Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^ , ^ ^
^ ^ ^
• Estat de la qüestió
^ ^ ^
En aquest apartat només em referiré als treballs més
importants sobre el tema, ja que en el seu conjunt aquest
estudi encara està per fer, si bé s'han de destacar aportacions
molt notables tant des de la perspectiva de la història
com des de l'antropologia.
La investigació històrica s'inicia amb la publicació de
Saroïhandy' sobre els Estatuts d'Esterri d'Aneu el 1917.
Cirac Estopiñan,- en la seva obra Los procesos de hechicerías
en k Inquisición de Castilla k Nueva (Tribunales de Toledo
y Cuenca),^ inclou algunes referències a la brukeria catalana
que, tot i ser breus, són importants. Antoni Pladevall i
Font publica la primera monografia sobre la bruixeria i la
justícia ordinària titulada Persecució de les bruixes a les
comarques de Vic a principis del segle XVII.'' El 1994, Lluís
Orriols edita Les bruixes segrestades,'' que se centra en
l'actuació de la justícia ordinària en aquest tipus de delic­
tes a la comarca de Vic al segle XVII. Aquestes dues publicacions
constitueixen els estudis més amplis sobre aquesta
jurisdicció a Catalunya.
Mencionaré a continuació dos treballs que contenen
informació interessant sobre l'aquelarre en les acusacions
fetes als jutges. La primera denúncia a Espanya
per participació en aquelarres i la segona referència
documental al boc de Biterna apareixen a la causa de
Valentina Guarner, acusada per la seva participació en
conventícoles i jutjada al Port de Suert el 1484, en un
article publicat per Josep Lladonosa.'
Manuel Camps, en la seva monografia Torrefarrera i
el seu entorn històric, aporta informació sobre l'acusació
d'Antònia Balaguera, denunciada a Lleida el 1550. En el
document també es menciona el boc de Biterna.'
Actualment estan pendents d'editar diversos treballs:
La bruixeria al Pallars al segle XVI, que conté la
transcripció de set denúncies a la justícia local.*
El segon és un estudi interdisciplinari sobre els
Estatuts d'Esterri d'Àneu del 1424 promogut per la
Universitat Central de Barcelona.
D'altra banda està previst la publicació de les Actes
de les V Jornades d'Estudis d'Història, ReUgiositat
Popular a Catalunya i als Pirineus (s. XV-XX).' S'hi van
presentar tres treballs específics sobre bruixeria a
Catalunya: Carmen Espada va parlar de Les bruixes
d'Ecinya alPalUrs {segleXVI); Josep M. Llobet i Portella
va desenvolupar el tema Eh cerverins, eh diables i les
^ ^ ^ - ^ ^
Espiritada a la proseció de Santa Orosia, Jaca.
84 u N
bruixes {segles XV-XIX), centrat en l'actuació de la justícia
ordinària a la Segarra. I jo vaig fer una síntesi sobre La
bruixeria a Catalunya i Us seves zones d'influència.
L'actuació de la Inquisició en els delictes de bruixeria i
superstició ha estat abordada per diferents investigadors.
José Luis la Torre va fer la tesi de llicenciatura sobre La bruixeria
a Catalunya i ha publicat Bruixeria i superstició a k
Inquisició cataknd" i El delito de brujería en el Tribunal de k
Inquisición de Barcelona durante el siglo XVII.'' Però les
publicacions més extenses sobre el tema són les de Juan
Blázquez a Eros i Tanatos, en què hi dedica apartats en diferents
capítols, i a La Inquisición en Cataluña, on en diversos
capítols se centra en la bruixeria i la superstició.
Cal destacar que els segles XVIII i XIX han estat
menys investigats que el XVI i el XVII. L'actuació de la
justícia episcopal en els delictes de bruixeria i superstició
encara està per fer i la investigació sobre la justícia
ordinària s'hauria d'ampliar a altres fons documentals.
Des d'una perspectiva antropològica, només em
referiré a dos autors per ordre cronològic:
Cels Gomis va ser el primer que es va ocupar de la bruixeria
en el treball de camp entre 186411915, constituint la
primera monografia titulada La bruixa catakna, que no
seria editada fins al 1987.'^ Aquest treball es complementa
amb els seus estudis sobre Lo Ikmp i eh temporah (1884) i
La lluna segons k poble (1912), que se centren en creences
populars relacionades amb la bruixeria.
L'obra de Violant sobre bruixeria es concreta especialment
en els treballs "Bruixeria pallaresa"" a Etnografia
Palkresa i a El Pirineo Español,^* que li dedica diversos
apartats. Altres informacions sobre aquest tema s'inclouen
en els seus treballs sobre creences, ritus i mites i