Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

C3-
El mercat intrínsicament és imperfecte i el seu
mateix funcionament el porta a situacions en què els
oferents adquireixen posicions de domini, és a dir,
avui dia els mercats són de competència monopolística.
D'altra banda, aquesta imperfecció corre paral·lela
(sense saber què va ser primer, com el conte
de l'ou i la gallina) a un procés de concentració de
capital, innat també al sistema d'economia de mercat.
Els pool, cartel, trust, holding, joint venture i
altres tipus d'associacions, fusions i absorcions, fan
que cada cop siguin menys les empreses que controlen
la major part dels mercats.
La màxima dels liberals que el benefici privat
porta al benefici global de la societat no és que no
sigui una utopia o un principi teòric d'impossible
materialització, sinó que el funcionament dels mercats
no crea les condicions objectives necessàries
perquè això es produeixi, al marge de si la màxima
esmentada és certa o no.
Les limitacions del mercat
Però hi ha, a més, tota una sèrie de béns i serveis
necessaris per a la societat que el mercat per si sol no
produiria mai, com, per exemple, les pensions, les jubilacions,
l'ensenyament gratuït, la xarxa de carreteres,
etc. També el mercat és imperfecte si tenim en
compte que hi ha beneficis individuals i socials i
també costos individuals i socials que el mercat no
inclou en els preus que determina. Són les anomenades
externalitats, efectes provocats sobre tercers, positius
o negatius, que el mercat no internalitza i, per
tant, no tenen incidència en l'avaluació de beneficis o
costos del mercat. Per exemple, la gasolina que contamina
el medi ambient quan vaig amb l'automòbil. El
seu preu de compra no portava incorporada la valoració
d'aquest cost, i, per tant, els recursos que s'han de
destinar a recuperar el medi, ara contaminat, hauran
de sortir de diners públics, ja que el preu del producte
no comptabilitzava el cost d'aquesta reproducció.
Però la imperfecció, socialment parlant, més
gran, més injusta i menys equitativa del mercat és la
que fa referència a la distribució de la renda entre tots
els qui componen la societat i que es produeix a través
dels preus que fixa. Com que aquests, tal com hem
comentat, són productes d'una posició de domini
dels oferents, no reflecteixen intercanvis d'equilibri, la
qual cosa comporta que qui té més força en el mercat
m
En el mercat, els productes estan molt diferenciats. Cada
indústria es converteix en monopolista del seu propi producte.
s'apropia sempre d'una sobrerenda, un diferencial
que naturalment surt de qui rep una subrenda, que és
tot aquell amb un mínim de pes específic en el
mercat.
Intervenció i regulació
Amb aquestes connotacions, és imprescindible
la intervenció pública per a la regulació dels
mercats, per aconseguir allò que ell sol no podrà
assolir mai, la plena ocupació dels recursos, el creixement
a llarg termini, l'estabilitat dels preus i la
distribució equitativa de la renda.
El mecanisme de mercat es basa en un repartiment
de la renda desigual. Si no hi ha alguna intervenció
externa, el mercat no és res més que un
mecanisme que necessàriament té una tendència
natural a reproduir la desigualtat de què parteix.
Així és habitual constatar situacions pronunciades
de pobresa i marginalitat que conviuen conjuntament
amb l'opulència. Situacions que han fet necessària
una intervenció creixent de l'Estat per tal de
minvar, a través de redistribuir allò (la renda) que el
B E Ç U L L A