’esperit? —vaig dir jo—. No puc creure
que l’esperit, si existeix, pugui seguir altre
camí que aquell que segueix la carn.
—I aleshores, què entens —digué ell— que
sóc jo? No saps que l’altre dia vaig abandonar la
vida corporal en què era? [...]
—No em sembla —vaig dir jo— que l’esperit
sigui res després de la mort, car moltes vegades
he vist morir homes, bèsties i ocells, i no he vist
que l’esperit o cap altra cosa els sortís del cos, de
manera que jo pogués saber que carn i esperit
fossin dues coses distintes i separades; sinó que
sempre he cregut que això que hom anomena
esperit i ànima no són sinó la sang o la temperatura
natural que té el cos, que per les discrepàncies
dels seus quatre humors5 es mor, així
com fa el foc a causa del vent que el treu d’on
és, o quan es corromp el subjecte on es troba,
que s’apaga i deixa de veure’s.
—Estàs molt enganyat —digué ell—; sembla
que no facis diferències entre esperits diversos.
—No n’hi faig cap —vaig dir jo—, perquè
totes les coses animades veig morir de la mateixa
manera.
—No és veritat que morin de la mateixa
manera —digué ell—, car tres menes d’esperits
vius ha creat Nostre Senyor Déu: uns que en la
creació del món tingueren començament en Ell
i que no estan coberts de carn, i que són els
àngels; uns altres, que també s’originen del
Creador i estan coberts de carn, però no moren
amb la carn, i que són els homes; i uns altres
que estan coberts de carn, i neixen i moren amb
la carn, i que són els animals bruts. L’home ha
estat creat al mig, per tal que fos més baix que
els àngels i més alt que les bèsties, i que tingués
alguna cosa en comú amb el superior i amb l’inferior,
és a dir, immortalitat amb els àngels i
mortalitat de la carn amb les bèsties, fins que la
resurrecció reparés la mortalitat.
Bernat Metge, Lo somni.
1 Orfeu 2 rota: lira 3 Tirèsies 4 vaig retre: vaig lliurar
5 Quatre líquids essencials de l’organisme: bilis, atrabilis,
pituïta i sang
Llengua catalana i literatura 1
BAT
8

COMENTARIS DE TEXT Bernat Metge
1
Reescriu la primera oració del text seguint
aquest esquema i eliminant els incisos indicats:
“Fa poc temps que... + situació + eliminar
les causes de la situació esmentada
+ esment del temps i l’espai + fet principal 1
+ fet principal 2.”
Resol les qüestions següents:
a Explica amb les teves paraules la situació
descrita per l’oració resultant.
b Quina importància atorgues als elements
esporgats en l’activitat anterior, que Metge fa
passar davant dels fets principals, en el sentit
general de Lo somni?
2
c Amb quins qualificatius caracteritzaries l’estil
de Metge en una oració com aquesta?
Resumeix breument cada un dels elements
següents de l’estructura d’aquest passatge:
– Marc narratiu.
– Punt de vista.
– Esdeveniment inicial.
3
4
Distingeix els moments pròpiament narratius,
els descriptius i els dialogats en aquest
fragment i digues quins estan al servei dels
altres. Justifica la teva resposta.
Indica quina de les afirmacions següents s’ajusta
millor al text que has llegit:
– El diàleg serveix per donar dinamisme a l’acció.
– El diàleg és inversemblant, encara que se situï
en el context d’un somni.
– El diàleg permet contraposar dos punts de vista
sobre l’existència d’un esperit immortal.
– El diàleg reflecteix els pensaments de Bernat
Metge sobre la immortalitat de l’ànima.
5
Detecta l’oració més llarga del text i torna-la
a redactar de manera que expliquis més
resumidament l’opinió del narrador sobre
l’esperit.
6
7
8
9
Joan I de Catalunya-Aragó
Redacta, ara, una oració que resumeixi el
contraargument del rei Joan i enllaça-la amb
l’oració de l’activitat anterior mitjançant un
nexe adient.
Tenint en compte que la redacció resultant
de les dues activitats anteriors és una paràfrasi,
o explicació de text, transforma-la en
comentari fonent-la amb l’afirmació següent:
Joan I exposa la doctrina oficial de l’època,
que distingeix entre cos i ànima, mentre que
el narrador manté un punt de vista
materialista, que nega l’aspecte espiritual.
Llegeix atentament la segona oració del text
i la paràfrasi o explicació següent:
El narrador cau profundament adormit i
compara la seva situació a un trastorn del
seu estat de salut.
Afegeix-hi una oració de comentari sobre les
possibilitats narratives que ofereix el marc
del somni.
Integra les dades obtingudes en les activitats
anteriors en un comentari global sobre el
text que has llegit.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
9

COMENTARIS DE TEXT Bernat Metge
1
5
10
15
20
25
30
35
LLIBRE IV
El tercer personatge amb qui dialoga en somnis el narrador és el
vell Tirèsies. Després d’un llarg debat sobre l’amor, en què l’endeví
fa la crítica de les dones i el narrador les defensa amb contraarguments
elogiosos i crítiques als homes, arribem a la cloenda
del llibre IV i de l’obra en el seu conjunt.
Aleshores ell, esclarint cap a mi la cara, al cap d’un moment,
digué:
—No podria explicar suficientment el delit que he tingut del
teu enginy. Eloqüentment i acolorida, des del meu punt de vista,
has respost a tot el que jo havia dit sobre les dones. La veritat,
però, no l’has mudada, 1 perquè és la que era. I si volguessis confessar
el que et diu la teva consciència, donaries per cert tot el
que t’he dit més amunt.
—No ho faria mai —vaig dir jo—; amb aquesta opinió vull
morir.
—T’aconsello —digué ell— que no ho facis, perquè té aparença
de veritat però no és veritat. Deixa d’ara en endavant l’amor
de les dones. Fuig de tot lloc i avinentesa de parlar i perseverar2 amb elles, i esquiva-les com el llamp. Bogeria superior és encalçar3
la cosa que, aconseguida, dóna la mort. Per dona morí
Nabot; Samsó en fou pres i lligat; Josep, empresonat; Isboset,
mort; Salomó, apòstata; 4 David, homicida; Sisarà, traït i mort
amb un gran clau; Hipòlit, Agamèmnon i quaranta-nou gendres
de Dànau hi perderen la vida. Però, per què hi perdo el temps?
La major part dels inconvenients i els mals que hi ha hagut al
món han vingut de les dones; això, no hi ha ningú que sàpiga
res de bo que ho pogués negar sense avergonyir-se’n.
Converteix, doncs, el teu amor d’aquí en endavant en servei
de Déu i continuat estudi, i no t’abelleixi negociar ni servir senyor
terrenal. Ja has treballat prou per altres, i entén en els teus
fets propis (no em refereixo, però, als mundanals i transitoris,
sinó als espirituals i perdurables), i especialment en conèixer-te
i millorar-te tu mateix. Trenca el pont per on has passat, de
manera que no et sigui possible retornar. No et giris enrere, com
Orfeu; i ja que en la tempestuosa mar has viscut, faci el teu poder
que moris en port segur i tranquil.
Dient Tirèsies aquestes paraules, els falcons, astors i gossos
esmentats més amunt començaren a cridar i udolar molt agrament.
I jo em vaig despertar molt trist i desconsolat, i destituït
fins al matí de la virtut5 dels propis membres, així com si el meu
esperit els hagués desemparats.
Bernat Metge, Lo somni.
1 mudada: canviada 2 perseverar: mantenir el tracte 3 encalçar: córrer
per atrapar 4 apòstata: renegat de la pròpia religió 5 virtut: força
1
2
3
4
Resumeix breument el punt
de vista de Tirèsies sobre
l’amor i les dones
i el consell que dóna al
narrador.
Explica quina és l’opinió
del narrador sobre
la qüestió.
Busca informació sobre
Tirèsies i sobre els altres
personatges mítics que
apareixen en el text.
Fes una breu ressenya de
cadascun d’ells amb relació
al que se’n diu en el text.
Comenta els fragments
següents, partint de la
referència clàssica que
tenen i aplicant-los a la
trama de Lo somni:
“Conèixer-te i millorar-te
tu mateix.”
“No et giris enrere, com
Orfeu.”
Com interpretes que
Metge accepti, amb alguna
reticència, la immortalitat
de l’ànima (llibre I) i, en
canvi, es mantingui ferm
en les seves idees sobre
les dones i l’amor (llibres III
i IV)?
Llengua catalana i literatura 1
BAT
10

