Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Bruixeria i Pirineu
/N CID)

R A S T E L L
ÀflNIICA núm. 40 marf i.?..?..?....
LA PIPIDA
A
L'ARNA
Parlant amb
Albert Jané
Per Carles Riera
M/7 anys enrere:
... - /»JWW ¡ E/ misteri d'uno
1 parròquia
I Per Josep Espunyes
( -f
BEÇULLA
9
L'economia,
m
ca>
ï^
LO VISTAIRE ^f
C3>
LO ROVELL DE LOU
~^ Lluís Puja! Carrera
De vaques, arbres i pistes
d'esquí: La sostenibilitat
del Pirineu
Per Antonio López
BISBOT
Una llúpia
aneuenca
(Foto: Ferran Relia)
la màgia
dels diners?
Per Ramon Morell
Q
¡r
El vol dels ocells
/V^ Per Martí Domínguez
w
FULLS DEL CONSELL
Bruixeria
i Pirineu
Per Josefina Roma

qü •'ttt >f.VV.v.a4»ïft*W4«*;«^W»X-X

I » I
Quinze anys de servei al territori
Fa ja uns quants anys que els moviments turístics, sadollats de sol i platja, busquen recer en
l'interior del país. El Pirineu en general com a pulmó de Catalunya, però molt especialment el
Pallars Sobirà i les valls d'Aneu, a la seua capçalera, participen i esdevenen centre d'aquesta mobilitat,
d'aquesta diversificació de recursos econòmics. Una atracció que se centra en dos eixos bàsics,
fonamentals: la natura i el patrimoni, que algú encertadament ha batejat com la gallina dels ous d'or.
Claus de volta d'interpretació d'un territori, herència al capdavall que hem rebut dels nostres avantpassats
i que tenim el deure i l'obligació de transmetre en condicions a generacions futures per facilitar-los-en
la comprensió.
Els premis Pica d'Estats atorgats pel Patronat Intercomarcal de Turisme de la Diputació de
Lleida corroboren i aplaudeixen la tendència apuntada quan Aneu esdevé, sota el guiatge dels
escriptors i periodistes, el centre de l'univers. Es tracta de valorar les condicions de singularitat que
els espais atresoren. L'any 1993 rebia el premi el periodista Ramon Barnils amb l'article "Aneu, la
Cerdanya que ve", publicat a la revista El Temps. El 1998, el reconeixement ha estat per partida
doble: en l'apartat de premsa especialitzada, a l'article publicat a Turismo RuraT'Vall d'Aneu, la lana
y la fama" del periodista Pablo Ramón Ortega i, en l'apartat de premsa local, ais articles "L'emigració
pallaresa a Amèrica" de Cisco Farràs i "La casa i la familia al Pirineu" de Xavier Roigé, publicats
a la revista Árnica.
Es, sens dubte, aquesta conjunció original d'una naturalesa pletòrica i d'un patrimoni recuperat,
conservat i restituït allò que ha facilitat que la Caixa de Catalunya, per mitjà de la Fundació
Territori i Paisatge, hagi escollit dins el Pirineu Àneu-Les Planes de Son per edificar-hi una Escola
de natura per tal de garantir i d'esperonar, dinàmicament, la salvaguarda d'aquests valors naturals i
patrimonials.
Uns premis i unes distincions que el Consell Cultural fa seus. Hem fet ja quinze anys amb
aquests objectius sota el braç. Quinze anys de servei al territori d'Aneu. Quinze anys despertant i
tutelant els valors simbòlics, enllumenant el camins cohesionadors i forjadors d'identitat.
Director: Ferran Relia i Foro.
Coordinador: Joan Blanco i Barrilado. krntca fa constar que e/ contingut
Fotos: CCVÀ-joan Blanco i Barrilado. c/e/s anides publicats reflecteix
Equip de I edacció; Pep Coll, Carme Font, Ester Isus. únicament l'opinió de llurs sotasignats.
Xavier Macià, Carme Mestre, Andreu Loncà, Amb la col·laboració de:
Ramon Sistac, Albert Turuil i Miquel Viladegut.
Producció gràfica: Raül Valls - Disseny: Anna Tor. ffll!! Generaiital de Catalunya
UIIU Departament de Cultura
Impressió; Arts Gràfiques Bobalà. "**«
0
DL: L-134-1990-ISSN: 1130-5444 C H ' ' ' F''"i«'° P*iica
1 Institut d'Estudis llerdencs
Adreça de l'editor; Consell Cultural de les Valls d'Aneu. Li-LI •:n••|^ de la Diputació de uetda
Carrer Major, 6 - 25580 Esterri d'Àneu.
Tel. (973) 62 63 16 - Internet: vallsaneu@millorsofLes CAIXA CATALUNYA
•

LA P I P I D A
Per Caries Riera
Parlant amb Albert Jané
Albert Jané a Estrasburg, 1993.
Albert Jané és gramàtic i escriptor, i de jove havia
conreat força l'excursionisme. És un home amb un bon
coneixement del país. Sap moltes coses. El dia 31 de
desembre de 1997, a les dotze de la nit (a les dotze o bé
a les dotze i un minut?) es va jubilar com a director de
la revista infantil Cavall Fort, a la qual havia dedicat un
LA P I P I D A
grapadàs d'anys de la seva vida. És lingüista i li agraden
els jocs de paraules. Ha llegit molt i té una il·lustre
memòria. En Jané és un arxiu vivent. Hi hem parlat
expressament per a la revista Árnica. L'hem anat a visitar
al seu despatx, al carrer Fontanelles de Barcelona,
tocant a la plaça Urquinaona.

^
Albert Jané i Caries Kiera, autor de l'entrevista.
(Foto; R. Sangles)
—Durant la vostra joventut, havíeu anat a les valls
d'Aneu, oi?
-Quan era jove, fa molts anys, quan feia excursionisme,
sí que hi havia estat, però més aviat pels cims.
Recordo que havia anat a Espot, als Encantats... que
suposo que s'han d'incloure encara dins les valls
d'Aneu. La primera vegada que vaig anar a l'alt Pirineu
vam baixar d'Espot, a peu, amb el pare Robert de la
Riba.
-Qui era el pare Robert de lü Riba?
-Era un famós organista de Pompeia. Caputxí.
Molt ferm. Va ser l'any 54 que vam fer aquella excursió.
Anava amb hàbit, és clar. I era un home molt senzill,
molt charmant, molt desproveït de qualsevol mena
d'encarcarament. Jo anava amb un company i ell anava
amb dos o tres nois joves. Ens vam trobar allà a Sant
Maurici, vam pujar als Encantats, i l'endemà vam baixar
a peu des d'Espot fins a la Guingueta d'Aneu. Allà
vam trobar un parell de velles "beates" que ens van acollir,
gràcies al pare Robert de la Riba. Perquè en aquella
època anàvem d'excursió amb una sabata i una espardenya,
no sabíem ben bé on dormiríem. Aquelles senyores
ens van acollir. Encara que recordo que ens van
fer resar el rosari.
__~—^
1^^
-Us van fer passar el rosari?
-Sí. El van imposar aquelles senyores. Ell no en
tenia gaires ganes. El pare Robert va fer un gest de
resignació com volent dir: ara no els puc dir que no,
ens acullen, doncs resem el rosari. Perquè a aquelles
bones senyores poder resar el rosari amb una persona
com el pare Robert els devia agradar molt. Recordo,
doncs, que resàvem el rosari allí al menjador i elles el
seguien des de la cuina. I hi va haver un moment que el
pare Robert va parar, va escoltar, i va dir: "Allà a la cuina
van més despistades...!" No corresponia a les lletanies
o al que havien de respondre.
—/ l'endemà vau continuar la ruta?
-No. Vam anar avall, amb l'Alsina Graells. Però hi
vaig tornar altres vegades. Un cop vam pujar fins a Sant
Maurici amb un camió que devia ser de la Fecsa, vam
tornar a fer els Encantats, el Monastero i el Peguera.
Després, d'allí vam saltar cap a la vall d'Aran. I una
altra vegada venia de la vall Perrera, anava sol, vaig saltar
a la ribera de Cardós. Vaig pujar al Mont-roig i vaig
anar a parar a Alós d'Isil, on hi ha casa el Tor, que si no
estic equivocat és la gran casa pairal dels Arnalot, companys
d'en Fabra, que van organitzar els campaments
Fabra durant tres o quatre anys.
-Què més vau fer, aquell dia?
-Vaig pujar al cèlebre santuari de Montgarri, que és
un d'aquells llocs que només coneixia de nom, especialment
a través de Verdaguer, que en parla en els seus
poemes, en el Canigó i en les seves excursions pel Pirineu.
I allí a Montgarri vaig fer una cosa molt estranya.
Què vaig fer? Sí, devia saltar cap al refugi de les Ares,
sota el port de la Bonaigua, des d'on vaig fer el Bassiero.
I d'allí cap a la vall d'Aran. Són excursions que
ara recordo, de quan era jove.
-/ més modernament, hi heu tornat?
-Deu fer quatre anys hi vaig anar mig a peu mig
amb cotxe. Per baix, i sense fer les grans travessies que
feia de jove, volent fer recorreguts curts a peu et trobes
que has d'anar sempre per carretera, perquè els camins
s'han perdut. Vaig anar a Llavorre, i d'allà vaig intentar
baixar per un camí de muntanya fins a Escalarre i no
me'n vaig sortir. Va ser impossible. A última hora vaig
desistir i vaig tornar per la carretera. Són camins que
s'han perdut, els vas seguint, fins que et perds.
LA P I P I D A

Presentant un llibre de Maria Assumpció Ribas a Arenys de
Munt, 1988.
^ i ^ - í^^ ^
-Això que dieu que els camins es perden, són els
camins irresolts? Saltem de l'excursionisme a k literatura,
si us sembk. Vós teniu un llibre que es tituU Els camins
irresolts.
-En certa manera sí. El títol d'aquest llibre és tret
d'un text de J.V. Foix, del Diari 1918, que diu: "Si
venteja, corro, adelerat, els camins irresolts de la carena."
I continua: "Cobejo grandeses i, amb els braços
submergits a les blancors fulloses i els peus esquivant
tolls, declamo, més alts que la polseguera, noms de
sants, de reis i d'herois. De nit, quan les muralles de la
vila bateguen convulses, segueixo, a les palpentes, placetes
i carrerons, i amb llaunes velles imito el soroll de
les tempestes. Del pregon dels rònecs s'ouen dolços
gemecs. Només el carboner, que viu als afores, té un
llum encès, estel perdut en un cel pretèrit. I prego a
Déu, i ric." És molt bonic. I d'aquí en vaig treure el
títol Els camins irresolts.
-En aquest llibre hi vau pUsmar U vostra filosofia de
l'excursionisme. Es això?
-Exactament. Es una reflexió sobre anar a la muntanya.
Quan nosaltres érem joves ens delíem per anar a
la muntanya, però no teníem mitjans. Una cosa incomprensible
per a un jove d'ara. Volíem anar, per exemple,
a Sant Llorenç del Munt, però el tren valia vuit pessetes
i no les teníem! Les coses eren així. El pressupost per a Portada de "Cavall Fort"
una excursió podia ser d'unes vint-i-cinc pessetes. Però
les havies de tenir, i no tothom les tenia.
-Una altra idea que reflectiu en aquest llibre, i de la
qual rríagradaria que en parléssiu, és que l'excursionisme
que practicàveu incbïa una mica de tot: coneixements de
botànica, de geografia, de meteorologia, de toponímia...
Us aturàveu a parlar amb la gent, a contemplar el paisatge...
-Fins a cert punt. Ens agradava de conversar amb la
gent. Teníem aquell sentiment d'integrar-nos amb la
muntanya: no com uns estranys que hi anàvem a parar,
des de la ciutat, com una cosa pintoresca, sinó com a
persones que s'integren en aquesta força còsmica que té
la muntanya. Va ser en Jordi Mir qui em va empaitar
perquè fes aquest llibre.
-Ara podríem saltar cap als llibres. Vós teniu un
coneixement molt ampli, a més de ser un especialista en

1^^ 1^=^^ íZ^
Amb Joaquim Carbó, Mercè Canela i Manuel Subirá a la Paloma. Acte d'homenatge i comiat de Cavall Fort, gener de 1998.
temes gramaticals, és cUr. Com us ho feu per orientar el
vostre interès sobre un tema o sobre un altre, en cada
moment?
-A vegades trio mogut per una impressió recent.
Veus una cosa i en vols saber més. Els viatges, per exemple,
originen moltes lectures. Viatjant, a mi m'agrada
molt tornar a veure coses que ja conec, perquè trobo
que amb una vegada no n'hi ha mai prou. Ja fa goig de
veure una cosa per primera vegada, però a mi m'agrada
tornar-les a veure. I en indrets lluny de casa, i on de
memòria conec un camí i que sé que anant per allí aniré
a parar a tal lloc, m'agrada constatar-ho: Sí, sí, és així.
-/ no teniu la sensació, a vegades, de viure angoixat
per L· sensació que passa el temps?
-Sí, la sensació que passa el temps l'he tinguda des
de molt jove: a divuit anys ja notava que el temps se
m'escapava. Però arriba un moment que un s'hi resigna:
el temps passa, és així, no hi ha res a fer. I passa per tot­
t T::^^
hom, és clar. Aquesta sensació que passa el temps, em
sembla que tota persona amb una mica de sensibilitat
la té.
-La llengua és un element primordial en els vostres
viatges? Vull dir, anant d'un lloc a un altre us fixeu en
aquell rètol, en el que diu aquell diari... sense fer-ho
expressament? Es inevitable?
-Per a mi és molt important que allà on vagi pugui
entendre alguna cosa. Anar-me'n a algun lloc on no
entengui gens la llengua em crida molt poc l'atenció.
Pensar que ets simplement un turista... La llengua és
important, és clar. Per això m'agrada molt d'anar a
França, a Itàlia, a Anglaterra... Una cosa que he observat,
especialment viatjant amb tren, o amb autocar, és
que el tema lingüístic és un tema molt viu. Sempre
surt. La gent parla de la llengua.
-Surt sempre el tema lingüístic, sense ni adonar-se'n.
-Exactament. Em sembla que ho explico en algun
LA P I P I D A

lloc -ara ho dic de memòria-, que, anant d'excursió
amb autocar per les Corberes i el País d'Oc, més amunt
del Capcir, vam veure un ocell de presa, que jo no sabia
distingir prou bé si era un falcó, o era una àguila o era
un esparver. Llavors una senyora va dir quin ocell era. I
jo, dintre meu, em vaig dir: "N'està segura, aquesta
senyora, que és tal ocell?". I després va dir: "Bé, em
sembla", com si respongués a la meva pregunta. I això
em passa: en qüestions de llengua, a vegades em sembia
que tinc una mica la capacitat de suscitar: quan faig
reflexions, interiorment, la gent m'hi respon. M'hi he
trobat moltes vegades. L'altre dia, en un bar, un va
demanar: "Dóna'm un palillo^ Jo immediatament vaig
pensar: tu vols dir un escuradents. I el del bar va dir:
"Tu vols dir un escuradents!"
-Ara, un cop jubilat, aquí a Barcelona, al vostre despatx,
us ho deveu passar molt bé. Aquests darrers anys, a
Cavall Fort, vivíeu una mica amb l'angoixa de la feina.
-El que passa és que estic poc organitzat. Tinc el
Albert Jané i Carles Riera. {Foto: R. Sangies)
L A P I P I D A
defecte que les coses que em fa mandra de fer, sempre
les posposo. I això és greu. Sempre penso en aquell
lema que tenia el Sr. Rahola quan era Síndic de
Greuges i que deia: "El que has de fer, fes-ho ara."
-Un dia em dèieu que els llibres que heu escrit han
estat gairebé tots per encàrrec, que no heu pogut escriure
per iniciativa pròpia.
-N'hi ha dos que no: Tal dia farà l'any, un dietari, i
Noranta-nou contes. Porto un diari des de fa molts anys
i l'objectiu del dietari és recordar amb precisió, al cap
d'uns anys, aquell dia. Ara, a partir d'aquí, la ment
naturalment es dispara. I a partir de consignar el fet
concret i precís i exacte del que ha passat tal dia, llavors
hi ha la part de reflexió i els comentaris. I d'aquesta
massa d'escrits, un dia en vaig fer una selecció, perquè
vaig pensar que potser podien interessar a un cert
públic, i en va sortir el llibre. Evidentment, el dietari és
molt més ampli.
—/ això no és un intent, allò que dèiem abans, d'agafar
el temps?
-Exactament! Hi ha gent que ho retreu, que diu
que qui viu dels records no viu actualment. Jo crec que
sí, que és perfectament compatible. I, d'altra banda,
crec que la vida, que, com deia Montaigne, és ondoyante,
ondulant, ja que et trobes que hi ha èpoques
més intenses que les altres, en experiències vitals. Hi
ha èpoques més plenes que altres, la vida té aquestes
ondulacions. Llavors potser sí que durant les èpoques
més àrides et refugies una mica en els records, perquè
les més fortes ja tenen la seva gràcia i la seva plenitud.
—Lèpoca en que fèieu un article de llengua diari, a
/Avui, devia ser una de les més denses de la vostra vida?
-Probablement. Van ser nou anys de col·laboració
diària. I, en general, em sembla que no vaig aconseguir
gran cosa. A vegades m'ha semblat que aspectes de la
llengua que jo havia defensat no han estat atesos degudament,
després. Ara em dedico especialment, com tu
saps, a fer classes de correcció. I a vegades et sents una
mica desconcertat, perquè allò que expliques, aquell ús
lingüístic que combats, no saps ben bé si l'Institut acabarà
admetent-lo. Com ja ha passat.
-A veure, un exemple.
-Doncs, en català no és igual reafirmar que refermar,
perquè reafirmar vol dir tornar a afirmar i refer-

^
1^:===^
Amb la il·lustradora Pilarín Bayés a Vic el 1998.
mar vol dir fer més ferm. Sempre ho havíem predicat
així, perquè reafirmarse no existia, només existia rea­
firmar. Però ara admeten reafirmarse en el sentit de
fer-se més ferm. I tu penses: què has predicat aquí?,
què has explicat durant tants anys?
Un altre exemple, que a mi m'ha sabut molt greu,
és la paraula tebeo, en el sentit de còmic, de revista
infantil. A mi em sembla intolerable. Tant que ho
havíem combatut i tant que dèiem que Cavall Fort no
era cap tebeo, perquè aquesta paraula significava una
subordinació cultural a una altra llengua... i ara resulta
que ho admeten! M'ha dolgut molt. I vés a saber si
qualsevol de les coses que jo ensenyo, el dia de demà
diran que no són vàlides. Hi ha coses que ja les expli­
ques amb una certa reserva perquè et dius potser sí que
hi ha un procés, però...
^ ^
...el temps passa. I hem de posar fi a aquesta cordial
conversa. Entrevistar el gramàtic i escriptor Albert ]ané
no costa gens, perquè respon allò que li preguntes i ho fa
amb tota correcció i amenitat. De tant en tant calla. Et
mira. Rumia. Et torna a mirar. I calla. Què més podem
demanar? Res més. ^
Obra lingüística d'Albert Jané
a) Gramàtiques
1962, Signe. Normes pràctiques de gramàtica
catalana, (amb la col·laboració de J. Ibànez, E.
Gual i M.E. Dalmau), Barcelona.
1967, Gramàtica essencial de U llengua catalana,
Bruguera, Barcelona; reeditada el 1986 per Barcanova.
1968, Gramàtica catalana. Salvat, Barcelona;
reeditada en 1972.
b) Diccionari
1972, Diccionari català de sinònims, Aedos,
Barcelona; reeditat el 1995 per Barcanova.
c) Articles lingüístics
1973, Aclariments lingüístics (I Ortografia),
Barcino, Barcelona.
1973, Aclariments lingüístics (II Sintaxi),
Barcino, Barcelona.
1973, Ackriments lingüístics (III Lèxic), Barcino,
Barcelona.
1977, El llenguatge. Problemes i aspectes d'avui. I,
Edhasa ("El Punt"), Barcelona.
1978, El llenguatge. Problemes i aspectes d'avui, II,
Edhasa ("El Punt"), Barcelona.
1979, El llenguatge. Problemes i aspectes d'avui,
III, Edhasa ("El Punt"), Barcelona.
1980, El llenguatge. Problemes i aspectes d'avui, IV,
Edhasa ("El Punt"), Barcelona.
[Altres articles de la secció "El llenguatge", de
l'Avui, no aplegats en forma de llibre].
d) Material didàctic
Notes de llenguatge i exercicis en els llibres Gresol
(1970), Abans de l'Alba (1973) i El pont de k mar
bkva {1978).
1988, Pas a pas. Curs pràctic de llengua cataUna,
PPU, Institut de Ciències de l'Educació, Barcelona,
c) Altres
1966, La llengua cataUna, Bruguera, Barcelona.
LA P I P I D A

^aní í
L * A R N A
Per Josep Espunyes
Fotos: Enric Esteve
Mil anys enrere: El misteri d'una parròquia
Nuncarga, l'antiga Nabkarrega, amb Peramola al fons.
No caldria ni dir-ho, però reincidir-hi tampoc
no mata: l'estudi rigorós dels documents antics que
s'han conservat ha permès recollir, d'una manera
científica i digna de fe, el nom de llocs, de personatges
i de famílies -juntament amb els seus fets- que
van pastar i determinar el decurs de la nostra història,
del dia a dia que vivim.
L'ARNA
Així hem pogut saber, per exemple, que l'any
1033 es fa esment de Nuncarga, llogarret situat al
migdia del municipi de Peramola, en un pergamí
que es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de
Solsona. S'hi formalitza la venda d'un alou, d'una
tal Ledgarda a un tal Guillem, amb diverses peces de
terra, una de les quals és "in ipsa parrochia de Santa

Maria de Lazuez, in villa que vocant Nabkarrega"; és
a dir, "a la parròquia de Santa Maria de Lazuez, en la
propietat anomenada Nuncarga". Una dada sens
dubte sorprenent, que va motivar-nos dues preguntes
òbvies: en quin indret de la propietat s'aixecava,
l'església de Santa Maria? I, d'altra banda, quina circumscripció
abastava Lazuez, ja que com a topònim
ha desaparegut?
De fet, el misteri d'aquesta parròquia, des de
l'òptica d'avui, ja pren peu a l'acta de consagració de
Santa Maria de la Seu, que en la fixació de les parròquies
que pertanyen a l'església d'Urgell s'intercala
entre la de Valldarques i la de Cortiuda amb el nom
de Lazouez. Tanmateix, gosem pensar que aquest
emplaçament no és naturalment el seu, sinó que
obeeix a les pautes d'ordenació que se segueixen en
la confecció de l'acta; unes pautes que s'orienten de
Absis de Santa Mana de Lazuez, avui Santa Llúcia, amb
arcuacions de tipus llombard.
I \
llevant a ponent a partir del curs del riu Segre i
determinades per tres accidents geogràfics: la vall del
riu de Cabó, la conca del riu de Sallent i la muntanya
d'Aubenç. Els redactors d'aquest importantíssim
document, des d'Organyà passen a Fava, i
d'aquí a Cabó. Però des de Cabó no se'n van cap a
Montanissell, que sembla el pas més lògic, sinó que
se situen a Nargó i continuen cap a Cuvilar, Montanissell,
Sallent i Valldarques. I des de Valldarques
tornen novament cap al Segre, travessada la majestuosa
i agresta muntanya d'Aubenç, i enumeren
Lazouez, Cortiuda, Pallerols i Rialb, l'altre Rialb i la
Clua. Es la pauta d'ordenació, doncs, en escaure's
que Lazouez s'hagi d'inserir entre Valldarques i Cortiuda,
que crea una percepció enganyosa de l'assentament
real d'aquesta parròquia.
Avui no tenim cap dubte que Lazouez o Lazuez
-o Lacivice o Laduez, com veurem tot seguit- geogràficament
queia al sud-est de la muntanya d'Aubenç.
L'any 995, el prevere Ansifred dóna a Santa
Maria de la Seu l'alou que li pervenia per compra i
per donació del comte Ermengol I, "ipsas ecclesias
que vocant sancta Maria et sanctum Petrum' est {sic)
in apendicio de Kastro Vetre"(...) "et sunt ipsas ecclesias
in fines de Lacivice prope albeo flumen Secor. Et
afrotant hec omnia de parte de orientis in termino de
Kabriles, et de meridie in monte Madrona, et de
occiduo in ser Lacremas, et de vero circii in Albense";
és a dir, "les esglésies anomenades Santa Maria i Sant
Pere, en la demarcació de Castell-Uebre" (...) "esglésies
que són al territori -o terme- de Lacivice, a prop
de la llera del riu Segre. Per la part d'orient afronten
amb el terme de Cambrils; a migdia, amb la muntanya
de Madrona; a ponent, amb la serra de Lacremas
-la serra de Sant Marc, sens dubte-, i a tramuntana,
amb Aubenç". L'àmbit territorial, com es pot observar,
és d'una precisió que no té retop.
Un altre document redactat l'any 1078, en què
Miró dóna a Santa Maria de la Seu l'església de
Santa Maria de Garrola (Bassella), referma tot el que
hem exposat fins ara. Santa Maria de Garrola afronta
"a parte orientis in castrum Matrone, et de meridie
in collo de Alçamora et in iam dicto castro de
Alçamora, et de occiduo in Tiurana et in castro de
Vilaplana, ad aquilonem veto in Laduez et in
Uliana"; és a dir, "a la part d'orient amb el castell de
Madrona, a migdia amb el coll de Castellnou -anti-
^
L'ARNA

Campanar nou de l'església, al mur de ponent. L'antic el va
tombar una ventada l'any 1940.
gament Alçamora- i el dit castell de Castellnou, a
occident amb Tiurana i amb el castell de Vilaplana,
i a tramuntana amb Laduez i amb Oliana". L'ordre
seguit en aquestes delimitacions mostra la situació
de Laduez amb una claredat inqüestionable.
En resum, si cap a la darreria del primer mil·lenni
s'inclou la parròquia de Lazouez a l'acta de Consagració
de Santa Maria de la Seu i se situa en aquestes
contrades, si l'any 995 trobem les esglésies de
Santa Maria i de Sant Pere a la demarcació de Castell-llebre,
dins el territori o terme de Lacivice, si
l'any 1033 sabem que a la "villa" de Nuncarga hi ha
l'església parroquial de Santa Maria de Lazuez, i si
l'any 1078 documentem que les terres de l'església
de Santa Maria de Garrola, a tocar de la població de
Bassella, limiten al nord amb Laduez i Oliana, no és
L'ARNA
r\
/\
A
anar gens fora d'osques afirmar que l'abast territorial
de Lazouez -o Lacivice, o Lazuez, o Laduez- coincideix,
gairebé del tot, amb la circumscripció de
l'actual municipi de Peramola.
Fins acariciem la idea d'una arrel preromana
pirinenca o romanobasca en la denominació Lazouez
o Lacivice -cal estudiar-ho, ep!-, un nom que
encara es manté mínimament viu al segle XI -amb
variants, com s'ha vist-, però que acaba per desaparèixer
perquè s'imposen les demarcacions dels
"castro", com "Kastro Vetre" o "castro Petre Mola", i
de les "villa", com "villa Nabkarrega " o "villa Trogone",
convertits avui en Castell-llebre, Peramola,
Nuncarga i Tragó.
I un afegitó, encara: el coneixement històric que
tenim de l'antiga baronia de Peramola, juntament
amb la documentació que acabem d'exposar, ens
porta a creure que l'església parroquial de Santa Maria
de Lazuez és la de Santa Maria del Pla o de Santa
Llúcia, entre Nuncarga i Tragó, amb construcció
romànica del segle XI, però que potser fou edificada
en aquells dies per tal d'engrandir-ne una altra de
més petita bastida anteriorment. Si més no, així va
passar en moltes esglésies arran de l'increment progressiu
de la feligresía o, d'altra banda, perquè
s'havien fet velles i amenaçaven ruïna.
Finalment, el sentit de justícia ens mou a fer esment,
en aquest paràgraf de cloenda, de la consulta que
hem portat a terme en dues fonts: l'obra Catalunya
romànica i els treballs de l'estudiós Cebrià Baraut publicats
en diversos números de la revista "Urgellia". A
' L'església de Sant Pere era al costat de la de Santa Maria del Pla
o de Santa Llúcia, parroquial de Nuncarga i de Tragó. Al testament
de la baronessa Francesca de Llobera, escripturat el castell
de Peramola l'any 1411, s'hi entra Sant Pere del Pla.

