5 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Vidal Vidal
Arbeca (Les Garrigues), 1958.
10
)i
LO VISTAIRE
Vidal Vidal, neix a Arbeca l'últim dia d'hivern de 1958.
Peixos, ascendent àries. Aigua més foc: vapor. El pensament
ondulant dels peixos (Josep Pla n'era un), afegint-hi els rampells
propis dels àries. Ni una engruna de terra —és a dir de
sentit pràctic— en el seu panorama astral.
Batxillerat a les Borges Blanques (hi té de professor en Josep
Vallverdú) i a Barcelona. A Lleida, fent COU, descobreix
política i amor. En la primera no ha tingut mai fortuna, del segon
més val no parlar-ne... Escriu quatre poemes d'un sentimentahsme
tronat, però aviat ho deixa córrer, absorvit pel
combat per uns Països Catalans independents, reunificats i sociaHstes,
amén!, i perquè s'adona que són impresentables (els
poemes, s'entén).
En una tómbola li toca el títol de llicenciat en dret, l'enxampa
el 23-F fent el soldat a València, i es reclou en un pis
sòrdid de Barcelona a preparar unes oposicions que mai s'arriben
a convocar. Una nit, a la sortida del Liceu, una amiga li
proposa substituir-la com a secretària de l'ajuntament de Flix,
on també prendrà peu la seua afecció a la ràdio. Treballa amb
el consistori antinuclear d'Ascó, treu unes oposicions a funcionari
autonòmic i torna a Lleida.
S'avorreix tant que a estones perdudes recorre les comarques
del voltant i n'escriu reportatges per a SEGRE. L'estiu
del 86 es tanca a casa i en surt amb un llibre sota el braç, que
aquell novembre guanya el premi Vallverdú. Ni ell s'ho creu.
Continua entossudit amb Les rutes de Ponent, sèrie de la qual
ja en porta publicats quatre volums: L'oració dels perduts
(1987), El país de les pomes (1988), La porta del ce/ (1989) i El
centre del món (1990). Participa en el col.lectiu del Bot de Pernes,
i Empúries li edita un recull d'articles en solitari:
Geografia impúdica. Regidor d'Arbeca per ERC, col.labora
actualment en el programa L'Orquestra, de Catalunya Ràdio,
a l'última pàgina de Segre en l'apartat propi «Dia de Reg»,
tres dies a la setmana, i al setmanari Set Dies.
Quan llegeix el seu nom precedit de la paraula escriptor,
encara es pensa que parlen d'un altre. En tot cas, té molt clar
que el fet de formar part dels joves escriptors de Ponent no és
cap garantia de lligar més al Big-Ben.