COMENTARIS DE TEXT Curial e Güelfa
1
5
10
15
20
25
30
35
40
45
CURIAL AL TORNEIG DE MELÚ
Curial participa en el torneig de Melú al costat del rei d’Aragó,
el cavaller de les espases, i quatre cavallers més que defensen la
bellesa superior de la donzella Festa. L’altre bàndol s’organitza al
voltant del duc d’Orleans, que pren partit per Laquesis.
Aleshores, vist l’estendard de les espases i els cavallers dels escuts
negres amb ell, tothom corre cap allà a mirar aquells cavallers.
Tot seguit, Bon Panser, per manament del cavaller de les espases,
amb gran brogit de trompetes, féu crida als quatre angles del
camp que tot cavaller que volgués dir que la donzella de l’escut
negre no era la més bella de totes les de les llotges, que tirés
endavant, que hi hauria qui li ho faria conèixer per força d’armes.
Festa lluïa aquest dia una cadeneta d’or al coll, amb un petit
escut negre penjant, que li venia sobre el pit esquerre, tot al voltant
ple de diamants i de perles molt grosses.
Tothom s’enretira, i diuen: “Aquí hi haurà una gran batalla,
perquè el duc d’Orleans i el comte de Poitiers els faran avui tal
joc que se’n recordaran tota llur vida.” El duc d’Orleans manà a
cercar l’herald i li digué: “Digues: qui t’ha manat fer aquesta
crida?” L’herald va respondre: “El cavaller de les espases.” El duc
va dir: “Digues-li que Orleans diu que molt més bella, sense punt
de comparació, és Laquesis, filla del duc de Baviera, i no solament
que la de l’escut negre, sinó també que totes les del món,
i així es demostrarà avui en aquesta plaça.” Era aquest duc novament
pres per l’amor de Laquesis, i estava tan encès que no veia
res més que ella, i era noble i molt bon cavaller i ardit. I el comte
de Poitiers, que venia amb ell, també era molt bon cavaller i fort.
Tot seguit el trompeta del rei féu un toc, i cadascun dels cavallers
pren la llança en la mà i es posa a punt de moure’s. Al segon
toc, els cavallers s’acostaren una mica. I, mentre l’herald deia als
cavallers de les espases el que el duc d’Orleans havia dit de la
bellesa de Laquesis, en acabant la darrera paraula, el trompeta
del rei va fer un altre toc.
Es mouen els estendards i comencen a atacar amb gran meravella,
de manera que els dels escuts negres, tots junts i fent pinya
atacaren els del duc d’Orleans i del comte de Poitiers. [...] Allí hi
havia molts crits d’aquells que jeien entre els peus dels cavalls;
i, així, no començaren un simple torneig, sinó que semblava una
batalla mortal.
El rei d’Aragó veié que el duc d’Orleans i el comte de Poitiers
lluitaven junts, i que, on anaven, s’esforçaven a fer mal als cavallers
dels escuts negres. Llavors, cridà de seguida Curial i, junts,
anaren contra ells. I el rei prengué una forta llança en la mà per
ferir el duc d’Orleans, però el comte de Poitiers s’interposà i rebé
el cop al seu escut. No li anà gaire bé, que fou encontrat de mig
a mig tan fort, que caigué del cavall asprament ferit. I el rei,
posant la mà a l’espasa, corregué a ferir el duc d’Orleans. I li donà
uns cops tan forts i tan contundents sobre el cap, que l’atordí, i
el duc anava balancejant-se, que no sabia on era, i el rei no parava
de ferir-lo demanant-li quina de les donzelles era més bella.
Obra anònima, Curial e Güelfa.
1
2
3
Explica quin és el motiu de
disputa entre els cavallers
del rei d’Aragó i els del duc
d’Orleans i en quin bàndol
s’arrenglera Curial.
Fes una llista dels elements
(decorat, armes, signes,
objectes) que intervenen
en la creació de l’ambient
propi d’un torneig.
Digues si aquests elements
propis d’un torneig
coincideixen amb els que
has descobert en altres
relats o en pel·lícules.
Explica quina diferència
estableix el narrador entre
un torneig i una batalla
mortal. Què creus que vol
expressar amb l’afirmació
“no començaren un simple
torneig, sinó que semblava
una batalla mortal”?
Llengua catalana i literatura 1
BAT
11