LO VISTAIRE
Lluís Pujal i Carrera
Parlament de Lluís Pujal en la Inauguració del Monument al general Moragues a Sort el mes de desembre de 1981.
Vaig néixer a Sort el dia 13 de desembre de 1913 i
per un simple oblit no em van inscriure al Registre
Civil fins al cap de tres anys.
De la meva infantesa se'n conten algunes entremaliadures,
com de tothom, que només recorden bé els
altres, però allò que em va quedar clavat a la memòria
va ser una festa de final de curs -a Sort en dèiem un
altre nom-, celebrada a Casa la Vila amb assistència de
les autoritats i de tot el poble.
Vaig recitar la poesia de Mn. Cinto Verdaguer "El
Noguera i el Garona" i com que estàvem en els anys de
la dictadura de Primo de Rivera es va organitzar un
gran enrenou per haver recitat en català, que llavors era
prohibit en actes públics.
Els companys d'estudi em volien fer por tot dientme
que si la guàrdia civil m'agafava no m'escaparia
d'unes quantes xurriacades, fins que un noi dels grans
va dir amenaçador: "prou punyetes", i no calgué cap
LO VISTAIRE

Lluís Pujal en una conferència sobre el general Moragues (1985).
més paraula, tots van desaparèixer com per art d'encantament.
No va passar res en absolut; no obstant això,
no vaig arribar a capir com podien arribar a existir semblants
prohibicions. No sé exactament si va ser a partir
d'aleshores o una mica més tard que la qüestió del
català em va impactar i la preocupació per la seva
supervivència no se m'ha esvaït a les meves velleses.
Vaig entrar a treballar a "la Caixa" als 15 anys i va
venir tot allò dels "cursets de català", i abans de dos
anys es va proclamar la República (1931) i tot va
quedar legalitzat.
A les primeries, el gran nacionalista Batista i Roca
va fundar Palestra, una organització juvenil dedicada al
catalanisme i a l'esport que a Sort va tenir molt d'èxit;
en canvi, la política no va quallar en la joventut, que
només pensava a divertir-se.
El Sr. Batista i Roca va venir dues vegades a donar
sengles conferències a Sort i als meus pocs anys em va
tocar de fer-ne la presentació; feia goig d'escoltar-lo, va
LO VISTAIRE
exposar els seus postulats entorn de la marginació que
Catalunya ha sofert en totes les èpoques de la seva
història, etc., etc.
Em resultaria complicat i prolix seguir per aquest
camí, i com que vaig acceptar, complagut, la invitació
d'Árnica per col·laborar a "Lo Vistaire", permeteu-me
que, per posar-me una mica en consonància amb els
estimats escriptors i compatriotes de la revista aneuenca,
em salti quaranta anys per situar-me en el dia de la
meva jubilació, l'any 1974, quan havia complert 60
anys. Va ser una feliç conjuntura; deslliurat de tota
mena de lligaments, vaig poder dedicar-me plenament
a les activitats que tant havia desitjat: la principal era
treure de l'oblit el general Josep Moragues.
Vaig remenar en biblioteques i arxius, fins i tot a
França i a Viena, i em van sortir altres personatges així
mateix extraordinaris, com l'intrèpid Ermengol Amill,
nascut al Pallars, a la vall de Cardós, que va ser el braç
dret d'Antoni Desvalls, nascut a l'Urgell i a qui per mè-
^

^
El matrimoni Pujal en un dels temples d'Angkor,
a Cambodja, l'any 1969.
rits de guerra atorgaren el títol de Marquès de Poal. Tant
d'Ermengol Amill com d'Antoni Desvalls en vaig publicar
les biografies els anys 1984 i 1989, respectivament.
Quant al general Moragues, és lamentable que no
se sentís el seu nom en les magnes manifestacions a
favor de l'Estatut l'any 1976 a Sant Boi i el 1977 a Barcelona,
on només es va nomenar Rafael de Casanova,
que després de l'H de setembre de 1714 s'amagà a Sant
Boi i tornà a sortir al cap de quatre anys per exercir
d'advocat, mentre que Moragues, fidel a uns principis
que conformen la dignitat humana, va ser brutalment
executat per Felip V i la seva testa penjada durant dotze
anys al Portal de Mar de Barcelona.
La trajectòria de Josep Moragues va ser fascinant.
Vaig escriure el llibre General Moragues, pallares insigne
el mes de febrer de 1979 (ed. Aedos) i la 2a edició, més
completa, el 1985, amb el títol de General Moragues,
màrtir de Catalunya.
L'any 1980 vaig guanyar un premi literari amb
motiu d'una commemoració de les Homilies d'Organyà.
L'any 1986, editat per Pòrtic, es va publicar el
llibre De l'índia a Cambodja, un relat d'un viatge a
l'Extrem Orient que vam fer amb la meva dona per festejar
les noces de plata el 1969. Hi faig referència al tros
de viatge que em va semblar més interessant.
L'any 1989, junt amb Llorenç Sánchez Vilanova
vam escriure la biografia de Flora Cadena, constructora
de l'hotel Comtes del Pallars a Rialp i promotora de
l'estació d'esquí de Llessui.
L'any 1991 faig sortir a la llum el llibre Magdalena
Giralt, esposa del General Moragues.
El 1993 faig una traducció al català d'una poesia
d'Edmond Font, cònsol general de Mèxic a Barcelona,
que es publicà en els dos idiomes en una edició numerada
de l'I al 250 amb relligaments de gran qualitat.
L'any 1995 se'm concedeix un accèssit per un treball
breu patrocinat per la fundació Morera Galícia de
Lleida.
El 1996 rebo el 2n premi La viola, en els Jocs
Florals de Barcelona (l'Eixample) per la poesia "Magdalena
Giralt i la Verge d'Arboló".
El 1997 obtinc el 2n premi Joan Santamaría Monné
de Lleida de narracions curtes.
Aquest és l'esbós de la meva senzilla experiència
historicoliterària, escrita ja en la tercera edat.
Hi falta la biografia de Jaume d'Urgell, el dissortat,
que és a l'editorial pendent de publicació.
Dos casos inversemblants
Sense moure'm de casa, vaig ser testimoni de dos
episodis paradoxals. Allò que em sabé més greu és que
aquella tarda teníem invitats a casa uns amics d'aquells
amb qui no és possible anar amb subterfugis quan una
cosa resulta evident.
D'aquests dos episodis, el primer va ser una trucada
telefònica; la meva dona agafà l'aparell i no va
parlar gaire, cosa poc habitual en ella, més aviat restà
astorada com quan un rep una notícia imprevista. Les
paraules que vaig caçar al vol semblaven relacionades
amb un decés.
-Qui s'ha mort?
-Té, és per a tu -va dir allargant-me el supletori.
De l'altre cantó de fil algú em deia:
-És que solament preguntava si vostè s'havia mort.
Per més que el vaig conèixer, es va identificar.
Aquests inicis macabres eliminaven la possibilitat de
qualsevol contestació momentània i vaig quedar-me
callat. Ell continuà.
-Només volia saber, Sr. Pujal, si encara vivia.
No recordo les paraules exactes que vaig pronunciar,
en tot cas vaig mostrar-me condescendent i li vaig
agrair l'interès que es prenia per la meva existència.
Si bé no es pot dir que sigui supersticiós, em va venir
a la memòria la Crònica d'una mort anunciada de
Gabriel Garcia Márquez, tot i que sabia que no hi guardava
cap analogia.
LO VISTAIRE

Per contra, els nostres amics s'ho van prendre a
broma, a riallades, i per assentar la seva ironia van
treure a col·lació el significat de somnis i malsons.
-Tots els somnis tenen una explicació naturista que
solament poden aclarir els iniciats en aquesta disciplina.
L'altre dia vaig somniar en un amic mort en accident,
que tu ja coneixies, i això es veu que agreuja el
significat, i no et dic res si el somni es produeix entre
persones vivents al·ludint circumstancialment la mort;
llavors les conseqüències poden ser fatals.
Ja sabia per quina via caminava i vaig deixar anar:
Mai no s'han complert els teus sinistres presagis, llevat
que el dia que va morir accidentat el nostre amic tu vas
agafar una pulmonia doble.
Les rialles es van tornar a reproduir fins que va
sonar per segon cop el timbre del telèfon i d'aquí va
sorgir el segon episodi.
Era un conegut, de part de la família de la seva
mare, una dona que va ser tota la vida una desventurada
penitent.
Les primeres paraules del jove foren:
-No sé si suïcidar-me o anar demà a l'església a
casar-me.
Vaig repetir aquestes paraules en veu alta i els nostres
invitats es van aixecar d'una revolada.
-Ja és mala astrugància -replicà ell-. Mira, marxem,
no fos cas que portéssim alguna desgràcia.
S'acomiadaren riallers com sempre.
Els vaig dir adéu-siau sense moure'm.
El jove que tenia al telèfon em digué, tot donant-se
al diable, que venia a casa nostra de seguida.
Al cap de mitja hora el vaig tenir al davant i les primeres
paraules foren:
-No tinc cap més alternativa que optar per aquestes
tres coses: matar el meu pare, suïcidar-me o anar
demà a les 12 a casar-me.
-Alguna cosa grossa et deu estar passant, però no
siguis tan impulsiu, modera't...
-Deixa'm enraonar.
-La meva mare va ser víctima de la perversitat del
meu pare, que la martiritzava a bastonades. Algunes
vegades corria amb la pala a les mans per matar-la. La
tancava a la cambra fins que va perdre el senderi i al cap
de poc moria. A mi em tractava pitjor que una atzembla,
em va prendre els pocs estalvis que tenia i la seva
dèria era explotar-me, per la qual cosa m'hauria llevat la
pell. Després de la mort de la mare va seguir aquesta
LO VISTAIRE
deiaGue
deSuccc;
^
««iro
malaurança de tal manera que era impossible que ni els
sants ni Maria Santíssima habitessin aquella casa.
-No desbarris —li vaig objectar.
-Quan vaig decidir casar-me, al meu pare li semblà
una bona idea i em va prometre que em donaria la casa
amb la condició que abans pagués una hipoteca que la
gravava. Amb allò que aportà la meva promesa i un
préstec que vaig demanar, vam cancel·lar-la. Al temps
just de formalitzar els papers, ell ja s'havia venut la casa
i ens deixava al carrer a la meva promesa i a mi.
No sé què vaig dir per atenuar la sensibilitat. "No
m'interrompis", contestà cridant. Va continuar amb
improperis i diatribes impublicables.
Em deixà perplex i no assolia, entre una cosa i
l'altra, a centrar-me, per tant no vaig poder emetre cap
judici coherent. Em sembla que el meu consell fou que
es casés i prescindís del pare i que refés la seva vida en el
sagrament del matrimoni.
No crec que m'escoltés, només va pronunciar unes
paraules de comiat i va desaparèixer com un llamp. ^

LO ROVELL DE L'OU
Per Antonio López López
De vaques, arbres i pistes d'esquí: La sostenibilitat del Pirineu
Aproximadament el 25% de la superficie deis
continents pertany a zones muntanyoses. Segons dades
de la UNESCO, actualment la humanitat extreu
de les muntanyes el 40% dels recursos que utilitza
(aigua, energia, minerals, fusta, aliments, etc.), mentre
que només hi resideix un 10% de la població.
Aquesta xifra és un bon indici de la dificultat que
ofereixen aquests tipus d'ecosistemes per ser ocupats
per poblacions humanes. De fet, el poblament de les
muntanyes és un fet relativament recent.
A partir de l'any 1000 de la nostra era, coincidint
amb una millora de les condicions climàtiques i
l'obertura de nous espais de cultiu, Europa experimentà
un augment demogràfic notable, gràcies a
l'extensió de les àrees agrícoles produïda a costa de la
destrucció dels boscos de les terres baixes, en aquell
temps de domini monàstic. A començaments dels
segle XII, gran part de la superfície selvàtica útil de
les planes europees ja havia estat destruïda, i la capa­
citat de producció agrícola, amb les tècniques de
l'època, estava saturada. Això va provocar, ja abans
d'aquest segle, una lenta migració de moltes famílies
cap a terres marginals, menys productives, com són
les zones pantanoses i les muntanyes. És en aquest
context que hauríem de situar el poblament dels
Pirineus, possible gràcies a la base geopolítica creada
dos segles abans amb la Marca Hispànica. No és
casual que justament en aquesta època, sempre amb
l'omnipresència dels monestirs, es construïssin petites
esglésies romàniques per totes les valls, cosa que
va requerir la presència d'artesans i artistes, espècies
molt poc prodigades entre la societat de pastors a
què sovint s'ha volgut reduir el Pirineu. Abans, però,
fora d'alguna dubtosa incursió àrab -massa fred, va
dir el califa- i d'altres pobles per als quals les muntanyes
probablement només eren un obstacle en el
camí, no trobem gaires vestigis de refinament cultural
equiparable al d'una pintura romànica. Sabem
LO ROVELL DE L'OU

^*'t.|.,i^..l1W°^ C3>
que els Pirineus havien estat poblats des del Neolític
per alguns caçadors i pastors adaptats a viure en un
clima i amb uns recursos molt similars als que avui
trobaríem a la tundra àrtica -no oblidem que les
altes valls van estar recobertes fins fa 2.000 o 3.000
anys per enormes llengües de gel, residu de la darrera
glaciació-, però una economia viable, amb un
suport social estable, no va existir abans de l'Edat
Mitjana.
Evidentment, alguna cosa es va moure als Pirineus
a partir de l'entrada del segon mil·lenni, ja que
l'hàbitat primitiu es va modificar profundament en
poc temps. Els boscos van anar reculant des de baix i
des de dalt, a causa de l'acció, respectivament,
d'agricultors i pastors, que sovint eren els mateixos
ja que en les dures condicions de les muntanyes només
una economia mixta i diversificada podia garantir
la subsistència. Tenint en compte que els boscos
de pi negre, l'espècie arbòria que als Pirineus pot
remuntar a més altitud, tenen el seu territori natural
a l'estatge subalpí -1.700 a 2.400 m en sòls àcids- i
que avui aquesta franja altitudinal està ocupada
majoritàriament per prats, hom creu que aquestes
grans extensions de gespa que podem trobar -diferents
dels prats alpins, a més altitud i d'origen natural-,
són herència directa de la intensa activitat ramadera
estival que històricament s'ha desenvolupat
en aquestes àrees. D'altra banda, els vessants aterrassats
de les zones baixes de les muntanyes, molts
d'ells ara recolonitzats per boscos, són també un
fidel indici de la lluita dels pobles de les muntanyes
per construir un espai agrícola en les més feixugues i
precàries circumstàncies, no exemptes de períodes
de relativa esplendor, fins i tot de cosmopolitisme,
com les que van permetre l'expansió cap al sud
d'alguns comtats cristians.
Les àrees muntanyoses, però, han estat tradicionalment
un lloc on només podien viure persones
adaptades a condicions de vida extremes. Sovint era
l'enginy, incorporat a la cultura popular a través dels
hàbits, les tècniques i els instruments més sorprenents,
el que garantia la permanència. Però sobretot
eren les formes de cooperació, institucionalitzades o
no, el que caracteritzava els muntanyesos. Formes de
propietat o d'administració comunal, lligades generalment
a l'explotació de boscos i pastures, van donar
lloc a una organització social relativament igua­
LO ROVELL DE L'OU
litària, on els drets i els deures no eren atributs de
l'individu sinó de la casa, la cèl·lula social més important,
que calia preservar a qualsevol preu. A més
d'estar subordinats a la família, aquí personificada
en l'hereu, en determinats moments tothom estava
obligat a aportar, en treball o en espècie, alguna cosa
a la comunitat. A canvi, qualsevol persona en dificultats
podia confiar en últim extrem en l'auxili del
veïns. Al mateix temps, cada poble o cada vall establia
mecanismes de protecció davant els altres, en
una mena de territorialisme o antagonisme -hi ha
documentats episodis bèl·lics per qüestions de pastures-
que ha arribat fins als nostres dies en forma de
variants del llenguatge, tradicions i malnoms.
Aquest tipus d'organització, a cavall entre formes de
cooperació o altruisme i formes de competència, no
difereix gaire de les que trobem a la natura en els
ecosistemes més estructurats, i és el que ha permès,
des del Neolític, que grups humans relativament
petits, i al principi nòmades, poguessin construir

C3> C3 CD C3 C3>
societats realitzables en entorns poc favorables a
l'home, com les latituds àrtiques, els deserts o les
muntanyes.
La qüestió de la sostenibilitat, avui en boca d'ecòlegs,
geògrafs, economistes i públic en general, ja
fa molts segles que forma part de la vida quotidiana
dels muntanyesos. Viure en les fronteres de la supervivència,
aprofitant al límit tots els recursos i procurant
la preservació d'un equilibri raonable entre els
sistemes naturals i la civilització, de manera que no
es comprometi la viabilitat futura de cada família, de
cada poble, de cada vall, ha estat sempre una estratègia
present en l'evolució cultural i econòmica de la
muntanya. Aquesta estratègia ha produït un tipus de
territori amb zones naturals, amb zones alterades en
grau divers, amb tradicions productives que procuren
al mateix temps l'explotació i la conservació. La
interacció entre home i natura, entre natura i cultura,
a cops negligent, a cops sàvia, és el que ha produït
el paisatge pirinenc tal com el coneixem.
La reivindicació, al fil d'algunes utopies naturalistes,
de l'expulsió de VHomo sapiens d'una àrea que
només ha estat ocupada recentment -almenys a escala
de la mil·lenària evolució humana- i que per
tant no li pertany en un sentit ecològic, ens portaria
a una situació molt diferent de la que, suposadament,
es tractaria de preservar. Una prova n'és que
quan una de les dues parts excedeix l'altra, o sigui,
quan un poble és abandonat pels seus habitants o,
per contra, quan el procés d'urbanització es projecta
pel damunt d'uns límits, en tots dos casos s'experimenta
una profunda degradació del paisatge.
Hem viscut aquesta situació en molts pobles
abandonats durant el desenvolupisme franquista dels
anys cinquanta i seixanta, certament un període de
franca decadència pel que fa a les comarques de
muntanya. El qui escriu això conserva un confús record
de quan van fer la pista forestal d'Oliván a
Cortillas, que unia la vall del Gallego amb la ignota,
amagada i incomunicada subcomarca de Sobrepuerto,
al Pirineu d'Osca, avui mig popularitzada per la
bucòlica tragèdia que va escriure Julio Llamazares,
La lluvia amarilla, potser una de les més expressives
imatges del fenomen del despoblament dels llogarets
de muntanya. Us podeu imaginar quina se'n va
organitzar quan va aparèixer, amb no poc soroll i fumarades,
el primer vehicle, portat per un espavilat
comerciant ambulant que potser esperava fer l'agost.
Els qui ho van viure encara expliquen el crits que
feia una vella de més de 90 anys, que no havia vist
mai un camió. La mateixa que uns dies abans havia
demanat de ser portada fins al pic d'Oturia, a dues
hores de camí i amb una excel·lent vista panoràmica,
perquè, segons les seves paraules, no es volia
morir sense veure el món. I a veure món se'n van
anar tots, perquè, feta la carretera, ja podien treure
els mobles. Segurament, tot i la revitalització turística,
històries semblants es van viure de cap a cap dels
Pirineus.
Però per als pobles de les fèrtils planes, les muntanyes
han tingut des d'antic quelcom de màgic i
misteriós. Segurament, com diu un professor d'història
amic meu, el que va mantenir les altes valls dels
Pirineus lliures de les invasions àrabs, més que la resistència
d'improbables exèrcits de pastors cristians,
va ser la por. L'imaginari de les diverses cultures n'ha
sacralitzat algunes muntanyes, generalment aquelles
LO ROVELL DE L'OU

C3> C3>
que destaquen com a eminències topogràfiques en
l'horitzó -l'Olimp, el Meru, el Sinaí, l'Ararat, el
Fuji, l'Everest o Montserrat-, situant-hi, entre la
més diversa fauna mitològica, déus, profetes, bruixes,
monstres, consciències nacionals, etc. Modernament,
la satisfacció que ens produeix el sol fet
d'arribar al cim d'una muntanya difícilment el
podríem explicar en termes racionals.
Els desitjós d'anar on no vagin els altres, d'estar
en contacte amb una natura no pertorbada, de viure
a mercè de l'aleatori, del risc, són productes d'una
cultura urbana despersonalitzadora que aspira a
alguna mena de reversió a uns orígens també plens
de mitologia. Foc a terra, melmelada de l'àvia, llet
fresca, formatge dels pastors, borda de pedra vista,
rius d'aigua clara, són algunes de les paraules que
porten els urbanites fins a un país idíl·lic, sovint
viscut a la infantesa, tot oblidant circumstàncies
com l'aïllament, el treball dur i desagraït, els parts
sense assistència sanitària, les febres de Malta, o el
vell oncle solter que apareix un matí penjat d'una
biga, tan lligades com les primeres a la tradició de la
vida de muntanya. Afortunadament per a nosaltres,
el cervell humà acostuma a rebutjar els mals records
propis i aliens, especialment quan va encavalcat en
un quatre per quatre.
Al voltant d'aquest optimisme, sens dubte necessari
i terapèutic, s'ha creat un nou mercat de serveis,
que ha engendrat una nova terminologia: turisme
verd, ecoturisme, turisme d'aventura,
agroturisme, són algunes de les noves accepcions,
sovint de dubtosa semàntica, que semblen voler
conciliar la mala consciència del turista amb l'interès
cultural, etnogràfic o naturalista, més propi del
viatger. Turistes o viatgers, no deixa de ser sorprenent
que algunes de les dificultats que impedien una
vida confortable als habitants de les muntanyes,
com les grans nevades o els insalvables precipicis
dels barrancs, avui siguin una font de beneficis. Allò
que fa unes dècades expulsava la gent dels Pirineus,
atreu ara els seus néts des de les ciutats. Ningú no
pot negar els beneficis d'aquesta nova indústria, a
hores d'ara el principal recurs dels habitants de les
muntanyes, que contribueix a la revitalització
econòmica, social i cultural d'una comunitat fins fa
poc en franca extinció demogràfica. En pocs anys, a
totes les valls ha crescut una societat de serveis, dedi­
LO ROVEtL DE L'OU
cada a la construcció de segones residències, al comerç,
al transport, a l'hoteleria, als esports d'aventura,
en la qual es comença a invertir el flux migratori
que va estar a punt de buidar les nostres muntanyes.
Però, com en tots els processos socials, la transició
no és immune als problemes. Potser no es pot arreglar
res sense espatllar alguna cosa.
El primer risc que correm és el de no tenir en
compte la qüestió de la capacitat de càrrega o -utilitzant
la paraula de moda- sostenibilitat dels sistemes
naturals. La curta història del turisme està plena
d'experiències negatives, generalment causades per
desaprensius que s'apropiaren d'un patrimoni
col·lectiu com és el paisatge, tot cercant el lucre individual,
ràpid i fàcil. La costa mediterrània, no fa tant
de temps plena de platges verges i de boscos que arribaven
fins al mar, és gairebé un rengle d'horribles
edificis que se sustenta gràcies al gust per la pell
bronzejada i al preu de la cervesa, coses, ambdues,
sotmeses al risc de l'efímer. I la muntanya, tot en
detriment de la imatge del turisme alternatiu,
intel·ligent o equilibrat que, per sort, encara conserva,
tampoc no s'ha lliurat de la incursió dels necis
-alguns d'ells, aborígens-, que han arribat a reproduir,
especialment als peus de les pistes d'esquí,
alguns dels models urbanístics més abominables del
turisme de platja.
I ja que es tracta de pistes d'esquí, una altra
qüestió en la qual potser encara no es para prou
atenció i no hi ha prou debat és el patró que s'ha
potenciat, donant preferència a la modalitat alpina,
més lúdica i popular, capaç d'atreure molta més gent
-i, per tant, més diners i llocs de treball-, però que
requereix inversions molt més importants que l'es-

