Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^ ^ ^ , ^
^ ^
• Documents í testimonis
De la llevadora a la bruixa. Les "dones sàvies" en els
textos de la Catalunya medieval
La bruixa és, com la imatge medieval de la dona,
una idea estereotipada des de la distància, que no
respon a la realitat sinó a un conjunt de pressupòsits
que es van configurant al llarg dels segles, partint d'un
mite de la cultura clàssica, la striga o strix, un ésser que
vola sense ser au i que dóna de mamar als nadons amb
els seus pits i els enverina. Els pobles germànics tenen
també un imaginari de bruixes, però s'associa més aviat
a la figura de la fetillera, ja que aquesta és també l'administradora
d'allò que és sagrat. Els pares de l'església no
creuen en el vol. Sant Agustí parla de "somieig imaginatiu".
El segle IX, el Canon Episcopi treu a la llum el
ritual pagà del culte a Diana, deessa de la ferdlitat, mare
i llevadora, en contacte amb la lluna i les aigües, que
vola seguida de multitud de dones a cavall d'animals.
Associat a la striga, aquest ritual quedarà per sempre
més vinculat a la mitologia màgica medieval sense serbo.
Es recrearà a força d'intentar cercar el seu rastre.
El segle XIII, el cristianisme ja està estès per tot
Europa i impulsa una campanya per penetrar en els
últims reductes pagans. El 1233, la butlla papal Vox in
Rama fa la primera consideració oficial sobre el poder
que té la bruixeria i la condemna com a pecat. Es refereix
a la fetilleria. Cap al 1260, sant Tomàs admet l'existència
material dels dimonis, la possibilitat de relacions sexuals
amb ells i l'existència real del vol màgic. El 1326, la
butlla Súper Illius Specula condemna la bruixeria com a
heretgia. Això permet abocar contra ella tot el procediment
inquisitorial. El Papa conduirà els tentacles de la
inquisició, fins al moment detectora d'heretgies, cap a la
detecció de la bruixeria. La baixa edat mitjana veu trontollar
tot el seu esquema social, polític i mental. Es un
moment de canvi i de crisi estructural, de guerres i revoltes
socials acompanyades de fam i epidèmies. Per protegir-se
i exculpar-se, es torna intolerant amb els estranys:
jueus, musulmans, heretges. Les bruixes vindran a
afegir-se a aquests enemics de! sistema.
La influència de l'heretgia catara configurarà la idea
d'un príncep de les tenebres, i la presència femenina
dins aquesta heretgia farà de les dones les seves princi­
- 0^ ^
86 u N
^ ^ ^ ^ ^ ^
pals seguidores. Sorgeix la idea de l'adoració al Diable i
Diana se substitueix per un boc. A Catalunya, apareix el
1376 el Directorium inquisitorum de Nicolau Eimeric i
Francesc de la Penya, que estipula tot el procés inquisitorial
contra l'heretgia. Es considera com a tal l'endevinació,
però encara no la fetilleria. Però el que deixa clar
és la seva manera d'operar: "que es faci tot el necessari per
tal que el penitent no pugui proclamar-se innocent, per no
donar al poble el menor motiu que pensi que L· condemna
és injusta. Malgrat que sigui llastimós enviar a la foguera
un innocent... lloo el costum de torturar els acusats."^ Els
primers processos a Catalunya contra fetilleres i endevinadors,
acusats fins i tot de conèixer malalties per
l'orina (cosa que fan els metges), de lligar i deslligar
matrimonis, impotències o malavinences, els trobem al
segle XIV. Estem en l'àmbit de la fetilleria i la medicina
sense títol. Les acusacions generalment corresponen a
dones: "Joana k Sanadora, àlias Moriscada, que composa
a la cort 50 florins perquè havia estat delatada de fetilleries.''^
Les penes són dejunis, almoines o peregrinacions
a Montserrat.
La consideració de la bruixeria com a heretgia comporta
un canvi d'espectre importantíssim. La bruixa,
que fins ara era la fetillera que actua individualment,
comença a ser considerada com les bruixes, autèntica
secta que conspira contra la crisdandat. Tot l'afany dels
inquisidors que persegueixen bruixes serà esbrinar si es
reuneixen. La fantasia i les obsessions pròpies d'aquests
perseguidors animaran aquestes reunions amb tot tipus
de connotacions orgiàstiques. Apareixen els manuals
dels inquisidors encaminats a establir coincidències que
mostrin aquesta idea de complot universal. Acusadors i
acusats sota tortura dispararan la seva imaginació i
crearan una diabòlica secta impregnada de tots els mals
i totes les pors, desigs inconfessables i paradisos de
luxúria i opulència en un moment en què la realitat que
viuen és desoladora.
Les reunions de bruixes les comencem a trobar al
segle XV. Les primeres de què tenim notícia a Catalunya
són a la vall d'Àneu, el 1424, en unes Ordinacions
del comte de Pallars: "I com en la dita vall s'hagin
comesos crims molt enormes de envers Déu i la dita vall; ço
és, que van de nit amb les bruixes al boch de Biterna; i
aquell prenen per senyor fent-li homenatge; renegant lo
nom de Déu abans de nit; llevant los infants petits dels
costats de llurs mares; i aquells maten {...); donen metzi-