Parc Natural Cabanes-Torreblanca - Parques Naturales ...

del prat de
cabanes-torreblanca
Versió
en Valencià

col.labora:
La impressió d'aquest material ha sigut possible gràcies al Conveni de col·laboració
firmat el 21 d'abril del 2006 entre la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la
Caixa", i la Generalitat Valenciana per al desenvolupament del Pla de gestió
integral per a la conservació dels sistemes naturals de la xarxa de parcs naturals
de la Comunitat Valenciana.
Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca
parque_cabanes@gva.es
Instituto de Acuicultura de Torre de la Sal, s/n
12595 Ribera de Cabanes - Cabanes (Castelló)
Tel.964 31 97 77
http://parquesnaturales.gva.es
Maqueta: Benjamín Albiach Galán
Kun.Xusa Beltrán
Fotografia: Benjamín Albiach Galán
Miquel Vives i Miralles
Jesús Tena
Ed. cartogràfica: Pau Pérez Puigcerver
font: ICV (Institut Cartogràfic Valencià)
Texts: Equip d'educació ambiental
Imprés: Centre Especial d'Ocupació, IVADIS
D. L.:

Data de declaració de parc natural:
12 de desembre de 1988
Data de reclassificació de parc natural:
27 de desembre de 1994
El Prat està inclòs en el Catàleg de zones
humides de la Comunitat Valenciana, aprovat
per l'Acord de 10 de setembre del 2002
Data d'aprovació PORN (Pla d'ordenació dels
recursos naturals) i PRUG (Pla rector d'ús i gestió):
21 de gener de 2003
Municipis dins del parc:
Cabanes y Torreblanca
El Prat de Cabanes-Torreblanca és una estreta
franja de terreny de marismes i pantans formada
per dipòsits quaternaris. Este espai natural es
troba situat a la planícia costera que s'extén
entre els termes municipals de Torreblanca i
Cabanes, restant limitada per la Serra d'Irta i la
Serra de les Santes. El paisatge característic del
Prat és el propi d'una zona humida litoral, separada
del mar per un cordó de graves i còdols
amb algunes zones de platja arenosa. Es tracta
d'una antiga albufera tancada per un cordó
litoral de graves i còdols, colmatada per sediments
de caràcter al·luvial (acumulacions de
còdols calcaris amb potents intercalacions argiloses)
procedents dels relleus circumdants.
La inundació periòdica de determinades zones és
ocasionada per les característiques de la marjal, ja
que en ser una zona deprimida, el nivell freàtic pot
arribar a la superfície.
No existix al Prat cap curs fluvial de règim continu
encara que sí que podem trobar deus d'aigua dolça
que contribuïxen a mantenir zones inundades
durant tot l'any.

Jesús Tena
Història
Entre les pràctiques productives realitzades al
Prat destaquen la agricultura, la ramaderia i l'extracció
de torba. Esta última activitat va començar
a realitzar-se a mitjans segle XIX, però va
ser a finals de la dècada dels cinquanta quan va
començar l'explotació industrial del jaciment.
En l'actualitat, més de seixanta hectàrees de
marjal han sigut transformades com a conseqüència
d'esta activitat.
Antiga sénia usada per a
l'extracció d'aigua

Vegetació
Al Parc es troben fonamentalment tres grups de
comunitats vegetals: les dels saladars, les pròpies
del cordó litoral i les aquàtiques i palustres.
Les comunitats dels saladars estan compostes per
plantes que desenvolupen diferents estratègies per
a acumular o excretar l'excés de sals. Estes formacions,
que ocupen els sòls fortament salins i estacionalment
entollats per aigües salobres, estan
representades al Prat per espècies com les ensopegueres
o soses i els joncs.
Les comunitats pròpies del cordó dunar estan formades
per plantes que creixen sobre l'arena, entre
les quals cap destacar l'alfals marítim, el rave marí,
la campaneta de mar o la blanquinosa. En les zones
Rosella marina
(Glaucium flavum)
B. Allbiach Galán
Jesús Tena
costeres cobertes de còdols podem trobar-nos la
rosella marina o el fenoll marí.
Les comunitats vegetals aquàtiques són constituïdes
per diferents formacions de plantes. En primer
lloc tenim la vegetació flotant, amb la llentia
d'aigua com a espècie més representativa. La
comunitat d'herbassars subaquàtics d'aigües dolces
i poc profundes, amb espècies com les Potamogeton
nodosus, Pectinatus, P. natans i Ceratophyllum
submersum, destaca entre les formacions de plantes
aquàtiques que arrelen en el fons.
La vegetació palustre és conformada en este
enclavament natural per plantes semiaquàtiques
que posseïxen l'arrel i la base de la tija submergits.
Echallium elaterium