C3>
qui de fons o el de muntanya. I això genera l'entrada
de capitals de fóra, i per tant de dependència, i en
conseqüència de manca de sensibilitat cap a qüestions
de conservació del paisatge.
Hi ha estudis en què es reconeix un impacte
ambiental significatiu en les zones sotmeses a aixafament
per part de màquines pesades i legions d'esquiadors.
El sol efecte de la pressió de les vores dels
esquís sobre la coberta del sòl la redueix notablement,
fins al punt que, en pocs anys, s'han malmès
pràcticament tots els prats esquiables alpins i subalpins.
Tenint en compte que la tendència irremissible
sembla ser la de construir un remuntador en cada
pendent pirinenca situada a més de 1.600 m, cal
advertir que, prescindint de l'esfondrament de l'economia
bovina i de la modificació del règim hídric de
l'alta muntanya, un prat és alguna cosa més que un
camp d'herba, flors i violes. De la preservació dels
prats depèn una de les faunes més riques i diverses
de cucs, insectes, rèptils, ocells i petits mamífers que
podem trobar a Europa. No oblidem que la diversitat
és el que dona un aspecte saludable i agradable al
paisatge. Quan admirem la bellesa de les muntanyes
i no trobem paraules per expressar-nos -a banda de
les que han donat origen al poc caritatiu apel·latiu
de camacus referides als dignes pobladors del cap i
casal-, segurament el que ens fascina és la diversitat,
o sigui, moltes coses, ben diferents, i col·locades en
un caos moderat. Fins i tot renunciant al discurs
naturalista militant, cal pensar que els Pirineus també
venen diversitat. Llevat que ens vulguem dedicar
a l'atzarós monocultiu de l'esquí, amb la qual cosa
algun dia també hauríem de pensar a abaratir la
cervesa, no sigui que, com a Lloret, ens calgui cridar
els polits holligans europeus per tal de salvar l'economia
de la muntanya. Premisses ecofonamentalistes a
banda, aquí no proposem la deportació de la cort de
Baqueira a fer baixades a Cortina d'Ampezzo, o cap
a Lapònia, a suar amb l'esquí de fons. Simplement,
caldria reclamar que alguna institució pensi en
l'expansió dels esports de neu en termes de sostenibilitat,
i que defineixi uns límits, o estableixi uns criteris
de gestió, abans que sigui massa tard.
Però el cas és que la sostenibilitat -paraula màgica
i d'inserció obligada en tot document destinat a la
difusió pública- no és el mateix per a tothom. Fins i
tot, si la pronuncien segons quines dues persones,
pot arribar a representar idees antagòniques. L'accepció
oficial i original del desenvolupament sostenible,
tal com es va utilitzar a l'informe de la Comissió
Brundtland (1988), o a l'Agenda 21 de la
Conferència de Rio (1992), és la d'una estratègia tal
que permeti viure i progressar sense comprometre la
disponibilitat de recursos i la qualitat del medi
ambient de les actuals i les futures generacions. En
boca de la ideologia liberal, inspiradora del paradigma
desenvolupista, la sostenibilitat és una altra cosa.
El principi filosòfic de partida és la supremacia de
l'home sobre la natura, l'objectiu és l'obtenció de la
màxima satisfacció o benefici, i el medi és el mercat
(comentari de lectura prescindible: sospito que quan
es va inventar això del liberalisme, algú ja devia estar
pensant en grans pistes d'esquí). O sigui, sostenibilitat
vol dir preservar el medi ambient fins al punt que
el seu deteriorament no pugui comprometre el creixement.
Per exemple, un liberal modern no posaria
abocadors a la vista dels turistes. El liberal antic, fins
LO ROVELL DE L'OU

c3> C3> C3> Cs>
i tot el liberal de muntanya, sí que els posaria, i a
més a més els va posar, com aquell que fins fa poc
s'agullava des de les millors habitacions del Parador
de Viella. Fins i tot fomentaria la conservació d'un
cert nivell testimonial d'activitat agroramadera
d'imatge. O sigui, que t'aixeques del teu agroUit,
obres la finestra, i t'hi trobes una vaca subvencionada
i tres gallines a sou.
En un altre extrem, per un partidari de l'ecologisme
profund,' que reclama la consideració en
igualtat de drets de tots els éssers vius, en clara superació
moral del Contracte Social per part del Contracte
Natural -ja proposat el segle passat pel filòsof
noruec Ame Naess-, probablement la sostenibilitat
s'hauria de plantejar en termes de retorn a la vida
dels pastors neolítics, ves a saber si reclutats entre
agrests pagesos urbans, amb la prohibició prèvia de
tota activitat mínimament modificadora de les presumptes
condicions originals de la natura. Evidentment,
caldria tornar a la incomunicació, a la llum
d'oli i a la transhumància. Entre aquestes dues idees
de sostenibilitat, al meu entendre igualment perverses,
hi ha la concepció que considera el paisatge
format per parts selvàtiques o inalterades, però
també per l'acció antròpica, plena de trets culturals
que s'han incorporat amb ple dret a l'ecosistema.
El capítol 13 de l'Agenda 21, document que
conté els principis i compromisos establerts a la
Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient
i el Desenvolupament (Rio, 1992) està dedicat
íntegrament als ecosistemes de muntanya, que
s'identifiquen sobretot per l'alt risc de pèrdua de la
LO ROVELL DE L'OU
coberta del sòl en zones de pendent, entre els més
fràgils i vulnerables del planeta. L'erosió, aparentment
més pròpia de zones àrides o desèrtiques, sempre
és present a les zones de muntanya i és versemblantment
el procés que altera més el territori. Els
danys no sols s'han de valorar en termes de reducció
forestal: en cas de pluja sobre superfícies erosionades,
l'aigua a penes s'infiltra i en conseqüència baixa
el nivell freàtic dels aqüífers i augmenta de manera
irreversible l'arrossegament de sediments i el perill
d'inundacions.
A banda del cas comentat de l'esquí alpí, hi ha
certs fenòmens que augmenten notablement aquest
risc: en primer lloc els incendis forestals, especialment
quan es retiren immediatament els arbres cremats,
que tot i estar morts poden refrenar l'arrossegament
del sòl. Algunes pràctiques esportives,
regulades o no, com el motocròs, poden alterar significativament
certes àrees, sovint notablement fràgils.
La moderna tecnologia d'extracció forestal, que
utilitza grans màquines, també pot produir importants
alteracions en els sòls. O algunes construccions
públiques com els pantans o les carreteres, quan
l'empresa constructora no es veu obligada a restaurar
íntegrament les àrees remogudes.
Es evident que algunes de les bones pràctiques
conservacionistes costen diners, però és un acte criminal
que obres que han costat milers de milions de
pessetes es permetin no destinar una petita part del
pressupost a escombrar la casa abans de marxar. I
això és possible fonamentalment per la manera de
fer els estudis d'impacte ambiental, sempre externs i
marginals al projecte i que sovint beneeixen autèntics
atemptats a la natura. Només si qualsevol inter-

CZs> C~oy C3> C3>
s^^
'^jr^r>.~v
venció important sobre el paisatge es veiés legalment
obligada a incorporar durant tot el seu transcurs
el treball professional d'experts en actuacions
ambientals, que treballin al mateix nivell que els
enginyers, hi hauria certes garanties que hi ha algú
que vetlla a tota hora per la sostenibilitat d'una operació
sobre l'entorn natural.
Hi ha molts més aspectes la consideració dels
quals és també important per a la conservació del
medi i per a l'equilibri territorial de les zones de
muntanya. N'esmentarem alguns. En primer lloc,
els sistemes de protecció legal de les àrees presumptament-
vana utopia- inalterades. Fins ara,
malgrat que les declaracions d'intencions acostumen
a ser esperançadores, les zones protegides,
com ara els parcs nacionals, s'estableixen pensant
en un sistema de cercles concèntrics, de manera
que l'àrea més restringida o que es vol preservar a
tota costa està envoltada d'una corona o prepare de
transició. Tanmateix, s'acostuma sempre a obviar
les comunicacions entre àrees protegides properes,
de manera que es van creant illes incomunicades
enmig d'un oceà urbanitzat. Se sap que les reserves
de diversitat biològica, que és l'objecte que modernament
s'atribueix a les zones protegides, o són
molt extenses, com és Yellowstone, o formen una
xarxa intercomunicada. En un altre cas, esdevenen
objectes naturals de culte, però d'escassa utilitat
pel que fa a la conservació -i difusió- del patrimoni
genètic, que es del que es tracta. Hi ha, però,
exemples alliçonadors com és el Parc National des
Pyrénées, a França, que té una estructura lineal
que va seguint paral·lelament la carena i està co­
municat amb el Parc Nacional d'Ordesa. En un
altre temps, el fet que la península Ibèrica estigués
travessada per carretades o camins ramaders de
gran amplada solucionava parcialment la qüestió
del corredors biològics. Per tant, recuperar algunes
d'aquestes antigues vies, sense necessitat de restringir
totes les activitats humanes, podria ser un
objectiu a termini mitjà que revaloritzaria la qualitat
ecològica i paisatgística dels ecosistemes de
muntanya.
Finalment, i sense necessitat d'entrar en obres
d'enginyeria social, cal reivindicar permanentment
el paper de conservadors del territori per excel·lència
que fa la gent del país que encara conserva les
formes culturals bàsiques i els sistemes de producció
que donen personalitat a la muntanya. La diver­
sitat és garantia de persistència per a tot sistema,
fins i tot per al sistema social. Si no es refrena la
tendència a convertir la muntanya exclusivament
en un subministrador de serveis d'oci i segones
residències, es corre el risc d'arribar a dependre
només del mercat i les modes urbanes. I amb això
tampoc no estem reclamant que la UNESCO
declari patrimoni de la humanitat els horts, les
vaques i les gallines de colors, però si no s'arbitren
mesures perquè qui visqui i treballi en un poble de
muntanya ho pugui fer amb certa dignitat, sense
necessitat de veure's impel·lit a muntar una fonda,
estem abocats a fer dels Pirineus una mena de gran
parc temàtic. c3>
' Vegeu Luc Ferry, Le nouvelordre ¿cohgique, Grasset, París, 1992.
LO ROVELL DE L'OU

B E Ç U L L A
Per Ramon Morell
L'economia, la màgia dels diners?
L'economia ha d'intentar resoldre ia desigualtat que es dóna en la intensitat de
cobriment de les necessitats
Comencem avui una sèrie de quatre articles, que coincidiran amb els números
d'aquest any 1999, amb l'objectiu d'acostar el lector al món de l'economia. No és un repte
fàcil, perquè tenim l'obligació de donar als nostres escrits un caire amè de lectura compatible
amb un lèxic i un rigor derivats de la mateixa disciplina. També hem d'advertir que
molts dels continguts que descriurem no estaran exempts de judicis de valor del qui subscriu,
situació que no ens ha de preocupar, ans al contrari, obrirem les portes a altres
visions, reflexions i maneres d'entendre i resoldre els problemes econòmics.
L'economia és l'art de treure tot
el partit a la vida
George Bernard Shaw
Existeix un tòpic, perfectament assumit per
tothom, que diu que de la mateixa manera que un
metge cura les malalties, l'arquitecte projecta els edificis
i l'enginyer els ponts, l'advocat guanya i/o perd
els plets, el psicòleg sana la ment i, per no fer la llista
interminable, el lingüista estudia les llengües, l'economista
és el mag dels diners i, per correlació directa,
l'economia és la disciplina que tracta dels bitllets.
Ningú no ens podria acusar d'exagerats si arribéssim
a afirmar que, popularment, el consell, l'assessorament
d'un economista se centra en com i en quant
de temps es poden guanyar diners. Però això no és
del tot veritat, almenys des d'una perspectiva social
de l'economia. Si entenem el conjunt de tot el que
es produeix com un fenomen de la divisió tècnica i
social del treball, és indiscutible que l'objecte d'anàlisi
i estudi de l'economia i de l'economista és la globalitat
de la societat i el fet de veure com tota la producció
arriba a cadascun dels seus membres.
B E Ç U L L A
Els clàssics com Adam Smith paríaven d'economia política. Els
preocupava, entre altres coses, la desigualtat.
Per què neix l'economia
El que és indubtable és que la necessitat econòmica
es manifesta des del mateix moment en què apareix
l'home. La seva subsistència imprescindible va lligada
a la cobertura de les seves necessitats més immediates
(alimentació, cabanya, roba, etc.). Però l'exigència de
disposar d'un codi de principis i lleis que intentin

C3- C3-
explicar com i de quina manera l'home s'apropia
d'aquests objectes que serveixen per cobrir les necessitats
es fa urgent a partir del moment en què es detecta
que aquests objectes, com també tot allò que s'utilitza
per obtenir-los, no són abundants, cosa que significa
que no són suficients per cobrir les necessitats de tots.
Malgrat tot, i abans de continuar, convé precisar
que no tots els objectes que cobreixen les necessitats
humanes, tant individuals com col·lectives, interessen
l'economia, sinó que, perquè això passi, aquests
objectes han de ser útils i escassos. Ara ens podríem
allargar en un discurs sobre el caràcter absolut
d'aquests conceptes, i, sobretot, si intrínsecament els
objectes són útils i escassos, o bé són condicionants
socials, històrics, culturals, tècnics i econòmics,
entre d'altres, els que els hi converteixen. Es clar que
els conceptes d'utilitat i escassetat que distingeixen
els béns econòmics són eminentment relatius, i un
mateix objecte pot o no ser un bé econòmic en diferents
temps i espais. Per exemple, el carbó no era un
bé econòmic en l'antiguitat i ara sí que ho és, o bé
l'aire (de moment) no ho és ara, però ja en parlarem
d'aquí a uns anys.
Recursos escassos versus necessitats il·limitades
Tanmateix l'economia troba realment la seva raó
de ser des del moment que aquests recursos escassos
han de fer front a unes necessitats il·limitades, o
almenys potencialment il·limitades, en el benentès
que aquí també hauríem d'explicar el mateix que
hem comentat quan parlàvem de la relativització
d'aquests conceptes en paràgrafs anteriors.
Les necessitats materials apareixen per dues
raons. En primer lloc, cadascú de nosaltres té necessitats
biològiques, però, en segon lloc, tots estem disposats
a treballar més del que es requereix per cobrir
les necessitats mínimes, per tal que els béns i els
serveis que arribem a consumir ens portin una vida
millor. I què ha de fer l'economia.'' Doncs, intentar
administrar de la millor manera possible aquests
recursos (escassos) per cobrir totes les necessitats
(il·limitades), individuals i col·lectives.
El problema econòmic fonamental és, doncs, el
de l'escassetat, i com que no es poden atendre totes les
necessitats amb la mateixa intensitat per a tothom, cal
fer eleccions, tenint en compte, i això és summament
important, que molts dels recursos que utilitzem
poden tenir usos alternatius, cosa que significa que es
poden generar uns costos d'oportunitat importants
segons a què els destinem. Volem dir, amb això, que,
si tenim una quantitat de primeres matèries i resta de
recursos naturals, una quantitat de treball i de capital i
un nivell de tecnologia, la producció que podem
obtenir pot ser múltiple, no sols perquè podem utilitzar
diferents combinacions dels factors esmentats,
sinó perquè, i aquest és el quid de la qüestió, prèviament
s'ha de decidir (elegir davant l'escassetat) què es
el que volem produir, perquè no n'hi ha per a tot.
Aquella famosa frase ianqui de mantega o canons simbolitza
exactament el que estem dient.
Algú pot pensar, en arribar a aquest punt, i ho
encertarà, que l'economia o les decisions econòmiques
estan plenes de judicis de valor, d'ideologies, i
com que aquestes marcaran els objectius finals -un
podria ser, per exemple, que tots els béns es distribueixin
entre tota la població perquè tota tingui assegurat
un mínim de necessitats bàsiques per sobre del
llindar de la pobresa-, és natural que condicionaran
els usos a què destinarem els factors de la producció,
és a dir, a produir mantega o a produir canons. Es
totalment cert que la frontera entre economia i política
és més que confusa, o el que és pràcticament el
mateix, que l'economia és plena de problemes socials
als quals l'economista no pot tancar els ulls.
Economia política i economia
No és cert que els problemes econòmics es generin
en un àmbit purament i exclusivament econòmic,
sinó que aquests s'originen en un complex
àmbit d'interessos i de conflictes socials. Com assenyala
el professor Juan Torres López, l'economia
convencional no qüestiona els problemes econòmics
tenint en compte la seva relació amb la diversitat
d'interessos socials, amb el poder desigual que tenen
els individus o amb el conflicte global que es produeix
quan la satisfacció d'uns comporta el malestar
d'altres. Els problemes econòmics estan lligats a
qüestions polítiques i socials a la vegada. Per un
costat, els grups de poder, que moltes vegades escapen
de manifestar-se en les vies de participació i
representativitat institucionals de les democràcies
modernes, i, per un altre, els interessos socials de tot
tipus, que acaben confonent la diversitat i la pluralitat
de la societat amb una homogeneïtzació de les
B E Ç U L L A

classes que només existeix en l'anàlisi teòrica desarrelada
del context històric i social.
Es per això que, per als clàssics del segle XVIII,
l'economia política havia d'explicar les lleis que regeixen
la producció, la distribució i el consum dels béns
econòmics, per arribar a comprovar si realment a
partir dels recursos escassos es podien cobrir les necessitats.
El creixement econòmic a llarg termini i la distribució
de la renda entre les diferents classes socials
eren els problemes fonamentals que calia explicar.
A finals del segle XIX i acabada l'escola clàssica i,
amb ella, les aportacions marxistes, els anomenats
neoclàssics trenquen amb tota la formulació de l'economia
política i amb totes les connexions socials que
tenien els problemes econòmics, tant en la seva fase
de formulació com en la de resolució. Ja no es parlarà
més d'economia política, sinó d'economia simplement,
com es parla de física o de matemàtica. Ja no
interessa tant descobrir les lleis que regeixen l'activitat
econòmica en el seu conjunt, ni tampoc ens hem
de preocupar per la producció i la distribució de la
renda, sinó que l'anàlisi fonamental se centra en
l'estudi de les conductes individuals i en tota l'activitat
humana on hi hagi necessàriament elecció.
Què, com i per a qui s'ha de produir?
L'anàlisi econòmica ahistòrica no serveix per entendre
fenòmens globals. Tant és així que des dels
orígens tota societat s'ha organitzat de manera que
Un exemple de concentració d'empreses per no perdre quota de
mercat.
B E Ç U L L A
C3-
no faltés un instrument, una institució, un espai, un
cúmul d'hàbits i costums, etc. que resolgués la contradicció
entre recursos escassos i necessitats il·limitades,
a través de contestar les tres preguntes clàssiques
de tot sistema econòmic : què s'ha de produir ?,
com s'ha de produir ? i per a qui es produeix?
La primera pregunta té com a resposta decidir,
amb els recursos de què es disposa, quins béns i serveis
s'han de posar a l'abast de la societat, en el benentès
que haurem de fer front al problema de l'escassetat.
La segona, com es produiran aquests béns i
serveis, és a dir quina combinació de treballadors i
màquines s'utilitzarà en el procés productiu. I, la
tercera, un cop produïts els béns i els serveis, qui els
consumirà, és a dir quins seran els preus de tots els
béns i serveis produïts, cosa que significa com es distribuirà
la producció, la renda, entre tots els membres
de la societat.
En el sistema capitalista, el mercat és l'òrgan encarregat
de contestar aquestes tres preguntes i és el
mateix mercat el que assigna els recursos, basat en la
llibertat de contractació i en la propietat privada. En
el socialisme, en canvi, el procediment és el de la planificació
democràtica i el subjecte de l'acció econòmica
no és l'individu sinó el conjunt de la societat.
Com que el que hem d'analitzar és el funcionament
de l'economia capitalista, el primer que ens hem de
plantejar és si el mercat pot garantir la plena ocupació
dels recursos productius, l'estabilitat dels preus,
el creixement econòmic a llarg termini i la distribució
equitativa de la renda.
Mercat perfecte i imperfecte
Perquè el mercat pugui aconseguir els objectius esmentats
i perquè els preus que fixi siguin els d'equilibri,
el mercat ha de ser perfecte, el que es coneix
amb el nom de competència perfecta, i això implica
que els preus els determina el mercat i les empreses hi
adapten les seves estructures productiva i de costos. El
que passa, però, no és això. El més habitual és que els
mercats siguin imperfectes i que adoptin formes monopolístiques
i oligopolístiques, tant de dret com de
fet, que provoquen que el que determina els preus no
sigui el mercat, sinó les empreses, d'una manera
directa (com passa amb el monopoli) o bé indirectament,
com passa amb associacions, fusions, acords,
repartiment de mercats, etc. que fan entre elles.

C3-
El mercat intrínsicament és imperfecte i el seu
mateix funcionament el porta a situacions en què els
oferents adquireixen posicions de domini, és a dir,
avui dia els mercats són de competència monopolística.
D'altra banda, aquesta imperfecció corre paral·lela
(sense saber què va ser primer, com el conte
de l'ou i la gallina) a un procés de concentració de
capital, innat també al sistema d'economia de mercat.
Els pool, cartel, trust, holding, joint venture i
altres tipus d'associacions, fusions i absorcions, fan
que cada cop siguin menys les empreses que controlen
la major part dels mercats.
La màxima dels liberals que el benefici privat
porta al benefici global de la societat no és que no
sigui una utopia o un principi teòric d'impossible
materialització, sinó que el funcionament dels mercats
no crea les condicions objectives necessàries
perquè això es produeixi, al marge de si la màxima
esmentada és certa o no.
Les limitacions del mercat
Però hi ha, a més, tota una sèrie de béns i serveis
necessaris per a la societat que el mercat per si sol no
produiria mai, com, per exemple, les pensions, les jubilacions,
l'ensenyament gratuït, la xarxa de carreteres,
etc. També el mercat és imperfecte si tenim en
compte que hi ha beneficis individuals i socials i
també costos individuals i socials que el mercat no
inclou en els preus que determina. Són les anomenades
externalitats, efectes provocats sobre tercers, positius
o negatius, que el mercat no internalitza i, per
tant, no tenen incidència en l'avaluació de beneficis o
costos del mercat. Per exemple, la gasolina que contamina
el medi ambient quan vaig amb l'automòbil. El
seu preu de compra no portava incorporada la valoració
d'aquest cost, i, per tant, els recursos que s'han de
destinar a recuperar el medi, ara contaminat, hauran
de sortir de diners públics, ja que el preu del producte
no comptabilitzava el cost d'aquesta reproducció.
Però la imperfecció, socialment parlant, més
gran, més injusta i menys equitativa del mercat és la
que fa referència a la distribució de la renda entre tots
els qui componen la societat i que es produeix a través
dels preus que fixa. Com que aquests, tal com hem
comentat, són productes d'una posició de domini
dels oferents, no reflecteixen intercanvis d'equilibri, la
qual cosa comporta que qui té més força en el mercat
m
En el mercat, els productes estan molt diferenciats. Cada
indústria es converteix en monopolista del seu propi producte.
s'apropia sempre d'una sobrerenda, un diferencial
que naturalment surt de qui rep una subrenda, que és
tot aquell amb un mínim de pes específic en el
mercat.
Intervenció i regulació
Amb aquestes connotacions, és imprescindible
la intervenció pública per a la regulació dels
mercats, per aconseguir allò que ell sol no podrà
assolir mai, la plena ocupació dels recursos, el creixement
a llarg termini, l'estabilitat dels preus i la
distribució equitativa de la renda.
El mecanisme de mercat es basa en un repartiment
de la renda desigual. Si no hi ha alguna intervenció
externa, el mercat no és res més que un
mecanisme que necessàriament té una tendència
natural a reproduir la desigualtat de què parteix.
Així és habitual constatar situacions pronunciades
de pobresa i marginalitat que conviuen conjuntament
amb l'opulència. Situacions que han fet necessària
una intervenció creixent de l'Estat per tal de
minvar, a través de redistribuir allò (la renda) que el
B E Ç U L L A

Les desigualtats són a la base del funcionament mateix del mercat. (Foto:]aume Comas)
mercat distribueix de manera anòmala, els efectes
nocius de la desigualtat econòmica i social.
I aquesta és la discussió perenne entre els economis­
tes. Els liberals que aspiren a una desregulació total dels
mercats, ja que, per a ells, és aquesta intervenció la que
• Bé econòmic- Qualsevol recurs, qualsevol objecte que és
escàs, respecte a la demanda, i útil.
• Factors productius o de producció.- La terra, el treball i el
capital que s'utilitzen en el procés de producció dels béns econòmics
que finalment seran consumits.
• Cost d'oportunitat.- És l'opció que s'abandona per produir un
altre bé. És igual als beneficis que es deixen de rebre i que hauria
reportat la producció del bé que s'ha marginat.
• Competència perfecta.- Mercat amb molts compradors i
venedors en el qual cap d'ells no té influència sobre la determinació
dels preus. Una empresa competitiva considera el preu
com una variable que rep i que ve donada, qualsevol que sigui la
quantitat que produeixi.
• Competència imperfecta.- Quan qualsevol comprador o
venedor pot influir sobre el preu. És a dir, que un o altre té
poder de mercat.
• Competència monopolística.- En aquest mercat, cadascuna
de les empreses té influència sobre el preu del producte que
elabora. Això és possible per la gran diferenciació que hi ha entre
els productes que tenen una mateixa utilitat, que són, en principi,
homogenis entre ells, però a través de la marca i la difusió
publicitària el consumidor els distingeix clarament.
• Monopoli.- Mercat en què un sol venedor s'enfronta amb molts
compradors. El preu no el determina el mercat, sinó l'empresa
B E Ç U L L A
Idees i conceptes per retenir
c^
impossibilita que aquests, per si sols, retornin a l'equili­
bri, i els que opten per un control dels desajustaments
(inflació, excessiu creixement del diner, sobrevaloració o
devaluació de la moneda, atresorament del diner, etc.) i
que trenquen els supòsits de la competència perfecta. C3r
monopolista, l^ producció és inferior a ia que s'aconseguiria en un
mercat de concurrència perfecta, i el preu és superior.
• Oügopoli.- Uns pocs venedors s'enfronten a molts compradors.
En els mercats oligopolístics són normals els acords sobre
el preu per evitar la competència. També aquí el preu el determinen
les empreses i no el mercat.
• Pool.- Acord entre empreses per repartir-se el mercat, eliminant
la competència.
• Cártel.- Acord entre empreses mitjançant la col·lusió dels
preus o la divisió dels mercats. D'aquesta manera, les indiístries
assoleixen unes xifres de producció inferiors a les de competència,
conjuntament a uns preus superiors als competitius.
• Trust.- Fusió o absorció d'empreses que implica la desaparició
de les preexistents per convertir-se en una de sola. A través del
trust es pot passar d'un mercat perfecte a un de monopolístic o
oligopolístic.
• Holding.- Empreses de cartera. És a dir, la seva activitat és la
compra d'accions d'altres empreses sobre les quals exerceix
activitats financeres de control i gestió.
• Joint venture.- Es un contracte d'associació temporal entre
dues o més empreses per fer una determinada activitat. Regularment,
aquest contracte es materialitza abans de la compra, la
fusió o l'absorció. Molt usual en la pràctica internacional com
a mètode de penetració en un mercat.