COMENTARIS DE TEXT Curial e Güelfa
1
5
10
15
20
25
30
35
40
DIÀLEG ENTRE FÀTIMA I LA SEVA FILLA CÀMAR
Curial ha naufragat al nord d’Àfrica i és venut com a esclau a
Faraig, un cavaller tunisià. La seva filla, Càmar, s’ha enamorat de
Curial, però està destinada al rei de Tunis. Càmar s’enfronta al
destí que li reserva la seva família i, recuperada d’un intent de
suïcidi, manté un llarg i intens diàleg amb Fàtima, la seva mare.
FÀTIMA: Dolça filla meva, estic molt sorpresa de tu. Et vol per
muller el rei i tu el menysprees? I quina dona o donzella hi
ha en el regne de Tunis que fes la bogeria que tu fas? Jo et prometo,
per la meva fe, que no conec en tot el regne un home
tan gentil ni tan graciós. I tots els cavallers que hi ha en
aquest regne el preguen per a la seva filla, i ell ens prega a
nosaltres. I hem de dir-li que no d’allò que de genolls l’hau -
ríem de pregar? Filla meva, no ho facis així, estigues segura
que el rei d’això en farà un càstig dels més grans del món.
CÀMAR: Per res del món jo no faré el que em dieu; i el rei, amb
tot el seu poder, no em pot donar pena que no la suporti
amb millor voluntat que aquella amb què ell me la pot donar.
Però us prego que feu per manera, si és possible, que no tingui
cap cura de mi, i li ho tindré en molta mercè; que, si no, jo
mateixa faré alguna cosa per quedar lliure d’aquesta opressió.
FÀTIMA: Filla meva, sàpigues que tu i tots nosaltres som morts;
perquè, així que el rei sabé que estaves ferida al pit, féu matar
ton pare, llevant-li el cap de les espatlles, pensant-se que ell
t’havia ferit perquè no anessis a mans del rei. I doncs, filla
meva, pensa què farà si sap que és cosa teva.
CÀMAR: O sigui que Faraig és mort?
FÀTIMA: Sí, a fe.
CÀMAR: I jo amb ell.
FÀTIMA: Per què, filla meva?
CÀMAR: Perquè, després de la mort de tal pare, no vull ni haig de
viure més. [...] Està escrit, i no per un sol doctor, que els cavallers
han de tenir la valentia d’una dona i el coratge d’un lleó.
I així ho digué Hèrcules a Filoctetes quan el féu cavaller a
Espanya. I així el meu cor, més dur que una pedra, mana a les
mans que executin ara allò que altra vegada amb menys raó
han intentat, i no permetran que jo sigui tan vilment embrutada
pel botxí del meu pare.
FÀTIMA: Filla meva, no vulguis morir, que la mort no és cap venjança.
I si tu, morint, mataves el botxí, alguna glòria n’obtindries,
però poca. Però, morir tu i l’altre viure i tenir els plaers
del món, és una follia només de pensar-ho i seria encara més
gran fer-ho. I, quan tu fossis morta, al rei no li faltarien
mullers, i tu series tinguda per folla i moriries sense virtut. [...]
CÀMAR: No és matrimoni aquell que es fa per força, perquè ha
d’ésser lliurement contractat entre persones lliures; i, quan hi
intervé la força, com en aquest cas, perd el nom i fins l’efec -
te de matrimoni.
Obra anònima, Curial e Güelfa.
1
2
3
Resumeix els dos arguments
de Fàtima favorables al
matrimoni de la seva filla
amb el rei de Tunis i un de
contrari al suïcidi. Integra’ls
en un paràgraf que exposi
la línia argumental de la
mare.
Fes el mateix amb els
arguments de Càmar
que justifiquen la seva
dràstica decisió.
Digues quin tipus
d’argument fa servir Càmar
quan al·ludeix a Hèrcules.
Contesta:
a Es tracta d’una referència
històrica o mitològica?
b Són aquesta mena de
referències un recurs
ocasional o característic
del Curial?
4
Informa’t sobre la
continuació i el desenllaç
de la història de Càmar
i Curial i fes-ne un breu
resum.
Argumenta si és un episodi
realista o més aviat
novel·lesc.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
12

COMENTARIS DE TEXT Joanot Martorell
1
5
10
15
20
25
30
35
40
TIRANT ÉS ARMAT CAVALLER
Tirant ha pres part en els tornejos i les festes que s’han celebrat
en ocasió de les noces del rei d’Anglaterra. De tornada, ell i els
seus companys van a veure el comte Guillem de Varoic, retirat a
fer vida ermitana, i que li havia donat consells quan encara no
era cavaller. Diafebus explica al comte com Tirant va ser armat
cavaller.
—Senyor —digué Diafebus—, el primer a qui el Rei donà l’orde
de cavalleria fou Tirant lo Blanc i ell fou el primer que féu armes.
Aquell dia, senyor, convocà tot el seu seguici de gentilhomes i
donzelles i anaren al cadafal1 on el Rei havia ordenat d’armar els
cavallers; trobàrem les portes tancades i trucàrem amb grans
cops; després, passada una bona estona, els reis d’armes aparegueren
sobre la porta, dalt del cadafal, i digueren: “Què és el que
voleu?” Digueren les donzelles: “Tenim un gentilhome que vol
rebre l’orde de cavalleria i demana cavalleria perquè és digne i
mereixedor de rebre-la.” Obriren les portes ràpidament i pujaren
dalt tots els qui volgueren. Quan foren enmig d’una gran sala,
feren seure el gentilhome en una cadira tota d’argent, que era
coberta de canemàs2 verd, i allí l’examinaren per veure si era
digne de rebre l’orde de cavalleria, pels seus costums, o si era coix
o esguerrat d’algun dels seus membres, cosa que l’impedís d’entrar
en batalla; i havent-lo trobat tal com calia, i havent rebuda
informació de testimonis fidedignes, vingué l’arquebisbe
d’Anglaterra revestit com a diaca, amb el missal obert a les mans,
i vingué davant del gentilhome i, en presència del Rei i de tots
els altres, li digué aquestes paraules:
—Vós, gentilhome, que rebeu l’orde de cavalleria, jureu a Déu
i als quatre sants Evangelis de no venir de cap manera contra el
molt alt i molt excel·lent rei d’Anglaterra? I, a més, jureu pel
sagrament que heu fet que amb totes les vostres forces mantindreu
i defensareu dones i donzelles, viudes, òrfenes, desemparades,
i encara casades, si socors us demanen, i que posareu tota la
vostra persona a disposició d’elles, i entrareu en camp a tota
ultrança si tenen raó aquella o aquelles que us demanaran socors?
Fet el jurament, dos grans senyors, els majors que allí eren, el
prengueren pels braços i el portaren davant el Rei. I el Rei li posà
l’espasa sobre el cap i digué: “Déu et faci bon cavaller, i mon senyor
Sant Jordi.” I el besà a la boca.
Després vingueren set donzelles, vestides de blanc, significant
els set goigs de la verge Maria, i li cenyiren l’espasa; i després
vingueren quatre cavallers, els majors en dignitat que allí es trobaren,
significant els quatre evangelistes, i li calçaren els esperons;
després vingué la Reina i el prengué d’un braç, i una
duquessa, de l’altre, i el portaren fins a una bella estrada i l’assegueren
a la cadira reial; després el Rei se li assegué a un costat i
la Reina a l’altre i totes les donzelles i els cavallers a baix, entorn
d’ell. Portaren després una molt abundosa col·lació. 3 I aquest
ordre han fet seguir a tots els qui són fets cavallers.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc.
1
2
3
4
Resumeix els passos que se
segueixen en la cerimònia
d’armar cavaller i indica
els successius elements
simbòlics que conté.
Fes una llista dels elements
religiosos presents en la
cerimònia i explica la
importància dels valors
religiosos en la institució
de la cavalleria.
Busca informació sobre el
significat del bes que el rei
fa a Tirant.
Digues com qualificaries
l’estil d’aquest passatge
narratiu.
1 cadafal: plataforma de taulons elevada
que es col·loca en un lloc públic per a
un espectacle, un acte solemne, etc.
2 canemàs: teixit groller i molt clar de
fils i de passades fet amb fil de cànem
3 col·lació: àpat
Llengua catalana i literatura 1
BAT
13

