5 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

ÁRNICA
NIAL
Ordinàriament, s'utilitza el terme cultura com a sinònim
de desenvolupament i millora mitjançant l'ensenyament i
l'educació. Així tenim que és freqüent sentir parlar de «persona
culta o inculta», de «nivell cultural», etc. Aquesta accepció
del mot cultura és, si més no, molt limitada i poc correcta, encara
que sigui la més utilitzada.
El terme cultura, vist des d'un punt de vista més ampli i
més rigorós, fa referència a les formes de comportament que
s'han desenvolupat en l'home, formes que són distintes en
cada comunitat ja que s'adquireixen per aprenentatge.
Els homes viuen en societats i els membres d'aquestes societats
comparteixen sempre nombrosos estils i maneres de
comportament que agafades en conjunt constitueixen la seua
cultura. Cada societat té la seua cultura (i sovint les seues subcultures),
diferent en la seua integritat de la de qualsevol altra
societat.
Així doncs, el terme cultura fa referència a les formes i
processos d'adaptació de l'home al medi, al seu desenvolupament
científic i tecnològic, a les maneres d'organitzar-se socialment
i política, a les formes de vida que el caracteritzen, al
grau de consciència de sí mateix que assoleix, a les seues creences
i sistemes de valors, a la seua creativitat, a la seua afectivitat,
etc.
Per tot això, la cultura és quelcom dinàmic, en constant
evolució. Per tant, quan es parla de determinades cultures s'estan
fent talls cronològics i/o geogràfics.
Sovint però, succeeix que, per raons ideològiques, econòmiques,
sòcio-polítíques o, fins i tot, personals, s'intenten bastir
artificialment determinades identitats culturals diferenciades
que paral·lelament o posteriorment aniran a justificar la
seua estructuració formal a partir d'una subjectiva interpretació
de la realitat en la qual es recolzen.
Quan arriba això, el que pol passar és que per mirar-se
massa el propi melic s'acabi perdent el món de vista.