B I i B o T
Per Martí Domínguez
Dibuix: Sebastià Tamarit
El vol dels ocells
Josep Pla, en un moment d'El Quadern gris,
proposa com a exercici literari "dibuixar, en una ratlla i
mitja, el vol d'un ocell". De vegades, pense en aquell
tema literari, sobretot quan endinsat en les muntanyes
em sobta el vol d'un aligot o el crit impertinent d'una
gralla de bec vermell. La dificultat rau fonamentalment
en l'enorme diversitat i alhora en la seua determinant
especificitat: des del vol esperitat i tortuós d'una merla,
fins a les ondulacions d'un picot o les circumvolucions
d'un esbart de teuladins, les variacions són infinites.
Al capdavall, descriure el vol d'un ocell
és tan difícil com pintar-lo. En la be-
Uíssima Cappella dei Magi del Palau
Medici-Riccardi de Florència, Benozzo
Gozzoli va il·lustrar una gran
quantitat d'ocells, entre ells delicades
caderneres i preciosos pinsans. Però
en el moment de pintar en vol els
falcons dels Medici, gran afeccionats a la
falconeria, Benozzo va dubtar com
definir la força, la velocitat, l'agressivitat
d'aquelles extraordinàries rapaces,
i va il·lustrar-ne un parell amb les
ales tancades i el cos allargassat,
perseguint uns ocells. Gozzoli
va fer uns falcons que de tan
ràpids cauen pel seu propi pes, a
l'igual que Théodore Géricault, en Le Derby d'Epson,
intentant donar velocitat a una cursa de cavalls, va
pintar-ne uns que no posen les potes a terra i s'envolen
perplexos per sempre. I el mateix problema varen
tenir Fra Angélico i Ghirlandaio en el moment de
pintar el vol dels ocells. Amb les ales obertes, l'ocell
guanya en essència però perd en gest i força; en canvi,
fixant en el llenç el curt moment durant el qual l'ocell
rapinyaire tanca les ales i es llança en picat, la davallada
se'ns fa tremenda i mortal.
P A R N A S
No debades, doncs, Josep Pla va proposar com a
tema literari el vol d'un ocell. Potser tan sols Josep
Maria de Sagarra haja aconseguit vèncer aquella
enorme dificultat de resumir en unes poques paraules
l'essència del vol d'una au. Els seus poemes, les seues
memòries, són a vessar de referències ornitològiques,
on es combinen la més acurada observació del naturalista
amb la més pura decantado del llenguatge.
Ho pensava durant una excursió
des d'Artiga de Lin fins al Coll de l'Infern:
els cingles i serrats eren plens de
roquerols i gralles de bec groc; de tard en
tard, un grup de voltors feia passades
tibades entre aquells penya-segats, i un milà
reial, amb la seua característica cua en
forma de forca, tremolava amb els
corrents. I, en això, de sobte, va aparèixer,
entre aquells cingles i afraus del
Coll de l'Infern, el més esplèndid trencalòs
que mai haja vist. Em trobava
suficientment prop per distingir clarament
el seu cos negre i el seu ventre
taronja, la seua cua de falcó, el seu distintiu
bigot. Encimbellat entre
aquells abismes, vaig recordar els
versos preciosos i exactes de Sagarra a
El Comte Arnau: "Coll pelat i ploma de tenebra, /
escura la corpenta el trencalòs". Aquell ocell, per
sobre dels voltors, "escurava" el seu vol amb la facilitat
del superdotat, amb la prodigiosa comoditat que li
proporcionava el seu cos majestuós. Vaig pensar que
Josep Maria de Sagarra havia superat amb èxit el tema
literari de Josep Pla, i en tan sols dos versos havia
aconseguit "dibuixar" l'essència del vol del trencalòs.
D'aquell trencalòs que, bressolat pels corrents d'aire,
va creuar el cel del Coll de l'Infern, com una voluptuositat
lineal, una vesprada de tardor.

Març 1999
%
FULLS DEL CONSELL
Bruixeria i Pirineu
La recerca sobre la bruixeria ofereix dues vessants que
se citen mútuament però que actuen en dos camps més
separats del que caldria. D'una banda, l'estudi dels
antropòlegs en societats allunyades, en la línia oberta sobretot
per E. Evans-Pritchard (1937. Witchcraft, Oracles and
Màgic among the Azande. Oxford. Trad. Anagrama) i que
abunda en reflexions sobre el tipus de societat on la bruixeria
pot desenvolupar-se i arribar a límits perillosos. Segons
Mary Douglas (1970, Thirtyyears of Witchcraft, Oracles
and Màgic. Londres, Tavistock. Trad. An^rama) la bruixeria
actuaria com un símptoma de malaltia social. En una
societat a petita escala, la bruixeria es manifesta controlada;
en una disrupció de la vida social prolifera desmesuradament,
i en la conversió en una societat a gran escala, amb
relacions impersonals, tendeix a desaparèixer. Les explicacions
funcionalistes ja ens havien fet adonar de la catarsi
dels episodis d'acusacions en el si del grup, de la seva utilitat
per desfer la pressió del parentiu, de la mateixa manera que
les explicacions psicologistes havien cridat l'atenció sobre
un desplaçament de l'agressivitat. Victor Turner (1961.
Schism and Continuity in an African Society. Manchester),
en la seva experiència amb la bruixeria Ndembu, va reafirmar
el significat i la implicació de tot el grup en els fenòmens
de bruixeria. Darrerament, la connexió de la bruixeria
amb el poder com a manifestació del seu costat fosc ha
mostrat un altre camí de recerca (Alma Godieb, 1989.
Power ofparadoxe).
© Consell Cultural de les Valls d'Àneu • Editora: Josefina Roma • Direcció: Ferran Relia
• Coordinació: Joan Blanco • Disseny: Raül Valls
ELS FULLS DEL CONSELL fa constar que el contingut dels articles publicats reflecteix
únicament l'opinió de llurs sotasignats.
D'altra banda, encara que els antropòlegs estudiosos
de la bruixeria en altres pobles, sobretot africans i americans,
esmenten el fenomen històric europeu com a terme
de comparació, la recerca pròpiament dita de la bruixeria
europea i de la seva persecució ha anat a càrrec d'historiadors
i, en un to menor, de folkloristes. El marc teòric s'ha
mogut en tres eixos fonamentals. El primer, encetat per
Jules Michelet (1862. La sorcière, reedició actualitzada,
París 1959), és el supòsit que la bruixeria era la continua-
U N 81

^ ^é^ ^ - o^ ^
-^fL^ ^
- ^ ^ - 0

^ ^ ^ ^ .üí2> ^ " ^.a^ ^ - . ^ ^
^ o^ ^
Rastre de batejar, per evitar els meleficis en el nen, integrada per objectes religiosos i profans.
interpretar la malaltia social, de desenvolupament pirinenc,
a la Península, de la persecució de les bruixes.
El cert és que aquest desplaçament del malestar familiar
i de veïnatge en les acusacions de bruixeria informa
molts treballs recents, com el de Robin Briggs (1997.
Witches and Neighbours. Londres), encara que aquest
autor representa la posició actual que considera la bruixeria
no com a inexistent, habitant només les ments dels
seus perseguidors, sinó com el resultat d'un conjunt de
factors que no exclouen la pràctica de la màgia culta i de
vegades sagrada, les tradicions locals anteriors o paral·leles
a la cristianització, reforçades per les causes socials que no
són vistes ja com l'únic desencadenant real del fenomen.
En aquest sentit de valoració de les creences locals
retrobem un tema que ja havia insinuat Margaret Murray,
les bruixes en relació amb les fades. No és nova aquesta
associació, perquè ja es troba present en el procés de santa
Joana d'Arc, i molts dels autors citats l'han reprès en el seu
horitzó d'estudis, però mai tan centralment com Ángel
Gari i J. Roma: la diabolització d'aquests éssers, entesos
com a númens, com a divinitats o avantpassats d'antigues
cultures, o com a pobles reals, marginats, vençuts, les
pràctiques religioses, màgiques i mèdiques dels quals es
diabolitzen i d'alguna manera es coneixen i comparteixen
en els grups dominants i perseguidors.
Així, doncs, els estudis de la màgia, des del camp de la
història, en els quals potser Keith Thomas (1971. Religión
and the Decline of Màgic. Londres) va donar l'enfocament
que ha estat provat com a més fruitós, i l'aportació de
l'antropologia des d'Alan Macfarlane (1970. Witchcraftin
Tudor and Stuart Engknd. Londres) centrant-se en les rivalitats
i baralles dins dels grups, juntament amb l'estudi de
les mutacions en les relacions del poder i les classes subalternes,
ja iniciat per Muchembled, i l'estudi etnogràfic dels
grups on la bruixeria va ser localitzada, enfocant la bruixa i
la fada en el mateix discurs, ens poden començar a donar
raó i compte d'un fenomen complex i real que va sacsejar
les vides i l'imaginari dels nostres pobles.
Hem escollit per a aquest recull de reflexions entorn
al fenomen de la bruixeria els treballs que representen
algunes de les tendències més actuals en la recerca. Així,
Ángel Gari, de llarga trajectòria en l'estudi de la bruixeria
al Pirineu, i en particular al Pirineu Central, aporta en el
seu article sobre l'estat de la qüestió una experiència i una
sensibilitat que aplega el coneixement de les fonts històriques
i la pràctica antropològica del treball de camp in
vivo. D'altra banda, el treball basat en els textos medievals
de Mireia Sagues enfoca el fenomen de la bruixeria
des dels estudis de gènere en una consideració del procés
de domesticació i submissió de les dones com a classe
subalterna. Finalment, no podia faltar l'experiència i la
vitalitat del recull etnogràfic exhaustiu de Josep Coll, no
sols perquè ens és necessari el coneixement de la visió des
de dintre de la cultura estudiada, sinó perquè la construcció
de la llegenda local és la història paral·lela que ens pot
oferir més llum sobre la cosmovisió dels protagonistes.
Josefina Roma
N 83

^ , ^ ^
^ ^ ^
• Estat de la qüestió
^ ^ ^
En aquest apartat només em referiré als treballs més
importants sobre el tema, ja que en el seu conjunt aquest
estudi encara està per fer, si bé s'han de destacar aportacions
molt notables tant des de la perspectiva de la història
com des de l'antropologia.
La investigació històrica s'inicia amb la publicació de
Saroïhandy' sobre els Estatuts d'Esterri d'Aneu el 1917.
Cirac Estopiñan,- en la seva obra Los procesos de hechicerías
en k Inquisición de Castilla k Nueva (Tribunales de Toledo
y Cuenca),^ inclou algunes referències a la brukeria catalana
que, tot i ser breus, són importants. Antoni Pladevall i
Font publica la primera monografia sobre la bruixeria i la
justícia ordinària titulada Persecució de les bruixes a les
comarques de Vic a principis del segle XVII.'' El 1994, Lluís
Orriols edita Les bruixes segrestades,'' que se centra en
l'actuació de la justícia ordinària en aquest tipus de delic­
tes a la comarca de Vic al segle XVII. Aquestes dues publicacions
constitueixen els estudis més amplis sobre aquesta
jurisdicció a Catalunya.
Mencionaré a continuació dos treballs que contenen
informació interessant sobre l'aquelarre en les acusacions
fetes als jutges. La primera denúncia a Espanya
per participació en aquelarres i la segona referència
documental al boc de Biterna apareixen a la causa de
Valentina Guarner, acusada per la seva participació en
conventícoles i jutjada al Port de Suert el 1484, en un
article publicat per Josep Lladonosa.'
Manuel Camps, en la seva monografia Torrefarrera i
el seu entorn històric, aporta informació sobre l'acusació
d'Antònia Balaguera, denunciada a Lleida el 1550. En el
document també es menciona el boc de Biterna.'
Actualment estan pendents d'editar diversos treballs:
La bruixeria al Pallars al segle XVI, que conté la
transcripció de set denúncies a la justícia local.*
El segon és un estudi interdisciplinari sobre els
Estatuts d'Esterri d'Àneu del 1424 promogut per la
Universitat Central de Barcelona.
D'altra banda està previst la publicació de les Actes
de les V Jornades d'Estudis d'Història, ReUgiositat
Popular a Catalunya i als Pirineus (s. XV-XX).' S'hi van
presentar tres treballs específics sobre bruixeria a
Catalunya: Carmen Espada va parlar de Les bruixes
d'Ecinya alPalUrs {segleXVI); Josep M. Llobet i Portella
va desenvolupar el tema Eh cerverins, eh diables i les
^ ^ ^ - ^ ^
Espiritada a la proseció de Santa Orosia, Jaca.
84 u N
bruixes {segles XV-XIX), centrat en l'actuació de la justícia
ordinària a la Segarra. I jo vaig fer una síntesi sobre La
bruixeria a Catalunya i Us seves zones d'influència.
L'actuació de la Inquisició en els delictes de bruixeria i
superstició ha estat abordada per diferents investigadors.
José Luis la Torre va fer la tesi de llicenciatura sobre La bruixeria
a Catalunya i ha publicat Bruixeria i superstició a k
Inquisició cataknd" i El delito de brujería en el Tribunal de k
Inquisición de Barcelona durante el siglo XVII.'' Però les
publicacions més extenses sobre el tema són les de Juan
Blázquez a Eros i Tanatos, en què hi dedica apartats en diferents
capítols, i a La Inquisición en Cataluña, on en diversos
capítols se centra en la bruixeria i la superstició.
Cal destacar que els segles XVIII i XIX han estat
menys investigats que el XVI i el XVII. L'actuació de la
justícia episcopal en els delictes de bruixeria i superstició
encara està per fer i la investigació sobre la justícia
ordinària s'hauria d'ampliar a altres fons documentals.
Des d'una perspectiva antropològica, només em
referiré a dos autors per ordre cronològic:
Cels Gomis va ser el primer que es va ocupar de la bruixeria
en el treball de camp entre 186411915, constituint la
primera monografia titulada La bruixa catakna, que no
seria editada fins al 1987.'^ Aquest treball es complementa
amb els seus estudis sobre Lo Ikmp i eh temporah (1884) i
La lluna segons k poble (1912), que se centren en creences
populars relacionades amb la bruixeria.
L'obra de Violant sobre bruixeria es concreta especialment
en els treballs "Bruixeria pallaresa"" a Etnografia
Palkresa i a El Pirineo Español,^* que li dedica diversos
apartats. Altres informacions sobre aquest tema s'inclouen
en els seus treballs sobre creences, ritus i mites i

^a©
" ^
^ ^ SI ^ ^ ©
considero que no han estat superats per altres autors per
als mateixos àmbits d'estudi.'^ El seu treball és més ampli,
sistemàtic i presenta més precisió en les notes de camp
que l'obra del seu predecessor Cels Gomis i la del seu
coetani Amades. Els seus amplis coneixements bibliogràfics
es posen de manifest en moltes de les seves obres. Per
això pot cridar l'atenció que no mencioni la important
obra La bruixa catalana de Cels Gomis, però és perquè,
com ja hem dit, no es va editar fins al 1987.
Antoni Pladevall i Font està elaborant un estudi
sobre la bruixeria a Catalunya en què incorporarà fonts
inèdites i en què es proposa fer una anàlisi global, de
síntesi històrica i de la tradició oral.
Ángel Cari
' Saroïhandy, J., "El bosque de Biterna en los Fueros
catalanes del valle d'Àneu", a Revista de Filologia
Española, IV. Ed. Centro de Estudios Históricos.
Madrid 1917, pàgs. 33, 40.
^ Cirac Estopiñan, Sebastián, Consejo Superior de Investigaciones
Científicas. Instituto Jerónimo Zurita.
Madrid, 1942. Textos i pàgines citats en aquest treball.
' Cirac Estopiñan, Sebastián, Consejo Superior de
Investigaciones Científicas. Instituto Jerónimo Zurita.
Madrid 1942.
' Pladevall i Font, Antoni. Ed. CEDEL, Viladrau (Girona)
1986.
' Orriols i Monset, Lluís. Ed. Rafael Dalmau. Col·lecció
Camí Ral núm. 5. Barcelona, juliol 1994.
"^ Lladonosa Pujol, Josep, "El cas singular de na Valentina
Guarner" de XAnecdotari de l'Estudi General de Lleida,
^*« ©
^ * ^ 0
Ed. Virgili de Pagès, Lleida 1988, pàg. 105.
^ Camps i Clemente, Manuel. Fundació Pública de la
Diputació de Lleida, Lleida 1996, pàg. 246.
" Oliver, Jaume, Introducció històrica, transcripció de
Carmen Espada, editat per Garsineu.
' Es van celebrar a la UNED de Cervera els dies 27 i 28 de
setembre de 1996. Les Actes es publicaran el 1998 i s'hi
inclouran els tres treballs mencionats a continuació.
'" Torre Díaz, José Luis la, Lavenc, 61, 1983.
" Torre Díaz, José Luis la, I Congrés d'Història Moderna
de Catalunya, Barcelona, 1984.
'^ Gomis, Cels. La bruixa catalana. Un aplec de casos de
bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a
l'entorn dels anys 1864 a 1915- Edició a cura de Cels
Gomis i Serdañons. Estudi preliminar Orats. Ed. Alta
Fulla, Barcelona 1987. Informacions d'interès sobre
treball de camp: 8, 12, 21.
" Violant i Simorra, Ramon. Treball llegit el dia 11 de
març de 1936 al Centre Excursionista de Catalunya,
en un cicle de conferències organitzades per la secció
de folklore d'aquesta entitat. Ed. per Publicacions de
la revista Escudella-2 (vid. infra).
''' Violant i Simorra, Ramon. S'ocupa d'aquest tema a les
pàgines 91 a 117. Primera edició, estiu de 1981.
Butlletí de l'Associació d'Amics de Sant Roc del Pallars.
Ed. Escudella-2. La Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1981.
- El Pirineo Español Ed. Plus Ultra. Madrid 1949, pàg.
542.
'^ Violant Ribera, Ramona i Calvo Calvo, Lluís, Gent
Nostra 84, "Violant i Simorra". Ed. de Nou Art Thor,
Barcelona 1990, pàgs. 44 a 50.
u N 85

^ ^ ^ , ^
^ ^
• Documents í testimonis
De la llevadora a la bruixa. Les "dones sàvies" en els
textos de la Catalunya medieval
La bruixa és, com la imatge medieval de la dona,
una idea estereotipada des de la distància, que no
respon a la realitat sinó a un conjunt de pressupòsits
que es van configurant al llarg dels segles, partint d'un
mite de la cultura clàssica, la striga o strix, un ésser que
vola sense ser au i que dóna de mamar als nadons amb
els seus pits i els enverina. Els pobles germànics tenen
també un imaginari de bruixes, però s'associa més aviat
a la figura de la fetillera, ja que aquesta és també l'administradora
d'allò que és sagrat. Els pares de l'església no
creuen en el vol. Sant Agustí parla de "somieig imaginatiu".
El segle IX, el Canon Episcopi treu a la llum el
ritual pagà del culte a Diana, deessa de la ferdlitat, mare
i llevadora, en contacte amb la lluna i les aigües, que
vola seguida de multitud de dones a cavall d'animals.
Associat a la striga, aquest ritual quedarà per sempre
més vinculat a la mitologia màgica medieval sense serbo.
Es recrearà a força d'intentar cercar el seu rastre.
El segle XIII, el cristianisme ja està estès per tot
Europa i impulsa una campanya per penetrar en els
últims reductes pagans. El 1233, la butlla papal Vox in
Rama fa la primera consideració oficial sobre el poder
que té la bruixeria i la condemna com a pecat. Es refereix
a la fetilleria. Cap al 1260, sant Tomàs admet l'existència
material dels dimonis, la possibilitat de relacions sexuals
amb ells i l'existència real del vol màgic. El 1326, la
butlla Súper Illius Specula condemna la bruixeria com a
heretgia. Això permet abocar contra ella tot el procediment
inquisitorial. El Papa conduirà els tentacles de la
inquisició, fins al moment detectora d'heretgies, cap a la
detecció de la bruixeria. La baixa edat mitjana veu trontollar
tot el seu esquema social, polític i mental. Es un
moment de canvi i de crisi estructural, de guerres i revoltes
socials acompanyades de fam i epidèmies. Per protegir-se
i exculpar-se, es torna intolerant amb els estranys:
jueus, musulmans, heretges. Les bruixes vindran a
afegir-se a aquests enemics de! sistema.
La influència de l'heretgia catara configurarà la idea
d'un príncep de les tenebres, i la presència femenina
dins aquesta heretgia farà de les dones les seves princi­
- 0^ ^
86 u N
^ ^ ^ ^ ^ ^
pals seguidores. Sorgeix la idea de l'adoració al Diable i
Diana se substitueix per un boc. A Catalunya, apareix el
1376 el Directorium inquisitorum de Nicolau Eimeric i
Francesc de la Penya, que estipula tot el procés inquisitorial
contra l'heretgia. Es considera com a tal l'endevinació,
però encara no la fetilleria. Però el que deixa clar
és la seva manera d'operar: "que es faci tot el necessari per
tal que el penitent no pugui proclamar-se innocent, per no
donar al poble el menor motiu que pensi que L· condemna
és injusta. Malgrat que sigui llastimós enviar a la foguera
un innocent... lloo el costum de torturar els acusats."^ Els
primers processos a Catalunya contra fetilleres i endevinadors,
acusats fins i tot de conèixer malalties per
l'orina (cosa que fan els metges), de lligar i deslligar
matrimonis, impotències o malavinences, els trobem al
segle XIV. Estem en l'àmbit de la fetilleria i la medicina
sense títol. Les acusacions generalment corresponen a
dones: "Joana k Sanadora, àlias Moriscada, que composa
a la cort 50 florins perquè havia estat delatada de fetilleries.''^
Les penes són dejunis, almoines o peregrinacions
a Montserrat.
La consideració de la bruixeria com a heretgia comporta
un canvi d'espectre importantíssim. La bruixa,
que fins ara era la fetillera que actua individualment,
comença a ser considerada com les bruixes, autèntica
secta que conspira contra la crisdandat. Tot l'afany dels
inquisidors que persegueixen bruixes serà esbrinar si es
reuneixen. La fantasia i les obsessions pròpies d'aquests
perseguidors animaran aquestes reunions amb tot tipus
de connotacions orgiàstiques. Apareixen els manuals
dels inquisidors encaminats a establir coincidències que
mostrin aquesta idea de complot universal. Acusadors i
acusats sota tortura dispararan la seva imaginació i
crearan una diabòlica secta impregnada de tots els mals
i totes les pors, desigs inconfessables i paradisos de
luxúria i opulència en un moment en què la realitat que
viuen és desoladora.
Les reunions de bruixes les comencem a trobar al
segle XV. Les primeres de què tenim notícia a Catalunya
són a la vall d'Àneu, el 1424, en unes Ordinacions
del comte de Pallars: "I com en la dita vall s'hagin
comesos crims molt enormes de envers Déu i la dita vall; ço
és, que van de nit amb les bruixes al boch de Biterna; i
aquell prenen per senyor fent-li homenatge; renegant lo
nom de Déu abans de nit; llevant los infants petits dels
costats de llurs mares; i aquells maten {...); donen metzi-

