Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^
El matrimoni Pujal en un dels temples d'Angkor,
a Cambodja, l'any 1969.
rits de guerra atorgaren el títol de Marquès de Poal. Tant
d'Ermengol Amill com d'Antoni Desvalls en vaig publicar
les biografies els anys 1984 i 1989, respectivament.
Quant al general Moragues, és lamentable que no
se sentís el seu nom en les magnes manifestacions a
favor de l'Estatut l'any 1976 a Sant Boi i el 1977 a Barcelona,
on només es va nomenar Rafael de Casanova,
que després de l'H de setembre de 1714 s'amagà a Sant
Boi i tornà a sortir al cap de quatre anys per exercir
d'advocat, mentre que Moragues, fidel a uns principis
que conformen la dignitat humana, va ser brutalment
executat per Felip V i la seva testa penjada durant dotze
anys al Portal de Mar de Barcelona.
La trajectòria de Josep Moragues va ser fascinant.
Vaig escriure el llibre General Moragues, pallares insigne
el mes de febrer de 1979 (ed. Aedos) i la 2a edició, més
completa, el 1985, amb el títol de General Moragues,
màrtir de Catalunya.
L'any 1980 vaig guanyar un premi literari amb
motiu d'una commemoració de les Homilies d'Organyà.
L'any 1986, editat per Pòrtic, es va publicar el
llibre De l'índia a Cambodja, un relat d'un viatge a
l'Extrem Orient que vam fer amb la meva dona per festejar
les noces de plata el 1969. Hi faig referència al tros
de viatge que em va semblar més interessant.
L'any 1989, junt amb Llorenç Sánchez Vilanova
vam escriure la biografia de Flora Cadena, constructora
de l'hotel Comtes del Pallars a Rialp i promotora de
l'estació d'esquí de Llessui.
L'any 1991 faig sortir a la llum el llibre Magdalena
Giralt, esposa del General Moragues.
El 1993 faig una traducció al català d'una poesia
d'Edmond Font, cònsol general de Mèxic a Barcelona,
que es publicà en els dos idiomes en una edició numerada
de l'I al 250 amb relligaments de gran qualitat.
L'any 1995 se'm concedeix un accèssit per un treball
breu patrocinat per la fundació Morera Galícia de
Lleida.
El 1996 rebo el 2n premi La viola, en els Jocs
Florals de Barcelona (l'Eixample) per la poesia "Magdalena
Giralt i la Verge d'Arboló".
El 1997 obtinc el 2n premi Joan Santamaría Monné
de Lleida de narracions curtes.
Aquest és l'esbós de la meva senzilla experiència
historicoliterària, escrita ja en la tercera edat.
Hi falta la biografia de Jaume d'Urgell, el dissortat,
que és a l'editorial pendent de publicació.
Dos casos inversemblants
Sense moure'm de casa, vaig ser testimoni de dos
episodis paradoxals. Allò que em sabé més greu és que
aquella tarda teníem invitats a casa uns amics d'aquells
amb qui no és possible anar amb subterfugis quan una
cosa resulta evident.
D'aquests dos episodis, el primer va ser una trucada
telefònica; la meva dona agafà l'aparell i no va
parlar gaire, cosa poc habitual en ella, més aviat restà
astorada com quan un rep una notícia imprevista. Les
paraules que vaig caçar al vol semblaven relacionades
amb un decés.
-Qui s'ha mort?
-Té, és per a tu -va dir allargant-me el supletori.
De l'altre cantó de fil algú em deia:
-És que solament preguntava si vostè s'havia mort.
Per més que el vaig conèixer, es va identificar.
Aquests inicis macabres eliminaven la possibilitat de
qualsevol contestació momentània i vaig quedar-me
callat. Ell continuà.
-Només volia saber, Sr. Pujal, si encara vivia.
No recordo les paraules exactes que vaig pronunciar,
en tot cas vaig mostrar-me condescendent i li vaig
agrair l'interès que es prenia per la meva existència.
Si bé no es pot dir que sigui supersticiós, em va venir
a la memòria la Crònica d'una mort anunciada de
Gabriel Garcia Márquez, tot i que sabia que no hi guardava
cap analogia.
LO VISTAIRE