Carregada
Dins d'este tipus de plantes destaquen les formacions
de senillar, compost per espècies com el
senill, la boga i el jonc de llacuna. També tenen
interés els mansegars, que ocupen els mateixos
ecotops que els senillars, i estan representats,
entre d'altres, per espècies com la mansega. El
visitant pot trobar altres exemples de vegetació
palustre en espècies com el jonc, el donzell marí
o el llantén de platja.
Per últim, cap destacar la presència al Prat d'espècies
de flora com una distribució molt localitzada
a la Comunitat Valenciana, com el càdec marí,
l'aristolòquia de flor groga, l'ensopeguera fina o
fins i tot endemismes exclusivament valencians
com la ruda de marjal.
Jesús Tena
Fauna
La fauna del Parc Natural posseïx gran importància,
ja que es poden trobar espècies endèmiques
com la gambeta, el fartet o el samaruc, considerat
per la Unió Internacional per a la
Conservació de la Natura (UICN) com una de les
24 especies de vertebrats en major perill d'extinció
d'Europa. Les aus són el grup faunístic millor
representat al Prat, destacant entre l'avifauna nidificant
la colònia més important de la Comunitat
Valenciana d'una escassa i amenaçada espècies
com la carregada. De gran interés es també l'arpellot
cendrós, la xitxarra mostatxuda, que presenta
al Parc Natural una de les seues majors poblacions
ibèriques, la camallonga, el gomet, la mongeta, els
cabuts, el sivert o la fotja comuna.
Entre les aus hivernants, podem destacar la presència
habitual de la corba marina grossa, l'arpellot
de marjal, l'aligot comú, el blauet o el teixidor.
Esta relació es completa amb les aus que
visiten el Prat durant els seus viatges migratoris
com el roncadelll, l'àguila pescadora, el fusell de
mar o el còlbit gris, entre d'altres.
Poques són les espècies de mamífers presents al
Prat, on destaquen les poblacions de rata d'aigua,
conill i mostela.
Altres espècies ben representades al parc són la
tortuga d'aigua europea i la serp d'aigua, entre els
rèptils i el gripau comú, entre els amfibis.

.
La Torre de la Sal
Ruta 1. Des de Torre de la Sal
Aquest itinerari proposa un recorregut circular, és
a dir, d'anada i tornada, al mateix punt si es fa
complet, d'uns 2,5 quilòmetres en total. El recorregut
pràcticament no té desnivells.
El punt més indicat per a començar este itinerari
és el Centre de Visitants del parc Natural, que es
troba junt amb l'Institut d'Aqüicultura de Torre de
La Sal. En ell es pot trobar diversa informació
sobre el parc.
Platja de la
Cudolada
Jesús Tena
Iniciant la ruta amb un grup d'estudiants
Contínua per un camí pròxim a la línia de costa
en què podem apreciar algunes dunes fòssils i
part de la barrera de cudols. Segueix per una
senda que ens introdueix en l'aiguamoll travessant
una impressionant comunitat de canyís, i
per un pont de fusta passa sobre una de les principals
séquies del parc. En arribar al primer
encreuament de camins després del pont seguim
el camí de l'esquerra que ens porta de tornada al
centre de visitants.