- - ^ a ^
->^55_^ - ^ .a^
^ ^
^^m
, v
WfSflSBmieímissSf^
f..„,^..u.*..- ^•-•«;;;'X,; Vl,...,.««* >.:.c..,.
, ÉAíifi. ¿>»utt«« ni*ft* «.""-• «=">•* .^:,„,,.„c¡Cïcp»*^·
/^% •IC
XX:KV3.
^y.
,rS5
^ ^
nes de diverses maneres.'"' En elles trobem ja l'homenatge mal llur grat; la llibertat com l'han perduda, pus no'ls
al Diable, la reunió nocturna de bruixes i la que serà ajuda ni'ls val pus l'art; d'elles ja fart, quant són al foc ell
finalment indissoluble idea del robatori i l'assassinat de se'n trau joc e se'n fa trufa, al foc les bufa; mes les damnades
nadons. Les penes són de mort, mentre que lligar matri­ són inclinades naturalment, més follament, ser fetilleres e
monis comporta la vergonya pública i perdre mitja sortilleres, conjuradores, invocadores eadivines."'' Jaume
llengua. Així com la manipulació de "metzines" lliga el Roig ens parla del ritual complet, i de la persecució que
destí de les guaridores a ser bruixes, la manipulació del ja ha començat a Catalunya. I ens diu qui és realment la
greix dels infants per fer ungüents és el que lligarà el bruixa: la fetillera, la sortillera.
destí de les llevadores a la bruixeria. L'enorme mortaldat Pel que fa al vol, també el trobem documentat en
infantil en el moment del part serà la guspira que un procés del 1485 contra Valentina Guarner, acusada
encendrà tota una espiral de sospites i acusacions contra de "bruixa, metzinera e homeiera"' i condemnada a ser
les llevadores.
ofegada i cremada a l'areny del Segre. Ella explica que
L'últim detall de l'estereotip de la bruixa és el vol per volar s'aplica un ungüent a les aixelles i diu "pith
màgic. El quadre complert ens l'ofereix Jaume Roig cap sobre fulla e que vaia allà on me vulla". (Cal dir que na
als volts de 1460: "Ab cert greix fus, com diu la gent, se Valentina anava a les reunions pagada per un seu cosí, i
fan ungüent e bruixes tornen; en la nit bornen, moltes mai no va voler sacrificar el seu fill). De l'ungüent que
s'apleguen, de Déu reneguen, un bóc adoren, totes honoren feien per volar diu que estava confeccionat amb "ca-
la llur caverna qui's diu Biterna, mengen e beven; après se kpat i Iens" de persones mortes. En general, se solien fer
lleven, per l'aire volen, entren on volen sens obrir portes. servir drogues de gran poder tòxic i al·lucinogen i de
Moltes n'han mortes, en foc cremades, sentenciades ab bons noms ben suggerents: jusquiam, belladona, queixals de
processos per tais excessos, en Catalunya. Tal fet si's llunya vella, estramoni, cascall, reig bord... El tipus d'al·luci­
de veritat, ja's declarat en lo Decret; allà't remet. Fet és nació de caire orgiàstic i les formes d'aplicar ungüents a
mirable; lo gran diable qui les guanyà hi té la mà. Ell les les zones més sensibles del cos amb un pal d'escombra
engaña e les profana fins que són preses, en caçre meses a denoten un alt component eròtic. Això no fa més que
u N 87

^ ^ i ^ ^a^
^ ^ ^ ^ ^ - ^
^ , ^
^ ^
incrementar la repulsió eclesiàstica, que té aversió a la quotidiana de la dona, i a tal fi les dones se solidaritza­
sexualitat i que la vincula directament a la dona. Serà el ven per ocupar-se de les complicacions del part, del
Malleus Maleficarum, al 1484, que associarà per sempre confort de la mare i de les atencions del nadó, creant un
més la dona a la bruixeria. Maleficae és una paraula ambient familiar i propici per apaivagar la por de la
exclusivament femenina. Els seus postulats són categò­ partera en un moment tan insegur com inevitable:
rics: "tota màgia té el seu origen en h luxúria, que és insa­ morir de sobrepart era tan comú com portar fills a bon
ciable en les dones". Els "set mètodes de què es valen les terme. Tot i això, aquesta és la cara amable de la repro­
bruixes per embruixar l'acte venerí' són la inducció al ducció. Les dones sovint han hagut de trencar el lligam
desig, la provocació d'impotència, l'anticoncepció, els sexe-reproducció per mantenir el control sobre la seva
avortaments... Amb ell, guaridores, fetilleres, llevado­ descendència, i sobre la seva vida. Les pràctiques abortires
o bruixes es confondran sense remei. L'únic ingreves i anticonceptives, fins i tot els infanticidis, són el
dient que consideren per als seus ungüents és el greix de capítol més obscur de la reproducció. Fins i tot la màgia
nadó, que obtenen les llevadores: "són preferentment les amorosa, que respon a la necessitat de cohesionar uns
llevadores les qui causen eh majors mah; les llevadores que matrimonis convinguts i no desitjats.
són bruixes procuren avortament i quan no fan això ofereixen
els nens al diable, els maten i en fan ungüent...
ningú causa major dany a l'església que les llevadores.".
La simbologia mil·lenària de l'associació de la dona
amb la natura, dona-mare-terra-fertilitat, s'anirà transformant
al llarg de l'edat mitjana en dona-matèria-finalitat-reproducció.
La dona serà conduïda, des de totes
les institucions, a aquest únic objectiu. El naixement
d'un infant formava part de la vida privada, íntima i
88 u N
Per afrontar aquests episodis de la vida femenina,
caldrà recórrer a especialistes: les dones sàvies, metgesses,
guaridores, llevadores, alcavotes, fetilleres, herberes...
la nomenclatura és variada segons la societat que
se'n fa ressò. La seva màgia és la ciència de l'època.
L'única medicina que hi ha és la medicina tradicional,
i està en la cultura popular, tal com diu Eiximenis: "A
la miafe, companyons, que pleguem d'aquí avant nostres
llibres, car tota nostra art no val un diner; e sien nostres

" ^ 0 .c®
^ ^ ^a0
- ^ - ^ © ^(0
^ ^
••^^íK*' •' '4''*^ * * »;• 4i.|.V1^^ "i'ííi.
>l^^^ lííiUPf
,.u^ '•w
'*w í •^S^ ^ % W
•"#'ï^£tí wit%vi*^
pr»i
i •
Jl ^111 ii«íftát.u»v, jc,tír.ani..iiiel\tfírt.>t rt.uftfr.i.eftmwa«cnFCPn»j>mni4»*.ttirtii«t|íi)tM'8mfl'4^ .vi?!-*
tm
^¡^
mestres les velles e els pagesos e els pescaters, car io, ah gros fisiologia femenina i se n'aparta voluntàriament,
ret que he pres, só porgat e guarit de ma malaltia."'" En sovint amb temor i aversió.
general, la dona sàvia és la dona vella que ha acumulat Les receptes de salut i de bellesa es transmeten de
experiència, i que exerceix la seva professió mèdica mares a filles i formen part del saber comú del món
sense estudis ni permisos allà on no arriben apotecaris femení, de la cultura femenina de tradició oral. En
ni cirurgians. La seva saviesa es transmet de forma oral tenim un bon exemple en un receptari del segle XIV,
i pràctica de generació en generació, el seu aprenentat­ Flos del Tresor de Beutat, destinat a les dones, que
ge és empíric, i confia en el seus sentits sense haver de compila multitud de remeis per a malalties generals, des
consultar manuals, entre altres coses perquè no sap del refredat fins al mal de queixal, i altres d'específica­
llegir. Les dones sempre han estat metgesses. L'esposa ment femenines, com impedir avortaments espontanis,
assisteix la família, i la guaridora, la comunitat. En impel·lir menstruacions, fer venir la llet o tenir un bon
època medieval són les principals farmacèutiques. part, alhora que s'ocupa de la higiene amb dentífrics i
Elles coneixen les herbes i saben tractar les malalties banys, i cosmètics i perfums: ''Per fer bany per estrènyer
amb els mitjans que tenen a l'abast. També les dames la flor soptament: Prenets escorse de magranes, e roses, e
de la noblesa curen les ferides dels seus marits guer­ guales, alú zucariu, mira, plantatge, consolda major,
rers, i les abadesses tenen infermeries. En paraules de cleda, argila vermella, escorse de castanyes, e fulles de codo-
Bernat Metge, ''quan hom es sa o malalt, elles serveixen nyer, de nespler e de serven Tot aso cuyt ab dues parts de
pus diligentment, e millor, e pus netament que els bon vinagre, banyats-vos-en en dejú. Eprenets al axir del
homes". Elles són les que tenen cura del seu propi cos, bay suc de plantatge, una oz., ab mige oz. de tanacia o de
no solament per guarnir-lo, com l'home medieval violeta. Ite. ensens o mastech ab vin mesclat e mes dins la
insistentment vol fer creure, sinó també per guarir-lo. natura la farà tornar quaix verge."^ Aquest tractat
Les complicacions ginecològiques i l'assistència als s'adreça a les dones perquè confeccionin els preparats
parts estan vedades als homes. L'home desconeix la elles mateixes. Això no comporta cap problema a la
u N 89
m

^ o^ ^
^ S 5 - ^ . ^
^ ^
o ^
^ ^
^ ^ ^
dona medieval, acostumada a processar els aliments per hora una levadora d'infants portant una criatura per a
al consum diari amb focs i morters, coneixedora de les bateiar".^^ La criatura ja era morta, però ella l'havia
qualitats de les herbes per a l'alimentació i la salut de la "primsenyada". La tasca de la llevadora està entre la
família, una tasca que té confiada des de sempre i de la sanitat i la superstició, entre la vida i la mort.
qual s'ocupa diàriament. Les dones medievals tenen, Un altre capítol relacionat amb el món femení,
com ens explica Bernat Metge, veritables laboratoris relatiu a l'art eròtic també en poder de les dones, és la
d'alquímia: "Eper tal que mills en puixen venir a la fi màgia sexual. Barrejades amb sortilegis es manipulen
que desigen, aprenen de destil·lar, de fer untaments, de drogues com l'estramoni, l'opi o la mandragora, docu­
conèixer herbes e saber llur virtut, e propietat de les figues mentades ja des de la Llei Sálica del 424. Aquestes
seques, del vermell de l'ou, del pa fresc de pura farina drogues estan en mans de fetilleres i herberes i són els
pastat, de les faves seques e de la llur aiga, de la sang e sagí únics fàrmacs de què es disposa. La màgia sexual es
de diverses animals e de k llet de k somera. Llurs cambres cataloga dins la superstitio. Consisteix bàsicament en
e altres llocs secrets trobaràs plens de fornells, d'akmbics, amatoris (filtres d'amor) o lligadures (impediments,
d'ampolles, de capses e d'altres vaixells peregrins, plens de com causar impotència): el mestre racional de la cort
les confeccions que ab gran estudi hauran aparellades a manifesta haver cobrat 'Wf Na Marta, tartre del llinatge
llur pintar, ab ajuda de molts. "*
dels rossos, esclava de Joan Ça Vila, prevere habitador de
A Catalunya, a partir del 1359, per ser metge calien Barcelona" per ser absolta d'haver fet "amatoris entre
tres anys a l'Estudi General. Les dones no hi podien N'Arnau Berro e sa muller de qui solia ésser esclava; que
accedir, però les més reputades, entre elles les jueves, havia fet ligar lo dit Joan Cavial que no pogués afer ab
tenien dispensa reial per treballar, i els mateixos reis les altre fembra sinó ab ella"." Pel que fa a anticonceptius i
requerien. Un document del mestre racional de la Corona abortius, la seva necessitat es tracta ja en el penitencial
d'Aragó datat el 1420 ens mostra que la Reina Maria de de Butchard (1008-1012) en cas de pobresa, tot i que
Castella havia fet ''venir una metgesa de Barchinona a la es condemnen. Ens explica també com aquestes pràcti­
ciutat de Tortosa on k senyora reyna era...".''
ques es transmeten de forma oral entre les dones.
D'entre les professionals de la medicina, les lleva­ L'església les considera pràctiques paganes, associades a
dores gaudeixen de la més alta consideració, perquè la la màgia. El 1230, les Decretáis de Raymon de Pe-
seva tasca és indispensable. L'església considera el dolor nyafort que regiran durant 600 anys condemnen l'an­
del part una condemna, però les llevadores fan massatticoncepció com a homicidi, com a reacció davant
ges, tenen ungüents per ablanir l'úter, i drogues com el l'heretgia catara que predica no deixar descendència en
sègol banyut per provocar contraccions o reprimir-les i aquest món. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó tenim un
per calmar el dolor, en especial les jueves i les islàmi­ exemple del segle XIV: "Rebi de na Francesca Boscà,
ques, perquè la seva religió no els prohibeix alleujar el conversa, compost ab la Cort per ço com era estada delada
sofriment. Són segurament per això les més reputades. de fetilleries e metzines en aquesta forma, que habia
També utilitzen ensalms que sovint es posen en perga­ administrada erbes e materials a una fadrina sen prenys
mins al voltant del coll, i supersticions, sota la creença per fer-li sortir o eixir defora lo prenyat, i composa 420
que els parts difícils eren coses sobrenaturals o fruit de sous."'^ Pel que fa a l'infanticidi, era un dels últims
maleficis i calia contrarestar-los amb amulets.
recursos, però també es preveia, com ens fa veure Vi­
Això era el que la gent creia, però sovint per aquescenç Ferrer: "si per ventura k dona, per cobrir son pecat,
tes pràctiques se les associa a la fetilleria. I també per un ha matada la creatura..." Es dedueix en aquest cas que
altre motiu: des del Sínode de Censors, el 1277, tot i es tracta d'encobrir un adulteri, però sovint la causa és
que ja es documenta des del segle VII, s'imposa a les lle­ la necessitat, la pobresa, la que porta a l'abandonament
vadores efectuar un bateig d'urgència en cas de perill o la mort de criatures.
per salvar l'ànima dels nadons abans de morir. Tenen, De la mateixa manera que la dona serà apartada de
per tant, certa capacitat d'administrar allò que és sagrat. la cultura dominant, la guaridora serà apartada de la
El 1424 trobem una inquisició del bisbe de Barcelona medicina amb la puixança de les universitats, que faran
sobre la mort d'un infant sense baptisme. A les tres de tot el possible per desacreditar-les, al temps que aniran
la matinada, a Santa Maria del Mar "hi vench a aquella compilant en els seus manuals tot els coneixements que
90 u N

^ ^ © - o>S5 ^
^ ^
© = (©
^ ^ ^ * ^ sa
els poden extreure; en definitiva, era l'única medicina la dona contaminant i verinosa que es recollirà per
eficaç que hi havia, perquè la universitària es basava en acabar de configurar la idea de la bruixa. D'altra banda,
teories galèniques i aristotèliques, lògica deductiva, teo­ la qüestió del títol mèdic té, a més, el rerefons de concelogia
o astrologia, i també superstició, que no responia a dir l'última paraula de qui ha d'exercir la medicina,
la pràctica ni a l'observació. Els metges engegaran cam­ enfrontant-se directament als permisos estatals. Moltes
panyes i processos contra dones que exerceixen sense metgesses van ser processades per aquesta qüestió.
haver estudiat, cosa que òbviament no poden fer perquè Finalment, l'església s'unirà a aquesta croada. La inquisi­
la universitat els està vedada, i insistiran a crear una ció, des del Malleus Maleficarum, es mostrarà ben elo­
imatge negativa de la dona. Precisament un metge, qüent: "una dona que tingui la gosadia de curar sense
Jaume Roig, dirà coses com: "No dura poc ser menstruo- haver estudiat és una bruixa, i ha de morir."
ses, molt enujoses lo quart del mes... del drap que's muden, La campanya dels metges per expulsar les guarido-
fe tilles fan; si van per l'hort, los arbres sequen; maten, enteres va paral·lela a l'inici de la persecució per bruixeria.
quen herbes si'n cullen; en l'espill sullen; e com llops La presa de poder dels metges es fa abans del desenvolu­
miren..."" La medicina "oficial" intentarà una aproxipament científic, per tant les raons no són d'eficàcia
mació a la fisiologia femenina a partir de tractats de mèdica, sinó política, per controlar el monopoli de la
medicina àrab i clàssica, que lluny d'apropar-s'hi, se medicina, el prestigi, els beneficis, i per decidir per ells
n'allunyarà encara més i abocarà els estudiosos a la miso­ mateixos sobre la vida o la mort. Quan els homes intengínia.
Proliferaran manuals sobre sexualitat, i davant taran treure les dones de la professió mèdica, l'assistèn­
això, l'església intervindrà escrivint els seus propis cia al part serà l'últim reducte que els quedarà sota
manuals sobre el tema, que sota la idea de regular la control. Però tot i que els homes es desentenen del que
moral sexual en el si del matrimoni, fomentaran encara té lloc a la sala de parts per qüestions morals o viscerals,
més la por ancestral a la dona i aconsellaran la prevenció o per mantenir-se a distància d'un episodi de destí
contra ella. Malauradament, seran aquests els que incert per a les dones, la incursió del metges serà pro­
tindran major difusió en la societat i estendran la idea de gressiva i acabaran emetent els seus postulats a partir de
manuals de com ha de ser una bona llevadora, més pendents
de les seves qualitats morals que no pas de les
mèdiques: "De las qualidades que ha de tener U comadre
por ser buena y suficiente:... que sea ingeniosa... que
tenga buenas costumbres... es menester que tenga buena
cara... no sea fantástica... no sea riñosa... sea secreta que
es k parte más esencial... tenga ks manos delgadas... dexe
cosas de sortilegios, ni supersticiones ni agüeros... y tenga
devoción a la Virgen María."^" Sota la idea d'instruir
marrones, el que fan es introduir-se en l'àmbit i advertir:
"guárdese de algunas viejas extrañas que no sea su
madre o suegra o su muy propicia." Juntament amb els
manuals, veurem entrar diversos instrumentals cruels i
destructius, i finalment la dona deixarà de parir agenollada
o a la cadira de parts per fer-ho estirada, de manera
que el metge es trobi més còmode. Progressivament, els
metges aniran acusant les llevadores d'ignorants incapaces
de consultar els manuals mèdics i les aniran titllant
de xerraires supersticioses. Se les posarà en dubte i
començaran a ser desplaçades. Algunes continuaran
rebent dispenses reials o municipals per la seva reputa­
'U'l·l—
ció, i perquè eren evidentment necessàries.
Comunidor d'Unarre.
El temor a ta sexualitat femenina es transforma en
u N 91

a

^ ^ ^ ^
- " ^ ^ c ^
^ ^
• Documents í testimonis (2)
D'històries sobre bruixes del Pirineu n'hi ha per sucarhi
pa. Les intitulades El Forat dels Bous i Les bruixes dels
Curantos fan referència a un aplec nocturn de bruixes, el
sàbat o aquelarre, que diran després els estudiosos. La
primera referència històrica de la Península a aquesta
mena de disbauxes apareix precisament en una vall del
Pirineu, en un text del segle XV, còpia d'un de més antic.
Em refereixo a Les Ordinacions de les valh d'Aneu, una sèrie
de disposicions en què s'especifiquen les penes que s'aplicaran
a "l'hom ofembra de k dita vall que vaga ab L·s bruixes
de nit ab boch de Biterna". Topònims actuals com l'Ereta
de les Bruixes (Viu de Llevara), el Planell de les Bruixes
(Surri), les Botigues de les Bruixes (entre Aós o Bixessarri) i
molts altres per l'estil, semblen delatar-nos l'indret exacte
d'aquestes bacanals nocturnes. La memòria popular, però,
sol situar les trobades en altres topants, sempre punts
geogràfics enlairats, sovint a cavall entre dues riberes, per
tal d'aplegar les bruixes de cada banda. Les bruixes de la
vall de Benasc i les de l'alta vall de l'Isàvena es concentraven
a l'ermita de Turbiné, prop de les Paüls, des d'on
s'enlairaven, amb ales de corb, fins al cim del Turbó. Les
ribagorçanes i les pallareses del Bòsia i el Flamicell feien
cap als prats d'Adons; les araneses i aneuenques, al Pla de
Beret; les cardosenques, al Pla de Negua; les de la Vallferrera,
al Planell de Matabous; les de l'Alt Urgell, de la
Ribalera i de la Coma de Burg, a la Basseta de Sant Joan de
l'Erm. Finalment, les bruixes andorranes ballaven despullades
de pèl a pèl per les vores de l'estany d'Engolasters.
Quan descobrien algun home que havia pujat fins al llac
per espiar-les, el convertien en gat negre i ballaven amb ell,
enganxat a l'esquena com una paparra.
El folklorista de Reus Cels Gomis va escriure La
A Espluga, les bruixes hi feien la festa major. Foto; ¡ep de Moner
- ^ ^ - ü^ ^
supersticions recollits a Catalunya a l'entorn deh anys 1864
a 1915. El llibre ha restat inèdit fins al 1987, any en què
el publica Alta Fulla, precedit d'un esplèndid estudi a
càrrec d'en Llorenç Prats. He de reconèixer que els casos
de bruixeria que em conten avui no són gaire diferents
dels que va recollir Cels Gomis un segle enrere. I això
que els indrets geogràfics esmentats per l'estudiós de
Reus cauen molt lluny de les valls pirinenques per on
m'enfilo. La bruixeria, doncs, no és pas un fenomen peculiar
ni exclusiu del Pirineu. Es cert, però, que a causa
de l'aïllament geogràfic de les valls, aquestes creences hi
han pervingut ben vives fins al segle XX.
El gat escoixat és una versió molt lliure del cas que
podríem titular com "La vella ferida", la història de bruixes
més repetida del Pirineu aragonès i català. Si he de fer cas
del que em diuen, aquesta història ha ocorregut a cada
poble que visito. L'esquema que més es repeteix és sempre,
si fa no fa, el mateix. Un matí concret de l'any -gairebé
sempre el dia de Nadal- l'amo troba morta al corral la
millor bèstia de la casa. Un any, fart que la desgràcia es
repeteixi cada data concreta, s'amaga al corral per espiar
què passa durant la nit. A la mitjanit entra un gat negre i
comença a esgarrapar un animal. El vigilant li dóna un cop
de bastó però no l'encerta de ple i el gat s'esmuny ferit cap
a fora. L'endemà, una vella del poble, sovint amb fama de
bruixa, té un braç o una cuixa a la funerala.
També la història que em conta la Jovita de Gerri -la
vella del Jepín- és representativa d'un cas, repetit igualment
a cada poble: "El cas del farcellet de roba". Un home troba
un farcellet de roba -vora un camí o al mig del bosc- i això
el fa sospitar que es tracti d'una bruixa que hagi anat a
donar mal. Posa al damunt de la roba una creu -uns rosaris,
un santcrist o qualsevol altre objecte sagrat- i es queda a
l'^uait, ben amagat prop d'allí. Al cap d'una estona arriba
bruixa catalana. Un aplec de casos de bruixeria, creences un i animal -corb, gat, guineu- que es vol atansar a la roba.
Poc després, l'animal es converteix en una dona despullada,
la qual exigeix a crits a l'home que tragui la creu. Aquest s'hi
nega en rodó. Hi ha un estira-arronsa entre els dos, fins que
l'home aconsegueix que la bruixa descobreixi la malifeta
que ha comès i que torni a reparar-la. Finalment, l'home
retira la creu i la bruixa es comença a vestir.
Em diu el Pere Canturri que en un camp del poble
andorrà de la Margineda es podia veure fins fa poc -ara
ja ho han cobert amb terra nova- una faixa de terra on
no hi creixia l'herba, ni el blat, ni re de profit, per més
que plogués i s'afemés. L'indret és conegut per l'Arrossegador
de la Brubca. Conten que per aquella faka de terra
u N 93