COMENTARIS DE TEXT Joanot Martorell
1
5
10
15
20
25
30
35
40
DE COM TIRANT VENCÉ ELS TURCS
Tirant es troba a la cort de l’emperador de Constantinoble, quan
arriba un ambaixador del camp de batalla que informa de les
destrosses que hi estan fent els turcs. Davant d’aquesta crítica
situació, l’emperador prega a Tirant que parteixi cap al camp de
batalla.
Tirant hagué ordenat aquell dia que tothom sopés d’hora i que
ensellessin els cavalls, i que tots estiguessin armats i a punt per
marxar. Quan fou nit fosca, Tirant féu sortir tota la gent de la
ciutat i es posaren en ordre, tant els que anaven a peu com els
que anaven a cavall; i darrere tota la gent venien tres mil homes
amb les eugues. I quan foren a prop del camp de batalla féu enretirar
tota la gent d’armes a una banda per tal que poguessin passar
les eugues sense que els cavalls les sentissin.
Quan les eugues foren a l’entrada del camp, tots els homes
que anaven a peu entraren amb elles i feren dues parts, l’una cap
al Soldà i l’altra cap al Gran Turc. I els cavalls del camp sentiren
les eugues: els uns es deixaven anar, els altres trencaven els
dogals, els altres arrencaven les estaques. Si haguéssiu vist fugir
del camp tots aquells cavalls, els uns per aquí, els altres per allà,
els altres darrere les eugues! Quan els cavallers del camp van
veure els seus cavalls solts, corrent els uns amunt i els altres avall,
sortiren de les tendes en camisa, els altres en gipó, 1 i tots estaven
desarmats; i dormien amb tanta tranquil·litat i anaven sempre
desarmats com si es trobessin en el castell més segur del món.
Al cap d’una estona de tot aquest enrenou i quan tot el camp
estava esvalotat pels cavalls, vingué Tirant i atacà en una part
amb la meitat de la seva gent i el duc de Pera amb l’altra gent
atacaren l’altra part invocant el gloriós cavaller Sant Jordi. Si
haguéssiu vist en un moment les tendes per terra i els homes
morts i ferits en gran nombre! El Gran Turc sortí desarmat de la
seva tenda quan va sentir els crits mortals que feia la gent i cavalcà
sobre un cavall lleuger. Un home d’armes li matà el cavall i li
donà una coltellada2 al cap. Vingué un servidor seu, descavalcà
corrent del seu cavall i el donà al seu senyor. Quan el Gran Turc
fou dalt del cavall, mataren el seu servent. Feren passar a tall
d’espasa tot el que es trobaven per davant, que era cosa de gran
terror i espant, tot i que eren conscients que la multitud dels enemics
era tan gran que semblava invencible. Per la qual cosa els
enemics estaven admirats de la seva virtut i fe.
Els turcs, veient-se desarmats, i la majoria havent perdut el
cavall, feren el mateix que havia fet el seu senyor, el Turc, el qual
havia sortit fora del camp i s’havia fet posar molts draps sobre
la ferida que tenia i envià a dir al Soldà que de totes totes sortís
fora del camp, ja que la batalla estava perduda i l’exèrcit derrotat.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc.
1 gipó: túnica que es porta a l’interior de l’armadura
2 coltellada: cop donat amb un coltell o punyal
1
Explica l’estratagema que
posa en pràctica Tirant per
desbaratar l’enemic.
Contesta:
a Creus que la guerra és
qüestió de força, d’estratègia
o d’una combinació de tots
dos elements?
b Recordes algun episodi
bèl·lic, històric o llegendari,
en què l’astúcia hagi estat
més decisiva que la força
militar? Explica-ho.
2
3
4
5
Explica la importància
determinant que té el
cavall en la resolució
de la batalla.
Compara les dues
exclamacions següents i
digues què tenen en comú:
“Si haguéssiu vist fugir del
camp tots aquells cavalls, els
uns per aquí, els altres per
allà, els altres darrere les
eugues!”
“Si haguéssiu vist en un
moment les tendes per terra
i els homes morts i ferits en
gran nombre!”
Interpreta l’al·lusió a sant
Jordi, segons els teus
coneixements de literatura
medieval.
Compara el ritme narratiu
i, en general, el to d’aquest
fragment del Tirant amb el
de la cerimònia en què és
armat cavaller que has
comentat anteriorment.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
14

COMENTARIS DE TEXT Els trobadors: Guillem de Berguedà
1
5
10
15
20
25
30
35
CANÇONETA LLEU I BLANA
Aquesta composició de Guillem de Berguedà és
un sirventès denigrador adreçat a Ponç de
Mataplana, a qui el trobador anomenava Mon
Marquès. El seu germà era Hug de Mataplana,
de qui Guillem de Berguedà depenia per raó de
certs feus, cosa que, probablement, va afavorir
les desavinences i els odis entre les famílies.
Cançoneta lleu i blana, 1
lleugereta, sense ufana, 2
faré jo d’un cert marquès,
traïdor de Mataplana,
que de mil fraus porta el pes.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
Oh, ben hagen les llosetes
de Melgurs, de viltat netes,
on perdéreu de dents, tres.
En les llosetes, pobretes,
tampoc no s’hi coneix res.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
El braç no us val ni una figa,
que apar 3 cabiró 4 de biga,
arronsat sota l’arnès. 5
Potser, si el punxa una ortiga,
el podríeu posar estès.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
Marquès, qui de vós es fia,
si cerca amor, té falsia,
si bon goig, poc resta il·lès.
El qui amb vós ha anat de dia,
a la nit ja no us ha admès.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
De fer amb vós la migdiada
no es vana persona nada
que anheli costum cortès,
si no es posa, alliçonada,
calces de cuir cordovès.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
Guillem de Berguedà
1 blana: suau 2 ufana: ostentació 3 apar: sembla
4 cabiró: biga petita o mitjana 5 arnès: armadura
1
2
3
4
Digues en quin dels tres estils poètics (leu,
clus o ric) és compost el sirventès de Guillem
de Berguedà. Justifica la resposta amb
exemples del poema.
Escriu els mots de la primera cobla que
reflecteixen el to de menyspreu del sirventès.
Explica quins són els atacs que fa l’autor del
poema contra el marquès en les cobles 2, 3,
4 i 5. Quin atac et sembla més greu per a un
cavaller en el context de l’època medieval?
Llegeix el plany que Guillem de Berguedà va
compondre en ocasió de la mort de Ponç de
Mataplana i escriu-ne la teva interpretació:
Canto molt trist, amb dol al cor,
pel gran dolor que m’ha garfit. 1
Ha mort, ai las, el més lluït
cavaller, en Ponç de Mataplana,
que era cortès, lleial, ardit, 2
ornat de bons capteniments, 3
un dels millors, molt generós,
a Sant Martí de Tors que fos
fins a... i la terra plana. [...]
Marquès, si jo us feria fort
amb més d’un mot vil o impolit,
en tot he errat, sempre he mentit. [...]
Voldria jo que fos acord
de pau, l’amor endolentit
i l’ira que ens han posseït,
ans no eixíssiu de Mataplana.
Car tinc el cor molt afligit,
colpit de grans remordiments.
1 garfir: agafar fortament amb la mà
clavant les ungles
2 ardit: valent, coratjós, atrevit
3 capteniment: comportament
Llengua catalana i literatura 1
BAT
15