La Venta de
Sant Antoni
.
1
Torre de Manyés
4
La Torre de la Sal
3
2
Platja de la Cudolada
Platja de la Torre de la Sal
Platja del Quarter Vell
Mar Mediterrani
Ruta 2: Des de Torre de la Sal
Este itinerari proposa un recorregut circular, és
a dir, d'anada i tornada al mateix punt si es fa
complet, si bé cal considerar que es proposen
recórrer en total aproximadament 6 quilòmetres,
per la qual cosa pot ser recomanable, en
funció de les característiques del visitant, fer sols
part de l'itinerari. El recorregut pràcticament no
té desnivells, però sobretot en el primer tram,
de la parada 1 a la parada 2, presenta alguna dificultat
per al visitant perquè discorre en algunes
parts, sobre còdols.
Dunes fòssils
El punt més indicat per començar l'itinerari és el
Centre de Visitants del Parc Natural, que es
troba al costat de l'Institut d'Aqüicultura de
Torre la Sal, a la rodalia d'esta parada.
B. Allbiach Galán
Dunes fòssils
Ja a la rodalia des del punt marcat per la parada
observem en alguns trams de costa restes de la
primitiva barrera o restringa que va possibilitar
la formació de l'antiga albufera que ha donat lloc
a l'actual prat pantanós. Un canvi en les condicions
d'alimentació del litoral que perdura en
l'actualitat ha donat pas a una costa regressiva
amb acumulació de còdols que destrueixen, en
alguns trams, o que es depositen sobre l'antiga
restinga, tal com actualment podem observar
als voltants de la parada.
Estos còdols han tingut l'origen en la rambla de
les Coves, que desemboca en el terme municipal
d'Alcalà, i en el barranc de Xinxilla, que
desemboca en el terme municipal d'Orpesa. La
platja d'Orpesa-Alcalá constitueix el cordó
litoral de còdols més important de la
Comunitat Valenciana.

T. M. de Benlloch
T. M. de Cabanes
AP-7
Castell d’Albalat
La Venta de
Sant Antoni
N-340
Cabanes
E-15
Torre de Manyés
Cami de l’Atall
La Torre de la Sal
Ferrocarril Valencia - Vinaròs
T. M. de Torreblanca
T. M. de Cabanes
les Torrocades
Platja de la Cudolada
Platja de la Torre de la Sal
Monet
Platja del Quarter Vell
la Boca de l’Infern
el Tancat de la Muda
La Cudolada
carretera
senda
construccions
les Parretes
-10
el Tremolar
ruta 1. Des de Torre de la Sal
ruta 2. Des de Torre de la Sal
ruta 3. Des de Torrenostra
Mar Mediterrani
E: 1/45.000
Platja de Torrenostra
-20
0 500 1.000
2.000 m
limit administratiu centre d’informació
ermita
camping
zona de descans
mirador

Runes del quarter de carrabiners
2 Runes del quarter de carrabiners
a) Comunitats aquàtiques:
Distància de la parada 1 a la parada 2: 2.600 m
Podem dividir-les en dos subgrups; un pròpiament
aquàtic format per espècies que viuen sub-
Esta parada es caracteritza per les runes del
mergides i que limiten el contacte aeri a la
quarter de carrabiners. Els carrabiners eren un
pel·lícula superficial de l'aigua sobre la qual solen
cos de seguretat de l'Estat, extingit al nostre país
estendre les fulles, espècies dels gèneres
en l'actualitat, dedicat al control del contraban, en
Potamogeton, Lemna, etc., l'altre conegut com
un altre temps molt freqüent en estes costes. És
palustre, abraça plantes que, arrelant en fons
interessant fixar-se que la línia de costa està pràc-
aquàtics, desenvolupen la part vegetativa (fulles,
ticament als ciments de l'edificació, la qual cosa
flors, fruits) fora de l'aigua, espècies dels gèneres
ens indica clarament que ens trobem en un tram
de costa regressiva.
Phragmites, Typha, etc.
b) Comunitats de saladar:
Des d'esta parada podem observar una interes-
Les plantes que han aconseguit colonitzar estos
sant panoràmica de la vegetació de la marjal cons-
ambients han desenvolupat una sèrie d'estratègies
tituïda fonamentalment per tres grans grups de
com ara adoptar formes suculents per acumular
comunitats vegetals:
l'excés de sals en els teixits o bé tenen glàndules
B. Albiach Galán