^ ^
^ ^
0 ^
- ^ .rv^
^ ^ 0 ^
^ 5 5 - ^ ^ ^ ^
El Pla de Beret, punt de trobada de les bruixes araneses, pallareses i gavatxes. Foto: ¡ep de Aloner
hi van arrossegar una bruixa del poble, lligada pels cabells
darrere un parell de bous, abans de cremar-la a la foguera.
La sang de la bruixa, doncs, havia fet tornar estèril aquella
terra per sempre més. Per raons òbvies, no és pas aquesta la
manera més freqüent de fer mal. Les bruixes solen donar mal
amb metzines mortals elaborades per elles mateixes, o bé amb
accions malvades -clavar una agulla al cap d'una criatura,
enterrar en un femer llavors de plantes nocives, etc.- o bé
amb la seua mirada, tan pèrfidament eficaç si apunta tant les
persones com les bèsties. El cas del marrà embruixat, contat a
Castellars per persones que en foren testimonis presencials,
demostra que una bruixa, en plena llum del dia i en un batre
d'ulls, pot liquidar la millor bèstia del ramat.
L'untet de la bruixa tracta del misteriós ungüent amb
què s'untaven les ferilleres, sia per acudir a la reunió nocturna,
sia per desplaçar-se fins al lloc de la malifeta.
Quina mena de combustible prenien per viatjar de forma
tan al·lucinant? Una mixtura secreta a basa d'infusions
de ruda o d'altres herbes? Una droga segregada pel gripau
o per un bolet al·lucinogen com el matamosques? No ho
sabrem mai del cert, perquè cada bruixa se n'enduia el
secret a la tomba. Abans de morir, però, el dimoni els
exigia que es busquessin una substituta a qui havien de
lliurar el secret. D'aquesta manera, el nombre de bruixes
es mantenia constant al llarg dels segles.
L'any 1936, Ramon Violant escriu en un treball
titulat Bruixeria pallaresa: ''Pocs eren els pobles on no hi
94 u N
haguessin dones que tinguessin fama d'ésser bruixes, i encara
avui perdura." Tanmateix, aquest "avui" havia de durar
ben poc. Sembla com si a la foguera de la revolució,
encesa aquell mateix estiu de la pluja d'estels, s'hi haguessin
cremat, al costat dels sants i dels objectes sagrats, les
bruixes del Pirineu. Cinquanta anys després de la flamarada,
en la memòria dels padrins resten encara ben vius
els noms de tot un reguitzell de bruixes famoses, capaces
de fer tronar i ploure. La Miquela de Lliri, la vella de
Rigals de Castanesa, la Quitèria de Taüll, la vella del Solé
de Durro, la Guila de Gotarda, la Queia de Benes, la
Gràcia de Jaume d'Ancs, la Peretona d'Escart, la Tonya
de Lluquet d'Isavarre, la vella de Toni de Soriguera, la
Guerxa de Cortscastell, la Mixoia d'Hortoneda, la Rossa
de Roní, la vella del Jepín de Gerri, l'Hugueta d'Enseu, la
Marinyaca de Vila-rubla, la vella de cal Torrades de
Valldarques, la Malgana de Berén, la Ciliona d'Àreu, la
Mercè d'Aleixó d'Araós, la Carrabina d'Ainet de Besan i
moltes altres d'anònimes se'n van anar al canyet sense
haver passat el relleu de l'untet a una successora més jove.
De totes maneres, la desaparició de les darreres
bruixes del Pirineu no significa pas que els pirinencs se
n'hagin quedat sense. Ni a la terra plana, ni vora mar, ni a
la muntanya, no s'hi pot viure sense les pors misterioses
de les bruixes. Els pirinencs d'avui, doncs, han començat
a compartir les bruixes urbanes dels països occidentals.
Pep CoU

^ ^ ^ 0

aJ^
- ^ - ^ ^ ^
^íji^ , ^
^ ^ o ^
^ ^
que intervenen malgrat ells. Les víctimes de l'acusació,
el Consell de la Inquisició, un dels jutges del procés de
Zugarramurdi, Alonso de Salazar Frias i Satan... En tota
l'obra, l'autor se situa en l'òptica dels jutges racionalistes
i pragmàtics. El centre del seu treball antropològic
parteix d'una afirmació: "Esta bruja no tiene referente en
el mundo empírico, ni vuek ni se refocila, ni pacta con el
diablo... simplemente no es, no hay. Todo negativo, nada
de nada..." A aquesta afirmació segueix una pregunta:
Com pot haver-se produït el fenomen de la persecució
de les bruixes? L'existència real i la simbòlica de la
bruixa i la seva situació en la cruïlla del món real i del
misteriós més enllà, amb tot el poder que podia generar,
és el locus per on es mou Lisón per estendre el retrat de
la bruixa en la literatura, en Coya, en el medi rural i en
el medi urbà, i sobretot, en la universalitat de les configuracions
mentals col·lectives, de manera que, quan en
el darrer capítol abaixa el teló, pot pronunciar com a
resum: Crear per controlar, per vèncer, contraposant la
societat a la figura lúcida de l'inquisidor Salazar, al qual
dedica l'obra com un homenatge.
• MUCHEMBLED, Roben. Soraères. Jmtice et Société aux
I6e et 17e siècks. Editions Imago. Paris 1987.
No podia faltar en una mostra bibliogràfica una de les
SORCIÈRES
JUSTICE ET SOCIÉTÉ
AUXló^ETirSlÈCLES
u
96 u
obres que sintetitzen el treball d'un dels pioners en
l'estudi de la ruptura social i l'aculturació de l'edat
moderna per l'extensió del poder estatal en tots els àmbits
propis de les cultures subalternes. La submissió i la
domesticació de la dona en aquest context el fa proper als
estudis de gènere. L'obra conté una història molt afinada
dels estudis sobre la bruixeria i sobretot de la figura de la
bruixa en l'imaginari dels estudiosos. Identifica tres
factors cabdals per a la comprensió del fenomen: la
demonologia, el paper de la justícia i l'adhesió d'una part
de les comunitats rurals implicades al sacrifici expiatori
que representa l'execució de les bruixes.
Una segona part està dedicada a casos concrets de la
regió de Cambrésis, amb un treball de recerca exhaustiu
sobre les fonts pluridisciplinàries que aplega, i acaba
centrant-se en les pors populars i en el canvi social que
representa el pas de la venjança privada tradicional a la
delegació d'aquestes funcions en la justícia organitzada
per un Estat central.
• FLINT, Valerie I.J. The Rise of Màgic in Early
Medieval Europe. Clarendon. Oxford 1991.
El fenomen de la bruixeria entès en el context més
ampli de la màgia forma part d'una via d'estudi encetada
per Keith Thomas (1973. Religión andthe decline of
Màgic. Harmondsworth, Middlesex) i seguida en
aquest treball, centrat en una època anterior a l'inici i
l'extensió de la febre de la bruixeria, l'alta edat mitjana
europea, però que pot fer-nos reflexionar sobre la manifestació
de la bruixeria com a problema. Sobre un
estudi acurat de les fonts clàssiques i dels pares de
l'Església, ens mostra la persistència de la màgia antiga,
tant professional com local, i la seva substitució i transformació
en un horitzó on és degradada al nivell de la
superstició, mentre que la necessitat de l'endevinació, de
la protecció de les pors, s'encamina a una acció permesa
i esperonada de la devoció i la força dels nous cultes i
rituals. La màgia que persisteix, la màgia que es necessita
es combina en un sincretisme de distintes intensitats i
tendències amb la sacralització dins el cristianisme
d'objectes, llocs, rituals i pràctiques mèdiques, i amb el
rebuig de la figura dels màgics, les personalitats dels
quals són estudiades ací amb detall. La substitució
d'aquestes figures per la sacralitat real i episcopal ens
deixa amb una nova composició de forces i de rols que
se'ns fan del tot necessaris per entendre el locus concret
que ocuparà la bruixa en els segles següents.
N

L A M O S Q U E R A
Per Maria José Gracia i Àngels Mareé (restauradores)
Fotos: Sigfrid Prim
Sant Sebastià d'Estaron, recuperació de les pintures murals
dels segles XV-XVI
L'abnegada tasca de recuperació cívica i patrimonial
que ha engegat l'Associació de Veïns de
l'encastellat poble d'Estaron es va veure premiada,
l'estiu del 97, amb la descoberta d'unes pintures
murals a l'interior de l'església parroquial.
Unint esforços, el Consell Cultural de les Valls
d'Àneu, l'ajuntament de la Guingueta d'Àneu i el
LA MOSQUERA
Fitxa tècnica
Localització: Església de Sant Sebastià a
Estaran (Pallars Sobirà)
Municipi: La Guingueta d'Àneu
Objecte: Pintura mural.
Matèria-Tècnica: Pintura al sec sobre morter de
calç i sorra.
Autor-Època: Desconegut. Segle XV-XVl
Tema-Descripció: Sanefes ornamentals i frag­
ments d'un personatge amb un cistell a la mà.
Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat
han contribuït, amb la salvaguarda d'aquest
conjunt pictòric, a reescriure una pàgina important
de la història del poble.
Durant els mesos d'agost i setembre de l'any
1997, veïns del poble d'Estaron, mentre feien els
treballs de rehabilitació de l'església, van descobrir

fragments de pintura mural. Davant aquest fet, van
aturar els seus treballs i van comunicar la seva troballa
a la direcció general de Patrimoni.
A l'origen, les pintures devien ocupar tota
l'església, però actualment només se'n conserven
restes a la paret on es troba la porta, a l'arc i a l'absis.
Es tracta d'unes pintures fetes amb tècnica de
fresc al sec, de les quals se'n conserva un 20% del
total.
Sobre una capa de morter de preparació, realitzada
amb calç i sorra, n'hi ha una de més fina, més
rica en calç, on es troba la capa pictòrica. El morter
de preparació és molt desigual, ja que la paret de
pedra de base és molt irregular.
Ja a l'origen aquestes pintures no eren d'una
gran qualitat tècnica, i això, junt amb altres factors
com la humitat, les filtracions, els moviments, etc.,
n'ha afavorit el deteriorament.
Un altre factor molt important que cal tenir en
compte és l'existència d'una capa de calç viva aplicada
posteriorment sobre la pintura i que, sobretot en
la zona de l'absis, ha impedit la possible recuperació
d'una part de la superfície pictòrica. Es tracta d'una
calç del país molt dura i que, en ser retirada, arrossega
el morter original, que està molt debilitat i és
gairebé sorra.
Durant la primera quinzena del mes de juny de
l'any 1998, dues restauradores que col·laboren amb
y(»
i jt ^'
el Servei es van desplaçar al poble d'Estaron per treballar-hi.
La primera fase de la restauració va consistir a
fixar i consolidar, amb caràcter d'urgència, els fragments
ja descoberts, ja que el morter que sustentava
la pintura havia perdut la poca consistència que
tenia i patia d'una fragilitat extrema.
LA MOSQUERA

'•
•' -.^ j
/ •
i'
^ 1
vi
Un cop assegurats els fragments de pintura ja
descoberts, els treballs van prosseguir retirant la resta
de morter i calç afegits amb posterioritat al mur i sobre
la pintura. En aquesta etapa es van descobrir
molt pocs fragments de pintura mural.
Mereix una menció especial la recuperació de la
forma original de la finestra de l'arc triomfal, que en
algun moment posterior a la realització de les pintures
havia estat parcialment tapiada.
Un cop descoberta tota la superfície de la paret
lateral, es va començar a treballar a la zona de l'absis,
però en aquest cas els treballs van ser bastant limitats
i infructuosos, ja que tot i tenir constància de l'existència
de pintura mural, aquesta havia sofert un
gran deteriorament que, en la major part de la superfície,
la feia insalvable. Factors com la humitat
soferta o la duríssima capa de calç viva aplicada, en
feien impossible la recuperació. Tot i això, se'n va
salvar un fragment, que queda com a testimoni del
que en el seu dia havia estat la pintura original.
LA MOSQUERA
Un cop posada al descobert tota la superfície pictòrica,
es van continuar les tasques de fixació i consolidació,
mitjançant l'aplicació d'un copolímer acrílic i d'un
morter fet a base de calç i sorra.
A continuació es va fer una neteja mecànica de la
capa pictòrica, retirant la pols, la sorra i les restes
d'incrustacions acumulades.
La fase final va consistir en l'aplicació d'una protecció
general a la superfície pictòrica. Aquesta protecció,
a més de preservar la pintura, també dóna més
vivacitat als colors i facilita la llegibilitat del conjunt.
Els treballs de conservació-restauració han permès,
doncs, salvar un conjunt pictòric que a l'origen
cobria tota l'església. Desgraciadament, d'aquest
conjunt actualment només se'n conserva aproximadament
un 20%.
Les pintures localitzades a la paret constitueixen
una petita i deteriorada part del conjunt, però la seva
conservació és important i l'interès que els habitants
d'Estaron han mostrat en aquest sentit, molt lloable.

LA NOS QUERA
Per Jordi Sargatal Vicens i Miquel Rafa Fornieles. Fundado Territori i Paisatge
Fotos: Fundado Territori i PaisatgelCaixa Cataiur^ya
Les Planes de Son. Centre de Natura i Desenvolupament
Sostenible del Pirineu
Maqueta del Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus.
El mes d'octubre de 1998 es va presentar públicament
a l'Ecomuseu, a Esterri, el projecte de
creació d'un centre de natura, impulsat per la Fundació
Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, a les
Valls d'Aneu, i concretament a les Planes de Son, un
indret excepcional que al mateix temps donarà nom
al centre.
Atesa la importància que pot tenir aquest equipament
per a les Valls i vistes les expectatives generades
a tota la comarca, creiem molt interessant i encertat
presentar als lectors d'Árnica quins n'han estat
els orígens, les motivacions i els objectius i també les
activitats que es desenvoluparan properament al
Centre de Natura de les Planes de Son.
La nova Fundació Territori i Paisatge de l'Obra
Social Caixa Catalunya
Després d'un llarg període de gestació i de definició
dels seus objectius, el 18 de desembre de 1997
es va constituir el patronat de la Fundació Territori i
Paisatge, que va ser presentada públicament el 5 de
març de 1998 a l'auditori de La Pedrera de Barce-
LA MOSQUERA

lona. La nova fundado va començar a funcionar el
dia 5 de març passat i té la seva seu a l'edifici de La
Pedrera.
La Fundació Territori i Paisatge (en endavant
FTP) es nodreix de fons de l'Obra Social de Caixa
Catalunya i es regeix per un patronat format per
vint-i-dues persones, dotze en representació de
Caixa Catalunya i deu en la seva condició de personalitats
de rellevància acadèmica i social; entre tots
els patrons, se n'han designat set que constitueixen
el Comitè Executiu.
Els objectius fonamentals de la FTP són:
• Col·laborar en la conservació del patrimoni
natural i del paisatge.
• Conscienciar la població, tant la infantil i
juvenil com l'adulta, sobre els valors ambientals.
Per aconseguir el primer objectiu, s'han obert
dues línies d'actuació. La primera és la subvenció de
projectes d'estudi i conservació presentats per
ONG, institucions i administracions municipals.
Caixa Catalunya ja ha participat decididament en
aquest àmbit en diversos programes de conservació
LA MOSQUERA
de la natura, com ara la reintroducció de la Uúdriga
a Catalunya, la potenciació de poblacions de cigonya,
la col·laboració amb la Fundació CRAM de
Premià de Mar per a la conservació de mamífers i
tortugues marines, el control de l'ozó troposferic
realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona,
o la col·laboració amb l'Ajuntament de Lleida per al
finançament d'infraestructures i actuacions al Parc
de la Mitjana i al seu Centre Municipal d'Educació
Ambiental.
La segona es basa en l'adquisició, mitjançant
compra, arrendament o cessió, de territoris d'interès
per a la conservació, per al paisatge i/o l'educació
ambiental.
De fet, l'adquisició de territori és l'objectiu primordial
de la FTP, que no fa més que recollir experiències
que ja es desenvolupen en altres països europeus
i nord-americans, com és el cas del National
Trust i els Wildlife Trusts a la Gran Bretanya, del
Conservatoire du Littoral et des Rivages Lacustres i
els Conservatoires d'Espaces Natureis, a França, o el
Nature Conservancy als EUA.
Planes de Son (valls d'Àneu), 22 de juny de 1998, futura ubicació del Centre de Natura i
Desenvolupament Sostenible dels Pirineus.

La prioritat d'adquisició se centrará lògicament
en aquells espais d'alt valor ecològic i/o paisatgístic
que hagin quedat fora de la xarxa d'espais protegits i
que, per tant, són més susceptibles de degradació.
Les zones adquirides o cedides a la FTP, en principi,
no seran gestionades directament per la Fundació,
sinó que aquesta encarregarà l'elaboració d'un
pla de gestió, que serà la base per establir un contracte
amb una ONG, una institució o una administració
vinculades a l'àrea per tal que gestioni el territori
adquirit.
Els territoris adquirits seran gestionats amb els
criteris moderns de conservació del patrimoni natural
i facilitant un ús públic compatible amb aquesta
finalitat. Segons els casos, també caldrà mantenir i
potenciar les activitats tradicionals que es desenvolupin
a l'àrea (agricultura, ramaderia, etc.) i, en
determinades situacions, també caldrà fer actuacions
de restauració dels ecosistemes per tal de potenciar-ne
els valors naturals i millorar els hàbitats
de les espècies més valuoses.
Pel que fa al segon objectiu, de conscienciació
ambiental, es basarà en la realització de cursets i jornades,
en l'elaboració de publicacions, i sobretot, en
la posada en marxa de dues escoles o centres de seducció
ambiental.
Un dels centres mediambientals estarà ubicat en
una zona humida litoral, en un antic mas dins el
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (Alt
Empordà, província de Girona), i, l'altre, en una
zona d'alta muntanya, concretament en el municipi
de l'Alt Aneu, a cavall entre el Parc Nacional d'Aigüestortes
i la Mata de València, una de les avetoses
més extenses i en millor estat del Pirineu.
En ambdós projectes de centres s'han tingut
molt en compte la integració de la construcció en el
seu medi i que siguin exemples d'aprofitament de les
energies renovables i d'estalvi energètic, mitjançant
les tècniques d'arquitectura bioclimàtica més
modernes.
Els dos centres serviran per donar a conèixer les
àrees on s'instal·len, però també per tractar els problemes
ambientals a escala planetària. A més, seran
centres dinamitzadors de l'alta muntanya o de les
zones humides i equipaments de recerca sobre l'educació
ambiental, per tal d'afavorir la producció de
materials educatius que puguin ser útils a més gran

Avetosa de Vallferrera. Bosc adquirit per la Fundació Territori i Paisatge/Caixa Catalunya (adquirits drets de tala per 25 anys).
Dades sobre el centre de les Planes de Son
Característiques del projecte arquitectònic:
• Arquitectura bioclimàtica: edifici semisoterrani,
que aprofita la inèrcia tèrmica del sòl i evita pèrdues
tèrmiques; aïllament tèrmic als tancaments,
doble envidrament, etc.
• Màxima integració paisatgística: sostre cobert per
prat natural, com a continuació de l'existent; única
façana orientada a sud, per aprofitar insolació i panoràmiques.
Edifici en tres cossos articulats per
porxos adaptats a la topografia. Set metres d'alçada.
• Edifici energèticament autosuficient, mitjançant
plaques fotovoltaiques i calefactors solars per aigua
calenta, integrades a la façana sud; sistema mixt
amb caldera de biomassa (residu forestal) i propà.
Calefacció per terra i mur radiant i per aeroconvectors
en zones d'ús esporàdic.
LA MOSQUERA
• Edifici estructurat en tres blocs: àrea d'activitats
pedagògiques, àrea residencial i àrea de recepció,
menjador, cuina i ludoteca-sala d'estar.
• Auditori per a 210 persones.
• Dues aules; biblioteca; sala de treball-laboratori;
planetari i observatori astronòmic.
• Capacitat total: 76 places d'escolars i 48 d'adults,
en habitacions de sis i quatre places en lliteres,
aquestes darreres convertibles en habitacions
dobles; cada habitació disposa de dutxa, wc i rentamans.
• Total construït: 2.298 m^ en dos plantes més un
semisoterrani.
Activitats a desenvolupar al centre:
• Educació ambiental per a escolars (Escola de Natura);
al centre, a més de les estades dels grups escolars
o d'estudiants, s'hi desenvoluparan materials

Guineu jove als boscos dels Pirineus.
pedagògics innovadors sobre l'entorn pirinenc i
també sobre problemàtiques globals.
• Activitats per a adults: cursets de descoberta de la
natura, excursions naturalistes, etc.
• Cursos de formació, conferències i congressos.
• Estades per a grups amb una oferta de diverses
activitats relacionades amb l'entorn.
• Centre de fauna pirinenca; cria en captivitat d'espècies
amenaçades i activitats d'educació ambiental
amb els animals irrecuperables per al seu alliberament
a la natura.
• Observatori astronòmic.
• Projectes de conservació i recerca sobre els ecosistemes
pirinencs.
• Node del Fòrum Europeu de la Muntanya, una
xarxa telemática d'informació sobre desenvolupament
sostenible en zones de muntanya, impulsada
per la UICN i la UE.
• Foment i dinamització de projectes de desenvolupament
sostenible a l'alta muntanya.
La creació de reserves forestals al mig Pallars, una
primera actuació de conservació del territori de la
fundació al Pallars
• El projecte s'emmarca dins un de més ambiciós,
amb el títol "Projecte de demostració del valor del
patrimoni forestal singular per aconseguir la implicació
dels agents socials i econòmics en la gestió
forestal sostenible i plurifuncional", que ha rebut
recentment fons europeus Life (un 38% del total
del projecte, valorat en uns 160 milions de pessetes)
i que està promogut per tots els ajuntaments
de la zona del Mig Pallars (Alins de Vallferrera,
Esterri de Cardós, Farrera de Pallars, Lladorre,
Llavorsí, Tírvia i Vall de Cardós), amb el suport
del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, la Diputació
de Lleida, el DARP, el departament de Medi
Ambient, l'Associació d'Ens Locals de Muntanya
dels Pirineus, l'Associació Catalana de Municipis,
empreses i entitats locals.
• L'ADF Mig Pallars té encomanada la gestió de tot
el patrimoni forestal dels municipis i coordina tot
el projecte, dirigit per un enginyer forestal, Jaume
Hidalgo, amb la col·laboració del professor Marc
Gràcia, del CREAF. Aquest és un cas pioner de
model de gestió de boscos mancomunats o municipals,
que ja s'havia previst en la llei forestal catalana.
• El projecte preveu una gestió sostenible dels boscos
i inclou:
1. Una gestió d'explotació correcta i amb l'objectiu
de produir fusta i derivats.
2. Un aprofitament turístic de les zones forestals
singulars.
3. La conservació de les àrees forestals més valuoses
ecològicament, que sempre són un percentatge
minoritari de la part que s'explota.
• Dins aquest tercer apartat, s'emmarca la creació
d'unes Reserves Forestals, on no es farien aprofitaments.
En algun cas, es podrien fer algunes actuacions
si fos convenient per millorar l'estat del bosc
i evitar una degradació del conjunt.
• La idea subjacent és que hi hagi sectors de bosc on
la dinàmica natural sigui l'única que prevalgui.
Això només es pot fer allà on el bosc ha mantingut
LA MOSQUERA

Galls fers als boscos dels Pirineus.
un nivell de maduresa i d'envelliment importants,
perquè no s'hi han fet aprofitaments durant molts
anys (més de 100-150) i fins i tot aquests han estat
molt limitats per les condicions en què es feien
aleshores (extracció d'alguns arbres amb ròssec de
cavalls).
• En aquests sectors de bosc madur (el que els ecòlegs
en dirien bosc "clímax"), hi ha grans arbres
vells i secs que es podreixen lentament i proporcionen
un hàbitat únic per a moltes espècies d'insectes,
picots, mussol pirinenc, etc., però també
trobem clarianes que deixen créixer arbres joves
allà on n'ha mort un de vell. L'estructura del bosc
és, per tant, diversa (ben estratificada), ja que hi ha
arbres de totes les classes d'edat i diàmetre. En
alguns casos, aquests sectors de reserva presenten
arbres monumentals (avets, pi roig) que, a més de
l'ecològic, tenen un remarcable interès paisatgístic
i estètic.
• El suport de la Fundació Territori i Paisatge té una
doble vessant:
- la de conservació, adquirint els drets de la fusta en
les àrees de reserva forestal i fent possible la creació
d'aquestes reserves;
- la de donar suport a una iniciativa pionera promoguda
pels ajuntaments de muntanya per tal de
trobar noves formes d'aprofitar i valorar el seu
patrimoni forestal.
LA MOSQUERA
^•^^^ i^!;^
Per al 1998, s'han signat convenis per crear cinc
Reserves Forestals:
1. Avets de la Noguera de Vallferrera
10 ha, 40 anys 1.000.000 ptes.
2. Obaga de Buscallado (bosc de Virós)
4,7 ha, 30 anys 1.000.000 ptes.
3. Solana de Bossirroi (bosc de Burg)
8,5 ha, 35 anys 1.000.000 ptes.
4. Bosc de Pla Llong de Baiasca
6 ha, 30 anys 750.000 ptes.
5. Clot de l'Óssa (Arestui)
7 ha, 30 anys 750.000 ptes.
Es proposa que els anys 1999 i 2000 es continuïn
altres reserves, estenent-les a d'altres sectors del
Pallars Sobirà i a les comarques veïnes (Alt Urgell,
Pallars Jussà, Alta Ribagorça...).
Al mateix temps, l'ADF Mig Pallars ha presentat
la proposta de crear un inventari dels boscos singulars
de tot el Pirineu, una activitat estretament
lligada amb l'anterior i que s'hauria de vincular amb
l'Escola de Son. Els pressupost és de 10,7 milions de
pessetes, per desenvolupar en uns dos anys.
Altres propostes paral·leles previstes són:
• Creació de circuits forestals didacticoturístics.
• Recuperació del sistema de treta de fusta amb
matxos.
• Consolidació d'un planter d'arbres fruiters autòctons
a Gerri de la Sal.