COMENTARIS DE TEXT Els trobadors: Bertran de Born
1
5
10
15
20
25
30
35
40
SI TOTS ELS DOLS, ELS PLORS
I ELS MARRIMENTS
En aquest poema, Bertran de Born (entre 1159 i
1195-1215) fa un plany per la mort del jove rei
Enric, fill d’Elionor d’Aquitània i Enric II Plantagenet,
que era molt estimat i lloat pels trobadors
gràcies a la seva generositat.
Si tots els dols, els plors i els marriments, 1
i les dolors, i el desconsol, i el mal
que hi ha en el nostre món de falliments, 2
hom aplegués, farien curt cabal
davant la mort del jove rei anglès
que deixa el mèrit amb acerbs 3 dolors,
el segle, afeixugat i tenebrós,
orbat 4 de joia, ple de tristor i ira.
Colpits, sofrents i plens de marriments,
són ara el soldader servicial,
els trobadors i els joglars complaents.
Ai las, la Mort és un guerrer mortal
que els ha furtat el jove rei anglès!
Ell feia semblar avar el generós.
Per a aquest desconhort, tan turmentós,
mai no hi haurà en el món prou plors ni ira.
Oh Mort cruel, plena de marriments,
bé et pots vanar que el cavaller més alt,
tu ens has robat. I eren ben seus els béns
i el vell valor que a un gran senyor li cal,
que era el més noble, el jove rei anglès!
Oh, si plagués a Déu que vivent fos
i que morissin tots els ofensors,
en comptes d’ell, que als bons desvetllen ira!
Si d’aquest segle, ple de marriments,
l’amor en fuig, cap joia ja no em val,
car tot el que conté no m’atreu gens.
L’avui fa espant, tot jorn és deslleial.
Feu-ne mirall, del jove rei anglès,
que era del món l’home més coratjós!
Se n’és anat, el seu cos amorós
per què ara regnen desconcert i ira.
Al qui, mogut pels nostres marriments
ens lleva el sofriment perpetual
i passió sofrí de grans turments,
li demanem, car és perdó eternal,
que mercè atorgui al jove rei anglès.
Si així li plau, el mantindrà joiós
al bell costat dels cavallers millors
allà on jamai no hi ha dolor ni ira.
Bertran de Born
1
2
3
Fixa’t en l’esquema de rimes de cada cobla
i digues què hi observes. Compara’l amb els
esquemes de S’allarga el dia en tendre
excés i Rei gloriós, vera llum, claredat.
Rellegeix atentament aquest plany i detecta-hi
tres repeticions més molt significati -
ves, a banda de la rima. Quines idees intensifiquen?
Localitza les figures retòriques següents i
explica què contribueixen a destacar:
– Enumeració
– Exclamació
– Metàfora
– Apòstrofe
4
5
Escriu una oració que resumeixi el sentit de
cada cobla i que la singularitzi respecte a
les altres.
Busca informació dels gèneres pròxims al
planh trobadoresc, com ara el planctus
llatí, la complanta catalana medieval o el
gène re clàssic de l’elegia.
1 marriment: tristesa
2 falliment: falta
3 acerb: cruel
4 orbat: privat
Llengua catalana i literatura 1
BAT
16

COMENTARIS DE TEXT Els trobadors: Giraut de Bornelh
1
5
10
15
20
25
30
35
REI GLORIÓS, VERA LLUM, CLAREDAT
Aquesta peça de Giraut de Bornelh (documen -
tat entre el 1162 i el 1199) és la més coneguda
de les albes occitanes antigues i, en forma de
diàleg, conté tots els elements que singularitzen
aquest tipus de composicions.
—Rei gloriós, vera 1 llum, claredat,
a un company meu no faríeu costat?
Déu poderós, proveïu-lo d’ajuda!
No l’he vist des que la nit és vinguda,
i adés 2 serà l’alba!
Bon companyó, sou o no deixondat? 3
No dormiu més, lleveu-vos aviat.
Per l’orient ja l’estrella us saluda
que porta el jorn; prou l’he ben coneguda,
i adés serà l’alba!
Bon companyó, canto enllà del portell.
No dormiu més, que ja sento l’ocell
que cerca el dia volant pel boscatge.
Ai, si el gelós us venia a fer ultratge!
I adés serà l’alba!
Bon companyó, guaiteu pel finestrell.
Un cel d’estels brilla en l’aire, tan bell!
Així sabreu que és fidel mon missatge.
No ho voleu fer? Serà en vostre damnatge. 4
I adés serà l’alba!
Bon companyó, aviat que us deixí,
ja no he sabut quina cosa és dormir.
Agenollat prego al fill de Maria
que us torni a mi per lleial companyia.
I adés serà l’alba!
Bon companyó, ran de porta em vau dir:
“Oh, bon amic, no dormiu, perquè així
sabreu de cert quan apuntarà el dia!”
I ara no us plau que us canti si venia.
I adés serà l’alba!
—Mon dolç company, sóc en tan bon sojorn 5
que ja no amo més ni l’alba ni el jorn.
L’amor més bella que de mare és nada,
jo la tinc als braços: què em fa l’arribada
del gelós foll, de l’alba?
Giraut de Bornelh
1
Identifica en el text d’aquesta alba els personatges
següents:
– L’enamorat que ha consumat
la seva experiència amorosa.
– La dama.
– El marit gelós.
– El guaita que vigila pels amants.
2
3
4
5
6
Analitza l’estructura dialogada del text i
relaciona-la amb els personatges identificats
en l’activitat anterior.
Detecta les repeticions que hi ha al llarg de
tota la composició, indica quina intenció
expressiva poden tenir i, finalment, valora
el sentit que tenen les variacions que es
donen en els elements repetits.
Digues què simbolitzen les estrelles i l’ocell.
Explica-ho amb relació al sentit general del
poema.
Redacta un text breu que resumeixi el sen -
tit i les característiques principals d’aquesta
composició.
Busca informació de les albes o albades en
la poesia popular i en la religiosa.
1 vera: veritable
2 adés: aviat
3 deixondar-se: desvetllar-se
4 damnatge: perjudici
5 sojorn: lloc
Llengua catalana i literatura 1
BAT
17