3
excretores per a eliminar estes sals. En la majoria
són espècies del gènere Arthrocnemum.
c) Comunitats del cordó litoral: Podem dividir-les
en dos subgrups en funció del substrat en el qual
s'assenten. Poden trobar-se sobre graves, com és
el cas del cascall marí. També poden trobar-se
sobre arenes, i són principalment espècies dels
gèneres Ammophilatea i Crucianelletea.
Canal del Centre
Distància de la parada 2 a la parada 3: 350 m
La Plana d'Orpesa-Torreblanca, pot ser definida
des del punt de vista hidrogeològic com una
unitat hidrogeològica de permeabilitat alta. Està
Marjal
Jesús Tena
4
constituïda per un aqüífer detrític del Quaternari,
limitat inferiorment per materials margosos del
Miocé, molt poc permeables.
La descàrrega d'este es produeix de diverses
maneres; d'una banda, cal considerar els bombejos,
sobretot agrícoles, un gran volum de descàrrega
hídrica és el corresponent a l'evapotranspiració
que afecta molt particularment la zona
dels marjals; les fonts constitueixen una proporció
mesurable de les entrades hídriques del sistema;
finalment, part de les eixides tenen lloc directament
a la mar de forma superficial a través de
canals, com este sobre el qual ens trobem i sus
goles, o de forma subterrània.
Las marjales
Distància de la parada 3 a la parada 4:500 m
En esta parada podem observar les marjals. Ja en el
segle XVIII és interessant la cita de CAVANILLES,
referint-se a Torreblanca, ja que fa un relat ben descriptiu:
"...El terreny és summament arenós i en
parts inculte, principalment en les immediacions al
mar; es veuen això no obstant esplèndides vinyes,
amb llargs sarments que entapissen el sòl... Continua
el cultiu fins més enllà de Torreblanca, on comencen
les marjals; són estos terrenys humits i baixos,
seguits d'altres cap a ponent, que successivament
s'alcen fins formar turons àrids en la rodalies de la
vila...; la (terra) més baixa, que sens dubte ha estat
inundada en altres temps i ho estaria encara sense la
indústria dels homes, es veu creuada en angles
rectes per diversos assarbs, per on les aigües corren
a d'altres principals que es dirigeixen a la mar. La
terra que resulta del tarquim que produeix l'excavació
i la neteja dels assarbs s'escampa pels camps i
va engreixant la superfície amb repetides i noves
millores...".

Monet
.
1
4
el Tancat de la Muda
les Parretes
3
2
5
el Tremolar
Ruta 3 Des de Torrenostra
Este itinerari proposa un recorregut circular,
pràcticament sense desnivells, que comença a la
rodalia del final del passeig marítim de
Torrenostra en direcció a Orpesa, continua per la
zona de costa situada al nord del parc natural i
s'endinsa per este fins les llacunes resultants de
l'extracció de la torba. El recorregut total, és a dir
d'anada i tornada, és d'uns 4.5 quilòmetres.
Saladar
Distància de l'inici a la parada 1: 500 m
Tot i que els cultius de regadiu i altres transformacions
humanes han augmentat la superfície de sòls
afectats per la salinitat, hi ha zones on es generen de
forma natural depòsits de sals i allí les plantes s'han
hagut d'adaptar a un medi en general hostil per a la
vida vegetal. Així, doncs, tant la diversitat de flora
1
o
Platja de
Torrenostra
2
3
dels saladars com les peculiaritats i les estratègies de
les espècies que hi creixen són arguments suficients
per a recomanar-ne la protecció.
Els sols rics en sals allotgen una riquesa biològica
excepcional, ja que disposen d'una gran varietat de
plantes endèmiques d'elevat valor botànic com,
per exemple, les pertanyents al gènere Limonium.
Este gènere agrupa set espècies endèmiques de la
Comunitat Valenciana.
Camí paral·lel a la sequia mare
Distància de la parada 1 a la para 2: 500 m
Des d'esta parada seguirem pel camí paral·lel al cordó
de còdols en direcció a Orpesa, fins arribar a la parada
situada a la propera "Gola del Trenc".
Una vegada visitada la "gola del Trenc", regresarem a
esta parada y continuarem l'itinerari pel cami perpendicular
al cordó de còdols i paral·lel a la "sequia mare"
que nos endinsarà en la zona humida.
La Gola del Trenc
Distància de la parada 2 a la parada 3: 100 m
La Plana d'Orpesa-Torreblanca pot ser definida
des del punt de vista hidrogeològic com una
unitat hidrogeològica de permeabilitat alta. Està
constituïda per un aqüífer detrític del Quaternari,
limitat inferiorment per materials margosos del
Miocé, molt poc permeables.
La descàrrega d'este es produeix de diverses
maneres; d'una banda, cal considerar els bombejos,
sobretot agrícoles; un gran volum de descàrrega
hídrica és el corresponent a l'evapotranspiració que
afecta molt particularment la zona de les marjals; les
fonts constitueixen una proporció mesurable de les
entrades hídriques del sistema; i finalment, part de les
eixides tenen lloc directament a la mar de forma
superficial a través de canals, com este sobre el qual
ens trobem, i sus goles, o de forma subterrània.