A L I S P A S
Per Albert Algueró Vives
Metge Diplomat de Sanitat
Menjar bé, per viure millor
La Vanguardia del 12 de gener de 1999, en la seva
secció d'economia, publica el titular següent: "Me
Donald's dispara sus ventas en España". Aquesta informació
confirma l'evidència del progrés i l'expansió
de les empreses de restauració de menjar ràpid (fastfood).
Segons aquesta noticia, McDonald's ha tingut
una facturació de 47.000 milions de pessetes, que
representa un increment del 32% respecte de l'any
passat. Una inversió d'l 1.000 milions en l'obertura
de quaranta nous restaurants l'any passat. Per aquest
any, hi ha prevista una inversió de 14.000 milions en
l'obertura de cinquanta establiments més. Existeixen
altres cadenes d'establiments de menjar ràpid com
són Burger King, Pans & Co., etc., i segurament no es
queden enrere quant a resultats econòmics.
Mai com ara no s'havia disposat d'una varietat
d'aliments tan àmplia, en quantitat, en varietat i en
qualitat. La facilitat de transport i conservació és molt
gran: mengem lluç i fruita fresca de Xile o de Sudàfrica,
salmons de Noruega, llamàntols vius del Canadà,
etc., i contràriament a això, cada dia és més elevat
el percentatge de població que s'habitua a
l'alimentació de tipus industrial, els majors exponents
de la qual són les cadenes de menjar ràpid.
Aquesta tendència no és gens bona per a la salut de la
població, i especialment per a la dels joves, que són
precisament els qui més freqüenten aquests establiments.
A més, els estudis i les anàlisis que s'han fet de
diferents productes d'aquests establiments han demostrat
la mala qualitat dels greixos (generalment
tots d'origen animal) i que els tomàquets que s'utilitzen
per fer els entrepans han sofert manipulació genètica
amb la finalitat que tots tinguin la mateixa textura,
forma i pes. També s'ha detectat que la higiene,
en general, és millorable.
No es tracta, ni de bon tros, de criminalitzar els
establiments de menjar ràpid; tenen una funció so­
cial i pràctica dins la societat d'avui dia, en la qual a la
majoria de gent els falta temps. A més, es pot assaborir,
de tant en tant, una bona hamburguesa amb patates
fregides, però convé que es conegui el risc de la
repercussió en la salut que pot provocar aquesta manera
de menjar si es converteix en hàbit.
Els canvis de manera de viure i, especialment, els
canvis en els hàbits alimentaris afecten de manera
important els nens i els joves. Els nens, generalment,
aprenen a menjar en l'entorn familiar i els seus hàbits,
en principi, acostumen a ser el reflex dels gustos
dels seus pares. Però la pressió de l'entorn social i publicitari
és tan gran que molts dels aliments saludables
i equilibrats de la dieta familiar clàssica s'estan
substituint per altres que fan que la dieta sigui hipercalòrica
i hiperproteica, totalment desequilibrada i
pràcticament nul·la en fruites i verdures.
"La dieta ideal ha de ser variada i moderada".
Amb aquesta senzillesa descriu el professor de nutrició
Dr. Varela el que ha de ser una alimentació saludable.
El nostre país és molt ric i variat en productes
alimentaris; es calcula que podem utilitzar entre 105
i 110 aliments en la dieta habitual. Això és molt posi-
S A L I S P À $

^ ^ 6) .^ ^ vg)
tiu, ja que aquesta varietat d'aliments ens facilita que
aconseguim incorporar els nutrients que necessitem.
Menjar és una necessitat fonamental i primària
per satisfer la gana i, en última instància, com és obvi,
per conservar la vida. L'organisme humà és un motor
de combustió que consumeix energia contínuament
per poder mantenir els processos fisicoquímics de la
vida. Aquesta energia ve donada pels anomenats principis
immediats (carbohidrats, proteïnes i greixos).
Els carbohidrats o hidrats de carboni, els podríem
equiparar al combustible d'un vehicle de motor;
les proteïnes formarien el material plàstic del cos: vísceres,
músculs, pell, etc. (una mena de matèria de
construcció). I, finalment, els greixos o lípids serien
com el material orgànic de reserva. També són part
fonamental dels aliments les vitamines i els minerals,
que són nutrients especials i necessaris en quantitats
petites i que, juntament amb l'aigua (que és el nutrient
fonamental), no aporten cap caloria.
Els criteris per a una alimentació sana recomanats
pels diferents organismes nacionals i internacionals
són els següents:
-Els hidrats de carboni aporten unes 4 calories
per gram i han de representar un 55-60% del total de
calories de la dieta.
-Les proteïnes aporten també unes 4 calories per
gram i han d'ocupar un 15% del valor total.
-Els greixos aporten una mica més de 9 calories
per gram i han de formar sempre el 25% del valor
total.
-L'aportació de la resta de nutrients, com vitamines
i minerals, han de ser suficients però sense excés.
La ciència de la nutrició ha adquirit una gran
transcendència i un gran interès popular. S'ha fet
famosa i mítica l'alimentació mediterrània, que és la
que garanteix una major durada i una millor qualitat
de vida i de la qual sabem que es fonamenta en verdura,
fruita, llegums, carn i peix, cuinats de manera
senzilla i amb l'aportació indispensable d'oli d'oliva
i, de manera opcional, de vi.
A l'entorn del món de la nutrició, la dieta i els aliments,
amb les seves formes de preparació, ha sorgit
tot un món literari i mediàtic. Els llibres de cuina i
dietètica es venen com xurros, i no oblidem els programes
de ràdio i televisió com els de Karlos Arguiñano.
Bona cuina, etc., convertits en estrelles dels
mitjans audiovisuals.
$ A L I S P A S
No s'han de confondre "nutrició", "dietètica" i
"alimentació"; convé definir cadascun d'aquests conceptes.
La nutrició és el conjunt de processos biològics
mitjançant els quals l'organisme transforma i utilitza
les substàncies que contenen els aliments. En
canvi, el concepte de dieta implica un control i una
regulació dels aliments com a mesura higiènica o terapèutica.
Un exemple serien les dietes per a diabètics o
hipertensos. La dieta, per desgràcia, no és sempre
definitiva per a la salut. D'altra banda, l'alimentació
es pot definir com la manera de proporcionar a l'organisme
les substàncies que li són indispensables per a
la subsistència. L'alimentació és un procés totalment
voluntari i conscient i engloba, per una part, els processos
nutritius i per l'altra, tot el marc social i cultural
que hi ha al voltant de la seva preparació per fer les
delícies del paladar, altrament dit gastronomia.
Conclourem sospesant els avantatges que representa
mantenir la nostra forma de menjar tradicional
respecte de l'americana "fast-food". Només cal citar
l'informe que l'OMS publica anualment sobre les
malalties al món. En aquest sentit, els EUA són els
"campions" de totes les categories. Es a Amèrica on
hi ha més obesos (65% de la població), més diabètics,
més malalts cardiovasculars (quatre vegades més
que a Catalunya), més càncers, més artrosis, més
malalts d'Alzheimer...
Els estudis científics posen en evidència que el
factor determinant per a totes aquestes malalties és
l'entorn, del qual l'alimentació representa un 65%.
Acabem com hem començat: Practicar un estil
de vida sa i menjar bé per viure molts anys! ?«

LA L L U C A N A
Per Salvador Martínez %
El Bearn i els senders de la història
De l'experta i generosa mà de Salvador Martínez, autor de la significativa obra "Francia, los Pirineos",
iniciem, amb la passejada pel Bearn, una sèrie de capítols que ens conduiran reílexivament a l'altre costat de
l'estimada serralada, eix històric agermanador de cultures.
Són les dotze del migdia del 22 de maig de 1998
i estic assegut en una terrassa del bulevard des Pyrénées
de Pau assaborint una Duvel mentre admiro, un
cop més, el fast mineral que es desplega davant meu,
possiblement una de les "postals" de muntanya més
boniques del món. Des d'aquesta posició privilegiada,
entre glop i glop de cervesa, em pregunto en veu
alta perquè he caigut en el parany d'acceptar d'escriure
en quatre escasses planes el que sé i el que sento
sobre aquest país tan dens. Asseguda al meu costat
es troba la meva amiga Anne Le Guen, que un cop
sentits els meus laments intenta ajudar-me:
-No t'amoïnis, no hi ha cap problema. El teu
treball és ben senzill: dius als lectors que t'agrada
molt el Bearn, després expliques quatre tòpics i t'acomiades
desitjant que ens visitin com més aviat
millor.
Doncs sí que anem bé!, penso entre mi, però responc:
-Tens raó. No cal donar-li tantes voltes. Ho faré
com tu dius -acabo mentint.
Tothom té alguna idea sobre el Bearn, a tothom
li sona: Sí, home, sí, és el nom de la novelh d'aquell
mallorquí mig fatxa de U qual es va fer una pelÜcuU;
Bearn?: em sembla que és un lloc on fan formatge... no,
no, és una reserva d'óssos del programa Life...; no és un
whisky americà? Tanmateix si nosaltres preguntéssim
a un ciutadà de Pau què és i on és Lleida, o el Pallars,
possiblement obtindríem una resposta cabal i satisfactòria.
En conseqüència, cal preparar-se per girar
visita a un país tan proper i atractiu com poc conegut.
La primera sensació que hom obté en arribar al
Bearn és de familiaritat, de déjà vu, d'anar a saludar
uns parents llunyans que viuen en unes contrades
maquíssimes; i això és capital i, per damunt de tot,
facilita les coses. Però, comencem pel principi.
LA LLUCANA

El Bearn és una de les regions històriques més
antigues i amb més personalitat de França. No obstant
això, després de la Revolució de 1789 va ser
unida al País Basc francès per formar una sola entitat
administrativa: el departament de Pyrénées-Atlantiques.
Aquesta mesura, típicament jacobina, és una
més de les aberracions que es van perpetrar contra
els pobles europeus per tal d'integrar-los més dòcilment
i anònimament en els emergents Estats nacionals
del segle XIX. Malgrat aquests intents uniformitzadors,
bascos i bearnesos han aconseguit
mantenir vives llurs cultures i organitzar un marc de
veïnatge fluid i civilitzat, però una mica fred, tot
sigui dit. Sembla que els bascos i els bearnesos visquin
d'esquena.
Pel que fa a la geografia, el Bearn ocupa una posició
central en el Midi: al sud queda el vessant espanyol
dels Pirineus; a l'est, el departament de Hautes-
Pyrénées; a l'oest, el País Basc francès, i, al nord,
l'ampli arc dibuixat per la conca del riu Adour. El
seu territori integra dos escenaris ben diferenciats: el
muntanyós dominat per les serres pirinenques (pics
escarpats, circs, valls encaixades, llacs glacials...), i el
del peudemont amb turons boscosos i planes sedimentarles.
Certament aquest és un país de contrastos,
i no solament geogràfics, com tindrem ocasió de
veure més endavant. Pel que fa a la xarxa hidrogràfica,
el terreny està travessat per nombrosos afluents
de l'Adour anomenats genèricament gaves, que baixen
esbojarrats de la muntanya llaurant profundes
valls d'orientació nord-sud on s'assenten alguns/J^JJ
d'accentuada personalitat: vall d'Ossau, vall d'Aspe...
Quant al clima, el Bearn està sotmès a dues
influències oposades: la pirinenca i l'oceànica. I és
per això que, a despit de les aparences, la seva climatologia
és suau i amable, temperada i humida, unes
qualitats que ja van ser apreciades pels anglesos que
es van instal·lar a Pau al segle XIX. Respecte a l'economia,
el sector primari configura la base tradicional:
ramaderia extensiva i conreus associats a les valls
de la muntanya, i agricultura cerealística amb ramaderia
estabulada a les planes. Però el més significatiu
d'aquest sector és la radical transformació engegada
després de la Segona Guerra Mundial: tecnologia
punta, nous híbrids (blat de moro, sobretot), polítiques
de mercat avançades, especialització... Aquell
Bearn que per París sempre havia estat un cau de
LA L L U C A N A
a D
carte de randonnées
y ^¿L\ 1 : 50 000
béarn
parc national des pyrénées
t«ttn^éogrii|iMiiiK! nationat
pastors neolítics i llauradors assilvestrats, avui és
present a l'escenari europeu amb veu pròpia i dotat
d'una energia envejable. A més, la seva estratègica
posició geogràfica a cavall entre França i la Península
Ibèrica per un costat, i la Mediterrània i l'Atlàntic
per un altre, li ha permès consolidar un vigorós sector
de serveis lligat a les comunicacions. Per acabarho
d'adobar, el descobriment dels jaciments de gas a
Lacq ha aportat una font de riquesa suplementària
materialitzada en la implantació d'una potent
indústria petroquímica. A banda d'això, els atractius
naturalistes, gastronòmics, patrimonials, culturals i
històrics d'aquest per sempre beneït país constitueixen
els sòlids pilars que són la base d'un sector d'oci
i turisme que, a pesar dels meus desigs, atrau cada
vegada més gent.
En conclusió: no ho dubteu ni un instant: si no
coneixeu el Bearn, deixeu-ho tot i poseu-vos immediatament
en camí. I és que la pregunta no és: Coneixeu
el Bearn?, la pregunta és: Com és que encara no
coneixeu el Bearn? Aquest país és absolument, que

^
•'*v-~
-AV;-
.^ ?:-/-'' ^-.^Í:
dirien el francesos. A més, i si em permeteu que us
parli amb franquesa, vosaltres, els d'aquestes contrades
d'Aneu, teniu el Bearn com qui diu a la cantonada.
Doncs, això. Petons, records a la família i envieu-me
una postal.
I després hi ha la història, ah, la història! I el
Bearn és terra d'història, de profunda, densa, intensa
i complexa història. Per entendre'ns: el Bearn té
més història que Matusalem i arrossega un passat
curull d'episodis capitals. Al Bearn la història li surt
per les orelles, i això és transcendent i genera valor i,
per si fos poc, constitueix un atractiu que justifica ell
mateix la visita. A més, en un moment tremolós
però precís de la Baixa Edat Mitjana, el Bearn i el
Pallars van estar vinculats a un mateix destí: el de la
casa de Foix. Compreneu ara perquè he començat
dient-vos que anar al Bearn era quelcom domèstic,
un assumpte quasi familiar? Es cert que en el Bearn
van prosperar cultures neolítiques anteriors a la
romanització, i que els romans van establir algunes
fundacions de certa entitat en s^quests pagus assilvestrats
{Beneharnum, per exemple, etimològicament
vinculada al nom del país), i que, gira la roda del
temps, els pobles germànics i els àrabs el van deixar
literalment planxat.
Però pel que a nosaltres ens interessa, el Bearn
neix a l'alba d'Europa, al segle IX, en forma de vescomtat
vassall al principi del ducat de Gasconya,
després dels reis d'Aragó i més tard dels ducs d'Aquitània
i els Plantagenet anglesos. A finals del segle
XIII, una aliança matrimonial lliga el seu destí al del
~,--

u
¿r #' .^
seva cort de Pau en el baluard més ferm de l'oposició
al poder del Papa, en la qual es rep a Calví amb
els braços oberts. Però el destí, i no pas l'atzar, ja
havia disposat el futur del Bearn: integrar-se al reg­
Castell de Pau.
LA LlUCANA
A.
,,.í^ . "í-^
/ / '^
-V^; '^*\;'" '>
^ ^ M^y
W *7
-^ !
ne de França de la mà del seu últim sobirà, Enric IV,
que en assolir la corona de França aportarà el Bearn
com a dot. Després de la incorporació a França, el
Bearn va trampejar la història mal que bé, conser-
•

vant certs privilegis forals i algunes institucions
administratives —parlament foral a Pau i assemblees
estamentals de caràcter consultiu (Etats)- fins a la
Revolució de 1789. Amb la tempesta revolucionària
comença una nova etapa marcada per l'estancament,
la. francíficació i la marginació de la cultura pròpia
del país. Tan sols un element, i extern, trencava el
paisatge tan estimat a París: l'aparició d'una colònia
d'anglesos benestants que van escollir Pau per bastir
esplèndides residències familiars que encara avui testimonien
el somni romàntic d'uns forasters decidits
a convertir aquest racó remot del Pirineu en un
enclavament cosmopolita.
Oi que és bonic? A banda d'això, la història ha
fet del Bearn un país de forts contrastos culturals. A
les contrades muntanyoses continua arrelada una societat
tradicional, profundament catòlica, endarrerida
i poc permeable a les vel·leïtats modernistes i als
poders forans, mentre que a les planes centrades per
Pau s'ha afermat una societat dinàmica, inquieta i
benestant, oberta als vents de la història des de l'època
de la Reforma religiosa. No obstant això, no fa
pas gaire temps, no sé qui em va recordar que encara
avui al Bearn catòlics i protestants continuen vivint
d'espatlles.
I després de la història ve la llengua, perquè el
Bearn disposa d'una llengua pròpia, viva i activa. El
bearnès, altrament dit gascó, pertany a l'àmplia
família de les llengües occitanoromàniques i és
l'expressió més occidental de totes elles, ja que més a
l'oest comença el domini de l'eusquera. La llengua
bearnesa, melodiosa i dolça, va patir una sistemàtica
repressió al llarg dels segles XIX i XX els motius de la
qual ja he citat abans. Però avui, i gràcies a l'empenta
d'associacions culturals privades i de la Universitat
de Pau, el bearnès ha renascut de les seves cendres
com una au fènix per iniciar la volada que, tard o
d'hora, li permetrà tornar a ser el vehicle de comunicació
propi d'aquest poble. A més, als catalans no els
costarà gens ni mica entendre aquesta llengua que
ens evoca en cada paraula el sentiment ancestral
d'un poble tan proper a nosaltres per tants aspectes.
Bé, ja ho he dit tot, i qui vulgui saber-ne més,
que s'espavili. Deso el fitxer al disc dur de l'ordinador
i em preparo per sortir a fer un tomb i prendre
una cervesa ben fresquera, o un parell, que me les he
guanyat a pols; i més si es té en compte que jo no
x\
escric habitualment en català, cosa que no impedeix
que estimi Catalunya més que alguns catalanistes
purs de tota la vida (des del novembre de 1975 cap
aquí). Quan estic a punt de tancar l'ordinador, sona
el telèfon:
-Allò, ets el Salvador?
-Si no hi ha més remei, sí.
-Sóc en Pierre, et truco des de Pau. (Informo al
sofert lector que en Pierre és el director d'una de les
millors llibreries de la vila).
-¡Ah, quina sorpresa més agradable, mon cheri\
-menteixo- Què te contes?
-Res d'especial. Bé..., et truco perquè l'Anne
m'ha dit que feies un article sobre el Bearn.
-...I?...
-Doncs, vull saber què hi poses, si no et fa res.
(Nota bene: els bearnesos són nobles i cordials
com els que més, però si els toques la fibra sensible,
el seu país i la seva llibertat, val més que t'agafin confessat).
-L'Anne t'ha informat bé, i ja el tinc enllestit.
-I què dius, si es pot saber? -insisteix.
-Escolta: precisament fa deu minuts que he donat
aquest tema per acabat, i ara no tinc gens ni mica
de ganes de parlar del tema. Demà penso fer una
còpia i enviar-la a l'editor, i bon vent i barca nova.
Quan es publiqui la revista, ja te'n faré arribar un
exemplar.
-Però has parlat com cal de Pau, del Parc National
des Pyrénées, dels pays, de les tradicions, dels
formatges, dels vins, de la incomprensió de París,
d'Enric IV, de...?
-Un moment: qui fa l'article, tu o jo?
-Lamentablement, tu, grand coeu.
-Entesos. Que et bombin.
Penjo el telèfon i torno a la feina sota el signe de
la mala consciència.
La capital del Bearn és Pau (suposo que si més
no això ja ho he indicat abans, no sé on). Personalment
considero que Pau és el paradigma d'equilibri
entre passat i futur, entre tradició i modernitat, entre
llegat i innovació. A més, té una grandària humana
ideal: uns 140.000 indígenes sumant el nucli i l'aglomeració.
Ideal perquè aquest llindar de població
possibilita tota mena de serveis: universitat, hospitals,
teatres, festivals, bons restaurants, biblioteques...
sense haver d'arrossegar els inconvenients
LA LLUCANA

inherents a les grans ciutats. I és que Pau és una ciutat
encisadora i sensual, si em permeten la llicència:
neta i ordenada, còmoda i accessible, ètnica i cosmopolita,
i per tant civilitzada i tolerant; dotada d'un
patrimoni potent i d'una filosofia urbanística i social
de les de treure's el barret, envoltada d'una natura
superba que es reflecteix en els seus exquisits jardins
i parcs, a prop de tot arreu però lluny de la disbauxa
turística. És una de les poques ciutats que em fornicaria,
no sé si m'explico. El castell, bressol d'Enric IV
de França, és la joia de la ciutat, el seu paradigma urbà
emplaçat al bell mig del nucli antic, que és mostrat
als visitants amb orgull i que serveix d'escenari a
totes les manifestacions culturals de rellevància que
se celebren a la vila. Ultra els seus innegables valors
arquitectònics i decoratius -superbs tapissos, mobiliari
Segon Imperi...-, alberga un museu etnogràfic
del Bearn que, a despit de l'amuntegament de les
col·leccions, mereix sens dubte una ullada. No menys
interès presenta el museu de Belles Arts, del qual
destaca la pinacoteca. Però per captar l'esperit de
Pau s'ha de passejar tranquil·lament i atenta pel
nucli històric, el que centra el castell. Després cal
continuar la descoberta per l'eixample vuitcentista
de tarannà decididament anglès i, finalment, assistir
a la caiguda de la tarda des d'una terrassa del bulevard
dels Pyrénées. Experimentat l'èxtasi, podeu
anar a sopar a Chez Pierre, Le Viking o Le Berry.
Pau, però, no resumeix el Bearn, i segons alguns
és tan sols un decorat urbà i superficial darrere el
qual s'amaga el veritable Bearn: el de les valls encaixades,
les altes pastures i les societats rurals i comunitàries,
en les quals l'exercici de la llibertat d'acció
és norma sagrada, no així, però, la llibertat de pensament.
Ja he deixat ben clar que per a mi hi ha dos
Bearns, o més ben dit, que el Bearn és una suma de
contraris: el mundà que es mostra a Pau i rodalia
com una esplèndida cortesana Uiurepensadora, i
l'ètnic de les contrades muntanyoses.
En conseqüència, ara cal que ens oblidem de Pau
i del brogit mundà per endinsar-nos, rius amunt, en
les altes valls del rerepaís muntanyós. I per iniciar
aquesta descoberta no hi ha millor punt de partida
que Oloron Sainte-Marie, una atractiva població on
conflueixen els rius {gaves) d'Aspe i d'Ossau, circumstància
que la converteix en la clau d'accés a les
valls més característiques de la muntanya bearnesa
LA L L U C A N A
.!• .miL^JiJ^MJ
Tren d'Artouste.
D
(Parc National des Pyrénées inclòs). Oloron, a més,
té un llegat arquitectònic de primera divisió: esglésies
romàniques, nucli antic preservat, museus... Un
cop visitat Oloron, s'imposa atacar les valls d'Aspe i
Ossau, plenes de racons d'alt valor naturalista i paisatgístic,
on no manquen poblets de caràcter.
Nota pòstuma.
Quan estic a punt d'acabar definitivament aquest
text, del qual em penediré tota U vida, em diu el meu
fill Miguel que hi posi que a la capçalera de la vall
d'Ossau, a Artouste, hi ha un trenet turístic que és xupiguai
(transcripció literal de l'original). I com que no
vull ser menys, hi afegeixo que consideraré una ofensa
personal que el viatger torni a casa sense haver tastat els
deliciosos vins locals, els Jurançon. Salut, anarquia i
Viagra cada dia! ^

L S\ %M K I • I Jr\
Per Joan Blanco
Pintures murals de Sant Pere del Burgal.
Església de Sant Quirze de Berros Sobirà.
• Reproducció de les pintures murals a Sant Pere
del Burgal
La col·laboració entre l'Ajuntament de la Guingueta
i el Centre de Restauració de la Generalitat ha permès
d'aconseguir les obres de restauració d'una part
del monestir de Sant Pere del Burgal, a Escaló, que
inclouen una magnífica reproducció de les pintures
murals romàniques que a primers de segle van ser
traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya i
que, a partir d'ara, podran ser admirades, també, a
l'interior d'aquesta joia del romànic català.
• Restauració de l'església de Sant Quirze de
Berros Sobirà
Sota el guiatge del Consell Cultural i a petició dels
veïns de Berros, s'han portat a terme les obres de
reparació del llosat de l'església romànica de Sant
Quirze de Berros Sobirà, una restauració que permetrà
protegir l'interior de l'església de les filtracions
d'aigua que l'han afectat fins ara.
• Nit de gala escala Hi-Fi - 27 de desembre i 2 de
gener
El poliesportiu d'Esterri d'Aneu va acollir la celebració
de la cinquena edició de la Nit de Gala Escala
Hi-Fi, amb un nodrit grup de participants dels
pobles de la vall que van oferir a tot el públic assistent
imitacions dels artistes més destacats del panorama
musical de l'any i de sempre.
• Premi Creixell a "Les confidències del comte de
Bufifon", de Martí Domínguez - desembre
L'escriptor i professor de biologia de la Universitat
de València Martí Domínguez va ser guardonat el
desembre passat amb el premi Creixell per la seva
novel·la Les confidències del comte de Bujfon, obra
guanyadora també, l'any 1997, del premi Andròmina
de narrativa. La novel·la, de caràcter histò-
L A G R f P I A

xx^ x^ x^ x&^ r^
El fotògraf Joan Tous, al costat del seu arxiu.
I(>f
¡PremiTurístic Internacional de Premsa, Ràdio i TV
Diputació de Lleida
LA G R i PI A
Acosta
la teva mirada a les
Terres de Lleida
Participa al millor premi de
turisme de tot l'estat
( 4,5 milions de ptes en premis )
ric, ha estat considerada per la crítica una de les millors
creacions literàries de l'any 1997. L'escriptor valencià,
col·laborador á Árnica, va ser un dels participants en la
V Trobada d'Escriptors de les Valls d'Aneu, celebrada el
juny de 1998.
• Convenis fotogràfics - desembre
El Consell Cultural ha signat dos convenis de col·laboració
que han permès d'incorporar a l'arxiu fotogràfic dues
col·leccions d'imatges de les valls d'Aneu realitzades per
dos bons coneixedors del Pirineu: d'una banda, el fotògraf
barceloní Joan Tous i, de l'altra, el reporter gràfic lleidatà
Josep Gómez Vidal.
• Premis Pica d'Estats - gener
Dos articles apareguts a la TeVistA Árnica l'any 1998 van
ser guardonats ex aequo amb el Pica d'Estats de premsa
comarcal 1998 que organitza el Patronat Intercomarcal
de Turisme de la Diputació de Lleida. Es tracta, d'una
banda, de l'article "L'emigració pallaresa a Amèrica", del
soci i col·laborador del Consell Cisco Farràs, i, de l'altra,
de "La casa i la família al Pirineu", de Xavier Roigé, professor
d'antropologia de la Universitat de Barcelona i
també soci de la nostra entitat.
• Cavalcada de Reis - 5 de gener
Novament, els mags d'Orient, carregats de joguines i
il·lusió, van fer les delícies de xics i grans que esperaven
amb candeletes la seua arribada a les valls.
• Representació de "Els Pastorets"
Un grup d'escolars de les valls d'Àneu, dirigits per Mossèn
Jordi Miquel, rector d'Aneu, van oferir a Esterri i a
València dues representacions del clàssic teatral de Nadal
"Els Pastorets", de l'autor català Folch i Torres.
• Festa major vella d'Esterri d'Aneu - 22 de gener
Els balls de tarda i nit reuniren la gent a Esterri d'Àneu
per celebrar, com cada 22 de gener, la festa major vella en
honor del patró de la vila, Sant Vicenç.