COMENTARIS DE TEXT Els trobadors: Cerverí de Girona
1
5
10
15
20
25
30
35
COM CAMINANT QUE VA MARRANT LA VIA
En aquesta alba d’orientació religiosa, Cerverí de Girona contraposa
el seu sentiment envers la Mare de Déu amb els sentiments
que els trobadors mostren envers les seves dames.
Com caminant que va marrant la via 1
que ha de seguir, quan marxa en nit obscura,
i un mal indret trepitja, que el detura,
i ja no sap on és que es foravia, 2
sofrint mal temps, amb perill de morir,
talment vaig jo, que vull veure finir
la nit que així m’allunya el goig de l’alba.
La nit és aquest món ple de falsia,
camí d’infern, temps cruel de tortura
i vall de plors com ja diu l’Escriptura.
En entrar al món, l’infant ja ho anuncia,
que amb plors hi ve i hi roman, i en eixir,
torna a plorar. Oh Déu, féu-me seguir
amb bon juí 3 la via devers l’alba!
Jo no sóc pas qui de nit es confia
a cap amant, puix coratge em procura
la qui em sosté, si d’honrar-la tinc cura,
deixant la nit, anhelós del bell dia.
Que ella no tem llausangers 4 de maldir,
ans jo bé hi puc en ple jorn acudir.
Doncs vull fugir de la nit cercant l’alba.
D’altre amador jo sé que s’enfuria,
quan amb sidons 5 la nit tan poc li dura
i li ve el jorn com gran malaventura
per què jamai cap alba no voldria.
Mes jo de nit no arribo a distingir
la llum d’aquella que em farà gaudir
car fa fulgir 6 encesa i alta, l’alba.
És goig i llum, estrella que el món guia.
Mai no hi ha hagut dona d’aital natura,
més complaent com més ens fa fretura. 7
I el seu Espòs fa ço que no faria
cap altre espòs, que es plau de concedir,
car pura és, que la vulguem servir,
amar, obeir, per tal que ens mostri l’alba.
Cerverí de Girona (fragment)
1
2
3
Explica quines
característiques formals
i de contingut d’aquesta
composició coincideixen
amb l’alba Rei gloriós,
vera llum, claredat.
Justifica, amb citacions
del poema, que Cerverí
de Girona fa referència
a la Mare de Déu.
Descriu cada una de les
entitats següents segons
la visió que en té Cerverí:
– Ell mateix
– El món
– La Mare de Déu
– L’Espòs
– Els altres amadors
4
Explica com són vistes
la nit i l’alba per Cerverí
de Girona i com contrasta
aquesta visió amb
l’habitual de les albes, que
has trobat en el poema de
Giraut de Bornelh.
1 marrant la via: agafant un camí
més llarg 2 es foravia: surt del camí
3 juí: seny 4 llausangers: llagoters
5 sidons: la seva dama 6 fulgir:
resplendir 7 ens fa fretura: trobem
a faltar
Llengua catalana i literatura 1
BAT
18

COMENTARIS DE TEXT Els trobadors: Cerverí de Girona
UN JORN, ENTRE LLEIDA
I BELLVÍS
Aquest text de Cerverí de Girona
és, tal com indica la rúbrica (el
subtítol), una pastorel·la. En destaquen
el caràcter narratiu i la
dialèctica propis d’aquest gènere
medieval.
1
5
10
15
20
25
30
35
40
Pastorel·la
Un jorn, entre Lleida i Bellvís,
vaig veure en un jardí ombradís,
una pastoreta bella
besant-se quítia 1 i feliç
amb un pastor, ran d’un canyís,
per entre l’herba novella.
Poc he vist mai cap donzella
més gentil, més gràcil que ella,
ni crec tampoc que en cap país
n’hi hagi cap més de tant d’encís
sigui a França o a Castella.
Mentre esguardava llur ramat,
veig que l’emmena 2 un mal soldat
que a tots dos robat l’havia.
Jo comencí a cridar, acuitat: 3
“No us l’endugueu, que és gros pecat!”
Ell que em sent, hi renuncia.
I quan viu que m’obeïa,
prenguí el folc, 4 que no em plaïa,
tampoc, contendre-hi 5 aïrat.
A un hort el folc deixo tancat
i torno allà d’on venia.
Quan vaig ser vora del jardí,
de la pastora, els crits sentí:
“Ai lassa, en mal hora nada;
el goig se’m torna mal sofrir.
Mentre l’amic gaudia amb mi
poc cuidí ser turmentada;
la dolçor no té durada,
que esdevé dolor sobtada!
Digueu-me, senyor Cerverí:
heu vist cap folc que fa camí
o fuig a la desbandada?”
“Noia, si jo us donava ajut
i us retornava el que heu perdut,
quin bon recapte n’hauria?”
“Senyor, seríeu el meu drut 6
que és bescanvi de desvalgut,
mes el qui perd, ben poc tria.”
Plegats anàvem fent via
vers on el folc apeixia. 7
I quan l’hagué reconegut:
“Senyor”, digué, “per ma virtut,
marxeu, que no us seguiria.”
Llengua catalana i literatura 1
BAT
19

COMENTARIS DE TEXT Els trobadors: Cerverí de Girona
45
50
55
60
65
“Noia, bé m’heu de fer content,
o us captindreu molt malament.”
“Senyor, és cosa acostumada,
aital mentida és molt corrent.
Amb mi l’han dita més de cent
i així us deixo a l’estacada.
No cobra pas la soldada
qui no la pren de bursada; 8
el temps perd molt nèciament
el qui no en fa aprofitament
quan la dona és disposada.”
“Noia, a mi poc que m’agrada
jeure amb dona apesarada.
Jo content, i vós amb turment
no fóra res satisfaent.
Mes ara, doneu-me entrada!”
"Senyor, és cosa malanada
de fer cap feina obligada.
No s’hi val, mon cor no hi consent.
Doncs de l’infant el jutjament,
deman, que és ment assenyada."
“Ço que la Vescomtessa entén,
de Cardona, em serà avinent.
Noia, res d’amor forçada.”
1 quítia: alliberada
2 emmenar: emportar-se
3 acuitat: apressat
4 folc: ramat
5 contendre: disputar
6 drut: amant
7 apeixir: menjar
8 de bursada: d’una revolada
Cerverí de Girona
1
Rellegeix la primera cobla i contesta les
qüestions següents:
a Quina acció té lloc en aquesta cobla?
b Quins personatges la protagonitzen?
2
c Quin paper adopta el poeta?
Rellegeix la segona cobla i contesta les qües -
tions següents:
a Quin personatge nou hi apareix?
b Quines són les intencions de cada personatge?
3
4
5
6
c N’hi ha alguna que quedi en un cert suspens
narratiu?
Explica la reflexió moral que es fa la pastora
en la tercera cobla.
Recorda que, en el codi trobadoresc, drut
significa “expert en l’amor d’una dama”.
Tenint en compte aquesta noció, digues quin
tracte es tanca i s’incompleix en la quarta
cobla.
Explica breument l’argumentació de la pastora
(cobla cinquena) i l’actitud final de
Cerverí (cobla sisena).
Observa l’al·lusió a “l’infant”, referida a l’infant
Pere, el futur rei Pere el Gran.
Contesta:
a A qui s’atorga, finalment, la potestat de
decidir si té raó Cerverí en reclamar uns favors
promesos o si té raó la pastora en considerar
que la promesa és feta sota pressió?
b Quin sentit té aquesta resolució en el context
de l’amor cortès?
Llengua catalana i literatura 1
BAT
20

