^ ^é^ ^ - o^ ^ -^fL^ ^ - ^ ^ - 0
^ ^ ^ ^ .üí2> ^ " ^.a^ ^ - . ^ ^ ^ o^ ^ Rastre <strong>de</strong> batejar, per evitar els meleficis en el nen, integrada per objectes religiosos i profans. interpretar la malaltia social, <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament pirinenc, a la Península, <strong>de</strong> la persecució <strong>de</strong> <strong>les</strong> bruixes. El cert és que aquest <strong>de</strong>splaçament <strong>de</strong>l ma<strong>les</strong>tar familiar i <strong>de</strong> veïnatge en <strong>les</strong> acusacions <strong>de</strong> bruixeria informa molts treballs recents, com el <strong>de</strong> Robin Briggs (1997. Witches and Neighbours. Londres), encara que aquest autor representa la posició actual que consi<strong>de</strong>ra la bruixeria no com a inexistent, habitant només <strong>les</strong> ments <strong>de</strong>ls seus perseguidors, sinó com el resultat d'un conjunt <strong>de</strong> factors que no exclouen la pràctica <strong>de</strong> la màgia culta i <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s sagrada, <strong>les</strong> tradicions locals anteriors o paral·le<strong>les</strong> a la cristianització, reforça<strong>de</strong>s per <strong>les</strong> causes socials que no són vistes ja com l'únic <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nant real <strong>de</strong>l fenomen. En aquest sentit <strong>de</strong> valoració <strong>de</strong> <strong>les</strong> creences locals retrobem un tema que ja havia insinuat Margaret Murray, <strong>les</strong> bruixes en relació amb <strong>les</strong> fa<strong>de</strong>s. No és nova aquesta associació, perquè ja es troba present en el procés <strong>de</strong> santa Joana d'Arc, i molts <strong>de</strong>ls autors citats l'han reprès en el seu horitzó d'estudis, però mai tan centralment com Ángel Gari i J. Roma: la diabolització d'aquests éssers, entesos com a númens, com a divinitats o avantpassats d'antigues cultures, o com a pob<strong>les</strong> reals, marginats, vençuts, <strong>les</strong> pràctiques religioses, màgiques i mèdiques <strong>de</strong>ls quals es diabolitzen i d'alguna manera es coneixen i comparteixen en els grups dominants i perseguidors. Així, doncs, els estudis <strong>de</strong> la màgia, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l camp <strong>de</strong> la història, en els quals potser Keith Thomas (1971. Religión and the Decline of Màgic. Londres) va donar l'enfocament que ha estat provat com a més fruitós, i l'aportació <strong>de</strong> l'antropologia <strong>de</strong>s d'Alan Macfarlane (1970. Witchcraftin Tudor and Stuart Engknd. Londres) centrant-se en <strong>les</strong> rivalitats i baral<strong>les</strong> dins <strong>de</strong>ls grups, juntament amb l'estudi <strong>de</strong> <strong>les</strong> mutacions en <strong>les</strong> relacions <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r i <strong>les</strong> classes subalternes, ja iniciat per Muchembled, i l'estudi etnogràfic <strong>de</strong>ls grups on la bruixeria va ser localitzada, enfocant la bruixa i la fada en el mateix discurs, ens po<strong>de</strong>n començar a donar raó i compte d'un fenomen complex i real que va sacsejar <strong>les</strong> vi<strong>de</strong>s i l'imaginari <strong>de</strong>ls nostres pob<strong>les</strong>. Hem escollit per a aquest recull <strong>de</strong> reflexions entorn al fenomen <strong>de</strong> la bruixeria els treballs que representen algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong> tendències més actuals en la recerca. Així, Ángel Gari, <strong>de</strong> llarga trajectòria en l'estudi <strong>de</strong> la bruixeria al Pirineu, i en particular al Pirineu Central, aporta en el seu article sobre l'estat <strong>de</strong> la qüestió una experiència i una sensibilitat que aplega el coneixement <strong>de</strong> <strong>les</strong> fonts històriques i la pràctica antropològica <strong>de</strong>l treball <strong>de</strong> camp in vivo. D'altra banda, el treball basat en els textos medievals <strong>de</strong> Mireia Sagues enfoca el fenomen <strong>de</strong> la bruixeria <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls estudis <strong>de</strong> gènere en una consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong>l procés <strong>de</strong> domesticació i submissió <strong>de</strong> <strong>les</strong> dones com a classe subalterna. Finalment, no podia faltar l'experiència i la vitalitat <strong>de</strong>l recull etnogràfic exhaustiu <strong>de</strong> Josep Coll, no sols perquè ens és necessari el coneixement <strong>de</strong> la visió <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dintre <strong>de</strong> la cultura estudiada, sinó perquè la construcció <strong>de</strong> la llegenda local és la història paral·lela que ens pot oferir més llum sobre la cosmovisió <strong>de</strong>ls protagonistes. Josefina Roma N 83