XX^: x&~ XS?^
Representació dels Pastorets.
El Català d'Aneu a Manacor.
• Curs de sociolingüística i dialectologia catalana a
Manacor - 26 de gener
Les valls d'Aneu i la dialectologia del ponent català van ser
presents a Manacor en les persones de Ramon Sistac i Ferran
Relia, convidats per Biel Barceló i Isabel Sureda, director i
secretària, respectivament, de l'Escola Municipal de mallorquí,
entitat dinàmica i vital, organitzadora d'un completíssim
curs de sociolingüística i dialectologia catalana en què
participen destacades personalitats intel·lectuals: Josep
Miralles, Aina Moll o Joan Veny, entre d'altres.
• Festa de Santa Águeda - 5 de febrer
Com ja és tradició, les dones de la vall s'aplegaren al voltant
de la taula per gaudir dels dinars de germanor que
s'organitzen en diversos pobles d'Àneu per celebrar la festivitat
de la seva patrona. Santa Águeda.
• Carnestoltes - ¡6 de febrer
Les celebracions de dijous gras, carnaval, l'enterrament de
la sardina i la calderada ompliren d'alegria i festa la tan
esperada setmana de carnaval, en què la disfressa i la disbauxa
van ser les protagonistes absolutes.
• Processó dels Jueus d'Esterri d'Aneu - 2 d'abril
El Divendres Sant, el poble d'Esterri serà testimoni de les
dues desfilades dels Jueus que sortiran de l'església de Sant
Vicenç, seguiran, com marca la tradició, el viacrucis pels
carrers de la vila i, en acabar, tornaran a l'església.
• Fira de pasqüeta d'Esterri d'Aneu -11 d'abril
La plaça de l'Areny acollirà una edició més de la fira de
Pasqüeta, la primera de les quatre fires tradicionals anuals
que se celebren a Esterri d'Aneu, i que aplegarà compradors
i firandants en una jornada festiva.
• Santa Maria d'Aneu, diada de les Valls - 1 de maig
L'I de maig, Diada de les valls i Festa del Treball, l'església
i els prats de Santa Maria encabiran tota la gent que vulgui
celebrar la festa d'Aneu. Una missa a les 12 i el posterior
dinar de germanor ompliran el programa d'enguany.
LA G R i P I A

LO C O D E R
Per Ramon Sistac
Les llengües de Mèxic
Comencem amb aquest una sèrie d'articles sobre la diversitat lingüística. Els tòpics turístics, la desinformació
i, per sobre de tot, la manipulació ideològica de la cultura, ens han venut una imatge estereotipada d'un
món dividit en estats als quals corresponen les llengües i on aquestes rarament transgredeixen els límits dels
seus estats. Tan sols l'expansió de l'idioma de la metròpolis a les colònies trenca parcialment aquest esquema:
anglès dels Estats Units, portuguès del Brasil, espanyol d'Amèrica Llatina... Però res més lluny de la realitat.
La geografia i la història lingüística ens descriuen
un planeta on els límits lingüístics no solen coincidir
amb els polítics, on els pobles són artificialment dividits,
on realitats culturals esplendoroses són amagades i
perseguides, on les fi-onteres no les posen els ciutadans
de les nacions, sinó les baionetes dels estats... Al llarg
d'aquesta sèrie veurem unes quantes estampes del
nostre món, de vegades properes, de vegades llunyanes,
però sempre des de la perspectiva de la gent que l'habita,
i no pas des de la dels poders que el gestionen.
L o C O D E R
Som a la Selva Lacandona, al sud de l'estat de
Chiapas (Mèxic), vora els rius Santo Domingo, Jatate,
Dolores i Usumacinta, que fa frontera amb Guatemala.
No gaire lluny, els estanys de Montebello, de bellesa
impressionant, i, més al nord, el centre arqueològic
maia de Palenque. A redós de la immensa vegetació,
força degradada a les zones planes, però encara prou
esponerosa a les muntanyes, s'hi amaga la guerrilla
zapatista. Aquesta mena d'exèrcit naïf, tal vegada un
xic anacrònic a finals de mil·lenni, celebra les seues reu-

D
nions polítiques en les aldees, els caríbales i els ejidos,
on viu i treballa la població indígena. Doncs bé, un
dels principals reptes logístics de la host revolucionària
és el garantiment de les comunicacions. Fins ací, res de
nou. El que sorprèn és que aquest problema no afecta
especialment la ràdio, ni la informàtica, ni l'espionatge
o la cartografia, com en els altres exèrcits. El problema
bàsic és l'idioma. La immensa majoria dels militants (o
soldats, o guerrillers, o milicians) del FZLN {Frente
Zapatista de Liberación Nacional) són indígenes: tzeltales,
tzotziles, tojolabales i choles, principalment. I parlen,
respectivament, tzeltal, tzotzil, tojolabali chol I molts
d'ells són monolingües (dit d'una altra manera, no parlen
castellà, ni l'entenen).Totes aquestes són llengües
de la família maia (o maiance o maia-quiché, del grup
maia-totonaco, segons els autors), i, amb l'excepció del
tzeltal i el tzotzil, no són comprensibles entre elles i, és
clar, el galimaties és considerable. Una de les condicions
per ser oficial zapatista és parlar castellà. Us sona,
aquesta cançó? De fet, tota la cúpula guerrillera (incloent-hi
el mític subcomandante Marcos), és blanca. Fins
i tot entre els revolucionaris el poder està vinculat a la
llengua dominant.
I, per cert, què se n'ha fet, a la Selva Lacandona, dels
lacandons? Doncs ve't aquí, aquests no són guerrillers
zapatistes. Aquests van per lliure, i no se'n sap gran cosa,
malgrat l'interès dels antropòlegs. Se sap que són el
darrer grup indígena que no s'ha sotmès mai als blancs;
espanyols o mexicans. Ni tan sols estan censats, tot i que
hom creu que n'hi pot haver no més de 300. Pel que
sembla, no campen gaire, a causa de les malalties, la
manca de recursos i la baixa natalitat, en part per la dificultat
de trobar parella, pròpia d'un grup ètnic tan exigu,
i en part també, paradoxalment, per la poligàmia que
practiquen els més poderosos, que deixa molts fadrins
(segurament cabalers) concos de per vida. Tal vegada sí
que els convindria, fer-se zapatistes. Malgrat l'aïllament,
el kcandó, de la mateixa família de les llengües anteriors,
és de fet un dialecte del maia yucateco (que és allò que
habitualment s'entén per maia), parlat als estats de
Yucatán, Campeche i Quintana Roo. Aquesta és la
llengua més reeixida del grup, ja que és l'únic idioma
autòcton també parlat, especialment a Yucatán, per la
població mestissa i àdhuc per elements de la burgesia
blanca o criolla, fet extraordinari a Mèxic.
Deixem els zapatistes per passar ara a les terres de
Pancho Villa. A diferència del sud, que ha posseït les
esplendoroses civilitzacions precolombines i on gran
part dels habitants són indígenes, en el nord de la república
no hi ha hagut cultures espectaculars, i els indis
representen una part molt inferior d'una població
majoritàriament blanca o mestissa. Tanmateix, el seu
nivell de marginalitat és similar, o potser superior. A la
frontera entre l'estat mexicà de Sonora i el d'Arizona
als Estats Units, els pápago malviuen en un dels deserts
més àrids del món. Actualment, el seu hàbitat s'ha
reduït a menys d'un 10 per cent de la seua extensió original:
unes poques aldees a Mèxic i tres miserables
reserves als Estats Units. Dedicats a una agricultura i
ramaderia sense a penes recursos, el seu futur és l'emigració
cap al nord, a fer de mà d'obra barata, en un
procés que bé prou que coneixem a Europa. La seua
cultura ancestral desapareix, i tots els joves parlen es-
L o C O D E R

panyol i anglès. E\pápago, llengua de la branca pimana
del tronc ¡utonahua (emparentada dones amb el nàuatl,
llengua dels asteques), es bat en retirada, relegat a les
generacions més velles, per bé que continua essent el
pricipal nexe d'unió entre t\& papago de Mèxic i els
d'Arizona.
Més a Llevant, a les riberes del Río Grande, que fa
frontera entre Texas (EUA) i Coahuila (Mèxic), els
kikapú ni tan sols estan dividits administrativament:
senzillament no existeixen a efectes oficials. En cinccents
anys han emigrat de Canadà a Wisconsin,
Illinois, Missouri, Kansas i Texas, per anar a parar
finalment a Cohauila. Diverses vegades al llarg de la
història els Estats Units els han reclamat per recloure'ls
en una reserva. Actualment, tot i no ser nòmades i
estar afincats en uns quants Uogatons fronterers, no se
sap quants són, perquè no estan censats ni a un cantó
ni a l'altre. De fet, no se sap ben bé si són nord-americans
o mexicans (i segurament, a ells, se'ls en fum) i, en
conseqüència, no tenen escoles, assegurances socials...
Això sí: la seua llengua, el kikapú, de la família algonkiniana,
es manté ben viva i parlada per tots els membres
del grup, i no es perdrà mai. Cap kikapú nol'abandonarà,
perquè els la va ensenyar el mateix Kitzigiata, el
Gran Esperit.
LO C O D E R
Arrencant panís a la terra eixuta, venent xiclets als
semàfors dels centres turístics, fabricant tortillas al
tianguis (mercat) de qualsevol població, o demanant
almoina al Zócalo de Ciutat de Mèxic... Un trenta per
cent de la població de la república, que parla 59 llengües
diferents (pertanyents a un nombre de famílies
que varia segons els diferents autors, però que podrien
ser ben bé 17) continua el seu llarg i irreversible camí
cap a la aculturació i la marginalitat. Ni la independència
ni la revolució han deturat un procés iniciat
ja fa cinc-cents anys. Q

Per Andreu Loncà
Ültim estiu a Ordino
Joan Peruga • Editorial Columna, 1998
Ültim estiu a Ordino, escrita per Joan
Peruga, és una novel·la històrica de tirat
molt realista ambientada en la segona
meitat del segle XIX en un espai que
bascula entre Ordino, la Seu d'Urgell i
Barcelona.
El fil narratiu central, amb moltes derivacions,
és la història de la crisi econòmica,
social i personal de la famíla Areny-
Plandolit, la més rica, sòlida i antiga de les
Valls d'Andorra, en un moment social de
canvis que, de manera simple, podem
resumir com el del pas d'un societat
ancien régime, de to feudal, a una societat
burgesa, de base ciutadana i industrial.
Aquesta crisi és contada per un personatge
perifèric en la família, l'Assumpta Areny,
que viu en pròpia pell els canvis socials i
familiars. Les pressions que rep l'Assumpta
són, d'una part, una mare dominant que ha de mantenir sola
el patrimoni familiar en perill i que té, dins seu, el remordiment
del pecat del casament amb un cosí germà tot violant el tabú de
la consanguinitat, i, d'altra part, les conseqüències dels litigis i
els plets inacabables per les propietats de la casa, cosa que els
obliga a anar a Barcelona, on no viuen ni amb l'espai ni amb la
llum ni amb la riquesa que tenien a Ordino, que esdevé el mite
de la felicitat perduda.
Fora del passeig de Gràcia barceloní, on l'Assumpta passeja amb
el Ventura, el seu amor idíl·lic, i se sent plena de vigoria i felicitat,
Barcelona no l'atreu gens. De més a més, no pot casar-se
amb el Ventura, que està pres en la teranyina del seminari i
esdevé el seu desengany amorós. 1, finalment, el desengany de la
seva maternitat impossible i la malaltia -una previsible tuberculosi-
fan que l'heroïna mori molt jove, a trenta-dos anys, només
amb un triomf: el manteniment indivís de la casa pairal a
Ordino, que esdevé l'únic record de la puixança familiar dels
Areny -Plandolit, que fatalment veuran
esbarriades i dividides les seves altres propietats.
A aquest argument fonamental, s'hi pot
afegir una història secundària: l'assassinat
de mossèn Carrera a la presó de la Seu,
que és també un argument més fictici i
d'arrel literària, que s'acaba deixatant a
mesura que avança la novel·la. Es el tòpic
del secret de la família gelosament guardat
que l'Assumpta desvetlla. Però em sembla
que aquesta llei de temes interessen poc
Joan Peruga. Ell es deleix per l'estudi de
les mentalitats, pels detalls concrets d'una
època debolida: els mètodes avortius, les
receptes de cuina, les formes de dol o els
usos del català entre la burgesia urbana, el
matrimoni com a forma d'ascensió social,
el carlisme o les revoltes populars...
Hi ha pàgines d'un costumisme historicista ben escrit: l'ajusticiament
públic segons el mètode del garrot vil (169-171), l'apadrinament
per part de la burgesia de la canalla de totes les races
(98) o una discussió sobre el caràcter higiènic del matrimoni
(54-56).
Hi ha personatges secundaris que paga la pena destacar: el
doctor Llorenç, que és el prototipus de l'il·lustrat que contrasta
vivament amb l'Assumpa -i així i tot s'entenen- i és a les antípodes
del Quimet, el capellà carií envescat en genealogies. L'altre
personatge és la tieta Conxa, que viu sota el control de l'Assumpta.
"Viu darrere un vidre ", escriu. Aquest personatge
prepara el matrimoni de l'Assumpa i propicia la seva efímera llibertat.
Com que sap què és viure sota l'òrbita de la mare, l'allibera.
Hi ha bones observacions sobre la hipoteca sentimental
(211-213 ) de la Conxa i sobre l'amor (213-214).
En definitiva, és una novel·la en què el verisme i el realisme
guanyen la partida literària al romanticisme del dinou.
LO C O D E R

Contes per a vells adolescents
Miquel de Palol» Editorial Proa 1998. Premi Víctor Català. Contes per Vells
Adolescents
Contes per a velL adolescents em sembla un llibre mediocre, de difícil digestió, bastant decebedor.
Podria ser que la clau de l'obra fos l'ús de tota llei de sobreentesos. Palol busca la complicitat
del lector per mitjà de certes vies de subentesa -allò del tu ja m'entens-, i cadascú entén
coses del tot diferents perquè no sembla gens de clar a què es refereix l'escriptor. No em sembla
un bon començament un cert rebuig difús -de qui parla, de debò?- de l'ordre, la coherència i
el rigor en una mena de pròleg fet amb desgana. Tampoc no sembla gens de clar a qui s'adreça
en el menyspreu dels mestretites i les seves empanades mentals si no és fer-se còmplice dels
ximples gens d'instruïts que pensen el mateix de qualsevol altra persona amb sentit i dèria raonable
.
ni
Miquel de Palol
Palol sembla bastir les seves històries a partir d'una idea -d'una imatge sovint forta (a vegades
amb una reflexió in nuce no desenvolupada) i que sol provenir d'un impuls d'una lectura i suggereix,
vagament, una interpretació àmplia. Miquel de Palol veu un conte -una idea- i el
plasma sense gaire confiança en les paraules -com en el conte dit "Penèlope"-, sovint amb una
tendència a la houtade (plena un altre cop de sobreentesos), com en el conte "Homenatge a
l'aristotelisme". Sovint els més ben dibuixats semblen pensats per a un públic molt concret -el de la revista Interviú, cas d"'Obsequi de
Raquel" o "Selima", dos dels millorets del llibre- i, en canvi, els més inintel·ligibles solen ser més imprecisos quan al lector que
busquen —és el cas de "Sota el signe de Siri"- o bé contenen masses verbals incomprensibles, com "Enganys d'amor perduts".
Ja hauran endevinat que Miquel de Palol escriu sota el guiatge d'un estil a vegades disforme i passional —amb un fons de romanticisme
estripat molt nítid- i una mica magmàtic, amb una tendència molt clara a endurir-se. Com d'habitud, el llibre agradarà als incondicionals
de Miquel de Palol, però no pas als condicionals que reclamen una lectura neta, eficaç, intel·ligent i atrevida.
Quatre qüestions d'amor
Joan Francesc Mira • Colkcció narratives3 i 4
Aquest llibre és una delícia de llegir. És compost de quatre històries d'amor desgraciades -llevat
de l'última, amb final feliç- que forcegen contra els límits morals imposats en el seu temps.
Vull dir que el fil conductor del volumet és, d'una part, l'amor prohibit, i de l'altra, un cert gust
per la història (podien ser com quatre flaixos en el decurs del temps sobre un mateix motiu ),
gust per l'erudició i pel realisme, que com sabem supera la ficció, amb l'ús literari de certes
fonts documentals, aparentment vertaderes, curioses: un judici medieval sorprenent (en llatí),
una qüestion de amor del XVI, un Cronicón del XVIII (tots dos en espanyol) i uns retalls del
Diario de noticias de la meitat del segle XX, en portuguès.
Joan Francesc Mira, en aparença, només es dedica a contar les històries esbossades en aquestes
fonts, però la veritat és que, seguint el model de la seua novel·la Papa Bòrgia{l9S>6) escriu, pel
meu gust, dues excel·lents històries: la primera, que és un filigrana amb sorpresa perfectament
dosificada, i la tercera, que és una tràgica història d'amor candorós que acaba en un final trist i desproporcionat, que no contaré perquè
confio que el lector acudirà a llegir el llibre amb fruïció només que no es deixi espantar per l'aspecte formal erudit del volum. Tot i la
seva brevetat, és una de les millors novetats de tardor publicades enguany, perquè l'escriptor sap enraonar a la intel·ligència del lector
amb ironia i amb passió continguda.
LO C O D E R

VENT DE PORT
Per Pep Albanell
Temps de canvi
(Foto: RV)
Escric aquest article en un ordinador personal
model PCW8256 de la marca Amstrad. Un dels
primers ordinadors domèstics de baix preu que hi va
haver. Ja no recordo quants anys fa que el tinc. De
fet, vam ser una bona colla d'escriptors, després
d'una demostració que una selecció de marques ens
van fer a instàncies de l'Associació d'Escriptors, propiciada
per la Conselleria de Cultura, que vam
decidir-nos per aquesta andròmina. De tota la colla,
-una seixantena, em sembla recordar-, jo dec ser
l'últim usuari d'aquesta singular màquina d'escriure
incompatible. Els companys de professió se'm rifen.
VENT DE PORT

(Foto: CCVA)
els editors se'm queixen, els informàtics em menyspreen,
però jo, sense e-mail ni pàgines web, tècnicament
autista, sempre m'he negat a fer el pas cap una
eina més avançada. Em sento com l'escriptor repatani
aferrat a la seva antiquada ploma estilogràfica,
però no hi puc fer res: estimo aquesta andròmina
revellida i atrotinada. He adquirit moltes diòptries
mirant la seva pantalla verda, he enterrat moltes
hores i moltes il·lusions en els seus disquets insociables,
per veure-la només com un estri professional.
Si fins i tot he adaptat els meus ritmes creatius al seu
lent ritme seqüencial!
Però ara m'he assabentat que aquest meu Amstrad
antediluvià té els dies comptats. I no sols
perquè ja fa lustres que no en fabriquen (començo a
tenir greus problemes per a les reposicions: no hi ha
manera humana de trobar disquets verges, cintes
noves per a la impressora o recanvis per als components
que hagin fet figa), sinó perquè aquest aparell
VENT DE PORT
sí que sofrirà inexorablement l'efecte 2000. Això si
el 9-9-99 no se n'esguitarren els programes del
sistema operatiu. La meva agent, que fa molt de
temps que vol que em compri un Mac, se n'alegrarà,
però jo no.
I no pas perquè hagi, finalment, de prescindir
d'un estri amic que m'ha estat molt útil i del qual
n'he tret moltíssim rendiment, sinó perquè ara sí
que m'adono que els meus fills tenen raó i he esdevingut
un home d'una altra època. Els temps canvien
molt més de pressa que nosaltres, ja se sap, és
llei de vida. Però sobta comprovar personalment
com processos que creies conèixer, se't transformen
en envitricoUs incomprensibles; normes i regles
que creies sòlides i profundament arrelades, es descalcen
i s'esfigassen, i models de solvència contrastada
esdevenen caricatures insostenibles.
Avui mateix, en aturar-me en un semàfor, tenia
al davant una persona d'edat vestida amb un trajo

fosc. La forma, el volum del cos, el tall dels cabells,
la manera de dur les mans agafades al darrere, em
feien pensar en un respectable padrí endiumenjat de
la Seu d'Urgell. M'he imaginat un pagès que aprofita
la letargia hivernal per fer una escapada de cap de
setmana a Barcelona. Uns segons abans de travessar
el carrer, l'home ha desenllaçat les mans, se les ha
situat, obertes, una a cada costat de la panxa i amb la
part més molsuda dels palmells, els dits lleugerament
corbats, s'ha fet remuntar els pantalons cintura
amunt. Havia vist fer aquest gest de resituar-se
els pantalons moltes vegades als pagesos de per allà
dalt. No sé perquè pensava que aquest gest era un
gest propi de la meva comarca o, si més no, de la
gent de la terra. No sé pas què és el que em feia
pensar que això fos un minso detall de la meva identitat,
ni tan sols em puc explicar perquè creia que
aquells moviments corporals formessin part del
repertori gestual de la cultura occidental.
En passar pel costat del personatge en qüestió,
m'he trobat en mig del conte La invasió subtil d'en
Pere Calders, però en la versió invertida: l'objecte de
les meves observacions impertinents era un japonès
ben conservat, però d'edat avançada. Podia ser que
el gest que jo creia genuïnament pagès fos d'abast
universal o bé que el pobre oriental fos un apàtrida
contaminat fins als gests més nimis per la cultura del
seu país d'adopció.
En tot cas, la situació m'ha fet pensar en aquells
barcelonins que a bord del seu utilitari venien a descobrir
la muntanya a l'Urgellet. De fet, ja era un
mèrit per part seva arribar tan lluny, ja que per a la
majoria d'espècimens metropolitans, el camp
d'aventures rurals es reduïa al Montseny i rodalia.
Arribar als Pirineus ja era una incursió major.
Els devia costar Déu i ajut anar tan lluny i l'esforç i
el perill que corrien arriscant-se en incursions tan
separades de la seva ciutat mare els devia donar
raons i moral per sentir-se molt per damunt dels
pobres aborígens que es trobaven en el camí. I la
gent d'aquestes comarques acceptava com un axioma
inqüestionable la superioritat natural dels qui
vivien en el formigó i l'asfalt. Jo mateix, de petit,
tenia perfectament assumit que viure a Barcelona,
amb tramvies, zoològic i golondrines solcant el port,
era un grau, com l'experiència. O potser més i tot.
Però ara que l'exòtic no és treballar la terra en
(Foto; CCVA - Fons/ Tous)
Hoc de treballar a la Seat, sinó un nipó simulant ser
un pagès d'Ansovell, les hordes ciutadanes ja no
vénen a descobrir el món als Pirineus. Han perdut
els aires de superioritat perquè, finalment, els hem
fet adonar que efectivament és un mèrit viure a
ciutat, perquè a ciutat s'hi viu infinitament més
malament que al poble. Si es tracta d'envejar algú,
som els de ciutat els qui hem d'envejar els qui tenen
la sort de poder viure en contacte molt més directe
amb la natura, sabent el nom que té cada partícula
del món que els rodeja, notant el pas del temps per
l'olor que duu l'aire i no pels anuncis del Corte
Inglés...
No res, ja ho tinc dit que algun fat pervers ens
està posant el món panxa enlaire. Ni se m'acut de dir
que qualsevol temps passat fou millor, ni tampoc
tinc cap ganes de fer menyspreu de cort i alabança
d'aldea, però quan em miro aquest ordinador on
escric aquestes ratlles i em dic que se'm morirà indefectiblement
d'aquí a uns mesos, m'entra una tristor
nostàlgica que em fa pensar que a mi no em faria res
que el món anés una mica, una mica més a poc a
poc. F^
VENT DE PORT

tf
CAP DE CASA
La mestra M. Teresa i alumnes de l'escola de Jou, anys 50. (Foto; CO/A - Fons Carrera)
J
/ ^P^^^M
\ / Bf"*''
To¿* d^kL** ^H
r ^Kf" .^m
'.1 ^
Familia de Casa Manresa de València d'Aneu, anys 20. (Foto. CO/A - Fons tAonresà)
CAP DE CASA
i