COMENTARIS DE TEXT Jordi de Sant Jordi
ESTRAMPS
En aquesta cèlebre composició,
Jordi de Sant Jordi lloa la bellesa
de la dama a partir d’una sèrie
de comparacions amb elements
preciosos.
1 El filòsof grec Aristòtil era considerat,
en la tradició medieval, com una
víctima de la passió amorosa.
2 Filla de Mart i bellíssima reina de les
amazones.
Noies tocant música
1
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Jus lo front port vostra bella semblança,
de què mon cors nit e jorn fa gran festa,
que remirant la molt bella figura
de vostra faç m’és romasa l’empremta
que ja per mort no se’n partrà la forma,
ans quan serai del tot fores d’est segle,
cells qui lo cors portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran lo vostre signe.
Sí com l’infants quan mira lo retaule
e, contemplant la pintura ab imatges
ab son net cor, no lo’n poden gens partre
–tant ha plaser de l’aur qui l’environa–,
atressí em pren denant l’amorós cercle
de vostre cors, que de tants béns s’enrama,
que mentre el vei màs que Déu lo contemple:
tant hai de joi per amor qui em penetra.
Així em té pres e liats en son carçre
amors ardents, com si estés en un cofre
tancat jus claus, e tot mon cors fos dintre,
on no pusqués mover per null encontre;
car tant és grans l’amor que us hai e ferma
que lo meu cor no es part punt per angoixa,
bella, de vós, ans és çai ferm com torres
e sol amar a vós, blanxa colomba.
Bella sens par ab la presença noble,
vostre bell cors bell féc Déu sobre totes,
gais e donós, lluu pus que fina pedra,
amorós, bells, plus penetrants que estella;
d’on quan vos vei ab les autres en flota
les jusmetets, sí com fai lo carboncles
que de virtuts les fines pedres passa:
vós ets sus lei com l’astors sus l’esmirle.
L’amor que us hai en totes les parts m’ascla,
car non amec pus coralment nulls hòmens;
tan forta amor com cesta que el cor m’obre
no fonc jamais en null cors d’hom ne arma.
Màs sui torbats que no fonc Aristòtils1 d’amor qui m’ard e mos cinc senys desferma;
co el monjos bos que no es part de la cetlla,
no es part mon cors de vós tant com dits d’ungla.
Oh cors donós, net de frau e delicte!,
prenets de mé pietats, bella dona,
e no sofrats quez amant-vos peresca,
pus que eu vos am mai que nulls homs aferma;
per què us soplei a vós que ets le bells arbres
de tots bos fruits on valor grans pren sa ombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
pus vostre sui e serai tant com visca.
Mos rics balais, cert, vós portats le timbre,
sus quantes són el mundanal registre,
car tots jorns naix en vós cors e revida
bondats, virtuts, màs que en Pentesilea. 2
Jordi de Sant Jordi
Llengua catalana i literatura 1
BAT
21

COMENTARIS DE TEXT Jordi de Sant Jordi
Dins del cap porto la vostra bella imatge, per la qual
cosa faig gran festa nit i dia, perquè contemplant la
molt bella figura m’ha quedat l’empremta de la vostra
cara, de tal que manera que ni la mort no se
n’emportarà la forma; sinó que, quan seré totalment
traspassat, els que portaran el cos al sepulcre
veuran el vostre senyal sobre la meva cara.
Així com l’infant quan mira el retaule i, contemplant
la pintura amb imatges amb el seu cor net, no l’en
poden apartar gens –de tan plaer que li produeix
l’or que l’envolta–; així mateix em passa davant l’amorós
cercle de la vostra figura, que de tants béns
s’engalana, que mentre el veig el contemplo més
que a Déu: tanta joia sento per l’amor que em penetra.
Així em té pres i lligat en la seva presó l’amor ardent,
com si estés en un cofre tancat amb clau i tot
el meu cos fos dintre i no pogués sortir-ne de cap
manera; perquè, tan gran i ferm és l’amor que us
tinc, que cap angoixa no l’aparta ni un punt, bella,
de vós, sinó que és ferm com una torre i només us
estima a vós, blanca coloma.
Bella sense comparació, de noble presència, el vostre
cos bell el féu Déu més bell que el de cap altra; alegre
i gentil, brilla més que una pedra preciosa, amorós,
bell, més penetrant que una estella, per la qual cosa,
quan us veig al costat de les altres, les sotmeteu com
fa el carboncle, que supera les altres pedres precioses
en virtuts: vós esteu per sobre d’elles com l’astor
sobre l’esmerla.
L’amor que us tinc m’estella per totes les parts, perquè
cap home no ha estimat més de cor; un amor
tan fort com aquest que m’obre el cor mai ho ha
estat en cap cos ni ànima d’home. Estic més torbat
que no ho estigué Aristòtil d’un amor que em crema
i desferma els meus cinc sentits; com el monjo bo
que no s’aparta de la cel·la, el meu cos no s’aparta
de vós més que el dit de l’ungla.
Oh, persona gentil, neta d’engany i delicte!, tingueu
pietat de mi, bella dama, i no permeteu que amantvos
mori, ja que jo us estimo més que ho assegura
cap home; per la qual cosa us suplico a vós, que sou
el bell arbre de tots els bons fruits, en el qual el gran
valor pren l’ombra, que em retingueu en la vostra
valuosa cambra, ja que sóc vostre i ho seré tant com
visqui.
Mon ric balaix, certament vós porteu corona sobre
totes les que hi ha en el registre mundanal, perquè
cada dia neix en vós i reviu la bondat i la virtut més
que en Pentesilea.
(adaptació)
1
2
3
4
Informa’t sobre què són els versos estramps
des del punt de vista de la rima i exemplifica
aquest concepte en el poema de Jordi de
Sant Jordi.
Fes una llista dels qualificatius, les comparacions
i les metàfores referents a la dama.
Després, redacta una breu conclusió sobre
la visió que en dóna el poeta.
Analitza una per una les comparacions i les
al·legories relatives a l’actitud del poeta respecte
a la dama. Escriu una oració que en
resumeixi el sentit global.
Argumenta si aquesta composició és escrita
en un estil leu, clus o ric, mitjançant citacions
del poema comentades una per una.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
22

COMENTARIS DE TEXT Ausiàs Marc
1
5
10
15
20
COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES
El poema XIII presenta un poeta allunyat del món i torturat per un dolor moral
comparable al dels condemnats a l’infern. La hipèrbole és la figura retòrica
sobre la qual es construeix aquesta composició del cicle dedicat a Llir entre cards.
Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports;
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes;
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son continu plant.
Cascú requer e vol a son semblant,
per ço no em plau la pràtica dels vius:
d’imaginar mon estat són esquius,
sí com d’hom mort, de mi prenen espant.
Lo rei xiprà, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.
Cell Tixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou
en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompre
sinó ab ço que d’haver se defensa.
25
30
35
40
E si la mort no em dugués tal ofensa,
fer mi absent d’una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir;
e, si em cové mon darrer jorn finir,
seran donats térmens a ben amar.
E, si en lo cel Déu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint-vos com per poca mercè
mor l’innocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cors de l’arma vol departre,
si ferm cregués que us dolríeu de se.
Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot bé fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe.
Ausiàs Marc
Llengua catalana i literatura 1
BAT
23