4
Torberes en Torreblanca
Les marjals
Distància de la parada 3 a la parada 4: 2.000 m
Durant una part d'este recorregut podem observar
les marjals. Ja en el segle XVIII és interessant la cita
de CAVANILLES, referint-se a Torreblanca, ja que
fa un relat ben descriptiu: "...El terreny és summament
arenós i en parts inculte, principalment en les
immediacions al mar; es veuen això no obstant
esplèndides vinyes, amb llargs sarments que entapissen
el sòl... Continua el cultiu fins més enllà de
Torreblanca, on comencen les marjals; són estos
terrenys humits i baixos, seguits d'altres cap a
ponent, que successivament s'alcen fins formar
turons àrids en la rodalies de la vila...; la (terra) més
baixa, que sens dubte ha estat inundada en altres
temps i ho estaria encara sense la indústria dels
Miquel Vives i Miralles
5
homes, es veu creuada en angles rectes per diversos
assarbs, per on les aigües corren a d'altres principals
que es dirigeixen a la mar. La terra que resulta del
tarquim que produeix l'excavació i la neteja dels
assarbs s'escampa pels camps i va engreixant la
superfície amb repetides i noves millores...".
Les torberes
Distància de la parada 4 a la parada 5: 1.000 m
Als voltants d'esta parada podem observar les
llacunes resultants de l'extracció de torba. Els
jaciments de torba es formen en llocs amb un
elevat nivell freàtic, permanentment saturats
d'aigua. En el cas del Prat, la torba va començar
a formar-se en l'antiga albufera com a conseqüència
de la carbonificació de les restes vegetals
de les plantes que hi vivien. La torba més
antiga és la del Prat, és a dir, la que es troba en
les capes més profundes, té una antiguitat d'uns
6.000 anys, segons datacions políniques. Amb el
pas del temps i com a conseqüència fonamentalment
de l'acumulació de torba, l'antiga albufera
ha donat lloc a l'actual prat pantanós. En
extraure la torba i en estar el nivell freàtic molt
superficial, es formen estes llacunes.
La torba que ocasionalment s'ha utilitzat com a
combustible, però en l'actualitat l'ús més important
és probablement com esmena de sols de jardins
o agrícoles, i com a filtre en depuradores d'aigües
contaminades.

Jesus Tena
Visites d'interés
· Arc romà (Cabanes), Ajuntament i Església
parroquial de Cabanes.
· Església de Sant Bartomeu a Torreblanca i
Església de San Francisco.
· Museu d'Art Contemporani (Vilafamés).
· L'Alcora i Ribesalbes (producció de ceràmica).
· Parc Natural de la Serra d'Irta.
· Parc Natural del Desert de les Palmes.
· Parc Natural de la Serra d'Espadà.
· Parc Natural de les Illes Columbretes.
Allotjament
L'acampada lliure no està permesa al Parc
Natural però són nombrosos els establiments
hostalers i turístics en els municipis propers.
També hi ha una gran oferta de càmpings, situats
principalment prop de la costa i en els principals
nuclis turístics com la Torre de la Sal, Orpesa o
Torrenostra.
Gastronomia
Centre d’informació
En les poblacions properes al Parc Natural es pot
assaborir la cuina típica del litoral mediterrani. Són
de gran interés els plats a base de peix o marisc i,
per suposat, l'excel·lent varietat d'arrossos. El visitant
té l'opció de tastar els diferents tipus de
paella, o bé, pot escollir entre d'altres suggeriments
menys coneguts dels restaurants.

Com arribar
L'accés al Parc es realitza per Ribera de Cabanes,
població des de la qual es pot prendre un desviament
al quilòmetre 1.000 de la carretera N-340
cap al Centre d'Aqüicultura Torre de la Sal, on es
troba el Centre d'Informació del Parc Natural.
El visitant, si circula per l'autopista AP-7, l'haurà de
deixar a l'eixida d'Orpesa per a accedir a les immediacions
d'este enclavament natural.
Normativa
Respecteu el camí i no
feu dreceres
Observeu les plantes sense destrossar-les,
no les arranqueu
Depositeu el fem en el
contenidor més pròxim
Si feu soroll o parleu
fort, us perdreu els sons
del parc natural
No està permés passejar
amb gossos
Observeu els animals
sense molestar-los
Només podeu acampar
en les zones autoritzades
No encengueu fogueres,
no fumeu, respireu
aire pur
B. Albiach Galán