5 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

ÁRNICA
VENT DE PORT
pel professor Tringoles
En termes generals, la majoria
dels mortals ens trobem immiersos
en una mena d'angoixa,
més o menys vehement, fruit de
la preocupació per la nostra aparença
i sobretot pel nostre pes.
En una època plena d'antagonismes
on conviuen el culte al cos i
el menjar, principalment a base
de greix animal, engrossir-se pot
ser un plaer digne de l'illa de Sibaris
i aprimar-se un sacrifici
méritos de la vella Esparta. Les
dues cares de la moneda. No cal
oblidar, però, que l'interès per
l'estètica del cos no és un invent
del segle XX sinó que l'home i la
dona s'hi han vist abocats d'ençà
que caminen damunt el planeta.
Però a diferència d'altres temps
pretèrits, avui, el nostre èxit a la
vida depèn més que mai de menjar
d'una manera més o menys
equilibrada i de tenir un cos
«Danone» o una carcassa «Blandiblup».
I com que l'estiu ja demana
pas i la calor ens farà
alleugerir els tapavergonyes posant-nos
molt dificil poder enganyar
ningú, he cregut ccMivenient
dedicar el consultori d'aquest
número a una carta plena de taques
d'oli signada per Evarist
Regoletes i Vacó, de Casa Boterut
d'Isil, que diu el següent:
Benvolgut professor Tringoles,
sóc com un bocoi. Ni règims
dietètics, ni dietes diurètiques,
ni verduretes fresques, ni
pa integral, ni exercici físic, ni
res de res. Després d'haver seguit
un llistat tortuós i interminable
de procediments per reduir el
pes, cap ni un d'aquests mètodes
miraculosos m'ha fet perdre les
carns ni les ganes de menjar a totes
hores, la qual cosa m'ha portat
a reflexionar i arribar a la
trista conclusió de que sóc un cas
patològic d'obesitat viciosa. El
que més m'emprenya de la situació
és que em trobo be tal i com
sóc, una mica abundós, és cert.
però què són cent dotze quilos
quan es té una vida pel davant?
La meua dona, però vol veurem
ben remagrit en el termini màxim
d'un mes, transcorregut el qual, i
si els resultats no són prou satisfactoris,
em veuré obligat a dormir
tot sol. Segons el seu parer,
el meu pes ajagut a un centímetres
del seu cos, i no diguem al
damunt, és una amenaça constant
contra la seua vida i afegeix
que cada nit, al llit estant, té l'extranya
sensació que serà la darrera
de la seua trista existència.
Comprendrà, amic Tringoles,
que àpats a part, els meus dies ja
no tenen cap sentit ni raó de ser.
Què m'aconsella?
Benvolgut Evarist, puc sentir
el dolor i el pes en les teues paraules
escrites damunt un paper
llardos, testimoni innegable del
teu problema. No vull increparte
per la teua manera d'aconduir-te
ni, fer de tu un trist exemple
que pugui ser utilitzat després
pels que defensen la idea que
ens hem de resignar i d'acceptar
tal i com som. No poder dormir
amb la teua dona pot ser una raó
de pes per perdre uns quants quilos,
però, si com dius, els procediments
coneguts de res t'han
ajudat, hauràs de prendre mesures
de protecció encarades a vetllar
per la salut de la teua cònjuge.
Jo et recomano un llit ben
ample que permeti la mobilitat i
eviti esclafaments indeguts, sempre
engorrosos i plens d'efectes
secundaris. Quant a la conducta
sexual a seguir per prevenir els
petits ensurts nocturns, hi ha
moltes postures que per la distribució
de la massa total i la relació
existent entre a dalt i a baix,
variacions en definitiva del vector
resultant de l'aplicació de la
força, poden donar-vos la pau i
l'harmonia necessàries per compensar
la desproporció que avui
us allunya.
29