COMENTARIS DE TEXT Ausiàs Marc
Que la gent celebri festes amb alegria, lloant Déu,
entremesclant diversions; que les places, els carrers
i els jardins agradables siguin recorreguts amb recontament
de grans gestes; i que jo vagi recorrent
els sepulcres, interrogant les ànimes condemnades,
que em respondran, perquè no les acompanya
ningú més que jo en el seu plany constant.
Cadascú busca i vol algú que se li assembli, per això
no em plau el tracte amb els vius: esquiven imaginar
el meu estat i, com d’un mort, de mi s’espanten. El
rei de Xipre, presoner d’un heretge, comparat amb
mi no és pas malaurat, perquè el que vull no tindrà
mai fi, del meu desig no em podrà guarir cap
metge.
Aquell Tició a qui el voltor es menja el fetge i eternament
li brota de nou la carn, i aquell ocell no para
mai de menjar, un dolor més fort que aquest m’assetja,
perquè un corc em destrueix el pensament i
un altre el cor, que mai no paren de rosegar, i el seu
treball no es podrà interrompre si no és amb allò
que no es deixa obtenir.
I si la mort no em comportés l’ofensa de fer-me absent
d’una vista tan plaent, no li agrairia que no cobrís
de terra el meu cos nu, que no compta perdre
cap altre plaer que imaginar que els meus de sitjos
no es podran complir; i, si em cal acabar el meu darrer
dia, serà posat el terme al bon amor.
I, si Déu em vol acollir al cel, a part de veure’l a Ell,
per satisfer el meu delit caldrà que allà m’informin
que us ha plagut plorar la meva mort, penedint-vos
que l’innocent hagi mort per la vostra poca misericòrdia
i màrtir per haver-vos estimat, aquell que voldria
separar el cos de l’ànima si cregués fermament
que us doldríeu d’ell.
Lliri entre cards, vós sabeu i jo sé que bé es pot fer
que un home mori per amor: no fareu gran cosa si
us creieu plenament que jo estic en un dolor com
aquest.
(adaptació)
1
2
3
4
Informa’t de la figura històrica de Joan II de
Xipre i de la figura mitològica de Tició i fesne
una breu ressenya. Després, compara la
situació en què es troba el poeta amb les
d’aquests dos personatges i digues quina
figura retòrica ha fet servir Marc per emfasitzar
el seu estat.
Busca exemples d’hipèrboles i paradoxes en
el poema i comenta fins a quin punt subratllen
el dolor del poeta.
Compara, des del punt de vista del contingut,
els versos següents amb els del poema
LXXXVII:
“e, si em cové mon darrer jorn finir,
seran donats térmens a ben amar.”
LXXXVII
“dels grans secrets que amor cobre [cobreix]
ab sa capa,
de tots aquells puc fer apocalipsi [fer-ne la
interpretació].
Jo defallint, amor farà eclipsi.”
Contesta:
a Com s’imagina el poeta la seva hipotètica
arribada al paradís?
b Què el faria plenament feliç, en aquell
moment?
c Com qualificaries aquesta idea?
Llengua catalana i literatura 1
BAT
24

COMENTARIS DE TEXT Ausiàs Marc
1
5
10
15
20
25
30
35
40
VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR
En el poema XLVI Ausiàs Marc compara el sentiment amorós amb una navegació, plena de perills i,
en darrer terme, atzarosa. La mort i les pors que desvetlla en l’amant són, més enllà d’aquesta al·legoria
que s’ha fet cèlebre, el tema de fons d’aquesta composició.
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descoberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca ésser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit:
sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer.
Aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tots en ira convertit!
E jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! Per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l’avenidor.
45
50
55
60
Jo són aquell pus extrem amador,
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puis jo són viu, mon cor mostra dol
tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no·m porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que·m porà ser gran cost,
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta d’un cas molt fer,
qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no·ls calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte·s mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
Ausiàs Marc (fragment)
Veles i vents compliran els meus desitjos fent
camins incerts per la mar. El mestral i el ponent
veig armar-se en contra d’ells; el xaloc i el llevant
se’ls han d’afegir amb els seus amics, el gregal i el
migjorn, fent humils precs al vent de tramuntana
perquè en el seu bufar els sigui favorable i que tots
cinc acompleixin el meu retorn.
El mar bullirà el mar com la cassola al forn, canviant
el color i el seu estat natural, i mostrarà voler mal a
qualsevol objecte que s’aturi sobre ell un instant.
Peixos grossos i petits correran a refugiar-se i cer -
caran amagatalls secrets: fugint del mar, on s’han
nodrit i fet, sortiran a terra com un remei desesperat.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
25

COMENTARIS DE TEXT Ausiàs Marc
Els pelegrins, tots alhora, faran vots i prometran
molts dons fets de cera; la gran por traurà a la llum
els secrets que no s’hagin ni confessat. I, tanma -
teix, en el perill no em caureu de la memòria, sinó
que faré vots al Déu que ens ha lligat que no minvarà
la meva ferma voluntat i que sempre us tindré
present.
Jo temo la mort perquè no vull ser absent de vós, ja
que l’amor és anul·lat per la mort, però no crec que
el meu voler pugui ésser vençut per aquesta separació.
Jo estic recelós que el vostre escàs voler, en
morir jo, no m’oblidi: aquest sol pensament em
pren el gust del món, perquè, vivint nosaltres, no
crec que això pugui passar.
Que després de la meva mort perdeu la capacitat
d’estimar i que es converteixi tota en ira! I jo, for -
çat a sortir d’aquest, tot el meu mal serà no veureus.
Oh, Déu! Per què l’amor no té un límit, ja que
jo m’hi trobaria a prop i tot sol? Aleshores sabria
fins a quin punt el vostre voler em vol i podria
témer l’esdevenidor o confiar-hi.
Jo sóc l’amador més extrem, després d’aquell a qui
Déu pren la vida: com que sóc viu, el meu cor no
mostra un dolor tan gran com el que provoca la
mort pel seu dolor extrem. Jo estic disposat al bé o
al mal d’amor, però, pel meu fat, la fortuna no em
porta ni una cosa ni l’altra: tot desvetllat, amb la
porta ben oberta, em trobarà fent-li resposta
humil.
Jo desitjo el que em podrà costar molt car, i aques -
ta esperança m’aconsola de molts mals; a mi no
em plau que la meva vida sigui alliberada d’una situació
molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que
amor obrarà fora de mi: la seva potència es mostrarà
en acte, i amb els fets provaré les meves
paraules.
Jo sento més amor de vós que no pas me’n consta,
per la qual cosa me’n quedarà la part pitjor, i de
vós en sap el qui està sense vós: us compararé al
joc de daus.
(adaptació)
1
2
3
4
5
Descriu la situació que presenta el poeta en
els primers vint versos i especifica els recursos
retòrics que fa servir per intensificar-ne
la gravetat.
Analitza l’actitud del poeta en la segona
meitat de la tercera cobla en comparació de
la situació descrita anteriorment.
Explica les pors que la mort desvetlla en el
poeta amb relació a l’amor, mitjançant citacions
comentades de les cobles quarta i cinquena.
Digues amb qui es compara el poeta en els
versos següents:
Jo són aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol
Indica quins versos d’altres composicions
que has analitzat anteriorment et recorden
aquests.
Contesta les qüestions següents:
a Per què Marc compara l’amor amb un joc de
daus?
b Quina actitud té la dama respecte als
sentiments del poeta?
c En quins versos es fa explícita aquesta actitud
de la dama?
Llengua catalana i literatura 1
BAT
26

No disponible en aquesta versió DEMO